Inicio

2025/2026. CAMPIONS I ASCENS A LA LLIGA COMUNITAT.

🏆 Campió.
⬆️ Ascens.

FETS DESTACATS

* Sergio González nou president. Finalitzat el periode de presentació de candidatures, el 28 de maig de 2025 és validada i aprobada la candidatura encapçalada per Sergio González, convertint-se en nou president del CF Gandia. Dins la nova directiva, que substitueix a la Junta Gestora que va dirigir el club en la temporada anterior, destaquen els noms de Victoria Girbés (vicepresidenta econòmica), l’ històric Rafa Nogueroles (vicepresident segón) i Fran Martínez (tresorer i responsable de l’ àrea esportiva). La nova directiva té com a objectius potenciar la pedrera (la majoria dels nous directius son pares de futbolistes de l’ Acadèmia), continuar amb la reducció del deute global del club, i aconseguir l’ ascens del primer equip a la Lliga Comunitat.

**CF Gandia a Algemesí. D’ esquerra a dreta: Eric Ribes, Marc Molla, Marc Escrivà, Álvaro, Bertó i Company; Jorge Benítez, Olivares, Iván Giménez, Marcos Peña i Anoun.**

* Assamblea en Juny. El 18 de juny es celebra l’ Assemblea de Socis, on es presenta el deute global del club, xifrat en 670.000 euros, una quantitat arrossegada, principalment, del periode 2022-2024. L’ aportació de la empresa Basor Electric, que avança 150.000 euros en concepte de patrocini de tres temporades i el conveni pluriannual amb l’ Ajuntament (232.000 euros per al periode 2025-2030), seran fonamentals per gestionar un deute tan important. Per a la temporada 2025/26 es pressuposten uns ingressos de 513.000 euros i unes despeses de 380.000 euros. El pressupost del primer equip serà de 70.000 euros. El Benirredrà, que milita en Tercera FFCV, es converteix en nou equip filial del CF Gandia.

**D’ esquerra a dreta: Rafa Nogueroles, Sergio González, Victoria Girbés i Fran Martínez, pesos pesants en la nova directiva gandiana**.

* Campanya de socis. Recuperar la il.lusió dels aficionats és fonamental per tractar de portar endavant el nou Gandia. Així, s’ estableixen preus assequibles per a una categoria modesta con la Primera FFCV. El passe d’ honor tindrà un preu de 150 euros, el de Tribuna 100 i el de General 50, amb la meitat de preu per als menors de 25 anys. Hi haurà també preus reduïts per a jubilats i aturats de 75 euros en Tribuna, i 40 en General. Tots els socis tindran la possibilitat de votar en Assemblea. El video de la campanya de captació de socis es pot veure ací.

**El mític** ***Pitxi*** **va ser un dels protagonistes en la campanya de socis de la temporada 2025/26.** **El club, que comptarà amb prop de 700 socis, va aconseguir un recolçament social superior al de molts equips de categories superiores com Lliga Comunitat i, fins i tot, Tercera RFEF.**

* Alberto Gregori per Diego Miñana. El futbol no entén de justicia poètica, només de resultats, i així Diego Miñana, després de treballar en condicions molt difícils i no poder evitar el descens, es substituit en la banqueta del CF Gandia. El nou entrenador blanc-i-blau és una persona ben coneguda en la comarca, ex-jugador i entrenador del club, i que arriba avalat pel seu gran treball amb el modest CE La Font d’ En Carròs.

Alberto Gregori Llàcer (Gandia, 1977) el dia de la seua presentació. Format en la pedrera del CF Gandia, va jugar amb el Gandia B, en Regional Preferent. Com entrenador va aconseguir l’ ascens a Lliga Nacional amb el Gandia Juvenil en la temporada 2011/12. En la temporada 2017/18 es fa càrrec del CE La Font en Segona Regional, aconseguint l’ ascens de categoria. Posteriorment, en la campanya 2020/21 aconsegueix un nou ascens a la Regional Preferent. **Després de 7 temporades en La Font regresa a Gandia amb un objectiu: l’ ascens.**

* Torna el Ciutat de Gandia. Una de les novetats de la pretemporada va ser el retorn del trofeu Ciutat de Gandia. El tradicional i històric trofeu estiuenc gandià no es va poder disputar als anys 2023 i 2024 a causa de la convulsa situació del club. Per a aquesta nova edició ( la número 39) es va organitzar un triangular amb partits de 45 minuts, un cartell modest on van participar els tres clubs de la ciutat: el CF Gandia, UD Portuarios (Segona FFCV) i UD Beniopa (Segona FFCV). El Portuarios, entrenat pel mite blanc-i-blau Marcos Estruch, es va proclamar sorprenent campió després de guanyar els seus dos partits: 1-0 davant el Beniopa i 2-1 davant el Gandia. Els blanc-i-blaus van haver d’ acontentar-se amb la segona posició després de derrotar per 2-0 al Beniopa i caure davant el Portuarios.

**Cartell del trofeu Ciutat de Gandia 2025, un encertat homenatge al cartell de la primera edició, celebrada l’ any 1974**.

* Homenatge a Jesús Sendra. En els prolegòmens del trofeu Ciutat de Gandia es va realitzar un més que merescut homenatge a la figura de Jesús Sendra. Irreductible president del Gandia durant 12 temporades (2012-2023), va fer seu el lema «resistir és vèncer». En efecte, la seua tasca va ser decisiva per mantindre amb vida un club enfonsat pels deutes i que va sobreviure en unes condicions molt dures, militant, fins i tot, durant tres temporades en la Segona Regional.

**Jesús Sendra, entre l’ alcalde Jose Manuel Prieto i el president Sergio González**, **personatge fonamental en la història del CF Gandia.**

* Bertó torna a casa. El fitxatge més rellevant de la temporada es el d’ Óscar Bertó. El jugador gandià, procedent de l’ Atlético Saguntino, baixa dues categories per ajudar el Gandia en la consecució de l’ ascens. Per a la temporada 2025/26 es confecciona un planter pràcticament nou, on sols continúen de la temporada passada Jorge Benítez i Vicent Puig. Aquest nou Gandia, integrat pràcticament en la seua totalitat per jugadors de La Safor, es una barreja de futbolistes veterans com Álvaro Bernáldez, Anoun, Rubén Bella, Adrián Salom, Vicent Talens o el propi Bertó, i de joves com Almiñana, Hugo Gorrita, Artesero o Pablo Olivares. L’ objectiu no pot ser un altre que l’ ascens, però la empresa, amb la delicada situació econòmica del club i el potencial de rivals com el Dénia, Pego, Llutxent o Algemesí, sembla que no serà fàcil.

Óscar Bertó (Gandia 1998) torna al Guillermo Olagüe després de patir una greu lesió de genoll en el començament de la temporada 2023/24, i de jugar en la campanya 2024/25 amb el Saguntino en Tercera RFEF. Capità de l’ equip, comença la temporada en el mig del camp, però en l’ equador de la lliga es retrasat per Alberto Gregori a l’ eix de la defensa, sent un dels jugadors clau en la consecució del titol de lliga.

* Bon començament, però…El campionat comença de la millor manera possible: 4 victòries en 4 partits sitúen l’ equip en la primera posició. Destaca especialment la victòria de la segona jornada en el camp d’ un rival directíssim, el Dénia, per un contundent 0-3, un gran resultat que reinvidica a un Gandia que es perfila clarament com a favorit al titol. No obstant això, amb l’ arribada dels mes de novembre arriben els problemes. Una sèrie de lesions deixa l’ equip sense jugadors determinants, com Álvaro, màxim referent ofensiu de l’ equip, i el Gandia es resenteix especialment fòra de casa, acumulant 5 derrotes consecutives com a visitant que el descavalquen dels llocs d’ ascens. La derrota per 4-0 de la jornada 15 al camp del Llutxent, després d’una segona part desastrosa, marca el pitjor moment de l’ equip: sisé classificat, a 9 punts (amb un partit menys) del líder Dénia.

La victòria al camp del Dénia en la segona jornada va ser un dels millors partits de la temporada fòra de casa. El començament de lliga va ser molt prometedor, però les coses s’ anaven a complicar...

* Derby en la Nostra Copa. El Gandia debuta en la competició valenciana del K.O. enfrontant-se en la primera ronda a l’ històric Conde, de l’ Alqueria de la Comtessa (Tercera FFCV). Els gandians, en el debut oficial de la temporada (7 de setembre), s’ imposen còmodament per 0-5 a un rival molt inferior. Més dificultats té el Gandia per eliminar, en la següent ronda, el Miramar (Segona FFCV) amb un apretat 1-2. La tercera ronda ens regala el derby per excel.lència de La Safor: Oliva-Gandia. Els dos equips no s’ enfrontaven en partit oficial des de la temporada 2019/20. El Morer va enregistrar una gran entrada, malgrat jugar-se entre setmana, amb un magnífic ambient a les grades. Els locals van superar clarament en la primera meitat a un desconcertat Gandia, arrivant-se al descans amb un 3-1 favorable a l’ equip blavet. En la represa, amb els canvis, el Gandia va reaccionar, reduïnt distàncies i gaudint d’ ocasions per forçar la pròrroga, però el partit va finalitzar amb victòria de la Ude per 3-2, agreujant la crisi de resultats que patia el Gandia en la Lliga.

**Equip inicial del Gandia al Morer. Els gandians aspiraven a arribar lluny en la Copa, però van caure davant un Oliva molt superior en la primera part.**

* Segona volta immaculada. Amb l’ arribada del paró nadalenc, Alberto Gregori reclama reforços per capgirar el mal moment de l’ equip. Arriba un vell conegut, Joan Blanes, procedent de La Font, però el gran fitxatge per a la segona part del campionat serà la tornada de Vicent Company, un porter de luxe per a la categoria. Una altra bona noticia serà el retorn del lesionat Álvaro; el davanter xeraquer serà un jugador clau en la recuperació blanc-i-blava. El punt d’ inflexió que marcarà l’ esperada remuntada serà la victòria al camp del Massanassa, equip revelació del campionat, per 1-3 (jornada 16), una victòria que va servir per trencar la ratxa negativa fòra de casa. El Gandia començava de la millor forma possible la segona volta, i aconseguia una nova victòria en el següent partit al Guillermo Olagüe derrotant el líder Dénia, i encadenant posteriorment una ratxa espectacular de resultats que catapultaven l’ equip a la primera posició. En la jornada 22, en efecte, després de guanyar al camp del Ràcing d’ Algemesí per 0-2, amb un dels gols del debutant Marc Escrivà (l’ últim fitxatge de la temporada procedent del Manises de Lliga Comunitat), el Gandia tornava a ser líder. L’ equip ja no va abandonar la primera posició fins la fi, aconseguint matemàticament l’ ascens en la penúltima jornada després de guanyar al camp de l’ Algemesí (0-2). Els números de la segona volta son eloqüents i demostren la gran superioritat blanc-i-blava: 13 victòries en 15 partits i sols dos empats, un d’ ells a casa en la darrera jornada, sense res en joc, davant el Llutxent.

ÁLVARO Bernáldez (Xeraco 1994), a la dreta, el dia de la seua presentació. El veterà davanter arriba procedent del Llutxent després d’ una llarga trajectòria en Regional Prefefent i Lliga Comunitat amb el Carcaixent, Sueca, Jávea i Tavernes. Màxim golejador de l’ equip amb 10 gols, una lesió muscular en el començament del campionat el va mantindre en el dic sec durant dos mesos. Després que, fins i tot, s’ especulara amb la possibilitat que no tornara a jugar, Álvaro reapareix en la jornada 12 anotant 2 gols davant La Font i convertint-se en un jugador fonamental en la segona volta.

*** UN PARTIT PER AL RECORD ***

Jornada 27. 16 de maig de 2026. Municipal Joan Girbés. A falta d’ una jornada per a la fi de la lliga el Gandia visita Algemesí amb la necessitat de sumar sols 1 punt per aconseguir el titol de lliga i evitar un últim partit d’ infartament davant el Llutxent, rival directe. Els gandians afronten el partit pletòrics de moral després d’ aconseguir 3 victòries consecutives amb golejades i de mantindre’s invictes des de la jornada 15. L’ històric Algemesí CF, un bon equip, però una de les decepcions del campionat, no va a posar les coses gens fàcils. El Gandia, recolçat per un bon nombre d’ aficionats, s’ avançava al marcador amb una bona rematada de cap de Marc Molla al minut 39 de joc. L’ Algemesí, malgrat que no es jugava res, no estava disposat a regalar la victòria, i busca l’ empat en la segona part amb insistència, però el Gandia anava a sentenciar el partit amb un gol d’ Iván Català, que s’ acabava d’ incorporar al terreny de joc, engaltant un fort xut dins l’ àrea que es colava per tot l’ escaire de la porteria rival. Festa final a Algemesí i el Gandia és campió!

ALINEACIONS
ALGEMESÍ: Arnau Negre, Áxel Ortiz, Rubén Espinosa, Jose Almazán (Josep Montero 79′), Miguel Lajara (Regal 79′), Dani De la Cal, Tobías Pla, Kosta Mihajlovic (Ricardo Castany 79′), Vicente Cervera, Héctor Guillem (Gabriel Saporiti 71′), Álex Martí (Aaron Pérez 58′).
GANDIA: Company, Anoun (Joan Blanes 86′), Eric Ribes, Bertó, Marcos Peña ((Izan 71′), Pablo Olivares (Almiñana 86′), Ivan Giménez (Iván Català 79′), Jorge Benítez, Marc Molla, Marc Escrivà (Ruben Bella 79′) i Álvaro (Artesero 86′).
GOLS: Marc Molla 39′ i Ivan Català 81′.
ÀRBITRE: Diego Valdés.

**Final del partit. Algemesí va ser una festa.**

* L’ Olagüe és un fortí. Un dels factors determinants en l’ èxit de la temporada va ser la trajectòria de l’ equip a casa, on va aconseguir uns números molt destacables: el Gandia va sumar 13 victòries en 15 partits, i sols dos equips van ser capaços d’ empatar al Guillermo Olagüe: el Pego en la jornada 5, i el Llutxent en l’ últim i intrascendent partit. Invicte, el Gandia, a casa, sols va rebre 5 gols, i va ser l’ equip que més punts va sumar com a local (41) dels 4 grups de la categoria.

**Vicent Company és el fitxatge més esperat en la segona volta del campionat. Considerat com un dels millors porters de la Tercera RFEF, on va jugar amb el Gandia dues temporades (2022-2024)**, i **després de jugar en la campanya 2024/25 amb el Benidorm**, **debuta en la jornada 14 davant l’ Algemesí. Una lesió al genoll l’ impedirà jugar 5 partits, no obstant això, serà un altre dels pilars en la recuperació blanc-i-blava.**

* Els millors. Iván Giménez va ser el jugador que més minuts va disputar en la Lliga amb 2.487 minuts. En segona posició apareix Pablo Olivares amb 2.327. Tots dos, Giménez i Olivares, van ser els jugadors que van participar en més partits del campionat (29 de 30). El màxim golejador de l’ equip va ser Álvaro amb 10 gols. La llista d’ anotadors va estar molt repartida. Així, van seguir en la classificació Olivares amb 8 gols, Omar amb 7 gols, i Marcos Peña, Adrián Salom, Iván Giménez i Marc Escrivà (malgrat jugar sols els 10 últims partits) amb 6 gols.

PABLO OLIVARES. Arriba al Gandia discretament, amb la pretemporada ja començada, procedent de la UD Beniopa, on havia jugat 2 temporades en Segona FFCV. Malgrat el seu modest currículum i la seua joventut (té 20 anys) es convertirà en un fixe en la banda esquerre des d’ el començament de la lliga. La seua excel.lent temporada (segón màxim golejador i segón jugador amb més minuts disputats) acrediten la seua condició de jugador revelació de la temporada.

* El femení bé. Després de l’ ascens aconseguit la temporada passada, el Gandia femení debuta en la Primera Regional Valenta amb un balanç final positiu. No obstant això, la temporada estarà marcada per un començament molt complicat: l’ equip es eliminat prematurament de la Nostra Copa després de caure en la primera ronda davant l’ Ontinyent B (4-1), mentre en la Lliga el balanç inicial és de 5 derrotes 6 en jornades, que deixen l’ equip en zona de descens. El canvi d’ entrenador, (Gracia Pérez substitueix Vicente Moreno), suposa un punt d’ inflexió que provoca un canvi radical en la dinàmica de l’ equip: el Gandia suma 9 victòries i 1 empat en 10 partits i s’ apropa a la zona capdavantera de la classificació. Una recta final irregular en la la lliga deixa al Gandia en la sisena posició final, molt lluny de l’ intratactable i invicte Ontinyent, que aconsegueix el titol de campió i l’ ascens. Amira Betka es convertirà en la màxima golejadora de l’ equip amb 15 gols.

**CF Gandia femení 2025/26. En el seu debut en la Primera Regional Valenta, l’ equip gandià va tindre una actuació positiva.**

ORGANIGRAMA

PRESIDENT	SERGIO GONZÁLEZ
ENTRENADOR	ALBERTO GREGORI

PLANTER
Estadístiques sobre 30 partits de lliga. PJ (Partits jugats), M (Minuts), G (Gols)

PORTERS	PJ	M	G
VICENT COMPANY	12	1036	10
FEDE AGUILAR	6	494	5
GABI RODRIGUEZ	6	540	4
VICENT PUIG	7	630	4
DEFENSES
ANDRÉS ALMIÑANA	22	859	0
ANOUN DIAKITE	28	2210	0
IVÁN CATALÀ	24	954	2
OSCAR BERTÓ	22	1922	5
ERIC RIBES	27	1759	1
RUBÉN BELLA	23	1236	0
IZAN SEYDI	21	1223	2
DAVID ACOSTA	6	125	0
MIGCAMPISTES
PABLO OLIVARES	29	2327	8
ADRIÁN SALOM	28	1628	6
HUGO GORRITA	16	455	0
JORGE BENITEZ	28	2118	2
IVÁN GIMÉNEZ	29	2487	6
MARC ESCRIVÀ	10	728	6
MARC MOLLA	27	1920	4
PABLO MAYORAL	5	92	1
VICENT TALENS	4	33	0
JOAN ARTESERO	15	440	0
JHON MOSQUERA	2	85	0
MAXIM OVSEICHIK	8	156	1
DAVANTERS
IGNACIO RAMÓN	1	20	0
ALEN BELIC	12	380	1
ALVARO BERNÁLDEZ	23	1437	10
JOAN BLANES	11	184	1
OMAR MOHAMED	21	1034	7
MARCOS PEÑA	22	1134	6

ALTES: Company (sense equip), Fede Aguilar (Jàvea), Andrés Almiñana, Marc Molla i Velic (Daimús), Anoun, Marcos Peña, Gabri, Eric Ribes i Joan Blanes (La Font), Iván Català (sense equip), Iván giménez i Rubén Bella (Muro), Marc Escrivà (Manises), Óscar Bertó (Saguntino), Pablo Mayoral i Hugo Gorrita (juvenil), Vicent Talens (Tavernes), Álvaro Bernaldez i Izan Seydi (Llutxent), Omar i Maxim (Portuarios), Artesero (Oliva), Ignacio Ramón (Cadet), Pablo Olivares (Beniopa), David Acosta (Benirredrà) i Adrián Salom (sense equip) i Jhon César Mosquera.

BAIXES: Maxi (Benitatxell), George Lucas, Paco Gázquez i Cheick (Pego), Mario, Mahamadou (Manises), Roger (Oliva), Adrián Castellà (Juvenil), Kyle Davis (Tavernes), Jaime Ivars i Pau Benavent (Dénia), Mamadou Keita , Konan (Canals), Pau Mascarell (Atzeneta), Joel Rubio (La Font), Sega (Llutxent), Víctor Zacarés, Facu, Mel, Franco Maderna (Canet), Ximo (retirat), Alan (Beniopa), Malik (Ràcing Algemesí), Bruno (Safor), Carluccio (Benirredrà), Gabriel, Javier Pericas (Olímpic), Julián (Serranos), Omar Loum, Ousmane, Pablo Vizcaino, Pablo Aspas.

PRETEMPORADA

DATA	PARTIT	RS
08-08-25	GANDIA-CARCAIXENT	1-1
13-08-25	JÁVEA-GANDIA	0-2
16-08-25	BENIDORM-GANDIA *	0-1
20-08-25	GANDIA-TAVERNES	1-2
23-08-25	TROFEU CIUTAT DE GANDIA
	GANDIA-BENIOPA	2-0
	PORTUARIOS-BENIOPA	1-0
	GANDIA-PORTUARIOS	1-2
	CAMPIÓ UD PORTUARIOS
29-08-25	XERACO-GANDIA	0-7

* Jugat al complexe Oliva Nova.

PRIMERA FFCV GRUP 3 Del 13 de setembre de 2025 al 16 de maig de 2026.

PARTICIPANTS

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	RS	CL
1	13/09/25	Gandia-Massanassa	2-0	2
2	20/09/25	Dénia-Gandia	0-3	1
3	27/09/25	Gandia-Sueca	4-0	1
4	04/10/25	Mancomuni.-Gandia	0-2	1
5	19/10/25	Gandia-Pego	1-1	1
6	25/10/25	Torrent B-Gandia	2-2	2
7	02/11/25	Gandia-Ràcing	2-0	1
8	09/11/25	Simat-Gandia	2-1	2
9	15/11/25	V.Alcalans-Gandia	1-0	3
10	23/11/25	Gandia-Ontinyent	2-0	3
11	29/11/25	L’Alcúdia-Gandia	1-0	4
12	14/12/25	Gandia-La Font*	6-0	3
13	21/12/25	Enguera-Gandia	1-0	5
14	11/01/26	Gandia-Algemesí	2-0	3
15	17/01/26	Llutxent-Gandia	4-0	5
16	25/01/26	Massanassa-Gandia	1-3	4
17	01/02/26	Gandia-Dénia	1-0	4
18	07/02/26	Sueca-Gandia	2-5	3
19	15/02/26	Gandia-Mancomuni.**	4-0	3
20	21/02/26	Pego-Gandia	1-2	2
21	01/03/26	Gandia-Torrent B	4-1	2
22	07/03/26	Ràcing-Gandia	0-2	1
23	15/03/26	Gandia-Simat	4-1	1
24	29/03/26	Gandia-V.Alcalans	1-0	1
25	12/04/26	Ontinyent-Gandia	2-2	1
26	19/04/26	Gandia-L’Alcúdia	4-1	1
27	26/04/26	La Font-Gandia	0-4	1
28	10/05/26	Gandia-Enguera	4-1	1
29	16/05/26	Algemesí-Gandia	0-2	1
30	24/05/26	Gandia-Llutxent	1-1	1

* Ajornat per alerta climatològica, recuperat el 7 de gener. ** Ajornat per alerta climatològica, recuperat l’ 11 de març.

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	GANDIA	67	30	21	4	5	70	23
2	MASSANASSA	63	30	20	3	7	61	37
3	Dénia	60	30	19	3	8	59	28
4	Llutxent	58	30	16	10	4	55	27
5	Enguera	52	30	16	4	10	60	46
6	Torrent B	47	30	14	5	11	52	43
7	Algemesí	47	30	15	2	13	42	32
8	Pego	44	30	13	5	12	41	36
9	Ràcing Alg.	43	30	13	4	13	47	50
10	SB Ontinyent	40	30	11	7	12	46	48
11	L’Alcúdia	35	30	10	5	15	41	49
12	V.Alcalans	34	30	10	4	16	45	40
13	La Font	32	30	9	5	16	46	58
14	SIMAT	32	30	9	5	16	30	55
15	SUECA	21	30	6	3	21	41	76
16	MANCOMUNITAT	10	30	3	1	26	15	103

ASCENS: CF GANDIA. PROMOCIÓ: MASSANASSA (ascen). DESCENS: SIMAT, SUECA I MANCOMUNITAT.

LA NOSTRA COPA

RONDA	DATA	PARTIT	RS
1	06-09-25	CONDE-GANDIA	0-5
2	12-10-25	MIRAMAR-GANDIA	1-2
3	12-11-25	OLIVA-GANDIA	3-2

ALINEACIONS

CONDE 0-GANDIA 5. Ronda 1. Municipal (L’ Alqueria de la Comtessa).
GANDIA: Vicent Puig, Jorge Benítez (Eric Ribes 60′), Rubén Bella, Izan (Acosta 63′), Anoun, Óscar Bertó, Iván Gimenez (Adrián Castellà 68′), Pablo Olivares, Marcos Peña (Almiñana 63′), Álvaro (Marc Molla 60′), Omar (Maxim 68′).
GOLS: Omar 39′ i 58′, Bertó 66′, Eric Ribes 78′ i David Acosta 87′ (penal).

MIRAMAR 1-GANDIA 2. Ronda 2. El Molí (Miramar).
GANDIA: Gabi, Eric Ribes, Rubén Bella (Izan 64′), Iván Català (Anoun 46′), Gorrita, Pablo Olivares (Vicent Talens 70′), Bertó, Marc Molla, Marcos Peña (David Acosta 73′), Adrián Salom (Almiñana 46′), Maxim (Alvaro 70′).
GOLS: Pablo Olivares 30′ (0-1), Ruben Bella 32′(0-2), Claver 88′ (1-2).

OLIVA 3-GANDIA 2. Ronda 3. El Morer (Oliva).
GANDIA: Gabi, Eric Ribes (Iván Giménez 46), Iván Català, Rubén Bella (Anoun 46′), Almiñana, Bertó (Izan 46′), Marc Molla (Pablo Mayoral 63′), Acosta (Omar 46′), Velic (Pablo Olivares 46′), Jorge Benítez i Maxim.
GOLS: Noel Riera 15′ (1-0), Máxim 29′ (1-1), Adrián Briz 32′ (2-1), Roger Ferrandis 42′ (3-1), Iván Català 60′ (3-2).

CF GANDIA FEMENÍ

PRIMERA REGIONAL VALENTA GRUP 3
Del 19 d’octubre de 2025 al 31 de maig de 2026

PLANTER
Vicente Moreno i Gracia Pérez (entrenadors), Nerea García, Aroa Rabal, Luana Sousa, Brigitte Belda, Aitana Gallego, M del Carmen Orth, Bianca Carena, Lucia Aparisi, Jennifer Numbela, Sofía Rabal, Cristina Climent, Natalia Claver, Mariona García, Mar Moreno, Amira Betka, Paula Marchante, Nadia España, Magalí Donet i Natalin García.

PARTICIPANTS
CF GANDIA–UD PETRELENSE–SB ONTINYENT–ATLETICO SANT JOAN–AT.JONENSE (Vila-Joiosa)–CF INPROSPORTS (Sant Vicent del Raspeig)–SPORTING CIUDAD ALICANTE–AT.SAN MIGUEL–RACING SAN GABRIEL–ROJALES CF B–SC TORREVIEJA–CF SPA ALICANTE B–CD EL CAMPELLO–CD ELDENSE.

RESULTATS

J	RS	PARTIT	RS	J
1	2-3	Gandia-At.Jonense	3-3	14
2	4-1	C.Alicante-Gandia	0-5	15
3	3-1	Gandia-Torrevieja	7-1	16
4	3-0	Ontinyent-Gandia	2-1	17
5	0-1	Gandia-Eldense	1-3	18
6	4-3	Petrelense-Gandia	4-3	19
7	2-3	Rojales B-Gandia	3-2	20
8	2-0	Gandia-San Gabriel	1-3	21
9	0-2	Sant Joan-Gandia	1-2	22
10	1-0	Gandia-Inprosports	3-5	23
11	0-2	San Miguel-Gandia	0-2	24
12	4-0	Gandia-El Campello	2-1	25
13	1-6	Spa B-Gandia	3-2	26

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	ONTINYENT	74	26	24	2	0	84	25
2	Eldense	57	26	17	6	3	63	40
3	Inprosports	47	26	13	8	5	66	39
4	Petrelense	46	26	13	7	6	70	53
5	At.Jonense	40	26	11	7	8	55	48
6	Gandia	40	26	13	1	12	63	48
7	San Gabriel	32	26	9	5	12	44	48
8	Rojales B	31	26	9	4	13	46	55
9	Torrevieja	28	26	7	7	12	50	71
10	At.Sant Joan	27	26	8	3	15	28	43
11	San Miguel	26	26	8	2	16	42	56
12	Spa B	24	26	6	6	14	42	70
13	EL CAMPELLO	21	26	6	3	17	39	62
14	C.ALICANTE	21	26	6	3	17	37	71

ASCENS: Ontinyent. DESCENS: El Campello i Ciudad de Alicante.

LA NOSTRA COPA VALENTA

RONDA	DATA	PARTIT	RS
1	28-10-25	ONTINYENT B-GANDIA	4-1

Fotografíes: xarxes socials CF Gandia

IMATGES D’ UNA TEMPORADA

23 d’agost de 2025. Presentació Temporada 2025/26.

23 d’agost de 2025. Resum del Trofeu Ciutat de Gandia.

27 de setembre de 2025. Gandia-Sueca.Jornada 3.

19 d’ abril de 2026. Gandia-L’ Alcúdia. Jornada 26.

18 de maig de 2026. El Tertulion, programa especial ascens del CF Gandia.

24 de maig de 2026. Partit complet Gandia-Llutxent. Jornada 30.

12/06/2026

CF GANDIA

CF GANDIA. L’ EQUIP BLANC I…MARRÓ.

Blanc-i-roig, blanc-i-blau, verd-i-blanc, blaugrana, blanc, blanc-i-negre, roig… són els colors habituals en els equips de futbol, però, trobar un equip que porte en la seua indumentària el color marró sembla una tasca certament complicada; el marró és un color quasi inexistent en el món del futbol.

El St.Pauli, que ha militat durant diverses temporades en la Bundesliga, la primera divisiò alemanya, és possiblement el més conegut i una de les escassíssimes excepcions. El popular club d’ Hamburg és conegut arreu del món per la seua particular filosofia anti-capitalista, anti-feixista, anti-racista i anti-homofòbica, i també per la seua inusual vestimenta, que inclou la samarreta de color marró. Una altra honrosa excepció és el Club Atlético Platense de Buenos aires, anomenat El Calamar, clàssic de la Primera Divisió argentina que va aconseguir recentment el primer titol de campió de la seua història després de guanyar el torneig Apertura de 2025. Dins del futbol espanyol, l’ objectiu, trobar un equip amb el color marró, sembla encara més espinós. No hi ha, al menys amb una mínima rellevància, cap equip que complisca amb este requisit.

Però, l’ anècdota que motiva este article és, justament, un fet curiós. El Club de Futbol Gandia ho va fer: va portar el color marró en la seua samarreta en els seus primers mesos de vida.

**Primer uniforme del CF Gandia. Principis de 1947.**

El 20 de desembre de 1946 es constitueix oficialment el CF Gandia, i el 26 de febrer de 1947 el club s’ inscriu en la Federació Valenciana de Futbol. El seu terreny de joc és l’ anomenat camp Bulevar, però les seues reduïdes dimensions provoquen la desaprovació de la Federació Valenciana, obligant l’ equip a buscar un altre recinte el més aviat possible. Un altre problema és la manca d’ un equipament, la qual cosa obliga els directius a trobar una solució temporal: la cessió per part de l’ equip de futbol del Frente de Juventudes, la secció juvenil de la Falange, de la seua indumentària. Així, el CF Gandia adoptarà un curiós uniforme, conformat per samarreta marró, pantaló blanc i mitges negres. Amb estos colors disputarà els seus primers partits.

**Formació del CF Gandia al camp El Rodat de Dénia, en un dels primers partits de la seua història. L’ equip porta l’ uniforme del Frente de Juventudes, incloent-hi el seu escut.**

Amb la temporada ja començada l’ equip no pot participar en la Segona Regional, i comença la seua activitat esportiva disputant partits amistosos. Participa també en un torneig comarcal, sembla que pseudo-amistós, davant l’ Oliva, Carcaixent i diversos equips de La Marina Baixa, com el Dianense, Pego i Benisa. Posteriorment, juga el torneig de Consolació, aquest si organitzat per la Federació, un torneig que es disputa per a completar la temporada i on participen els equips que no s’ han classificat per a disputar la fase d’ ascens.

**Camp Bulevar. Una altra fotografia del Gandia de 1947 amb la samarreta marró, però ara sense l’ escut del Frente de Juventudes.**

En la temporada 1947/48 el CF Gandia comença a competir en la Segona Regional. El seu debut va tindre lloc el 21 de setembre de 1947 al camp de l’ Oliva, amb derrota per 5-2. Uns dies abans, el 15 de setembre, es va inaugurar oficialment el nou terreny de joc, el Mondúber, que va acollir un partit amistós que enfrontà el Gandia davant el CD Mestalla, filial del València CF, que militava en la Segona Divisió.

**Inauguració del Mondúber. El Gandia ja llueix la seua nova equipació blanc-i-blava i el seu propi escut.**

Va ser Andrés Merí, president fundacional i pràcticament tot en el club, el que va decidir substituir els colors del Frente de Juventudes i dissenyar uns colors i un escut propis. Merí, sembla que va adoptar els colors blanc i blau i part de la simbologia de l’ escut inspirant-se en l’ escut de la ciutat. Uns colors que, a més, ja va portar el Gandia FC, fundat l’ any 1922, el primer club de la ciutat del qual es té referència documentada.

**Foto curiosa al Mondúber. Planter del Gandia, principis de la temporada 1947/48, amb presència d’ Andrés Merí (camisa blanca), president i** ***alma*** ***mater*** **del club. El Gandia combina la samarreta marró i el pantaló blau. Poc després adoptaria la seua samarreta clàssica blanc-i-blava.**

La nova equipació del Gandia, doncs, consistia en la ben coneguda samarreta blanc-i-blava a ratlles verticals i pantaló blau. Es va mantindre inicialment el color negre de les mitges del Frente de Juventudes, però finalment estes van ser substituides pel color blau.

Escut oficial de la ciutat de Gandia. El Castell de Bayrén, la estrela de 6 puntes i els colors blanc i blau, van ser elements que van influir en la confecció de l’ escut i la indumentària del CF Gandia.

Pot ser si el rumb de la història hagués pres una altra direcció i el Gandia haguera conservat els seus extranys colors inicials podríem parlar d’ un equip conegut, no només per la seua trajectòria esportiva, sinó per la seua peculiar vestimenta.

05/06/2026

CF GANDIA

POSTGUERRA, SEGARRA I ALBERTO PASCUAL.

En la primavera de 1939 finalitza la guerra civil espanyola, però, amb la fi del conflicte l’ horror no va desaparèixer. S’ obri un periode gris i dramàtic; una època de fam, misèria, autarquia, repressió, rancúnia i venjança. En aquest periode tan desolador, el futbol, allò més important d’ entre les coses menys importants, sobreviu a Gandia gràcies a l’ esforç d’ un grup d’ entusiastes futbolistes que tracten de mantindre l’ activitat. Els temps gloriosos del CD Gandia, el primer equip semi-professional de la ciutat, havien passat a millor vida; amb el començament de la guerra, en juliol de 1936, el club cessa la seua activitat, desapareguent definitivament l’ any 1937. El seu camp, el Serpis, situat a la vora del riu, en l’ actual Plaça del Tirant, va desaparèixer igualment durant la contesa bèlica. Justament, la falta d’ un terreny de joc estable va suposar un hàndicap considerable i va provocar que els diversos intents per reactivar el futbol foren efímers i infructuosos.

**Camp Ducal 1941/42. Imatge de l’ AD Gandia. Alberto és el seu porter. Al fons, el Palau.**

La UD Ducal, aparegut l’ any 1940, jugaba al camp Ducal (conegut també com dels Jesuites), situat en l’ hort del Palau del Sant Duc, molt a prop del desaparegut Serpis. En el Camp Ducal va jugar també l’ Agrupación Deportiva Gandia, l’ equip de les Congregacions Marianes, que va arribar a competir al futbol federat, en la temporada 1941/42, militant al grup 5 de la Segona Regional. Un altre equip ressenyable va ser el Frente de Juventudes, destacat campió provincial en la temporada 1942/43.

La desaparició del camp Ducal va ser un colp dur per al futbol local, que va haver de buscar un nou terreny. El va trobar en un solar propietat dels Pares Escolapis, al començament del carrer Sant Francesc de Borja. Posteriorment, en 1946, s’ habilita el camp del Bulevar, situat a l’ actual Passeig de les Germanies, al costat de l’ Institut Ausiàs March (hui hi ha un conegut supermercat). Aquest nou camp provoca la reaparició de l’ AD Gandia, i també d’ un nou equip anomenat Atómico. D’ estos dos equips sorgirà, als últims dies de 1946, un nou club, la fundació del qual va estar instigada per un jove de 29 anys que destacava per la seua passió futbolística i per la seua gran capacitat organitzativa; el seu nom era Andrés Merí, i el nou equip, el Club de Futbol Gandia.

**Equip de la UD Ducal, 1940. En les seues files destacava especialment un davanter: Segarra.**

En este context tan difícil es prodigaren jugadors com Enrique Melo, Codert, Martinet, Bertó, Canet o dos joves que aconseguirien arribar al futbol professional, els primers en la història de la ciutat de Gandia: el porter Alberto Pascual i l’ extrem dret Segarra.

ALBERTO PASCUAL

El 20 de novembre de 1922 va nàixer a Gandia Alberto Pascual Escriche. Després de jugar amb equips de categories inferiors com l’ Escuelas Pías o el Delfin, juga amb l’ AD Gandia als primers anys de la dècada dels quaranta.

**Alberto, amb el Levante** **(Fotografia Museu Virtual Levante UD).**

Les seues aptituts baix els tres pals propicien, en la temporada 1942/43, el seu fitxatge com a jugador professional amb l’ Hércules d’ Alacant. Amb l’ equip alacantí jugarà tres temporades en Segona Divisió i aconseguirà un ascens a Primera Divisió en la temporada 1944/45. No obstant això, Alberto juga poc i acaba canviant d’ aires en busca de minuts, fitxant pel Levante UD. Amb els granotes militarà 5 temporades (1 en Tercera i 4 en Segona), convertint-se en un jugador important i aconseguint, ara sí, la titularitat. Les seues bones actuacions amb l’ equip del camp de Vallejo provoquen l’ interés de l’ Alcoyano de Primera Divisió, amb el qual fitxa en la temporada 1950/51. Alberto no arribarà a debutar en cap partit de Lliga de la màxima categoria, i sols jugarà 1 partit de la Copa Federació. La seua continuïtat al futbol professional es va veure trencada, de forma sobtada, amb la mort de son pare, un fet que provoca el seu retorn a Gandia per dedicar-se als negocis familiars.

**Alberto en acció, amb dedicatòria per a la Penya Deportiva Avenida, integrada per entusiastes aficionats del CF Gandia.** ***(Fotografia Museu Virtual Levante UD).***

SEGARRA

Guillermo Segarra Ortolà va nàixer, per motius laborals paterns, a Mombuey, en la provincia de Zamora, el 7 d’ octubre de 1921, residint des d’ els 2 anys a Gandia. Juga en el camp del Serpis amb el Delfines i la Unión Levantina i, finalitzada la guerra, defensa la samarreta de la UD Ducal. Les seues qualitats físiques i la seua habilitat com extrem dret propicien, en la temporada 1941/42, el seu fitxatge amb el Levante UD de Segona Divisió. El Real Zaragoza, rival del Levante i campió de Segona, es fixa en Segarra i l’ incorpora al seu planter. El davanter gandià debutarà en Primera Divisió amb l’ equip aragonés un 25 d’ octubre de 1942 al camp del Deportivo de La Coruña. Segarra no gaudirà de més oportunitats amb el Zaragoza, tornant al Levante UD en la temporada 1943/44, i fitxant una temporada després per l’ Alcoyano, amb el qual aconsegueix l’ històric primer ascens de l’ equip d’ El Collao a la Primera Divisió. El nostre protagonista torna a jugar en Primera amb els alcoianistes en la campanya 1945/46, encara que sols participa en 3 partits, gaudint de més protagonisme en la Copa del Generalísimo, on és titular i té una destacada actuació en la eliminatòria davant el totpoderós Athletic de Bilbao; l’ Alcoyano elimina l’ equip basc abans de caure en quarts de final davant el Real Madrid.

Però la millor temporada de Segarra en Primera va arribar en la campanya 1946/47, sent titular amb el seu nou club, el Real Múrcia, i marcant 4 gols, els quals, no obstant això, no van ser suficients per evitar el descens de l’ equip pimentoner en la promoció de permanència davant la Real Sociedad; curiosament, el pas del gandià per la Primera Divisió amb Zaragoza, Alcoyano i Múrcia es va saldar sempre amb un trist descens.

**Segarra amb el Real Múrcia en Primera Divisió (1946/47). Va ser titular durant gran part del campionat, disputant 20 dels 26 partits de lliga.**

En les següents campanyes Segarra es va consolidar en la Segona Divisió defensant les samarrets del Mestalla i Hércules, posant fi al seu periode professional en la temporada 1950/51 a les files del Ceuta, i fitxant pel Gandia en la temporada següent.

DOS ASCENS I DEBUT EN TERCERA.

Miguel Boronad (co-fundador de l’ empresa portuaria Navarro i Boronad) és el president d’ un Gandia que pretén, d’ una vegada per totes, abandonar la Segona Regional, mentre Andrés Merí, alma mater del club, exerceix com entrenador. La gran notícia en la temporada 1951/52 serà l’ arribada dels dos fills pròdigs, els dos professionals gandians, Alberto Pascual i Guillermo Segarra, una circumstància que desperta la il.lusió d’ una afició que començava a estar abonada al desànim després de diversos intents infructuosos per abandonar la darrera categoria del futbol valencià.

CF Gandia 1951/52. Alberto Pascual, després de molts anys, torna a casa per debutar amb el CF Gandia. En realitat, tant Alberto com Segarra ja havien disputat algún partit amistós amb l’ equip en els primers anys de la seua fundació.

Amb els dos fitxatge estelars el Gandia es proclama brillant campió del seu grup, aconseguint classificar-se per a disputar la lligueta d’ ascens. Els blanc-i-blaus, després d’ una polèmica derrota en la darrera jornada al camp del Burriana, amb una discutida actuació arbitral, finalitzen segons per darrere de l’ Albalat; sols puja el primer, però l’ aparició d’ una vacant propicia l’ anhelat ascens del Gandia a Primera Regional. Segarra, en el seu retorn a Gandia, participarà en 17 partits, aconseguint 15 gols, una magnífica mitjana golejadora, mentre Alberto defensarà la porteria gandiana en 23 partits.

En la temporada 1952/53 el Gandia debuta en Primera Regional, aconseguint un nou titol de campió i una nova classificació per a la lligueta d’ ascens. Alberto Pascual es ara entrenador-jugador de l’ equip, i Segarra un dels jugadors clau en la recta final del campionat. En la lligueta final el Gandia s’ enfronta davant el Yeclano i el Cartagenera, amb 2 places d’ ascens en joc. Els gandians, novament, es queden inicialment sense premi (finalitzen tercers), però una vacant in extremis per la retirada del Conquense, li permet debutar per fi en Tercera Divisió nacional, una categoria d’ un nivell equivalent a l’ actual Segona RFEF.

**CF Gandia 1952/53. Segarra forma en un partit disputat a Cartagena, davant el Cartagenera, en la lligueta d’ ascens.**

Així doncs, el 13 de setembre de 1953 el Gandia s’ estrena al Monduber en la nova categoria davant el potent Levante UD, l’ ex-equip d’ Alberto i Segarra. Els llevantinistes s’ imposen per 0-1 i Segarra forma part de l’ històric equip gandià debutant en Tercera. Alberto Pascual, tindrà una participació discreta amb l’ equip, i sols participarà en 3 partits durant el començament de la lliga. Segarra, per la seua part, serà un habitual durant la primera volta del campionat. Amb l’ equip mal situat en la classificació, arriba, en l’ equador del campionat, l’ internacional Mundo per ocupar el càrrec d’ entrenador, a més de les incorporacions d’ ex jugadors de Primera com el davanter Juanete i el porter Martí, i també d’ un altre davanter, l’ ex-jugador del Levante Pepe Llopis. Els nous fitxatges resten oportunitats als jugadors de casa, i així, Alberto no tornarà a jugar i Segarra sols participarà en 1 partit de la segona volta.

**Imatge del CF Gandia 1953/54, la temporada del debut en Tercera, en un partit davant l’ Alzira disputat al Monduber. Alberto i Segarra sols van coincidir en dos partits de lliga.**

El Gandia de la temporada 1953/54 finalitzarà la lliga en una meritòria sisena posició. Serà la darrera temporada amb l’ equip de Segarra i Alberto.

A finals dels cinquanta l’ equip blanc-i-blau es consolidarà en la Tercera Divisió, disputant, fins i tot, dues promocions d’ ascens a Segona. Les condicions de vida milloren tímidament a Espanya, no obstant això, el PIB era quasi la meitat del de França o Alemanya, i l’ esperança de vida de 62 anys. El dia a dia es dibuixava amb colors de tons grisos, i Josep Piera tenia raó: «puta postguerra».

Xavi Martí-Futbol en la Ribera del Serpis.

(Gràcies a Paco Martí i a Maruja Segarra).

30/05/2026

CF GANDIA

2019-20. PARRI, PANDÈMIA I NOU ASCENS.

⬆️ Ascens.

FETS DESTACATS

* Reconstrucció. El Gandia torna a Primera Regional amb perspectives molt diferents a la de l’ anterior (i desastrosa) temporada en la categoria de la campanya 2014/15. L’ equip recupera poc a poc la seua pedrera, i així, presenta en la present temporada un equip Aleví, a més, de Querubins, Prebenjamins i Benjamins. El pressupost inicial és de 29.000 euros. No obstant això, al mes d’ setembre es produiran novetats molt importants que suposaran un salt decisiu en les aspiracions del club.

CF Gandia 2019/2020. D’ esquerra a dreta: Amarilla, Naveiro, Chesa, Jorge Diaz i Kiko; Vicent Cabanilles, Verdú, Daniele, Ximo, Mori i Anoun.

* Chesa renova. L’ entrenador del Grau continua una temporada més al capdavant d’ un equip on repeteixen de la temporada anterior Kiko, Álvaro, Daniele, Naveiro, Joan Blanes, Sergio Verdú, Alonso, Fabri, Alberto Martí Chesa i Reinel. Per contra, el màxim golejador de la temporada anterior, Parra, fitxa per la UE Gandia. Arriba Ximo Martínez, procedent del Portuarios, i també Anoun Diakitte (Benirredrà). Amb la temporada començada arriben 4 jugadors procedents del Manises de Regional Preferent: Balbuena, Óscar Peralta, Mori Aboubakar i, especialment, l’ ex-jugador del València CF Roberto Amarilla. L’ arribada d’ estos jugadors marcarà un punt d’ inflexió en un equip que, amb ells, buscarà decididament l’ ascens de categoria.

**Roberto Amarilla (Eusebio Ayala**, **Paraguai, 1981)** en la seua presentació (19 de setembre) entre Jesús Sendra i Chesa. Gran promesa del futbol paraguaià, fitxa pel València en la temporada 1999/00, on no va gaudir d’ oportunitats. Va estar cedit al Getafe i Badajoz, en Segona A, i jugà posteriorment diverses temporades en Segona B, on serà un destacat defensa central amb l’ Alzira i l’ Huracán de València.

* Arriba Parri. El 24 d’ octubre és presentat als mitjans de comunicació el nou projecte del CF Gandia encapçalat per Libero Parri. L’ ex-jugador del València CF és el nou inversor del club. Parri, nou director esportiu en substitució d’ Álex Pla, presenta un projecte molt ambiciós que preten tornar al Gandia al futbol nacional. L’ arribada de Parri, que es va produïr al mes de setembre, va provocar l’ incorporació dels 4 jugadors procedents del Manises, amb Roberto Amarilla al capdavant. Parri ve acompanyat de Fernando Buitrago, el qual serà l’ encarregat de la gestió econòmica del CF Gandia.

Líbero Parri (València, 1982). Ex-futbolista format en la pedrera del València CF i ex-internacional en les categories inferiors de la Selecció, va jugar en Primera Divisió amb l’ equip valencianista i també amb l’ Albacete i Ràcing de Santander. Representant de futbolistes professionals i amb vincles familiars a Gandia, decideix invertir al club blanc-i-blau per portar la seua gestió econòmica i esportiva i tornar-lo a categories nacionals.

* Temporada impecable. L’ arribada dels 4 reforços als mesos de setembre i octubre va ser determinant per propulsar el Gandia fins arribar a la primera posició de la taula. En la jornada 11 el Gandia, invicte, s’ imposarà davant L’ Alcudia per 1-0 al Guillermo Olagüe, aconseguint un lideratge que ja no va abandonar fins la fi del campionat. La victòria en la següent jornada per 1-3 al camp del Morer davant La UD Oliva, l’ altre gran favorit, també invicte, i dominador de la lliga en les primeres jornades, servirà per certificar el clar favoritisme d’ un equip que destaca per la seua regularitat, i que aconseguirà guanyar 13 dels últims 14 partits que va disputar, convertint-se, a més, en l’ únic equip de la categoria que no va perdre cap partit en tota la temporada. Desgraciadament, la inesperada suspensió de la lliga va enterbolir una temporada espectacular.

Jugadors del Gandia celebrant un gol, una imatge molt habitual al llarg de la temporada. El Gandia, amb 19 victòries i 5 empats en 24 partits va ser el millor equip dels 8 grups de la Primera Regional.

* Doble derby. El Gandia torna a enfrontar-se al seu vell rival, la UD Oliva, per primera vegada des de la temporada 2013/14. Va ser en la jornada 12, en un partit molt important, doncs els dos equips es trobaven en les dues primeres posicions de la taula. Els de Chesa s’ avançaven amb gols de Ximo 15′, Peralta 30′ i Mori 82′, marcant Ferrando per a l’ ude al minut 87, i posant el definitu 1-3 al marcador. Els altres plats forts del campionat van ser els enfrontaments davant la UE Gandia. L’ equip viola no coincidia amb el CF Gandia des de la temporada 2013/14; en aquella època el club rebia el nom de Playas de Gandia. Els dos enfrontaments amb el rival veí es van saldar, curiosament, amb el mateix resultat: empat a 2 gols. La devolució de visita de la UD Oliva al Guillermo Olagüe, prevista per a la jornada 27, no es va produïr.

**Imatge del derby UE Gandia-CF Gandia (de** taronja i morat) disputat en plena Fira i Festes de Gandia. L’ Unió Esportiva, en franca decadència, venia de baixar de Preferent i, malgrat el fitxatge de l’ ex-internacional i ex-blanc-i-blau Raúl Bravo, va finalitzar el campionat en una discreta dotzena posició.

* Pandèmia mundial. En desembre de 2019 es reporten els primers casos de Covid-19 a la ciutat xinesa de Wuhan. El virus s’ escamparà imparable i silenciosament als següents mesos per tot el món. Així, el 15 de març de 2020 es decreta el primer Estat d’ Alarma a Espanya i el confinament de la població. Uns dies abans, l’ 11 de març, la Federació Valenciana de Futbol decretava la suspensió de totes les seues conpeticions.

**Cartell realitzat pel CF Gandia durant el confinament.**

* L’ últim partit. El diumenge 8 de març de 2020 el CF Gandia disputava el partit corresponent a la jornada 24 davant La Font. Les notícies respecte al desenvolupament de la COVID-19 començaven a ser inquietants, especialment a Itàlia, on diverses regions del nord del país es trobaven amb la seua població en quarentena. Al Guillermo Olagüe es va disputar un partit igualat, on l’ equip visitant va aconseguir avançar-se amb un gol de Vicent, al minut 57. No obstant això, el Gandia reaccionava ràpidament, aconseguint Daniele i Peralta dos gols, als minuts 61 i 73, que capgiraven el marcador i donaven una nova victòria al Gandia. Amb este resultat l’ equip confirmava el seu gran moment de joc i resultats, una setmana abans del paró de la lliga per falles, i augmentava a 13 la diferència de punts respecte el segón classificat. Ningú podia imaginar-ho, però anava a ser l’ últim partit de la temporada.

**Imatge del partit davant La Font. Va ser l’ últim partit** **de la temporada 2019/20 que va acollir el Guillermo Olagüe**.

* Ascens. Després de setmanes de confinament i d’ incertessa sobre quina seria la resolució del campionat de lliga, arriba, amb la desesescalada, decretada el 28 d’ abril, la confirmació per part de la Federació Valenciana de Futbol: el 13 de maig de 2020 s’ anuncia que es dona per vàlida la classificació en el moment del paró per la pandèmia, i que no hi haurà descens en cap categoria. Pel que fa als ascens, s’ estableix que en Preferent els tres primers jugen una promoció a partit únic, mentre en Primera i Segona Regional pugen directament els dos primers classificats. El CF Gandia, per tant, es proclama campió de lliga i aconsegueix un nou ascens de categoria, el segón consecutiu.

**Prop de 2 mesos i mig després de disputar l’ últim partit, l’ afició pot celebrar l’ ascens.**

* Ximo, màxim golejador. Una de les claus de la gran temporada va ser l’ eficàcia golejadora de Ximo, màxim anotador de l’ equip amb 14 gols, una xifra que haguera augmentat, de ben segur, si el jugador gandià no haguera patit una lesió als isquiotibials que el va tindre apartat durant diverses jornades. La taula de golejadors la van completar Jorge Díaz 11 gols; Peralta 7; Amarilla 5; Daniele i Anoun 3; Reinel, Joan Blanes, Mori, Verdú i Balbuena 2; Alonso i Fabri 1 gol.

**Ximo Martínez (Gandia, 1997). Màxim golejador de l’ equip amb 14 gols i tercer màxim** **anotador de la competició. Format en la pedrera del CF Gandia, fitxa per la UE L’ Alcúdia juvenil en Lliga nacional** i debuta amb el seu primer equip en Regional Preferent (temporada 2016/17), disputant una promoció d’ ascens a Tercera. Posteriorment juga 2 temporades amb el Portuarios i torna al Gandia en la present campanya. Capità blanc-i-blau i un dels jugadors més estimats per l’ afició, jugarà 6 temporades (2019-2025) amb l’ equip blanc-i-blau, aconseguint dos ascens a **Preferent i Tercera.**

* Futbol a La Safor. La Federació estableix que únicament es reprendrà la competició en Preferent, on es disputarà la promoció d’ ascens sota fortes mesures de seguretat per tal d’ evitar contagis. D’ aquesta manera el Tavernes, tercer classificat del grup 3, disputa la primera ronda davant el Benicarló, campió del grup 1. El partit finalitza amb el resultat de 0-0, quedant eliminat l’ equip valler per la seua pitjor classificació en la lliga. Per la seua banda, el Portuarios finalitzarà tretzè classificat i el Rafelcofer catorzè. En Primera Regional la UD Oliva, després d’ estar pràcticament tota la temporada classificat entre els dos primers, suma un inoportú empat a casa davant el Caramanchel en la darrera jornada disputada, un fet que provoca la pèrdua de la segona plaça en favor de L’ Alcúdia de Crespins, el qual acabará pujant a Preferent. En Segona Regional Grup 10, Bellreguard i Safor ocupen les dues primeres posicions i pugen a la Primera Regional.

* Per fi la fusió. El més de maig ens portarà la noticia de l’ ascens, però també, de forma un tant inesperada, la fusió dels tres clubs de Gandia. Després de tants anys d’ intents infructuosos, l’ aparició de Libero Parri amb el seu potent projecte servirà per a apropar, per fi, postures entre els clubs gandians. El 8 de maig s’ anuncia l’ acord amb la UE Gandia i el 28 del mateix mes amb el Base Gandia. Els dos clubs s’integraran en l’ estructura del CF Gandia, l’ equip històric de la ciutat. La fusió serà aprobada de forma unànime pels socis blanc-i-blaus en una assamblea que té lloc el 10 de juny, i posteriorment serà ratificada per part de la Federació Valenciana de Futbol. Es posa fi, d’ aquesta manera, al periode més negre en la història del futbol a la ciutat de Gandia.

**Miguel Marzal (a l’ esquerra), president del CF Base Gandia i Libero Parri (dreta)**. **L’ esperada fusió és una realitat.**

ORGANIGRAMA

PRESIDENT	JESÚS SENDRA
ENTRENADOR	VICENT MARTÍ CHESA

PORTERS: FRANCESC CISCAR KIKO–RUBÉN BALBASTRE–LEONARDO MARTÍN

DEFENSES: GONZALO GIMÉNEZ–CAMILO SCOLA–VICENTE CABANILLES–CARLES MATOSES–ÁLVARO GARCÍA–ALBERTO MARTÍ CHESA–ÓSCAR VALBUENA.

MIGCAMPISTES: FABRI–JORGE DÍAZ–SALVA SUÁREZ–JUAN ALONSO–REINEL–DANIELE–JOAN BLANES–NAVEIRO–ANOUN DIAKITE–MORI ABOUBAKAR.

DAVANTERS: ROBERTO AMARILLA–MARTÍN SOLIZ–ALEXANDER SÁNCHEZ–XIMO MARTINEZ–OSCAR PERALTA–SERGIO VERDÚ.

Altes: Rubén Balbastre, Leo Martín, Gonzalo Giménez, Camilo Scola, Vicente Cabanilles (Conde), Carles Matoses (Ròtova), Salva Suárez, Anoun (Benirredrà), Morim, Amarilla, Peralta i Valbuena (Manises), Martin Soliz, Alexander Sánchez, Ximo Martínez (Portuarios), Jorge Díaz.

PRETEMPORADA

DATA	PARTIT	RS
02-8-19	PORTUARIOS-GANDIA	3-1
09-8-19	GANDIA-JÁVEA	?
14-8-19	ATH.LA VALL-GANDIA	?
17-08-19	GANDIA-SENYERA	?
21-08-19	BURJASSOT-GANDIA	1-1
27-08-19	GANDIA-ALZIRA	0-1
31-08-19	CIUTAT ALZIRA-GANDIA	?
04-09-19	BELLREGUARD-GANDIA	2-2
	*35 TROFEU CIUTAT DE GANDIA*
19-09-19	GANDIA-CASTELLONENSE	0-2
	Campió Castellonense.

**Imatge del Gandia-Castellonense (Preferent) corresponent al Trofeu Ciutat de Gandia.**

PRIMERA REGIONAL GRUP 6

Del 15 de setembre de 2019 al 8 de març de 2020.

PARTICIPANTS

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	RS
1	15/09/19	Montaverner-Gandia	1-1
2	22/09/19	Gandia-Ontinyent	4-1
3	29/09/19	UE Gandia-Gandia	2-2
4	06/10/19	Gandia-Villena	1-0
5	13/10/19	C.Alcoy-Gandia	0-4
6	20/10/19	Gandia-At.Muro	2-0
7	27/10/19	Caramanchel-Gandia	1-1
8	03/11/19	Gandia-Moixent	6-1
9	10/11/19	La Font-Gandia	0-1
10	17/11/19	Gandia-Xeraco	1-1
11	24/11/19	Gandia-L’Alcúdia	1-0
12	01/12/19	Oliva-Gandia	1-3
13	08/12/19	Gandia-R.de Gandia	3-0
14	15/12/19	R.Ibense B-Gandia	2-4
15	22/12/19	Gandia-Contestano	3-1
16	12/01/20	Gandia-Montaverner	3-1
17	19/01/20	Ontinyent-Gandia**	0-1
18	26/01/20	Gandia-UE Gandia	2-2
19	02/02/20	Villena-Gandia	0-1
20	09/02/20	Gandia-C.Alcoy	3-0
21	16/02/20	At.Muro-Gandia	1-4
22	23/02/20	Gandia-Caramanchel	2-1
23	01/03/20	Moixent-Gandia	2-3
24	08/03/20	Gandia-La Font	2-1
25	22/03/20	Xeraco-Gandia	*
26	29/03/20	L’Alcúdia-Gandia	*
27	05/04/20	Gandia-Oliva	*
28	19/04/20	R.de Gandia-Gandia	*
29	26/04/20	Gandia-R.Ibense B	*
30	03/05/20	Contestano-Gandia	*

* Jornada suspesa per la pandèmia Covid-19. ** Partit suspés per la pluja. Disputat el 12 de febrer.

**El Gandia al camp de La Solana de Villena (jornada 19).**

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	GANDIA	62	24	19	5	0	58	19
2	L’ALCÚDIA	49	24	15	4	5	45	20
3	Oliva	47	24	14	5	5	59	30
4	Contestano	44	24	13	5	6	47	27
5	Caramanchel	37	24	10	7	7	43	37
6	B.Ontinyent	37	24	11	4	9	38	34
7	Real Gandia	35	24	9	8	7	32	34
8	Xeraco	33	24	8	9	7	45	44
9	Villena	32	24	8	8	8	26	23
10	La Font	31	24	9	4	11	35	42
11	C.Alcoy	30	24	8	6	10	49	50
12	UE Gandia	24	24	6	6	12	40	49
13	R.Ibense B	21	24	6	3	15	24	55
14	Moixent	20	24	6	2	16	28	54
15	Montaverner	18	24	3	9	12	33	45
16	At.Muro	11	24	2	5	17	16	55

ASCENS: Gandia i L’Alcúdia de Crespins. DESCENS: –

22/05/2026

CF GANDIA

IVAN VIDAL. L’ ESCUT AL COR (37).

Va formar part d’ un històric equip juvenil que va militar en la Divisió d’ honor, i va debutar en la època gloriosa del Gandia de César Ferrando en Segona B. Iván Vidal, un dels millors porters de la història del CF Gandia, i un dels jugadors més estimats i recordats de l’ època.

TRAJECTÒRIA
UD Beniopa (1995/1996)
Juvenil (1996/1997)
Gandia B (1997/98)
CF Gandia (1998-2000)
València B (2000/2001)
Torrellano CF (2001-2002)
Real Múrcia (2002-2003)
Orihuela (2003/2004)
CF Gandia (2004-2006)
Torrevieja FC (2006/2007)
Ontinyent CF (2007/2008)
CD Dénia (2008-2012)
CF Gandia (2012/2013)
UD Portuarios (2014/2015)

Fill del mite blanc-i-blau dels setanta Juanín, Iván Vidal Cardona va nàixer el 23 de desembre de 1978 a Gandia. Després de jugar amb el juvenil de la UD Beniopa i de debutar amb el primer equip en Regional Preferent, forma part, en la temporada 1996/97, d’ un gran equip juvenil del Gandia que va aconseguir la permanència en la màxima categoria, la Divisió d’ honor, enfrontant-se a rivals com el Real Madrid, Atlético de Madrid, Rayo Vallecano o Múrcia. En la temporada següent dona el pas al Gandia B en Regional Preferent, on jugarà en les següents campanyes alternant convocatòries amb el primer equip.

**Gandia 1996/97. Divisió d’ Honor. Iván Vidal, en companyia d’ altres jugadors com Naveiro, Rubén Brines, Chamorro o Kiko Lacasa, va formar part d’ un dels millors equips juvenils**.

L’ ombra d’ Espín és allargada, però una lesió del gran porter del Gandia provoca que César Ferrando li done l’ oportunitat de debutar en Segona B en la temporada 1998/99: Iván Vidal defensarà els tres pals del CF Gandia en les 3 primeres jornades d’ aquella lliga. Després de la brillant temporada 1999/2000 (campions de Segona B i promoció d’ ascens a Segona A), César Ferrando fitxa pel Mestalla en Tercera i s’ emporta a Iván Vidal i Rubén Brines, aconseguint amb el filial valencianista l’ ascens a Segona B. Després d’ una cessió al Torrellano, en la campanya 2002/03 fitxa pel Múrcia B. La lesió del segon porter pimentoner Valero provoca el seu salt al primer equip com a porter suplent, vivint l’ ascens del Real Múrcia (entrenat pel peculiar David Vidal) a Primera, després de proclamar-se campió de lliga en Segona A.

**Retall d’ El Mundo Deportivo. El 30 d’ agost de 1998, en la primera jornada de la temporada 1998/99, Iván debuta en Segona B amb el Gandia davant la Gramenet, al Municipal de Santa Coloma.**

Després de jugar una temporada amb l’ Orihuela, torna al Gandia en la campanya 2004/05, on es consolida, ara sí, com a titular indiscutible de l’ equip blanc-i-blau, però on viura les dues cares del futbol: en la primera campanya el Gandia es proclama sub-campió després d’ una gran temporada on va estar 25 partits invicte, sent el porter menys golejat del campionat i disputant una promoció, que va tindre un inesperat final, davant el Mar Menor; en la segona temporada, per contra, viurà un desolador i incomprensible descens a la Regional Preferent, en una campanya on tot va eixir malament.

**12 de juny de 2005. El Gandia juga** al **Guillermo** Olagüe davant el Mar Menor el partit de tornada de la primera ronda de la promoció. Amb un 2-0 a favor i superioritat numèrica, acaba empatant 2-2, dient adéu a l’ ascens. La festa va tindre un final amarg.

En la següent campanya recupera les millors sensacions, realitzant una molt bona temporada i disputant una nova promoció a Segona B amb el Torrevieja, però perdent , desgraciadament, l’ ascens, en la pròrroga davant el Fuerteventura. La bona campanya amb el Torrevieja propicía el seu retorn a la Segona B, fitxant per l’ Ontinyent, on juga en la campanya 2007/08. El seu gran moment esportiu va arribar amb el CD Dénia, on juga 4 temporades consecutives en Segona B a gran nivell. En la temporada 2011/12 sona amb força el seu nom per a tornar al Gandia, però, incomprensiblement, l’ equip blanc-i-blau, presidit per Benjamín Sanz, el deixa escapar. Iván Vidal jugarà la seua darrera temporada amb el Dénia, aconseguint la permanència. No obstant això, l’ equip de La Marina Baixa perd administrativament la categoria i això provoca el seu esperat retorn al Gandia en la campanya 2012/13. Amb un equip jove el Gandia aconseguirà la permanència, en una temporada marcada per la precarietat d’ un club ofegat pels deutes.

CF Gandia 2012/13. Iván torna a un equip integrat per jugadors de la pedrera i veterans com Jose Jaime i Eloi Pomar. S’ aconsegueix la permanència en Tercera, però el Gandia acaba descendint administrativament en ple **periode de descomposició del club.**

Amb 34 anys Iván Vidal penja els guants, però torna una temporada més baix els tres pals (la 2014/15) per jugar amb la UD Portuarios, en una campanya històrica on l’ equip grauer fa el seu debut històric en la Regional Preferent, aconseguint una meritòria setena posició.

16/05/2026

CF GANDIA

2018-19 CHESA, NAVEIRO I ASCENS.

⬆️ ASCENS.

FETS DESTACATS

* A la tercera?. El Gandia disputa la seua tercera temporada consecutiva en Segona Regional amb la intenció d’ abandonar, per fi, la darrera categoria del futbol valencià. L’ acord amb el Base Gandia es trenca i aquest últim decideix presentar, novament, el seu propi equip amateur. Amb un pressupost de 31.000 euros el club aconsegueix arribar als 300 socis i signa un acord d’ esponsorització amb l’ empresa Opel Gandia Alcodar Motors. El nou entrenador per a la temporada 2018/19 serà una persona ben coneguda, que dispararà la il.lusió de l’ afició.

**Gandia 2018/19. D’ esquerra a dreta: Kiko, Naveiro, Alonso, Jacobo, Fabri i Jean Paul; Parra, Reinel, Luís, Borja i Chesa**.

* Torna Chesa. Vicent Martí Chesa, mite blanc-i-blau com a futbolista en la dècada dels huitanta i noranta (va jugar 9 temporades en el Gandia en tres etapes diferents) arriba com entrenador de luxe per a la categoria; Chesa va ser segón entrenador de César Ferrando amb el Gandia en Segona B, i en Primera Divisió amb l’ Albacete, i primer entrenador durant diverses temporades a Tercera i Preferent (Oliva, Tavernes, Sueca, Llosa, Ciutat de Gandia…).

Presentació de Chesa. Després de penjar les botes amb el Gandia en la temporada 1994/95, i de ser segón entrenador blanc-i-blau al periode 1997-2000, el mític ex-davanter grauer torna com a primer entrenador amb l’ objectiu d’ aconseguir l’ anhelat ascens.

* Moltes cares noves. Tornen jugadors com Jordi Palonés i el lituà Arnas Buzavas Litu, mentre continuen de la temporada anterior Francesc Ciscar (Kiko), Juan Alonso, Manu Hontanilla, Borja Martí, Álvaro Garcia, Iván Avilés, Arturo ABarca, Daniele Bosello, Joan Blanes i Reinel. Al mes de febrer es produirà un reforç important, l’ extrem esquerre colombià Jean Paul Montaño, i a falta de 6 jornades es produeix, igualment, el retorn del mític Jesús Naveiro amb la finalitat d’ apuntalar un equip que lluita per l’ ascens.

El veterà Jordi PALONÉS (30 anys) és una de les incorporacions més destacades de la temporada. Format en la pedrera blanc-i-blava debuta amb el primer equip del Gandia en la temporada 2010/11, disputant una eliminatòria de Copa Federació davant el Crevillent i uns pocs minuts en Segona B, al camp de l’ Sporting Mahonés. Torna al Gandia en la temporada 2012/13, en Tercera, procedent del Ciudad de Gandia, i en la campanya següent aconsegueix un històric ascens a Regional Preferent amb el Portuarios.

.* Fluix començament. El primer tram de la lliga no pot ser més decepcionant. L’ equip ho guanya tot a casa, però el balanç com a visitant és molt negatiu: als primers 5 desplaçaments el Gandia patirà 4 derrotes, i només aconseguirà 1 punt. Les fluixes prestacions fòra de casa ens deixen lluny de la zona capdavantera, apareguent, fins i tot, dubtes sobre la capacitat de l’ equip per lluitar per l’ ascens. No obstant això, la dura derrota per 5-2 de la jornada 11 al camp del Xeraco suposarà un punt d’ inflexió que marcarà el començament de la recuperació…

**Primer partit de la lliga al camp (de terra) de l’ Orba. El Gandia perd 2-1. El començament del campionat, especialment fòra de casa, serà molt complicat.**

* Segona volta impecable i ascens. Des de la jornada 12 fins la 22 el Gandia ho guanyarà tot, exceptuant un empat a casa davant el Daimus (l’ únic partit que no aconsegueix guanyar al Guillermo Olagüe en tota la temporada). Aquests resultats catapultaran els blanc-i-blaus fins la primera posició de la taula. El Gandia de Chesa no destaca per ser un equip excesivament golejador, però basa el seu potencial en una defensa molt ferma, la millor de la lliga. No obstant això, en la jornada 23 la derrota al camp d’ El Verger (quart classificat) provoca la pèrdua de la imbatibilitat, després de 12 jornades consecutives sense caure, i també la primera posició en la classificació. Afortunadament, el Gandia recuperarà el lideratge després de guanyar en la següent jornada a casa davant el nou líder, Xeraco, en un partit clau: el Gandia s’ imposarà per 4-2 a l’ equip xeraquer després de remuntar un 0-2 en contra amb gols de Chesa, Parra i, en la recta final del partit, Manu Hontanilla i Jean Paul. El Gandia recuperarà una primera posició que ja no abandonarà fins la fi del campionat després de completar una segona volta excel.lent (13 victòries, 1 empat i 1 derrota). L’ equip de Chesa guanyarà els 7 darrers partits de la lliga i es proclamarà campió matemàtic, i nou equip de Primera Regional, en la penúltima jornada, després de guanyar a casa per 4-0 davant el Conde. La fi del partit davant l’ equip de L’ Alqueria serà una festa. El Gandia abandona el malson de la Segona Regional.

**Jornada 29. El Gandia goleja el Conde i és nou equip de Primera Regional. Els jugadors ho celebren al fons nord amb la penya Gandiblues.**

* Torna el mite. La gran sorpresa del final de la temporada és la incorporació de Jesús Naveiro. El mitic ex-capità del CF Gandia debuta en la jornada 25 al camp del Benirredrà, 9 temporades després de penjar les botes en la temporada 2009-10, després d’ aconseguir l’ històric ascens a Segona B al camp de La Roda. Curiosament, Naveiro no podrà acabar el partit del seu retorn a Benirredrà, doncs va ser expulsat en rebre una doble targeta groga. Naveiro jugarà 5 partits en la temporada 2018/19 i aconseguirà marcar 1 gol, en l’ avantpenúltima jornada davant el Base Gandia, aconseguint el titol de campió i l’ ascens de categoria.

**Jesús Naveiro, 11 temporades amb el Gandia (1999-2010), està a punt de complir 43 anys quan decideix retornar al club per oferir un últim servici i disputar la seua dotzena temporada.**

* Parra, Kiko i Borja els millors. El jugador amb més minuts de la temporada és Borja Martí, amb 2.476 minuts repartits en 28 partits, seguit per Joan Blanes, amb 2.148 minuts, també en 28 partits. Parra serà el màxim golejador del Gandia amb 18 gols, seguit, molt lluny, per Joan Blanes amb 6 gols. El porter Francesc Ciscar (Kiko), amb 16 gols rebuts en 25 partits, es converteix en el porter menys golejat de la lliga, molt per damunt del seu màxim perseguidor.

**Adrián Parra Seguí, es el** ***pitxixi*** **del Gandia i cinquè màxim golejador de la lliga. El jove davanter gandià**, **de 20 anys**, **serà el gran referent ofensiu de l’ equip en la present temporada.**

* Una festa de Primera. El dissabte 11 de maig es realitzen una serie d’ actes commeratius per a celebrar l’ ascens de l’ equip. El Gandia està en Segona Regional, però la celebració sembla més pròpia d’ un equip de Primera Divisió. A les 18 hores es disputa al Guillermo Olagüe un partit amistós entre el primer equip i els veterans. A les 19:30 té lloc una cerca vila des de l’ estadi fins l’ Ajuntament de Gandia, on es realitza l’ ofrena a la ciutat. A continuació hi haurà a la Seu una ofrena a la Mare de Déu, i posteriorment, per tancar la jornada festiva, un sopar al restaurant Molí Canyar de Potries.

**Imatge iconònica. Domingo Pomar, mite per excelència, és l’ encarregat de portar la bandera blanc-i-blava en la celebració de l’ ascens.**

* Futbol a La Safor. La UE Tavernes d’ Esteban Cana és el millor equip de la Safor en la Preferent, finalitzant en cinqué lloc de la taula, a només 3 punts de la promoció d’ ascens. Portuarios i Rafelcofer aconseguiran la permanència, un fet molt resenyable en el cas del modest Rafelcofer, debutant en la categoria i entrenat per l’ ex-gandià Jesús Moratal. la gran decepció de la temporada és la UE Gandia: després de 10 temporades consecutives en Preferent i de lluitar per l’ ascens a Tercera, l’ equip viola perd la categoria després de finalitzar últim classificat. En Primera Regional destaca la bona temporada de La Font, recent ascendit, i que finalitza la Lliga en una meritòria quarta posició. En la Segona Regional, a més de l’ ascens del Gandia, aconseguirà el salt a Primera Regional en la promoció el Xeraco.

**Imatge de la Tribuna del Guillermo Olagüe al partit decisiu davant el Xeraco. L’ afició, poc a poc, anava recuperant la il.lusió.**

ORGANIGRAMA

PRESIDENT	JESÚS SENDRA
ENTRENADOR	VICENT MARTÍ CHESA

J: partits jugats. M: minuts. G: gols.

PORTERS	J	M	G
FRANCESC CISCAR	25	2236	18-1
ÁNGEL RICART	8	546	9
DEFENSES
CHESA	24	1679	4
ÁLVARO GARCIA	22	1323	4
BORJA MARTÍ	28	2476	2
IVÁN BLAT	7	581	0
IVÁN AVILÉS	14	793	3
JAVI MARTÍNEZ	7	498	2
LITU	12	642	0
JORDI PALONÉS	15	956	1
VICTOR ESTRELA	9	414	0
MIGCAMPISTES
JUAN ALONSO	25	1935	0
ARTURO ABARCA	18	1216	2
REINEL	18	1208	5
DANIELE BOSELLO	23	1550	2
GERARD PEIRÓ	6	344	0
IVÁN MILLÁN	1	28	0
JACOBO MICÓ	23	1674	0
JOAN BLANES	28	2148	6
LUIS GONZÁLEZ	13	976	1
NAVEIRO	5	433	1
ADRIÁN PARRA	25	1893	18
ROMÁN TARRASO	2	42	0
SERGIO SENDRA	9	510	0
DAVANTERS
CHRISTIAN ROMERO	10	596	3
FABRI	10	521	3
HUGO MARTÍNEZ	8	551	1
JEAN PAUL MONTAÑO	8	411	1
MANU HONTANILLA	21	1020	3
MARC FUSTER	2	44	0
SERGIO VERDÚ	9	460	4

Estadístiques «Anuario del Fútbol Valenciano 2018-19».(ESHIFUVA).

JOAN BLANES. L’ extrem compleix la seua segona temporada amb el Gandia i es revela com un dels jugadors clau per a Chesa. Va ser el segón màxim golejador de l’ equip amb 6 dianes, i el segón futbolista més utilitzat pel mister grauer.

PRETEMPORADA

DATA	PARTIT	RS
14-8-18	BENIRREDRÀ-GANDIA	1-1
18-8-18	GANDIA-AGULLENT	3-0
23-8-18	GANDIA-BURJASSOT	1-6
?	*TORNEIG L’ ALQUERIA*
	PARTITS DE 45 MINUTS
	CONDE-GANDIA	0-1
	RÒTOVA-GANDIA	0-0
	Campió CF Gandia
?	LA FONT-GANDIA	3-2
	*34 TROFEU CIUTAT DE GANDIA*
28-9-17	GANDIA-JÁVEA	2-6
	Campió Jávea.

**Entrega de trofeus** **del** **Ciutat de Gandia. El Jávea, que militava en Preferent, dues categories per damunt del Gandia, es va imposar amb un contundent 2-6.**

SEGONA REGIONAL GRUP 11
Del 16 de setembre de 2018 al 5 de maig de 2019

PARTICIPANTS

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	RS	CL
1	16/09/18	Orba-Gandia	2-1	11
2	23/09/18	Gandia-Safor	5-0	7
3	29/09/18	Benifairó-Gandia	1-0	11
4	07/10/18	Gandia-Castelló	1-0	8
5	14/10/18	Daimus-Gandia	2-2	7
6	28/11/18	Gandia-Villalonga*	2-1	5
7	28/10/18	Bellreguard-Gandia	2-1	7
8	04/11/18	Gandia-El Verger	3-2	5
9	11/11/18	Xeraco-Gandia	5-2	9
10	18/11/18	Gandia-Benirredrà	3-0	7
11	25/11/18	Simat-Gandia	1-3	6
12	02/12/18	Gandia-Ath.La Vall	1-0	5
13	09/12/18	Gandia-Base Gandia	3-0	4
14	15/12/18	Conde-Gandia	0-2	4
15	22/12/18	Gandia-Ròtova	2-1	3
16	13/01/19	Gandia-Orba	2-0	1
17	20/01/19	Safor-Gandia	1-2	1
18	27/01/19	Gandia-Benifairó	2-0	1
19	03/02/19	Castelló-Gandia	0-7	1
20	10/02/19	Gandia-Daimús	1-1	1
21	17/02/19	Villalonga-Gandia	0-1	1
22	24/02/19	Gandia-Bellreguard	2-1	1
23	03/03/19	El Verger-Gandia	1-0	2
24	10/03/19	Gandia-Xeraco	4-2	1
25	24/03/19	Benirredrà-Gandia	1-2	1
26	31/03/19	Gandia-Simat	3-0	1
27	07/04/19	Ath.La Vall-Gandia	1-2	1
28	14/04/19	Base Gandia-Gandia	0-2	1
29	28/04/19	Gandia-Conde	4-0	1
30	05/05/19	Ròtova-Gandia	2-4	1

* ajornat el 21 d’octubre per la pluja.

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	GANDIA	71	30	23	2	5	69	27
2	XERACO	67	30	21	4	5	73	45
3	El Verger	63	30	19	6	5	88	32
4	Orba	62	30	20	2	8	81	46
5	Bellreguard	58	30	17	7	6	83	42
6	Benirredrà	53	30	16	5	9	58	44
7	Daimús	46	30	12	10	8	51	48
8	Safor	43	30	13	4	13	56	52
9	Base Gandia	40	30	12	4	14	58	58
10	La Vall	38	30	11	5	14	57	52
11	Villalonga	33	30	11	0	19	47	56
12	Simat	31	30	8	7	15	56	63
13	Ròtova	26	30	7	5	18	46	80
14	Benifairó	21	30	5	6	19	35	71
15	Conde	16	30	4	4	22	32	86
16	Castelló	14	30	3	5	22	29	117

ASCENS: Gandia. PROMOCIÓ D’ ASCENS: Xeraco (elimina el CD Ribarroja).

**Entrega del trofeu de campió de lliga. Tres generacions de blanc-i-blaus alcen el trofeu.**

Fotografíes xarxes socials del CF Gandia.

23-8-2018 PRETEMPORADA GANDIA-BURJASSOT

11-5-2019 CERCA VILA PEL CENTRE DE GANDIA. ASCENS A PRIMERA REGIONAL

08/05/2026

CF GANDIA

L’ ESCUT AL COR (36). LUISJA.

Luisja jugó 7 temporadas en el Gandia en tiempos difíciles. Fue en los primeros años de un nuevo milenio que trajo consigo graves problemas económicos, un descenso a Preferente y al fantasma de la desaparición planeando de nuevo sobre la Ribera del Serpis. Pasó por todas las categorías inferiores desde benjamines y jugó en División Honor juvenil, debutando con el primer equipo en Tercera en la temporada 2001/02 y defendiendo la camiseta blanquiazul hasta la temporada 2007/08. El tren de la Segunda B pasó de largo para él en una época de vacas flacas, pero hoy recordamos a Luisja como uno de esos jugadores especiales, uno de esos futbolistas que dejan huella; identificado al máximo con su club de toda la vida y comprometido al 100% con los colores. Luisja, siempre en nuestro equipo, «un dels nostres«.

TRAYECTORIA
Juvenil (1997/98)
CF Gandia B (1998-2001)
CF Gandia (2001-2008)
UD Oliva (2008/2009)
UE Alberic (2009-2011)

LUIS JAvier García Pardo nació en Gandia el 15 de junio de 1980. Tras pasar por todas las categorías formativas del club formó parte del equipo juvenil en la División de Honor, en la temporada 1997/98; la última en la historia que ha disputado el Gandia en la máxima categoría juvenil. Juega posteriormente con el Gandia B en Preferente y es convocado con el primer equipo en algún partido de Segunda B, pero no llega a debutar. En la temporada 2000/01 el Gandia sufre un inesperado descenso a Tercera, sólo un año después de rozar la gloria del ascenso a la Segunda A, y el club entra en una nueva etapa marcada por las graves dificultades económicas. Luisja, lateral izquierdo y central, debuta con el primer equipo en Tercera de la mano de Domingo Pomar en la temporada 2001/02, en una campaña en la que el equipo, lejos de pelear por el retorno a Segunda B, acaba luchando por mantener la categoría. Los problemas económicos se hacen más evidentes en la temporada 2003/04 y el Gandia sufre lo indecible para evitar un descenso que hubiera sido catastrófico, pero que acabará siendo inevitable.

**Temporada 2003/04. Tiempos duros. Con un presupuesto mínimo el Gandia no pudo respirar aliviado hasta la penúltima jornada.**

El equipo vuelve a recuperar algo de su prestigio en la campaña 2004/05, consiguiendo el subcampeonato de liga y disputando una promoción de ascenso a Segunda B ante el Mar Menor, con un desenlace tan inexplicable como triste. Pero sólo una temporada después llega el desastre: el Gandia desciende a Regional Preferente. Luisja y Naveiro (el otro gran mito de la época) son prácticamente los únicos supervivientes de un equipo que debe afrontar una nueva y dura realidad en la Preferente. El equipo fracasa en su primer intento por regresar a Tercera, y ni siquiera consigue clasificarse para disputar la promoción de ascenso.

**Temporada 2006/07. Preferente. El Gandia juega en la categoría más baja desde principios de los años 50.**

Pero en la temporada siguiente (2007/08) el Gandia es tercero en la liga, supera al Quart del Poblet en la promoción y se juega el ascenso ante el Buñol en la eliminatoria final. El 21 de junio de 2008 el Gandia juega el partido decisivo en el Beltrán Báguena de Buñol. Luisja entra al terreno de juego en sustitución de Nestor en el minuto 77 para apuntalar un 1-1 que nos dará el ansiado regreso a Tercera. Será su último partido defendiendo el escudo coronado por el Castell de Bayrén. Toni Seligrat, el entrenador del ascenso, construye un equipo prácticamente nuevo para el regreso a Tercera (solo continúan 4 jugadores) y Luisja deberá abandonar el club tras toda una vida. Jugará las siguientes temporadas en Regional Preferente con el Oliva y con el Alberic, con el que disputará dos promociones de ascenso, y donde colgará las botas. Afincado en Sevilla desde hace 12 años, sigue desde la distancia los avatares de su equipo.

02/05/2026

CF GANDIA

2017-2018. S’ ESCAPA L’ ASCENS.

FETS DESTACATS

* Brots verds. La celebració del 70 aniversari del club, la millor sintonia amb el nou govern municipal de l’ alcaldessa Diana Morant (va substituir Arturo Torró en les eleccions de juny de 2015) i, especialment, l’ acord de col.laboració amb el CF Base Gandia, son fets positius que contribueixen, després d’ anys desastrosos a nivell esportiu i institucional, a afrontar el futur amb més optimisme i certa esperança.

CF Gandia 2017/2018. D’ esquerra a dreta: Ivan Avilés, Joan Blanes, Rubén Torres, Salva Suárez, Sergio Chova i Francesc Ciscar; Daniele Bosello, Héctor Marzal, Victor Gregori, Manu Hontanilla i Álvaro García.

* «Sense Història no hi ha sentiments«. És el lema de la nova campanya de captació de socis. Els preus dels abonaments per a la temporada 2017/18 son de 20 euros per a dones, jubilats i joves (fins 23 anys), 30 euros par a la resta de socis, i 50 euros per a socis protectors. La campanya tindrà una gran acollida inicial: el club va fer 200 socis en la primera setmana.

Miguel Marzal, a la dreta, president del CF Base Gandia, i Jesús Sendra, president del CF Gandia, firmen l’ acord de col.laboració entre els dos clubs. El Base Gandia es va crear en la temporada 2006/07 com una escisió del Gandia per evitar que la delicada situació econòmica del club afectara a la pedrera blanc-i-blava. En la present temporada el Base es converteix en filial del Gandia i molts jugadors del seu equip amateur, que militava en Segona Regional, passen al CF Gandia.

* Nou entrenador. Rafa Gomar no continua i arriba en el seu lloc Quique Esteve, procedent del Ròtova. Només continuen de la temporada anterior el porter Francesc Ciscar, Álvaro García, Juan Alonso, Josep Serrano, Arturo Abarca i Salva Suárez, mentre destaca l’ arribada de molts jugadors procedents del CF Base Gandia: Rubén Balbastre, Iván Avilés, Manu Hontanilla, Sergio Chova, Rubén Torres, Dani Marzal, Óscar Piqueres o Víctor Gregori. Regresa, igualment, el davanter Reinel, que ja va jugar amb el Gandia en Regional Preferent i Primera Regional. L’ objectiu no pot ser un altre: l’ ascens de categoria.

**Quique Esteve nou entrenador del Gandia, al mig, posa amb Jesús Sendra i Carlos Cuquerella, directiu. Esteve** **arriba procedent del Ròtova després de ser segón entrenador de Diego Miñana al Tavernes i la UE Gandia.**

* Homenatge a Guillermo Olagüe. Dins dels actes commeratius del 70 aniversari del CF Gandia va tindre lloc el 4 d’ agost de 2017, al cementeri de Gandia, un homenatge molt especial a l’ històric ex-president Guillermo Olagüe, que va dirigir el club durant el periode 1964-1973. Quaranta-quatre anys abans, el 4 d’ agost de 1973, Olagüe va morir sobtadament d’ un infart. L’ acte, senzill però molt sentit, va servir per reconéixer la figura d’ un dels presidents més importants de la història del Gandia, artífex principal, a més, de la construcció de l’ estadi que porta el seu nom; justament, el 31 de desembre de 2017 es complirà el 50 aniversari de la inauguració de l’ estadi blanc-i-blau. A l’ acte van acudir ex-jugadors, ex-directius i familiars. Es van realitzar diversos parlaments recordant la figura de Guillermo Olagüe i es va fer una ofrena floral acompanayada per una bufanda del CF Gandia.

**Una imatge de l’ homenatge a Guillermo Olagüe al cementeri gandià.**

* Gran vídeo. El 4 de setembre, en Foment, es presenta, dins de la campanya de captació de socis, un magnific i emotiu vídeo promocional realitzat per la empresa de comunicació Comacreativa i protagonitzat pel soci número 1 del CF Gandia, José Tormo. El vídeo tracta d’ incidir novament en la reinvidicació del passat històric del club per realçar el sentiment de pertinença. El vídeo es pot veure ací.

**Cartell campanya de captació de socis**.

* Temporada irregular. El començament de lliga, amb 4 victòries en les 4 primeres jornades del campionat, no pot ser més positiu. No obstant això, les baixes de dos jugadors importants, Rubén Torres i el capità Juan Alonso (que patirà una greu lesió de genoll), marcaran la trajectòria de l’ equip, que entrarà posteriorment en una dinàmica de resultats irregulars, amb derrotes sorprenents davant el Villalonga a casa, o al camp del Conde, que allunyen l’ equip de la lluita per l’ ascens; el Gandia finalitza la primera volta en una discreta cinquena posició. En la segona part del campionat, afortunadament, canvia la ratxa i l’ equip aconsegueix acumular 8 victòries consecutives que ens apropen a la zona de l’ ascens. A falta de 3 jornades per a la fi, La Font es líder amb 59 punts, seguit de l’ Ath. La Vall amb 55 i Gandia amb 54. L’ equip blanc-i-blau es jugarà l’ ascens directe, reservat per al campió, i la promoció, reservada per al segón classificat, en un final d’ infart on s’ enfrontarà als seus rivals directes: La Font i Ath. La Vall.

Jornada 28. Gandia davant l’ Ath. La Vall. Partit decisiu de la temporada. D’ esquerra a dreta: Joan Blanes, Josep Serrano, Rubén Torres, Rubén Balbastre i Arturo Abarca; Héctor Marzal, Victor Gregori, Dani Marzal, Borja Martí, Manuel Hontanilla i Oscar Piqueres.

* Decepció final. En la avantpenúltima jornada el Gandia rep l’ Athletic Vall amb la necessitat de guanyar per arrabassar la segona posició a l’ equip valler. El Guillermo Olagüe presenta la millor entrada de la temporada en un partit decisiu on els vallers son conscients de que l’ empat val or. El partit serà tens i disputat, però finalment el marcador no es mourà. El resultat final d’ empat sense gols complica les opcions del Gandia i l’ obliga a guanyar el següent partit a La Font per mantindre opcions en la darrera jornada. El camp de La Plana serà una autèntica festa…però per a l’ equip local, La Font, que aconseguirà una victòria contundent per 5-0 que els apropa a l’ ascens i que dinamita les possibilitats gandianes. La derrota trenca, a més, una ratxa de 18 partits consecutius sense perdre dels blanc-i-blaus. El Gandia, sense res en joc, tornarà a perdre a casa el darrer partit de lliga davant El Verger, cedint la tercera posició al Daimús i posant trist final a la temporada.

**Una imatge de la Tribuna del Guillermo Olagüe al decisiu partit davant l’ Ath. La Vall. L’ estadi gandià va presentar la millor entrada de la temporada.**

* Futbol a La Safor. Temporada discreta dels equips saforencs en la Regional Preferent. La UE Gandia (sisè) i el Tavernes (desè), van quedar lluny de la lluita per la promoció d’ ascens, mentre el Portuarios finalitzava quinzè classificat, sols un lloc per davant del descens, encara que amb molta distància respecte el seu perseguidor i descendit, el Ciutat de Benidorm. En Primera Regional el Ràcing Rafelcofer tornava a a ser sub-campió del grup 7, disputant novament la promoció d’ ascens. Desgraciadament els coferers queden eliminats davant l’ Aspe, però l’ aparició d’ una vacant els donarà finalment un històric ascens a la Regional Preferent. En Segona Regional La Font, entrenat per l’ ex-jugador i ex-entrenador del Juvenil nacional del Gandia, Alberto Gregori, es proclamarà brillant campió i aconseguirà pujar a Primera Regional. Per la seua part, l’ Athletic La Vall, subcampió, disputarà la promoció d’ ascens, però serà eliminat pel Benisanó.

ORGANIGRAMA

PRESIDENT	JESUS SENDRA
ENTRENADOR	QUIQUE ESTEVE

PORTERS RUBEN BALBASTRE–FRANCESC CISCAR–MARC MAÑÓ.

DEFENSES BORJA MARTI–IVAN AVILÉS–ARTURO ABARCA–JONATAN DEL POZO–ÓSCAR PIQUERES–HECTOR MARZAL–ÁLVARO GARCIA.

MIGCAMPISTES VICTOR GREGORI–SERGIO CHOVA–JOSEP SERRANO–JUAN ALONSO–MANU HONTANILLA–RUBÉN TORRES–SALVA SUÁREZ–DANI MARZAL–MANU BERTÓ–DANIELLE BOSELLO.

DAVANTERS JOAN BLANES–FRANCESC ESCRIVÀ–VICTOR GREGORI–REINEL–JOAN SÁNCHEZ.

MÀXIMS GOLEJADORS: VICTOR GREGORI 13, JOSEP SERRANO 9, MANU HONTANILLA i JOAN BLANES 7, SERGIO CHOVA 5, JOAN SÁNCHEZ 4.

PRETEMPORADA

DATA	PARTIT	RS
12-8-17	GANDIA-MONTAVERNER	2-1
23-8-17	XERACO-GANDIA	4-0
25-8-17	CARLET-GANDIA	2-7
30-8-17	ONDARENSE-GANDIA	2-3
02-9-17	GANDIA-RACING XÀTIVA	1-2
07-9-17	GANDIA-DÉNIA	0-4?
	*33 TROFEU CIUTAT DE GANDIA*
28-9-17	GANDIA-PORTUARIOS	1-2
	CAMPIÓ EL PORTUARIOS

SEGONA REGIONAL GRUP 11

Del 17 de setembre de 2017 al 6 de maig de 2018

PARTICIPANTS

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	RS	CL
1	17/09/17	Gandia-Moraira	7-0	1
2	24/09/17	Miramar-Gandia	1-5	1
3	01/10/17	Gandìa-Simat	4-3	1
4	08/10/17	Rótova-Gandia	1-2	1
5	15/10/17	Gandia-Villalonga	2-3	3
6	22/10/17	Conde-Gandia	3-1	6
7	29/10/17	Gandia-Benitachell	1-1	7
8	05/11/17	FB Teulada-Gandia	0-4	5
9	12/11/17	Gandia-Joventut T.	6-1	*
10	19/11/17	Daimús-Gandia	1-0	3
11	26/11/17	Almoines-Gandia	1-1	4
12	02/12/17	Gandia-Benifairó	1-0	4
13	09/12/17	Ath. La Vall-Gandia	1-1	4
14	17/12/17	Gandia-La Font	1-1	3
15	07/01/18	El Verger-Gandia	1-1	5
16	14/01/18	Moraira-Gandia	2-4	5
17	20/01/18	Gandia-Miramar	3-1	4
18	28/01/18	Simat-Gandia	2-2	5
19	04/02/18	Gandia-Rotova	4-0	4
20	11/02/18	Villalonga-Gandia	0-3	4
21	18/02/18	Gandia-Conde	2-1	4
22	25/02/18	Benitachell-Gandia	1-4	3
23	03/03/18	Gandia-FB Teulada	5-0	3
24	11/03/18	descansa	–	3
25	25/03/18	Gandia-Daimus	5-1	3
26	07/04/18	Gandia-Almoines	5-0	3
27	15/04/18	Benifairó-Gandia	0-4	3
28	22/04/18	Gandia-Ath. La Vall	0-0	3
29	29/04/18	La Font-Gandia	5-0	3
30	06/05/18	Gandia-El Verger	0-2	4

* El Joventut de Teulada es retira i queden anulats els seus resultats.

**Una imatge del Gandia celebrant un gol a casa.**

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	LA FONT	65	28	20	5	3	92	22
2	AT.LA VALL	62	28	18	8	2	65	27
3	Daimús	56	28	17	5	6	54	35
4	Gandia	55	28	16	7	5	72	32
5	Simat	52	28	15	7	6	65	45
6	El Verger	51	28	15	6	7	62	40
7	Conde	44	28	12	8	8	55	44
8	Villalonga	35	28	9	8	11	39	47
9	Rótova	33	28	9	6	13	46	66
10	FB Teulada	28	28	7	7	14	36	49
11	Moraira	26	28	6	8	14	47	76
12	Almoines	26	28	7	5	16	36	68
13	Miramar	21	28	5	6	17	39	70
14	Benitatxell	15	28	3	9	16	36	66
15	Benifairó	8	28	1	5	22	26	83

Fotografíes: xarxes socials del CF Gandia.

24/04/2026

CF GANDIA

2016-2017. 70 ANIVERSARI EN SEGONA REGIONAL.

FETS DESTACATS

* El Gandia no es rendeix. Després de la catastròfica temporada anterior, la pitjor en la història del club, i el descens a la Segona Regional, la directiva encapçalada per Jesús Sendra decideix continuar endavant malgrat tot. L’ objectiu, la nova il.lusió que donarà vida al club, és la cel.lebració l’ any 2017 del 70 aniversari de la fundació del club. Amb el lema «70 anys i seguim», i 170 socis irreductibles, el CF Gandia continua endavant.

**CF Gandia 2016/2017 (*Fotografia xarxes socials CF Gandia).***

* Trofeu Ciutat de Gandia. El dimecres 28 de setembre, amb la lliga començada, es disputa una nova edició del trofeu estiuenc, on el Gandia dona la sorpresa i es proclama campió en la tanda de penals després d’ empatar 3-3 davant la UE Tavernes, de Regional Preferent, dues categories per damunt de l’ equip blanc- i-blau. Pocs dies després i emmarcat dins dels actes de celebració de la Fira i Festes de Gandia, es disputa una edició especial del trofeu amb presència dels equips veterans del Gandia, València, Elx, Levante, Hércules i Villareal.

**L’ equip gandià recull el trofeu Ciutat de Gandia*. (Fotografia xarxes socials CF Gandia).***

* L’ aniversari. Al mes de febrer de 2017 comencen els actes commeratius del 70 aniversari del club (el Gandia es va inscriure en la Federació Valenciana de Futbol el 26 de febrer de 1947). Seran una sèrie d’ activitats marcades per l’ austeritat, però també pel sentiment de pertinença a uns color històrics. Els actes començaran el 14 de febrer amb una taula rodona al saló d’ actes de La Casa de la Marquesa que comptarà amb presència d’ històrics jugadors, entrenadors i presidents del club. Es presentarà, així mateix, la revista «Amb història hi ha sentiments», que inclou articles i fotografíes històriques del club. Dies després s’ inaugura en Foment una exposició amb fotografíes i trofeus històrics. Per altra banda, el 26 de febrer es disputarà al Guillermo Olagüe un partit entre els veterans del CF Gandia i els d’ un vell rival, la UD Alzira. Finalment, el 27 d’ abril es jugarà el trofeu 70 Aniversari amb un enfrontament entre el CF Gandia i el CD Alcoyano, un partit que comptarà amb la presència dels mítics ex-jugadors blanc-i-blaus Clares i Orozco.

Una imatge de l’ acte de presentació del trofeu 70 Aniversari a l’ Ajuntament. El torneig commemoratiu comptarà amb la presència d’ un clàssic i històric rival, el CD Alcoyano, entrenat per l’ ex-gandià Toni Seligrat. La realitat del Gandia, en Segona Regional, contrasta amb la d’ un Alcoyano que milita 4 temporades per damunt i que en la present temporada es proclamarà sub-campió del seu grup de Segona B, disputant la promoció d’ ascens a Segona A. ***(Fotografia xarxes socials CF Gandia).***

* Torna Gomar. Dues temporades després Rafa Gomar torna a fer-se càrrec de l’ equip. L’ ex porter i preparador físic gandià recupera alguns jugadors de la seua etapa anterior en Preferent, com Erik, Alonso o David Canet. L’ equip comença amb força el campionat, aconseguint guanyar els 5 primera partits i creditant la seua condició de favorit per a lluitar per l’ ascens. No obstant això, la baixa del màxim golejador Joan Sanz (porta 10 gols) en la segona volta, deixa l’ equip sense un jugador determinant. Així, el Gandia entra en una dinàmica negativa (una única victòria aconseguida entre les jornades 15 i 23), i s’ allunya de les posicions d’ ascens. Benirredrà i Gorgos manen en la classificació amb pas ferm, mentre el Gandia, malgrat recuperar-se en la recta final del campionat, no té ja opcions i ha d’ aconformar-se amb la quarta posició final. El Gandia seguirà una temporada més en la Segona Regional.

* Futbol a La Safor. En Regional Preferent la UE Gandia es queda fòra de la promoció d’ ascens a Tercera en l’ ultim sospir, després d’ una victòria agònica de l’ Atzeneta que deixava l’ equip d’ Esteban Cana sense opcions per culpa del goal average. Tavernes i Portuarios, per la seua part, finalitzaven en la zona temperada de la classificació. La noticia negativa era el descens de la UD Oliva a Primera Regional. En aquesta categoria donava la gran sorpresa el Rafelcofer, proclamant-se subcampió del grup 7 i disputant una promocio d’ ascens a Preferent que acaba perdent, molt ajustadament, davant l’ Almenara. En Segona Regional destaca l’ ascens a Primera Regional del Benirredrà, campió del grup 12.

**Cartell de l’ edició especial del trofeu Ciutat de Gandia de futbol de veterans. Davant la trista realitat del club la mirada al passat es feia necessària.** ***(Fotografia xarxes socials CF Gandia).***

ORGANIGRAMA

PRESIDENT	JESUS SENDRA
ENTRENADOR	RAFA GOMAR

PORTERS FRANCESC CISCAR–ROBERTO BARBERÀ

DEFENSES ERIK SÁNCHEZ–SERGIO CORRAL–RUBEN BAÑULS–CAMILO SCOLA–VICTOR ESTRELA–JAVIER JORDÀ–ALVARO GARCÍA

MIGCAMPISTES JUAN ALONSO–ÓSCAR GREGORI–ALBERTO SERRANO–ALBERT ROIG–SALVADOR SUÁREZ–GERMÁN LÓPEZ–ARTURO ABARCA

DAVANTERS EZEQUIEL BAUTISTA–JOSEP SERRANO–DAVID CANET–ERIK SORIANO–JOAN SANZ

GOLEJADORS: EZEQUIEL BAUTISTA 11 gols, JOAN SANZ 10, OSCAR GREGORI 8, DAVID CANET 6, SALVA SUÁREZ i ERIK SORIANO 5, ALFONSO SERRANO 4, JOSEP SERRANO I ARTURO ABARCA 3, GERMAN LOPEZ i JUAN ALONSO 2, RUBEN BAÑULS i CAMILO SCOLA 1.

PRETEMPORADA

DATA	PARTIT	RS
6-8-16	REAL GANDIA JUVENIL-GANDIA	0-5
	*32 TROFEU CIUTAT DE GANDIA*
28-9-16	GANDIA-TAVERNES	3-3
	CAMPIÓ PER PENALS EL GANDIA

**Cartell de l’ edició del trofeu Ciutat de Gandia 2016.** **(Fotografia xarxes socials CF Gandia).**

SEGONA REGIONAL GRUP 12

Del 18 de setembre de 2016 al 8 de maig de 2017

PARTICIPANTS

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	RS
1	18/09/16	Benifairó-Gandia	1-3
2	25/09/16	descansa	–
3	02/10/16	Jávea B-Gandìa	0-2
4	09/10/16	Gandia-Simat	4-2
5	16/10/16	La Vall-Gandia	0-2
6	23/10/16	Gandia-Conde	3-0
7	30/10/16	El Verger-Gandia	0-0
8	06/11/16	Gandia-Gorgos	1-2
9	13/11/16	Gandia-Villalonga	2-1
10	20/11/16	Benitatxell-Gandia	0-2
11	27/11/16	Gandia-Daimús	1-1
12	04/12/16	Miramar-Gandia	0-5
13	11/12/16	Gandia-Benirredrà	1-2
14	18/12/16	Rotova-Gandia	0-3
15	08/01/17	Gandia-Base Gandia	0-3
16	15/01/17	Gandia-Benifairó	3-1
17	22/01/17	descansa
18	29/01/17	Gandia-Jávea B	2-2
19	05/02/17	Simat-Gandia	3-1
20	12/02/17	Gandia-Ath.La Vall	2-2
21	19/02/17	Conde-Gandia	2-2
22	26/02/17	Gandia-El Verger	0-0
23	05/03/17	Gorgos-Gandia	2-1
24	12/03/17	Villalonga-Gandia	0-4
25	26/03/17	Gandia-Benitatxell	6-0
26	02/04/17	Daimús-Gandia	0-2
27	09/04/17	Gandia-Miramar	7-0
28	23/04/17	Benirredrà-Gandia	2-2
29	30/04/17	Gandia-Rotova	2-1
30	08/05/17	Base Gandia-Gandia	2-1

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	BENIRREDRÀ	68	28	22	2	4	96	37
2	GORGOS	66	28	22	0	6	79	36
3	Daimús	61	28	20	1	7	69	31
4	Gandia	52	28	15	7	6	64	29
5	Ath.La Vall	49	28	14	7	7	76	44
6	Base Gandia	49	28	15	4	9	70	39
7	Vilallonga	41	28	11	8	9	58	52
8	Rótova	40	28	12	4	12	65	55
9	El Verger	39	28	11	6	11	35	44
11	Jávea B	32	28	8	7	13	38	54
10	Benifairó	30	28	9	3	16	43	77
12	Simat	27	28	7	6	15	56	60
13	Conde	26	28	6	8	14	36	58
14	Miramar	13	28	3	4	21	28	91
15	Benitatxell	5	28	1	1	26	16	122

ASCENS: Benirredrà i Gorgos.

17/04/2026

CF GANDIA

LA TEMPORADA MÉS TRISTA DE LA HISTÒRIA.

En la temporada 2015/2016 el CF Gandia jugava per segona campanya consecutiva a Primera Regional, i l’ objectiu de l’ equip no era l’ ascens; tampoc era la permanència; ni tan sols l’ objectiu era guanyar partits; l’ objectiu del Gandia, de l’ equip que havia jugat 43 temporades en Tercera Divisió i havia estat 3 vegades campió de la categoria, que havia participat 13 temporades en Segona B i havia aconseguit ser 1 vegada campió, l’ equip que havia disputat 5 promocions d’ ascens a Segona Divisió, eixe equip, el Club de Fútbol Gandia, un històric del futbol valencià, tenia com objectiu en esta temporada presentar el suficient número de jugadors per a no quedar desqualificat i tractar d’ aconseguir un resultat honrós, d’ evitar una golejada humiliant.

**CF Gandia 2015/2016**. **(Fotografia Levante Emv).**

El Gandia era una mena de pària, un equip on ningú volia jugar, un club sumit en l’ oblit i la desgràcia més absoluta. L’ equip on havien jugat Maso, Pomar, Sorribes, Soldevila, Melo, Barea, Clares, Juanin, Pallarés, Tano, Sendra, Errandonea, Basauri, Palonés, Juárez, Chesa, Carlos Santandreu, Franco, Pepe Albelda, Marcos Estruch, Naveiro… era un equip del qual pràcticamente ningú no volia saber res.

El Gandia, ofegat en la desgràcia econòmica i esportiva, lastrat per un deute estratosfèric, s’ havia despenyat, en només 3 temporades, i després de patir tres descens consecutius, des de la Segona B fins la Primera Regional.

Els resultats del Gandia, malgrat jugar en una categoria tan modesta com esta, no van millorar, més be al contrari: les golejades se succeïen quasi setmana rere setmana. La golejada de les golejades, la gran golejada, es va produïr en l’ última jornada de la temporada 2014/2015. Va ser un 18-0 (no hi ha cap error tipogràfic, en van ser divuit) en el camp del Sant Joan. Malgrat eixe terrible resultat l’ equip va salvar la categoria. Hauria sigut millor no fer-ho.

El primer partit de lliga de la temporada 2015/16 anava a ser indicatiu del que passaria en la resta del campionat: el Gandia perdia a casa per 0-7 davant El Campello. En les següents jornades els resultats seran més propis de waterpolo o d’ hoquei sobre herba: 9-0 a Mutxamel, 10-1 a Sant vicent del Raspeig, ó 8-0 a Pedreguer. Amb aquests resultats era evident que fugir del descens a la Segona Regional era una autèntica quimera. El CF Gandia, amb el seu prestigi al nivell del subsol, i amb dos clubs de la ciutat en Regional Preferent, la UE Gandia i el Portuarios, més altres dos en Segona Regional, el CF Base Gandia i la UE Gandia B, va haver de buscar jugadors baix les pedres, confeccionant finalment un planter amb futbolistes molt modests; un grup de jugadors majoritàriament integrat per immigrants o persones procedents d’ entorns familiars desestructurats. Jesús Sendra, president del Gandia, recordava aquell equip, amb resignat sentit de l’ humor, en una entrevista de 2022 amb Marc Oliva, de Ràdio Gandia: «aquells jugadors eren molt bons xics, però sabien de futbol el que jo d’ obispo«. Sendra no va desaprofitar l’ oportunitat, en la mateixa entrevista, de fer un emocionat reconeiximent a l’ entrenador d’ aquell equip, Lázaro Moreno, l’ alma mater del Gandia en aquella temporada, l’ home que es va mantindre al càrrec malgrat totes les adversitats i que no va llençar la tovallola fins la fi del campionat.

**Juan Miguel Lloret, president d’ APLEG i Jesús Sendra, president del CF Gandia. Resistir és vèncer.** ***(Fotografia El Periòdic. com).***

En la jornada 24 d’ aquella infortunada temporada el Gandia era l’ últim classificat i jugava al camp del Real de Gandia. L’ equip ja estava matematicàment descendit, després de sumar només 4 punts, aconseguits en 4 partits que finalitzaren amb empat. No obstant això, l’ equip podia dir-se que es trobava al millor moment del campionat, després d’ empatar al camp del Callosa d’ En Sarrià (2-2) en la jornada 22 (primer punt aconseguit fòra de casa) i tornar a empatar a casa, en la següent jornada, davant el Benissa (1-1). El casiller de victòries del Gandia, no obstant això, acumulava pols i teranyines. L’ equip no havia aconseguit encara cap triomf, però anava a imposar-se per 0-3 al camp del Real de Gandia. Però, com no podia ser d’ una altra manera en la temporada més trista de la història, la victòria al Real no es va celebrar al terreny de joc, perquè és va produïr als despatxs, després d’ una reclamació per alineació indeguda del Real de Gandia. El partit, en realitat, va finalitzar, com era previsible, amb una nova derrota per 3-1.

Amb la victòria administrativa al Real i els dos empats anteriors, el Gandia acumulava, doncs, tres partits sense perdre. El campionat es paralitzava durant dues setmanes a causa de les festivitats de Falles i de Setmana Santa. Quedaven 6 partits per a la fi i l’ equip de Lázaro Moreno somiava amb esquivar la darrera posició de la taula, superant el seu rival més directe, l’ Atlético Callosa, somiava amb finalitzar la lliga dignament, somiava, per què no?, en aconseguir la primera victòria sobre el terreny de joc…el següent partit, davant el Jove español B, al Guillermo Olagüe, el Gandia va perdre per 0-8. La resta de partits també es van perdre, incloent un altre 0-8 a casa davant el Xeraco, en la penúltima jornada. L’ equip blanc-i-blau va finalitzar últim del seu grup amb 7 punts i, a més, va tindre el dubtós honor de ser el pitjor equip de tota la Primera Regional.

Amb un balanç tan desastrós semblava inevitable una desaparició que venia ajornant-se des de feia tres temporades. Però el Gandia, com va recordar en una assemblea Miguel Ángel Picornell, és com un gat, en referència a les seues set vides i a la quantitat de vegades en què el club ha estat a la vora de la dasaparició, aconseguint sempre sobreviure.

**Classificació final sense comentaris.**

Analitzant les temporades 2014/15 i 2015/16 amb la perspectiva que dona el pas del temps, la pregunta sorgeix inevitable: com va ser possible que aquell grup de directius encapçalats per Jesús Sendra decidiren continuar endavant en unes condicions tan lamentables i amb uns resultats esportius tan desastrosos? no haguera estat més lògic posar fi a aquella angoixa? finiquitar aquell desastre interminable d’ una vegada? és evident que la resposta a aquesta qüestió té a veure, ineludiblement, amb els sentiments.

El Club de Futbol Gandia podrà ser un equip molt menut en un terreny de joc, però romandrà sempre, passe el que passe, un gran club en el cor d’ algunes persones.

11/04/2026

CF GANDIA

2015-2016. DESCENS A SEGONA REGIONAL.

⬇️ Descens

FETS DESTACATS

* DP Events no continua. Després de la fracasada experiència de col.laboració de la temporada anterior amb l’ empresa de l’ ex-futbolista Paco Roselló, DP Events, encarregada de la gestió econòmica i esportiva del club, el Gandia afronta la nova campanya amb una pedrera reduïda a la mínima expressió, una massa social quasi desapareguda, un pressupost pírric (al voltant de 16.000 euros), i un primer equip integrat per jugadors molt modests i amb escasa experiència. L’ entrenador continuarà sent Lázaro Moreno, que va finalitzar la temporada anterior aconseguint la permanència en la promoció davant l’ Sporting Saladar. De nou l’ objectiu es la permanència, però sembla més difícil que mai.

**Planter CF Gandia 2015/2016.** ***(Fotografia Àlex Oltra).***

* Golejada al trofeu Ciutat de Gandia. El Jávea CF, entrenat pel gandià Jesús Moratal, és el rival en una nova edició del trofeu estiuenc gandià, disputat setmanes abans del començament del campionat en la Primera Regional. El 6-0 final davant l’ equip de La Marina Baixa, que milita en Regional Preferent, serà premonitori del que ens espera a la Lliga…

* Desastre històric. La temporada comença a casa amb una duríssima golejada davant El Campello per 0-7. No obstant això, no serà el resultat més contundent: a Mutxamel es perdrà per 9-0 i al camp del Jove Espanyol B per 10-1. La primera volta del campionat finalitza amb sols dos punts i mínims opcions d’ aconseguir, ni tan sols, lluitar per evitar el descens. En 18 dels 30 partits del campionat es rebran 4 o més gols, i la única victòria de la lliga arrivarà en la jornada 24…als despatxs; una alineació indeguda del Real de Gandia li dona a l’ equip blanc-i-blau la primera i única victòria del campionat per 0-3, en un partit on reialment es va perdre per 3-1. Aquesta primera victòria va ser insuficient per superar el seu rival més directe, l’ Atlético Callosa d’ En Sarrià, i evitar la darrera posició de la taula. El Gandia realitzarà la pitjor temporada de la seua història i baixarà a la Segona Regional, la categoria més baixa del futbol valencià, on l’ equip va jugar per última vegada en la temporada 1951/52. Els números finals son força eloqüents: el CF Gandia va ser, no només el pitjor equip del grup 7, sinó de tota la Primera Regional (128 equips), després de sumar 7 punts (1 victòria i 4 empats) i de rebre la escandalosa xifra de 131 gols.

**Cartell de la campanya de captació de socis de la temporada 2015/2016. Els aficionats blanc-i-blaus no van haver de fer massa cua en les oficines del club per renovar el seu carnet…**

* Futbol a La Safor. Gran temporada dels equips de La Safor al grup 3 de Regional Preferent: la UE Tavernes es proclamava campió amb jugadors com Tomaca, Cabe o els germans Miñana, mentre la UE Gandia, dirigit per Ximo Enguix i amb els ex-blanc-i-blaus Joan Juárez, Rubén Micó, Palau o Sellens, ocupava la tercera posició. Tots dos aconseguiran la classificació per jugar la promoció, però, desgraciadament, cauran en la primera ronda: el Tavernes davant el Silla, i la UE Gandia davant el Segorbe. En la mateixa lliga el Portuarios, amb Kiko Lacasa, Alberto Pallarés o Beltrán García a les seues files, aconseguirà un meritori cinqué lloc, mentre la UD Oliva, entrenat per Diego Miñana, evitarà el descens apuradament. Al grup 12 de Segona Regional, La Font d’ En Carròs, subcampió, aconseguirà l’ ascens, mentre el Base Gandia, tercer, es quedarà novament a les portes.

PRETEMPORADA

DATA	PARTIT	RS
08-08-15	RACING XÀTIVA-GANDIA	?
22-08-15	GANDIA-BENIRREDRA	1-2
01-09-15	CARCAIXENT-GANDIA	?
	31 TROFEU CIUDAD DE GANDIA
27-08-15	GANDIA-JÁVEA	0-6

ORGANIGRAMA

PRESIDENT	JESÚS SENDRA
ENTRENADOR	LÁZARO MORENO

PORTERS: ALEJANDRO LLIDO, JORGE IURATO. Estos dos jugadors també van actuar com a jugadors de camp en alguns partits.

DEFENSES: RODRIGO SEJAS, ALBERTO RUIZ, JEISSON MELO, OSCAR CAZCO, JORGE IURATO, VICTOR PALACIO, JOSE GUZMÁN, JAIME PÉREZ, FRANCISCO JAVIER YUBERO, CÉSAR IBÁÑEZ.

MIGCAMPISTES: JULIO GONZÁLEZ, JORDI MORENO, GENARO ALVIS, MOHAMMED KABBOURI, DAVID BONIGNO, CARLOS PEDROSO, ALBERT VACA, JAIME JARA, JORGE SÁNCHEZ, FERNANDO AGUIRRE, JOSÉ SOLIZ.

DAVANTERS: IAGO BALBOA, CARLOS GUZMÁN, ALBERT ROIG, ANASS KHATIB, ALEXIS CARDOZO, CHRISTIAN MENDOZA, CHRISTIAN OLIVARES.

GOLEJADORS: CARLOS PEDROSO I ANASS KHATIB (2),JEISSON MELO, JORGE IURATO, ALEXIS CARDOZO, JORGE SÁNCHEZ, ALBERTO RUIZ, FERNANDO AGUIRRE, IAGO BALBOA, FCO.JAVIER YUBERO (1).

PRIMERA REGIONAL GRUP 7
Del 20 de setembre de 2015 al 8 de maig de 2016

PARTICIPANTS

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	RS	CL
1	20/09/15	Gandia-Campello	0-7	16
2	27/09/15	Sant Joan-Gandìa	2-0	16
3	04/10/15	Gandìa-Polop	0-0	15
4	11/10/15	Rafelcofer-Gandia	2-0	15
5	18/10/15	Gandia-Altea	2-1	15
6	25/10/15	Mutxamel-Gandia	9-0	15
7	01/11/15	Gandia-At.Callosa	1-2	16
8	08/11/15	Benissa-Gandia	5-0	16
9	15/11/15	Gandia-Real Gandia	0-4	16
10	22/11/15	Jove B-Gandia	10-1	16
11	29/11/15	Pedreguer-Gandia	8-0	16
12	06/12/15	Gandia-La Voz	3-3	16
13	13/12/15	Orba-Gandia	5-1	16
14	20/12/15	Xeraco-Gandia	2-0	16
15	10/01/16	C.Benidorm-Gandia	5-0	16
16	17/01/16	Campello-Gandia	5-0	16
17	24/01/16	Gandia-Sant Joan	0-9	16
18	31/01/16	Polop-Gandia	5-0	16
19	07/02/16	Gandia-Rafelcofer	0-4	16
20	14/02/16	Altea-Gandia	5-0	16
21	21/02/16	Gandia-Mutxamel	1-5	16
22	28/02/16	Callosa-Gandia	2-2	16
23	06/03/16	Gandia-Benissa	1-1	16
24	13/03/16	Real Gandia-Gandia	0-3	15
25	03/04/16	Gandia-Jove B	0-8	15
26	10/04/16	Gandia-Pedreguer	0-1	16
27	17/04/16	La Voz-Gandia	3-1	16
28	24/04/16	Gandia-Orba	1-2	16
29	01/05/16	Gandia-Xeraco	0-8	16
30	08/05/16	Gandia-C.Benidorm	0-3	16

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	ALTEA	73	30	23	4	3	74	30
2	SANT JOAN	73	30	24	1	5	82	23
3	Pedreguer	59	30	19	2	9	83	44
4	La Voz	56	30	17	5	8	81	50
5	Mutxamel	51	30	15	6	9	62	36
6	Polop	46	30	13	7	10	52	42
7	Jove B	45	30	13	6	11	70	43
8	Orba	43	30	12	7	11	48	52
9	Rafelcofer	42	30	12	6	12	43	56
10	Campello	39	30	11	6	13	62	55
11	Xeraco	38	30	10	8	12	48	40
12	C.Benidorm	37	30	11	4	15	35	44
13	Real Gandia	33	30	9	6	15	36	47
14	BENISSA	28	30	7	7	16	40	45
15	AT.CALLOSA	9	30	2	3	25	18	111
16	GANDIA	7	30	1	4	25	15	131

ASCENS: Altea. PROMOCIÓ D’ASCENS: Sant Joan. DESCENS: Benissa, At.Callosa i Gandia.

ARTICLE RELACIONAT

LA TEMPORADA MÉS TRISTA DE LA HISTÒRIA

03/04/2026

CF GANDIA

2014/2015. A LA VORA D’UN NOU DESCENS. 18-0 DAVANT EL SAN JUAN.

* Endavant. Amb les negociacions per a la fusió en punt mort i l’ entrada al club de l’ empresa DP-Events, la directiva blanc-i-blava, inassequible al desànim, decideix continuar endavant malgrat la desastrosa situació econòmica i quan la desaparició del club semblava inevitable. DP-Events, dirigida per l’ ex-jugador del Gandia i representant de futbolistes Paco Roselló, és l’ empresa que s’ encarregarà de la gestió esportiva i econòmica del club durant les següents tres temporades, mentre que ProDriver serà l’ sponsor del primer equip en aquesta nova etapa.

* Rafa Gomar renova. Malgrat el descens de la temporada passada, Rafa Gomar continuarà com entrenador d’ un planter que presenta un bloc defensiu pràcticament nou. Continuen jugadors com Litu, Daniel Gil, Alonso, Carbó, Juanda, Victor, Gerard, Erik o Reynel, i en quant a les incorporacions destaquen el porter Edgar (procedent del Portuarios) o Borja Roselló (ex-jugador del Levante B). Ningú parla de lluitar per l’ ascens en una temporada que sembla de transició.

**D’ esquerra a dreta Juan Miguel Lloret, president d’ APLEG, Jesús Sendra president del CF Gandia, i Paco Roselló director de DP Events.** ***(Fotografia*** **El Periòdic.com)**.

* Torna el Trofeu. La directiva presidida per Jesús Sendra decideix, encertadament, recuperar l’ històric trofeu Ciutat de Gandia. La darrera edició del torneig datava de l’ any 2003. Es commemora, d’ aquesta manera, el 40 aniversari d’ un trofeu que es va disputar per primera vegada l’ any 1974 i que durant molts anys va ser una cita ineludible en la pretemporada del CF Gandia. En l’ edició número 30 del trofeu, corresponent a la present temporada, el Gandia s’ enfrontarà, el 10 de Setembre de 2014, al Pego, de superior categoria (Regional Preferent). Al partit, que servirà, a més, com a presentació del primer equip, s’ imposarà l’ equip pegolí per 0-3.

**Cartell del Trofeu Ciutat de Gandia 2014, amb l’ icònica imatge de Domingo Pomar, mític capità blanc-i-blau, alçant el trofeu en una edició disputada a la dècada dels vuitanta**. **Malgrat que al cartell conste l’ edició número 31, en realitat es tractava de la número 30 (l’ any 2002 no es va disputar).**

* Spot a Casa Sanchis. Amb el club enfonsat esportiva i econòmicamente, la directiva blanc-i-blava tracta d’ apel.lar a la història i als sentiments per mantindre amb vida l’ entitat. Un exemple es aquest encertat spot, realitzat dins de la campanya de captació de socis, i rodat al Guillermo Olagüe i a l’ emblemàtic establiment del carrer Vallier, Casa Sanchis/La Tulipa, un bar/restaurant que adornava (i adorna) les seues parets amb nombroses fotografies històriques del CF Gandia. L’ spot està protagonitzat per l’ actor José Luis Martí, i compta amb la presència de Salva Sanchis, propietari del local, així com diversos ex-jugadors mítics del club.

* Històrics en dificultats. Torna el derby. La Lliga 2014/15 comença amb un plat fort: el derby en la primera jornada al Guillermo Olagüe entre el CF Gandia i la UD Oliva. Els dos equips històrics de La Safor, en greu situació econòmica i esportiva, s’ enfronten per primera vegada en la història en Primera Regional. Al partit que inaugurava la temporada, Blay avançava l’ Oliva al minut 4, Erik empatava per al Gandia al minut 14, i Llido aconseguia el definitiu 1-2 al minut 60. Els olivers es tornaran a imposar al Gandia al partit de la segona volta disputat al camp del Morer per 5-3. La UD Oliva, a diferència del Gandia, lluitarà per l’ ascens a Regional Preferent.

**El derby de La Safor no es disputava des de la temporada 2005/2006, quan els dos equips militaven en Tercera Divisió.** **Eren, evidentement, altres temps…**

* Gomar dimiteix. El començament de la temporada no pot ser més negatiu, i condiciona inevitablement el seu desenvolupament. Amb tres derrotes en les tres primeres jornades davant històrics rivals, com Oliva, Mutxamel i Calp, el Gandia ocupa un lloc en la cua de la classificació. En la quarta jornada s’ aconsegueix la primera victòria de la temporada al camp del Polop (2-4) i l’ equip, poc a poc, comença a recuperar-se en la taula. No obstant això, en la jornada 11 una inesperada derrota a casa (1-2) davant el cuer Cullera B, provoca la dimissió de Rafa Gomar. L’ històric Damián Castaño passarà a dirigir l’ equip, però durarà poc, sent Lázaro Moreno qui s’ encarregue d’ entrenar el Gandia en una segona volta molt dolenta on sembla que l’ equip haurà de patir de valent per aconseguir la salvació. El Gandia patirà dures golejades, com un 0-6 a casa davant L’ Altet, un 6-0 a Xeraco, o un 5-1 a Rafelcofer, però el pitjor arrivarà en la darrera jornada, amb una duríssima derrota per 18-0 (sí, 18…) al camp del Sant Joan. Malgrat les golejades, el Gandia (trezé classificat) pot evitar les tres darreres posicions, on Ondarense, Cullera B i Finestrat queden condemnats al descens. Els blanc-i-blaus, això sí, hauran de disputar una promoció de permanència davant l’ Sporting Saladar, del grup 8.

*** UN PARTIT PER…OBLIDAR ***

10 de maig de 2015. Jornada 30. Poliesportiu Municipal de Sant Joan. La història d’ un club s’ escriu amb les victòries i els èxits, però també amb els fracasos i les derrotes. En la temporada 2014-2015 el CF Gandia va viure la pitjor i més dura derrota en partit oficial de la seua història. Un resultat, 18-0, que simbolitzava l’ enfonsament imparable d’ un equip caigut en desgràcia. El partit va tindre la seua història: els gandians afrontaren el desplaçament amb moltes baixes i sense res en joc. L’ equip entrenat per Lázaro Moreno havia aconseguit evitar el descens directe després de derrotar en la avantpenúltima jornada l’ Ondarense, però no podia evitar ocupar el lloc 13 que obligava a disputar una promoció de permanència. Així doncs, a Sant Joan, sols hi van acudir 12 futbolistes, i cap d’ ells era porter. Per la seua banda, l’ equip local es jugava la seua classificació per a disputar la promoció d’ ascens: havia d’ esperar una derrota del seu rival directe, l’ Oliva, i aconseguir una golejada que superara els 14 gols de diferència entre Oliva i Sant Joan en el goal average general. El Sant Joan no va tindre pietat, doncs, d’ un Gandia que afrontava el partit com un mer tràmit i, com deiem, sense porters. El 6-0 del descans es convertí en el 18-0 final, després d’ una segona part que va ser un autèntic malson. La golejada, finalment, no va servir per a res; l’ Oliva guanyava en el camp del Ciudad de Benidorm i feia inútil la victòria del Sant Joan.
ALINEACIONS
SAN JUAN: Almansa, Rafa Moro, Lucas Del Pobil, Máximo Moro (Daniel Cerdà), Jesús Triviño, Ignacio Quevedo (Alejandro Rubio), Francisco Martínez, Enrique Gimtenez, Antonio Andreu, Jesús Lario (Pablo Manni), Gabriel Candela (Guillermo Martínez).
GANDIA: Juanda, Carlos Guzmán, Soto, Alonso, Arturo León, David Bonigno, Gerard, Alexis, Signes, Diego Cuéllar i Reynel.
GOLS: Rafa Moro (1), Máximo Moro (3), Jesús Triviño (4), Ignacio Quevedo (1), Enrique Giménez (1), Jesús Lario (6), Gabriel Candela (1), Pablo Manni (1).

* Gandiblues. L’ afició blanc-i-blava, que veu com l’ equip passa en 3 temporades de jugar a Segona B a fer-ho en Primera Regional, deserta de les grades del Guillermo Olagüe. Una honrosa excepció va ser la penya Gandiblues. Presents, molt joves, a les grades de l’ estadi blanc-i-blau des de la temporada 2005/06, la penya es mantindrà fidel als colors en la pitjor època històrica del club (2014-2020), 6 temporades on l’ equip va jugar en Primera i Segona Regional.

* Promoció de permanència. Després de la terrible desfeta de Sant Joan en l’ últim partit de lliga, el Gandia afronta la promoció de permanència davant l’ Sporting Saladar d’ Almoradí com a víctima. Els blanc-i-blaus demostren, no obstant això, que el desastre de Sant Joan va ser un accident provocat per les circumstàncies, i s’ imposen al partit d’ anada diputat al Guillermo Olagüe per 2-0, amb gols de Borja Carbó (21′) i Víctor (78′). Ambdòs jugadors van ser protagonistes igualment al partit de tornada, disputat una semana després, anotant 2 gols més que apuntalaren la permanència: Víctor al minut 39 feia el 0-1 i Carbó al minut 60 el 0-2. L’ Sporting empataria poc després amb dos gols, però els gandians aconseguiran mantindre el resultat fins la conclusió del partit. El 2-2 final certificava, en efecte, la permanència. El Gandia continuarà una temporada més a Primera Regional.

**Víctor Gregori, davanter, va ser, gràcies als dos gols marcats, a Gandia i a Almoradí, un jugador clau en la promoció. A més, va ser el màxim golejador de la temporada amb 9 gols.** ***(Fotografia xarxes socials CF Gandia).***

* El futbol a La Safor. La Unió Esportiva Gandia, que torna a canviar de nom, i el Portuarios, que militen a la Regional Preferent, son els proncipals clubs de la ciutat. La UE lluitarà fins la darrera jornada per aconseguir disputar la promoció d’ ascens a Tercera, però es quedarà fòra després de perdre, inesperadament, en la darrera jornada de lliga davant, justament, del Portuarios. Els grauers, que debutaven en la categoria, ocuparien una meritòria setena posició final, aconseguint amb solvència la permanència. Per la seua banda el Tavernes, tercer equip de la comarca, finalitzava en vuitena posició. La UD Oliva aconseguirà l’ ascens a Preferent després de ser sub-campió del grup 7 de Primera Regional, i de superar en una promoció d’ ascens El Puig. El CF Base Gandia, equip germà del CF Gandia, va ser sub-campió del grup 12 de Segona Regional, quedant-se, no obstant això, sense l’ ascens (pugen els 5 millors segons dels 15 grups de la categoria ). L’ ascens, com a campió, en aquest grup va ser per al Real de Gandia. La UD Beniopa, altre equip històric gandià, no va presentar el seu primer equip per segona temporada consecutiva.

ORGANIGRAMA

PRESIDENT	JESÚS SENDRA
ENTRENADOR	RAFA GOMAR-DAMIÁN CASTAÑO-LÁZARO MORENO

PORTERS: EDGAR i CRISTIAN.

DEFENSES: ANTONI GOMAR, SERGIO CHOVA, NACHO ENRI, ERWIN SOLIZ, LITU, ARTURO LEÓN, ADRIAN GARCIA, CÉSAR IBAÑEZ, CARLOS GUZMAN, JOSE ANTONIO GUZMAN, FLORENTINO SOTO, ALBERT ROIG.

MIGCAMPISTES: ALEXIS, ADRIÁN MORAGUES, FERMÍN VIDAL, ALONSO, BORJA CARBÓ, GERARD, HÉCTOR MARTINEZ, DIEGO GUILLEN, KRASIMIROV, DAVID BONIGNO.

DAVANTERS: SIGNES, VICTOR GREGORI, ERIK, REYNEL, JUANDA, BORJA ROSELLÓ, DIEGO CUELLAR.

GOLEJADORS: VICTOR (9), REYNEL (7), BORJA CARBÓ (6), ERIK (5), SERGIO CHOVA (3), SIGNES (2), ALEXIS I ALONSO (1).

PRETEMPORADA

DATA	PARTIT	RS
20-08-14	ATH.LA VALL-GANDIA	3-2
22-08-14	REAL DE GANDIA-GANDIA	4-2
27-08-14	GANDIA-BENIRREDRA	3-0
03-09-14	DAIMÚS-GANDIA	1-3
13-09-14	BURJASSOT-GANDIA	1-1

XXX TROFEU CIUTAT DE GANDIA

DATA	PARTIT	RS
10-09-14	GANDIA-PEGO	0-3

CAMPIÓ PEGO CF

Equip del CF Gandia en el partit de pretemporada disputat al camp de l’ Atlètic La Vall. (Fotografia xarxes socials CF Gandia).

PRIMERA REGIONAL GRUP 7

Del 21 de setembre de 2014 al 24 de maig de 2015.

PARTICIPANTS

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	RS
1	21/09/14	Gandia-Oliva	1-2
2	28/09/14	Mutxamel-Gandìa	2-0
3	05/10/14	Gandìa-Calp	1-4
4	12/10/14	Polop-Gandia	2-4
5	19/10/14	Gandia-Benissa	2-1
6	26/10/14	L’Altet-Gandia	5-1
7	02/11/14	Gandia-Rafelcofer	0-0
8	09/11/14	Finestrat-Gandia	0-2
9	16/11/14	Gandia-Xeraco	0-0
10	23/11/14	Altea-Gandia	1-1
11	30/11/14	Gandia-Cullera B	1-2
12	07/12/14	Callosa-Gandia	3-1
13	14/12/14	Gandia-Ondarense	5-0
14	21/12/14	C.Benidorm-Gandia	4-2
15	11/01/15	Gandia-Sant Joan	0-2
16	18/01/15	Oliva-Gandia	5-3
17	25/01/15	Gandia-Mutxamel	0-2
18	01/02/15	Calpe-Gandia	5-0
19	08/02/15	Gandia-Polop	0-3
20	15/02/15	Benissa-Gandia	1-0
21	22/02/15	Gandia-L’Altet	0-6
22	01/03/15	Rafelcofer-Gandia	5-1
23	08/03/15	Gandia-Finestrat	2-1
24	22/03/15	Xeraco-Gandia	6-0
25	29/03/15	Gandia-Altea	0-2
26	12/04/15	Cullera B-Gandia	1-1
27	19/04/15	Gandia-Callosa	0-1
28	26/04/15	Ondarense-Gandia	2-3
29	03/05/15	Gandia-C.Benidorm	2-3
30	10/05/15	San Juan-Gandia	18-0

PROMOCIÓ DE PERMANÈNCIA

DATA	PARTIT	RS
17-05-2015	GANDIA-SPORTING SALADAR	2-0
24-05-2015	SPORTING SALADAR-GANDIA	2-2

Es salva el CF Gandia

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	CALPE	70	30	22	4	4	71	24
2	OLIVA	68	30	21	5	4	71	23
3	Sant Joan	65	30	19	8	3	68	18
4	L’Altet	62	30	19	5	6	67	32
5	Rafelcofer	54	30	16	6	8	54	34
6	Benissa	53	30	17	2	11	46	41
7	Mutxamel	52	30	15	7	8	70	34
8	Xeraco	42	30	11	9	11	44	46
9	C.Benidorm	42	30	13	3	14	45	48
10	Polop	41	30	12	5	13	53	46
11	Altea	35	30	9	8	13	51	57
12	Callosa	29	30	9	2	19	44	51
13	GANDIA	22	30	6	4	20	33	89
14	ONDARENSE	16	30	4	4	22	25	94
15	CULLERA B *	15	30	4	6	20	29	73
16	FINESTRAT	10	30	2	4	24	25	86

* Tres punts menys per sanció.
ASCENS: Calp. PROMOCIÓ D’ ASCENS: Oliva (ascen després d’ eliminar El Puig). PROMOCIÓ DE PERMANÈNCIA: Gandia (es salva). DESCENS: Ondarense, Cullera B i Finestrat.

26/03/2026

CF GANDIA

2013/2014. DESCENS A PRIMERA REGIONAL.

⬇️ Descens.

FETS DESTACATS

* Novament a la vora de la desaparició. A finals del mes de juny de 2013 la supervivència del club va estar novament en joc. Durant un parell de dies el Gandia va estar pràcticament condemnat a la seua desaparició, però, finalment, es va superar un nou match-ball que no va impedir perdre la categoria en Tercera Divisió, però que va significar al menys mantindre el club amb vida: el Gandia podrà jugar en Regional Preferent abonant un deute de 25.000 euros amb la Federació Valenciana de Futbol. El club continua endavant amb ingressos pràcticament nuls i submergit en una economia de guerra que obliga a confeccionar un primer planter molt modest.

**Planter Gandia 2013/2014.** ***(Fotografia La Preferente).***

* Gomar nou entrenador. Novament a la Regional Preferent, després de 3 temporades en Tercera i altres dues en Segona B, l’ objectiu, davant la situació econòmica, no pot ser un altre que mantindre la categoria. Rafa Gomar, ex-porter i ex-preparador físic, es converteix en nou entrenador d’ un equip integrat per una gran majoria de futbolistes procedents del Gandia B i del Juvenil. Només continuen de la temporada anterior Álex Canet, Chova, Gonzalo i Seral, mentre Dani Vaello (procedent del Benigànim), Vicent Faus (Pego) i David Pomar (Bellreguard), ex-jugadors blanc-i-blaus en Tercera i Segona B, son les incorporacions més destacades d’ un planter integrat per jugadors molt joves i poc experimentats en la categoria.

Rafa Gomar (Gandia, 1978), porter del Gandia durant el periode 1998-2003, jugarà posteriorment en tercera divisió amb la UD Oliva. En la temporada 2008/09 comença una nova etapa en el Gandia exercint el càrrec de preparador físic, passant a ocupar el lloc d’ entrenador en esta dificil campanya. Després de dues temporades al front del primer equip (encara que en la segon, 2014/15 va dimitir en desembre), tornarà a entrenar el Gandia en Segona Regional en la temporada 2016/2017.

* Juí a Sevilla. Jesús Sendra, president del Gandia, assegurava al començament del campionat que el partit més important de la temporada era el recurs pel cas Muiño, que anava a tindre lloc a un jutgat de Sevilla el 23 de setembre de 2013. A la capital andaluça es van desplaçar el propi Sendra, el directiu Jose Luis Gomar, una advocada i una doctora per tractar de creditar davant el jutge que el futbolista hi havia rebut l’ alta mèdica, i que en el moment del seu fitxatge pel Gandia ja estava lesionat, a més d’ una sèrie d’ irregularitats durant el procés. Sendra, al tornar a Gandia, es mostrarà relativament optimista sobre les possibilitats d’ una sentència favorable, que podria tornar a donar vida al club.

* El Playas pesca en aigües regirades. La desastrosa situació del CF Gandia provoca la fuga massiva de futbolistes de l’ equip blanc-i-blau al Playas de Gandia (antic Ciudad Ducal i Ciudad de Gandia), el qual tracta de convertir-se en el primer equip de la ciutat. L’ equip, que té com a president l’ ex-directiu blanc-i-blau Juan José Hidalgo, i com entrenador al mite del Gandia dels 80-90, el grauer Chesa, compta amb una larga llista d’ ex jugadors del CF Gandia: Joan Juárez, Aparisi, Eloi Pomar, Salva Costa, Borja Suárez, Palau, José Jaime…

* Començament digne i enfonsament. L’ equip comença la lliga dignamente, aconseguint resultats que permeten el Gandia ocupar un lloc en la zona mitja-baixa de la classificació, fòra dels tres últims llocs que provoquen el descens de categoria. No obstant això, en la jornada 10 la derrota a casa davant el Contestano marca un punt d’ inflexió negatiu que dona començament a un autèntic desastre esportiu: el Gandia sumarà 7 derrotes consecutives i un total de 16 partits consecutius sense guanyar, despenyant-se fins la penúltima posició de la taula. En la recta final del campionat, tres victòries consecutives a casa donaran una mínima esperança, però l’ empat al Guillermo Olague davant el Jávea en la avantpenúltima jornada provoca, finalment, el descens matemàtic. Així doncs, el derby davant el Playas de la següent jornada serà un partit intrascendent. D’ aquesta manera es confirma el descens a la categoria més baixa de la història del club des d’ aquelles primeres temporades en Segona Regional, a finals dels anys 40 i principis dels 50.

*** UN PARTIT PER AL RECORD ***

**Onze titular del jove equip gandià al derby davant el Playas.** ***(Fotografia Levante-emv-La Safor/Natxo Francés/ Arxiu Històric).***

Jornada 16. 21 de desembre de 2013. Estadi Guillermo Olagüe. L’ enfonsament del Gandia provoca, per primera vegada, que el CF Gandia i el Playas de Gandia s’ enfronten en la mateixa categoria. El Playas, amb un onze titular integrat quasi exclusivament per ex-jugadors blanc-i-blaus, tracta d’ apropar-se als llocs de promoció d’ ascens (es sisé a 9 punts), mentre el Gandia, en plena crisi de resultats (venia de patir 6 derrotes consecutives) intenta fugir de la zona de descens. El partit serà equilibrat i molt disputat, amb dos equips que busquen la victòria insistentment. Víctor avança el Gandia als 10 minuts de joc, poc abans que Dídac, del Playas, equilibre el marcador al minut 19. En la segona meitat el Gandia té opcions per tornar a avançar-se, però el gol del bellreguardí Salva Costa serà decisiu per donar la victòria al Playas i acomiadar amb victòria l’ any 2013. La recaptació del partit, 1.290 euros, va ser destinada a Cáritas. El partit va comptar amb una important presència d’ aficionats de la penya del CF Gandia Gandiblues, no obstant això, sols van acudir al Guillermo Olagüe 258 espectadores (sic).

ALINEACIONS
PLAYAS: Toni, Paolo, Borja Suárez, Carbonell (Palau 68′), Eloi Pomar, David Ollero (Chano 60′), Patxi (Fabri 89′), Beltrán, Salva Costa, Alex Bertó (Perxa 60′) i Dídac.
GANDIA: Vaello, Aitor, Chova, Litu, Dani Gil (Borja 45′), Alonso, Óscar, Víctor, Edu (Carlos 61′) Furu (David 86′) i Juanma (Verdejo 65′).
GOLS: 0-1 Víctor (10′), 1-1 Dídac (19′), 2-1 Salva Costa (60′).
ÀRBITRE: Montero Torres.

* El Gandia sentenciat. El 4 de març de 2014 s’ anuncia la decisió judicial respecte el recurs del Gandia en el cas Muiño. La resolució ratifica la condemna al club, que haurà de pagar ara a la Seguretat Social 662.000 euros per l’ incapacitat permanent de l’ ex-futbolista. Amb la confirmació de la sentència, el deute total del club és superior al milió i mig d’ euros, una situació que fa inviable la supervivència de l’ entitat. El futur del CF Gandia es presenta més negre que mai. Sembla que la disolució del club és qüestió de mesos…

* Vaello i Reinel . El porter gandià va ser el jugador que va participar en més partits (31) i va disputar més minuts del campionat (2790), superant Litu i Oscar (amb 30 partits i 2510 minuts cadascú). Pel que fa al capitol de màxim golejador Reinel va ser el pichichi de l’ equip amb 5 gols, seguit per Óscar, Carbó i Victor amb 3.

Dani Vaello (Gandia, 1989). Porter format en la pedrera i considerat una de les grans promeses del club, va debutar amb el primer equip, amb Toni Seligrat com entrenador, en la temporada 2008/09. Despres de 4 temporades (2008/2012) alternant el primer equip i el filial, fitxa pel Benigànim en la campanya 2012/13. Vaello torna al Gandia en la present campanya, sent un dels jugadors més importants de l’ equip. Jugarà posteriorment durant diverses temporades amb equips de la Regional Preferent com el Pedreguer, Benidorm o Pego.

* La fusió és la solució. Marcos Estruch, Director d’ Esports, és l’ encarregat de coordinar les negociacions en el procés de fusió dels 3 clubs de Gandia (CF Gandia, CF Playas i CF Base Gandia). En un context de forta crisi econòmica, amb una carència d’ instalacions evident i 5 clubs (si comptem a la UD Beniopa i a la UD Portuarios), i per una qüestió de responsabilitat amb el futbol de la ciutat, sembla que la fusió, respectant les senyes d’ identitat del club històric, el CF Gandia, és l’ única opció viable per ressuscitar el futbol gandià. Al llarg de la temporada es realitzen diverses assemblees i reunions per arribar a un acord que puga unificar el futbol de la ciutat, però, no obstant això, els personalismes i les rancunies entre uns i altres acaben dinamitant tots els intents. Es demostra, doncs, que el sentit comú no és el més comú dels sentits. La divisió provocarà anys de foscor i el pitjor moment esportiu del futbol a la ciutat de Gandia.

* Gandia B, adéu. El primer equip aconseguirà evitar la seua desaparició, però no tindrà la mateixa sort el filial. Després de competir ininterrompudament des de la temporada 1991/92 (22 temporades) en Regional Preferent i Primera Regional, el filial disputarà la seua darrera temporada. El començament de lliga, amb una golejada 0-7 davant el Portuarios, serà indicatiu del futur del campionat: un autèntic via crucis. L’ equip, que comença a les ordres de Guillermo Mascarell, serà prompte substituit per Octavio Muñoz, i no sumarà la primera victòria de la temporada (al camp del Callosa) fins la jornada 10. Serà la primera i també la última, doncs la resta del campionat l’ equip acumularà 20 derrotes consecutives (incloent-hi un 10-0 al camp de l’ Alicante Recreativo), que donen un balanç final força eloqüent: el Gandia B finalitzarà últim classificat amb sols 4 punts i 117 gols en contra. La temporada del Gandia B contrastarà amb el gran campionat del Portuarios. L’ equip grauer, dirigit per Paco Orquín i amb Kiko Lacasa com a jugador estelar, es proclamarà campio de lliga, aconseguint un històric ascens a Regional Preferent.

ORGANIGRAMA

PRESIDENT	JESÚS SENDRA
ENTRENADOR	RAFA GOMAR

PJ (Partits jugats) M (Minuts disputats) G (Gols).
Estadístiques sobre 34 partits de lliga.

PORTERS	PJ	M	G
VAELLO	31	2790	51
TONI	2	180	5
CLAUDIO SANZ	1	90	1
DEFENSES
AITOR PRIETO	24	2082	0
MARIO GONZÁLEZ	23	1901	2
DAVID POMAR	3	131	0
CHOVA	26	2190	2
AUSIÀS PEIRÓ	7	614	0
BORJA MARTÍ	17	801	0
MARC CALAFAT	1	35	0
LITU	30	2510	0
DANIEL GIL	27	2136	0
JESUS	15	1056	0
ROMA	3	75	0
MIGCAMPISTES
OSCAR	30	2510	3
GONZALO	2	135	0
ALONSO	30	2288	0
ALVARO	4	228	0
CARBÓ	12	758	3
DAVID CANET	5	296	0
EDU	16	811	0
EDWARD	6	293	2
FAUS	3	233	0
GERARD	5	117	0
JUANDA	28	1886	1
PEDRO CORTÉS	11	169	0
VICTOR	31	2017	3
DAVANTERS
CANET	19	1135	2
SERAL	4	218	1
CARLOS	17	685	2
ERIK	1	10	0
FURU	28	1759	2
REINEL	22	1209	5
ADRIAN	2	16	0
BERTO	1	14	0
JUANJO	4	82	0
NACHO	2	36	0
VERDEJO	6	146	0

ALTES: Vaello (Benigànim), Aitor Prieto (Alcoyano), Mario González (Almoines), David Pomar (Bellreguard), Álvaro (Ciudad de Gandia), Edu (Dénia),Vicent Faus (Pego), Pedro Cortés (Alicante), Victor, Sergio Escrivà, Calafat, Litu, Daniel Gil, Jesús, Roma, David Canet, Edward, Gerard, Juanda, Furu, Reinel, Adrián, Nacho i Verdejo (Gandia B), Toni, Claudio Sanz, Borja Martí, Óscar, Carbó, Alonso, Carlos, Eric, Bertó i Juanjo (Juvenil).

BAIXES: Burguera i Carrillo (Cullera), Ivan Vidal, Casanova, Edgar (Alzira), Francesc Borràs (Ontinyent), Joan Juárez (Muro), Isidro (Pego), Marc Castells i Rubén Micó (Llosa), Palonés, Oscar (Borriol), Ismael (Requena), Raimón (Alcoyano B), Ramiro (Jávea), Sellens (Juventud Barrio del Cristo), Palau, Aparisi, Jose Jaime, Fabri i Eloi Pomar (Playas de Gandia).

PRETEMPORADA

PARTIT	RS
GANDIA-TORRE LEVANTE JUVENIL	0-3
GANDIA-TORRE LEVANTE	1-2
BENIRREDRÀ-GANDIA	?
ALMOINES-GANDIA	?
COPA RENÉ (REAL DE GANDIA) (Partits de 45 minuts)
REAL DE GANDIA-GANDIA	1-0
GANDIA-PLAYAS DE GANDIA	0-0
PLAYAS DE GANDIA-REAL DE GANDIA	2-1
Campió PLAYAS DE GANDIA

TERCERA DIVISIÓ

* Del 31 d’agost de 2013 al 25 de maig de 2014

PARTICIPANTS

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	RS	CL
1	31/08/13	Canalense-Gandia	0-0	9
2	08/09/13	Gandìa-Dénia	1-2	14
3	15/09/13	Catarroja-Gandìa	1-1	13
4	22/09/13	Gandia-Carcaixent	0-0	13
5	28/09/13	Massanassa-Gandia	2-0	14
6	05/10/13	Gandia-At.Alginet	0-1	15
7	12/10/13	Pego-Gandia	1-2	14
8	20/10/13	Gandia-Castellonen.	5-2	13
9	27/10/13	Canals-Gandia	0-0	13
10	02/11/13	Gandia-Contestano	0-1	14
11	10/11/13	Alcoyano B-Gandia	2-0	14
12	17/11/13	Gandia-Sueca	0-3	14
13	23/11/13	Benigànim-Gandia	5-0	14
14	30/11/13	Gandia-Alginet	0-3	14
15	15/12/13	Jávea-Gandia	2-1	15
16	21/12/13	Playas-Gandia	2-1	15
17	12/01/14	Gandia-Tavernes	1-1	16
18	19/01/14	Gandia-Canalense	0-0	16
19	26/01/14	Dénia-Gandia	2-0	17
20	02/02/14	Gandia-Catarroja	0-2	17
21	08/02/14	Carcaixent-Gandia	1-1	17
22	16/02/14	Gandia-Massanassa	1-2	17
23	22/02/14	At.Alginet-Gandia	2-1	17
24	01/03/14	Gandia-Pego	0-2	17
25	08/03/14	Castellonen.-Gandia	1-1	17
26	23/03/14	Gandia-Canals	2-1	17
27	30/03/14	Contestano-Gandia	4-4	17
28	05/04/14	Gandia-Alooyano B	2-1	17
29	12/04/14	Sueca-Gandia	2-1	17
30	26/04/14	Gandia-Benigànim	1-0	17
31	01/05/14	Alginet-Gandia	4-0	17
32	10/05/14	Gandia-Jávea	2-2	17
33	18/05/14	Gandia-Playas	1-2	17
34	25/05/14	Tavernes-Gandia	1-0	17

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	ALGINET	75	34	22	9	3	68	27
2	BENIGÀNIM	70	34	21	7	6	61	33
3	MASSANASSA	68	34	20	8	6	61	29
4	Dénia	68	34	20	8	6	57	33
5	Canals	63	34	18	9	7	61	42
6	Playas	57	34	17	6	11	51	43
7	Sueca	49	34	14	7	13	51	49
8	Tavernes	46	34	13	7	14	48	42
9	Jávea	44	34	11	11	12	47	47
10	Catarroja	43	34	10	13	11	34	39
11	Alcoyano B	38	34	10	8	16	41	49
12	Canalense	37	34	8	13	13	40	50
13	Contestano	37	34	9	10	15	36	45
14	Pego	36	34	9	9	16	33	44
15	At.Alginet	36	34	9	9	16	44	59
16	CARCAIXENT	36	34	8	12	14	32	44
17	GANDIA	25	34	5	10	19	29	57
18	CASTELLONENSE	9	34	1	6	27	24	86

PROMOCIÓ D’ ASCENS: Alginet, Benigànim i Massanassa (ascen el Benigànim). DESCENS: Carcaixent, Gandia i Castellonense.

CF GANDIA B

PRIMERA REGIONAL GRUP 7

* Del 15 de septiembre de 2013 al 11 de maig de 2014.

PARTICIPANTS
CF GANDIA B–UD PORTUARIOS–UNIVERSIDAD DE ALICANTE–CF CALPE–CF CULLERA B–RÀCING RAFELCOFER–CD POLOP–SPORTING BENISSA–CD XERACO–UD OLIVA–UD ALTEA–UD ONDARENSE–CALLOSA DEPORTIVA–ALICANTE RECREATIVO–ATLÈTIC LA VALL (Tavernes de Valldigna)–CD JAVEA CF

RESULTATS

J	RS	PARTIT	RS	J
1	0-7	Gandia B-Portuarios	1-3	16
2	2-1	Benissa-Gandia B	2-1	17
3	0-5	Gandia B-Calpe	0-1	18
4	6-1	Ondarense-Gandia B	1-0	19
5	1-1	Gandia B-Rafelcofer	1-4	20
6	3-0	Universidad-Gandia B	5-1	21
7	0-3	Gandia B-Altea	1-7	22
8	1-0	Oliva-Gandia B	2-1	23
9	1-3	Gandia B-Cullera B	1-8	24
10	1-2	Callosa-Gandia B	3-0	25
11	0-3	Gandia B-Alicante Rec.	0-10	26
12	6-1	La Vall-Gandia B	3-2	27
13	2-5	Gandia B-Jávea B	0-9	28
14	1-2	Gandia B-Xeraco	0-2	29
15	5-1	Polop-Gandia B	2-1	30

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	G.C.
1	POTUARIOS	73	30	23	4	3	79	33
2	UNIVERSIDAD	68	30	22	2	6	67	29
3	Calpe	65	30	21	2	7	61	28
4	Rafelcofer	59	30	18	5	7	49	26
5	Altea	48	30	14	6	10	56	39
6	Alacant Rec	46	30	14	4	12	64	52
7	Cullera B	45	30	13	6	11	50	39
8	Xeraco	44	30	14	2	14	40	47
9	Callosa	43	30	12	7	12	46	48
10	Oliva	38	30	11	5	14	38	37
11	Ondarense	36	30	10	6	14	55	62
12	Polop	32	30	8	8	14	41	46
13	Benissa	32	30	10	2	18	31	54
14	JÁVEA B	29	30	8	5	17	49	55
15	ATH.LA VALL	24	30	7	3	20	34	69
16	GANDIA B	4	30	1	1	28	21	117

ASCENS: Portuarios. PROMOCIÓ D’ ASCENS: Universitat Alacant (ascen). DESCENS: Jávea B, Atlètic La Vall i Gandia B.

RESUMS

Jornada 12. 17-11-2013. GANDIA-SUECA

Jornada 13. 23-11-2013. BENIGÀNIM-GANDIA

Jornada 21. 8-2-2013. CARCAIXENT-GANDIA

20/03/2026

CF GANDIA

2012/2013. DESCENS ADMINISTRATIU A PREFERENT.

⬇️ Descens administratiu

FETS DESTACATS

* La RFEF paga. La temporada 2011/12 finalitza amb un deute de 190.000 euros amb el planter professional, una quantitat que sembla abocar el Gandia al descens administratiu a Regional Preferent. No obstant això, de forma inesperada, el Gandia aconsegueix arribar a un acord inèdit amb la Real Federació Espanyola de Futbol: la Federació abonarà el deute a l’ Associació de Futbolistes Espanyols i el Gandia haurà de tornar els diners a l’ ens federatiu a terme, amb un pagament inicial de 25.000 euros més 17.000 euros mensuals, fins completar l’ import total. D’ aquesta manera, el Gandia, salvat per la campana, jugarà a Tercera Divisió.

**CF Gandia 2012/13. D’ esquerra a dreta: Rubén Micó, Joan Juárez, Isidro, Óscar, Edgar i Iván Vidal; Aparisi, Palau, Marc Castells, José Jaime i Francesc.** **(Fotografia Anuario Fútbol Regional** **Valenciano 2012/2013).**

* Torna Vicente Medina. Confirmada la participació del Gandia en Tercera, es planifica una nova temporada marcada, davant la desastrosa situació econòmica, per una obligada politica d’ austeritat. Torna Vicente Medina, recordat pel seu gran treball en la temporada 2011/2012 en Segona B, i es confecciona un planter integrat quasi exclusivamente per jugadors de la comarca. De la temporada anterior sols continúen Burguera, Carrillo, Ismael (que va acabar la temporada 2011/12 amb el Requena) i Francesc Borràs, mentre tornen tres il.lustres ex-blanc-i-blaus, com Eloi Pomar, Iván Vidal i José Jaime. De l’ Altea, de Tercera Divisió, arriben Rubén Micó, Palau, Edgar i Raimon, i es completa el planter amb diversos jugadors de la pedrera com Joan Juárez, Fabri o Casanova.

**IVAN VIDAL (Gandia 1978). Format en la pedrera blanc-i-blava i fill del mític Juanin, va jugar amb el juvenil de Divisió d’ Honor en la temporada 1996/97. Debuta amb el primer equip** gandià en Segona B en la temporada 1998/99. Després de dues temporades a l’ ombra d’ Espín, marxa al filial del València en la campanya 2000/01. Va jugar posteriorment amb el Real Murcia, retornant al Gandia en la temporada 2004/05, i aconseguint el subcampionat de lliga de Tercera. Després de dues temporades a Gandia (2004-2006), fitxa pel Torrevieja i viu, posteriorment, el seu millor moment esportiu defensant durant quatre **temporades el Dénia en Segona B (2008-2012). Després del descens administratiu de l’ equip de La Marina torna al Gandia com una de les incorporacions més rellevants de la temporada.**

* Un equip competitiu. Malgrat els problemes econòmics, el Gandia, format per jugadors molt joves, més uns pocs veterans, es mostra com un equip competitu des d’ el començament de la lliga. Vicente Medina, que coneix perfectament la categoria, confecciona un equip en la seu línia de joc, més efectiva que efectista; un equip sense massa alegries ofensives, però molt fort defensivament. Es demostra d’ aquesta manera que en temps de crisi el Gandia en Tercera pot confeccionar equips molt dignes i competitius amb una majoria de jugadors de La Safor, i molts d’ ells sorgits de la pedrera blanc-i-blava. L’ equip es sitúa durant gran part del campionat molt lluny de la zona de descens i, fins i tot, somia en algun moment del campionat en lluitar per la promoció d’ ascens, però, desgraciadament, els problemes extra-esportius acabaran per afectar el rendiment de l’ equip.

**JESUS SENDRA Boix, compleix la seua primera temporada completa com a president del CF Gandia. Aficionat incondicional del club des de la infància, va ser directiu als anys setenta amb** **les presidències de Guillermo Olagüe i Vicent Ribes. Membre destacat d’ APLEG, accedeix al càrrec** **de president del Gandia en març de 2012, després de la dimissió de Benjamín Sanz. Serà president del Gandia fins la temporada 2022/23**, **un periode que inclou temporades calamitoses a nivell econòmic i esportiu**. **No obstant això, fent bo el lema** «**resistir és véncer», ell i la seua directiva, inassequibles al desànim, van aconseguir mantindre amb vida el club de forma quasi miraculosa**.

* Més impagaments, bloqueig i salvació. El planter acumularà mensualitats impagades durant pràcticament tot el campionat, i, a més, al paró nadalenc el club es veurà afectat per una sanció de la RFEF. El Gandia no pot afrontar el deute amb la Federació Espanyola, el que provoca que aquesta suspenga els drets federatius del primer equip. D’ aquesta manera, el Gandia no podrà tramitar cap fitxa en la segona volta del campionat, i haurà d’ afrontar la resta de partits amb els mateixos futbolistes del començament. Amb les greus lesions de futbolistes com Canet i Seral, i la marxa de Raimon al Benigànim, el Gandia haurà d’ afrontar la segona part de la lliga amb un planter curt, una circumstància que li passarà factura en la recta final. Així, una ratxa de 8 partits consecutius sense guanyar (amb 2 empats i 6 derrotes), deixa l’ equip a sols 2 punts del descens quan falten dues jornades per a la fi. La victòria davant l’ Eldense per 3-0 en partit corresponent a la penútima jornada, deixa la permanència molt a prop. Sols una derrota al camp del descendit Catarroja, i les victòries dels rivals directes Burriana, Ribarroja i Acero podrien enviar els blanc-i-blaus a la Regional Preferent. El partit decisiu al Mundial 82 de Catarroja va estar marcat per la polèmica: al minut 41, amb 0-1 favorable al Gandia, el Catarroja es retira del camp com a protesta per l’ expulsió de tres futbolistes. El Gandia, malgrat no finalitzar el seu partit, ja havia assegurat la permanència després de la derrota del Burriana a casa davant el Torrevieja. Finalment, la Federació Valenciana donarà el partit de Catarroja per guanyat als gandians amb el marcador de 0-3.

**Salvador Martínez** **CARRILLO**. El mig centre xeraquer complia la seua quarta temporada amb el Gandia, sent un dels jugadors més destacats del campionat. Format en la pedrera del Real de Gandia i del Levante UD, arriba a l’ equip blanc-i-blau en la temporada 2009/10 procedent de La Nucia, sent un jugador clau en el titol de campió de Tercera i ascens a Segona B aconseguit en la temporada 2010/11. En la temporada 2012/13 jugarà en Tercera Divisió amb el Cullera.

* Descens inevitable. L’ alegria per la permanència a Catarroja durarà poc. El futur a curt plaç es presenta més negre que mai. En juny una nova sentencia judicial obliga el CF Gandia a pagar 36.000 euros als futbolistes Burguera i Carrillo per impagament del seu salari (sols van cobrar la meitat del mes d’ agost). Però, el problema imminent del Gandia és el deute amb la RFEF, del qual el club sols abonà 25.000 euros d’ un total de 190.000, una circumstància que farà impossible la continuïtat del primer equip en competició nacional (Tercera Divisió). En un context de crisi econòmica general, sense ajuda empresarial, sense el recolçament social d’ una afició desmotivada, sense ajudes institucionals per l’ embargament de la Segureta Social, i amb deutes interminables amb l’ ex vicepresident Vicent Escolano, Hisenda, proveïdors, secretaris tècnics, futbolistes, entrenadors i, fins i tot, àrbitres, el club sembla abocat a la desaparició. El 28 de juny de 2012 arriba un nou colp, que no per esperat deixa de ser lamentable: la RFEF anuncia oficialmente el descens administratiu del CF Gandia a la Regional Preferent.

* L’ últim partit. El dia 19 de maig de 2013 el CF Gandia va disputar l’ últim partit de la lliga amb la permanència en joc, un partit que va tindre un final extrany i trist, en concordànça amb la situació d’ un club moribund com el Gandia. Al minut 41 de partit i amb el resultat de 0-1 favorable al Gandia, el Catarroja, un altre històric en hores molt baixes i ja descendit de categoria, veia com l’ àrbitre expulsava el seu tercer jugador. Els restants 8 jugadors, disconformes amb l’actuació arbitral, decidien abandonar el partit en senyal de protesta, provocant la suspensió del mateix. La Federació Valenciana atorgoria posteriorment la victòria al Gandia per 0-3. Amb el descens administratiu confirmat un mes i mig després, el partit de Catarroja seria l’ últim de la història del CF Gandia en Tercera Divisió (la competició es va rebatetjar com a Tercera RFEF en la temporada 2021-22), després de 43 temporades militant en ella i quasi 60 anys després de debutar, un 13 de setembre de 1953, davant el Levante UD.

**La Nucia-Gandia. Primera jornada de lliga. 26 d’agost de 2012. D’ esquerra a dreta: Casanova, Rubén Micó, Isidro, Aparisi, Edgar i Francesc; Ismael, Raimon, Palau, Canet i José jaime. (****Fotografia La Preferente/Golsmedia**).

* Els millors. Eloi Pomar, en el seu retorn al Gandia després de 10 temporades, va ser el jugador amb més minuts disputats (3117), seguit d’ un altre veterà, Carrillo, amb 3095, Edgar (2900) i Francesc (2739). Ismael, per la seua banda, va ser el jugador que va participar en més partits (39 de 40). En la classificació de màxims golejadors el castellonenc Óscar va ser el màxim artiller de l’ equip amb 9 gols, seguit per Carrillo amb 7, i Canet amb 5 gols.

**FRANCESC Borrás (Bellreguard** **1992). Va ser un dels jugadors de la pedrera amb més protagonisme en la present temporada. Fill del mític Franco Borràs, va debutar en Segona B amb el primer equip en la temporada 2011/12**, procedent del Gandia B. Després de ser un dels jugadors més utilitzats per Vicente Medina, en la temporada 2013/14 va fitxar per l’ Ontinyent en la categoria de bronze. Posteriorment va jugar en Tercera Divisió amb el propi Ontinyent i amb el Benigànim.

* Gandia B es manté, descens del juvenil. El filial del Gandia, entrenat per Nacho Soler, afronta la temporada amb l’ objectiu de mantindre la categoria. L’ equip aconseguirà assegurar la permanència en l’ avantpenúltim jornada, després de superar el seu rival directe, el Beniopa, guanyant en el seu camp per 1-2. El juvenil, per la seua banda, en el seu retorn a Lliga Nacional (la seua darrera participació va ser en la campanya 2005/06), inicia la temporada de manera il.lusionant, situant-se als primera llocs de la classificació. No obstant això, els impagaments i els problemes d’ organització provoquen la dimissió de l’ entrenador Alberto Gregori en la segona volta, sent substituit per Rafa Gomar. Els problemes extra-esportius marcaran, desgraciadament, el final de temporada, afectant clarament el rendiment de l’ equip: després d’ aconseguir sols 3 empats i patir 10 derrotes en les darreres 13 jornades, el Gandia Juvenil certifica, en la penúltima jornada de lliga, el seu descens a la Primera Regional.

ORGANIGRAMA

PRESIDENT	JESÚS SENDRA
ENTRENADOR	VICENTE MEDINA

PJ (Partits jugats) M (Minuts disputats) G (Gols).
Estadístiques sobre 40 partits de lliga.

PORTERS	PJ	M.	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
BURGUERA	4	360	2	CATARROJA	2009-10
IVÁN VIDAL	32	2862	35	DÉNIA	2012-13
CASANOVA	4	360	1	GANDIA B	2012-13
DEFENSES
EDGAR	33	2900	0	ALTEA	2012-13
FRANCESC	36	2739	1	GANDIA B	2011-12
JOAN JUAREZ	28	2014	0	GANDIA B	2012-13
ISIDRO	32	2388	1	ACERO	2012-13
MARC	28	1249	0	LEVANTE JV	2012-13
PALAU	33	2500	2	ALTEA	2012-13
PALONÉS	7	321	0	C.GANDIA	2012-13
RUBEN MICÓ	22	1431	0	ALTEA	2012-13
ELOI POMAR	35	3117	0	DÉNIA	2012-13
MIGCAMPISTES
FABRI	6	123	0	GANDIA B	2012-13
GONZALO	22	1355	0	GANDIA B	2012-13
ISMAEL	39	2687	4	REQUENA	2012-13
CARRILLO	35	3095	7	LA NUCIA	2009-10
APARISI	25	1545	0	GANDIA B	2011-12
JOSE JAIME	25	1967	2	CARCAIXENT	2012-13
RAIMON	29	1806	2	ALTEA	2012-13
SELLENS	11	461	0	GANDIA B	2012-13
DAVANTERS
OSCAR	35	2495	9	AMPOSTA	2012-13
CANET	18	1448	5	C.GANDIA	2012-13
SERAL	15	257	0	ALBERIC	2012-13
CHOVA	2	21	0	GANDIA B	2012-13

ALTES: Ivan Vidal i Eloi Pomar (Dénia), Casanova, Edgar, Sellens, Joan Juárez, Gonzalo, Chova i Fabri (Gandia B), Isidro (Acero), Marc Castells Levante Juvenil), Palonés i Canet (Ciudad de Gandia), Ismael (Requena), José Jaime (Carcaixent), Óscar (Tortosa), Seral (Alberic), Raimón, Ruben Micó, Edgar i Palau (Altea).

BAIXES: Reguero (Inverness), Dani Vaello (Benigàsnim), Gerardo, Berna Ballester (Ontinyent), Romera (Dukla Praga), Aicart (Leganés), Loren (Rayo Majadahonda), Jose Ruiz (Getafe B), Verdú i Mauro Melo (Ilicitano), Garrido (retirat), Dani Fernández (Alcoyano), Kiko Alarcón (At.Saguntino), Alonso, Sanjulián (Huracán), Denis (Olímpic), Gervasio, Ramiro, Rafa Belda (Novelda), Oncina, Diaby, Piñol, Timpanaro, Toledo, Tito, Kiko Lacasa (Portuarios), Verdés (Olímpic).

PRETEMPORADA

DATA	PARTIT	RS
01-8-12	OLÍMPIC-GANDIA	3-0
04-8-12	SUECA-GANDIA	0-3
11-8-12	TAVERNES-GANDIA	2-3
18-8-12	QUART POBLET-GANDIA	2-3
?	ALGINET-GANDIA	?
?	ALMOINES-GANDIA	1-2
22-8-12	GANDIA-HÉRCULES B	2-1

TERCERA DIVISIÓ

* Del 26 d’agost 2012 al 19 de maig de 2013

PARTICIPANTS

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	RS	CL
1	26/08/12	La Nucia-Gandia	0-0	13
2	02/09/12	Gandìa-Borriol	0-0	14
3	09/09/12	Ilicitano-Gandìa	1-2	8
4	16/09/12	Gandia-Llosa	2-0	4
5	23/09/12	Ribarroja-Gandia	1-0	7
6	30/09/12	Gandia-Burriana	2-0	3
7	07/10/12	Acero-Gandia	1-0	5
8	14/10/12	Gandia-Crevillent	1-1	6
9	21/10/12	Novelda-Gandia	2-0	12
10	28/10/12	Gandia-Torrevieja	1-1	10
11	01/11/12	Jove Esp.-Gandia	1-0	16
12	04/11/12	Gandia-Dénia	3-2	11
13	11/11/12	Saguntino-Gandia	0-0	11
14	18/11/12	Gandia-Vila-real C	0-2	13
15	25/11/12	Castelló-Gandia	2-0	15
16	02/12/12	Gandia-Muro	2-0	13
17	06/12/12	Gandia-Utiel	0-0	15
18	09/12/12	Gandia descansa	–	14
19	16/12/12	Gandia-Alzira	2-0	9
20	23/12/12	Eldense-Gandia	1-2	8
21	06/01/13	Gandia-Catarroja	0-1	11
22	13/01/13	Gandia-La Nucia	1-1	11
23	20/01/13	Borriol-Gandia	2-0	12
24	27/01/13	Gandia-Ilicitano	0-2	14
25	03/02/13	Llosa-Gandia	0-0	14
26	10/02/13	Gandia-Ribarroja	1-1	15
27	17/02/13	Burriana-Gandia	0-2	13
28	24/02/13	Gandia-Acero	2-1	11
29	03/03/13	Crevillent-Gandia	1-2	9
30	10/03/13	Gandia-Novelda	0-1	9
31	17/03/13	Torrevieja-Gandia	0-1	9
32	24/03/13	Gandia-Jove Esp.	1-2	10
33	28/03/13	Dénia-Gandia	1-0	12
34	31/03/13	Gandia-Saguntino	1-2	12
35	07/04/13	Vila-real C-Gandia	3-1	12
36	14/04/13	Gandia-Castelló	0-0	13
37	21/04/13	Muro-Gandia	2-0	16
38	28/04/13	Utiel-Gandia	3-0	16
39	01/05/13	descansa	–	16
40	05/05/13	Alzira-Gandia	1-1	16
41	12/05/13	Gandia-Eldense	3-0	15
42	19/05/13	Catarroja-Gandia*	0-3	15

* El Catarroja es va retirar al minut 41 amb resultat de 0-1. La federació va donar com a guanyador el Gandia per 0-3.

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	ILICITANO	71	40	20	11	9	48	28
2	NOVELDA	71	40	21	8	11	50	37
3	ALZIRA	69	40	21	6	13	50	39
4	CASTELLÓ	68	40	18	14	8	58	29
5	La Nucía	62	40	16	14	10	47	36
6	Muro	59	40	17	8	15	53	47
7	Vila-real C	59	40	16	11	13	53	50
8	Borriol	57	40	14	15	11	52	39
9	Utiel	56	40	15	11	14	44	40
10	Eldense	53	40	12	17	11	45	39
11	Saguntino	53	40	15	8	17	36	46
12	Torrevieja	52	40	13	13	14	45	42
13	Jove Esp.	50	40	13	11	16	44	48
14	Llosa	50	40	12	14	14	44	46
15	Gandia	50	40	13	11	16	36	39
16	Ribarroja	48	40	12	12	16	35	46
17	Acero	48	40	12	12	16	49	59
18	BURRIANA	47	40	12	11	17	40	57
19	CREVILLENT	45	40	10	15	15	41	52
20	DÉNIA	42	40	10	12	18	43	56
21	CATARROJA	25	40	6	10	24	29	67
22	ORIHUELA*	0	0	0	0	0	0	0

* L’ Orihuela, descendit a Tercera Divisió administrativament, es repescat per a tornar a jugar en Segona B després d’ una resolució judicial, anulant-se els dos partits que ja havia disputat en Tercera.

PROMOCIÓ D’ ASCENS: Ilicitano, Novelda, Alzira i Castelló (ascen l’ Ilicitano). DESCENS: Burriana, Crevillent, Dénia i Catarroja. DESCENS ADMINISTRATIU: Gandia.

CF GANDIA B

PRIMERA REGIONAL GRUP 7

* Del 16 de septiembre de 2012 al 12 de maig de 2013.

PARTICIPANTS
CF GANDIA B–MUTXAMEL CF–CIUDAD DE BENIDORM–UD PORTUARIOS–UNIVERSIDAD DE ALICANTE–CF BELLREGUARD–CF CALPE–CF CULLERA B–RÀCING RAFELCOFER–CD POLOP–SPORTING BENISSA–CD MEDITERRÁNEO (Xabia)–CD XERACO–UD BENIOPA–FINESTRAT CF –UD ALTEA B

RESULTATS

J	RS	PARTIT	RS	J
1	0-1	Altea B-Gandia B	3-0	16
2	1-2	Gandia B-Mediterráneo	1-3	17
3	6-1	Portuarios-Gandia B	3-1	18
4	0-0	Gandia B-C.Benidorm	0-6	19
5	4-1	Universidad A.-Gandia B	1-1	20
6	3-2	Gandia B-Finestrat	3-0	21
7	1-2	Rafelcofer-Gandia B	1-2	22
8	0-2	Gandia B-Xeraco	0-0	23
9	2-1	Gandia B-Cullera B	2-1	24
10	4-2	Calpe-Gandia B	1-0	25
11	0-0	Gandia B-Sp.Benissa	2-2	26
12	2-1	Mutxamel-Gandia B	4-1	27
13	1-1	Gandia B-Beniopa	2-1	28
14	5-0	Polop-Gandia B	5-2	29
15	3-2	Gandia B-Bellreguard	2-3	30

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	MUTXAMEL	68	30	21	5	4	79	32
2	C.BENIDORM	60	30	17	9	4	62	27
3	Portuarios	60	30	18	6	6	63	40
4	Univ.Alicante	54	30	16	6	8	65	34
5	Bellreguard	46	30	13	7	10	34	28
6	Calpe	44	30	13	5	12	50	45
7	Cullera B	40	30	10	10	10	50	52
8	Rafelcofer	40	30	11	7	12	36	48
9	Polop	40	30	10	10	10	53	52
10	Sp.Benissa	40	30	11	7	12	44	51
11	Mediterráneo	37	30	10	7	13	42	45
12	Xeraco	36	30	8	12	10	32	32
13	Gandia B	36	30	10	6	14	40	63
14	BENIOPA	27	30	6	9	15	30	43
15	FINESTRAT	19	30	4	7	19	34	62
16	ALTEA B	14	30	3	5	22	22	82

ASCENS:Mutxamel. PROMOCIÓ D’ ASCENS: Ciudad de Benidorm (ascen). DESCENS: Beniopa, Finestrat i Altea B.

LLIGA NACIONAL JUVENIL GRUP 8

Del 2 de setembre de 2012 al 19 de maig de 2013.

PLANTER

Porters: Toni Murillo, Joan Gandia, Álex i Claudio; Defenses: Joan Sala, Héctor, Criso, Manuel Roget, Javi Canet, Toni Cabanillas i Sergi Mengual; Migcampistes: Borja Alborch, Jaume Morera, Eric, Perxa, Manu Bertó, Joan Fluixà i Borjita; Davanters: Jose Gomariz, Vicent Talens, Juanma, Edu, Sergio Muñoz, Gabriel, Carlos i Glody. Entrenador: Alberto Gregori (Rafa Gomar).

PARTICIPANTS

CF GANDIA–LEVANTE UD B–VALÈNCIA CF B–VILLAREAL CF B–TAVERNES BLANQUES CF–ELX CF B–ALICANTE CF–ALGEMESÍ CF–FC JOVE ESPAÑOL (Sant Vicent del Raspeig)–KELME CF (Elx)–CD OLÍMPIC–UD QUART DE POBLET –HÉRCULES CF B–CF TORRE LEVANTE-ORRIOLS B (València)–CD CASTELLÓ B–VILLAJOYOSA CF–ORIHUELA CF–CD ACERO.

J	RS	PARTIT	RS	J
1	0-1	Vila-joiosa-Gandia	1-3	18
2	3-3	Gandia-Vila-real B	0-5	19
3	3-1	Elx B-Gandia	1-0	20
4	4-0	Gandia-Orihuela	3-0	21
5	0-1	Castelló B-Gandia	0-0	22
6	0-0	Gandia-Alicante	1-4	23
7	0-2	Hércules B-Gandia	1-0	24
8	1-1	Gandia-Levante B	0-2	25
9	1-1	Tavernes Bl.-Gandia	2-0	26
10	0-4	Gandia-València B	0-2	27
11	4-2	Kelme-Gandia	2-1	28
12	0-0	Gandia-Jove Esp.	0-0	29
13	3-2	Torre Levante B-Gandia	1-1	30
14	0-4	Gandia-Algemesí	0-1	31
15	2-0	Olímpic-Gandia	3-0	32
16	1-0	Gandia-Acero	1-2	33
17	0-1	Quart Poblet-Gandia	6-0	34

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	FC
1	Levante B	74	34	23	5	6	64	27
2	Valencia B	71	34	22	5	7	85	42
3	Vila-real B	61	34	18	7	9	71	44
4	TAVERNES BL	61	34	17	10	7	51	32
5	Elx B	56	34	17	5	12	54	47
6	ALICANTE	56	34	16	8	10	44	38
7	Algemesí	55	34	16	7	11	52	43
8	Jove Esp.	53	34	15	8	11	47	40
9	Olímpic	51	34	15	6	13	49	40
10	Kelme	48	34	15	3	16	57	53
11	Quart	44	34	12	8	14	41	47
12	Hércules B	41	34	13	2	19	34	40
13	T-Levante B	41	34	9	14	11	55	50
14	Castelló B	38	34	11	5	18	32	56
15	VILLAJOYOSA	37	34	11	4	19	43	59
16	GANDIA	32	34	8	8	18	30	58
17	ORIHUELA	28	34	7	7	20	38	79
18	ACERO	12	34	2	6	26	20	72

ASCENS: Tavernes Blanques i Alicante. DESCENS: Villajoyosa, Gandia, Orihuela i Acero.

RESUMS

JORNADA 2. 2-9-2012. GANDIA-BORRIOL

JORNADA 7. 7-10-2012. ACERO-GANDIA

JORNADA 15. 25-11-2012. CASTELLÓ-GANDIA

JORNADA 16. 2-12-2012. GANDIA-MURO

JORNADA 30. 10-03-2013. GANDIA-NOVELDA

JORNADA 36. 14-4-2012. GANDIA-CASTELLÓ

Jornada 40. 05-05-2013. ALZIRA-GANDIA

06/03/2026

CF GANDIA

ASMA, KIOSKO XIMO Y EL PEOR DESPLAZAMIENTO DE LA HISTORIA.

El asma en mi infancia llegaba sin avisar. Yo me acostaba con buena salud y me despertaba, horas después, de madrugada, entre horribles pesadillas y con una angustiosa sensación de ahogo. Cada vez que respiraba con fuerza surgían de mis pulmones las famosas sibilancias, los «pitos», la desagradable banda sonora de los primeros síntomas de una crisis asmática. A duras penas conseguía levantarme de la cama y me dirigía a la habitación de mis padres. Me quedaba de pie, junto a su cama, en silencio, durante unos segundos, contemplando cómo dormían plácidamente, hasta que me decidía a quebrar su descanso para anunciarles la mala noticia con un lacónico: «m’ ofegue».

Era entonces cuando se activaba el gabinete de crisis acostumbrado: mis padres se levantaban y se vestían rápidamente, y mi padre acercaba nuestro Seat Fura a casa. Bajábamos a la calle, subíamos al coche y recorríamos el Passeig de les Germanies en dirección al Hospital. Yo, con la ventanilla bajada, acaparaba bocanadas de aire fresco de la noche que aliviaban mi fatiga, mientras escuchaba a mis padres lamentarse en un murmullo: «ai senyor, pobre xiquet…».
En el hospital, un médico de urgencias me reconocía y me devolvía a casa a condición de tomar una medicación y de guardar reposo durante una semana.

Ser el pequeño de la familia y tener unos padres bondadosos eran los términos necesarios que conformaban una ecuación resuelta de forma inmejorable para mí: mi reposo resultaba un periodo placentero y de absoluta felicidad; durante una semana yo vivía una vida despreocupada y opulenta; a cuerpo de rey; como un auténtico marahá; como un marqués.

Mi rutina matinal comenzaba, al despertarme, trasladando instrucciones precisas a mi madre: «porta’m del forn un pastisset de tomaca, i després ves a Ximo i compra’m l’ As, i de tiro pregunta si ja ha vingut el Don Balón…»

Mencionar el Kiosko Ximo me obliga a hacer un alto en el relato. Ximo era más que un kiosko. Era un templo de felicidad al que yo peregrinaba religiosamente todas las semanas en busca de periódicos y revistas de música y de fútbol, que coleccionaba con devoción. Allí compré millones de ejemplares de Don Balón, Rock de Lux, Ruta 66, Factory… las magníficas películas o libros coleccionables de El País o de El Mundo. Allí era donde mi padre compraba La Hoja del Lunes, en cuyas páginas, con grandes fotografías en blanco y negro, leía con fervor las crónicas de los partidos del Gandia y repasaba detenidamente los resultados de las categorías regionales. Ximo era un pequeño local situado en la Avinguda del Marqués de Campo, en uno de los bajos del edificio de les Escoles Píes. En el suelo de aquel sitio descansaban, apiladas, montañas de periódicos separadas por cabeceras que se vendían a centenares, y en sus atestadas estanterías, que llegaban casi al techo, podías encontrar prácticamente todo aquello que se publicaba en España: desde las revistas más importantes hasta las publicaciones más underground, pasando por las revistas de «fotos atrevidas», que cantaban Siniestro Total en aquella canción,»La revista», de su gran primer disco, de cuando eran punkis.

Ximo podía ofrecer algunas veces en sus estanterías pequeñas sorpresas que deparaban grandes alegrías, y que provocaban que yo regresara a casa con el entusiasmo que produce un ballazgo inesperado: un día podía ser un número de la revista de música Spiral (con CD de regalo); otro día el Anuario de Fútbol de la temporada 1989/90.

**En este bajo de la Avinguda Marqués de Campo estuvo muchos años el Kiosko Ximo. Allí, muchos días, fui feliz.**

Personaje entrañable, trabajador estajanovista del comercio de la prensa, Ximo abría durante toda la jornada y apenas cerraba dos días al año: el día de Navidad y el primer día del año. Ximo no era Ximo, se llamaba en realidad Domingo Ferrandis y falleció en 2023, unos años después de jubilarse y de echar la persiana a un kiosko que vivió unos últimos años en franca decadencia motivada por el hundimiento del sector.

Recuerdo todavía la pequeña figura de Ximo, ataviado en invierno con una gorra, con camisa de franela a cuadros, y sujetando permanentemente en su boca un purito mientras te despedía con una media sonrisa y te entregaba el cambio: «gràcies, bonico, ací tens».

Ximo era, pues, el suministrador de prensa deportiva con la que yo pasaba la mañana gratamente recostado en la cama. Mi casa olía al putxero o al arròs caldós que mi madre preparaba con esmero mientras canturreaba canciones de Julio Iglesias o de Machín, inventándose las letras. En mi habitación, defendiendo permanentemente la pared, colgaban dos pósters con la imagen de dos grandes porteros: Luis Miguel Arconada, el mejor portero del mundo, ídolo del entrañable estadio de Atocha, donde la afición de la Real Sociedad coreaba aquello de «no pasa nada, tenemos a Arconada», y Jean Marie Paff, portero de la sorprendente selección de Bélgica que dió la gran sorpresa al derrotar a Argentina en el partido inaugural del Mundial’82; una victoria que celebré entusiasmado, tomando seguramente conciencia , sin saberlo, a mis 9 años, de una de mis premisas innegociables en el fútbol (y también en la vida): nunca con el poderoso, siempre con el pequeño.

Por la tarde, después de comer, coincidiendo con el comienzo de la programación televisiva infantil, abandonaba mis aposentos (ejem) y me disponía a seguir con mi placentera rutina ante el televisor, mordisqueando un bocadillo de Nocilla mientras veía Barrio Sésamo o aquel extraño y fascinante programa, El Planeta Imaginario, cuyo protagonista, Muc, no existía.

Extraer algo positivo de la enfermedad era, sin duda, necesario para reparar una triste consecuencia. El asma había dinamitado mi carrera futbolística (suenan risas enlatadas) antes siquiera de comenzar. Mis queridos padres, sobreprotectores, me habían prohibido jugar a fútbol, y cada vez que era descubierto en pecado capital («No jugar a fútbol»), sufría los reproches de mi madre, que sentenciaba sus reprimendas siempre con la misma la frase: «tú no pots agarrar acaloraes».

Sufrir una crisis asmática era, ciertamente, desagradable el primer día, pero…maldita sea, después tampoco estaba mal. Nada mal.

**Luis Miguel Arconada. «No pasa nada tenemos a…»**.

Después de seguir un tratamiento que duró varios años, el asma desapareció de mi vida cuasi milagrosamente. Pero yo ya tenía adjudicado (y bien ganado) el sambenito de persona enfermiza. Una condición que desarrollé con intensidad en mi juventud; superado el asma, sufrí durante los años siguientes rinitis alérgica (era alérgico al polvo doméstico), recurrentes faringitis, gripes, resfriados de diverso pelaje y, por si fuera poco, migrañas que con los años acabaron cronificándose. Parecía que mi sistema inmunológico, que abría de par en par y sin presentar batalla las puertas de mi organismo a todo tipo de males, había decidido declararse en huelga permanente; o se había tomado unas vacaciones indefinidas.

Salir a la calle habiendo olvidado en casa el pañuelo y la pastilla podía ser motivo de ansiedad, de auténtico pánico. Yo era entre mis amigos el pupas, el que sempre està malalt, el niño burbuja.

Pero, se preguntarán ustedes qué tienen que ver mis enfermedades con el fútbol y con el Gandia. Lo entenderán en las próximas líneas.

EL DESPLAZAMIENTO MÁS DESASTROSO DE LA HISTORIA.

Un Ontinyent-Gandia en El Clariano era siempre un clásico, un partido de la jornada, un partido de una maxima rivalidad fraguada a lo largo de décadas, que había comenzado en los años treinta con aquellos enfrentamientos entre el CD Gandia y el Ontinyent FC; aquellos desplazamientos a Ontinyent donde el autobús del Gandia debía ser escoltado por la Guardia Civil en el camino de vuelta, hasta llegar a Albaida, y donde los hooligans ontinyentins mostraban su especial simpatía hacia el equipo gandiense aflojando las tuercas de las ruedas del autobús.

En la temporada 2002/2003 Gandia y Ontinyent, equipos históricos en horas bajas, militaban en Tercera, luchando por regresar a Segunda B. Entrenaba al Gandia, con muchos jugadores canteranos en sus filas, el mito blanquiazul de los ochenta Franco Borràs. El Ontinyent-Gandia de esa temporada se disputaba un día festivo entre semana, Viernes, y conseguí convencer a dos amigos, que como la gran mayoría de mis amigos no sentían especial interés por el Gandia, para hacer algo diferente y acudir a El Clariano.

Pero, sobre todo, tuve que convencer a mi hermana para que me dejara su coche. Yo tenía por entonces un desastroso Renault 5 que había comprado de segunda mano por 250.000 pesetas, el coche más barato del mercado de ocasión. La satisfacción por el hallazgo, el supuesto chollo, duró exactamente una semana: el día en que subí con él hasta La Llacuna y me dejó tirado. Ese día comprendí que con ese coche no podría ir muy lejos. El maldito coche era una fuente inagotable de problemas, un pozo sin fondo de gastos en reparaciones. El mecánico al que frecuentaba se frotaba las manos, y en sus ojos brillaba el símbolo del dólar, cada vez que aparecía por su taller del carrer Sant Rafael. Mi mecánico tenía siempre el gesto amable de hacerme albergar esperanzas: «deixame’l i li pegue una mirà…igual és una bobà, però si es la tròcola (o cualquier otra parte del coche de cuya existencia yo no tenia ni la más remota idea)…malament». Cuando regresaba al día siguiente al taller, como no podía ser de otra forma, era la trócola.

Aquel coche murió consumido en la Carretera del Grau, muy pocos años después de comprarlo, un día en que empezó a salir incesantemente humo del capó. Cuando la grúa se lo llevó para depositarlo en el desguace sentí pena: no había podido reutilizar la pegatina con el escudo del Gandia que llevaba en la parte trasera.

Salimos con tiempo de Gandia confiando en llegar a Ontinyent siguiendo las indicaciones de la carretera, y con el vago recuerdo de un viaje anterior a la capital de La Vall d’ Albaida, un par de años antes. Estábamos, recordemos, en el año 2002, y los teléfonos móviles de la época, que pesaban unos 30 kilos y que cabían con dificultad en el bolsillo, eran sólo eso, teléfonos; el GPS, en la época, era cosa de ciencia ficción, casi de brujería.

Finalmente, tras imprecisiones y algunas dudas, llegamos poco antes del comienzo del partido, aunque con un detalle menor; una nimiedad; algo insignificante; sin importancia…no estábamos en Ontinyent, sino en Xàtiva.

Tuvimos que desandar el camino rápidamente, pero cuando llegamos al campo del Clariano el partido ya llevaba casi 30 minutos de juego y perdíamos por 2-0. Poco antes del descanso el Gandia redujo distancias y afrontamos la reanudación con la esperanza de conseguir, al menos, el empate.

Pero la segunda parte fue una pesadilla. No porque fuera un partido especialmente malo, ni porque el Gandia hubiera sufrido una estrepitosa goleada, sino por la aparición de un nuevo imprevisto: la cazadora vaquera con la que alegremente había salido de Gandia bajo un agradable día primaveral, dificilmente podia paliar el frío de la Vall d’ Albaida. Estábamos en el mes de noviembre, y en Ontinyent, al caer la noche, hacía un frío que pelaba…

El Gandia dominó el partido en la segunda mitad, pero el Ontinyent se defendió bien y concedió pocas ocasiones, mientras yo, acurrucado en mi asiento, aterido de frío, sentía en mis huesos el significado de la expresión «quedar-se gelat com un poll», con lo que ello podía, inevitablemente, suponer para mi frágil salud. No hubo más goles y el Gandia acabó perdiendo por 2-1. Tras finalizar el partido llegué aliviado al calor del coche, pero con un incipiente dolor de cabeza que presagiaba cosas que, difícilmente, podían ser buenas.

**Estadio El Clariano de Ontinyent. Infausto recuerdo.**

Emprendimos el camino de vuelta a Gandia. Salimos de Ontinyent con precaución, con suma atención, con detenimiento, confiados en que no podía volver a pasar, en que no podíamos volver a equivocarnos. Sin duda, cumplimos el objetivo y no volvimos a Xàtiva.
Acabamos en Cocentaina.

Intentamos dar la vuelta, pero era demasiado tarde. A medida que nos acercábamos a Cocentaina (y por tanto nos alejábamos de Gandia) la carretera se llenaba de más y más coches, la circulación se hacía más y más lenta. Sin duda, los astros se habían posicionado en contra nuestra para que toda saliera mal: esa maldita tarde era la del 1 de noviembre, festividad de Tots Sants, el día en el que se celebraba la famosa y concurrida Fira de Cocentaina, que provocaba un monumental atasco en las carreteras de las inmediaciones de la población.

Con el frío, con la tensión, con la frustración, mi dolor de cabeza progresó rápidamente hasta convertirse en una migraña en toda regla. El dolor martilleaba sin piedad mi sien y yo comenzaba a sentir unas náuseas horribles que acabaron por obligarme a detener el coche en el arcén. Recuerdo, mientras vomitaba, el frío golpeando mis mejillas y las miradas curiosas de los ocupantes de los coches que nos adelantaban lentamente y que, seguramente, imaginaban: » mira eixe,segur que estarà bufat»…

Conseguimos, finalmente, salir del atasco, entrada la noche. Mi amigo Carlos conducía el coche en dirección a Gandia (ahora sí), y yo iba en el asiento del copiloto, convertido en una cataplasma. En mi dolorida cabeza planeaban, incesantes, sendos interrogantes: por qué no habíamos seguido el plan inicial de quedarnos en Gandia para ver una pelicula en los multicines Cristina del carrer Nou d’ Octubre? y por qué diablos tenía que ser yo del Gandia?.

01/03/2026

CF GANDIA

2011/2012. TEMPORADA DESASTROSA.VENEN TEMPS MOLT DIFÍCILS.

⬇️ Descens.

FETS DESTACATS

* L’ ajuntament pren el control. El consistori, encapçalat pel nou alcalde Arturo Torró, abona el deute als jugadors de la temporada 2010/11, el que permet la continuïtat del club en la Segona B. L’ irrupció de l’ ajuntament desplaça al president Julio Santandreu i a APLEG de la gestió del club. Apareixen els noms de Benjamín Sanz (empresari vinculat a Torró) i Vicent Escolano, ex-vicepresident, i amb el qual el club té un deute de 300.000 euros, com a candidats a la presidència. Sona la possibilitat d’ una presidència conjunta, però, finalment, Escolano arriba a un acord amb Benjamín Sanz i retira la seua candidatura, assegurant-se el cobrament en 4 pagaments anuals de 75.000 euros dels diners que va prestar al club. Així, Santandreu presenta la seua dimissió, i Sanz serà proclamat nou president en l’ Assemblea celebrada el 4 d’ agost. Benjamín Sanz presenta un projecte esportiu i social molt ambiciós que aspira a plenar el Guillermo Olagüe i a lluitar per l’ ascens a Segona A.

CF Gandia 2011/12. El lema de la fotografia, donat el resultat final de la temporada, no deixa de resultar sarcàstic. Formen d’ esquerra a dreta, DALT: Burguera, Oncina, Rafa Belda, Verdú, Reguero, Timpanaro, Loren, Alonso, i Dani Vaello.
AL MIG: Auxiliar, Gomar (preparador físic), Carrillo, Sanjulián, Medina (entrenador), Benjamín Sanz (president), Ignacio Català (segón entrenador), Garrido, Romera, Dani Bodí (fisioterapeuta), Utiller i Rigo. ASSEGUTS:Kiko Alarcón, Berna Ballester, Tito, Aicart, Kiko Lacasa, Gervasio, Verdés, José Ruiz i Ismael.

* Rumbo al éxito. L’ empresa de València Vos Marketing és escollida per realitzar la gestió esportiva i d’ imatge del club. «Rumbo al éxito, un viaje apasionante» és el nom d’ una potent campanya de marketing per promocionar el nou i ambiciós CF Gandia. Els abonaments per presenciar els partits del campionat es venen al mòdic preu de 50 euros (35 euros per a jubilats, joves i penyistes). Els socis (amb dret a vot en assemblea) paguen 165 euros en Tribuna i 115 en General, amb descomptes per a joves i jubilats.

BENJAMIN SANZ, al centre de l’ imatge, envoltat per Jesús Cabo (Vos Marketing) a l’ esquerre, i l’ entrenador Óscar Fernández, a la dreta. SANZ, ex- àrbitre de Segona Divisió B i conegut empresari gandià del sector de l’ hosteleria, és proclamat nou president en agost de 2011. **Ocuparà el càrrec fins març de 2012.** **(Fotografia Diari Micro).**

* Medina renova. Després de la bona temporada realitzada, Vicente Medina es renovat con entrenador abans de l’ arribada de Vos Marketing. Continua un bloc important de la linea defensiva de la temporada anterior, integrada pels dos porters Reguero i Burguera, més Sanjulián, Garrido, Verdú i Romera. També renoven Carrillo, Verdés i Kiko Lacasa. Per la seua banda Alexis Villar i Hernández, que estaven renovats, fitxen en l’ últim monent per l’ emergent Huracán de València. Arriben jugadors interessants com Gervasio i Rafa Belda del Dénia, Aicart del Pontevedra, Berna Ballester (Alcoyano), i Loren i Tito del Rayo Vallecano B. Timpanaro, per la seua banda, és un davanter argentí desconegut procedent del futbol francés. La dolenta situació en la classifiació provocarà molts canvis en la segona volta: Timpanaro, Alonso, Kiko Lacasa, Gervasio, Verdés, Reguero, Oncina i Ismael son baixa i arriben Piñol, el jugador de Mali Diabu, Toledo, Dani Fernández, Gerardo i Denis.

Maximiliano TIMPANARO. Davanter argentí procedent del Béziers, de la quarta divisió francesa, va ser el fitxatge teòricament més rellevant de la temporada (havia debutat en Primera Divisió argentina amb el Vélez Sarsfield). No obstant això, va comptar molt poc per a Vicent Medina i sols va participar en 6 partits, jugant pocs minuts. La gestió esportiva de Vos Marketing va ser molt qüestionada per fitxatges fallits com el de Timpanaro, i altres decisions com la no incorporació del porter gandià Iván Vidal, que venia de fer una gran temporada amb el Dénia, o el fet de no retindre a 2 jugadors molt importants de la temporada anterior com Hernández i Alexis Villar, que van fitxar, inesperadament, per l’ Huracán.

* Miratge inicial. La temporada comença un 21 d’ agost amb victòria a casa davant l’ Sporting Mahonés. El començament serà molt positiu i el Gandia, després de dues victòries i dos empats, es situa en zona de promoció d’ ascens després de 4 jornades. Però serà un miratge. 4 derrotes i 1 empat en les següents 5 jornades provoquen la destitució de Vicente Medina (jornada 9). Jesús Moratal, director esportiu, dirigeix l’ equip durant una jornada, fins que és presentat el nou entrenador, Óscar Fernández, que debuta amb una derrota a casa davant l’ Hospitalet, que envia l’ equip a la zona de descens. Amb l’ arribada de Fernández, la dinàmica general de l’ equip no canvia i el Gandia continua en la zona baixa de la taula. S’ espera, amb l’ arribada de moltes incorporacions al mercat d’ hivern, i després d’ aconseguir una importantíssima victòria al camp d’ un rival directe, el Zaragoza B (jornada 26), capgirar la situació. Però, dies després de la victòria a Saragossa arriba la noticia de l’ embargament per part de la Seguretat Social. El club entra en estat de schock…

**Óscar Fernández (Burjassot 1974). Ex-entrenador del Mestalla i del València (va entrenar l’ equip** ***ché*** 2 partits durant la temporada 2006/07), arriba en la jornada 11 substituint Vicente Medina després d’ haver entrenat la temporada anterior l’Asteras Tripolis de la Primera Divisió de Grècia. El seu balanç a Gandia va ser de 6 victòries en 28 partits, **insuficients per mantindre la categoria**. **En la següent temporada va marxar a Qatar per entrenar les categories inferiors de la seua selecció.**

* Esclata el cas Muiño. La Seguretat Social reclama 600.000 euros al club per una reclamació d’ invalidesa permanent de l’ ex-jugador Muiño. El jugador vasc, que no estava donat d’ alta en la Seguretat Social, va ser fitxat en la temporada 2008/09, però va patir una greu lesió al mes de novembre de 2008 i ja no va tornar a jugar més. La Seguretat Social embarga les subvencions de l’ Administració Pública al club, i donat que els resultats esportius estan lluny d’ allò esperat, la resposta de l’ ajuntament es ràpida: baixar-se del vaixell, no hi ha solucions. Sense el recolçament de l’ ajuntament, Benjamín Sanz i la seua directiva presenten la seua dimissió el 5 de març. Davant esta situació sembla inevitable la retirada de l’ equip de la lliga.

**Fotografia oficial planter 2011/2012.**

* Torna APLEG. Quan sembla el final per al CF Gandia, apareix novament APLEG per salvar la nau. El 22 de març té lloc una assemblea extraordinària on es proclama president provisional (a l’ espera d’ una nova assemblea en juny) l’ ex-directiu Jesús Sendra. APLEG anuncia un recurs a l’ embargament de la Seguretat Social i confia que el cas es puga guanyar. La nova directiva intenta transmetre tranquilitat als futbolistes i promet abonar les nòmines des de març fins la fi del campionat.

JESÚS SENDRA (a l’ esquerre) i ARTURO TORRÓ, van ser dos dels protagonistas de la temporada. TORRÓ, alcalde de Gandia de 2011 a 2015, va potenciar un projecte molt ambiciós i il.lusionant poques setmanes després de guanyar les elecciones municipals. Un projecte que va abandonar quan es va produïr l’ embargament de la Seguretat Social. SENDRA i APLEG van prendre les regnes d’ un club condemnat, que va poder acabar la temporada, però no van poder donar solució a les demandes dels jugadors **i cos** **tècnic.** ***(Fotografia Diari Micro).***

* Desastre final. Les promeses d’ APLEG serviran per mantindre l’ equip en la competició, i dues victòries consecutives davant el Manacor (jornada 32) i, especialment, el Llagostera (jornada 33), amb gol de Rafa Belda en l’ últim minut de joc, donen esperançes de jugar, al menys, la promoció per la permanència. No obstant això, el Gandia no tornarà a guanyar cap partit més en les darreres 5 jornades. A més, els jugadors no cobraran, pràcticament, res en tota la segona volta, i l’ afició desertarà d’ el Guillermo Olagüe. El Gandia finalitza avantpenúltim i torna a Tercera Divisió en una temporada desastrosa. La desaparició del club sembla, definitivament, inevitable.

Jose Antonio ROMERA (Xirivella, 1987). Lateral dret, arriba al Gandia en la temporada 2008/09 procedent del Levante B. Jugarà 4 temporades a Gandia (2008-2012) donant un excel.lent nivell. Després d’ esta campanya, en la qual va ser el jugador que va disputar més minuts, jugà durant 6 temporades en la Primera Divisió de la Republica Txeca i Rumania, defensant equips històrics com el Dukla de Praga i el Dinamo de Bucarest. Torna a Espanya en 2018 per jugar amb l’ Almería dues temporades en Segona A. Actualment continua en actiu defensant l’ Utiel.

* Vaga i col.lecta. La situació del Gandia provoca l’ aparició recurrent del club als mitjans de comunicació nacionals per qüestions extra-esportives. Els jugadors, cansats de promeses incomplides, anuncien, dies abans del partit davant l’ Orihuela (jornada 36), la convocatòria d’ una vaga si no reben la quantitat de 12.000 euros, i la no presentació al partit davant l’ equip oriolà. El dia abans d’ aquest partit, 28 d’ abril, la directiva presidida per Jesús Sendra realitza una col.lecta pels carrers del Centre Històric de Gandia, en un intent desesperat d’ aconseguir diners i de buscar la concienciació de la societat gandiana davant la situació del club. Finalment, els jugadors rebran sols 4.000 euros i, no obstant això, desconvocaran la vaga i finalitzaran la temporada.

Imatge eloqüent de l’ equip abans del partit a casa davant el Lleida (jornada 34). Els futbolistes protesten agenollats davant la seua penosa situació econòmica. La totalitat del planter blanc-i-blau va deixar de cobrar les 5 últimes mensualitats, i alguns jugadors, fins i tot, van acumular 6 mensualitats impagades. ***(fotografía Blogspot futbolgandia)***.

* Mauro Melo, la revelació. Destacar en una temporada tan dolenta els millors jugadors és una tasca certament complicada. No obstant això, és ressenyable la regularitat de Romera, l’ únic jugador que va superar els 3.000 minuts de joc (3.143) i que va jugar més partits complets, amb 34. Però, la revelació, i una de les poques alegries de la temporada, va ser l’ actuació del jove gandià de 19 anys Mauro Melo. El davanter va debutar en la jornada 12, participant en, pràcticament, tots els partits de la lliga fins la fi del campionat. Amb 5 gols anotats va ser, a més, un dels màxims golejadors de l’ equip, sols per darrere de Rafa Belda i Sanjulián, que anotaren 6 gols.

Mauro Melo (Gandia, 1992). Davanter format en la pedrera del Gandia, debuta amb el primer equip en la temporada 2010/11 en el camp de la Santboiana. Participa en 25 partits en la present temporada i es consolida com un jugador important. En la campanya 2012/13 fitxa per l’ Ilicitano, i posteriorment jugà dues temporades en Segona B amb l’ Ontinyent. Jugarà 4 temporades en dues etapes amb l’ Alzira en Tercera divisió, aconseguint bons registres golejadors i un ascens a Segona RFEF en la temporada 2020/21. Torna al Gandia en la temporada 2021/22, aconseguint l’ històric ascens a Tercera RFEF davant el Buñol. Després de 2 temporades amb el Gandia (2021-2023) fitxa per l’ Olímpic de Xàtiva, on jugarà 2 campanyes **més.**

* Gandia B discret. El filial juga una nova temporada en Primera Regional, ara amb l’ objectiu clar de lluitar per l’ ascens, dins de la corrent d’ ambició provocada per l’ arribada del nou president Benjamín Sanz. L’ equip té la particularitat de comptar a les seues files amb tres fills d’ il.lustres ex-jugadors blanc-i-blaus dels 80-90: Joan, Francesc i Mauro Melo, fills, respectivament, de Juárez, Franco Borràs i César Melo. El Gandia B comencarà la lliga amb força, situant-se en les primeres posicions de la taula, però la greu crisi institucional i esportiva del club, i les aparicions amb el primer equip de Vaello, Francesc i, especialment, de Mauro Melo, restaran potencial a un equip que finalitzarà la Lliga en una discreta sisena posició, a anys llum de la lluita per l’ ascens.

D’ esquerra a dreta Vaello, Joan, Iborra, Camacho, Sellens, Chova, Francesc i Mauro Melo. Son alguns dels integrants del Gandia B que, malgrat les expectatives, finalitzarà la Lliga sense pena ni gloria. *(Fotografia Levante Emv-La Safor-Ximo Ferri/Arxiu Històric Gandia).*

* Ascens del Juvenil. Una altra de les poques alegries de la temporada va ser l’ ascens a Lliga Nacional de l’ equip juvenil. El Gandia, entrenat per Alberto Gregori, va superar en la promoció d’ ascens el Vall d’ Uixó, en primera ronda, i l’ Inmaculada CF d’ Alacant en la eliminatòria final. Els gandians van aconseguir l’ ascens després de derrotar, al partit decisiu disputat a Alacant, l’ Inmaculada, aconseguint la victòria per 1-2 (gols d’ Ángel). En l’ anada els blanc-i-blaus havien guanyat per 1-0. D’ aquesta manera, 6 temporades després, el Gandia tornarà a la Lliga Nacional.

**El Gandia Juvenil celebra a Alacant l’ ascens de categoria*. (Fotografia Levante-Emv La Safor/Arxiu Històric Gandia).***

ORGANIGRAMA

PRESIDENT	JULIO SANTANDREU-JESÚS SENDRA
ENTRENADOR	VICENTE MEDINA-JESÚS MORATAL-OSCAR FERNÄNDEZ

PJ (Partits jugats) PC (Partits complets) G (Gols). Estadístiques sobre 38 partits de lliga.

PORTERS	PJ	PC	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
REGUERO	11	11	14	FERROL	2010-11
BURGUERA	21	21	26	CATARROJA	2009-10
DANI VAELLO	2	2	4	GANDIA B	2008-09
GERARDO	4	4	5	MELILLA	2011-12
DEFENSES
BERNA BALL.	34	31	0	ALCOYANO	2011-12
ROMERA	36	34	2	LEVANTE B	2008-09
AICART	29	15	0	PONTEVEDRA	2011-12
LOREN	31	9	2	RAYO B	2011-12
JOSÉ RUIZ	23	14	0	ZARAGOZA B	2011-12
VERDÚ	31	27	2	VILA-REAL C	2010-11
GARRIDO	21	13	1	ALCOYANO	2009-10
DANI FERNAN.	14	6	0	ALCOYANO	2011-12
KIKO ALARCON	16	10	0	TERUEL	2011-12
MIGCAMPISTES
SANJULIÁN	30	25	6	FERROL	2009-10
CARRILLO	31	17	0	LA NUCIA	2009-10
DENIS	17	8	0	ALAVÉS	2011-12
FRANCESC	6	0	0	GANDIA B	2011-12
GERVASIO	13	1	1	DÉNIA	2011-12
ISMAEL	9	2	1	CATARROJA	2011-12
ALONSO	3	0	0	CREVILLENT	2011-12
APARISI	1	0	0	GANDIA B	2011-12
RAMIRO	1	0	0	GANDIA B	2011-12
DAVANTERS
RAFA BELDA	37	14	6	DÉNIA	2011-12
ONCINA	1	0	0	ELDENSE	2011-12
DIABY	2	0	0	–	2011-12
PIÑOL	3	0	0	MAR MENOR	2011-12
TIMPANARO	5	0	0	VÉLEZ	2011-12
TOLEDO	12	10	2	CEUTA	2011-12
MAURO MELO	25	4	5	GANDIA B	2010-11
TITO	29	10	3	RAYO B	2011-12
KIKO LACASA	17	3	0	Sense equip	2010-11
VERDÉS	16	4	2	LA NUCIA	2010-11

ALTES: Óscar Fernández (entrenador, Asteras Trípolis), Gerardo (Melilla), Berna Ballester (Alcoyano), Jose Ruiz (Zaragoza B), Aicart (Pontevedra), Loren i Tito (Rayo Vallecano B), Rafa Belda (Dénia), Denis (Alavés B), Kiko Alarcón (Teruel), Dani Fernández (Alcoyano), Gervasio i Rafa Belda (Dénia), Ismael (Catarroja), Mauro Melo, Francesc Borràs, Rubén Ramiro i Jordi Aparisi (Gandia B),Alonso (Crevillent), Oncina (Eldense), Diaby, Piñol (Mar Menor), Timpanaro (Béziers), Toledo (Ceuta).

BAIXES: Casanova (Gandia B), Pereira (La Roda), Lanchazo, Mauro Fanari, Elíes Blasco (Talavera), Iborra, Alexis Villar (Huracán), Jonathan (Tudelano), Miñana, Palonés, Etzieder (Izarra), Adrián, Jorge Diaz, Álvaro Rosa (Levante), Omar Garcia (SD Logroñés), Vidovic, Hernández (Huracán), Cristian Sánchez (Constància), Ruben Sánchez (Villanovense), Sergio Floro (Olímpic).

PRETEMPORADA		RS
UD BARRIO DEL CRISTO-CF GANDIA		0-1
ELCHE CF-CF GANDIA		3-1
CD LLOSA-CF GANDIA		0-1
ALBORAIA UD-CF GANDIA		1-1
SELECCIÓ AFE-CF GANDIA		2-1
LEVANTE UD B-CF GANDIA		0-1
AT.SAGUNTINO-CF GANDIA		0-0
CF GANDIA-MESTALLA CF		0-2
CF GANDIA-CD CONDE		?

SEGUNDA B GRUPO III

* Tercer nivell del futbol espanyol integrat per 4 grups de 20 equips.

* Del 21 d’agost 2011 al 15 de maig de 2012.

PARTICIPANTS

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	RS	CL
1	21/08/11	Gandía-Sp.Mahonés	2-1	6
2	28/08/11	Ontinyent-Gandìa	0-2	4
3	04/09/11	Gandìa-At.Baleares	0-0	4
4	11/09/11	Olímpic-Gandia	1-1	4
5	18/09/11	Gandia-Mallorca B	0-2	8
6	25/09/11	Badalona-Gandia	1-0	11
7	02/10/11	Gandia-Zaragoza B	4-6	13
8	09/10/11	Reus-Gandia	0-0	13
9	16/10/11	Gandia-Dénia	0-1	15
10	23/10/11	Teruel-Gandia	2-1	17
11	30/10/11	Gandia-Hospitalet	0-1	17
12	05/11/11	Huracán-Gandia	1-1	18
13	13/11/11	Gandía-Manacor	4-1	15
14	19/11/11	Llagostera-Gandia	3-0	16
15	27/11/11	Lleida-Gandia	1-1	17
16	04/12/11	Gandia-Sant Andreu	1-0	14
17	11/12/11	Orihuela-Gandia	1-0	15
18	18/12/11	Gandía-Mestalla	0-0	15
19	08/01/12	Andorra-Gandia	1-1	16
20	15/01/12	Sp.Mahonés-Gandia	0-0	15
21	22/01/12	Gandia-Ontinyent	0-0	15
22	29/01/12	At.Baleares-Gandia	3-1	16
23	05/02/12	Gandia-Olímpic	2-1	16
24	12/02/12	Mallorca B-Gandia	1-0	16
25	19/02/12	Gandia-Badalona	1-1	16
26	26/02/12	Zaragoza B-Gandia	0-2	16
27	04/03/12	Gandia-Reus	0-1	16
28	11/03/12	Dénia-Gandia	3-2	16
29	18/03/12	Gandia-Teruel	2-2	16
30	21/03/12	Hospitalet-Gandia	2-0	16
31	25/03/12	Gandia-Huracan	0-3	17
32	01/04/12	Manacor-Gandia	0-2	17
33	08/04/12	Gandia-Llagostera	2-1	16
34	15/04/12	Gandia-Lleida	0-3	17
35	22/04/12	Sant Andreu-Gandia	1-1	17
36	29/04/12	Gandia-Orihuela	0-0	17
37	06/05/12	Mestalla-Gandia	2-0	17
38	13/05/12	Gandia-Andorra	1-2	18

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	AT.BALEARES	72	38	21	9	8	65	39
2	ORIHUELA	68	38	18	14	6	50	33
3	HURACAN	66	38	18	12	8	48	30
4	BADALONA	65	38	18	11	9	48	26
5	Llagostera	64	38	18	10	10	44	28
6	Hospitalet	62	38	17	11	10	46	34
7	Lleida	59	38	16	11	11	50	40
8	Reus	57	38	15	12	11	43	37
9	Olímpic	57	38	15	12	11	41	28
10	Sant Andreu	53	38	14	11	13	47	44
11	Teruel	52	38	12	16	10	45	43
12	Mallorca B	51	38	14	9	15	49	47
13	Mestalla	50	38	13	11	14	52	54
14	Ontinyent	49	38	13	10	15	39	44
15	Dénia	47	38	13	8	17	39	38
16	ZARAGOZA B	44	38	11	11	16	46	60
17	ANOORRA	40	38	11	7	20	40	55
18	GANDIA	37	38	8	13	17	34	49
19	MANACOR	24	38	6	6	22	39	74
20	SP.MAHONÉS*	16	38	5	4	29	13	75

* L’ Sporting Mahonés es retira en la jornada 22. Des d’ eixa jornada tots els resultats de l’ equip es donaran com a perdedor per 0-2, a més es restaran tres punts en la classificació.

PROMOCIÓ D’ ASCENS: At.Baleares, Huracán, Orihuela i Badalona. PROMOCIÓ DE PERMANÈNCIA: Zaragoza B (es salva). DESCENS: Andorra, Gandia, Manacor i Sporting Mahonés.

CF GANDIA B

PRIMERA REGIONAL GRUP 7

* Del 18 de setembre de 2011 al 13 de maig de 2012.

PARTICIPANTS
CF GANDIA B–CD NUEVO BENIDORM–UD ONDARENSE–CD DÉNIA B–CF MEDITERRANEO (Xàbia)–MUTXAMEL CF–CF BELLREGUARD–UD BENIOPA–ALICANTE CF B–CALPE CF–CF FINESTRAT–VILLAJOYOSA CF B–UD PORTUARIOS–UD OLIVA–MORAIRA CF–PLAYA DE SAN JUAN CF.

RESULTATS

J	RS	PARTIT	RS	J
1	1-3	Alicante B-Gandia B	2-1	16
2	2-1	Gandia B-Mutxamel	1-1	17
3	2-1	Moraira-Gandia B	1-4	18
4	1-0	Gandia B-Vila-Joiosa B	3-0	19
5	2-1	N.Benidorm-Gandia B	2-2	20
6	1-0	Gandia B-Calpe	0-1	21
7	0-1	Mediterraneo-Gandia B	5-1	22
8	1-1	Gandia B-Portuarios	0-3	23
9	1-0	Gandia B-Beniopa	2-2	24
10	2-1	Dénia B-Gandia B	0-2	25
11	1-4	Gandia B-Finestrat	3-4	26
12	0-0	Oliva-Gandia B	1-1	27
13	–	Gandia B descansa	–	28
14	1-1	Bellreguard-Gandia B	1-0	29
15	2-0	Gandia B-Ondarense	0-2	30

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	N.BENIDORM	64	28	20	4	4	53	21
2	ONDARENSE	62	28	20	2	6	58	27
3	Denia B	58	28	18	4	6	60	31
4	Mediterráneo	40	28	11	7	10	43	34
5	Mutxamel	39	28	11	6	11	45	45
6	Gandia B	37	28	10	7	11	37	39
7	Bellreguard	37	28	10	7	11	32	33
8	Beniopa	36	28	10	6	12	33	40
9	Alicante B	35	28	10	5	13	40	48
10	Calpe	35	28	10	5	13	37	31
11	Finestrat	34	28	9	7	12	47	58
12	Vilajoiosa B	34	28	11	1	16	35	47
13	PORTUARIOS	33	28	9	6	13	35	46
14	OLIVA	31	28	9	4	15	30	44
15	MORAIRA	17	28	4	5	19	22	63

– El Playa de San Juan es retira.

ASCENS: Nuevo Benidorm. PROMOCIÓ D’ ASCENS: Ondarense (ascen). DESCENS: Portuarios, Oliva i Moraira.

SPOT CAMPANYA SOCIS 2011/2012

JORNADA 9. 16-10-2011. GANDIA-DÉNIA

JORNADA 11. 30-10-2011. GANDIA-HOSPITALET

JORNADA 23. 5-2-2012. GANDIA-OLÍMPIC

20/02/2026

CF GANDIA

2010/2011. RETORN POSITIU A SEGONA B.

FETS DESTACATS

* APLEG, llums i ombres. L’ arribada d’ APLEG posa ordre en els comptes del CF Gandia. S’ arriva a un acord molt important amb Hisenda, ajornant el pagament en 5 anys de la meitat del deute (el total ascendeix a 300.000 euros), a raó de 30.000 euros a l’ any. Esta gestió servirà per a trencar l’ embargament que impedia el Gandia rebre subvencions de l’ administració pública i altre tipus d’ ingressos. L’ ascens a Segona B en La Roda suposa un rellançament esportiu del club, encapçalat des de març de 2010 pel nou president Julio Santandreu. El primer pas per jugar en la nova categoria serà abonar els deutes al planter de la temporada 2009-10, un tràmit gens fàcil. L’ aportació econòmica personal del directiu Vicent Escolano serà decisiva per aconseguir l’ objectiu. No obstant això, algunes decisions provocaran controvèrsia i generaran tensió dins d’ APLEG. Marcos Estruch, que tenia un contrat firmat amb Dionisio Ollero per a ser el director esportiu del club, és destituit poc després d’ocupar el càrrer, i readmés, finalment, al mes de setembre. Però la principal polèmica de la pretemporada arriva amb el fitxatge del nou entrenador, després que el tècnic de l’ ascens, Toni Seligrat, no accepte continuar amb el Gandia i fitxe amb l’ Olimpic de Xàtiva d’ Alfonso Rus.

**Planter CF Gandia 2010/11. D’ esquerra a dreta.**
**DALT: Burguera, Sanjulián, Omar, Verdés, Rubén Sánchez, Adrián, Villar, Garrido, Jonathan, Lanchazo, Cristian Sánchez i Regueiro.**
AL MIG: Paquito (utiller), Mauro Fanari, Gomar (Preparador Físic), Medina (Entrenador), Liduvina Gil (Regidora d’ Esports), Santandreu (President), Pedro Herraiz (Segón Entrenador), Ignacio Català (Segón Entrenador), Dani Bodí (Fisioterapeuta), Rigo (Utiller) i Ximo (Utiller).
**BAIX: Álex Bertó, Jorge Díaz, Etzieder, Miñana, Hernández, Sergio Floro, Pereira, Carrillo, Palonés, Alvaro Rosa, Verdú i Romera.**

* El cas Agresta. Nelson Agresta és l’ aposta personal del president Julio Santandreu per a entrenar el CF Gandia. Es tracta d’ un ex-jugador internacional uruguaià completament desconegut al futbol espanyol, que vé d’ entrenar al futbol xinés. El problema afegit a la nul.la esperiència en la Segona B d’ Agresta és que no té la titulació per entrenar en categoria nacional, i s’ ha de fitxar a Pedro Herraiz, entrenador de Primera Regional, per actuar com assesor esportiu i posar el titol. La Federació Espanyola, finalment, no donarà el vistiplau a aquesta jugada i el Gandia, a falta de dues setmanes per al començament del campionat, haurà de buscar un nou entrenador. Sonen els noms de Yoyo Ocaña, ex-Olímpic, i de Fernando Maestre, ex-Alzira, però finalment el Gandia apostarà per Vicente Medina, que ve d’ entrenar al Burjassot en Tercera Divisió. Medina serà presentat com nou entrenador del Gandia el 6 d’ agost.

**VICENTE MEDINA Berlanga (València, 1964). Ex-entrenador de la pedrera del Levante UD**, arriba al Gandia procedent del Burjassot de Tercera Divisió. Medina, presentat en substitució d’ Agresta dues setmanes abans del començament oficial de la temporada, amb la eliminatòria de Copa davant el Sant Andreu, realitzarà un gran treball, aconseguint la permanència de manera solvent. Després de renovar per a la temporada 2011/12, els resultats negatius provocaran la seua destitució en la jornada 9. Tornarà al Gandia, en Tercera Divisió, en la temporada 2012/13.

* Salvar la categoria. Després de diverses negociacions amb jugadors de la temporada passada, algunes d’ elles certament difícils, continua una part important de l’ equip titular que aconseguí l’ ascens: Burguera, Jonathan, Eztieder, Romera, Sanjulián, Garrido i Floro. Arriben especialment futbolistes amb experiència en la Segona B com Reguero, Pereira, Rubén Sanchez, Omar García, Álvaro Rosa o Hernández, i també jugadors destacats de Tercera Divisió com l’ argentí Mauro Fanari, Verdés, Verdú i Cristian. Posteriorment, al mesnde gener, causen baixa Omar i Mauro, i tornen Elíes i Kiko Lacasa (1 any i mig després de penjar les botes). Amb un dels pressupostos més baixos del grup i una economia molt ajustada, l’ objectiu, en el retorn del Gandia a la Segona B 10 temporades després, no pot ser un altre que mantindre la categoria.

* Reforma del Guillermo Olagüe. La pretemporada i el començament del campionat estaran condicionats per les importants obres a l’ estadi gandià. Es tracta de la rehabilitació de la coberta de la Tribuna, molt deteriorada, i la renovació de vestuaris, servicis, bar i dependències del club (oficina, sala de reunions, etc.). Les obres estaran firmades per l’ arquitecte Javier Olagüe, fill de Guillermo Olagúe, històric ex-president i artífex de la construcció de l’ estadi en la dècada dels seixanta. S’ especula amb la possibilitat que el Gandia comence el campionat jugant en un altre camp, però finalment s’ optarà per utilitzar l’ estadi, obrint sol la grada de General i clausurant la Tribuna, i habilitant els vestidors del pavelló municipal per als jugadors i àrbitres.

Imatge curiosa de la improvisada llotja d’ autoritats que es va crear en la grada de Preferent. Les obres de rehabilitació de la coberta de la Tribuna van provocar el seu tancament durant gran part del campionat. (**Fotografia Levante EMV/Arxiu Històric).**

* Gran començament, bona temporada. La lliga comença amb derrota a casa davant el Benidorm, però prompte l’ equip agafa una dinàmica de resultats molt positiva que el converteix en la revelació del campionat. Així, en la jornada 12 el Gandia derrota al Guillermo Olagüe l’ Ontinyent per 1-0, i després d’ acumular 7 partits sense perdre aconsegueix entrar en la zona de promoció d’ ascens ocupant la quarta posició de la taula. El Gandia de Vicent Medina està lluny de fer un futbol espectacular i ofensiu, però aprofita molt bé les seues armes: una sòlida defensa i una rendibilitat molt gran als pocs gols que marca. No obstant això, amb el pas de les jornades el Gandia es sitúa al seu lloc reial en la classificació, en la zona temperada, lluny dels llocs de privilegi però, el que es més important, també dels llocs del descens. Després de sumar tres victòries consecutives davant Ontinyent, Castelló i Alcoyano en la part final del campionat, el Gandia, a falta de 5 jornades, està virtualment salvat i lluita, fins i tot, per finalitzar el campionat entre els 7 primers i aconseguir la classificació per a disputar la Copa del Rey. Finalment, amb la tranquilitat per la permanència, i amb el problema recurrent del retard en el pagament de les mensualitats als jugadors, l’ equip baixa l’ intensitat i protagonitza un sprint final fluix (1 empat i 4 derrotes), que el deixaran en la catorzena posició final, que, en cap cas, no pot enterbolir una temporada molt notable.

Víctor PEREIRA, lateral esquerre natural d’ Almansa, va jugar als filials de l’ Albacete, València i Real Madrid. Procedent del Guijuelo, de Segona B, va ser un dels fitxatges més rentables de la temporada. El Gandia va intentar la seua renovació, però finalment va fitxar per La Roda **en la temporada 2011/12.**

*** UN PARTIT PER AL RECORD ***

10 d’ abril de 2011. Jornada 33. El Collao (Alcoi). Gandians i alcoians es tornen a enfrontar en Segona B quasi 20 anys després (el darrer enfrontament en la categoria va tindre lloc en la temporada 1991/92). El Gandia afronta el partit pletòric de moral, després de guanyar consecutivament en Ontinyent, i a casa al Castelló, i conscients que una nova victòria pot servir per certificar pràcticament la permanència a falta de 5 jornades. L’ Alcoyano, per la seua banda, era el tercer classificat i lluitava per jugar la promoció d’ ascens, però arrossegava 3 jornades sense guanyar. El partit es va resoldre en la segona meitat amb un gol del Gandia que arribava en el millor moment de l’ Alcoyano, quan més dominaven els locals i quan Carlos Burguera era el millor del partit per les seues intervencions en la porteria. En el minut 65 un fort xut d’ Álvaro Rosa era rebutjat pel guardameta alcoianista (i ex-gandià) Maestro, arribant el baló a peus de Sergio Floro, que enviaba al fons de la xarxa. Rubén Sánchez, poc després, va estar a punt de fer el 0-2, però el seu fort llançament es va estavellar contra el travesser. L’ Alcoyano buscà l’ empat, però el marcador no es va alterar. Amb el final del partit el Gandia celebrava la permanència virtual, i l’ afició alcoianista lamentava una derrota que anava a costar-li el càrrec al seu entrenador, Paco López.
ALINEACIONS
ALCOYANO: Maestro, Pina, Fernando Martín, Ballester, Devesa, Álvaro, Diego, César Remón, Olcina (Fabiani 65′), Gato (Jorge Giménez 65′) i Paco Esteban.
GANDIA: Burguera, Villar (Álvaro Rosa 61′), Romera, Garrido, Verdú, Pereira, Cristian, Ruben Sanchez (Verdés 83′), Sanjulián, Etzieder i Sergio Floro (Carrillo 76′).
GOL: Sergio Floro 65′.
ÀRBITRE: Lopez Martinez.

Una Imatge de l’ Alcoyano-Gandia. El navarrés Etzieder, amb uniforme taronja, es troba envoltat de jugadors de l’ Alcoyano. (Fotografia Ciudad de Alcoy-Juan Sanz/Bivia).

* Copa davant el Sant Andreu. El titol de campió de la temporada passada dona la classificació per a tornar a disputar la Copa del Rey. El Gandia s’ enfrontarà en la primera ronda davant l’ històric UE Sant Andreu de Barcelona. En l’ eliminatòria, disputada a partir únic al Guillermo Olagüe el 22 d’ agost, s’ imposarà l’ equip Català per 1-2 en un disputat enfrontament. Jonathan avançà el Gandia en la primera meitat, i Rubén Sánchez al minut 60 tingué una clara ocasió per fer el 2-0, però poc després, en 8 minuts inspirats, el Sant Andreu anava a capgirar el marcador amb els gols de Blanco i Joel (minuts 67 i 75) que deixaven fòra de la competició els gandians en la que serà la seua darrera participació de la història en la competició del k.o. El Gandia va participar, posteriorment, en la Copa Federació, caiguent també a les primeres de canvi, per penals, davant el Crevillent de Tercera Divisió.

* Muiño preocupa. Al mes d’ abril, amb l’ equip salvat, el CF Gandia rep una notificació de la Seguretat Social on s’ informa de la demanda presentada per l’ ex-jugador Muiño. El jugador vasc reclama una invalidesa total per una lesió que va patir jugant amb el Gandia en la temporada 2008/09. La directiva blanc-i-blava reacciona amb sorpresa i assegura que disposa d’ un certificat mèdic on s’ acredita l’ alta del jugador. Els advocats del club confien en una resolució favorable…

Últim partit de lliga. 15 de maig de 2011. Gandia-Sporting Mahonés. D’ esquerra a dreta: Sanjulián, Burguera, Rubén Sánchez, Garrido, Verdés i Jonathan; Hernández, Villar, Pereira, Romera i Eztieder. ***(Fotografia*** **Les Penyes).**

* Torró alcalde. El 22 de maig de 2011 Arturo Torró, candidat del PP, guanya les elecciones municipals amb majoria absoluta i és proclamat nou alcalde de Gandia en substitució de Jose Manuel Orengo (PSOE). Marcos Estruch es converteix en Director Municipal d ‘ Esports i abandona la direcció esportiva d’ un Gandia que finalitza la temporada, novament, amb moltes dificultats econòmiques: el club ha de pagar 160.000 euros als futbolistes abans del 31 de juny si vol conservar la categoria. Davant aquesta situació, el nou alcalde prendrà el control del club, desplaçant Julio Santandreu i APLEG, coneguts per la seua especial sintonia amb l’ anterior govern. Comença una nova era al CF Gandia.

* Els millors. El veterà migcampista valencià Hernández va ser el jugador amb més minuts del campionat, amb 3.270 minuts jugats i sent titular en 38 dels 39 partits de Lliga i Copa del Rey. Altres jugadors que sobrepassaren la barrera dels 3.000 minuts van ser Romera i Pereira. El jugador revelació i màxim golejador de l’ equip va ser Verdés, que va aconseguir 7 gols en Lliga, seguit de Sergio Floro amb 6 gols.

**Nacho VERDÉS. Format en la pedrera del Levante, es fill i nebot, respectivament, de** **dos m**ítics jugadors dels 80-90: el porter Verdés i el davanter Cazaurang. Procedent de La Nucia, de Tercera Divisió, va aconseguir ser màxim golejador de l’ equip. Va seguir amb el Gandia en la temporada 2011/12, però en gener va deixar el club per fitxar per un club austríac.

* El filial. El Gandia B, entrenat per Suso Monzó, disputa una nova temporada en la Primera Regional amb l’ objectiu de lluitar en la zona capdavantera de la classificació. Els joves gandians realitzen una bona temporada, però no serà suficient per lluitar per l’ ascens donat que Rayo Ibense i Contestano imposen un fort ritme des d’ el començament de la lliga, que no dona opció a un filial blanc-i-blau que finalitza la lliga quart classificat, però lluny de l’ ascens.

CARLOS BURGUERA (Gandia,1982). Una de les grans promeses del futbol gandià dels 90, va fitxar pel Real Madrid en categoria infantil, passant posteriorment pel juvenil del València CF. En la temporada 2002/03 debuta amb el primer equip del CF Gandia, en Tercera Divisió. Jugarà posteriorment en Segona B amb el Benidorm, Ontinyent i Orihuela. Arriba en la temporada 2009/10 procedent del Catarroja, aconseguint l’ ascens a Segona B en La Roda. Jugarà amb el Gandia fins la temporada 2012/13.

ORGANIGRAMA

PRESIDENT	JULIO SANTANDREU
ENTRENADOR	NELSON AGRESTA-VICENTE MEDINA

PJ (Partits jugats) PC (Partits complets) G (Gols). Estadístiques sobre 38 partits de lliga, 1 partit de Copa del Rey i 2 partits de Copa Federació.

PORTERS	PJ	PC	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
REGUERO	28	28	29	FERROL	2010-11
BURGUERA	13	12	19	CATARROJA	2009-10
DANI VAELLO	1	0	0	GANDIA B	2008-09
CASANOVA	0	0	0	GANDIA B	2010-11
DEFENSES
PEREIRA	35	29	2	GUIJUELO	2010-11
IBORRA	0	0	0	GANDIA B	2010-11
LANCHAZO	2	2	0	MONTCADA	2010-11
VILLAR	20	7	1	TENERIFE B	2010-11
VERDÚ	22	17	0	VILA-REAL C	2010-11
GARRIDO	25	16	0	ALCOYANO	2009-10
JONATHAN	32	25	3	OSASUNA B	2009-10
MIÑANA	0	0	0	GANDIA B	2009-10
ROMERA	38	33	0	LEVANTE B	2008-09
PALONÉS	3	2	0	GANDIA B	2009-10
MIGCAMPISTES
OMAR GARCÍA	17	1	0	ROTHERHAM	2010-11
VIDOVIC	0	0	0	–	2010-11
HERNÁNDEZ	37	33	0	PUERTOLLANO	2010-11
RUBÉN S.	30	3	3	ONTINYENT	2010-11
CRISTIAN S.	34	24	4	LA NUCIA	2010-11
ÁLVARO ROSA	36	17	4	VALÈNCIA B	2010-11
JORGE DÍAZ	3	1	0	GANDIA B	2008-09
SANJULIÁN	32	27	5	FERROL	2009-10
CARRILLO	36	10	0	LA NUCIA	2009-10
ETZIEDER	37	15	3	SESTAO	2009-10
ADRIÁN M.	3	1	0	CIUDAD GAND	2010-11
DAVANTERS
MAURO FANARI	10	0	0	LA RODA	2010-11
MAURO MELO	1	0	0	GANDIA B	2010-11
SERGIO FLORO	36	5	6	ALCALA	2009-10
KIKO LACASA	8	0	0	Sense equip	2010-11
VERDÉS	28	10	7	LA NUCIA	2010-11
ELIES BLASCO	5	0	0	TOLEDO	2008-09

ALTES: Reguero (Ferrol), Casanova, Iborra i Mauro Melo (Gandia B), Pereira (Guijuelo), Lanchazo (Montcada), Verdú (Vila-real C), Villar (Tenerife B), Omar García (Rotherham), Hernàndez (Puertollano), Rubén Sánchez (Ontinyent), Álvaro Rosa (València B), Adrián Martín (Ciudad de Gandia), Mauro Fanari (La Roda), Kiko Lacasa (sense equip), Cristian Sánchez i Verdés (La Nucia), Vidovic.

BAIXES: Roberto Páramos, Aguilera (Burjassot), Naveiro (retirat), Rivera (Alzira), Germán, Peñarrubia, David Ollero, Marcos Estruch (retirat).

PRETEMPORADA

DATA	AMISTOSOS	RS
03-08-10	RIBARROJA-GANDIA	0-1
06-08-10	ELDENSE-GANDIA	0-2
10-08-10	LA GINETA-GANDIA	4-2
13-08-10	BURJASSOT-GANDIA	2-1
17-08-10	GANDIA-VILLAJOYOSA	?

SEGUNDA B GRUPO III

* Tercer nivell del futbol espanyol integrat per 4 grups de 20 equips.

* Del 29 d’agost 2010 al 15 de maig de 2011.

PARTICIPANTS

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	RS	CL
1	29/08/10	Gandia-Benidorm	0-1	17
2	05/09/10	Teruel-Gandia	0-1	8
3	12/09/10	Gandia-Alicante	1-1	10
4	18/09/10	Alzira-Gandia	1-2	5
5	22/09/10	Orihuela CF-Gandia	2-0	9
6	26/09/10	Gandia-Mallorca B	1-1	12
7	03/10/10	L’Hospitalet-Gandia	1-1	10
8	10/10/10	Gandia-Sabadell	1-0	7
9	17/10/10	Gramanet-Gandia	0-1	6
10	24/10/10	Gandia-At.Baleares	1-0	4
11	31/10/10	Sant Andreu-Gandia	1-1	5
12	07/11/10	Gandia-Ontinyent	1-0	4
13	14/11/10	Castellón-Gandia	2-0	5
14	21/11/10	Gandia-Alcoyano	0-1	7
15	28/11/10	Dénia-Gandia	2-1	8
16	05/12/10	Gandia-Santboià	1-0	7
17	12/12/10	Lleida-Gandia	2-1	11
18	19/12/10	Gandia-Badalona	0-0	10
19	02/01/11	Sp.Mahonés-Gandia	1-1	9
20	09/01/11	Benidorm-Gandia	1-1	10
21	16/01/11	Gandia-Teruel	1-0	8
22	23/01/11	Alicante-Gandia	3-0	9
23	30/01/11	Gandia-Alzira	1-1	10
24	06/02/11	Gandia-Orihuela	3-1	10
25	13/02/11	Mallorca B-Gandia	0-0	9
26	19/02/11	Gandia-Hospitalet	1-1	9
27	27/02/11	Sabadell-Gandia	2-2	10
28	06/03/11	Gandia-Gramenet	1-4	11
29	13/03/11	At.Baleares-Gandia	4-1	13
30	20/03/11	Gandia-Sant Andreu	1-1	13
31	27/03/11	Ontinyent-Gandia	0-1	11
32	03/04/11	Gandia-Castelló	2-0	10
33	10/04/11	Alcoyano-Gandia	0-1	9
34	17/04/11	Gandia-Dénia	0-0	10
35	21/04/11	Santboià-Gandia	3-2	11
36	01/05/11	Gandia-Lleida	2-5	12
37	08/05/11	Badalona-Gandia	2-1	12
38	15/05/11	Gandia-Sp.Mahonés	0-1	14

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	SABADELL	69	38	19	12	7	42	24
2	BADALONA	65	38	17	14	7	40	26
3	ALCOYANO	63	38	17	12	9	46	32
4	ORIHUELA	63	38	17	12	9	41	30
5	Lleida	60	38	17	9	12	46	30
6	Hospitalet	60	38	16	12	10	58	34
7	Sant Andreu	55	38	13	16	9	37	29
8	Denia	55	38	14	13	11	34	38
9	Alicante	53	38	12	17	9	40	32
10	Castellón	53	38	15	8	15	39	42
11	Ontinyent	51	38	14	9	15	35	32
12	Teruel	50	38	12	14	12	37	32
13	At.Baleares	49	38	11	16	11	43	38
14	Gandia	49	38	12	13	13	36	45
15	Sp.Mahonés	45	38	12	9	17	35	54
16	BENIDORM	42	38	10	12	16	32	45
17	ALZIRA	40	38	8	16	14	34	40
18	GRAMENET	36	38	10	6	22	37	67
19	MALLORCA B	34	38	7	13	18	36	48
20	SANTBOIÀ	28	38	7	7	24	35	65

PROMOCIÓ D’ ASCENS: Sabadell, Badalona, Alcoyano i Orihuela (Ascens Sabadell i Alcoyano). PROMOCIÓ DE PERMANÈNCIA: Benidorm (descen).DESCENS: Alzira, Gramenet, Mallorca B i Santboià. Alacant, Lleida i Castelló patiran un descens administratiu a Tercera Divisió.

COPA DEL REY

RD	DATA	PARTIT	RS
1	22-08-2010	GANDIA-SANT ANDREU	1-2

ALINEACIONS

GANDIA-SANT ANDREU (1-2). Estadi Guillermo Olagüe.
GANDIA: Burguera, Romera, Pereira, Jonathan, Cristian, Hernández (Carrillo 83′), Sergio Floro (Mauro Fanari 77′), Sanjulián, Rubén Sanchez, Álvaro Rosa i Etzieder (Omar 77′).
GOLS: 1-0 Jonathan 44′, 1-1 Blanco 68′ 22′, 1-2 Joel 75′.

COPA FEDERACIÓ

RD	DATA	PARTIT	RS
1	24-11-2010	CREVILLENT-GANDIA	2-1
	01-12-2010	GANDIA-CREVILLENT	1-0

Classificat després d’ una pròrroga i penals (2-4) el Crevillent.

CF GANDIA B

PRIMERA REGIONAL GRUP 6
* Del 19 de setembre de 2010 al 15 de maig de 2011.

PARTICIPANTS
CF GANDIA B–CD CONTESTANO–RAYO IBENSE CF–UD ONDARENSE–UD PORTUARIOS–CF LA NUCIA B–CALPE CF–CD DÉNIA B–ATZENETA UE–UD OLIVA–FUNDACION BENIDORM CF–UD BENIOPA–CF MORAIRA–VILLAJOYOSA CF B–CD XERACO–CF ALFÀS DEL PI.

RESULTATS

J	RS	PARTIT	RS	J
1	3-0	Contestano-Gandia B	2-2	16
2	0-0	Gandia B-Xeraco	1-0	17
3	1-2	Atzeneta-Gandia B	2-4	18
4	2-0	Gandia B-Portuarios	0-0	19
5	0-0	Oliva-Gandia B	2-3	20
6	3-0	Gandia B-Dénia B	1-2	21
7	1-2	Rayo Ibense-Gandia B	1-0	22
8	0-0	Gandia B-Alfàs del Pi	3-0	23
9	1-2	Vila-Joiosa B-Gandia B	1-4	24
10	1-1	Gandia B-Calpe	2-2	25
11	2-1	Gandia B-Beniopa	2-1	26
12	1-0	Ondarense-Gandia B	0-0	27
13	0-5	Gandia B-La Nucia B	2-1	28
14	1-2	F.Benidorm-Gandia B	0-3	29
15	3-0	Gandia B-Moraira	4-1	30

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	CONTESTANO	66	30	20	6	4	84	40
2	RAYO IBENSE	66	30	20	6	4	51	18
3	Ondarense	60	30	18	6	6	63	33
4	Gandia B	59	30	17	8	5	50	30
5	Portuarios	55	30	17	4	9	54	32
6	La Nucia B	41	30	11	8	11	50	47
7	Calpe	41	30	12	5	13	50	54
8	Denia B	39	30	11	6	13	47	51
9	Atzeneta	38	30	11	5	14	44	46
10	Oliva	35	30	9	8	13	46	64
11	F.Benidorm	35	30	9	8	13	45	45
12	Beniopa	33	30	9	6	15	28	40
13	Moraira	32	30	8	8	14	47	58
14	Vila-joio.B	30	30	8	6	16	35	44
15	XERACO	26	30	7	5	18	39	81
16	ALFÀS	15	30	4	3	23	25	75

ASCENS: Contestano i Rayo Ibense. DESCENS: Xeraco i Alfàs del Pi.

SPOT CAMPANYA SOCIS 2010/2011

JORNADA 2. 5-9-2010. TERUEL-GANDIA

JORNADA 4. 18-9-2010. ALZIRA-GANDIA

JORNADA 5. 22-9-2010. ORIHUELA-GANDIA

JORNADA 8. 10-10-2010. GANDIA-SABADELL

JORNADA 23. 30-1-2011. GANDIA-ALZIRA

JORNADA 24. 6-2-2011. GANDIA-ORIHUELA

JORNADA 27. 27-2-2011. SABADELL-GANDIA

06/02/2026

CF GANDIA

BONET. L’ ESCUT AL COR (35).

Lateral dret i capità del CF Gandia en la dècada dels cinquanta, va portar la samarreta blanc-i-blava durant 12 temporades. Va viure dos ascens consecutius i va formar part de l’ equip que debutà en Tercera Divisió en la temporada 1953/54. Ídol de l’ afició del Mondúber, va ser l’ únic jugador gandià que es va consolidar en un equip professional que va disputar dues promocions d’ ascens a Segona Divisió.

TRAJECTÒRIA
CF GANDIA (1946-1948)
UD Oliva (1949/1950)
CF GANDIA (1950-1960)

Francisco BONET Gascó, conegut també amb el malnom de Mona, apareix en la llista de jugadors que participaren en la primera temporada de vida del CF Gandia (1946/47). En eixa campanya fundacional va intervindre en 5 partits, que es convertiran en 25 en la següent temporada (1947/48). No hi ha massa dades sobre la campanya 1948/49, però, després de jugar una temporada amb la UD Oliva (1949/50), Bonet regresa al Gandia en la temporada següent consolidant-se com un jugador clau. La seua participació, en efecte, en la temporada 1950/51, es resum en 36 partits jugats entre amistosos i partits oficials de Segona Regional i del Campionat d’ Espanya d’ Aficionats, sent el segón jugador amb més partits disputats, sols per darrere de Miñana i empatat amb Simó. El Gandia milita des de la seua fundació en Segona Regional i intenta, infructuosament, donar el salt a Primera Regional. Però, per fi, en la campanya 1951/52, s’ aconsegueix l’ anhelat ascens després de disputar una lligueta de campions: el Gandia finalitza en segona posició per darrere de l’ Albalat i es queda, inicialment, sense premi (sols puja el primer), però les vacants que provoquen l’ ascens a Tercera de l’ Alzira i la renuncia del Segarra de la Vall d’ Uixó, permeten a Gandia i Burriana (tercer classificat) aconseguir el salt de categoria. En la campanya 1952/53 el Gandia, llançat, realitza una temporada espectacular i aconsegueix, malgrat ser debutant en la Primera Regional, el titol de campió, aconseguint la classificació per a disputar una nova lligueta d’ ascens, ara a la Tercera Divisió, davant el Cartagenera i el Yeclano, on Bonet és un dels jugadors indiscutibles en l’ onze titular. El Gandia finalitza tercer i es queda sense l’ ascens, però una nova vacant in extremis provocada per la retirada del Conquense, dies abans de començar la temporada 1953/54, permet els gandians aconseguir el segón ascens consecutiu i debutar en Tercera Divisió. El Gandia forma part del grup 5 enfrontant-se a equips valencians, murcians i manxegs en una categoria potent, d’ un nivell equivalent aproximadamentna l’ actual Segona RFEF. L’ equip blanc-i-blau obri el campionat al Monduber enfrontant-se davant el Levante UD, gran favorit, un 13 de Setembre de 1953. Els gandians perden per 0-1 i Bonet forma part de l’ onze d’ aquell equip històric. En aquella temporada formen part de l’ equip blanc-i-blau diversos jugadors gandians, com els veterans Alberto Pascual (porter), Segarra i Melo, el grauer Manolo, el nostre Bonet i un jove oliver anomenat Manolet, que serà rebatejat anys després com Manolo Mestre i jugarà amb el València i la Selecció. No obstant això, una temporada després, en una categoria exigent i pràcticament professional, sols quedarà Paco Bonet com a únic representant local d’ un equip integrat per jugadors de València que arriben procedents, majoritàriament, del Mestalla i Levante com Esparza, García Pajares, Paredes, Domínguez o Llopis, més alguns jugadors forans com el porter Barea, Ara o el madrileny Juanete (que va debutar en Primera Divisió amb el Real Madrid). Bonet, a més de referent en el lateral dret, és el capità del Gandia després de la retirada del mític Enrique Melo, i l’ únic jugador gandià amb fitxa professional El Gandia de mitjans i finals dels cinquanta, no sols es consolida en Tercera Divisió, sinó que fins i tot disputa dues promocions d’ ascens a Segona Divisió: en la primera (1955/56), elimina l’ Elx i el Mallorca, però cau en la final davant l’ Alacant; en la segona (1956/57) els blanc-i-blaus derroten l’ Atlético Baleares i l’ Iliturgi, però de nou l’ Alacant priva el Gandia de l’ ascens en la ronda final. Bonet és fixe en aquelles grans temporades per a l’ entrenador de l’ equip, Pepe Llopis, i integra un trio defensiu clàssic que completen Julito i Domínguez. A més, Bonet és l’ especialista de l’ equip en el llançament de penals. En la campanya 1959/60, Paco Bonet decideix penjar les botes, rebent un merescut honenatge per part l’ afició del Mondúber en un partit amistós disputat davant el València. Bonet, retirat del futbol, serà posteriorment un conegut pintor a Gandia.

GALERIA FOTOGRÀFICA

**Temporada 1950/51. Camp El Collao d’ Alcoi. Bonet, després de jugar una temporada amb la UD Oliva, torna al Gandia i es consolida amb l’ equip titular.**

**1952/53. Estadi El Almarjal (Cartagena). Bonet és un jugador fonamental en la promoció d’ ascens a Tercera davant el Cartagenera i el Yeclano.**

1953/54. Mondúber. El Gandia juga per primera vegada en Tercera Divisió amb diversos jugadors saforencs com Alberto Pascual, Melo, Manolo, Segarra, Mestre i el propi Bonet. En les següents temporades el nostre protagonista quedarà pràcticament com a únic jugador gandià de l’ equip.

27 de Setembre de 1953. Mondúber. Dia històric, el Gandia rep l’Albacete i guanya per 3-1. És la primera victòria històrica del Gandia en Tercera. L’ absència de Melo provoca que Bonet siga el capità. En la fotografia, apareix Bonet intercanviant banderoles amb el capità de l’ equip manxeg.

**1955/56. Les Corts (Barcelona). Partit de desempat de la promoció d’ ascens davant el Real Mallorca. Bonet, especialista de l’ equip, llança un penal amb el seu característic golpeig de** ***puntera*. En aquesta ocasió el xut eixirà per damunt del travesser. No obstant això, el Gandia s’ imposarà per 3-1 i aconseguirà la classificació per a la següent ronda. (Fotografia** ***Diari Baleares***).

24 de maig de 1960. Mondúber. Partit-honenatge a Paco Bonet (a la dreta de l’ imatge). El partit va comptar amb la presència d’ un convidat d’ honor, el jugador brasiler del València Walter, que va faltar en accident de tràfic 1 any després.

30/01/2026

CF GANDIA

2009/2010. CAMPIONS DE LLIGA. ASCENS EN LA RODA. APAREIX APLEG.

🏆 Campió de lliga.
⬆️ Ascens a Segona B.

FETS DESTACATS

* Conflicte Ollero-Ajuntament. La temporada 2009/10 estarà marcada per la «guerra» entre Dionisio Ollero i l’ Ajuntament de Gandia. El club, que es troba en una situació econòmica límit, reclama una subvenció pendent de la temporada anterior de 189.000 euros i una altra de 200.000 euros per a la present campanya. El president gandià argumenta que la seua filiació politica (és un destacat membre del Partit Popular) li passa factura en l’ ajuntament, presidit per Jose Manuel Orengo (PSOE). El consistori, per la seua banda, explica que la greu crisi econòmica general impedix recolçar el club i ofereix sols 40.000 euros per a la temporada 2009/10 i el manteniment del Guillermo Olagüe, i critica, a més, la gestió d’ Ollero i el deute del club, una part molt important del qual és amb l’ administració pública: Seguretat Social i Hisenda. Un altre focus de tensió és la relació amb el Ciudad de Gandia, l’ emergent club de la ciutat que debuta esta temporada en Regional Preferent i que aspira a l’ ascens a Tercera Divisió. El CF Gandia mostra la seua disconformitat amb l’ ajuntament per la cesió al Ciudad de Gandia de l’ estadi blanc-i-blau. El Gandia reclama l’ ús exclusiu de l’ estadi Guillermo Olagüe, construït per l’ històric president en la dècada dels seixanta.

22-05-2010. Municipal de La Roda. Partit decisiu per l’ ascens. Amb inusual i curiós equipatge el Gandia va formar, d’ esquerra a dreta, amb: Sanjulián, Burguera, Carrillo, Naveiro, Garrido, Jonathan i Elíes; Sergio Floro, Etzieder, Aguilera i Romera. (**Fotografia** ***Les*** ***Penyes***/ ***Àlex Oltra*** ).

* Novetats importants. Malgrat la delicada situació del club, el Gandia presenta un planter potent per tractar de lluitar de nou per l’ ascens. Pascual Sendra és el secretari tècnic i Seligrat continua com entrenador, però marxen jugadors importants com el porter Garrido, Seco o Cristian Vidal, mentre Kiko Lacasa decideix retirar-se del futbol. No obstant això, el Gandia presenta noms ilustres, amb molta experiència en Segona B, com el migcampista Sanjulián o el defensa central Garrido, tota una institució en l’ Alcoyano. A més, torna a casa per defensar la porteria el gandià Carlos Burguera, després de fer una bona temporada amb el Catarroja, i també el xeraquer Carrillo, procedent de La Nucia. Sergio Floro, procedent de l’ Alcalá arriba per reforçar la davantera, així com dos jugadores navarresos que donaran un bon rendiment: el defensa central Jonathan i el migcampista Etzieder. En gener, una lesió de Burguera provoca el fitxatge del porter galleg Roberto Páramos.

Luis Eduardo SANJULIÁN. Va nàixer a València i es va formar en la pedrera del València CF. Després de nombroses temporades jugant en Segona B amb el València B, Hércules, Algeciras i Terrassa, arriba al Gandia, amb 31 anys i procedent del Ferrol, per a reforçar el mig del camp. Jugarà tres temporades amb el CF Gandia (2009-2012) i, posteriorment, amb l’ Huracán, Olímpic i La Nucia, penjant les botes amb 39 anys.

* APLEG. L’ Associació d’ Amics per l’ Esport Gandià és un grup d’ aficionats blanc-i-blaus, entre els quals es troben noms ilustres com Juan Miguel Lloret (president de l’ Associació), Miguel Ángel Picornell, Rafa Nogueroles o Jesús Sendra. APLEG presenta un pla de viabillitat econòmica per al CF Gandia i tracta de ser una alternativa a la presidència d’ un Dionisio Ollero molt desgastat després de 12 temporades al capdavant del club. APLEG serà una proposta il.lusionant per tractar de solucionar la delicadíssima situació econòmica del Gandia.

Defensa Central aguerrit i amb una dilatada experiència en la Segona B, Luis Miguel GARRIDO és una de les incorporacions més importants de la temporada. Natural de Valladolid i format en la pedrera de l’ equip pucelà, va debutar en Primera Divisó amb el Real Valladolid en la temporada 1991/92, amb sols 19 anys. Ídol de l’ afició de l’ Alcoyano, on va jugar durant 5 temporades, arriba a Gandia amb 37 anys per donar seguretat i experiència a la rereguarda gandiana.

* Campions de lliga. El començament de lliga no serà gens fàcil per al Gandia. A l’ equip li costarà arribar a la zona de promoció, i no serà fins a la fi de la primera volta quan aconseguirà encadenar 6 victòries en 7 jornades, postulant-se per fi com a clar candidat a ocupar un lloc en la zona capdavantera. No obstant això, al mes de febrer s’ encenen les alarmes. Els jugadors acumulen 3 mesos d’ impagaments i la incertessa sobre el futur del club afectarà, inevitablement, el seu rendiment: el Gandia pateix una ratxa de 6 jornades sense guanyar i queda fòra dels llocs de promoció. Afortunadament, l’ aparició d’ APLEG, amb la candidatura de Julio Santandreu com a futur president, dona confiança als jugadors, que reaccionen a temps. En la jornada 29 el Gandia aconseguix una victòria importantíssima al Luis Súñer davant el líder Alzira (1-3), que marca un punt d’ inflexió determinant: el Gandia realitzarà un gran final de temporada, amb 8 victòries i 3 empats en les darreres 11 jornades de lliga, aconseguint la classificació per a disputar la promoció de forma solvent i proclamant-se campió de lliga després d’ obtindre un treballat, però suficient, empat al camp del Puçol (2-2) en la darrera jornada de lliga. El titol de campió, a més, classificarà el Gandia per a disputar la Copa del Rey de la temporada 2010/11.

Portada de la revista FUTBOL BASE. El Gandia aconseguia el tercer titol de campió de Tercera Divisió de la seua història: 1961/62, 1994/95 i 2009/10. A diferència de les dues ocasions anteriors, el Gandia, esta vegada sí, va aconseguir l’ ascens.

* Santandreu nou president. El 25 de febrer de 2010 es celebra una trascendental assemblea (amb presència de sols 37 socis) on Dioniso Ollero anuncia la seua marxa com a president del club. En l’ Assemblea es presenta el balanç econòmic de la temporada 2008/2009, que registrà un dèficit de 31.000 euros sobre un pressupost de 630.000 euros, mentre que el pressupost de la temporada present es de 650.000 euros. S’ exposa el dèficit acumulat del club, que ascen a la importantíssima quantitat de 1.184.375 euros. S’ estableix un calendari electoral, creant-se una junta gestora fins la celebració de les eleccions a la presidència del club, que es convoquen per al 28 de març. Finalment, com era d’ esperar, sols hi haurà una candidatura, la de Julio Santandreu, membre destacat de la Associació APLEG, que serà proclamat nou president del CF Gandia.

JULIO SANTANDREU és proclamat nou president del CF Gandia en substitució de Dionisio Ollero. Gerent de la coneguda empresa Tecseg i president d’ AFES (Associació de Futbol d’ Empreses de La Safor), viurà, pocs mesos després de la seua arribada, l’ ascens a Segona B en La Roda, **però sols presidirà l’ equip fins la temporada 2010/11.**

* Promoció davant La Roda. El titol de lliga li dona al Gandia la possibilitat de disputar una eliminatòria entre campions, que en cas de superar donarà el passaport directe a la Segona B i, en el pitjor dels casos, en cas de perdre, la opció de disputar una repesca. El sorteig va oferir com a rival el CF La Roda (Albacete), clar dominador del grup manxeg de Tercera. El partit d’ anada es disputa al Guillermo Olagüe amb gran ambient a les grades i presència de molts aficionats de La Roda. El partit comença amb una eixida fulgurant del Gandia i amb un gol de Sergio Floro als 8 minuts de joc. Els gandians son molt superiors en els primers minuts de partit i acumulen nombroses oportunitats davant la porteria rival. No obstant això, el guió del partit canviarà inesperadament amb la rigurosa expulsió del gandià Rivera per roja directa al minut 17. Malgrat la inferioritat numèrica, Elíes de penal anava a aconseguir el 2-0 davant el deliri dels aficionats gandians. La Roda, amb un jugador més, es va fer dominador del partit i tancà el Gandia en la seua àrea, aconseguint reduïr distàncies mitjançant Santi Polo, poc abans d’ arribar al descans. En la segona part els albacetenys apretaren, però el Gandia es defensà amb ordre aconseguint mantindre un valuós avantatge per a un partit de tornada que serà, sens dubte, un partit per al record.

Gandia-La Roda. Imatge de la tribuna del Guillermo Olagüe, plena de gom a gom. L’ estadi gandià es va vestir de gala i va enregistrar una gran entrada, amb un gran ambient a les grades, típic dels partits de promoció. (Fotografia ***Levante-Emv-La Safor/Ximo Ferri).***

*** UN PARTIT PER AL RECORD ***

**No va estar sol el Gandia a La Roda. Prop de 400 aficionats es van desplaçar en vehicles particulars, i en autobusos sufragats pel consistori municipal** **(Fotografia *Les Penyes*/***Àlex Oltra***).**

Dissabte 22 de maig de 2010. Estadi Municipal (La Roda). El Gandia visita La Roda amb una mínima renda d’ un gol per aconseguir l’ ascens. El camp Municipal presenta un plé absolut, amb 3.000 espectadors en les grades i presència de molts aficionats gandians. El partit no pot començar pitjor per al Gandia: Mauro remata de cap un còrner quan només es porten 20 minuts de joc i avança els locals. El partit, molt igualat, es desequilibrarà amb l’ expulsió del jugador de La Roda Jesús, després de veure la segona targeta groga al minut 10 de la segona part. Amb superioritat numèrica el Gandia es bolca davant la porteria manxega en busca del gol de l’ empat, necessari per aconseguir l’ ascens. Seligrat trau a tota l’ «artilleria pesada» en la segona part i a falta de 12 minuts Marcos, infiltrat després de no acabar de recuperar-de d’ una lesió muscular, entra al terreny de joc per a fer història. En la seua primera intervenció Marcos, al minut 83, té una bona oportunitat per aconseguir l’ empat però es torna a «trencar» i ha de jugar els darrers minuts lesionat. El partit arriba a la seua recta final, amb el Gandia buscant desesperadament el gol salvador i amb Marcos ranquejant, quan al minut 89 es produeix la jugada històrica: centrada de Peñarroya per la banda esquerra, rematada de Sergio Floro i el baló, rebutjat pel porter local, arriba a peus de Marcos, qui aconsegueix el gol de l’ ascens en el seu últim partit com a futbolista. Marcos farà història i el Gandia, nou temporades després, tornarà a la Segona Divisió B.

**Final del partit a La Roda i explosió d’ alegria blanc-i-blava.** (Fotografia *Les Penyes/***Àlex Oltra***).*

ALINEACIONS.
LA RODA: Alejandro, Novillo (Patuso 36′), Héctor, Moreno, Santi Polo, Jesús, Jose Mari, Espínola, Zurbano (Juanlu 55′), Mauro (Carlos Alfaro 43′) i Pierrick.
GANDIA: Burguera, Etzieder, Aguilera (Rivera 36′), Jonathan, Garrido, Romera, Sergio Floro, Sanjulián, Naveiro (Marcos 78′), Elíes i Carrillo (Peñarrubia 64′).
GOLS: 1-0 Mauro 20′. 1-1 Marcos 89′.
ÀRBITRE: Gálvez Rascón. Expulsà a Jesús del Roda per doble targeta groga i al seu entrenador, Cabezuelo. També expulsà a Dani Vaello, porter suplent del Gandia.

**Marcos, heroi del partit, d**estapa el cava davant l’ afició. (Fotografia *Les Penyes/ Àlex Oltra).*

* Marcos, heroi de pel.lícula. La segona volta de la temporada no pot ser més complicada per a Marcos Estruch. En la nit de cap d’ any rep l’ impacte d’ un coet que li provoca cremades en una cama i el deixa fòra de l’ equip durant diverses jornades. Després de recuperar-se, en la jornada 34, davant l’ Alacant B, pateix un trencament fibrilar que el deixa, de nou, en la grada. La seua recuperació es lenta i es perd la resta de partits de lliga regular, i tampoco participa en el partit d’ anada de la promoció. Finalment, decideix acudir a un fisioterapeuta, que l’ infiltra per poder jugar els últims minuts, en cas de que siga necesari, en La Roda. Marcos, en el seu adéu com a futbolista, viurà una nit històrica. La seua trajectòria amb el CF Gandia i el seu èpic acomiadament com a futbolista van merèixer un capitol especial, publicat el 25 d’ octubre de 2024, en Futbol en la Ribera del Serpis:

EL ÚLTIMO GOL DE MARCOS ESTRUCH

* Sergio Floro màxim golejador. Un dels fitxatges més rentables de la temporada va ser el del davanter Sergio Floro, qui es va convertir en un futbolista fonamental per a Toni Seligrat. Floro, va ser màxim golejador de l’ equip amb 13 gols, superant Elíes, màxim golejador de la temporada anterior, i Rivera, tots dos amb 8 gols. En la classificació figuraren a continuació el navarrés Etzieder (5 gols) i Carrillo (4).

Sergio Floro (València, 1981). Nebot de Benito Floro, es va formar en la pedrera del València CF i del Real Mallorca. Considerat com un dels millors golejadors de la tercera divisió valenciana (va aconseguir l’ ascens a Segona B amb l’ Alcoyano (2003/04) i l’ Alzira (2007/08), fitxa pel Gandia procedent de l’ Alcalá madrileny. Amb els blanc-i-blaus va aconseguir el seu tercer ascens, disputant una temporada més amb el Gandia en Segona B (2010/11).

* Gandia B. Guillermo Mascarell continua com entrenador de l’ equip filial, que disputa la seua sisena temporada consecutiva en la Primera Regional. El filial blanc-i-blau comencarà el campionat en la zona capdavantera, però no podrà mantindre el fort ritme marcat pels filials de l’ Alcoyano i Ontinyent, que aconseguiran finalment l’ ascens. El Gandia B haurà, doncs, d’ aconformar-se amb la quarta posició, però molt lluny dels llocs d’ ascens.

**Alineació del Gandia en un partit de pretemporada. D’ esquerra a dreta: Germán, Burguera, Palonés, Carrillo, Naveiro i Jonathan; Rivera, Aguilera, Miñana, David Ollero i Sergio Floro.**

ORGANIGRAMA

PRESIDENT	DIONISIO OLLERO-JULIO SANTANDREU
ENTRENADOR	TONI SELIGRAT

PORTERS	PROCEDÈNCIA	ANY
BURGUERA	CATARROJA	2009-10
ROBERTO PÁRAMOS	TERUEL	2009-10
DANI VAELLO	GANDIA B	2008-09
DEFENSES
GARRIDO	ALCOYANO	2009-10
JONATHAN	OSASUNA B	2009-10
MIÑANA	GANDIA B	2009-10
AGUILERA	ALZIRA	2008-09
ROMERA	LEVANTE B	2008-09
PALONÉS	GANDIA B	2009-10
MIGCAMPISTES
RIVERA	TERUEL	2009-10
JORGE DIAZ	GANDIA B	2009-10
SANJULIÁN	FERROL	2009-10
CARRILLO	LA NUCIA	2009-10
PEÑARRUBIA	–	2009-10
GERMÁN	CERRO REYES	2009-10
NAVEIRO	GANDIA B	1999-00
ETZIEDER	SESTAO	2009-10
DAVANTERS
SERGIO FLORO	ALCALA	2009-10
DAVID OLLERO	GANDIA B	2008-09
ELIES BLASCO	TOLEDO	2008-09
MARCOS	ALCOYANO	2008-09

ALTES: Carlos Burguera (Catarroja), Roberto Páramos (Teruel), Garrido (Alcoyano), Sanjulián (Ferrol), Jonathan (Osasuna B), Rivera (Teruel), Jorge Díaz, Miñana i Palonés (Gandia B), Carrillo (La Nucia), David Peñarrubia, Germán (Cerro Reyes), Etzieder (Sestao) i Sergio Floro (Alcalá).

BAIXES: Garrrido, Sergio, Borja Suárez, David Pomar, Merino, Turbi (Ciudad de Gandia), Beni (Levante B), Prior (Alzira), Rubén Pila, Torres, Robaina, Paolo, Cristian Vidal (Alzira), Seco (Dénia), Muiño, Fabassou (Gandia B), Alberto, Richi, Christian LLedó, Kiko (retirat), Néstor, Andoni Idarramendi (Beasain).

PRETEMPORADA

DATA	AMISTOSOS	RS
31-07-09	GANDIA-GANDIA B	3-0
05-08-09	TAVERNES-GANDIA	2-2
	TRIANGULAR ALMÀSSERA
07-08-09	GANDIA-UTIEL	1-0
	GANDIA-ALMÀSSERA	5-0
12-08-09	ALMANSA-GANDIA	1-0
15-08-09	ENGUERA-GANDIA	0-2
19-08-09	GANDIA-VILLAJOYOSA	1-0

TERCERA DIVISIÓ GRUP 6

* Quart nivell del futbol espanyol integrat per 18 grups.

* Del 30 d’agost 2009 al 9 de maig de 2010.

PARTICIPANTS

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	RS	CL
1	30-08-09	Juventud-Gandia	2-0	20
2	05-09-09	Gandia-Ribarroja	1-1	17
3	12-09-09	Vila-real C-Gandia	2-3	10
4	19-09-09	Gandia-Jove	1-2	16
5	23-09-09	Onda-Gandia	0-1	8
6	27-09-09	Gandia-Levante B*	0-0	12
7	04-10-09	Torrellano-Gandia	1-0	14
8	10-10-09	Gandia-Eldense	2-0	9
9	17-10-09	Burjassot-Gandia	2-0	13
10	24-10-09	Gandia-Alzira	2-1	11
11	01-11-09	Olímpic-Gandia	1-0	12
12	07-11-09	Gandia-Torrevieja	2-0	9
13	15-11-09	Crevillent-Gandia	1-2	9
14	21-11-09	Gandia-Novelda	1-2	9
15	28-11-09	Alicante B-Gandia	0-1	7
16	12-12-09	Gandia-La Nucia	2-0	7
17	16-12-09	Ilicitano-Gandia	0-4	4
18	20-12-09	Catarroja-Gandia	1-0	6
19	03-01-10	Gandia-Puçol	2-1	5
20	09-01-10	Gandia-Juventud	2-0	4
21	17-01-10	Ribarroja-Gandia	0-3	3
22	23-01-10	Gandia-Vila-Real C	1-1	3
23	31-01-10	Jove-Gandia	2-0	3
24	06-02-10	Gandia-Onda	0-0	4
25	12-02-10	Levante B-Gandia	2-2	6
26	20-02-10	Gandia-Torrellano	0-0	6
27	28-02-10	Eldense-Gandia	1-0	6
28	06-03-10	Gandia-Burjassot	1-0	6
29	14-03-10	Alzira-Gandia	1-3	6
30	20-03-10	Gandia-Olímpic	1-0	3
31	28-03-10	Torrevieja-Gandia	1-1	4
32	03-04-10	Gandia-Crevillent	3-0	2
33	11-04-10	Novelda-Gandia	1-1	2
34	14-04-10	Gandia-Alicante B	1-0	1
35	18-04-10	La Nucia-Gandia	0-1	1
36	24-04-10	Gandia-Ilicitano	2-0	1
37	02-05-10	Gandia-Catarroja	3-0	1
38	09-05-10	Puçol-Gandia	1-1	1

* Suspés per un tall elèctirc al minut 82. es va reanudat el 28 d’ octubre sense variacions al marcador.

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	GANDIA	69	38	20	9	9	51	28
2	ALZIRA	69	38	20	9	9	52	26
3	NOVELDA	65	38	19	8	11	52	42
4	VILA-REAL C	65	38	19	8	11	59	45
5	Catarroja	61	38	17	10	11	43	38
6	Juventud	60	38	16	12	10	42	24
7	Olímpic	60	38	15	15	8	51	34
8	La Nucía	59	38	16	11	11	63	37
9	Levante B	57	38	16	9	13	45	41
10	Torrellano	56	38	15	11	12	43	41
11	Crevillent	55	38	15	10	13	56	42
12	Ribarroja	49	38	12	13	13	30	33
13	Burjassot	49	38	13	10	15	43	56
14	Jove	49	38	13	10	15	38	41
15	Torrevieja	45	38	11	12	15	41	42
16	Puçol	41	38	11	8	19	46	58
17	Eldense	41	38	11	8	19	36	49
18	ILICITANO	34	38	10	4	24	42	93
19	ONDA	31	38	8	7	23	30	56
20	ALICANTE B	30	38	8	6	24	19	56

PROMOCIÓ D’ ASCENS: Gandia, Alzira, Novelda i Vila-real C (pugen Gandia i Alzira). DESCENS: Ilicitano, Onda i Alicante B.

PROMOCIÓ D’ ASCENS A SEGONA B-FASE DE CAMPIONS

DATA	PARTIT	RS
15-05-2010	GANDIA-LA RODA	2-1
22-05-2010	LA RODA-GANDIA	1-1

Ascen el CF Gandia

ALINEACIONS

GANDIA-LA RODA (2-1). Estadi Guillermo Olagüe.
GANDIA: Roberto, Etzieder (Jorge Díaz 87′), Aguilera (Naveiro 70′), Jonathan, Garrido, Romera, Sergio Floro, Sanjulián, Carrillo, Elíes (Miñana 76′) i Rivera.
GOLS: 1-0 Sergio Floro 8′, 2-0 Elíes (penal) 22′, 2-1 Santi Polo 45′.

LA RODA-GANDIA (1-1). Municipal (La Roda).
GANDIA: Burguera, Etzieder, Aguilera (Rivera 36′), Jonathan, Garrido, Romera, Sergio Floro, Sanjulián, Naveiro (Marcos 78′), Elies i Carrillo (Peñarrubia 64′).
GOLS: 1-0 Mauro 20′. 1-1 Marcos 89′.

CF GANDIA B

PRIMERA REGIONAL GRUP 6
* Del 20 de setembre de 2009 al 16 de maig de 2010.

PLANTER
Entrenador: Guillermo Mascarell. Porters: Roberto i Hermi. Defenses: López, Paco, Rubén Micó, Palonés, Gabri, Avilés, Marc i Cabanilles. Migcampistes: Jorge Hernandez, Vicent, Vicent García, Pau, Dani Marzal, Alex Bertó, Javi Tarrasó, Adrián Muñoz i Paco Ferrando. Davanters: Alberto, Fabassou, Madu i Sergi Colomina.

PARTICIPANTS
CF GANDIA B–ONTINYENT CF B–CD ALCOYANO B–UD ONDARENSE–LA NUCIA CF B–RAYO IBENSE CF–CD CONTESTANO–MORAIRA CF–UD PORTUARIOS–CALPE CF–VILLAJOYOSA CF B–CD DENIA B–MURO CF B–UD BENIOPA–FINESTRAT CF–PEGO CF B.

RESULTATS

J	RS	PARTIT	RS	J
1	2-1	Vila-joiosa B-Gandia B	2-2	16
2	1-1	Gandia B-Ontinyent B	0-2	17
3	0-1	Pego B-Gandia B	0-9	18
4	3-0	Gandia B-Portuarios	1-1	19
5	0-2	Dénia B-Gandia B	1-1	20
6	2-1	Gandia B-La Nucia B	2-0	21
7	1-0	Moraira-Gandia B	2-2	22
8	1-1	Gandia B-Alcoyano B	1-0	23
9	1-1	Calpe-Gandia B	0-0	24
10	2-2	Gandia B-Ondarense	2-3	25
11	0-1	Beniopa-Gandia B	2-0	26
12	3-0	Gandia B-Finestrat	0-2	27
13	1-3	Rayo Ibense-Gandia B	3-2	28
14	1-2	Contestano-Gandia B	4-8	29
15	4-1	Gandia B-Muro B	4-2	30

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	ONTINYENT B	69	29	22	3	4	78	21
2	ALCOYANO B	67	29	21	4	4	84	23
3	Ondarense	48	29	13	9	7	43	32
4	Gandia B	48	29	13	9	7	52	36
5	La Nucía B	47	29	13	8	8	59	45
6	Rayo Ibense	46	29	12	10	7	56	41
7	Contestano	41	29	11	8	10	57	50
8	Moraira	40	29	11	7	11	28	35
9	Portuarios	38	29	11	5	13	37	44
10	Calpe	35	29	10	5	14	34	52
11	Vila-joi.B	33	29	8	9	12	39	51
12	Denia B	33	29	9	6	14	30	43
13	Beniopa	30	29	9	3	17	34	59
14	MURO B	29	29	9	2	18	35	61
15	FINESTRAT	13	29	3	7	19	21	64
16	PEGO B *	0	15	2	1	12	16	46

* El Pego B es retira en la segona volta.

ASCENS: Alcoyano B i Ontinyent B. DESCENS: Muro B, Finestrat i Pego B.

23/01/2026

CF GANDIA

ALBELDA. L’ ESCUT AL COR (34).

«Pepe Albelda va ser un futbolista clau en el Gandia de finals dels noranta. Un equip que es va consolidar en la Segona B i que va ser campió de lliga en la històrica i irrepetible temporada 1999/2000. Va jugar 7 temporades i està considerat com un dels millors defenses centrals de la història del club. Una greu lesió amb el Cartagonova va marcar un abans i un després en la seua carrera».

TRAJECTÒRIA
Algemesí CF (1989-90)
Levante UD (1990-1993)
CD Alcoyano (1993/94)
Levante UD (1994-1996)
CF GANDIA (1996-2001)
Cartagonova (2001/2002)
CF GANDIA (2002-2004)
UD Oliva (2005/2006)

**CF Gandia 1999/2000. Albelda, jugador fonamental d’ un equip per a la història: campió de Segona B i promoció d’ ascens a Segona A.**

Jose Vicente ALBELDA Aliqués va nàixer a La Pobla de Vallbona el 14 d’agost de 1973. Despres de debutar en Tercera Divisió amb l’ Algemesí, fitxa pel juvenil del Levante UD, debutant en Segona A amb el primer equip en la temporada 1990/91, amb sols 18. Després de diverses temporades en Segona B amb el Levante, on gaudeix de pocs minuts, és cedit a l’ Alcoyano, on va ser un jugador destacat en la temporada 1993/94. La temporada següent torna al Levante i disposa de minuts amb Juande Ramos, però una greu lesió al genoll el deixa fòra de l’ equip durant diversos mesos. En la campanya 1995/96 aconsegueix l’ ascens a Segona A amb l’ equip granota, sent titular a les ordres de Carlos Simón en la recta final de la lliga regular, però jugant sols 1 partit de la lligueta d’ ascens. Simón no continua amb el Levante en Segona A i el seu substituit, Mané, no compta amb Albelda, obrint-li les portes per ser cedit al mercat d’ hivern a un equip de Segona B. D’ esta manera arriba cedit a un CF Gandia necessitat de reforços que es troba en posicions de descens a Tercera. Albelda debuta amb victòria per 2-0 davant el Figueres en la jornada 20 i es converteix en un jugador essencial en l’ eix de la defensa, aconseguint-se, finalment, l’ objectiu de la permanència en la darrera jornada de lliga. En les següents temporades, a les ordres de César Ferrando, Albelda es consolidarà com un referent en la defensa d’ un Gandia que aconseguirà de manera solvent la permanència. Amb l’ arribada de Dionisio Ollero a la presidència en el final de la temporada 1997/98, el Gandia aspira a alguna cosa més que mantindre la categoria i afronta la temporada 1999/00 amb la il.lusió de plantar a cara a clubs com Hércules, Murcia, Gramenet o Cartagonova, que presenten pressupostos molt superiors. La temporada 1999/2000, en efecte, serà la gran temporada del Gandia i també la d’ Albelda, una campanya històrica on l’ equip blanc-i-blau és proclamarà brillant campió i lluitarà, a més, per l’ ascens a Segona A fins la darrera jornada de la promoció, al camp de Lasesarre, a Barakaldo. Albelda és un jugador clau i conforma, en companyia del gandià Guijarro, un tàndem de màxim nivell en el centre de la defensa. El Gandia és l’ equip menys golejat del grup 3 de Segona B i aconsegueix un èxit històric: la millor classificació en Segona B. Però, el futbol és una muntanya rusa, i una temporada després de ser campions i d’ estar a la vora d’ aconseguir una fita històrica, el Gandia, de forma inexplicable, finalitza en la penúltima posició de la taula i descen a Tercera Divisió. No obstant això, la temporada 2000/01, a més del descens, serà recordada també per l’ històric partit de Copa del Rey disputat al Guillermo Olagüe davant el FC Barcelona, on el nostre protagonista exerceix de capità blanc-i-blau. Malgrat el descens, Albelda conserva excel. lents credencials, i fitxa en la temporada 2001/02 amb el potent Cartagonova, que aspira a lluitar per l’ ascens a Segona A. El 9 de setembre de 2001 el Cartagonova s’ enfronta al Betis B en partit corresponent a la segona jornada de lliga, quan al minut 65 de joc una jugada fortuïta l’ obliga a abandonar el terreny de joc lesionat. Al día següent els pitjors pronòstics es confirmen: Albelda té un trencament del lligament creuat anterior del genoll dret. Després de passar pel quiròfan es recupera de forma miraculosa i torna a disputar un partit amistós en gener de 2002, però recau de la seua lesió i torna a ser intervingut, dient, definitivament, adéu a la temporada. Després d’ una campanya pràcticament en blanc, torna al Gandia per jugar en Tercera Divisió i tractar de recuperar la forma. Però la seua segona etapa a Gandia estarà marcada per aparicions intermitents i problemes derivats de la seua lesió, que li impediran tindre una continuïtat amb l’ equip i recuperar el nivell d’ abans. Després de dues temporades (2002/03 i 2003/04), en la pretemporada de la campanya 2004/05 causa baixa en l’ equip, jugant posteriorment, en la temporada 2005/06, una darrera temporada en Tercera divisió amb la UD Oliva.

12 de desembre de 2000. Els capitans del FC Barcelona (Guardiola) i del CF Gandia (Albelda) posen, flanquejant l’ àrbitre Prados García, en una fotografia històrica. Son els prolegòmens del partit de Copa del Rey disputat a l’ estadi Guillermo Olagüe.

ESTADÍSTIQUES CF GANDIA

TEMPORADA	COMPETICIÓ	CLS	JUGATS	GOLS
1996-97	SEGONA B	15é	16	0
1997-98	SEGONA B	9é	30	1
1998-99	SEGONA B	11é	29	0
1999-00	SEGONA B	1er	28	1
	PROMOCIÓ	4rt	6	0
2000-01	SEGONA B	19é	29	2
	COPA	2r.	3	0
2002-03	TERCERA	10é	–	–
2003-04	TERCERA	16é	–	–

16/01/2026

CF GANDIA

2008/2009. TORNEN MARCOS I KIKO, PERÒ NO ÉS SUFICIENT.

FETS DESTACATS

* A per la Segona B. Després de dues temporades en Regional Preferent el Gandia aspira a repetir ascens i tornar a la Segona B. Es presenta un pressupost ambiciós de 506.000 euros per confeccionar un equip competitiu. El Grupo Avilés és el principal patrocinador del primer equip, però també hi ha altres empreses col.laboradores com Porcelanosa, Bioil, Big Mat Moratal, Comercial Moll i Safor Guia. Dionisio Ollero, president des de la temporada 1998/99, complirà la seua desena campanya al capdavant, mentre Vicent Escolano, Andrés Berto, Salvador Estarelles i Honorio López ocupen el càrrec de vice-presidents.

**CF Gandia 2008/09. Partit de pretemporada. D’ esquerra a dreta: Rubén Pila, ? , Marcos, Naveiro, Sergio i Seco; Turbi, Néstor, Aguilera, Fabassou i** Robaina.

* Tornen Marcos i Kiko. Toni Seligrat, artífex de l’ ascens en la promoció de la passada temporada, continua com a entrenador, però el Gandia presentarà un planter pràcticament nou. Sols repeteixen de la campanya anterior Naveiro, Robaina, Néstor i Torres. Entre les noves incorporacions destaca la presència de molts jugadors amb experiència a Segunda B o procedents d’ equips punters de Tercera: Elíes, el porter Garrido, Seco, Aguilera, Rubén Pila, Muiño…torna Borja Suárez, procedent del Pego, després de brillar amb el Gandia en la temporada 2004/05, però serà descartat per Seligrat a falta de poques setmanes per començar el campionat. Però, sens dubte, els dos fitxatges més importants per a l’ afició son els de dos jugadors gandians que tornen a casa després d’ una llarga trajectòria futbolística professional: Marcos Estruch i Kiko Lacasa. Amb este nou planter sembla que el Gandia pot aspirar a tot.

MARCOS ESTRUCH. Després de deixar el Gandia per fitxar amb el Cartagonova en la temporada 2000/01, Marcos es consolida com a un cotitzat davanter de Segona B, aconseguint un ascens a Segona A amb el Castelló en la temporada 2004/05. Va jugar en la categoria de plata amb l’ equip ***orellut*** i amb el Jaén i regresa al Gandia, procedent de l’ Alcoyano, amb 34 anys, en la recta final de la seua carrera. Marcos serà el fitxatge estelar de la temporada per tractar de portar l’ equip a la Segona B.

* 22 partits invicte però…La temporada no pot començar pitjor, amb una dura derrota al camp del Vila-real C per 3-0 en la primera jornada. L’ equip es recuperarà, poc a poc, en la classificació i entrarà en una dinàmicade de regularitat que no serà suficient per consolidar-se en la zona de promoció d’ ascens: el Gandia és un equip que perd molts pocs partits i que encadena 22 partits invicte (des de la jornada 7 a la 28), però al qual li costa molt guanyar. Durant pràcticament tot el campionat, l’ equip estarà a la vora de la promoció, però sols en dues jornades ocuparà un lloc entre els 4 primers. Els greus problemes econòmics que sorgiran a l’ equador del campionat, i que provoquen el retràs en l’ abonament de les mensualitats dels jugadors i entrenador, perjudiquen la estabilitat de l’ equip. No obstant això, a falta de 4 partits, el Gandia aconsegueix una important victòria (1-2) al camp de La Magdalena de Novelda i es sitúa a sols 1 punt de la promoció. A més, dies després, l’ empresari Arturo Torró, aspirant a l’ alcaldia de Gandia, abona els futbolistes dues de les tres mensualitats pendents. Falten 3 partits per a la fi i el Gandia depén de sí mateix per classificar-se en un ambient d’ optimisme generalitzat, però, inesperadament, una derrota (0-1) a casa davant el Juventud-Barrio del Cristo, un modest equip que lluita per la permanència, complica seriosament el futur. En la penúltima jornada el Gandia necessita guanyar, de nou a casa, davant el Torrevieja, el seu rival més directe, per arribar amb opcions a la jornada final, però un empat a 2 gols provoca una nova decepció i l’ adéu definitiu a l’ ascens.

Francisco de Borja Lacasa, KIKO (Grau de Gandia, 1978), va debutar amb el primer equip del Gandia en la temporada 1997/98 procedent del Juvenil de Divisió d’ Honor. En la temporada següent fitxa pel Benidorm i comença una llarga trajectòria per la Segona B. El seu millor moment esportiu el va viure a Vitoria, defensant **durant dues temporades** l’ Alavés en Segona A i aconseguint un ascens a Primera Divisió en la temporada 2004/05. Va jugar també amb l’ Oviedo i el Rayo Vallecano en la categoria de bronze, abans de tornar a Gandia en la present temporada. Després d’ una campanya i mitja sense jugar, va tornar al Gandia, en Segona B, en la segona volta de la temporada 2010/11, **jugant amb l’ equip blanc-i-blau fins l’ equador de la temporada 2011/12.**

* Alacant B, últim cartutx. El Gandia diu adéu a la promoció a falta de 1 jornada, però s’ aferra a una darrera oportunitat. L’ Alacant B, revelació del campionat, finalitza la lliga com a subcampió i es classifica per a la promoció d’ ascens, però no pot pujar a causa del descens a Segona B del primer equip. A més, el club alacantinista es troba en una molt delicada situació econòmica i té dificultats per afrontar les despeses dels desplaçaments de la fase d’ ascens. El Gandia espera la retirada dels alacantinistes i poder ocupar el seu lloc com a cinqué classificat, però finalment el club alacantí decidirà recompensar els jugadors per la gran temporada realitzada i disputar la promoció. L’ Alacant B caurà eliminat en la segona ronda després de dos llargs (i costosos) desplaçaments a Asturies i Canaries.

* Estadístiques. La temporada ens deixa unes dades estadístiques certament curioses. El Gandia, malgrat acabar cinqué classificat i quedar fòra de la promoció, és l’ equip amb meys derrotes de la lliga (sols 4), i també el «rei de l’ empat» (amb 18, quasi la meitat dels partits disputats). No obstant això, les dades com a local, amb poques victòries a casa i amb sols 16 gols anotats al Guillermo Olagüe (va ser el segón equip menys golejador com a local, sols per darrere del Pego, penúltim classificat), seran determinants per deixar l’ equip fòra de l’ objectiu de jugar la promoció.

* Crisi. La crisis econòmica, provocada el 15 de setembre de 2008 per la caiguda de Lehman Brothers, i amb el terrible efecte dominó que va provocar en la economia mundial, arriba a La Safor mesos després, provocant el colapse de les principals empreses de la comarca, la majoria de les quals estan relacionades amb la construcció, un sector que s’ enfonsa ràpida i imparablament. Les diverses empreses que suporten l’ equip no poden complir els seus compromisos i la economia del CF Gandia, que ja era precàriañ, s’ agreuja encara més. Els futbolistes del primer equip, molts d’ ells professionals, acumularan fins a tres mensualitats sense cobrar, i la supervivència del club sembla més complicada que mai.

Jose Luis MUIÑO. Defensa Central natural de Portugalete (Biscaia). Va jugar durant molts anys amb diversos equips andalusos i extremenys de Segona B (Cadiz, Mérida, Dos Hermanas…). Arriba a Gandia procedent del Baza (Granada) amb 31 anys. Presentat el 18 d’ agost, una lesió en l’ esquena, als pocs mesos de començar la lliga, el deixarà fòra de l’ equip per a la resta de temporada. Passarà a la història per denunciar el CF Gandia a la Seguretat Social, un fet que tindrà greus conseqüències per al club en les pròximes temporades.

*** UN PARTIT PER AL RECORD ***

Dissabte 21 de juny de 2008. La sorprenent derrota en la jornada anterior a casa davant el Juventud, deixa el Gandia a 4 punts d’ una promoció que marca el propi rival, el Torrevieja. La victòria per tant, en aquest partit, serà obligatòria per aconseguir retallar distàncies i arribar vius a la darrera jornada, on el Torrevieja té un partit difícil davant el líder Vila-joiosa. En el partit més important de la temporada, el Guillermo Olagüe presenta la millor entrada, amb nombrosa presència de aficionats visitants, especialment de la penya Torry Army, la qual té la peculiaritat d’ estar integrada, majoritàriament, per jubilats d’ orige britànic. Seligrat traurà al terreny de joc un equip netamente ofensiu, conscient que l’ empat no serveix per a res. Així, els gandians busquen la iniciativa davant la porta rival des d’ el començament i finalment, poc abans del descans, Beni avança el Gandia. Tot pinta bé per aconseguir l’ objectiu, però el veterà equip de la Vega Baixa aconseguirà empatar, primer, i capgirar el marcador, després, en la recta final del partit. Richi tornarà les taules al marcador per al Gandia, que lluitarà fins l’ últim segón per aconseguir la victòria, però el marcador romandrà inalterable: amb el 2-2 final el Gandia queda fòra de la promoció, mentre el Torrevieja dependrà de sí mateix en la jornada final.
ALINEACIONS.
GANDIA: Garrido, Seco, Cristian, Beni, Merino, Aguilera (Torres 82′), Andoni (Néstor 76′), Marcos, Kiko, Elíes i Naveiro (Richi 76′).
TORREVIEJA: Aurelio, Roberto, Heredia, De los Ríos, Sergio Serrano (Dam 90′), Carrasco, Carmona, Córcoles (Dani 84′), Lotsi i Matías (Ramiro 57′).
GOLS: Beni 45′ (1-0), Córcoles 61′ (1-1), Ramiro 86′ (1-2), Richi 87′ (2-2).
ÀRBITRE: Pinto Francés.

*Elíes màxim golejador. Amb 11 gols anotats, Elíes es va proclamar màxim golejador de l’ equip, per davant de Marcos, amb 7 gols, i Néstor, amb 4. Sens dubte, Elíes va ser un dels jugadors més destacats de la temporada, doncs, a més de Pichichi de l’ equip, va ser el jugador que va participar en més partits: 36 de 38, 34 d’ ells com a titular. No obstant això, el jugador amb més minuts disputats va ser el manxeg Seco, amb 3.085 minuts en 35 partits, seguit de Cristian Vidal, amb 2895 minuts.

ELÍES Blasco. Natural del Real de Montroi, es va formar en la pedrera del València CF, arribant a jugar amb el filial, en Segona B, en la temporada 1997/98. Rodamon del futbol, després de jugar durant diversos anys al futbol manxeg, arriba al Gandia, amb 30 anys, procedent del Toledo. Mig centre dotat d’ una gran calitat tècnica, va jugar 3 temporades amb el CF Gandia (2008-2011).

* Adéu al veí. Després d’ una dura temporada i de finalitzar en la penúltima posició de la classificació, el Pego CF, clàssic per excelència, diu adéu a la Tercera Divisió. L’ equip de la veïna població de La Marina Alta, amb només 10.000 habitants, va tindre el mèrit de jugar en la categoria durant 12 temporades consecutives disputant, fins i tot, una promoció d’ ascens a la Segona B, en la temporada 2000/01. El Pego, en aquest periode, va acollir en les seues files a nombrosos ex-jugadors i ex-entrenadors del Gandia, con Franco Borràs, Diego Miñana, Rubén Brines, Ignacio Català, Edu Arnau, Chamorro i molts altres.

* El filial i el juvenil. El Gandia B, entrenat per Guillermo Mascarell, disputa una nova temporada al grup 6 de Primera Regional. Un mal començament del campionat (la primera victòria no va arribar fins la setena jornada) va condicionar la trajectòria del segón equip blanc-i-blau, que va haver d’ aconformar-se amb la cinquena posició final, molt lluny dels llocs capdavanters, on l’ Alfàs del Pí i l’ emergent Ciudad de Gandia, van aconseguir l’ ascens a la Regional Preferent. Pel que fa a l’ equip juvenil, entrenat per Salva Moratal, disputa la fase d’ ascens a Lliga Nacional, però no podrà aconseguir retornar a la categoria després de caure eliminat en la primera ronda davant el Paterna.

ORGANIGRAMA

PRESIDENT	DIONISIO OLLERO
ENTRENADOR	TONI SELIGRAT

PORTERS	PROCEDÈNCIA	ANY
GARRIDO	MOTRIL	2008-09
SERGIO	GANDIA B	2008-09
DANI VAELLO	GANDIA B	2008-09
DEFENSES
BORJA SUÁREZ	PEGO	2008-09
DAVID POMAR	GANDIA B	2008-09
MERINO	–	2008-09
AGUILERA	ALZIRA	2008-09
ROMERA	LEVANTE B	2008-09
PAOLO	GANDIA B	2008-09
CRISTIAN VIDAL	ALZIRA	2008-09
SECO	TALAVERA	2008-09
MUIÑO	BAZA	2008-09
MIGCAMPISTES
ANDONI	LOGROÑÉS	2008-09
TURBI	PEGO	2008-09
BENI	TORRE LEVANTE	2008-09
PRIOR	AT.BALEARES	2008-09
RUBEN PILA	SANGONERA	2008-09
TORRES	ONTINYENT	2007-08
ROBAINA	–	2007-08
NAVEIRO	GANDIA B	1999-00
DAVANTERS
FABASSOU	CAMERÚN	2008-09
ALBERTO	ALCOYANO B	2008-09
DAVID OLLERO	GANDIA B	2008-09
RICHI	UTIEL	2008-09
ELIES BLASCO	TOLEDO	2008-09
MARCOS	ALCOYANO	2008-09
CHRISTIAN LLEDÓ	TORRE LEVANTE	2008-09
KIKO LACASA	Sense equip	2008-09
NÉSTOR	TARAZONA	2006-07

ALTES: Garrido (Motril), Dani Vaello, Sergio, David Pomar, Paolo i David Ollero (Gandia B), Borja Suárez (Pego), Aguilera i Cristian Vidal (Alzira), Romera (Levante B), Muiño (Baza), Seco (Talavera), Andoni (Logroñés), Turbi (Pego), Beni (Torre Levante), Prior (At.Baleares), Rubén Pila (Sangonera), Fabassou (Camerún), Alberto (Alcoyano B),
Richi (Utiel), Elíes (Toledo), Marcos (Alcoyano), Kiko Lacasa (sense equip), Christian LLedó (Torre Levante Juvenil) i Merino.

BAIXES: San Honorio, Aurelio (Alginet), Alfonso, Sergi Benet (Carcaixent), Moreno, Tonet, Edu Climent, Roberto Bas, Martin, Tello, Gil, Ballesteros, Martín, Penadés, Camarasa (At.Saguntino), Luisja (Alberic), Óscar Lozano, Tomaca, Esteve, Sergio Porras, Miguel, Mario Real, Koke i Manolo (Buñol).

PRETEMPORADA

DATA	AMISTOSOS	RS
30-07-08	TERUEL-GANDIA	0-2
02-08-08	GANDIA-MISLATA	2-2
06-08-08	GANDIA-VILLARROBLEDO	1-3
09-08-08	OLÍMPIC-GANDIA	2-0
16-08-08	GANDIA-GUARANÍ SUB-19	1-1
20-08-08	GANDIA-TERUEL	2-3
23-08-08	GANDIA-DÉNIA	0-2
04-09-08	ALGEMESÍ-GANDIA	0-3

TERCERA DIVISIÓ GRUP 6

* Quart nivell del futbol espanyol integrat per 18 grups.

* Del 31 d’agost 2008 al 17 de maig de 2009.

PARTICIPANTS

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	RS	CL
1	31-08-08	Villareal C-Gandia	3-0	18
2	07-09-08	Gandia-Castelló B	1-0	12
3	14-09-08	Utiel-Gandia	2-2	11
4	21-09-08	Gandia-Pego	1-0	10
5	27-09-08	Jove Esp.-Gandia	2-2	10
6	05-10-08	Gandia-La Nucia	0-1	10
7	09-10-08	Ribarroja-Gandia	1-1	11
8	18-10-08	Gandia-Catarroja	0-0	10
9	25-10-08	Vila-Joisa-Gandia	1-1	12
10	01-11-08	Gandia-Eldense	2-0	11
11	09-11-08	Crevillent-Gandia	2-2	9
12	15-11-08	Gandia-Burjassot	1-0	9
13	23-11-08	Onda-Gandia	1-1	9
14	29-11-08	Gandia-Puçol	2-0	7
15	07-12-08	Alicante B-Gandia	2-2	8
16	13-12-08	Gandia-Novelda	1-1	9
17	20-12-08	Juventud-Gandia	1-1	10
18	04-01-09	Torrevieja-Gandia	1-2	7
19	10-01-09	Gandia-Levante B	0-0	8
20	17-01-09	Gandia-Villareal C	1-0	6
21	24-01-09	Castelló B-Gandia *	2-3	5
22	31-01-09	Gandia-Utiel	0-0	7
23	08-02-09	Pego-Gandia	1-1	6
24	14-02-09	Gandia-Jove Esp.	1-1	7
25	22-02-09	La Nucia-Gandia	0-0	8
26	28-02-09	Gandia-Ribarroja	1-0	7
27	07-03-09	Catarroja-Gandia	0-1	5
28	14-03-09	Gandia-Vila-Joiosa	1-0	3
29	22-03-09	Eldense-Gandia	1-0	6
30	28-03-09	Gandia-Crevillent	1-0	6
31	05-04-09	Burjassot-Gandia	1-1	7
32	11-04-09	Gandia-Onda	1-0	5
33	18-04-09	Puçol-Gandia	1-1	4
34	22-04-09	Gandia-Alicante B	0-0	6
35	26-04-09	Novelda-Gandia	1-2	6
36	02-05-09	Gandia-Juventud	0-1	6
37	09-05-09	Gandia-Torrevieja	2-2	6
38	17-05-09	Levante B-Gandia	1-2	5

* Ajornat el 24 d’ octubre pel fort vent.

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	VILA-JOIOSA	74	38	21	11	6	58	31
2	ALACANT B	71	38	20	11	7	62	33
3	LA NUCIA	71	38	20	11	7	45	27
4	TORREVIEJA	68	38	19	11	8	54	29
5	Gandia	64	38	15	19	4	41	30
6	Eldense	64	38	19	7	12	44	32
7	Burjassot	62	38	15	17	6	50	38
8	Catarroja	59	38	18	5	15	43	37
9	Vila-real C	56	38	16	8	14	66	52
10	Onda	53	38	14	11	13	44	43
11	Novelda	51	38	14	9	15	45	33
12	Levante B	47	38	11	14	13	34	38
13	Jove Espanyol	44	38	11	11	16	50	36
14	Ribarroja	43	38	10	13	15	38	49
15	Juventud	41	38	10	11	17	42	59
16	Crevillent	39	38	9	12	17	40	51
17	Puçol	39	38	9	12	17	48	71
18	CASTELLÓ B	38	38	10	8	20	50	66
19	PEGO	24	38	6	6	26	26	80
20	UTIEL	14	38	5	9	24	31	64

PROMOCIÓ D’ ASCENS: Vila-Joiosa, Alacant B, La Nucia i Torrevieja (ascen el Vila-Joiosa). DESCENS: Castelló B, Pego i Utiel.

COPA FEDERACIÓ

RONDA	DATA	PARTIT	RS
1	11-09-08	VILA-REAL B-GANDIA	2-0
	18-09-08	GANDIA-VILA-REAL B	0-1

CF GANDIA B

PRIMERA REGIONAL GRUP 6

* Del 21 de setembre de 2008 al 17 d’ maig de 2009.

PARTICIPANTS
CF GANDIA B–CD CIUDAD DE GANDIA–UD RAYO IBENSE–CF LA NUCIA B–UD ONDARENSE–CD DÉNIA B–CD CONTESTANO–BENIDORM CD B–CD ALCOYANO–CD FINESTRAT–CF SANT RAFAEL (Ontinyent)–VILLAJOYOSA CF B–CD ALBAIDENSE–L’ OLLERIA CF–CF ALFÀS DEL PI–RACING RAFELCOFER

RESULTATS

J	RS	PARTIT	RS	J
1	1-0	Sant Rafael-Gandia B	0-0	16
2	0-3	Gandia B-Ciudad Gandia	1-1	17
3	2-1	Albaidense-Gandia B	2-2	18
4	0-0	Gandia B-Alcoyano B	1-0	19
5	2-1	Contestano-Gandia B	1-3	20
6	1-1	Gandia B-La Nucia	1-1	21
7	1-3	L’Olleria-Gandia B	0-2	22
8	1-3	Gandia B-Vila-Joiosa B	1-0	23
9	6-0	Alfàs del Pí-Gandia B	1-2	24
10	1-0	Gandia B-Ondarense	3-4	25
11	2-0	Benidorm B-Gandia B	1-2	26
12	3-0	Gandia B-Finestrat	3-2	27
13	1-3	Rafelcofer-Gandia B	0-3	28
14	2-1	Gandia B-Rayo Ibense	3-1	29
15	2-2	Dénia B-Gandia B	1-0	30

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G.	E	P	GF	GC
1	ALFÀS	65	30	19	8	3	71	22
2	CIUDAD GAN.	63	30	19	6	5	65	30
3	Alcoyano B	59	30	17	8	5	66	38
4	Ondarense	50	30	15	5	10	55	43
5	Gandia B	49	30	14	7	9	45	40
6	Dénia B	47	30	12	11	7	40	29
7	San Rafael	46	30	11	13	6	39	28
8	Vila-jois.B	40	30	11	7	12	41	36
9	Rayo Ibense	39	30	11	6	13	51	55
10	La Nucía B	35	30	8	11	11	41	37
11	Rafelcofer	34	30	10	4	16	35	73
12	Contestano	33	30	8	9	13	44	52
13	Finestrat	32	30	7	11	12	37	52
14	ALBAIDENSE	29	30	7	8	15	29	62
15	BENIDORM B	25	30	7	4	19	35	52
16	L’OLLERIA *	10	30	3	4	23	18	63

* Tres punts menys per sanció federativa.

ASCEN: Alfàs del Pí. PROMOCIÓ D’ ASCENS: Ciudad de Gandia (eliminat davant l’ At.Saguntino B, aconsegueix l’ ascens en ocupar una plaça vacant). DESCENS: Albaidense, Benidorm B i L’ Olleria.

09/01/2026

CF GANDIA

SEBAS. MORT D’ UN FUTBOLISTA.

El 26 d’ agost de 2001 Sebas, que havia portat la samarreta del CF Gandia uns mesos abans, es trobava en companyia d’ una jove a la vora de la mar, en la platja del Gurugú, en Castelló de la Plana. Un desconegut es va situar prop d’ ells per orinar, esclatant una discusió que va acabar, inesperadament, amb la tràgica mort del futbolista.

Sebastián Gómez Garrido va nàixer a Vila-real el 6 de desembre de 1975. Format en la pedrera del Vila-real CF, va debutar amb el primer equip groguet en la temporada 1993/94, en un partit de Copa del Rey davant l’ Espanyol. Corpulent defensa central (mesurava 1.90), va jugar posteriorment amb el CD Castelló. En la temporada 1997/98 fitxa pel Mérida de Primera Divisió, però acaba jugant amb l’ equip filial de Tercera. Una temporada després fitxa pel San Sebastián de los Reyes, de Segona B. Després de dues temporades amb l’ equip madrileny va firmar, en la recta final de la lliga 1999/00, pel Getafe CF de Segona A, però no arriba a debutar a causa d’ una lesió. En la campanya 2000/01 realitza la pretemporada amb l’ equip madrileny, però finalment el Getafe decideix cedir-lo. Així és com el 30 d’ agost, quatre dies abans de començar la lliga, és presentat a Gandia com la última incorporacio del planter blanc-i-blau. Sebas debuta el 6 de setembre, davant l’ At.Baleares, en partit corresponent a la tornada de la primera ronda de la Copa del Rey, i prompte es farà un lloc en l’ equip titular, convertint-se en fixe indiscutible per al tècnic Félix Arnaiz Lucas. L’ entrenador burgalés del Gandia recorda al jugador com una «molt bona persona, una persona excepcional. Jugador contundent, tècnicament correcte, per dalt era un espectacle, tant en l’ àrea ofensiva com defensiva. Era un jugador important per a la categoria».

**Sebas posa amb la samarreta del Gandia i amb el secretari del club, Pascual Ivars, en el dia de la seua presentació***. (****Fotografia Levante-Emv La Safor/Ximo Ferri-Arxiu històric de Gandia***).

El Gandia es va mantindre en la zona temperada de la classificació durant la primera volta, i va disputar una històrica eliminatòria de Copa del Rey, a partit únic, davant el FC Barcelona, un partit on Sebas va disputar els 90 minuts. Però en la segona part del campionat l’ equip va entrar en una fatal dinàmica de resultats negatius que el van precipitar a la zona del descens.

En la jornada 36 el Gandia rebia el Barcelona B, un partit fonamental per a la salvació. Els blanc-i-blaus, quints per la cua, ocupaven lloc de promoció per la permanència i necessitaven imperiosament la victòria per fugir de la zona del descens. El partit no podia començar millor: Sebas avançaba el Gandia als 6 minuts de joc. No obstant això, i de forma inexplicable, el Barcelona B, que no es jugaba res i que va jugar amb inferioritat numèrica durant gran part del partit per la expulsió d’ un futbolista, remuntaria el marcador, impossant-se finalment per 2-4. El resultat va certificar l’ enfonsament definitiu de l’ equip, que va finalitzar la lliga en la penúltima posició, perdent la categoria. Sebas no va poder acabar el partit davant el filial blaugrana, doncs va ser expulsat amb targeta roja directa, poc abans del descans.
Un final, sens dubte, amarg per al vila-realenc, que va arribar a Gandia amb la i.lusió de jugar amb un equip que habia estat campió en la temporada anterior i que aspirava a lluitar, novament, per ocupar un lloc em la zona capdavantera de la taula. Ningú podia imaginar que el partit davant el Barcelona B anava a ser el seu últim partit oficial com a futbolista.

**Sebas amb la samarreta del CD Castelló.** **(Diari Mediterráneo de Castelló**)

Sebas, amb contrat amb el Getafe, torna a Madrid amb la intenció de consolidar-se amb l’ equip azulón, que venia de baixar de Segona A i que buscaba recuperar la categoria. Una setmana abans del començament de la lliga i després d’ una dura pretemporada, aprofita uns dies de descans i torna a Vila-real.

En la matinada del dissabte al diumenge del 26 d’ agost, es trobava amb un amic en una coneguda zona d’ oci de la platja del Gurugú, quan va entaular relació amb una jove. Els dos estaven a la vora de la mar en busca d’ intimitat, quan un desconegut es situà prop d’ ells per orinar. Sebas, pensant que es tractava d’ un miró, li recriminà la seua actitud i esclatà una forta baralla. El desconegut resultà ser un agent de la Policia Nacional destinat a Madrid que es trobava de vacances a Benicàssim en companyia de la seua dona i 3 fills. En un moment de la baralla l’ agent va treure un arma i va disparar tres vegades al futbolista vila-realenc. Els trets li van impactar en l’ abdomen i el tòrax.

El policia va fugir del lloc dels fets i va llençar la seua arma a la mar, entregant-se posteriorment a comisaria. Sebas va quedar ferit de gravetat, i encara vivia quan va arribar l’ ambulància del Samu, que va tardar 25 minuts. Després de traslladar-lo al passeig marítim per evitar que la corrent se’l emportara, els sanitaris van intentar, infructuosament, reanimar-lo. Un dels trets li havia perforat la vena aorta i li va provocar, finalment, la mort.

La mort de Sebas va deixar destrossats els seus pares i les seues quatre germanes. Va ser soterrat a Vila-real en una impressionat manifestació de dol. S’ estima que al sepeli van acudir prop de 3.000 persones, entre les quals hi havia una representació del CF Gandia, encapçalada pel president Dionisio Ollero i el capità de l’ equip, Ausiàs Solanes.

El policia, després de declarar, va ingressar en presó, eixint en llibertat condicional, després d’ abonar una fiança de 18.000 euros, en gener de 2002.

**El dia del soterrament la ciutat de Vila-real va eixir al carrer per acomiadar el futbolista.** **(Diari Mediterráneo de Castelló**).

El 24 de març de 2002, un partit de lliga disputat a Castalia entre el Castelló i el Getafe, dos dels seus ex-equips, va ser aprofitat per realitzar un senzill honenatge al desaparegut futbolista. El Getafe va aconseguir eixa temporada l’ ascens a Segona A i no va oblidar a Sebas en els actes de celebració. L’ equip madrileny viurà una època històrica aconseguint, pocs anys després, en la temporada 2003/04, l’ ascens a Primera Divisió.

L’ Audiència Provicincial de Castelló va acollir el juí, que es va celebrar, finalment, en maig de 2003. El policia va relatar que es trobava en un local d’ oci en companyia de la seua esposa i que, a causa de les cues per poder entrar als serveis del local, es dirigí a la platja per orinar. Segons el seu relat, Sebas es va mostrar furiós, el va perseguir i el va colpejar al cap, creditant un part de lesions el dia dels fets. Finalment, segons les seues declaracions, va sentir la seua vida en perill i li va disparar tres vegades amb un arma que no era la reglamentària, però de la que sí diposava de llicència. Contràriament, l’ opinió generalitzada de familiars i companys es que Sebas, persona carismàtica i excel. lent company, no era una persona violenta.

El 16 de maig de 2003 un jurat popular va declarar el policia culpable de la mort de Sebas, amb l’eximenta incompleta de legítima defensa i l’ atenuant de confessió. Va ser condemnat a 4 anys de pressó i a abonar una indemnització de 120.000 euros a la familia del futbolista. La sentència, confirmada pel Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana i pel Tribunal Suprem, no va convèncer l’ entorn del futbolista, qui representat pel conegut advocat penalista Jaime Sanz de Bremond, demanava 10 anys de pressó.

**El diari Marca recollia, en la seua edició del 27 d’ agost, les opinions d’ alguns dels seus ex-companys**.

Ausiàs, capità del Gandia, expressava el dia del soterrament, davant els mitjans de comunicació, sentir «un pesar molt gran. Quan et passa una cosa així es quan realmente te’n adones del que val la vida humana». Una vida, la de Sebas, que es va esvair amb sols 25 anys, de forma tràgica i incomprensible, una nit d’ estiu, a la vora de la mar Mediterrànea, a mans de qui, suposadament, havia de protegir la seguretat ciutadana.

Xavi Martí. Futbol en la Ribera del Serpis.

02/01/2026

CF GANDIA

TOTÓ. L’ ESCUT AL COR (33).

» Integrant del gran Gandia dels seixanta, un equip abonat a les primeres posicions de la Tercera Divisió, i de la quinta de grans jugadors gandians de la època (Maso, Pallarés, Soldevila…) Totó, un dels millors defenses de la història del club, va jugar nou temporades consecutives amb el primer equip del Gandia i disputà dues promocions d’ ascens a Segona Divisió».

TRAJECTÒRIA
LUÍS BELDA
PORTEÑO
CF GANDIA JUVENIL (1962-1964)
CF GANDIA (1964-73)
UD PORTUARIOS

Pedro García Pascual va nàixer al Grau de Gandia el 29 d’ Agost de 1946. El seu malnom, Totó, va ser heretat del seu germà Valentín , que va jugar diverses temporades a Primera Divisió amb el València CF. Conta la llegenda que l’ orige del malnom es una anècdota familiar protagonitzada pel germà: Valentín pronunciava, de xiquet, Totodrilo en lloc de Cocodrilo. Anomenat també Totó II per a distingir-lo futbolísticament del seu germà, va jugar en categories inferiors amb el Luis Belda (equip de categoria infantil) i amb el Porteño (equip grauer), passant posteriorment al Juvenil del CF Gandia, on destaca per les seues qualitats tècniques, sent convocat, fins i tot, per a jugar amb la selecció valenciana de la categoria en la temporada 1963/64. Les seues bones prestacions amb el juvenil provoquen l’ ascens al primer equip blanc-i-blau en la temporada 1964/65, una temporada històrica que va significar el debut en la presidència de Guillermo Olagüe, i en la banqueta del mític entrenador Pepe Arnau. Totó es consolidarà en esta temporada, malgrat la seua joventut (tenia sols 18 anys), amb el primer equip gandià, aconseguint el sub-campionat de lliga i disputant la promoció d’ ascens a Segona Divisió davant el Sestao Sport, sent titular als dos partits disputats davant l’ equip basc. En les següents temporades Totó es converteix en un jugador insustituible en el Gandia, i en un dels defenses més cotitzats del grup 9 de la Tercera Divisió, arribant a ser inclòs en una selecció dels millors jugadors de la categoria confeccionada per la revista esportiva valenciana 3-D. Reconvertit de Lateral Dret a Defensa Central per la seua tendència al sobrepés, en la temporada 1967/68 disputa una nova promoció d’ ascens a Segona Divisió davant el Mahón, disputant tots els minuts de la famosa eliminatòria davant l’ equip menorquí, que va necessitar de tres partis i una pròrroga interminable. Amb l’ arribada dels setanta el nostre protagonista es converteix en un dels pesos pesants de l’ equip, un dels veterans, i porta el braçalet de capità d’ un Gandia que s’ enfronta als millors equips d’ una potentíssima Tercera Divisió, en la qual juga davant rivals com el Gimnàstic de Tarragona, Girona, Barcelona Atlètic o At.Baleares. Justament, les exigències econòmiques d’ esta nova categoria deixen el Gandia en una delicada situació financera, el que provoca el descens de la temporada 1971/72. Totó juga una última temporada amb el Gandia en Regional Preferent (temporada 1972/73), esgotant els seus últims cartutxos com a futbolista amb la UD Portuarios.

GALERIA FOTOGRÀFICA

Gandia juvenil. Totó és un dels jugadors més destacats d’ un equip on comparteix vestuari amb altres mites blanc-i-blaus com Soldevila (a la dreta de Totó) o Tano (el segón ajupit per la dreta).

**1963/64. Selecció juvenil valenciana. Camp de Vallejo (València). Totó es confirma com una gran promesa del futbol valencià. En aquest** **equip coincidirà amb Crespo (el tercer ajupit per la dreta), futur jugador del Gandia.**

1964/65. El Collao (Alcoi). Temporada del debut amb el primer equip. Totó tenia 18 anys i es va convertir en la revelació. El Gandia va ser sub-campió de lliga i disputà la promoció d’ ascens a Segona **Divisió davant el Sestao.**

**1967/68. Partit de tornada de la promoció d’ ascens davant el Mahón. Totó es un nom** **insustituible en la defensa del Gandia i un dels clàssics de la Tercera Divisió** **valenciana**.

**1970/71. Totó és el capità d’ un Gandia que milita en una Tercera reduïda a sols 4 grups, competint davant equips potents de Catalunya, València i Balears.**

**1971/72. Ressenya del diari** ***Ciudad de Gandia*, on el cronista pondera les qualitats** **del nostre protagonista.**

UD Portuarios 1976. L’ equip grauer viu una gran època en Primera Regional, amb presència de diversos ex-jugadors del Gandia, com Moncho, Maso, Nardo o Waldo. Malgrat el seu indissimulable sobrepés, El Xato Totó és un dels jugadors clau en un equip molt recordat al Grau.

19/12/2025

CF GANDIA

2007/2008. ASCENS A BUÑOL.

⬆️ Ascens a Tercera Divisió.

FETS DESTACATS

* Pujar o pujar. Després de la decepció de la temporada anterior, on el Gandia ni tan sols va poder classificar-se per jugar la promoció, el club blanc-i-blau afronta la present campanya disposat a aconseguir l’ ascens com a objectiu prioritari. Els preus dels abonaments son de 100 euros Tribuna i 50 euros en General, amb reducció del 50% per a Joves i Jubilats. El Passe d’ Honor, per la seua banda, costarà 120 euros en Tribuna i 60 en General. El CF Gandia, amb la pedrera desvinculada (forma part des de la temporada anterior del CF Base Gandia) incrementa considerablement el pressupost respecte la temporada 2006/07 (passa de 255.000 euros a 334.000), i confecciona un planter de garanties amb un objectiu innegociable: pujar o pujar.

**Planter CF Gandia 2007/08.** Dalt: Aurelio, Alfonso, Sergi, Penadés, Óscar Lozano, Tomaca, Mario, Naveiro i San Honorio. Al mig: directiu, Paco Mañó (delegat), Esteve, Luisja, Ignacio Català (segón entrenador), Dionisio Ollero (president), Alfonso Moya (entrenador), Paco Forquet (preparador físic), Ballesteros i Bodí (fisio). Baix: Martín, Tello, Torres, Néstor, Coke, Gil i **utiller.**

* Un potent equip. Alfonso Moya continua com entrenador, però el Gandia presenta un equip pràcticament nou; un equip fet a colp de talonari. Arriben principalment jugadors experimentats de la Regional Preferent, procedents d’ equips potents que, fins i tot, venen d’ aconseguir l’ ascens a Tercera. És el cas de Manolo i Ballesteros, procedents de l’ Olímpic, i Gil de l’ Utiel. Óscar Lozano i Penadés son altres destacats jugadors de la categoria, procedents del Canals. Des de la Tercera Divisió venen el davanter Coke (Catarroja) i Tomaca i Edu Climent (del Pego). La presència de jugadors de la comarca de La Safor, malgrat estar en la Regional Preferent, és sorprenentment discreta. Sols continuen dos gandians veterans Naveiro i Luisja, a més dels olivers Néstor i Edu Climent, i el valler Tomaca. Es produeix el retorn a la porteria de San Honorio, 10 temporades després de defensar la samarreta del Gandia en Segona B. En la segona part del campionat arriba el veterà Sergio Porras (ex- jugador d’ Alcoyano i València B en Segona B, entre d’ altres equips) i en la recta final, per a reforçar l’ equip de cara a la promoció, arriba el jugador canari Robaina. L’ aportació de jugadors del Gandia B i del Juvenil serà, per altra banda, pràcticament testimonial.

LUIS JAvier García Pardo. Defensa Format en la pedrera blanc-i-blava, va jugar amb el juvenil de Divisió d’ Honor de la temporada 1997/98. Després de passar pel Gandia B, debuta amb el primer equip en la temporada 2001/02. Va jugar 7 temporades amb el Gandia (2001-2008) sent, en companyia de Naveiro, el jugador de la pedrera més destacat en els anys difícils de Tercera i Regional Preferent. En la temporada 2008/09 va fitxar per la UD Oliva i, posteriorment, va jugar dues temporades més amb l’ Alberic.

* Temporada regular amb sorpresa final. El Gandia, per planter i per pressupost, és el gran favorit i ho demostra des d’ el començament de la lliga. La primera derrota no arriba fins la jornada 17, encara que és una dura derrota davant un rival directe com el Canals (4-0). En la recta final del campionat Gandia, Canals i Guadassuar, que demostren la seua superioritat, es distancien considerablement dels seus perseguidors i s’ asseguren la promoció d’ ascens. El Gandia es lider i favorit al titol de campió quan, de forma inesperada, s’encenen les alarmes: dues derrotes a Alberic i Guadassuar, sumades a dos empats consecutius a casa davant L’ Alcúdia i el Muro, deixen els gandians fòra de la lluita per la primera posició i provoquen la sorprenent destitució, a falta de 3 jornades per a la fi, d’ Alfonso Moya, i l’ arribada de Toni Seligrat, que debuta en la penúltima jornada de lliga amb una nova derrota al camp del Sueca. En la darrera jornada de lliga Gandia i Canals es juguen la segona plaça (el Guadassuar ja es campió) al Guillermo Olagüe; l’ empat final a 4 gols, després d’ un final de temporada molt fluix, deixa els gandians tercers classificats i amb molts dubtes de cara a la promoció.

TONI SELIGRAT. 39 anys i natural de Torrent. Debuta en la banqueta del Gandia en la penúltima jornada de lliga amb l’ objectiu ineludible d’ aconseguir l’ ascens de categoria. Ex-entrenador en Tercera Divisio amb el Teruel, At. Ciutadella i Sporting Mahonés, arriba a Gandia després d’ entrenar breument l’ Aris de Salònica, de la primera Divisió de Grècia. Dirigirà el Gandia fins la temporada 2009/10, amb un gran bagatge, aconseguint un ascens a Tercera i un altre a Segona B.

* La promoció. El Gandia ha de superar dues eliminatòries per aconseguir el dessitjat ascens a Tercera. En la primera ronda s’ enfronta al Quart de Poblet, campió del grup 2 de Preferent, en un duel molt igualat que es resol gràcies a una mínima victòria del Gandia, al partit d’ anada, aconseguida amb un gol de Coke. En la tornada a Quart el Gandia defensa el resultat amb ungles i dents i aconsegueix un empat sense gols que el classifica per a la ronda final, on l’ espera el Buñol, que elimina el Canals. L’ eliminatòria final davant el Buñol serà un típic emparellament de promoció d’ ascens, molt equilibrat i amb molta tensió. El partit d’ anada es juga a Gandia i finalitza amb empat sense gols, en un partit de poques ocasions que està condicionat per l’ expulsió del porter gandià San Honorio. L’ ascens, doncs, es jugarà al Beltrán Báguena de Buñol, on les coses no poden comencar pitjor: al primer minut de joc el Buñol s’ avança al marcador. En la represa el Gandia es bolca davant la porteria bunyolera i gaudeix de bones ocasions, fins que, finalment, Naveiro, aconsegueix un «gol salvador», al minut 72, que empata el partit i ens dona, gràcies al valor doble dels gols fòra de casa, l’ ascens de categoria. Objectiu complit: el Gandia torna a Tercera Divisió.

CF Gandia. Partit decisiu a Buñol. D’ esquerra a dreta: Tomaca, Camarasa, Naveiro, Sergi Benet, Manolo i San Honorio; Roberto Bas, Tello, Edu Climent, Néstor i Gil. (Fotografía Les Penyes/Àlex Oltra).

*** UN PARTIT PER AL RECORD ***

Dissabte 21 de juny de 2008. Promoció d’ ascens, partit de tornada. Beltrán Báguena (Buñol). El partit decisiu de la temporada es disputa a Buñol, en la devolució de visita després del 0-0 del partit d’ anada disputat a Gandia. Els blanc-i-blaus es troben amb el hàndicap de jugar en un camp de terra i davant un equip clàssic de la categoria que busca tornar a Tercera Divisió, després de la seua última presència en la categoria, en la temporada 20003/04. L’ equip local, entrenat per un jove Adrià Ferrandis, futur entrenador gandià, no pot començar millor: en la primera jugada, als 40 segons de joc, Da Silva supera el porter gandià San Honorio (que finalment va poder jugar després de la reclamació del Gandia a la seua expulsió del partit d’ anada) aprofitant una sèrie d’ errades defensives. El Gandia buscarà el gol de l’ empat que li done l’ ascens, però les millors ocasions no arriben fins la segona part, quan Toni Seligrat es juga decidadament l’ opció ofensiva incorporant al terreny de joc l’alcoià Sergio Porras i el canari Robaina. El Gandia avisa enviant dos balons al pal en accions de Tomaca i Robaina, davant un Buñol que defén amb dificultats el seu avantatge. El moment clau de la eliminatòria arriba al minut 72 en una jugada assatjada: treta de banda d’ Edu Climent i rematada de cap de Naveiro, completament sol, que suposa l’ empat al marcador. Amb el gol, que ens dona l’ ascens, el Gandia retrocedix línies i defensa, amb ganivets entre les dents, el resultat. El Buñol apreta, però el marcador no es mourà. Amb el xiulet final de l’ àrbitre, esclata l’ alegria. El Gandia diu adéu a la Regional Preferent.
ALINEACIONS.
BUÑOL: Alfredo, Quique, Canobbio, Esteve, Jordi, Pedro, Furri (Adrián 66′), Da Silva, Conde, Boluda i Llorca (Fernando 60′).
GANDIA: San Honorio, Sergio, Naveiro, Camarasa, Edu Climent, Tomaca, Tello (Robaina 56′) , Roberto Bas (Sergio Porras 46′), Gil (Coke 39′), Néstor (Luisja 77′) i Manolo.
GOLS: Da Silva 1′ (1-0), Naveiro 72′ (1-1).
ÀRBITRE: Andreu Sabuco.

No va estar sol el Gandia a Buñol. Prop de 300 aficionats gandians es van desplaçar al Beltrán Baguena per suportar l’ equip, entre ells aquest grup de joves aficionats amb pancarta de lema eloqüent. ***(fotografia Les Penyes/ Àlex Oltra).***

* Més derbis. El descens de la UD Oliva a Regional Preferent en la temporada 2006/07 provoca que en la present temporada tornen a coincidir els tres principals clubs històrics de La Safor, CF Gandia, UD Oliva i UE Tavernes, un fet que no es produïa des d’ una llunyana temporada 1963/64, quan van coincidir en la Tercera Divisió. El balanç dels enfrontaments entre els clubs saforencs va ser clarament favorable al Gandia, que es va imposar en els dos partits davant l’ Oliva (3-4 i 4-3), aconseguint una victòria a casa davant el Tavernes (2-1) i un empat sense gols en la capital de la vall.

**Portada de la revista Les Penyes. La fotografia, molt expressiva, celebra l’ ascens a Buñol.**

* CF Base, un projecte potent. La pedrera del CF Gandia, integrada des de la passada temporada dins del CF Base Gandia, presenta un projecte ambiciós que compta amb el suport de l’ empresa del sector de la construcció Coesmi, patrocinador principal del club. El Base, en la temporada 2007/08, compta amb prop de 20 equips i més de 350 jugadors.

MANOLO, DE RÉCORD. Manuel Sanchís Sampedro, Manolo, va arribar a Gandia, procedent de l’ Olímpic, com un dels millors davanters de la categoria. El jugador de València va creditar la seua valua aconseguint l’ ascens amb el Gandia. El fet destacable és que va aconseguir el seu tercer ascens consecutiu a Tercera, després dels aconseguits amb l’ Alzira (2005/06) i Olímpic (2006/07). Posteriorment, disputà dues promocions consecutives més amb el Buñol, però no va poder aconseguir el quart ascens.

* El Juvenil no puja. En la promoció d’ ascens a Lliga Nacional el Juvenil A s’ enfronta a l’ equip alacantí del Carolinas. En el partit d’ anada s’ imposa, al Guillermo Olagüe, el Gandia per un curt 1-0, però una setmana després, a Alacant, el Carolinas aconsegueix remuntar clarament amb una golejada 5-1, eliminant els gandians. Pel que fa a l’ amateur realitzarà una temporada discreta en la Primera Regional. Els blanc-i-blaus començaran bé el campionat i seran habituals de la zona capdavantera en la primera volta. No obstant això, una ratxa de 4 derrotes consecutives en la segona volta (jornades 17 a 20), deixaran el Gandia lluny de la zona de dalt i sense opcions de lluitar per l’ ascens, finalitzant el campionat en la desena posició.

ORGANIGRAMA

PRESIDENT	DIONISIO OLLERO
ENTRENADOR	ALFONSO MOYA- TONI SELIGRAT

PORTERS	ANY
SAN HONORIO	2007-08
AURELIO	2006-07
DEFENSES
ALFONSO	2006-07
SERGI BENET	2006-07
MORENO	2006-07
TONET	2007-08
EDU CLIMENT	2007-08
ROBERTO BAS	2006-07
LUISJA	2001-02
MARTIN	2007-08
PENADÉS	2007-08
CAMARASA	2007-08
MIGCAMPISTES
TELLO	2006-07
TORRES	2007-08
GIL	2007-08
BALLESTEROS	2007-08
ÓSCAR LOZANO	2007-08
ROBAINA	2007-08
TOMACA	2007-08
ESTEVE	2006-07
NAVEIRO	1999-00
DAVANTERS
NESTOR	2006-07
SERGIO PORRAS	2007-08
MIGUEL	2007-08
MARIO REAL	2007-08
KOKE	2007-08
MANOLO	2007-08

ALTES: San Honorio (Santa Pola), Edu Climent (Pego), Martín, Tonet (Sueca), Penadés (Canals), Camarasa (Puçol), Torres (Ontinyent), Gil (Utiel), Óscar Lozano (Canals), Robaina, Tomaca (Pego), Ballesteros (Olímpic), Sergio Porras (Olímpic), Miguel, Mario Real (Dénia), Koke (Catarroja), Manolo (Olímpic).

BAIXES: Sergio, Pepe Ruiz, Juan Escrivà, Juan, Ignacio Català (retirat), Cabe, Demian, Joano, Juanma Bas, David Mallol, Chodi, Marzal, Llorca, Joan, Carlos García, Auriña, Vicent Faus, Tomasin, Cuqui.

PRETEMPORADA

DATA	AMISTOSOS	RS
04-08-07	XÀBIA-GANDIA	1-1
07-08-07	ALICANTE B-GANDIA	1-3
10-08-07	GANDIA-ALZIRA	1-0
14-08-07	GANDIA-CATARROJA	0-2
17-08-07	GANDIA-DÉNIA	0-1
21-08-07	POLOP-GANDIA	1-1
25-08-07	MISLATA-GANDIA	0-1
29-08-07	ALGEMESÍ-GANDIA	3-5

REGIONAL PREFERENT GRUP 3

* Cinqué nivell del futbol espanyol integrat per quatre grups de 18-19 equips.

* De l’ 1 de setembre de 2007 al 25 de maig de 2008.

PARTICIPANTS

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	RS	CL
1	01-09-07	Gandia-Alginet	3-0	1
2	08-09-07	Tavernes-Gandia	0-0	3
3	15-09-07	Gandia-Benigànim	2-1	1
4	23-09-07	Carcaixent-Gandia	0-0	2
5	30-10-07	Gandia-Benifaió	5-1	1
6	06-10-07	Llosa-Gandia	0-0	3
7	11-10-07	Gandia-CD Torrent	1-0	3
8	20-10-07	Massanassa-Gandia	0-0	3
9	14-11-07	Gandia-Paiporta*	1-0	4
10	04-11-07	Oliva-Gandia	3-4	3
11	10-11-07	Gandia-Alberic	1-0	3
12	17-11-07	L’Alcúdia-Gandia	1-2	2
13	25-11-07	Muro-Gandia	0-4	2
14	01-12-07	Gandia-Guadassuar	0-0	2
15	16-12-07	Torrent CF-Gandia	0-4	1
16	06-01-08	Gandia-Sueca	1-1	2
17	12-01-08	Canals-Gandia	4-0	2
18	19-01-08	Alginet-Gandia	2-3	2
19	26-01-08	Gandia-Tavernes	2-1	2
20	02-02-08	Benigànim-Gandia	2-1	2
21	09-02-08	Gandia-Carcaixent	3-0	2
22	16-02-08	Benifaió-Gandia	1-3	1
23	23-02-08	Gandia-Llosa	2-0	1
24	02-03-08	CD Torrent-Gandia	2-1	1
25	08-03-08	Gandia-Massanassa	3-1	1
26	29-03-08	Paiporta-Gandia	0-1	1
27	05-04-08	Gandia-Oliva	4-3	1
28	13-04-08	Alberic-Gandia	2-1	2
29	19-04-08	Gandia-L’ Alcúdia	0-0	3
30	26-04-08	Gandia-Muro	2-2	3
31	03-05-08	Guadassuar-Gandia	2-1	3
32	14-05-08	Gandia-Torrent CF**	1-0	3
33	17-05-08	Sueca-Gandia	3-2	3
34	25-05-08	Gandia-Canals	4-4	3

* Ajornat el 27 d’ octubre per pluja. ** Ajornat el 10 de maig per tall de subministrament elèctric.

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	GUADASSUAR	74	34	22	8	4	72	34
2	CANALS	68	34	20	8	6	69	37
3	GANDIA	66	34	19	9	6	63	37
4	Carcaixent	61	34	18	7	9	52	35
5	Tavernes	58	34	17	7	10	57	41
6	Alginet	48	34	12	12	10	58	52
7	Oliva	48	34	12	12	10	54	47
8	Alberic	48	34	13	9	12	45	37
9	L’Alcudia	41	34	9	14	11	43	41
10	Torrent CF	40	34	10	10	14	36	47
11	Llosa	39	34	9	12	13	28	42
12	Benigánim	37	34	9	10	11	38	56
13	Muro	36	34	8	12	14	35	49
14	CD Torrent	36	34	8	12	14	34	46
15	Benifaió	35	34	9	8	17	39	58
16	SUECA	34	34	7	13	14	34	47
17	MASSANASSA	31	34	8	7	19	32	56
18	PAIPORTA	30	34	8	6	20	33	60

PROMOCIÓ D’ ASCENS: Guadassuar, Canals i Gandia (ascen el Gandia) DESCENS: Sueca, Massanassa i Paiporta.

PROMOCIÓ D’ ASCENS A TERCERA DIVISIÓ

RD	DATA	PARTIT	RS
1	01-6-08	GANDIA-QUART DE POBLET	1-0
	08-6-08	QUART DE POBLET-GANDIA	0-0
2	15-06-08	GANDIA-BUÑOL	0-0
	21-06-08	BUÑOL-GANDIA	1-1

Ascen el CF Gandia

CF GANDIA B

PRIMERA REGIONAL GRUP 6

* Del 16 de setembre de 2007 al 11 de maig de 2008.

PARTICIPANTS
CF GANDIA B–CD ALCOYANO B–CD CIUDAD DE GANDIA–CF CULLERA–UD ONDARENSE–CF ALFÀS DEL PÍ–CD CONTESTANO–CD TEULADA–BENISSA CF–CD XERACO–VILLAJOYOSA CF B–L’ OLLERIA CF–UD BENIOPA–BENIDORM CD B–CD DÉNIA B–VILLALONGA CF.

RESULTATS

J	RS	PARTIT	RS	J
1	0-0	Xeraco-Gandia B	1-1	16
2	0-0	Gandia B-Teulada	4-2	17
3	1-0	Alfàs del Pi-Gandia B	4-1	18
4	1-0	Gandia B-Cullera	0-2	19
5	2-0	Alcoyano B-Gandia B	5-1	20
6	2-2	Gandia B-C.de Gandia	0-2	21
7	2-3	Ondarense-Gandia B	1-2	22
8	3-0	Gandia B-Contestano	1-2	23
9	1-1	Benissa-Gandia B	0-1	24
10	0-1	Gandia B-Benidorm B	0-2	25
11	3-0	Gandia B-L’Olleria	0-1	26
12	1-1	Dénia B-Gandia B	0-0	27
13	4-0	Gandia B-Villalonga	3-2	28
14	1-2	Beniopa B-Gandia B	1-0	29
15	1-0	Gandia B-Villajoyosa	1-3	30

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	BENISSA	62	30	17	11	2	69	33
2	ALCOYANO B	61	30	19	4	7	70	38
3	Contestano	59	30	18	5	7	75	41
4	Benidorm B	51	30	15	6	9	55	41
5	C.Gandia	51	30	14	9	7	70	44
6	Denia B	44	29	11	11	7	32	28
7	Cullera	44	30	13	5	12	37	35
8	Vila-joi.B	42	30	11	9	10	49	44
9	Alfaz	42	30	12	6	12	44	42
10	Gandia B	40	30	11	7	12	36	39
11	L’Ollería	37	30	10	7	13	33	37
12	Ondarense	34	30	9	7	14	48	46
13	Xeraco	33	30	7	12	12	38	48
14	TEULADA	30	30	7	9	14	36	61
15	BENIOPA	27	30	7	6	17	26	57
16	VILLALONGA	2	29	0	2	27	21	105

ASCEN: Benissa. PROMOCIÓ: Alcoyano. DESCENS: Teulada, Beniopa i Villalonga.

12/12/2025

CF GANDIA

2006/2007. EN LA REGIONAL PREFERENT.

FETS DESTACATS

* El fantasma de la desaparició. El descens a Regional Preferent és un colp molt dur per a un CF Gandia que es troba en una situació econòmica molt delicada i amb un deute molt important amb Hisenda. Així, durant les següents setmanes a la derrota a Onda que provoca el descens, es rumoreja, fins i tot, que el club podria desaparéixer. Dionisio Ollero, reelegit poc abans del final de la temporada passada, obri la porta a la seua marxa i a l’ arribada d’ una persona solvent que puga substituir-lo i afrontar la greu situació. Però, finalment, ningú fa eixe pas i Ollero continua endavant, encara amb la convicció ferma que la conversió del club en Societat Anònima Esportiva és la única solució per a aconseguir la supervivència.

**CF Gandia 2006/07. D’ esquerra a dreta: Carlos García, Joano, Naveiro, Alfonso, Cuqui, Sergio; Joan, Roberto Bas, Luisja, Vicent Faus i Ignacio Català.**

* La nova realitat. El Gandia es inclós al grup 3 de Regional Preferent (finalmente s’ evita el grup alacantí), on tindrà com a rival a un vell conegut, també com el Gandia vingut a menys: l’ Olímpic de Xàtiva. També competirà, després de molts anys, davant un altre equip històric de la comarca, la UE Tavernes, completant el grup una majoria d’ equips de les comarques de La Ribera i L’ Horta. El ben cert es que, després d’ 11 temporades en Segona B, 40 en Tercera Divisió i 2 en una Regional Preferent dels anys setanta que equivalia a la Tercera Divisió, el Gandia no competia a un nivell tan baix des de la temporada 1951/52, quan va militar per última vegada en la Segona Regional.

Jesús NAVEIRO. El migcampista gandià compleix la seua huitena temporada consecutiva amb el primer equip del Gandia i es converteix en el gran referent del planter. Després del descens a Regional Preferent, Naveiro va tindre ofertes per continuar jugant en la Tercera Divisió, però finalment les va rebutjar per continuar amb el Gandia en esta difícil etapa, alimentant d’ aquesta manera la seua llegenda (Naveiro, ***uno di noi*) com a capità blanc-i-blau.**

* Diego Miñana continua. Malgrat no poder evitar el descens en la temporada anterior, Diego Miñana rep la oportunitat de seguir al front de l’ equip amb un objectiu clar: l’ ascens de categoria. Es conforma un planter amb moltes novetats, i amb presència de molts futbolistes amb experiència en la nova categoria. El planter està encapçalat per «veterans de la casa» com Naveiro, Luisja, Ignacio Català (que torna al club després de dos temporades al Pego) i Carlos García (que fa el mateix procedent del Xàbia). Tornen també, començada la temporada, dos vells coneguts com David Mallol i Néstor, així com dos jugadors d’ Ontinyent molt experimentats, Roberto Bas i Juanma Bas (aquest últim també amb la temporada començada). Paradoxalment, la aportació dels jugadors de la pedrera, a diferència de temporades anteriors, serà molt discreta en la present campanya.

Diego Miñana (36 anys). Natural d’ Oliva, va jugar al Gandia de Lliga Nacional juvenil (temporada 1987/88), debutant posteriorment, en la dècada dels 90, en Tercera Divisió amb la UD Oliva. En la temporada 2005/06, després de fer un bon treball al front del Gandia B, rep la oportunitat de substituir Juanjo Juárez al primer equip, a falta de 3 jornades per a la fi del campionat. Malgrat no poder evitar el descens, continua amb el Gandia en la present temporada amb l ‘ objectiu de retornar l’ equip a Tercera Divisió. No obstant això, una mala ratxa de resultats li costa el càrrec, sent cesat en la jornada 15. Posteriorment, entrenarà al Pego en Tercera Divisió (2007/08) i es convertirà en un reconegut entrenador de Regional Preferent i Lliga Comunitat dirigint equips com la UE Gandia, Tavernes, Oliva, Xàbia i Dénia. En la temporada 2024/25 tornarà a entrenar el CF Gandia en Lliga Comunitat. (***fotografia Levante-Emv/La Safor-Àlex Ruiz/Arxiu Històric Gandia).***

* Reforços internacionals?. La curiositat de la pretemporada va ser la presència de diversos jugadors extrangers entrenant a proba amb l’ equip blanc-i-blau. Es tractava dels argentins Matias, Marcelo i Federico, del brasiler Toninho i del bulgar Nasko. Finalment, de tots ells sols va començar la temporada el davanter argentí Federico, sent descartats la resta.

ROBERTO BAS. Natural d’ Ontinyent és un veterà lateral dret, amb experiència en Tercera Divisió amb l’ Alcoyano i l’ Ontinyent, que arriba a Gandia procedent del Carcaixent com un dels reforços més importants de la temporada. Jugarà a bon nivell amb el Gandia durant dues temporades (2006-2008), i després de penjar les botes comencarà la seua trajectòria a les banquetes. És entrenador de l’ Ontinyent 1931 des de la temporada 2021/22.

* Alts i baixos. La Lliga comença bé per al Gandia, que es manté en les dues primeres posicions en companyia d’ un dels grans favorits, l’ Olímpic, entrenat per l’ ex-valencianista Ferran Giner. No obstant això, al mes de novembre l’ equip de Diego Miñana entra en una dinàmica molt negativa (7 jornades sense guanyar) que descavalquen l’ equip de les tres primeres posicions. Amb la urgència per aconseguir l’ ascens, la directiva d’ Ollero no té paciència i decideix la destitució de l’ entrenador oliver en la jornada 15, després de caure derrotat davant el Xirivella. En la jornada següent debuta en la banquetea Alfonso Moya. El canvi sembla que es positiu i el Gandia reacciona, aconseguint tres victòries consecutives i apropant-se a la zona de promoció. Però, en la segona volta una nova ratxa negativa (1 única victòria en 8 partits), amb tres derrotes davant rivals directes com Olímpic, Alberic i Canals, deixen el Gandia, de nou, lluny de la promoció i pràcticament sense opcions. En la recta final de la lliga el Gandia tracta a la desesperada de capturar als tres equips capdavanters, però no servirà per a res, finalitzant la lliga en una quarta posició que deixa l’ equip fòra de la promoció. El primer intent per tornar a Tercera serà, doncs, un fracàs.

**Alfonso Moya amb Dionisio Ollero el dia de la seua presentació. Moya,** natural d’ Algemesí, va ser davanter de l’ Olímpic de Xàtiva en la dècada dels huitanta. Va jugar breument amb el Gandia en la temporada 1993/94, fins l’ arribada a la presidència d’ Alberto Pina amb les «rebaixes», al mes d’ octubre. Després de penjar les botes va iniciar la seua trajectòria com entrenador, sent un nom cotitzat a la Regional Preferent. Venia, en efecte, d’ aconseguir l’ ascens a Tercera Divisió, en la temporada anterior, amb la SD Sueca. (**fotografia Levante-Emv/La Safor-Ximo Ferri/Arxiu Històric Gandia).**

* Torna un derbi. El descens del Gandia a Regional Preferent propicia el retorn d’ un vell derbi de La Safor: l’ enfrontament Gandia-Tavernes. El derbi en competició oficial entre l’ equip de la Ciutat Ducal i els vallers no es disputava des d’ una llunyana temporada 1963/64, en una època, principis dels seixanta, on els dos equips van coincidir durant tres temporades en la Tercera Divisió. El balanç en la present temporada va ser favorable al Gandia, que va guanyar per 2-0 al Guillermo Olagüe en la primera volta de la lliga, empatant 0-0 en la devolució de visita al Municipal de Tavernes.

La ***caiguda*** ***als*** ***inferns*** del CF Gandia propicia, 43 temporades després, el derbi davant un club clàssic per excelència de la Regional Preferent, la UE Tavernes. L’ equip valler va debutar en la Regional Preferent en la temporada 1979/80, i va competir 38 temporades en ella, fins la desaparició de la categoria en la temporada 2022/23.

* Salvats in extremis. El Gandia B disputa una nova temporada en la Primera Regional, on, malgrat un bon començament de lliga, patirà de valent per mantindre la categoria. Les 7 derrotes consecutives patides entre les jornades 12 i 18 deixen l’ equip enfonsat en la zona de descens. Finalment, una certa recuperació en la recta final del campionat serà provindencial per aconseguir una salvació que haurà d’ esperar a la darrera jornada. L’ empat a casa (0-0) davant l’ Alfàs del Pi, sumat a un altre empat entre Portuarios i Rayo Ibense, els altres equips implicats que s’ enfrontaven entre sí al Fort Llopis, provoquen la salvació del Gandia i el descens de grauers i rayistes.

* Naix el Base Gandia. Per evitar que la complicada situació econòmica del primer equip puga afectar a la pedrera blanc-i-blava, es decideix crear un nou club, independent esportiva i econòmica del CF Gandia, que comparteix els color blanc-i-blaus i un escut semblant a aquest. El president d’ aquest club es l’ ex-directiu del Gandia Miguel Marzal, sent Paco Bataller, ex-jugador i ex-entrenador del CF Gandia, el seu director esportiu.

El CF Base Gandia és el club formatiu deslligat del CF Gandia que aglutina la seua pedrera des de la temporada 2006/07. El club, que conservarà el seu «ADN Blanc-i-blau», romandrà independent fins la esperada, **durant tants anys, fusió amb el CF Gandia i la UE Gandia de la temporada 2020/21.**

ORGANIGRAMA

PRESIDENT	DIONISIO OLLERO
ENTRENADOR	DIEGO MIÑANA-ALFONSO MOYA

PORTERS	PROCEDÈNCIA	ANY
SERGIO	GANDIA B	2004-05
PEPE RUIZ	PEGO	2006-07
AURELIO	XÀBIA	2006-07
JUAN Escrivà	GANDIA B	2005-06
DEFENSES
ALFONSO	PEGO	2006-07
SERGI	XÀBIA	2006-07
MORENO	–	2006-07
JUAN	GANDIA B	2006-07
DEMIAN	GUADASSUAR	2006-07
CABE	GANDIA B	2006-07
ROBERTO BAS	CARCAIXENT	2006-07
LUISJA	GANDIA B	2001-02
IGNACIO CATALÀ	PEGO	2006-07
MIGCAMPISTES
JOANO	OLIVA	2006-07
DAVID MALLOL	CONQUENSE	2006-07
JUANMA BAS	CARCAIXENT	2006-07
CHODI	MURO	2006-07
TELLO	–	2006-07
MARZAL	TAVERNES	2006-07
ESTEVE	CANALS	2006-07
CARLOS GARCIA	XÀBIA	2006-07
AURIÑA	CARCAIXENT	2006-07
JOAN Rodriguez	JUVENIL	2003-04
NAVEIRO	GANDIA B	1999-00
LLORCA	GANDIA B	2006-07
DAVANTERS
VICENT FAUS	GANDIA B	2005-06
TOMASÍN	–	2006-07
NESTOR	TARAZONA	2006-07
FEDERICO	–	2006-07
CUQUI	TARAZONA	2006-07
CARLES RUZAFA?	ILICITANO	2006-07

ALTES: Pepe Ruiz (Pego), Aurelio (Xàbia), Alfonso (Pego), Sergi (Xàbia), Moreno, Demian (Guadassuar), Cabe (Gandia B), Roberto Bas (Carcaixent), Ignacio Català (Pego), Joano (Oliva) David Mallol (Conquense), Juanma Bas (Carxaixent), Chodi (Muro), Marzal (Tavernes), Esteve (Canals), Carlos Garcia (Xàbia), Auriña (Carcaixent), Llorca (Gandia B), Tomasín, Federico, Néstor (Tarazona), Cuqui (Tarazona), Juan (Gandia B), Carles Ruzafa? (Ilicitano), Tello.

BAIXES: Iván Vidal (Dénia), Jose Manuel, Carbonell (La Nucia), Álex Vivancos (Burjassot), Ivan Malón (Oliva), Meassa, Pedro Castelló (Pego), Victor (Ontinyent), Juli, Xavi Torres, Cristian (Pego), Elies (Oliva), José Jaime (Dénia), Mérida (Comarca de Níjar), Zornoza, Aitor Gómez (Parla), Campos (Guadassuar), Patxi (Burjassot), Salva Costa (Xàbia), Juampa, Grau (Burjassot), Javi Herrera (Puerto Real), Rubén Galera (Xàbia).

PRETEMPORADA

DATA	AMISTOSOS	RS
03-08-06	OLIVA-GANDIA	0-2
09-08-06	GANDIA-ONDARENSE	5-2
12-08-06	GANDIA-BENISSA	0-1
16-08-06	ALZIRA-GANDIA	2-1
18-08-06	CALP-GANDIA	2-3
24-08-06	ONTINYENT-GANDIA	1-1
26-08-06	GANDIA-XÀBIA	1-3

REGIONAL PREFERENT GRUP 3

* Cinqué nivell del futbol espanyol integrat per quatre grups de 18-19 equips.

* Del 3 de setembre de 2006 al 27 de maig de 2007.

PARTICIPANTS

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	RS	CL
1	03-09-06	Gandia-Alaquàs	5-0	1
2	10-09-06	Gandia-Canals	1-0	1
3	17-09-06	Guadassuar-Gandia	0-0	2
4	24-09-06	Gandia-Tavernes	2-0	1
5	01-10-06	Picassent-Gandia	1-2	1
6	08-10-06	Gandia-Olímpic	1-3	2
7	15-10-06	Paterna-Gandia	1-2	2
8	22-10-06	Gandia-CD Torrent	3-1	2
9	29-10-06	Carcaixent-Gandia	1-1	2
10	01-11-06	Gandia-Benigànim	0-0	2
11	05-11-06	Alberic-Gandia	0-0	2
12	12-11-06	Gandia-Quart	1-2	4
13	19-11-06	Benifaió-Gandia	0-0	4
14	26-11-06	Gandia-Manises	0-1	6
15	03-12-06	Xirivella-Gandia	1-0	9
16	10-12-06	Gandia-Alcúdia	3-1	7
17	17-12-06	Gandia-Paiporta	3-0	6
18	07-01-07	Torrent CF-Gandia	0-2	5
19	14-01-07	Gandia descansa	–	5
20	21-01-07	Alaquàs-Gandia	1-1	6
21	28-01-07	Canals-Gandia	1-0	7
22	04-02-07	Gandia-Guadassuar	0-0	5
23	11-02-07	Tavernes-Gandia	0-0	6
24	18-02-07	Gandia-Picassent	4-0	5
25	25-02-07	Olímpic-Gandia	2-0	6
26	04-03-07	Gandia-Paterna	0-0	6
27	11-03-07	Torrent-Gandia	1-1	8
28	18-03-07	Gandia-Carcaixent	2-0	6
29	25-03-07	Benigànim-Gandia	1-2	6
30	01-04-07	Gandia-Alberic	1-2	6
31	08-04-07	Quart-Gandia	1-2	5
32	15-04-07	Gandia-Benifaió	2-1	4
33	22-04-07	Manises-Gandia	1-3	4
34	29-04-07	Gandia-Xirivella	0-0	4
35	06-05-07	L’Alcúdia-Gandia	1-1	5
36	13-05-07	Paiporta-Gandia	0-5	4
37	20-05-07	Gandia-Torrent CF	2-1	4
38	27-05-07	Descansa Gandia	–	4

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	OLÍMPIC	79	36	24	7	5	86	22
2	CANALS	76	36	23	7	6	77	30
3	ALBERIC	70	36	21	7	8	64	34
4	Gandia	63	36	17	12	7	52	24
5	Guadasuar	61	36	17	10	9	55	38
6	Quart	58	36	18	4	14	58	46
7	Paiporta	55	36	17	4	15	45	56
8	Tavernes	54	36	15	9	12	55	48
9	Torrent	54	36	16	6	14	59	48
10	Carcaixent	54	36	16	6	14	52	38
11	Paterna	53	36	15	8	13	65	54
12	Benigànim	53	36	15	8	13	43	43
13	L’Alcudia	51	36	14	9	13	54	47
14	CD Torrent	49	36	14	7	15	44	58
15	Benifaió	39	36	10	9	17	48	68
16	ALAQUÀS	37	36	9	10	17	34	56
17	MANISES	21	36	5	6	25	24	84
18	PICASSENT	14	36	3	5	28	22	73
19	XIRIVELLA	14	36	2	8	26	21	91

PROMOCIÓ D’ ASCENS: Olímpic, Canals i Alberic (ascen l’ Olímpic). DESCENS: Alaquàs, Manises, Picassent i Xirivella.

CF GANDIA B

PRIMERA REGIONAL GRUP 6

* Del 17 de setembre de 2006 al 20 de maig de 2007.

PARTICIPANTS
CF GANDIA B–CF FINESTRAT–MURO CF–VILA-JOIOSA CF B–CF ALFÀS DEL PÍ–CD CONTESTANO–CD DÉNIA B–UD BENIOPA–CD XERACO–AIELO CF–CD CIUDAD DUCAL–CD TEULADA–RAYO IBENSE CD–UD PORTUARIOS–CE LA FONT D’EN CARRÒS–BENIFAIRÓ CF

RESULTATS

J	RS	PARTIT	RS	J
1	0-0	Gandia B-Benifairó	1-3	16
2	2-2	Xeraco-Gandia B	1-0	17
3	1-0	Gandia B-Dénia B	0-1	18
4	2-0	Aielo-Gandia B	2-3	19
5	0-0	Gandia B-Rayo Ibense	0-0	20
6	0-3	Beniopa-Gandia B	0-2	21
7	2-0	Gandia B-Muro	0-2	22
8	2-1	Portuarios-Gandia B	3-3	23
9	0-1	Gandia B-Finestrat	0-0	24
10	2-3	Contestano-Gandia B	0-2	25
11	2-1	Gandia B-Teulada	0-2	26
12	2-0	La Font-Gandia B	0-2	27
13	3-1	Ciudad Ducal-Gandia B	1-1	28
14	0-2	Gandia B-Villajoyosa B	1-2	29
15	2-0	Alfàs del Pí-Gandia B	0-0	30

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	FINESTRAT	57	30	16	9	5	56	27
2	Muro	53	30	16	5	9	60	52
3	VilajoiosaB	51	30	14	9	7	40	23
4	Alfàs	48	30	12	12	6	56	45
5	Contestano	47	30	15	2	13	59	53
6	Denia B	44	30	11	11	8	43	38
7	Beniopa	41	30	11	8	11	65	63
8	Xeraco	41	30	11	8	11	48	50
9	Aielo	38	30	10	8	12	35	44
10	C.Ducal	38	30	10	8	12	53	46
11	Teulada	36	30	9	9	12	38	41
12	Gandia B	35	30	9	8	13	30	36
13	RAYO IBENSE	35	30	10	5	15	36	45
14	PORTUARIOS	33	30	8	9	13	39	54
15	LA FONT	32	30	8	8	14	33	44
16	BENIFAIRÓ *	25	30	7	7	16	32	62

* 3 punts mens per sanció federativa.
ASCEN: Finestrat. DESCENS: Rayo Ibense, Portuarios, La Font d’ en Carròs i Benifairó.

28/11/2025

CF GANDIA

2005/2006. DESCENS EN UNA TEMPORADA NEGRA.

Descens ⬇️

FETS DESTACATS

* Tornar a intentar-ho. Després de la gran decepció que va suposar la inesperada eliminació davant el Mar Menor en la promoció de la temporada anterior, el Gandia busca novament la classificació per disputar la promoció d’ ascens a Segona B. Juanjo Juárez continua com entrenador, la qual cosa significa una continuitat a la banqueta que no es produïa des d’ els temps de César Ferrando. La novetat de la temporada és la marxa de la empresa Coprusa: després de 7 temporades deixa de ser el patrocinador del primer equip, sent substituit per la empresa +Visión, propietat d ‘ Arturo Torró. Per la seua banda, la empresa del sector de la construcció Coesmi, patrocinarà els equips de la pedrera. Els preus dels abonaments es mantenen respecte la temporada anterior: 180 euros Tribuna i 110 General, amb preus reduïts per a joves i jubilats de 90 euros (Tribuna) i 60 (General). El pressupost del primer equip es manté respecte la temporada 2004/05: aproximadament 300.000 euros.

**CF GANDIA 2005/06. D’ esquerra a dreta,** ***dalt*: Iván Vidal, José Manuel, Javi Herrera, Grau, Juli, Sergio, Pedro Castelló, Iván Malón, Salva Costa, Víctor i Juan Escrivà.** ***Al mig:*** Bodí (fisio), Joan, Zornoza, Luisja, Pellicer (preparador físic), Ollero (president), Juárez (entrenador), Gabriel Carrión (segón entrenador), Paco Mañó (delegat), José Jaime, Naveiro, Rubén Galera, Santi Sevillano (fisio).
***Asseguts*: Vicent Faus, Aitor, Mérida, Meassa, Patxi, Álex Vivancos, Xavi Torres, Juampa, Elíes, Cristian i César (utiller).**

* Baixes importants. El Gandia manté un bloc important de l’ equip de la passada temporada (Iván Vidal, José Jaime, Mérida, Víctor, Cristian…) però perd jugadors destacats com la jove promesa Borja Suárez (fitxa pel Levante B), Nacho, Lema, David Mallol i, especialment, en la zona davantera, amb la marxa del màxim golejador Molina, a més de Raúl Sáez (diu adéu després de 4 temporades) i Néstor. Arriben Alex Vivancos (Ontinyent) i Grau (màxim golejador amb l’ Oliva), i també jugadors d’ altres grups de Tercera que venen de jugar la promoció d’ ascens: del Linense Juli i Javi Herrera, i del Ribadesella l’ asturià José Manuel. L’ únic jugador procedent de Segona B és el madrileny Aitor Gómez, que procedeix del Castillo canari. Pel que fa a l’ aportació de la pedrera, destaca l’ arribada de Rubén Galera i Iván Malón.

**AITOR GÓMEZ és el fitxatge mediàtic del campionat, però simboli**tza, en certa manera, una temporada erràtica, on, pràcticament, tot va anar malament. Format en la pedrera de l’ Atlético de Madrid, després de proclamar-se campió del món sub-15 i d’ Europa sub-16 amb la selecció espanyola, es va convertir en una gran promesa que, tanmateix, no va arribar a consolidar-se. Davanter considerat ràpid i amb molt bona tècnica, arriba a Gandia procedent del Castillo, un equip canari de Segona B. Va arribar a mitjan d’ agost, baix de forma, i li va costar entrar en l’ equip. Després de jugar poc, va causar baixa al paró nadalenc. (**fotografia** **Levante Emv-La-La Safor/Ximo Ferri.)**

* Bon començament però…El Gandia comença el campionat en les primeres posicions de la taula, però a partir del mes d’ octubre entra en una dinàmica molt negativa, fins i tot amb resultalts tan durs com una golejada (0-5) a casa, en la jornada 9, davant l’ Ontinyent. En el final de la primera volta el Gandia ocupa el lloc 17 i sembla clar que les aspiracions de l’ equip, lluny de lluitar per la promoció d’ ascens, passaran per evitar una de les quatres darreres posicions que atorgen el descens de categoria. El Gandia ja no és l’ equip solvent defensivament de la temporada passada, i en la davantera té molts problemes per a fer gol. La segona volta es un autèntic Via Crucis on l’ equip voreja permanentment la zona del descens. S’ espera, però, evitar el desastre en la recta final de la lliga, amb enfrontaments davant rivals directes, però lluny d’ això el Gandia perd a casa partits molt importants davant el Burriana, i al derbi davant l’ Oliva, quedant a la vora del descens. Juárez és destituït i arriba Diego Miñana, entrenador del Gandia B, que debuta en la avant penúltima jornada amb una nova derrota al camp de l’ Alacant B, un altre rival directe. Quan tot sembla perdut, l’ equip recupera la esperança al penúltim partit derrotant el descendit Santa Pola a casa i arribant, fins i tot, a la darrera jornada de lliga depenent de sí mateix per aconseguir la salvació.

* Darrera jornada d’ infart. Pego (41 punts), Gandia (39), Oliva (38) i Burriana (36) es juguen dues places de descens (Benicàssim i Santa Pola son ja matemàticament equips de Regional Preferent). El Gandia juga al camp de l’ Onda (que no es juga res) i necessita guanyar per assegurar la salvació. Fins i tot l’ empat i la derrota li val sempre que l’ Oliva obtinga el mateix resultat al Morer davant el Pego, en un partit qualificat d’ autèntic derbi fraticida entre les dues poblaciones veïnes. A Onda, en un partit de molts nervis i molta tensió, el Gandia aconsegueix avançar-se al marcador al minut 17 de la segona part mitjançant un gol de Vicent Faus. Els gandians acaricien la permanència, però al minut 87 arriba una autèntica «poalada d’ aigua freda»: l’ Onda empata el partit. El Gandia busca el segón gol desesperadament, però en el temps de prolongació l’ Onda aconsegueix un nou gol que certifica el drama esportiu per al Gandia: el descens a la Regional Preferent. Les llàgrimes dels jugadors gandians contrasten amb la festa del Morer. L’ Oliva, que guanya per 2-1, i el Pego, celebren un resultat que salva els dos equips.

IVAN MALÓN Aragonés. Va ser la aportació més important de la pedrera blanc-i-blava. Després del trist descens de categoria amb el Gandia, continua en Tercera Divisió defensant ara la samarreta de la UD Oliva, i debutant posteriorment en Segona B amb l’ Ontinyent (temporada 2007/08) on comença una llarga trajectòria futbolistica professional que el portarà a jugar en Segona A amb equips com el Murcia, Numancia, Mirandés i Alavés, abans de jugar en la Primera Divisió de Grècia i Xipre. Iván Malón tornarà al Gandia en la temporada 2020/21, **15 anys després i en la recta final de la seua carrera esportiva, aconseguint el mític ascens a Tercera Divisió davant el Buñol de la temporada 2021/22**.

* Causes del descens. Si algú ens haguera assegurat a principi de temporada que el Gandia anava a perdre la categoria, ningú ho hauria pogut imaginar. Malgrat les baixes importants, com la de Molina, el Gandia presentava molts jugadors subcampions de la temporada anterior, el mateix cos tècnic, un pressupost semblant i uns reforços teòricament ressenyables. La realitat és que l’ equip es va instal.lar en una dinàmica perdedora des de les primeres jornades i no va ser capaç d’ alçar el vol. Les lesions, al llarg de la temporada, de jugadors claus com Juli, José Manuel, José Jaime, Cristian i Álex Vivancos, així com la mala sort i les decisions arbitrals perjudicials en alguns partits, van dificultar una recuperació que mai va arribar. Juárez, l’ entrenador gandià, després de la seua destitució, resumia en una entrevista a Salva Talens per al diari Levante, com a epílog del seu pas per la banqueta blanc-i-blava, el seu sentir sobre la campanya: «ni erem tan bons la temporada passada, ni tan roïns en esta».

Una imatge del partit Onda-Gandia. Consumat el descens, els jugadors de l’ Onda, entre els quals es trobava l’ ex gandià Raúl Sáez, tracten de consolar els jugadors gandians. El descens va ser un colp duríssim **per a un Gandia que aspirava a classificar-se per jugar la promoció d’ ascens.** ***(fotografía Levante Emv-La Safor/Arxiu Històric Gandia).***

* Dionisio Ollero reelegit. Al mes d’ abril de 2006, un mes abans del final del campionat i del descens de l’ equip, Dionisio Ollero finalitzava el seu mandat com a president blanc-i-blau. La d’ Ollero, com va succeir l’ any 2002, va ser la única candidatura en presentar-se a les eleccions, convertint-se d’ aquesta manera en president del CF Gandia i reeditant el seu mandat fins la temporada 2009/10.

* Golejada i descens històrics. La temporada 2005/06 ens deixa un balanç negatiu doblement històric. La duríssima derrota patida davant l’ Ontinyent per 0-5 en la jornada 9 (amb 4 gols de l’ ex-gandià Sergio González), suposa la derrota com a local més dura en la història del CF Gandia en categoria nacional (Tercera i Segona B), superant altres registres negatius com el 0-4 davant l’ Aragón (Tercera Divisió, temporada 1976/77), el 3-6 davant el Yeclano (Segona B, temporada 1991/92), o el 2-5 contra el Llíria en (Tercera Divisió, 1993/94). Per altra banda, després de 31 temporades ininterrompudes competint en categoria nacional, el Gandia tornarà a jugar en la Regional Preferent. La darrera ocasiò en què els gandians van jugar en esta categoria va ser en la campanya 1974/75. La gran diferència es que en aquella època la Tercera Divisió comptaba amb sols 4 grups i la Regional Preferent era, en realitat, l’ equivalent a la actual Tercera Divisió.

Imatge d’ un partit del campionat 2005/06 on apareix el migcampista gandià Juli Domínguez. Jugador molt tècnic, el migcampista de Puertollano, procedent del Linense, va ser un dels reforços més interessants de la temporada, però va tindre una trajectòria intermitent **per culpa de les lesions**. **(fotografia Safor** ***Guia***/***Arxiu*** **Històric Gandia).**

* Torna la Copa i la Copa Federació. Cinc anys després de la seua darrera participació (la històrica eliminatòria davant el Barça de l’ any 2000), el Gandia torna a participar en la Copa del Rey. La primera ronda es disputa al mes d’ agost i el rival és un equip de superior categoria, el Vila-Joiosa de Segona B, que curiosament està entrenat per l’ ex jugador gandià Manolo Herrero. El Gandia presentarà batalla al partit d’ anada disputat al Guillermo Olagüe, aconseguint un empat a 1 gol, un resultat just en un partit equilibrat. La superioritat, però, de l’ equip de La Marina Alta quedarà patent en el partit de tornada, aconseguint un contundent 4-0 que classificava l’ equip de La Vila per a la següent ronda. Per altra banda el Gandia s’ inscriu per a participar en la Copa Federació, una competició de nivell nacional on participen equips de Segona B i Tercera. La competició comença en desembre, en plena crisi de resultats en la lliga, i el Gandia aconsegueix una sorprenent classificació després de superar l’ Elx B, remontant amb un contundent 4-0 l’ advers resultat (3-0) del partit d’ anada. En la següent eliminatòria el seu rival serà el potent Puertollano, que eliminà el Gandia per un ajustat resultat global de 2-1. Els manxegs es proclamaran, finalment, campions de la competició després de guanyar en la final el Huesca.

* Descens del Juvenil. Per a certificar una temporada per oblidar, el Juvenil diu adéu a la Lliga Nacional. Després de 5 temporades consecutives en la categoria, el Juvenil del CF Gandia descen després de finalitzar el campionat en la penúltima posició. Els gandians, entrenats per Manolo Verzosa, mantenen el tipus en la primera volta, però s’enfonsen en un segona volta molt fluixa (sols sumen 6 punts), quedant molt lluny dels llocs de permanència, en una temporada en la qual debuta en la categoria el veí Real de Gandia (que també descen). Pel que fa al filial, el Gandia B, entrenat per Diego Miñana, lluitarà durant tot el campionat per aconseguir l’ ascens a Regional Preferent, arribant amb possibilitats a la darrera jornada, on La Nucia B, Ondarense, Gandia B i Ciudad Ducal (l’ altre club de la ciutat) es juguen les dues places d’ ascens. Finalment la derrota del Gandia B a Montaverner i l’ empat del Ciudad Ducal a Teulada deixaran sense premi els dos equips gandians.

ORGANIGRAMA

PRESIDENT	DIONISIO OLLERO
ENTRENADOR	JUANJO JUÁREZ-DIEGO MIÑANA

PORTERS	PROCEDÈNCIA	ANY
IVAN VIDAL	ORIHUELA	2004-05
SERGIO	GANDIA B	2004-05
JUAN Escrivà	GANDIA B	2005-06
DEFENSES
JOSE MANUEL	RIBADESELLA	2005-06
ÁLEX VIVANCOS	ONTINYENT	2005-06
RUBÉN Galera	GANDIA B	2005-06
IVAN MALÓN	JUVENIL	2005-06
LUISJA	GANDIA B	2001-02
MEASSA	JUVENIL	2004-05
PEDRO	GANDIA B	2003-04
VICTOR	ALBACETE B	2004-05
MIGCAMPISTES
JULI Dominguez	LINENSE	2004-05
XAVI TORRES	JUVENIL	2005-06
CRISTIAN	BENIDORM	2004-05
ELIES	GANDIA B	2003-04
JOSE JAIME	VILA-JOIOSA	2004-05
JOAN Rodriguez	JUVENIL	2003-04
MÉRIDA	ALBACETE B	2004-05
ZORNOZA	ALZIRA	2005-06
NAVEIRO	GANDIA B	1999-00
DAVANTERS
JAVI HERRERA	LINENSE	2005-06
GRAU	OLIVA	2005-06
JUAMPA	BENISSA	2005-06
SALVA COSTA	GANDIA B	2002-03
VICENT FAUS	GANDIA B	2005-06
AITOR GÓMEZ	CASTILLO	2005-06
CAMPOS	l’ALCÚDIA	2005-06
PATXI	GANDIA B	2004-05

ALTES: Juan Escrivà, Vicent Faus i Rubén Galera (Gandia B), Iván Malón i Xavi Torres (Juvenil), Álex Vivancos (Ontinyent), Grau (Oliva), José Manuel (Ribadesella), Aitor Gómez (Castillo), Juli i Javi Herrera (Linense), Juampa (Benissa), Carbonell, Campos (Benifaió).

BAIXES: Borja Suárez (Levante B), Héctor (Juvenil) Nacho, Sánchez (Novelda), Lema, David Mallol (Conquense), Beltrán García (Pego), Molina (Benidorm), Néstor (Tarazona), Dani Muñoz (Teruel), Alfaro (Dénia), Raul Sáez (Onda).

PRETEMPORADA

DATA	AMISTOSOS	RS
28-08-05	GANDIA-ALICANTE	1-3
05-08-05	GANDIA-ONTINYENT	1-0
16-08-05	ONDARENSE-GANDIA	1-4
18-08-05	GANDIA-LEVANTE B	0-3
25-08-05	LA FONT-GANDIA	0-3

TROFEU CIUTAT DE GANDIA
No disputat

TERCERA DIVISIÓ GRUP 6

Quart nivell del futbol espanyol integrat per 17 grups de 20 equips.

Del 28 d’agost de 2005 al 28 de Maig de 2006

PARTICIPANTS

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	RS	CL
1	28-08-05	Benicàssim-Gandia	1-1	12
2	04-09-05	Gandia-Alone	2-0	7
3	11-09-05	Elx B-Gandia	0-2	3
4	18-09-05	Gandia-Vila-real B	0-2	8
5	25-09-05	Burjassot-Gandia	0-1	6
6	02-10-05	Gandia-Catarroja	1-1	5
7	09-10-05	Puçol-Gandia	4-1	7
8	12-10-05	Gandia-Dénia	1-1	10
9	16-10-05	Gandia-Ontinyent	0-5	12
10	23-10-05	Eldense-Gandia	1-1	13
11	30-10-05	Gandia-Pego	1-0	9
12	06-11-05	Torrevieja-Gandia	2-1	13
13	13-11-05	Gandia-Castelló B	2-0	11
14	20-11-05	Dolores-Gandia	2-1	12
15	27-11-05	Gandia-València B	0-1	12
16	04-12-05	Burriana-Gandia	2-1	15
17	08-12-05	Gandia-Novelda	0-2	16
18	11-12-05	Oliva-Gandia	0-0	16
19	18-12-05	Gandia-Alicante B	2-3	18
20	08-01-06	Santa Pola-Gandia	2-1	19
21	15-01-06	Gandia-Onda	1-0	17
22	22-01-06	Gandia-Benicàssim	2-2	18
23	29-01-06	Alone-Gandia	0-0	16
24	05-02-06	Gandia-Elx B	1-1	17
25	12-02-06	Vila-real B-Gandia	1-0	17
26	15-02-06	Gandia-Burjassot	0-1	17
27	19-02-06	Catarroja-Gandia	3-0	19
28	26-02-06	Gandia-Puçol	3-1	17
29	05-03-06	Dénia-Gandia	0-0	16
30	09-03-06	Ontinyent-Gandia	4-1	18
31	12-03-06	Gandia-Eldense	0-1	19
32	19-03-06	Pego-Gandia	0-2	18
33	26-03-06	Gandia-Torrevieja	2-2	18
34	02-04-06	Castelló B-Gandia	1-0	18
35	09-04-06	Gandia-Dolores	0-0	18
36	16-04-06	València B-Gandia	3-1	18
37	23-04-06	Gandia-Burriana	0-1	18
38	30-04-06	Novelda-Gandia	1-1	18
39	07-05-06	Gandia-Oliva	1-2	19
40	14-05-06	Alicante B-Gandia	2-0	19
41	21-05-06	Gandia-Santa Pola	1-0	18
42	28-05-06	Onda-Gandia	2-1	20

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	FC
1	VILA-REALB	100	42	30	10	2	78	20
2	VALÈNCIA B	89	42	28	5	9	75	30
3	ELDENSE	80	42	22	14	6	69	34
4	DÉNIA	76	42	22	10	10	63	38
5	Burjassot	75	42	22	9	11	65	38
6	Ontinyent	73	42	21	10	11	65	40
7	Novelda	72	42	20	12	10	52	39
8	Onda	64	42	18	10	14	58	46
9	Castelló B	62	42	16	14	12	50	44
10	Alone	55	42	14	13	15	47	51
11	Catarroja	55	42	15	10	17	47	50
12	Torrevieja	52	42	13	13	16	43	44
13	Dolores	50	42	14	8	20	45	69
14	Elx B	47	42	13	8	21	33	47
15	Puçol	47	42	12	11	19	52	59
16	Alicante B	42	42	11	9	22	41	68
17	Oliva	41	42	11	8	23	32	63
18	Pego	41	42	11	8	23	45	67
19	BURRIANA	39	42	9	12	21	37	61
20	GANDIA	39	42	9	12	21	36	58
21	BENICÀSSIM	37	42	8	13	21	38	73
22	SANTA POLA	34	42	7	13	22	29	61

PROMOCIÓ D’ ASCENS: Vila-real B, València B, Eldense i Dénia (ascens del València B i l’ Eldense) DESCENS: Burriana, Gandia, Benicàssim i Santa Pola.

COPA DEL REY

RONDA	DATA	PARTIT	RS
1	12-08-05	GANDIA-VILA-JOIOSA	1-1
	20-08-05	VILA-JOIOSA-GANDIA	4-0

ALINEACIONS
GANDIA 1-VILA-JOIOSA 1. Estadi Guillermo Olagüe.
GANDIA: Iván Vidal, Pedro Castelló, Victor, Meassa, Álex Vivancos, Juli (José Jaime 62′), Raúl Mérida (Elies 74′), Cristian, Naveiro, Juampa (Patxi 62′) i Grau.
GOLS: Grau 26′ (1-0), Machado 54′ (1-1).

VILA-JOIOSA 4-GANDIA 0. Estadi Nou Pla (La Vila-Joiosa).
GANDIA: Iván Vidal, Pedro Castelló, José Manuel, Victor, Alex Vivancos, Juli, Mérida, Cristian, Jose Jaime, Juampa, Grau.
GOLS: Chupe 36′, Agulló 60′, Sosa 88’i Tornero 92′.

COPA FEDERACIÓ

RONDA	DATA	PARTIT	RS
1/16	15-12-05	ELX B-GANDIA	3-1
	04-01-06	GANDIA-ELX B	4-0
1/8	18-01-06	PUERTOLLANO-GANDIA	2-0
	25-01-06	GANDIA-PUERTOLLANO	1-0

GANDIA B

PRIMERA REGIONAL GRUP 6

Del 18 de Setembre de 2005 al 21 de Maig de 2006.

PARTICIPANTS
CF GANDIA B–CD TEULADA–UD BENIOPA–VILA-JOIOSA CF B–XIXONA ESPORTIU–AIELO CF–CD ALBAIDENSE–CF SANT RAFAEL–RAYO IBENSE CF–CF FINESTRAT–CD CIUDAD DUCAL–LA NUCIA CF B–CE LA FONT D’ EN CARRÒS CF–UD ONDARENSE–UE MONTAVERNER–UE ADZENETA

J	RS	PARTIT	RS	J
1	0-2	Teulada-Gandia B	1-2	16
2	6-1	Gandia B-Beniopa	5-2	17
3	1-2	Vila-Joiosa B-Gandia B	0-1	18
4	4-1	Gandia B-Xixona	0-1	19
5	2-1	Aielo-Gandia B	1-0	20
6	1-0	Gandia B-Albaidense	1-1	21
7	3-3	Sant Rafael-Gandia B	0-1	22
8	1-0	Gandia B-Rayo Ibense	1-2	23
9	1-3	Finestrat-Gandia B	0-0	24
10	0-0	Gandia B-La Nucia B	1-2	25
11	2-3	C.Ducal-Gandia B	0-3	26
12	3-1	Gandia B-La Font	2-2	27
13	0-0	Gandia B-Ondarense	0-3	28
14	4-2	Adzeneta-Gandia B	0-4	29
15	3-3	Gandia B-Montaverner	0-3	30

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	LA NUCIA B	57	30	16	9	5	45	25
2	ONDARENSE	56	30	16	8	6	57	27
3	C.Ducal	55	30	15	10	5	59	37
4	Gandia B	52	30	15	7	8	55	37
5	Vila-joisaB	49	30	13	10	7	54	32
6	Rayo Ibense	44	30	13	5	12	42	35
7	Teulada	40	30	10	10	10	33	41
8	La Font	39	30	10	9	11	35	41
9	Xixona	37	30	10	7	13	47	53
10	Aielo	36	30	10	6	14	33	47
11	Finestrat	35	30	8	11	11	36	41
12	Beniopa	35	30	10	5	15	40	55
13	Albaidense	31	30	9	4	17	32	50
14	Montaverner	31	30	8	7	15	45	65
15	San Rafael	30	30	5	15	10	33	40
16	Adzaneta	29	30	8	5	17	22	42

ASCENS: Muro PROMOCIÓ: Rayo Ibense. DESCENS: Oliva B, Bellreguard i Rayo Levante.

LLIGA NACIONAL DE JUVENILS GRUP 8

Del 4 de Setembre de 2005 al 23 d’ Abril de 2006.

PLANTER
Entrenador: Manolo Berzosa. Porters: Ruben Frasquet i Herminio Pellicer. Defenses: Jean Baptiste Edgart, Joan Francesc Albi, Luis Fort, Hector Gracia, Carmelo Calvillo, Jordi Cloquell, Paolo Orfino, Javier Peiro i Juanba Climent. Migcampistes: Daniel García, Francisco Peris, Juaquin Ferrer, David Ollero, Juan Burguera, Marc Figueres, Carlos Ramiro, Jorge Díaz, Jorge Hernández, Didac Garcia i Marcos Torregrosa. Davanters: Jonathan Blasco, Ferran Albelda, Josep Bou i Adrián Muñoz.

PARTICIPANTS
CF GANDIA–CD CASTELLÓ B–VILA-REAL CF B–ALICANTE CF–HÉRCULES CF B–EF TORRENT–LEVANTE UD B–VALÈNCIA CF B–ELX CF–ONTINYENT CF-CE L’ ALCÚDIA–BENIDORM CF–KELME CF (Elx)–COLEGIO SALGUI EDE (València)–REAL DE GANDIA CF–CD OLIMPIC.

RESULTATS

J	RS	PARTIT	RS	J
1	5-1	Vila-Real B-Gandia	1-0	16
2	1-2	Gandia-Levante B	0-2	17
3	2-1	Kelme-Gandia	1-0	18
4	1-2	Gandia-Alicante	1-4	19
5	1-2	C.Salgui-Gandia	1-2	20
6	1-0	Gandia-Ontinyent	1-2	21
7	4-1	Olímpic-Gandia	2-2	22
8	0-3	Gandia-València B	0-2	23
9	4-0	Hércules B-Gandia	0-0	24
10	1-1	Gandia-Benidorm	1-3	25
11	1-1	Gandia-Real de Gandia	1-1	26
12	4-1	Castelló-Gandia	1-0	27
13	3-4	Gandia-Torrent	1-3	28
14	0-1	Elx B-Gandia	5-0	29
15	1-1	Gandia-L’Alcudia	1-4	30

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	CASTELLÓ	68	30	21	5	4	58	25
2	Vila-real B	62	30	19	5	6	59	28
3	ALICANTE	56	30	16	8	6	50	29
4	Hércules B	52	30	16	4	10	54	37
5	TORRENT	49	30	14	7	9	47	35
6	Levante B	48	30	14	6	10	54	45
7	Valencia B	42	30	10	12	8	40	30
8	Elx B	42	30	12	6	12	43	34
9	Ontinyent	39	30	11	6	13	33	36
10	L’ Alcúdia	39	30	10	9	11	33	39
11	Benidorm	39	30	11	6	13	40	50
12	Kelme	38	30	9	11	10	32	39
13	C,SALGUI	36	30	10	6	14	39	48
14	R.DE GANDIA	21	30	4	9	17	29	64
15	GANDIA	18	30	4	6	20	26	66
16	OLÍMPIC	16	30	4	4	22	30	62

ASCENS: Castelló, Alacant i Torrent. DESCENS: Colegio Salgui, Real de Gandia, Gandia i Olímpic.

21/11/2025

CF GANDIA

SANZ. L’ ESCUT AL COR (32).

» Un dels porters més recordats del Gandia de la dècada dels seixanta i principis dels setanta. Va jugar 7 temporades amb el primer equip blanc-i-blau, aconseguint ser subcampió de lliga de Tercera Divisió en 2 ocasions i disputant una promoció d’ ascens a Segona Divisió davant el Mahón «

TRAJECTÒRIA
Ducal Borgia
Juvenil CF Gandia (1960-1962)
CF Simat (1962/63)
CF Grao (1963/64)
CF Gandia (1963/64)
SD Sueca (1964-1966)
UD Oliva (1966/67)
CF Gandia (1967-1973)

Salvador Sanz Martí va nàixer a Aielo de Malferit el 6 d’ agost de 1943. Resident a Gandia, la seua trajectòria futbolistica va començar en categoria infantil amb el Ducal-Borgia, jugant posteriorment, durant dues temporades, amb el juvenil del CF Gandia. En la temporada 1962/63, la seua primera temporada com amateur, fitxa pel Simat, equip vinculat al CF Gandia, i en la campanya 1963/64 pel CF Grao, una mena d’ equip filial del Gandia que en temporades posteriors serà rebatejat com a UD Portuarios. En la segona volta d’ eixa temporada 1963/64 Sanz, en companyia d’ altres futurs mites blanc-i-blaus, Soldevila i Maso, dona el salt al primer equip del Gandia. La falta de experiència i la presència d’ un altre mite gandià, Pallarés, que és el titular en la porteria blanc-i-blava, provoquen la marxa, en busca de minuts, de Sanz a la SD Sueca, rival del Gandia en Tercera Divisió. El nostre protagonista jugarà dues temporades amb l’ equip arrosser amb bons resultats (va ser quart i nové classificat) i, posteriorment, en la temporada 1966/67, firmarà, també en Tercera, amb la UD Oliva. Amb la experiència acumulada, regresa al CF Gandia en la temporada 1967/68, la seua gran temporada, aconseguint la titularitat de l’ equip blanc-i-blau. Sanz va tindre l’ honor de ser el primer porter del Gandia en situar-se baix els tres pals del Guillermo Olagüe, disputant el partit inaugural del nou estadi davant l’ Acero, el 31 de desembre de 1967. A més, en la lliga va aconseguir el subcampionat (sols per darrere de l’ Ontinyent), disputant la promoció d’ ascens a Segona Divisió davant la UD Mahón, una eliminatòria que es va resoldre en un partit de desempat, el més llarg de la història del CF Gandia, que va durar 160 minuts (es van jugar 2 pròrrogues de 40 i 30 minuts) i en el qual va aconseguir la classificació l’ equip balear pel major nombre de còrners a favor. La excel.lent temporada de Sanz amb el Gandia va tindre la seua recompensaen rebre el guardó de millor porter del grup valencià de Tercera Divisió atorgat pel setmanari Deportes. Sanz compartirà la titularitat en les següents temporades amb el porter de València Aguilar, i viurà una gran època del Gandia, que baix les ordres de l’ entrenador Pepe Arnau i amb la presidència de Guillermo Olagüe, aconseguirà un nou subcampionat de lliga en la temporada 1969/70, a més de la classificació per a jugar en un nou format de Tercera Divisió, reduït a sols 4 grups, en les temporades 1970/71 i 1971/72. Després de perdre la categoria en la temporada 1971/72, jugarà la seua darrera campanya amb el Gandia, en Regional Preferent, en la temporada 1972/73. Salvador Sanz va faltar al Grau de Gandia el 19 de març de 2016. Tenia 73 anys.

* * ÀLBUM FOTOGRÀFIC * *

**Temporada 1963/64. Un jove Sanz de 20 anys juga amb el CF Grau. En finalitzar el campionat de Tercera Regional pujarà al primer equip del CF Gandia.** **(fotografia Ciudad de Gandia/Arxiu Històric Gandia).**

26 de maig de 1968. Partit d’ anada de la promoció a Segona Divisió disputat al camp de San Carlos de Maó davant la UD Mahón. Sanz, d’ esquena, rebutja el baló davant la presència d’ un davanter rival. El cronista del partit (que va finalitzar amb victòria local per 1-0) va considerar el porter gandià com el millor del seu equip. (***fotografia Ciudad de Gandia/Arxiu Històric Gandia).***

2 de juny de 1968. Guillermo Olagüe. Partit de tornada de la promoció davant el Mahón. Sanz va a defensar novament la porteria del Gandia en un partit que va finalitzar amb victòria gandiana per 1-0, forçant un partit de desempat a Tarragona que es va resoldre amb la classificació de l’ equip menorquí.

**Temporada 1970/71. Sanz juga en un dels millors Gandia de la història, amb jugadors com Zuazu, Clarés, Soldevila o Maso, en una potent Tercera Divisió davant equips valencians, catalans i balears.**

**Temporada 1972/73. Darrera temporada al Gandia. Amb prop de 30 anys**, i amb l’ equip en Regional Preferent, es produeix el relleu generacional. El Gandia disputa una promoció d’ ascens a Tercera davant el Poblense (amb victòria), però el titular és el jove Isidro.

14/11/2025

CF GANDIA

2004-2005. 25 PARTITS INVICTES. OFEGATS DAVANT EL MAR MENOR.

FETS DESTACATS

* No més esglais. Després del patiment de la temporada anterior per mantindre la categoria, el Gandia presenta un projecte més potent i amb una dotació econòmica molt superior. Si la passada temporada el pressupost per al primer equip era de 222.000 euros, en la present augmenta a 3000.000 euros. No es ven clarament l’ objectiu de lluitar per l’ ascens, per si de cas, però sembla que el planter presenta suficients garanties per estar en la zona capdavantera de la classificació. Els preus dels abonaments son de 180 euros Tribuna i 110 euros General, amb preus reduïts per a Joves i Jubilats: 90 euros Tribuna i 60 euros General. Al començament del campionat el club tenia poc més de 400 socis.

**CF GANDIA 2004/05**. **Dalt: Iván Vidal, Borja Suárez, Naveiro, Albelda, Dani Muñoz, Luisja, Pedro Castelló, Raúl Sáez, Sánchez, Molina i Sergio.** ***al mig***: Victor, Salva Costa, Beltrán García, Bodí (fisioterapeuta), Gabriel Carrión (segón entrenador), Ollero (president), Juárez (entrenador), Pellicer (preparador físic), Jose Jaime, Joan, Elíes i César (utiller). ***Baix*: Héctor, Mérida, Mallol, Meassa, Juan, Néstor, Cristian, Nacho i Alfaro.** (**fotografia** ***Safor Guia).***

* Juàrez nou entrenador. Dionisio Ollero aposta per dos noms il.lustres dels huitanta i novanta: l’ ex-futbolista del club i de Primera Divisió Juanjo Juárez és el nou entrenador del primer equip, mentre l’ ex-entrenador Damián Castaño passa a ocupar el càrrec de Director Esportiu. El nou projecte presentarà moltes novetats. Després de diversos intents infructuosos, torna per fi a la porteria l’ ex-jugador de la pedrera Iván Vidal, procedent de l’ Orihuela. Del Vila-joiosa de Segona B arriben dos saforencs: el bellreguardí Jose Jaime i l’ Oliver Néstor. Borja Suárez, Meassa i Sergio, entre d’ altres, son destacats jugadors de la pedrera que donen el salt al primer equip, mentre que les bones relacions amb l’ Albacete faciliten l’ arribada de dos jugadors de la seua pedrera: Víctor i Mérida. La llista de jugadors forans es completa amb l’ arribada de tres jugadors de la comarca de L’ Alcoià: Nacho, Molina i Cristian. Per últim, arriba com a reforç d’ última hora i amb la temporada ja començada, el galleg Lema, procedent del futbol murcià.

Juanjo JUÁREZ és el nou entrenador del Gandia. Després d’ una llarga trajectòria professional, en la qual va jugar en Primera Divisió amb el València i l’ Albacete, penja les botes en la temporada 1996/97 defensant en Segona B el Gandia, amb el qual va jugar 4 temporades en dues etapes. L’ entrenador gandià comença entrenant diversos equipos de la pedrera blanc-i-blava i debuta amb el primer equip en la temporada 2003/04, substituint en 2 partits Domingo Pomar, absent per motius laborals. Juárez serà entrenador del Gandia durant dues temporades: 2004/05 i 2005/06. ***(Fotografia Ximo Ferri***. Levante Emv-La Safor/Arxiu Històric Gandia).

* Juanma, adéu a l’ últim supervivent. Cristian Galdón, després de 3 temporades, diu adéu al Gandia i és una de les baixes més destacades de la temporada. Pep Albelda, per la seua banda, després de realitzar la pretemporada, continúa amb problemes al genoll i causa baixa , però la marxa més sensible es, sens dubte, la de Juanma Salcedo. Últim supervivent de l’ equip històric que aconseguí l’ ascens de la temporada 1995/96 i que es va consolidar en la Segona B de finals dels 90, el lateral esquerre gandià no pot compatibilitzar els entrenaments de la pretemporada amb un curs de formació laboral, i deixa el club.

JUANMA Salcedo. Arriba al Gandia en categoria cadet procedent de la UD Almoines i debuta amb el primer equip en la temporada 1993/94. Juanma formarà part de l’ equip que aconsegueix l’ ascens a Segona B de la temporada 1995/96 i jugarà durant 5 temporades consecutives en Segona B amb l’ equip blanc-i-blau. Després d’ onze temporades al primer equip blanc-i-blau, fitxarà pel Benissa de Regional Preferent.

* Exili al Rois de Corella. La gespa natural de l’ estadi gandià no dona per a més. Després de diversos intents de ressembra, l’ estat del terreny de joc gandià, amb l’ arribada de l’ hivern, presenta invariablement un estat lamentable que condiciona, a més, el joc de l’ equip. S’ acorda, per tant, amb el consistori, la implantació de la nova superficie de moda, la gespa artificial, que comença a desenvolupar-se ràpidament pel futbol valencià. Es decideix, igualment, que durant les obres el Gandia jugarà al camp principal del complexe Roís de Corella. El retràs del començament de les obres provoca que el Gandia inicie la temporada al Guillermo Olagüe, disputant l’ últim partit de la seua història en gespa natural (o el que quedava d’ ella) el 28 de Novembre de 2004 davant el Puçol. El Gandia jugarà el primer partit al Roís de Corella, davant l’ Eldense, el 12 de Desembre de 2004. Els gandians jugaran al Roís 11 partits (generalment diumenge al matí) i estrenaran la nova gespa del Guillermo Olagüe en l’ últim partit de lliga, davant el Torrellano, setmanes abans del decisiu partit de promoció d ‘ ascens davant el Mar Menor.

Imatge del camp principal del complexe Roís de Corella, on el Gandia va a jugar 11 partits de lliga de la temporada 2004/05 (amb 4 victòries i 7 empats) a causa de les obres d’ instal.lació de la gespa artificial al Guillermo Olagüe.

* Subcampions de lliga. Després d’ una pretemporada, de nou atípica, marcada per la impossibilitat d’ entrenar i jugar al Guillermo Olagüe per preservar la gespa, i que provoca que el Gandia hagi de fer la pretemporada al Roís de Corella, el campionat comença amb un plat fort a casa: el duel davant el gran favorit, València B, que acabava de baixar de Segona B. Un partit que finalitza amb empat sense gols. El Gandia protagonitza un començament de lliga irregular, que té un punt d’ inflexió: la contundent victòria al camp del Paterna per 2-6 (jornada 13) que serveix per a trencar una ratxa inquietant de 7 partits sense guanyar i que enceta una espectacular sèrie de partits invicte (25) que catapulten el Gandia a la zona de privilegi. Els blanc-i-blaus es mostren com un equip molt regular, que rep molts pocs gols i que en la davantera té un jugador en estat de gràcia: l’ alcoià Molina. El València B, com s’ esperava, domina el campionat amb autoritat des d’ el començament, i el Gandia, finalment, s’ ha d’ aconformar amb una valuosa segona plaça que li permet disputar la promoció d’ ascens i que, a més, el classifica per a disputar la Copa del Rey (sols es classifica el campió i el València B com a filial no pot fer-ho).

* Record. 25 partits invicte. El 7 de novembre de 2004 el Gandia cau derrotat al camp del Burriana. No tornarà a perdre un partit fins el de 22 de maig de l’ any següent, al camp del Catarroja…son un total de 25 partits invictes, una xifra que supera per 1 partit el rècord anterior, que datava de la temporada 1978/79. El Gandia, amb aquesta espectacular regularitat es proclama subcampió de lliga, però podia haver aconseguit perfectament la primera posició de no ser per una curiosa (i dolenta) estadística com a local, una circumstància que ja va succeir en la temporada anterior, quan sols es van guanyar 4 partits a casa (1 d’ ells als despatxs). Els gandians, en la present temporada, en efecte, sols guanyen a casa 5 partits, mentre fòra aconsegueixen 10 victòries (el doble). El tràfec que suposa realitzar la pretemporada al Roís de Corella, començar el campionat al Guillermo Olagüe, tornar al Roís al mes de desembre, i tornar de nou a l’ Olagüe en la recta final del campionat, podria explicar esta extranya estadística.

Jorge MOLINA Vidal (Alcoi, 1982), debuta en Tercera Divisió amb l’ Alcoyano en la temporada 1999/2000. Després de quatre temporades al Collao, fitxa pel Benidorm, aconseguint l’ ascens a Segona B en la temporada 2003/04. La seua única temporada a Gandia serà molt recordada, doncs es convertirà en principal referent ofensiu i màxim golejador de l’ equip. Molina «explota» com a davanter professional en la temporada 2009/10, proclamant-se màxim golejador de Segona A amb l’ Elx, i militant posteriorment, durant 9 temporades, en Primera Divisió amb el Betis, Getafe i Granada.

* La quarta promoció. El Gandia torna a classificar-se per a disputar la promoció d’ ascens a Segona B nou temporades després de la seua darrera participació (1995/96), que va suposar l’ ascens. La promoció, des de la temporada 2003/04, es disputa amb un nou format de eliminatòries directes que substitueix la lligueta. El Gandia haurà, doncs, de superar dues eliminatòries per tornar a Segona B, enfrontant-se a equips balears, catalans o murcians. En la primera ronda el seu rival serà la AD Mar Menor, de la localitat murciana de San Javier. El guanyador s’ enfrontarà a l’ equip vencedor de l’ emparellament Reus-Constància.

* Ofegats davant el Mar Menor. La eliminatòria davant l’ equip murcia comença amb un valuós empat (1-1) aconseguit al camp del Mar Menor, en un partit on les bones actuacions del porter gandià, Iván Vidal, van ser decisives. El partit de tornada es disputa a un Guillermo Olagüe que registra la millor entrada de les últimes temporades. Després d’ anys de decepcions, l’ afició gandiana torna a l’ estadi per tractar de portar l’ equip, de nou, a la Segona B. La primera part finalitza amb empat sense gols, però al començament de la segona meitat el Gandia aconsegueix dos gols en 20 minuts (Mallol i Molina) que deixen la classificació pràcticament en la butxaca, especialment perquè el Mar Menor juga, a més, amb un jugador menys per la expulsió d’ Emilio Pinto. La afició comença a pensar en la següent eliminatòria davant el Reus, quan de forma absolutament insospitada, i malgrat la seua inferioritat numèrica, el Mar Menor empata el partit en 10 minuts davant d’ un Gandia completament desconcertat. Queden encara 12 minuts per a la fi i el Gandia intenta a la desesperada el gol de la victòria, però el marcador no es meneja i el Mar Menor acaba aconseguint una classificació increïble davant la desesperació dels jugadors gandians. Després d’ una gran temporada, el que havia de ser una festa es converteix en un autèntic drama esportiu. El Gandia romandrà, un any més, en Tercera Divisió.

Possiblement el fitxatge més rellevant de la temporada, Jose Jaime arriba al Gandia procedent del Vila-Joiosa de Segona B, equip amb el qual havia fitxat després de jugar dues temporades amb l’ Ontinyent. El migcampista bellreguardí va fer una notable temporada amb el Vila-joiosa, sent titular habitual i aconseguint l’ objectiu del club, la permanència, i baixa a la Tercera Divisió per portar el Gandia a l’ ascens. Jose Jaime va ser un jugador molt important per al tècnic Juárez, però, desgraciadament, una inoportuna fractura en un dit del peu el va deixar fòra de la promoció davant el Mar Menor. Va jugar 2 temporades amb el Gandia (2004-2006) i, posteriorment, 4 temporades (3 d’ elles a Segona B) amb el CD Dénia. ***(fotografia Safor Guia).***

* * * UN PARTIT PER OBLIDAR * * *

12 de Juny de 2005. Partit de tornada promoció d’ ascens. Guillermo Olagüe. La secció on recordem un partit especial de cada temporada ens deixa en la present campanya un partit molt extrany; un partit on la festa, en pocs minuts, es va convertir en una profunda decepció, i que va meréixer un capitol especial dins de Futbol en la Ribera del Serpis, on resumirem la temporada 2004/05 i, especialment, el Gandia-Mar Menor, un partit per al record. Un partit, en realitat…per oblidar.

25 PARTIDOS INVICTOS Y UNA TARDE QUE FUE UNA PESADILLA.

* Molina màxim golejador. Un dels jugadors més importants del campionat es, sens dubte, Jorge Molina. El jugador alcoià es el màxim referent ofensiu del Gandia i es proclama màxim golejador de l’ equip amb 21 gols (20 en la Lliga i 1 gol en la promoció). A més, és el tercer màxim golejador del grup 6 de Tercera, sols per darrere de Jonathan del Vila-real B amb 30 gols i Javi Guerra del València B amb 22. La taula de golejadors del Gandia va ser la següent: Molina (21 gols), Cristian (7), Costa, José Jaime i Mallol (4), Borja, Pedro Castelló, Beltrán, Néstor i Lema (2), Mérida, Naveiro, Elíes, Dani Muñoz i Raúl Sáez (1). Iván Vidal, per la seua banda, realitza una gran temporada baix els tres pals i és dessignat millor porter del campionat per la revista Todo Fútbol, que resumeix la temporada 2004/05. La revelació de l’ equip és, sens dubte, el defensa central procedent del Juvenil Borja Suárez, que es converteix en una peça fonamental en la reraguarda gandiana.

L’ onze ideal de la temporada al grup 6 de Tercera Divisió per a la revista especial Todo Futbol (editada pel grup Don Balón) va comptar amb la presència del gandià Iván Vidal, el porter menys golejat de la lliga.

* El Gandia B discret. Després de 9 temporades consecutives en Regional Preferent, el filial gandià regresa a la Primera Regional realitzant una temporada discreta, sense pena ni glòria. Els gandians finalitzen el campionat en la zona templada de la taula, molt lluny dels llocs capdavanters ocupats pel Muro i el Rayo Ibense, que dominen clarament la competició El Juvenil, per la seua banda, disputarà la quarta temporada consecutiva en Lliga Nacional, finalitzant en la huitena posicio, l’ equador de la classificació, lluny de la zona de privilegi, però també de la zona del descens.

**Imatge d’el primer equip en un partit de pretemporada.**

ORGANIGRAMA

PRESIDENT	DIONISIO OLLERO
ENTRENADOR	JUANJO JUÁREZ

PORTERS	PROCEDÈNCIA	ANY
IVAN VIDAL	ORIHUELA	2004-05
SERGIO	GANDIA B	2004-05
DEFENSES
BORJA Suárez	JUVENIL	2004-05
HECTOR	JUVENIL	2004-05
LUISJA	GANDIA B	2001-02
MEASSA	JUVENIL	2004-05
NACHO	VILLARROBLEDO	2004-05
PEDRO	GANDIA B	2003-04
SÁNCHEZ	DÉNIA	2001-02
VICTOR	ALBACETE B	2004-05
LEMA	SANGONERA	2004-05
MIGCAMPISTES
BELTRAN	GANDIA B	2002-03
CRISTIAN	BENIDORM	2004-05
ELIES	GANDIA B	2003-04
JOAN	JUVENIL	2004-05
JOSE JAIME	VILA-JOIOSA	2004-05
David MALLOL	UNIV.LAS PALMAS	2003-04
JUAN	JUVENIL	2003-04
MÉRIDA	ALBACETE B	2004-05
NAVEIRO	GANDIA B	1999-00
DAVANTERS
ALFARO	NUMANCIA B	2004-05
SALVA COSTA	GANDIA B	2002-03
MOLINA	BENIDORM	2004-05
DANI	VALÈNCIA JUV.	2004-05
RAUL SÁEZ	ALZIRA	2001-02
NESTOR	VILA-JOIOSA	2004-05
PATXI	GANDIA B	2004-05

ALTES: Juàrez (entrenador, Juvenil B), Iván Vidal (Orihuela), Sergio i Patxi (Gandia B), Borja, Joan, Meassa i Héctor (Juvenil), Nacho (Villarrobledo), Victor i Mérida (Albacete B), Lema (Sangonera), Cristian i Molina (Benidorm), José Jaime i Nestor (Vila-joiosa), Alfaro (Numancia B), Dani Muñoz (València Juvenil).

BAIXES: Domingo Pomar (entrenador), Quique (Hércules, preparador físic), Ripollés (Puçol), Alfonso (Ontinyent), Dani Durà, Kiko (Teruel), Carlos Aniado, Luis, Ruano (Sueca), Albelda, Juanma Salcedo (Benissa), Àlex (Catarroja), Sempere, David Llácer (Olímpic), Javi Benitez (Alcázar), Mario (Ontinyent), Marzal, More (Tavernes), Sergio González (Ontinyent), Enrique, Cristian Galdón (Olímpic).

PRETEMPORADA

DATA	AMISTOSOS	RS
31-07-04	GANDIA-ALICANTE	1-2
07-08-04	OLÍMPIC-GANDIA	1-1
11-08-04	CARCAIXENT-GANDIA	1-2
13-08-04	GANDIA-VILA-JOIOSA	2-0
16-08-04	TEULADA-GANDIA	0-4
19-08-04	POBLA LLARGA-GANDIA	1-1

TROFEU CIUTAT DE GANDIA
No disputat

TERCERA DIVISIÓ GRUP 6

Quart nivell del futbol espanyol integrat per 17 grups de 20 equips.

Del 29 d’agost de 2004 al 29 de Maig de 2005

PARTICIPANTS

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	RS	CL
1	29-08-04	Gandia-València B	0-0	11
2	05-09-04	Benicàssim-Gandia	1-3	5
3	12-09-04	Burjassot-Gandia	0-0	7
4	19-09-04	Gandia-Santa Pola	2-0	5
5	26-09-04	Vila-real B-Gandia	0-1	2
6	03-10-04	Gandia-Onda	0-1	3
7	10-10-04	Acero-Gandia	2-2	6
8	17-10-04	Gandia-Dénia	0-0	7
9	24-10-04	Pego-Gandia	2-2	8
10	31-10-04	Gandia-Elx B	0-1	11
11	07-11-04	Burriana-Gandia	1-0	11
12	14-11-04	Gandia-Oliva	0-0	12
13	21-11-04	Paterna-Gandia	2-6	11
14	28-11-04	Gandia-Puzol	0-0	12
15	05-12-04	Ontinyent-Gandia	0-3	9
16	12-12-04	Gandia-Eldense	1-1	9
17	19-12-04	Alicante B-Gandia	0-1	5
18	09-01-05	Gandia-Catarroja	1-1	6
19	16-01-05	Torrellano-Gandia	0-2	6
20	23-01-05	Valencia B-Gandia	0-0	6
21	30-01-05	Gandia-Benicàssim	1-1	4
22	06-02-05	Gandia-Burjassot	3-1	4
23	13-02-05	Santa Pola-Gandia	2-2	4
24	20-02-05	Gandia-Vila-real B	2-2	6
25	27-02-05	Onda-Gandia	0-1	3
26	06-03-05	Gandia-Acero	4-1	3
27	13-03-05	Dénia-Gandia	1-2	2
28	20-03-05	Gandia-Pego	2-1	2
29	27-03-05	Elche B-Gandia	0-0	3
30	03-04-05	Gandia-Burriana	0-0	3
31	10-04-05	Oliva-Gandia	0-1	2
32	17-04-05	Gandia-Paterna	1-1	2
33	24-04-05	Puzol-Gandia	0-1	2
34	01-05-05	Gandia-Ontinyent	3-2	2
35	08-05-05	Eldense-Gandia	1-1	2
36	15-05-05	Gandia-Alicante B	0-0	2
37	22-05-05	Catarroja-Gandia	3-2	2
38	29-05-05	Gandia-Torrellano	2-1	2

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	VALÈNCIA B	73	38	21	10	7	67	23
2	GANDIA	66	38	16	18	4	52	29
3	ELDENSE	65	38	16	17	5	50	33
4	SANTA POLA	63	38	17	12	9	49	41
5	Vila-real B	63	38	17	12	9	77	47
6	Elx B	62	38	16	14	8	50	42
7	Onda	59	38	15	14	9	58	42
8	Dénia	58	38	15	13	10	51	41
9	Catarroja	55	38	14	13	11	52	41
10	Alicante B	52	38	13	13	12	42	48
11	Burjassot	51	38	13	12	13	42	44
12	Ontinyent	51	38	14	9	15	57	53
13	Burriana	44	38	12	8	18	45	53
14	Pego	42	38	10	12	16	41	58
15	Puçol	40	38	8	16	14	34	45
16	Oliva	39	38	9	12	17	34	42
17	Benicàssim	38	38	9	11	18	50	68
18	PATERNA	37	38	9	10	19	35	62
19	TORRELLANO	36	38	7	15	16	38	54
20	ACERO	22	38	5	7	26	34	92

PROMOCIÓ D’ ASCENS: València B, Gandia, Eldense i Santa Pola. (no ascen cap equip). DESCENS: Paterna, Torrellano i Acero.

PROMOCIÓ D’ASCENS A SEGONA B

RONDA	DATA	PARTIT	RS
1	05-06-05	MAR MENOR-GANDIA	1-1
	12-06-05	GANDIA-MAR MENOR	2-2

Classificat el Mar Menor pel valor doble dels gols en camp contrari.

AD MAR MENOR 1-CF GANDIA 1. Estadi Pitin (San Javier).
MAR MENOR: Trujillo, Leo, Santi Polo, Juanjo (Emilio Pinto), Dani Fernández, Jorge, Tornero, Edu Espada, Eloy, Sergio García (Raúl), Emilio Rodríguez (Silvio).
GANDIA: Iván Vidal, Víctor, Lema, Borja, Sánchez, Naveiro (Nacho), Cristian, Mérida (Salva Costa), Molina, Mallol (Beltrán) i Nestor (Raúl Sáez).
GOLS: 0-1 Cristian (p) 2′. 1-1 Emilio Rodríguez 4′.
ÀRBITRE: Molina Molina (Col.legi andalus).

CF GANDIA 2-AD MAR MENOR 2. Guillermo Olagüe.
GANDIA: Iván Vidal, Nacho (Pedro Castelló), Lema, Víctor, Borja, Naveiro, Cristian, Mérida, Molina, Mallol (Beltrán) y Raúl Sáez (Nestor).
MAR MENOR: Trujillo, Leo, Santi Polo, Dani Fernández, Pinto, Jorge, Tornero, Silvio, Eloy (Ferradas), Santi García (Raúl), Emilio Rodríguez (Edu).
GOLS: 1-0 David Mallol 46′, 2-0 Molina 64′, 2-1 Santi Polo 68′, 2-2 Ferradas 78′.
ÀRBITRE: A. Monestillo. Expulsà a Emilio Pinto del Mar Menor per roja directa al minut 50.

GANDIA B

PRIMERA REGIONAL GRUP 6

Del 19 de Setembre de 2004 al 15 de Maig de 2005.

PARTICIPANTS
CF GANDIA B–CF LA NUCIA–CF BELLREGUARD–RAYO LEVANTE CF (Benidorm)–CD ALBAIDENSE–XIXONA ESPORTIU–CD CIUDAD DUCAL (Gandia)–CD XERACO–CF FINESTRAT–MURO CF–CF SANT RAFAEL (Ontinyent)–UE ATZENETA–RAYO IBENSE CF–AIELO CF–UD OLIVA B–UD BENIOPA.

J	RS	PARTIT	RS	J
1	0-2	La Nucia-Gandia B	2-3	16
2	1-0	Gandia B-Bellreguard	2-1	17
3	0-0	Rayo Levante-Gandia B	0-1	18
4	1-1	Gandia B-Albaidense	2-3	19
5	2-2	Xixona-Gandia B	2-1	20
6	1-2	Gandia B-Ciudad Ducal	1-5	21
7	3-0	Xeraco-Gandia B	2-1	22
8	0-2	Gandia B-Finestrat	2-1	23
9	2-0	Muro-Gandia B	0-2	24
10	1-1	Gandia B-San Rafael	2-1	25
11	2-2	Atzeneta-Gandia B	0-6	26
12	1-3	Gandia B-Rayo Ibense	1-2	27
13	0-1	Aielo-Gandia B	1-4	28
14	1-1	Oliva B-Gandia B	0-3	29
15	0-1	Gandia B-Beniopa	1-2	30

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	MURO	65	30	20	5	5	55	22
2	RAYO IBENSE	63	30	20	3	7	64	33
3	Xeraco	51	30	15	6	9	75	46
4	Xixona	50	30	14	8	8	55	44
5	C.Ducal	50	30	14	8	8	57	46
6	La Nucía	49	30	14	7	9	54	37
7	Aielo	46	30	15	1	14	39	37
8	Finestrat	45	30	13	6	11	47	36
9	Gandia B	42	30	12	6	12	44	42
10	Albaidense	41	30	11	8	11	48	44
11	Atzeneta	37	30	9	10	11	44	55
12	San Rafael	36	30	9	9	12	45	44
13	Beniopa	36	30	10	6	14	34	48
14	OLIVA B	26	30	5	11	14	32	66
15	BELLREGUARD	23	30	5	8	17	35	55
16	R.LEVANTE*	1	30	1	4	25	29	102

* Rayo Levante 6 punts menys per sanció federativa.

ASCENS: Muro PROMOCIÓ: Rayo Ibense. DESCENS: Oliva B, Bellreguard i Rayo Levante.

LLIGA NACIONAL DE JUVENILS GRUP 8

Del 5 de Setembre de 2004 al 24 d’ Abril de 2005.

PARTICIPANTS
CF GANDIA–VAÈNCIA CF B–TORRELLANO CF–BURJASSOT CF–ALICANTE CF–CD OLÍMPIC–CD ELDENSE–ELX CF–COLEGIO SALGUI EDE (València)–CE L’ ALCÚDIA–BENIDORM CD–VILLAREAL CF B–ONTINYENT CF–TORRE LEVANTE-ORRIOLS CF (València)–KELME CF (Elx).

RESULTATS

J	RS	PARTIT	RS	J
1	2-2	Gandia-València B	2-2	16
2	2-2	Torrellano-Gandia	1-3	17
3	1-2	Burjassot-Gandia	1-1	18
4	1-0	Gandia-Alicante	0-1	19
5	2-1	Alcoyano-Gandia	0-6	20
6	2-0	Gandia-Olímoic	1-0	21
7	2-1	Eldense-Gandia	2-5	22
8	1-1	Gandia-Elx	1-4	23
9	4-3	Colegio Salgui-Gandia	1-3	24
10	0-0	Gandia-Alcúdia	0-0	25
11	3-0	Benidorm-Gandia	2-2	26
12	2-2	Gandia-Vila-real B	0-4	27
13	0-1	Ontinyent-Gandia	0-2	28
14	1-1	Gandia-Torre Levante	0-2	29
15	3-2	Kelme-Gandia	1-3	30

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G.	E	P	GF	GC
1	València B	67	30	20	7	3	59	26
2	TORRE LEV.	61	30	18	7	5	39	22
3	Elx	59	30	17	8	5	64	24
4	Alicante	56	30	17	5	8	59	37
5	Villareal B	50	30	14	8	8	56	30
6	Benidorm	49	30	14	7	9	49	40
7	C.Salgui	46	30	13	7	10	44	42
8	Gandía	42	30	11	9	10	48	45
9	Alcúdia	36	30	9	9	12	25	31
10	Ontinyent	35	30	10	5	15	31	48
11	Olímpic	34	30	8	10	12	32	34
12	Kelme	33	30	10	3	17	35	47
13	BURJASSOT	32	30	8	8	14	39	50
14	ALCOYANO	27	30	9	0	21	33	67
15	TORRELLANO	23	30	6	5	19	25	49
16	ELDENSE	20	30	6	2	22	39	85

ASCENS: Torre Levante-Orriols (el València B no pot pujar). DESCENS: Burjassot, Alcoyano, Torrellano i Eldense.

07/11/2025

CF GANDIA

SENDRA. L’ ESCUT AL COR (31).

» Futbolista carismàtic, dins i fora del terreny de joc, Fernando Sendra «Cele», va ser un dels migcampistes amb més talent que va vestir la samarreta blanc-i-blava del CF Gandia en la dècada dels setanta i dels vuitanta. Una greu lesió amb l’ Alcoyano va truncar la seua carrera esportiva en el millor moment».

TRAJECTÒRIA
Pego CF (1973/1974)
CF Gandia (1974-1983)
CD Alcoyano (1983/84)
CF Gandia (1984-1986)
CD Dénia
Pego CF

Fernando Sendra Alcina va nàixer a Pego l’ any 1957. Arriba al Gandia, procedent del Pego CF, en la temporada 1974/75 per a entrenar amb el primer equip, que militava en la Regional Preferent, i jugar amb el filial. Debuta en Tercera Divisió (equivalent en la època a la Segona Divisió B) amb el Gandia en la temporada 1975/76, disputant els 90 minuts d’ un Constància 3-Gandia 0 disputat a la ciutat mallorquina d’ Inca.

Retall del Contància-Gandia corresponent a la jornada 25 de la temporada 1975/76. Sendra, que té 18 anys i juga amb el filial, debuta en Tercera Divisió. (Diari Baleares, edició del 9 de Març de 1976).

**Primeres temporades al Gandia. Un jove Sendra posa amb el porter oliver Batiste. (Temporada 1976/1977).**

Migcampista de gran tècnica i vocació clarament ofensiva, va gaudir de poques oportunitats en les primeres temporades baix les ordres d’ un entrenador defensiu i de la vella escola com Pepe Llopis, però va explotar definitivament en la temporada 1978/79, convertint-se en jugador fixe a les ordres de Roberto Gil amb un gran Gandia que va acumular 24 partits invicte i que va perdre el tren de l’ ascens a Segona B sols després de patir una inoportuna derrota, en la avantpenúltima jornada de lliga, al camp, de nou, del Constància.

Fotografia icònica del Gandia dels setanta. Sendra es consolida com un jugador clau amb el gran Gandia dels Parreño, Palonés, Lleida o Errandonea, que romandrà invicte durant 24 partits, quedant finalment a sols dos punts de l’ ascens. Temporada 1978/79.

En la dècada dels huitanta Sendra es consolida com un dels millors migcampistes de la Tercera Divisió valenciana amb un Gandia que, llastrat pels problemes econòmiques, s’ ha de conformar amb ser etern aspirant a la promoció d’ ascens. Les seues prestacions, però, no van passar desapercebudes per a equips de superior categoria, i així, en la temporada 1982/83 el CD Tenerife (Segona B), intenta el fitxatge del pegolí, però el president Gandià Avaria no accedeix a donar-li la baixa. Finalment, Sendra fitxarà per l’ Alcoyano, en la temporada 1983/84, debutant en una potent Segona B de només dos grups i aconseguint un lloc en l’ equip titular d’ un equip que està entrenat per l’ asturià Monchu. És, sens dubte, el seu millor moment esportiu, amb un Alcoyano que lluita per l’ ascens a Segona Divisió A.

**Temporada 1981/82. Sendra és un dels pesos pesants del Gandia i un dels futbolistes més talentosos d’ una Tercera Divisió valenciana que comença a quedarse menuda per a la seua calitat.**

El 26 de Febrer de 1984 l’ Alcoyano, segón classificat, visita el camp del Xerez, quan al minut 73 de partit una forta entrada d’ un jugador rival provoca la desgràcia: Sendra pateix trencament dels lligaments interns i del menisc i diu adéu a la temporada. La lesió deixarà el pegolí fòra dels terrenys de joc durant 1 any. En la temporada 1984/85, després d’ un breu pas pel Pego buscant recuperar la seua forma, Benito Floro, entrenador del Gandia, el crida per tornar a jugar en la Ribera del Serpis.

Retall del Ciudad de Alcoy de 28 de febrer de 1984. Finalment es van confirmar els pitjors auguris i Sendra va ser operat, dies després, a Alacant, perdent-se el final de la temporada i truncant-se la seua carrera amb l’ Alcoyano. **(Fotografia Ciudad de Alcoy/Bivia Alcoi).**

Una temporada després (1985/86) Sendra és convertirà, de nou, en un jugador referent d’ un potent Gandia que, lliderat ara pel mister Quique Hernández, busca l’ ansiat ascens a Segona B. Desgraciadament, problemes físics derivats de la seua lesió i certes desavenències amb Quique Hernández, provoquen que jugue molt poc en la segona volta del campionat i que no puga disputar ni un sol minut en la històrica promoció davant el Langreo i el Maspalomas que va certificar l’ ascens somiat a la categoria de bronze. Sendra apurarà els seus últims cartutxs com a futbolista al CD Dénia i al Pego CF, convertint-se posteriorment en un prestigiós entrenador a La Marina Baixa, dirigint equips com el Benissa, Pego o Jávea. L’ any 2022, dins dels actes de commemoració del centenari del Pego CF, Fernando Sendra, Cele (pel nom de son pare, Celestino), va rebre un merescut homenatge del seu poble: el premi al millor jugador de la història de l’ equip roget.

**«Cele» capità del Pego CF, en la recta final de la seua trajectòria esportiva.**

31/10/2025

CF GANDIA

2003-2004. A LA VORA DEL DESCENS.

FETS DESTACATS

* L’ objectiu? una incògnita. Després de quedar lluny de la promoció d’ ascens en la temporada anterior, el Gandia presenta un nou projecte amb objectius més modests (aconseguir l’ ascens, però en un termini de 3 temporades). Les limitacions econòmiques del club, amb pocs ingressos i escàs recolçament social, obliguen a fer un planter molt jove i a apostar, encara més, per la pedrera. Rafa Nogueroles és el nou director esportiu, i després que Franco Borràs renuncie a continuar una temporada més, es decideix donar la oportunitat a un entrenador molt jove, Rafa Aranda, que va ser preparador físic del Gandia en la temporada 2000/2001, a les ordres de Félix Arnaiz.

**CF GANDIA 2003/2004**. **D’ esquerra a dreta Cristian, David Llácer, Salva Costa, Sempere, Pedro i Ripollés; Salva Puig, Marzal, Beltrán, Dani Durà i Luisja.**

* Rafa Aranda, una aposta arriscada. L’ arribada d’ Aranda com a nou entrenador sorpren Gandia. Es tracta d’ un entrenador molt format (és Llicenciat en Educacio Física i té el titol d’ entrenador nacional), però sense cap experiència com entrenador. El Gandia presenta moltes baixes, algunes d’ elles de jugadors importants, com es el cas de Carlos Burguera, Eloi Pomar, Carlos García o Ignacio Català. Migue sembla que va a renovar, però finalment fitxa per l’ Alcoyano i és una altra baixa destacada. Marxen, doncs, molts jugadors de La Safor i arriben molts altres de fòra de la comarca. Els fitxatges més destacats son el retorn de David Mallol (després d’ un any en blanc per culpa d’ una greu lesió) i Sergio González (que ve de jugar amb el Figueres de Segona B). També arriben jugadors amb experiència a Tercera Divisió, com el porter Ripollés, Javi Benítez, David Llácer, Alex o Alfonso, completant el planter jugadors del filial i altres de Regional Preferent com Carlos Aniado i Quique (Jávea), i Ruano (Sueca).

Dionisio Ollero en la presentació de David Mallol. El futbolista va ser jugador revelació del Gandia campió de la temporada 1999/2000 (tenia sols 19 anys i va participar en 22 partits). Després de jugar al Perugia italià, va fitxar pel Villarreal, sent cedit al seu filial, l’ Onda. En la temporada 2002/03 va ser novament cedit a la Universidad de Las Palmas, de Segona B, però una greu lesió (trencament de lligaments i menisc al genoll esquerre) el va deixar en blanc durant tota la campanya. Mallol, que encara no està recuperat de la seua lesió, torna a Gandia per intentar recuperar el seu nivell. ***(Fotografia Ximo Ferri/Levante/Emv La Safor/Arxiu Històric.)***

* Ignacio Català insignia d’or. Una de les sorpreses de la pretemporada és la marxa d’ Ignacio Català. Després d’ onze temporades consecutives al Gandia (va debutar amb el primer equip en la temporada 1992/93), el lateral dret fitxa pel Pego CF. Davant la seua marxa, la directiva decideix imposar-li la insignia d’ or del club en agraïment a tota una vida esportiva: va jugar durant 22 anys al club, des de la categoria Benjamí fins arribar al primer equip.

**Ignacio Català no continuarà** **amb el** Gandia i serà la absència més significativa de la temporada. El jugador gandià militarà durante dues temporades al Pego en Tercera Divisió, i, després d’ una temporada amb el Jàvea, tornarà a casa per jugar amb els blanc-i-blaus en Regional Preferent, en la temporada 2006/07.

* Patiment fins la fi. La temporada comença amb una dura derrota (4-1) al camp del Dénia, preludi d’ una campanya molt difícil. Cinc derrotes consecutives (entre les jornades 7 i 11) enfonsen l’ equip en la zona de descens i encenen totes les les alarmes. La derrota a casa davant el Burriana, en la jornada 13, provoca, finalment, la destitució d’ un Rafa Aranda que ja portava temps sent qüestionat pels decepcionants resultats. Domingo Pomar, com va succeir en la temporada 2001/02 amb la destitució de Damián Castaño, es fa càrrec de l’ equip amb l’ objectiu de mantindre la categoria; una tasca que no serà gens fàcil. El Gandia no pot eixir pràcticament durant tota la temporada de la zona del descens, i afronta una recta final de la lliga que serà decisiva, amb enfrontaments davant rivals directes. L’ equip, afortunadament, reaccionarà al moment oportú, i aconseguirà victòries molt importants, com el derby al Camp del Morer d’ Oliva per 1-2 o com un 1-3 al camp de l’ Hércules B. Però la clau de la temporada serà una victoria als despatxs: el Gandia empata a casa a zero gols davant un rival directíssim, el Castelló B (jornada 31), però una reclamació dels gandians per alineació indeguda dels albinegres atorguen tres punts d’ or. Finalment, una nova victòria al Guillermo Olagüe davant l’ Eldense, en la penúltima jornada, ens dona la permanència matemàtica i permet afrontar la darrera jornada amb els deures fets. El Gandia aconseguirà, no sense patiment, seguir un any més a Tercera.

Rafa Aranda té sols 29 anys quan es fa càrrec del CF Gandia. Ex-preparador físic de l’ equip blanc-i-blau en la temporada 2000/01, sols podrà dirigir l’ equip en 13 partits. Una ratxa de 6 derrotes en 7 jornades certificarà la seua destitució. Aranda, posteriorment, entrenarà el Levante Femeni en Primera Divisió i serà preparador físic del Cartagena, Hércules o la selecció xinesa sub-20. Actualment és preparador físic del València CF i profesor titular a la Universitat de València.

* Pomar se’n va, però torna. Una de les curiositats de la temporada va ser la marxa temporal de l’ entrenador gandià Domingo Pomar. Una obligació laboral ineludible fòra de La Safor el va impedir dirigir l’ equip en les jornades 34 i 35, en un moment clau del campionat, encarregant-se de dirigir l’ equip el tàndem integrat per l’ argenti Aldo Drudi i l’ ex-jugador blanc-i-blau Juanjo Juárez. El balanç en estos dos partits va ser d’ una victòria 1-3 al camp de l’ Hércules B, i una derrota a casa davant el Santa Pola (0-1).

**Planter CF Gandia. Temporada 2003/04.**

* Desastre a casa. El balanç estadístic de la temporada a casa revela unes dades que podrien explicar una temporada tant dolenta. El Gandia, en efecte, al Guillermo Olagüe, sols aconseguirà 3 victòries (4 si comptem la victòria per alineació indeguda davant el Castelló B) en tot el campionat. El Gandia guanyarà el primer partit a casa davant el Pego (3-0) i no tornarà a fer-ho fins la jornada 28, davant el Torrellano (2-0). Al darrer partit a casa de la lliga (jornada 37) aconseguirà una tercera victòria que serà decisiva, davant l’ Eldense (2-1). Per contra, fòra de casa, el Gandia aconseguirà 7 victòries, uns números molt superiors als guarismes com a local i que seran decisius en la consecució de la permanència. En descàrrec de l’ equip, és obligat dir que el desastrós estat de la gespa del Guillermo Olagüe no va afavorir, sens dubte, el seu joc com a local.

Rafa Nogueroles Peiró va ocupar el càrrec de director esportiu del club. Després de la destitució de Rafa Aranda, va presentar la seua dimissió, però aquesta no va ser acceptada per Dionisio Ollero. Advocat de professió, és una autèntica institució al CF Gandia. Com a futbolista va jugar en Lliga Nacional amb el juvenil blanc-i-blau en la temporada 1987/88. Als anys 90 va ser delegat de l’ equip i, posteriorment, directiu amb la presidència d’ Ollero. Actualment és el vice-president del CF Gandia. (Fotografia Gente del Deporte).

* Gandia, Oliva i Pego. L’ ascens de la UD Oliva en la temporada anterior provoca que en la present campanya tornen a coincidir en Tercera Divisió, per primera vegada des de la temporada 1961/62, els tres clubs veíns, la història dels quals està marcada per una forta rivalitat. A més, els partits del Gandia davant Oliva i Pego tenen un caràcter especial a causa de la presència de molts ex-jugadors gandians en les files oliveres i pegolines. Així, amb l’ Oliva juguen Rafa Gomar, Ausiàs, Óscar Hidalgo i Pallarés (l’ entrenador es el gandià Jesús Moratal), mentre al Pego (autèntica «sucursal» gandiana) militen l’ entrenador Franco Borràs, Óscar Vidal, Chamorro, Ignacio Català, Alfon i Carlos Miñana, Carlos García, Rubén Brines, Edu Arnau i Óscar Mínguez. Els tres equips lluitaran durant tota la temporada en la part baixa de la classificació, però finalment aconseguiran la permanència.

Planter del Pego 2003/04. L’ equip «roget» disputa la seua vuitena temporada consecutiva a Tercera Divisió. La marxa a l’ equip pegolí de Franco Borràs propiciarà que molts jugadors del Gandia fitxen per l’ equip de La Marina Baixa.

* * UN PARTIT PER AL RECORD * *

Jornada 37. Guillermo Olagüe.23 de Maig de 2004. La penúltima jornada de lliga es presenta decisiva. Amb Hércules B i Buñol descendits matemàticament, la tercera plaça del descens se la juguen Gandia i Burjassot (tenen 35 punts) i el Castelló B (amb 33). La inesperada derrota del Castelló B a casa davant el Santa Pola, en partit avançat al dissabte, provoca que la victòria al Guillermo Olagüe del Gandia, diumenge, davant un Eldense que no es juga res, siga decisiva per aconseguir la permanència matemàtica. Per a este partit l’ estadi gandià presentarà un aspecte força extrany: el terreny de joc presenta un aspecte desastrós durant gran part del campionat i es decideix eliminar la poca gespa que queda i convertir-lo en un camp de terra, amb una superficie més regular. Serà un partit de nervis i molta tensió, on el Gandia aconseguirà avancar-se amb un gol de Sergio González poc abans que finalitze la primera meitat. Els blanc-i-blaus doblaran el marcador al minut 65 amb un golàs espectacular de Naveiro, que engalta un balo rebujat des de la frontal de l’ àrea que es cola com una exhalació en la porteria visitant. L’ Eldense retallarà distàncies, però la victòria, molt celebrada, finalment es quedarà a casa. Després de molts patiments el Gandia respirava aliviat i assegurava la permanència.
ALINEACIONS
GANDIA: Quique, Llácer, Alfonso, Pedro Castelló, Juanma, Naveiro, Cristian (Salva Costa 70′), Alex (Mallol 66′), Raúl Sáez, Sergio González i Mario (Sempere 83′).
ELDENSE: Canaco, Marcos Antonio, Sukunza, Antón, Fernando Martí, Héctor, Chati, Rogelio,Ismael, Luis Doménech i García.
GOLS: 1-0 Sergio González 45′, 2-0 Naveiro 67′, 2-1 Palacios 76′.
ÀRBITRE: Luis García.

* Germania Blanc-i-blava. Succesora de penyes juvenils com Paperets (als anys vuitanta) i Gurkas Boys i Komando Eguiguren (a principis dels noventa), Germania Blanc-i-blava es la nova penya jove del CF Gandia. De marcada tendència nacionalista d’ esquerres i situats al fons nord del Guillermo Olagüe, la Germania tenia la particularitat d’ amenitzar els partits amb el so d’ una dolçaina.

**Una imatge de la Penya Germania Blanc-i-blava. Durant dues temporades, 2003/04 i 2004/05, van aportar colorit a les grades del Guillermo Olagüe.** ***(fotografia Ximo Ferri/Levante Emv-La La Safor/Arxiu Històric Gandia).***

* Sergio González màxim golejador. Amb 11 gols anotats, Sergio González es proclama màxim golejador de l’ equip, superant Raúl Sáez, que va marcar 7 gols. Sáez, justament, va ser el jugador que va participar amb més partits del campionat (36), per davant de Naveiro (34), Juanma (32) i Alfonso Soler (31).

**SERGIO GONZÁLEZ va ser el màxim golejador del Gandia i un dels fitxatge més rellevant**s de la temporada. Natural de Benaguasil, es va formar en la pedrera del València CF. En la temporada 1998/99 va ser cedit a l’ Alzira, aconseguint ser màxim golejador de l’ equip de La Ribera amb 21 gols i pujant a Segona B. Torna al València per jugar amb el filial durant 3 temporades, marxant en gener de 2003 al Figueres de Segona B. Va jugar sols una temporada a Gandia, fitxant en la següent campanya per l’ Ontinyent.

* Adéu a la Copa Generalitat. Torna el Ciudad de Gandia. Des de la temporada 1997/98 es disputa la Copa Generalitat, una competició patrocinada per la Generalitat Valenciana, que es disputa durant la pretemporada i en la qual participen equips valencians de Primera a Tercera Divisió. La reducció considerable de la partida pressupostària destinada als equips de Segona B i Tercera (passa de 150.000 a 60.00 euros), provoca que aquests decidisquen renunciar a disputar la competició. Per altra banda, sí es jugarà una nova edició del trofeu Ciudad de Gandia, que no es va poder disputar en la edició de la temporada passada per la ressembra del Guillermo Olagüe. El Albacete de Primera Divisió, entrenat per César Ferrando, es proclamarà campió després d’ empatar a 1 gol i imposar-se a la tanda de penals per 5-4.

* Descens del filial. Després de 9 temporades consecutives militant en la Regional Preferent, el Gandia B perd la categoria. El filial blanc-i-blau, entrenat un any més per Enrique Cuñat, protagonitza un bon començament de campionat però, després d’ una fluixa segona volta, es despenja en la classificació i queda, pràcticament, sense possibilitats de salvació i en la penúltima posició. El juvenil, entrenat per Pedro Balaguer, aconseguirà la permanència de forma apurada després d’ aconseguir un empat suficient, en la darrera jornada, al camp de l’ Alboraia.

ORGANIGRAMA

PRESIDENT	DIONISIO OLLERO
ENTRENADOR	RAFA ARANDA-DOMINGO POMAR

PORTERS	J	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
QUIQUE	23	–	JÁVEA CF	2003-04
RIPOLLÉS	15	–	CARCAIXENT	2003-04
DEFENSES	J	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
PEDRO	6	0	GANDIA B	2002-03
ALFONSO	31	1	ONTINYENT	2003-04
DANI DURÀ	8	0	GANDIA B	2002-03
KIKO	11	0	LEVANTE B	2003-04
CARLOS	13	0	JÁVEA CF	2003-04
LUIS	7	0	CRACK’S	2003-04
RUANO	6	0	SUECA	2003-04
ALBELDA	17	0	CARTAGONOVA	2002-03
JUANMA	32	0	GANDIA B	1993-94
SÁNCHEZ	11	0	DÉNIA	2001-02
LUISJA	26	0	GANDIA B	2001-02
MIGCAMPISTES	J	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
NAVEIRO	34	1	GANDIA B	1999-00
ALEX	28	2	ELDENSE	2003-04
SEMPERE	24	1	ADZENETA	2001-02
DAVID LLACER	21	1	ONTINYENT	2003-04
ELIES	2	1	GANDIA B	2003-04
JAVI BENITEZ	20	2	TERUEL	2003-04
DAVID MALLOL	21	3	UNIVERSIDAD	2003-04
MARIO	17	0	TOLEDO	2003-04
MARZAL	2	0	GANDIA B	2003-04
MORE	1	0	GANDIA B	2003-04
BELTRÁN	22	0	GANDIA B	2002-03
DAVANTERS	J	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
SERGIO GONZ.	29	11	FIGUERES	2003-04
RAÚL SAEZ	36	7	ALZIRA	2001-02
SALVA COSTA	29	2	JUVENIL	2002-03
ENRIQUE	1	0	GANDIA B	2003-04
JUAN	5	0	JUVENIL	2003-04
CRISTIAN G.	24	6	VALÈNCIA	2001-02

ALTES: Rafa Aranda (entrenador, Gimnàstic de Tarragona-preparafor físic), Quique (Jávea), Ripollés (Carcaixent), Alfonso i David Llácer (Ontinyent), Carlos Aniado (Jávea), Kiko Alarcón (Levante B), Elies, Miguel Marzal, Dani Durà, More i Enrique (Gandia B), Juan (Juvenil), Ruano (Sueca), Luis Jiménez (Crack’s juvenil), Alex Cadtellano (Eldense), Javi Benitez (Teruel), David Mallol (Universidad de Las Palmas), Mario Toledo, Sergio González (Figueres).

BAIXES: Floro (Crack’s), Rafa Gomar (Oliva), Carlos Burguera (Benidorm), Luis Fernández, Ignacio Català (Pego), Carpio, Chamorro (Pego), Eloi Pomar (Quintanar del Rey), Menchón (Águilas), Nadal, Pacheco (San Fernando), Juampa, Alfon Miñana (Pego), Carlos Miñana (Pego), Julio, Óscar Minguez (Pego), Paco López (retirat), Bataller (Ondarense), Migue (Alcoyano), Carlos García (Pego), Franco Borràs (Entrenador, Pego).

PRETEMPORADA

DATA	AMISTOSOS	RS
06-08-03	GANDIA-HÉRCULES	0-2
10-08-03	BENIGÀNIM-GANDIA	0-1
13-08-03	ALZIRA-GANDIA	0-2
20-08-03	SUECA-GANDIA	0-1
22-08-03	CARCAIXENT-GANDIA	0-0
23-08-03	TAVERNES-GANDIA	1-2

TROFEU CIUDAD DE GANDIA
PARTICIPANTS
CF GANDIA–ALBACETE BALOMPIÉ (Primera Divisió)

DATA	PARTIT	RS
17-8	GANDIA-ALBACETE	1-1
	Campió per penals l’ Albacete

ALINEACIONS
GANDIA: Ripollés, Carlos, Luisja, Albelda, Juanma, Naveiro, Alfonso, Alex, Cristian, Sergio González i Javi Benítez. També jugaren Raúl Sáez, Beltrán García, Salva Costa i David.
ALBACETE: Roa, Óscar, Pablo, Català, Peña, Simeón, Pruden, Pablo García, Delporte, Basti i Amato. També jugaren Pedro, Samu, Iván Díaz, Kaka, Mikel i Manolo.
GOLS: 1-0 Sergio González 64′, 1-1 Simeón 88′ (penal).
ÀRBITRE: Andújar Asenjo.

TERCERA DIVISIÓ GRUP 6

Quart nivell del futbol espanyol integrat per 17 grups de 20 equips.

Del 31 d’agost de 2003 al 18 de Maig de 2004

PARTICIPANTS

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	R	CL
1	31/08/03	Dènia-Gandia	4-1	18
2	07/09/03	Gandia-Pego	3-0	8
3	14/09/03	Alcoyano-Gandia	3-1	13
4	21/09/03	Gandia-Burjassot	0-0	13
5	28/09/03	Onda-Gandia	0-2	11
6	05/10/03	Gandia-Ontinyent	0-0	12
7	12/10/03	Benidorm-Gandia	2-1	14
8	19/10/03	Gandia-Elx B	0-3	17
9	26/10/03	Torrellano-Gandia	1-0	17
10	02/11/03	Gandia-Levante B	0-1	18
11	09/11/03	Gandia-Oliva	1-2	19
12	16/11/03	Castelló B-Gandia	1-3	17
13	23/11/03	Gandia-Burriana	0-1	18
14	30/11/03	Buñol-Gandia	1-0	18
15	14/12/03	Gandia-Hércules B	0-0	18
16	21/12/03	Santa Pola-Gandia	1-2	17
17	04/01/04	Gandia-Villareal B	1-2	18
18	11/01/04	Eldense-Gandia	0-0	18
19	18/01/04	Gandia-València C	0-0	19
20	25/01/04	Gandia-Dénia	0-1	19
21	01/02/04	Pego-Gandia	2-1	19
22	08/02/04	Gandia-Alcoyano	2-2	18
23	15/02/04	Burjassot-Gandia	0-0	17
24	22/02/04	Gandia-Onda	1-2	18
25	29/02/04	Ontinyent-Gandia	2-1	18
26	07/03/04	Gandia-Benidorm	1-4	18
27	14/03/04	Elx B-Gandia	4-0	19
28	21/03/04	Gandia-Torrellano	2-0	17
29	28/03/04	Levante B-Gandia	6-0	17
30	04/04/04	Oliva-Gandia	1-2	16
31	11/04/04	Gandia-Castelló B *	3-0	16
32	18/04/04	Burriana-Gandia	1-1	16
33	25/04/04	Gandia-Buñol	1-1	16
34	02/05/04	Hércules B-Gandia	1-3	15
35	09/05/04	Gandia-Santa Pola	0-1	16
36	16/05/04	Villareal B-Gandia	2-1	16
37	23/05/04	Gandia-Eldense	2-1	16
38	30/05/04	València C-Gandia	4-3	16

* El partit va finalitzar amb resulat de 0-0, però es va donar com a guanyador el Gandia (3-0) per alineació indeguda del Castelló B.

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	BENIDORM	71	38	20	11	7	68	29
2	ALCOYANO	67	38	18	13	7	62	39
3	VILLAREAL B	65	38	19	8	11	43	36
4	LEVANTE B	64	38	18	10	8	69	35
5	Onda	64	38	16	16	6	59	43
6	Ontinyent	61	38	17	10	11	45	37
7	València C	60	38	16	12	10	37	35
8	Eldense	58	38	16	10	12	49	44
9	Santa Pola	56	38	15	11	12	39	38
10	Dénia	53	38	14	11	13	44	40
11	Torrellano	53	38	14	11	13	47	46
12	Burriana	52	38	14	10	14	54	63
13	Elx B	49	38	13	10	15	52	59
14	Pego	45	38	12	9	17	45	51
15	Oliva	40	38	8	16	14	46	51
16	Gandia	38	38	10	8	20	41	58
17	Burjassot	37	38	8	13	17	35	51
18	BUÑOL	35	38	9	8	21	46	73
19	CASTELLÓ B	33	38	6	15	17	33	54
20	HÉRCULES B	28	38	6	10	22	35	67

PROMOCIÓ D’ASCENS: Benidorm, Alcoyano, Villareal B i Levante B (pugen a Segona B Benidorm, Alcoyano i Levante B). DESCENS: ValèncianC, Buñol, Castelló B i Hércules B. El València C descen pel descens del València B a Tercera Divisió.

GANDIA B

REGIONAL PREFERENT GRUP 3

Del 7 de Setembre de 2003 al 9 de Maig de 2004.

PARTICIPANTS
CF GANDIA B–CATARROJA CF–CD OLÍMPIC–UD ALZIRA–CE ALBERIC–SD SUECA–CD TORRENT–UD BARRIO LA LUZ (Xirivella)–UD TAVERNES–UD CARCAIXENT–PAIPORTA CF–CE POBLA LLARGA–CD ENGUERA–XIRIVELLA CF–GUADASSUAR CF–DISCÓBOLO LA TORRE ATHLETIC CLUB (València)–PICASSENT CF–CD MONTE SIÓN (Torrent).

PLANTER
Enrique Cuñat (entrenador), Mompó (porter), Terri, Dani, Pedro, Ivan, Miguel, Rubén, Jaume, Elies, Pachi, Salva Costa, Enrique, Francis, Carlos.

J	RS	PARTIT	RS	J
1	2-2	Guadassuar-Gandia B	1-1	18
2	0-0	Gandia B-Sueca	1-0	19
3	3-2	Xirivella-Gandia B	2-1	20
4	3-0	Gandia B-Carcaixent	1-1	21
5	1-2	Torrent-Gandia B	3-3	22
6	1-2	Gandia B-Tavernes	2-3	23
7	2-2	Alberic-Gandia B	1-0	24
8	0-0	Gandia B-Enguera	3-5	25
9	3-0	Catarroja-Gandia B	1-0	26
10	2-0	Gandia B-Monte Sión	1-3	27
11	1-3	Gandia B-Paiporta	2-3	28
12	4-0	Alzira-Gandia B	3-1	29
13	1-3	Gandia B-Bº La Luz	0-1	30
14	1-0	Discóbolo-Gandia B	2-3	31
15	0-0	Gandia B-Picassent	1-2	32
16	3-2	Pobla Llarga-Gandia B	2-1	33
17	0-3	Gandia B-Olimpic	2-3	34

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	CATARROJA	79	34	23	10	1	62	22
2	OLÍMPIC	69	34	20	9	5	59	28
3	ALZIRA	68	34	21	5	8	64	27
4	Alberic	66	34	20	6	8	62	28
5	Sueca	65	34	19	8	7	53	20
6	Torrent	55	34	17	4	13	57	48
7	Bº La Luz	49	34	14	7	13	51	50
8	Tavernes	48	34	14	6	14	54	49
9	Carcaixent	47	34	13	8	13	46	33
10	Paiporta	45	34	13	6	15	52	61
11	Pobla Ll.	44	34	13	5	16	43	51
12	Enguera	43	34	12	7	15	34	40
13	Xirivella	41	34	12	5	17	48	66
14	Guadassuar	34	34	8	10	16	35	46
15	Discóbolo	31	34	9	4	21	40	72
16	PICASSENT	29	34	7	8	19	26	63
17	GANDIA B	23	34	5	8	21	41	66
18	MONTE SION	22	34	6	4	24	29	86

PROMOCIO D’ ASCENS: Catarroja, Olímpic i Alzira (ascen el Catarroja). DESCENS: Picassent, Gandia B i Monte Sión.

LLIGA NACIONAL DE JUVENILS GRUP 8

Del 7 de Setembre de 2003 al 23 d’ Maig de 2004.

PARTICIPANTS
CF GANDIA–VALÈNCIA CF B–BURJASSOT CF–ALICANTE CF–ONTINYENT CF–ELX CF B–CRACKS CF B–KELME CF B–VILA-REAL CF B–BENIDORM CD–LEVANTE UD–CD CASTELLÓ–UD ALZIRA–CD DON BOSCO–HÉRCULES CF B–CE L’ ALCÚDIA–ALBORAIA CF.

RESULTATS

J	RS	PARTIT	RS	J
1	1-2	València B-Gandia	2-2	18
2	2-1	Gandia-Burjassot	0-0	19
3	3-2	Alicante-Gandia	1-0	20
4	0-2	Gandia-Ontinyent	2-0	21
5	1-1	Elx B-Gandia	0-1	22
6	4-2	Gandia-Cracks B	0-2	23
7	6-0	Kelme B-Gandia	1-2	24
8	1-3	Gandia-Villareal B	0-4	25
9	1-3	Benidorm-Gandia	0-1	26
10	1-2	Gandia-Levante	0-1	27
11	0-1	Gandia-Castelló	1-2	28
12	4-3	Alzira-Gandia	1-0	29
13	2-1	Gandia-Don Basco	3-2	30
14	1-0	Hércules B-Gandia	0-0	31
15		Gandia descansa		32
16	2-0	L’ Alcúdia-Gandia	0-2	33
17	0-1	Gandia-Alboraia	2-2	34

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	LEVANTE	78	32	25	3	4	89	31
2	València B	69	32	21	6	5	77	30
3	Vila-real B	67	32	20	7	5	75	32
4	CASTELLÓ	58	32	17	7	8	55	36
5	Alicante	52	32	16	4	12	61	44
6	Kelme	50	32	14	8	10	53	44
7	Elx B	40	32	9	13	10	34	40
8	L’Alcúdia	38	32	11	5	16	35	44
9	Benidorm	38	32	11	5	16	50	62
10	Ontinyent	37	32	10	7	15	35	54
11	Burjassot	36	32	9	9	14	46	57
12	Gandia	35	32	10	5	17	36	51
13	CRACKS B	34	32	9	7	16	41	53
14	HÉRCULES B	34	32	8	10	14	32	50
15	ALZIRA	34	32	8	10	14	38	58
16	DON BOSCO	30	32	9	3	20	38	68
17	ALBORAIA	28	32	7	7	18	28	69

ASCENS: Levante i Castelló (València B i Vila-real B no poden pujar). DESCENS: Cracks B, Hércules B, Alzira, Don Bosco i Alboraia.

24/10/2025

CF GANDIA

2002/2003. FRANCO BORRÀS ENTRENADOR.

FETS DESTACATS

* Objectiu l’ ascens. Dionisio Ollero, reelegit com a president al mes de maig, anuncia que el gran objectiu de la temporada és l’ ascens a Segona B i que el club farà un esforç econòmic important per tractar de fer un equip competitiu. Per al càrrec d’ entrenador es confia amb Franco Borràs. L’ ex-jugador i mite blanc-i-blau arriba al Gandia després de fer una gran temporada amb el CD Dénia, aconseguint l’ ascens a Tercera Divisió. Franco tindrà com a segón entrenador a un altre ex-jugador del Gandia: Juan Aguilar.

**CF Gandia 2002/03. D’ esquerra a dreta: Gomar, Sánchez, Carpio, Raúl Sáez, Naveiro i Ignacio Català; Nadal, Carlos García, Chamorro, Cristian i Juanma.**

* Tercera de 22 equips. El descens del Benidorm i l’ Onda des de la Segona B i el fet que el Levante B no puga pujar a Segona B pel descens del primer equip granota a la categoria de bronze, provoca que la Tercera Divisió valenciana compte amb 22 equips, el que obligarà a disputar 42 jornades de lliga i que algunes d’ elles s’ hagen de jugar entre setmana. El fet curiós es que, finalment, el primer equip del Levante mantindrà la categoria en Segona A gràcies al descens administratiu del Burgos. No obstant això, el seu filial es quedarà sense l’ ascens.

Franco Borràs, mític ex-davanter del Gandia en la dècada dels vuitanta, és el nou entrenador de l’ equip de la temporada 2002/03. Entrenador de moda en la comarca, Franco ve d’ aconseguir tres ascens consecutius: dos amb l’ Atlético Dénia, pujant l’ equip de Primera Regional a Tercera Divisió, i un altre ascens amb el CD Dénia, de Regional Preferent a Tercera.

* Coprusa patrocinador. Malgrat que no corren bons temps per al Gandia, la empresa del sector de la construcció Coprusa continua recolçant el club com a patrocinador principal. La empresa, dirigida per Jorge Lacomba, lluirà el seu logo en la samarreta blanc-i-blava per setena temporada consecutiva (des de la campanya 1995/96). Per altra banda, els preus dels abonaments per a la temporada 2002/03 son de 150 euros Tribuna (90 per a Joves i Jubilats) i 75 euros General (45 euros Joves i Jubilats).

* Els fitxatges no arriben. El Gandia es presenta com un dels aspirants a l’ ascens, però els reforços tarden en arribar. Franco lamenta que sols amb una base de jugadors de la temporada passada i en una lliga tant llarga no es possible fer un equip que aspire a lluitar per l’ ascens. Es rumoretja, fins i tot, durant la pretemporada, que l’ entrenador de Bellreguard podria presentar la seua dimissió. Els fitxatges més destacats son els d’ Albelda i Nadal, jugadors destacats del Gandia que es va proclamar campió de Segona B en la temporada 1999/2000, però la realitat es que Albelda ix d’ una greu lesió, que l’ impedirà jugar fins avançat el campionat, i Nadal causa baixa a poc de començar el campionat. Arriba també per a reforçar la davantera, en una pretemporada de pocs moviments, l’ experimentat Migue, procedent del Burjassot i ex-jugador del València B. Finalment, pocs dies abans del començament de la lliga, es confirmen els fitxatges d’ Óscar Minguez, procedent de l’ Alzira i Julio, de l’ Albacete B, i amb el campionat començat s’ incorpora igualment el defensa basc Lucio. Pel que fa al capitol de baixes, la marxa més destacada es la de Ausiàs Solanes: després de set temporades el capità no continua al Gandia i fitxa per la UD Oliva, en Regional Preferent.

José Vicente ALBELDA va ser el fitxatge més destacat de la temporada. Després de jugar a gran nivell durant 5 campanyes amb el Gandia en Segona B (1996-2001), Albelda fitxa pel potent Cartagonova en la temporada 2001/02. Malaraudament, en la jornada 2 de lliga, una greu lesió de genoll el deixa en blanc durante la resta de temporada; una lesió que marcarà la seua trajectòria esportiva i que l’ impedirà rendir al nivell anterior. El defensa central de la Pobla de Vallbona torna a Gandia però, encara recuperant-se de la seua lesió, no podrà debutar fins avançat el campionat. Albelda jugarà dues temporades **amb els blanc-i-blaus (2002-2004), abans de fitxar per la UD Oliva (2004/05).**

* Ressembra del Guillermo Olagüe. Un problema important en la pretemporada va ser la imposibilitat de poder utilitzar el Guillermo Olagüe. La gespa de l’ estadi gandià, que es trobava en un estat deplorable, va ser ressembrada, impedint la disputa a casa de cap partit de pretemporada. Fins i tot el tradicional trofeu Ciudad de Gandia, que es disputava al mes d’ agost de forma ininterrompuda des de l’ any 1974, no es va poder disputar. El Gandia es va veure obligat a fer la pretemporada al camp de gespa de la pista d’ atletisme, al Camp B i al camp de futbol de Xeresa.

José Miguel Tornell (MIGUE). Format en la pedrera del València CF, va jugar a finals dels 90 en Segona B amb el València B, Mensajero i Avilés. Interior esquerre i davanter, arriba a Gandia procedent del Burjassot. Amb el Gandia jugarà sols una temporada. Clàssic de la Tercera Divisió, militarà posteriorment amb l’ Alcoyano, Burjassot i Catarroja.

* Començament estrany, trajectòria irregular i enfonsament final. La lliga comença a casa davant el modest Juventud-Barrio del Cristo en un partit molt extrany, on el Gandia, que guanya clarament al descans per 3-0, veu com, de forma sorprenent, el rival marca 3 gols als darrers 10 minuts i aconsegueix empatar el partit. El començament de lliga no es bo i l’ equip no pot aconseguir arribar a la zona capdavantera fins el final de la primera volta, quan en una bona ratxa de resultats (13 jornades invicte, de la jornada 12 a la 24) aconsegueix importants victòries, especialment fòra de casa, com un 0-1 a Onda i, especialment, un 0-3 a Benidorm, dos dels rivals en la lluita per l’ ascens. Amb els reforços d’ hivern de Menchón i Pacheco, per a compensar les greus lesions de Julio i Lucio, sembla que el Gandia pot aspirar a ocupar un lloc de promoció. Així, al mes de març, a falta d’ 11 jornades per a la fi del campionat, el Gandia es quart classificat. S’ espera un final de lliga emocionant, en dura lluita davant equips com el Vila-Joiosa, Levante B, Onda o Alcoyano (el Benidorm, distanciat, sembla que serà el campió). No obstant això, de forma absolutament inesperada, el Gandia patirà quatre derrotes consecutives (jornades 32 a 35) que enfonsen l’ equip en la classificació i el deixen completament despenjat de la zona de privilegi. La lesió d’ un jugador tant important com el màxim golejador Raúl Sáez en un moment decisiu del campionat podria explicar l’ enfonsament de l’ equip. El ben cert es que les lesions es convertiran en autèntic malson per als blanc-i-blaus al llarg de la temporada: Migue, Julio, Albelda, Lucio, Raúl Sáez..patiran lesions importants o molt greus al llarg del campionat, i fins i tot el jove Vicent Floro (fill de Benito Floro) patirà un problema cardiac que l’ obligarà a deixar l’ equip en desembre. El Gandia es quedarà sense opcions de lluitar per la promoció en un final de temporada molt decepcionant que finalitza amb l’ equip classificat en una molt discreta desena posició.

***UN PARTIT PER AL RECORD***

Jornada 29. 2 de març de 2003. Estadi Guillermo Olagüe. Gandia i Alcoyano, vells rivals, lluiten per aconseguir la classificació per a disputar la promoció d’ ascens. Els alcoians son quarts amb 49 punts, mentre el Gandia es cinqué amb 48. Una victòria, doncs, serviria al Gandia per superar l’ Alcoyano i accedir als llocs de promoció. Els gandians afronten el partit amb ànim de revenja després de que a la primera volta un ressuscitat Alcoyano que, amb greus problemes econòmics i a la vora de la desaparició en la temporada anterior, aconseguira una golejada al Collao per 5-0. El partit al Guillermo Olagüe, que presenta la millor entrada de la temporada, amb nombrosa presència d’ aficionats alcoians, no pot començar millor per al Gandia, doncs a la mitja hora de joc els saforencs s’ imposen per 2-0 gràcies als gols de Migue i Óscar Mínguez. No obstant això, en la represa, la decoració canvia i l’ Alcoyano, dominador ara del partit, aconsegueix empatar gràcies als gols de Jorge Molina (futur jugador del Gandia) i Mario, que anotarà el gol definitiu en la recta final del partit, un gol que servirà als alcoians per mantindre’s en zona de promoció.

**Imatge del clàssic Gandia-Alcoyano disputat al Guillermo Olagüe. (Fotografia** ***Ciudad de Alcoy/Bivia)***.

ALINEACIONS
GANDIA: Carlos Burguera, Ignacio Català, Juanma, Sánchez, Luisja, Menchón, Óscar Mínguez, Carlos Garcia, Paco López, Migue i Pacheco (Chamorro 80′).
ALCOYANO: Eduardo, Capone (Solves 70′), Víctor (Mario 68′), Javi Porras, Tido, Carrión, Rifaterra (Barselleta 75), Pascual Donat, David, Molina i Óscar.
GOLS: Migue 20′ (1-0), Óscar Mínguez 30′ (2-0), Molina 62′ (2-1), Mario 82′ (2-2).
ÀRBITRE: Sabater Olmos.

*Raúl Sáez màxim golejador. Amb 11 gols i malgrat patir una lesió que el deixa fòra de l’ equip durant diverses jornades, Raúl Sáez és proclama màxim golejador de l’ equip. Amb un gol menys (10) queda en segona posició Migue. Sánchez es converteix, per la seua banda, en el jugador amb mes minuts disputats (3.531), per davant de Juanma (3.306) i el porter Carlos Burguera (3.240).

*Naix «Força Gandia». En plena era de desenvolupament d’ Internet, apareix en la temporada 2002/03 la primera pàgina web dedicada al CF Gandia. Creada pel soci i gran aficionat gandià Javi Roig, es tracta d’ una web no oficial que compta amb nombrosa informació relacionada amb la història del club, i també amb l’ actualitat del club blanc-i-blau. Força Gandia estarà activa fins la temporada 2005/06.

* Bona temporada de la pedrera. El balanç de la temporada, pel que fa al filial i al juvenil, és altament positiu. Tots dos equips continuen aportant jugadors al primer equip (Salva Costa, Pedro Castelló, Beltrán García…) al temps que compleixen amb els objectius marcats. El Gandia B, entrenat una temporada més per Enrique Cuñat, aconsegueix la permanència de forma solvent, malgrat jugar al potent grup 4, el grupo alacantí. El Gandia B era l’ únic participant de La Safor en este grup, mentre Tavernes, Beniopa i Oliva militaven al grup 3. La UD Oliva, per cert, aconseguirà l’ ascens a Tercera Divisió després de superar en la promoció l’ Atlético Saguntino. El juvenil, per la seua banda, finalitzarà en la novena posició, després de perdre posicions en les darreres jornades quan l’ equip, matemàticamente salvat, baixa els braços i perd els darrers quatre partits del campionat.

RAÚL SÁEZ Mármol. En la segona temporada amb el Gandia, el futbolista de Manises es consolida com un dels millors davanters de la Tercera valenciana, aconseguint ser el màxim golejador de l’ equip. Format en la pedrera del València CF, Raúl Sáez arriba a Gandia en la temporada 2001/02 procedent de l’ Alzira, que milita a Segona B. Jugarà amb el Gandia 4 temporades (fins la temporada 2004/05) i, posteriorment, continuarà la seua carrera esportiva, sempre en Tercera, defensant l’ Onda (2005/06), Catarroja (2006-2010) i Atlético Saguntino (2010-2012).

ORGANIGRAMA

PRESIDENT	DIONISIO OLLERO
ENTRENADOR	FRANCO BORRÀS

PORTERS	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
RAFA GOMAR	GANDIA B	1998-99
CARLOS BURGUERA	GANDIA B	2002-03
LUIS FERNANDEZ	LEVANTE	2002-03
MOMPÓ	GANDIA B	2002-03
DEFENSES	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
IGNACIO CATALÀ	JUVENIL	1992-93
PEDRO CASTELLÓ	GANDIA B	2002-03
CARPIO	YECLANO	1998-99
FLORO	CRACK’S	2002-03
LUCIO	ORIHUELA	2002-03
ALBELDA	CARTAGONOVA	2002-03
JUANMA SALCEDO	GANDIA B	1993-94
SÁNCHEZ	DÉNIA	2001-02
CHAMORRO	GANDIA B	2000-01
LUISJA	GANDIA B	2001-02
ELOI POMAR	GANDIA B	2001-02
MENCHÓN	AVILÉS	2002-03
MIGCAMPISTES	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
NAVEIRO	GANDIA B	1999-00
MARZAL	GANDIA B	2002-03
ALFON MIÑANA	GANDIA B	2002-03
NADAL	PEGO	2002-03
ALEX GASCÓN	TAVERNES	2002-03
PACHECO	LORCA	2002-03
SEMPERE	ADZENETA	2001-02
CARLOS GARCIA	GANDIA B	2001-02
BELTRÁN GARCIA	GANDIA B	2002-03
JUAMPA	JUVENIL	2002-03
JULIO	ALBACETE	2002-03
ÓSCAR MINGUEZ	ALZIRA	2002-03
DAVANTERS	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
BATALLER	GANDIA B	2001-02
CARLOS MIÑANA	GANDIA B	2002-03
PACO LÓPEZ	BENIDORM	2001-02
MIGUE	BURJASSOT	2002-03
RAÚL SAEZ	ALZIRA	2001-02
SALVA COSTA	JUVENIL	2002-03
CRISTIAN GALDÓN	VALÈNCIA	2001-02

ALTES: Carlos Burguera, Mompó, Marzal, Alfon Miñana, Carlos Miñana, Pedro Castelló, Beltrán García i Juampa (Gandia B), Luis Fernández (Levante), Albelda (Cartagonova), Nadal (Pego), Menchón (Avilés), Pacheco (Lorca), Oscar Mínguez (Alzira), Migue (Burjassot), Alex Gascón (Tavernes), Julio (Albacete), Salva Costa (Juvenil), Lucio (Orihuela), Vicent Floro.

BAIXES: Héctor, Ángel, August, Matito, Menoti, Joan, Ausiàs (Oliva), Óscar Hidalgo (Oliva), Blas Candela (Linares), Gregori, Navarro, Pallarés.

PRETEMPORADA

DATA	AMISTOSOS	RS
05-08-02	BENIRREDRÀ-GANDIA	1-7
13-08-02	ALBORAIA-GANDIA	2-0
17-08-02	TAVERNES-GANDIA	0-0
04-09-02	OLIVA-GANDIA	0-0
	COPA GENERALITAT
	Primera Fase
03-08-02	ALZIRA-GANDIA	0-2
10-08-02	CARCAIXENT-GANDIA	1-1
	Classificat GANDIA
	Segona Fase
15-08-02	GANDIA-BURJASSOT *	0-2
21-08-02	ONDA-GANDIA	0-3
	Classificat BURJASSOT
	* Jugat a Oliva

TROFEU CIUDAD DE GANDIA
No disputat

TERCERA DIVISIÓ GRUP 6

Quart nivell del futbol espanyol integrat per 17 grups de 20 equips.

Del 31 d’agost de 2002 al 18 de Maig de 2003

PARTICIPANTS

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	R	CL
1	31/08/02	Gandia-Juventud	3-3	9
2	08/09/02	Pego-Gandia	1-1	15
3	15/09/02	Gandia-Benidorm	1-0	5
4	22/09/02	Eldense-Gandia	4-1	15
5	29/09/02	Gandia-Elx B	1-0	8
6	06/10/02	Levante B-Gandia	1-1	10
7	13/10/02	Gandia-Burjassot	1-0	7
8	20/10/02	Alcoyano-Gandia	5-0	9
9	27/10/02	Vinaròs-Gandia	2-2	15
10	30/11/02	Gandia-Carcaixent	2-1	10
11	03/11/02	Ontinyent-Gandia	2-1	14
12	11/11/02	Gandia-Santa Pola	3-0	11
13	17/11/02	Dénia-Gandia	0-0	11
14	24/11/02	Gandia-Villajoyosa	1-1	13
15	01/12/02	Puçol-Gandia	1-2	10
16	06/12/02	Gandia-València C	0-0	11
17	08/12/02	Burriana-Gandia	0-1	9
18	15/12/02	Gandia-Castelló B	2-1	5
19	22/12/02	Torrellano-Gandia	1-2	5
20	05/01/03	Gandia-Alzira	0-1	5
21	12/01/03	Onda-Gandia	0-1	4
22	19/01/03	Juventud-Gandia	0-0	5
23	22/01/03	Gandia-Pego	0-0	5
24	26/01/03	Benidorm-Gandia	0-3	5
25	02/02/03	Gandia-Eldense	0-2	5
26	09/02/03	Elx B-Gandia	0-1	5
27	16/02/03	Gandia-Levante B	2-0	4
28	23/02/03	Burjassot-Gandia	2-1	5
29	02/03/03	Gandia-Alcoyano	2-2	5
30	09/03/03	Gandia-Vinaròs	1-1	6
31	16/03/03	Carcaixent-Gandia	0-2	4
32	23/03/03	Gandia-Ontinyent	1-2	5
33	26/03/03	Santa Pola-Gandia	2-0	5
34	30/03/03	Gandia-Dénia	1-2	7
35	06/04/03	Villajoyosa-Gandia	2-1	9
36	13/04/03	Gandia-Puçol	6-0	8
37	20/04/03	València C-Gandia	5-1	8
38	27/04/03	Gandia-Burriana	0-0	9
39	01/05/03	Castellón B-Gandia	1-0	9
40	04/05/03	Gandia-Torrellano	0-1	11
41	11/05/03	Alzira-Gandia	1-1	11
42	18/05/03	Gandia-Onda	2-0	10

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	BENIDORM	83	42	24	11	7	65	30
2	VILA-JOIOSA	74	42	21	11	10	66	34
3	ONDA	71	42	20	11	11	50	31
4	LEVANTE B	71	42	20	11	11	63	40
5	Alcoyano	69	42	19	12	11	57	41
6	Santa Pola	68	42	18	14	10	53	40
7	Pego	63	42	17	12	13	42	46
8	Elche B	62	42	18	8	16	66	48
9	Torrellano	62	42	18	8	16	54	50
10	Gandia	61	42	16	13	13	51	47
11	Eldense	60	42	17	9	16	67	45
12	Burjassot	57	42	16	9	17	45	54
13	Ontinyent	56	42	14	14	14	51	53
14	València C	54	42	13	15	14	44	46
15	Dénia	52	42	14	10	18	55	65
16	Castelló B	52	42	14	10	18	59	56
17	Burriana	52	42	13	13	16	37	44
18	VINARÒS	52	42	13	13	16	48	63
19	ALZIRA	51	42	14	9	19	42	52
20	CARCAIXENT	34	42	8	10	24	46	91
21	JUVENTUD	33	42	6	15	21	37	65
22	PUÇOL	26	42	6	8	28	33	90

PROMOCIÓ D’ASCENS: Benidorm, Vila-Joiosa, Onda i Levante B (ascen el Vila-Joiosa). DESCENS: Vinaròs, Alzira, Carcaixent, Juventud-Barrio del Cristo i Puçol.

GANDIA B

REGIONAL PREFERENT GRUP 4

Del 15 de Setembre de 2002 al 25 de Maig de 2003.

PLANTER

Entrenador: Enrique Cuñat. Porters: Mompó i Cadeno. Defenses: Edu, Durán, Iván, Javi, Pedro Castelló, Jaume, Isidro i Terrades. Migcampistes: Marzal, Juanjo, Juampa, Alfon Miñana, Carlos Miñana, Francis i Dani Orengo. Davanters: Jose Ignacio, Elíes, Enrique, Salva Costa i David.

PARTICIPANTS
CF GANDIA B–HÉRCULES CF B–PINOSO CF–CREVILLENTE DEPORTIVO–CD JÁVEA–UD ALTEA–CD ALONE(Guardamar del Segura)–CD ALMORADÍ–CALPE CF–VILLENA CF–CD TORREVIEJA–ALICANTE CF B–UD ONDARENSE–MUTXAMEL CF–MURO CF–PETRELENSE CF–CD ESPAÑOL(Sant Vicent del Raspeig)–AT.DÉNIA

RESULTATS

J	RS	PARTIT	RS	J
1	3-1	Alone-Gandia B	3-0	18
2	1-1	Gandia B-Villena	1-3	19
3	1-1	Alicante B-Gandia B	2-1	20
4	2-1	Gandia B-Crevillent	0-2	21
5	1-2	Mutxamel-Gandia B	0-5	22
6	0-1	Gandia B-Petrelense	2-1	23
7	1-0	Gandia B-Muro	0-0	24
8	3-1	Ondarense-Gandia B	1-1	25
9	2-1	Gandia B-At.Dénia	2-0	26
10	1-2	Español-Gandia B	1-0	27
11	0-0	Gandia B-Almoradí	0-1	28
12	4-0	Hercules B-Gandia B	2-1	29
13	2-4	Gandia B-Jávea	1-3	30
14	3-1	Pinoso-Gandia B	1-1	31
15	0-1	Altea-Gandia B	0-0	32
16	2-1	Calpe-Gandia B	2-4	33
17	3-0	Gandia B-Torrevieja	1-2	34

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	HÉRCULES B	77	34	24	5	5	68	30
2	JÁVEA	69	34	20	9	5	62	31
3	Pinoso	67	34	18	13	3	57	24
4	Crevillent	61	34	17	10	7	59	31
5	Altea	60	34	16	12	6	54	27
6	Almoradí	60	34	18	6	10	51	35
7	Alone	59	34	17	8	9	51	32
8	Villena	49	34	13	10	11	43	42
9	Calpe	46	34	12	10	12	39	40
10	Torrevieja	44	34	13	5	16	52	55
11	Alicante B	40	34	10	10	14	34	42
12	Gandia B	40	34	11	7	16	40	49
13	Ondarense	39	34	8	15	11	39	53
14	Mutxamel	35	34	8	11	15	37	58
15	Petrelense	32	34	8	8	18	32	57
16	MURO	30	34	8	6	20	36	63
17	ESPAÑOL	18	34	3	9	22	24	60
18	AT.DÉNIA	13	34	3	4	27	23	72

PROMOCIO D’ ASCENS: Hércules B i Jávea. DESCENS: Muro, Español i At.Dénia.

LLIGA NACIONAL DE JUVENILS GRUP 8

De l’ 1 de Setembre de 2002 al 27 d’ Abril de 2003

PARTICIPANTS
CF GANDIA–UD ALZIRA–HÉRCULES CF B–BURJASSOT CF–UD ALBORAIA–VALÈNCIA CF B–TORRE LEVANTE CF–CASTELLÓ B–CD ELDENSE–SAN BLAS CF (Alacant)– LEVANTE UD B–CD OLÍMPIC–CD DON BOSCO (València)–BENIMAR EDI (València)–BENIDORM CD–VILLAREAL CF B

RESULTATS

J	RS	PARTIT	RS	J
1	4-1	Alzira-Gandia	1-0	16
2	0-4	Gandia-Hércules B	3-5	17
3	3-3	Burjassot-Gandia	0-1	18
4	2-1	Gandia-Alboraia	1-1	19
5	2-0	València B-Gandia	1-1	20
6	1-1	Gandia-Torre Levante	1-1	21
7	1-2	Castelló B-Gandia	0-2	22
8	0-1	Gandia-Eldense	2-0	23
9	2-0	Gandia-San Blas	0-2	24
10	2-1	Levante B-Gandia	2-1	25
11	1-2	Gandia-Olímpic	3-2	26
12	2-3	Don Bosco-Gandia	1-0	27
13	5-1	Gandia-Benimar	0-1	28
14	3-3	Benidorm-Gandia	5-0	29
15	2-1	Gandia-Villareal B	1-3	30

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	València B	64	30	20	4	6	63	28
2	TORRE LEV.	59	30	16	11	3	53	28
3	ELDENSE	53	30	16	5	9	36	28
4	Villareal B	52	30	15	7	8	54	40
5	Levante B	49	30	14	7	9	37	38
6	Don Bosco	42	30	12	6	12	43	42
7	Hércules B	39	30	11	6	13	51	46
8	Alzira	38	30	11	5	14	42	50
9	Gandia	37	30	10	7	13	40	49
10	Burjassot	36	30	11	3	16	45	54
11	Benidorm	34	30	9	7	14	40	45
12	Alboraia	34	30	8	10	12	41	50
13	OLÍMPIC	34	30	9	7	14	37	42
14	BENIMAR	33	30	8	9	13	37	45
15	SAN BLAS	31	30	8	7	15	34	47
16	CASTELLÓ B	31	30	8	7	15	27	48

ASCENS: Torre Levante i Eldense (el València B no pot pujar). DESCENS: Olímpic, Benimar, San Blas i Castelló B.

17/10/2025

CF GANDIA

JUGAR CONTRA EL HÉRCULES ERA SIEMPRE UN PLACER.

El Hércules de Alicante fue un rival habitual del Gandia en la Segunda B de finales de los ochenta y principios de los noventa. Un equipo que, pese a ser uno de los grandes, uno de los favoritos al ascenso, se nos daba fenomenalmente bien. Un rival que protagonizó algunos partidos cuyos recuerdos, alojados en los vericuetos caprichosos de la memoria, se empeñan en aflorar a borbotones con motivo de una efeméride. El pasado 7 de Octubre de 2025, en efecto, se cumplieron 35 años de un Gandia-Hércules disputado en los albores del otoño de 1990. Un partido fantástico, de recuerdo nítido pese a los años transcurridos, pleno de goles, fútbol ofensivo, emoción en el campo… y también en la grada. Uno de los mejores partidos de la historia (esta es una apreciación personal y muy subjetiva) del CF Gandia…

UN POCO DE HISTORIA
El primer partido oficial de liga entre el Hércules y el Gandia data de la temporada 1968/69. Se disputó un 3 de Noviembre de 1968 (jornada 8) y el Gandia se impuso por un contundente 3-0. El Hércules venía de descender de Segunda División, mientras el Gandia conseguía clasificarse para jugar en un nuevo formato reducido de Tercera División (pasaba de 15 a 8 grupos) con rivales de mayor entidad. El Hércules, que era el gran favorito, se proclamó campeón, aunque no pudo ascender al quedar eliminado en la promoción, mientras el Gandia finalizaba en una meritoria cuarta posición.
En la siguiente temporada (1969/70) los herculanos se postulaban nuevamente como favoritos, mientras el Gandia, que contaba con una excelente delantera en la que destacaban el navarro Zuazu y el madrileño Clarés, se convirtió en su principal rival en la lucha por una promoción de ascenso a la que sólo accedía el campeón.
El 22 de Marzo de 1970 gandienses y alicantinos se midieron en el Guillermo Olagüe en un partido decisivo correspondiente a la jornada 29. Los dos equipos estaban separados por sólo 3 puntos (42 el Hércules por 39 el Gandia) y la victoria del Gandia servía para reducir la distancia a sólo 1 punto y meter presión a los alicantinos. La transcendencia del partido desató una gran expectación en la capital de La Safor y propició un lleno absoluto en el Guillermo Olagüe. El Hércules, consciente de que el empate le valía para amarrar la primera plaza, planteó el encuentro claramente a la defensiva y consiguió, en un partido de pocas ocasiones, un empate final sin goles. El Hércules se proclamó campeón (consiguiendo el ascenso, ahora sí, en la promoción) y el Gandia se tuvo que contentar con una excelente, por otra parte, segunda plaza.

Perfumería Gal patrocinó el decisivo Gandia-Hércules de la temporada 1969/70. En la fotografía se aprecia una imagen de la Tribuna del Guillermo Olagüe, llena a rebosar de aficionados, en un partido que despertó una gran expectación. (Fotografía ***Diario Ciudad*** **edición del 25 de Marzo de 1970*/Arxiu Històric Gandia***).

En la temporada 1970/71 gandienses y herculanos volvieron a enfrentarse, pero en esta ocasión en la tercera ronda de la Copa del Rey. El Hércules hizo valer su superior categoría (jugaba en Segunda) y se impuso en los dos partidos: 0-1 en Gandia y 2-0 en Alicante.

La conexión entre el Gandia y el Hércules tuvo un apunte curioso, pues en la temporada 1982/83 el Gandia, que militaba en Tercera División, fue filial del Hércules, que acababa de descender de Primera División, lo que propició la llegada de los futbolistas Sala Gelardo, Campins, Manolo, Ramos, Fornés y, especialmente, el gran portero extremeño Agapito.

**El Hércules CF en el famoso partido de 1970 en el Guillermo Olagüe. Se observa que el césped no estaba para muchas florituras.**..

No fue hasta la temporada 1988/89 cuando volvieron a coincidir alicantinos y gandienses, ahora en la Segunda B. Ambos equipos partían como favoritos al ascenso, pero después de una temporada más que discreta, se tuvieron que conformar con un puesto en la zona media de la tabla, a años luz de las primeras posiciones.

ULTRAS, EL RICO PÉREZ Y UN PISOTÓN.
El 7 de Enero de 1990 (temporada 1989/90), se disputaba un Hércules-Gandia correspondiente a la jornada 18 del grupo 4 de Segunda B. Era, sin duda, el partido de la jornada, pues se enfrentaban el segundo (el Hércules) contra el tercero (el Gandia). El Hércules era, junto al Orihuela, que había confeccionado un equipo a golpe de talonario, el gran favorito al ascenso. El Gandia, por su parte, con un partido menos en la clasificación, se perfilaba como el aspirante más aventajado, pues incluso una victoria en Alicante podía situarle en la lucha por la primera posición, máxime si recordamos que en el siguiente partido de liga los gandienses recibían en el Guillermo Olagüe al Orihuela.

Yo tenía 16 años y estuve en aquel partido, en el Rico Pérez, junto a mi padre.
Mi padre, que rara vez iba a los desplazamientos, no era precisamente un hincha incondicional. Más bien al contrario, su presencia en el Guillermo Olagüe en aquella temporada estaba condicionada a dos factores determinantes: la película de sobremesa en la televisión y el frío. Si cualquiera de éstas circunstancias se presentaba, su presencia en el campo corría serio peligro. Pero una feliz casualidad (la visita a un familiar que vivía en Alicante), sirvió como excusa perfecta para convencerle y poder acudir al partido.

El Rico Pérez me impresionó. Había estado un par de veces en el Luis Casanova de València presenciando un Mestalla-Gandia, pero nunca había estado en un estadio tan grande y con tanto público viendo un partido del Gandia. El estadio del Hércules, inaugurado en 1974, era una mole de cemento que albergó algunos partidos del Mundial de España’82. Ciertamente, era un estadio muy grande para la Segunda B, pues tenía capacidad para 30.000 espectadores, lo que hacía que, incluso en la mejor época histórica del Hércules (jugó en Primera División consecutivamente desde 1974 a 1982) no fuera nada fácil colgar allí el cartel de «no hay entradas».

Con el Hércules purgando sus penas en la Segunda B, se habían cerrado las gradas superiores de Tribuna y General, pero aún así se respiraba en el estadio un excelente ambiente futbolístico (había unas 12.000 personas en las gradas), desde luego muy poco habitual en los pequeños campos de la categoría. Destacaba, sin duda, la presencia, en el fondo norte, de la bulliciosa peña del Hércules Las Banderas, considerada una de las peñas ultras más antiguas del fútbol español.

El movimiento ultra había surgido con fuerza en España a finales de los años ochenta imitando a los hooligans británicos y a los ultras italianos, y se había erigido como una potente subcultura juvenil que llenaba los fondos de los estadios de colorido y de pasión, pero también, por desgracia, de una rivalidad exarcebada que acababa desembocando, con demasiada frecuencia, en violencia. Indar Gorri, Ultra Boys, Boixos Nois, Frente Atlético, Yomus, Brigadas Blanquiazules, Ultras Sur, Riazor Blues…eran algunos de los nombres de los numerosos grupos que surgieron en la época, no sólo en los estadios de Primera y Segunda División A, sino también en los de la Segunda B.

El partido comenzó con dominio del Hércules, que trataba de resarcirse ante su afición de dos derrotas consecutivas que le habían costado el liderato. El Gandia, sin embargo, conseguía neutralizar los ataques herculanos gracias a una segura línea defensiva en la que destacaba un joven portero murciano de 1’95 de altura, futuro mito blanquiazul, que respondía al nombre de Espín. Entrenaba al Gandia otro murciano de peculiar carácter, José Víctor Rodríguez, un entrenador duro y exigente, que había confeccionado, con bastante menos dinero que el Hércules y el Orihuela, un equipo muy competitivo, dispuesto a pelear por el ascenso. Con el paso de los minutos el Gandia se deshacía del dominio local y comenzaba a lanzar contraataques cada vez más peligrosos. El Gandia de José Victor, en efecto, además de defender bien, era un auténtico puñal a la contra, especialmente cuando jugaba como visitante.

**Jose Víctor Rodríguez. Entrenador del Gandia en las temporadas 1989/90 y 1990/91.**

En una de aquellas contras, en el minuto 37, Ayneto adelantaba al Gandia, llegándose al descanso con una mínima ventaja gandiense. Se esperaba un arranque furioso del Hércules en la segunda parte, pero cuando apenas se llevaban 4 mimutos de la reanudación, un nuevo zarpazo en forma de contragolpe culminado por Franco, significaba el 0-2 en el marcador.
Recuerdo que cuando el balón se estrelló en la portería herculana di un salto espectacular y grité un «Goool!» que rompió el silencio sepulcral del Rico Pérez. Yo agitaba el puño cerrado en señal de júbilo y sin embargo, mi padre, aunque habitualmente poco efusivo en las celebraciones futbolísticas, seguía extrañamente anclado en su localidad, y con gesto dolorido se agarraba el pie con las dos manos. Yo, sin querer, al impulsarme en el salto, le había propinado un tremendo pisotón. Mientras trataba de disculparme con una media sonrisa dibujada en el rostro (qué diablos, íbamos 0-2), mi padre me fulminaba con la mirada al tiempo que mascullaba entre dientes: «mala xafà m’ has arreat, tio animal…».

El bueno de mi padre se recuperó sin consecuencias y el Gandia consiguió imponerse por 0-2 (y pudieron ser más) en un gran partido; en un inolvidable partido.

DEACON BLUE, EL INSTITUTO Y UN PARTIDAZO.

En la siguiente temporada, 1990/91, Hércules y Gandia se presentaban de nuevo entre los favoritos (el Gandia, en la temporada anterior había quedado a sólo 2 puntos de conseguir el ascenso). El gallego Fabri González era el nuevo entrenador de un Gandia más joven que contaba con muchos jugadores del norte, como los vascos Eguiguren y Tejada, o los asturianos Cudi, Rogelio y Jonás. El comienzo de temporada fue magnífico; el Gandia era un equipo muy fuerte físicamente, que practicaba un fútbol ofensivo, marcaba muchos goles y en casa lo ganaba prácticamente todo. En la delantera contaba con una pareja peligrosísima integrada por el zaragozano Ayneto y el gandiense César Melo. Ambos estaban secundados por Julián Sanz, otro gandiense, que se había convertido en la revelación de la temporada y que venía de atiborrarse a marcar goles en Segunda Regional con la UD Beniopa.

El domingo 7 de Octubre de 1990 el Hércules visitaba una ciudad de Gandia que vivía instalada en la resaca del final de la Fira i Festes, que había echado el telón de cierre el martes 2 de Octubre con el concierto estelar, e histórico, del grupo escocés Deacon Blue, uno de los grupos más relevantes del pop-rock británico de finales de los ochenta. El concierto debía haberse celebrado el día anterior, pero la lluvia, que hacía siempre acto de presencia en la Fira para desesperación de promotores, había obligado a aplazarlo para el día siguiente.

**DEACON BLUE. El popular grupo de Glasgow visitó Gandia en 1990 en una actuación muy recordada que estuvo a punto de no celebrarse por la lluvia. Actuaron como teloneros, en el** **Parking del Serpis, los valencianos PRESUNTOS IMPLICADOS y los gandienses OCHO SENTENCIAS.**

La lluvia y el final de la feria, que significaba por entonces el comienzo del curso escolar en secundaria, dibujaba en mi ánimo una sensación de pesimismo inevitable. El curso 1990/91 (de nuevo en Segundo de BUP) comenzaba para mí con idénticas premisas que el anterior: nula motivación y escasas posibilidades de éxito. Durante el verano había convertido en particular hit un chiste penoso: «cuáles me han caído? acabo antes si te digo las que he aprobado». En mi cuaderno de notas finales de junio las asignaturas suspendidas superaban a las aprobadas, pero yo, medalla de oro en inconsciencia y matrícula de honor en despreocupación, tenía siempre en la mente una frase a la que aferrarme cuando venían mal dadas: «siempre nos quedará el futbol; siempre nos quedará el Gandia».

En aquel domingo de otoño, negros nubarrones se cernían (y no era una metáfora) antes del partido, sobre el Guillermo Olague, anunciando lluvia. En efecto, a poco de comenzar el encuentro, cayó un fuerte aguacero que dejó el terreno de juego completamente encharcado y que obligó a los aficionados de la grada de General a refugiarse en la Tribuna, con la excepción de tres grupúsculos de seguidores que siguieron en las gradas descubiertas capeando el temporal. Se trataba de un grupo de aficionados del Hércules, miembros de la peña Las Banderas, y de las dos peñas del CF Gandia: Gurkas Boys y Komando Eguiguren.

Gurkas Boys se situaba en el fondo norte del Guillermo Olagüe (el fondo que da a la piscina municipal) y había surgido en la temporada 1989/90 al calor de un gran Gandia que luchaba por el ascenso y como respuesta local al boom del movimiento ultra futbolístico. La peña Gurkas Boys estaba integrada por un grupo de chavales que estudiaban en el instituto María Enríquez (en cuyas filas se encontraba algún futuro periodista deportivo), debutando oficialmente en un partido disputado entre semana ante el Sporting Mahonés. Komando Eguiguren, por su parte, apareció en el principio de la temporada 1990/91 y se ubicaba en el fondo sur (el que da al campo B). El nombre de la peña se había elegido en homenaje al extremo vasco Juan Carlos Eguiguren, que en poco tiempo se había ganado el cariño de la afición.

**Juan Carlos Eguiguren, en la fotografía (en segundo** **plano aparece César Melo) era un extremo vasco**, **formado en la cantera del Athletic de Bilbao, que jugó con el Barakaldo, Sestao y Eibar, antes de fichar por el Gandia, procedente del Lugo.** **Fotografía** **Levante Emv-La Safor/ Arxiu Històric Gandia.**

Los aficionados del Hércules se habían situado en el fondo norte del estadio, junto a los Gurkas Boys, una decisión escasamente afortunada que nadie se preocupó en evitar, en una época en la que la presencia policial en los campos se Segunda B era casi nula y la prevención de posibles incidentes inexistente. Los primeros piques entre los dos grupos que compartían grada no se hicieron esperar y provocaron la reacción, en un acto solidario, del Komando Eguiguren, quien ante la superioridad numérica de los hinchas herculanos decidieron desplazarse al fondo norte con el propósito de hacer frente común, junto con Gurkas Boys, ante la presencia «invasora». Con las fuerzas equilibradas, las desavenencias entre ambos bandos se incrementaron ante la pasividad de unos pocos policías que, imagino, no acababan de entender qué era eso de los ultras en un partido de Segunda B.

En el terreno de juego el Gandia, haciendo gala de un gran derroche físico, salió como un autentico ciclón. Los gandienses, muy superiores, dominaban completamente el partido y multiplicaban las ocasiones ante un Hércules desconcertado. Eguiguren se erigió como protagonista absoluto del partido, consiguiendo los dos primeros goles en los minutos 14 y 33. Con el campo mojado y rápido, el extremo vasco se sentía en su salsa, rememorando, seguramente, viejas tardes de los ochenta, cuando subía la banda en los campos de Lasesarre y Las Llanas, en los que había jugado defendiendo las camisetas del Barakaldo y el Sestao. César Melo, incluso, había desaprovechado un penalti poco antes del segundo gol del Gandia, mientras el míster del Hércules, que conocía, por otra parte, perfectamenre el Guillermo Olagüe, se desesperaba. El entrenador herculano, en efecto, no era otro que el mismísimo José Víctor Rodríguez. En Alicante, parece que tomaron buena nota de aquel partido del Gandia en la temporada anterior y ofrecieron una oferta dificil de rechazar al entrenador murciano, que acabó cambiando de bando.

El partido era electrizante y las chispas acabaron saltando sobre el terreno de juego: una disputa entre el gandiense Diego y el alicantino Vilches, acabó con la expulsión de ambos. Mientras, en las gradas, las rencillas entre los aficionados herculanos y los gandienses iban en aumento, teniendo que intervenir finalmente la policía, que cargó contra los hinchas del Hércules, evitando que aquello acabara en batalla campal.

El Hércules de José Víctor consiguió sacudirse el dominio del Gandia en la recta final de la primera parte y Paco Luna conseguía establecer el 2-1, poco antes del descanso, devolviendo la incertidumbre en el marcador.

La segunda parte no podía comenzar mejor para el Gandia. El ovetense Jonás, en el primer minuto, conseguía poner de nuevo tierra de por medio en el marcador, estableciendo el 3-1. Las peñas gandienses habían cambiado su ubicación en esta segunda parte y se habían trasladado al fondo sur, donde atacaba ahora el Gandia, un hecho que contribuyó a apaciguar los ánimos. Los herculanos volvieron a recortar distancias por mediación de Andrés de penalti y buscaron con ahínco el gol del empate en la recta final del partido, pero el Gandia consiguió mantener su renta y amarrar una victoria por 3-2 altamente celebrada por la afición, que acabó recompensando merecidamente el excelente partido del equipo.

**Recorte de prensa del Gandia-Hércules de 1990. En la imagen aparece el centrocampista del Gandia Carbonell.**

El partido finalizó sin mayores incidentes, pero los aficionados de la peña Las Banderas iban a «tomar la matrícula» a algún aficionado del Gandia. Uno de ellos era un rocker, destacado miembro de la peña Komando Eguiguren, que respondía al nombre de Pichi.

Pichi era uno de los personajes habituales de las gradas del Guillermo Olagüe. Incondicional, acérrimo, temperamental aficionado del Gandia, seguramente quien inventó la expresión «jugador número 12» lo hizo pensando en él. Pichi tenía la cualidad de «hacer amigos» entre los aficionados rivales, y también entre los jueces de línea que tenían la ingrata tarea de correr la banda de la grada de Preferente del Guillermo Olagüe…

En el primer partido de liga de la siguiente temporada (1991/1992) el Gandia visitó el Rico Pérez (como no podía ser de otra forma, ganamos 0-1) y Pichi fue identificado en las gradas del estadio alicantino por los ultras del Hércules, tuviendo que escapar «por piernas». Pichi acabó refugiado en el vestuario del Gandia, mientras los aficionados herculanos, con dudosas intenciones y recuerdos, seguramente, poco agradables del partido del año anterior, esperaban pacientemente su salida. La situación se resolvió de forma rocambolesca. Pichi se cambió y se puso un chándal para hacerse pasar por futbolista del Gandia, abandonando el estadio junto a los jugadores del equipo y dejando atrás Alicante, sano y salvo, en el autobús gandiense.

Esa misma temporada el Gandia descendió a Tercera División y herculanos y gandienses no se volvieron a medir hasta la campaña 1999/2000. El último enfrentamiento entre ambos equipos en partido oficial de Liga tuvo lugar en la temporada 2000/2001. No hace falta decir que esa temporada, en el Rico Pérez, volvimos a ganar por 0-2, acentuando una curiosa estadística que revela la superioridad histórica gandiense en los duelos particulares entre ambos equipos, en una época en la que siempre (o casi siempre) les ganábamos. Una época en la que, decididamente, jugar contra el Hércules era siempre un placer.

ALINEACIONES

GANDIA 0-HÉRCULES 0. 1969/1970. Guillermo Olagüe. Jornada 29 (3-11-1968).
GANDIA: Pallarés, Tomás (Totó 87′), Soldevila, Quiles, Maso, Amorós, Liñana, Ordaz, Clarés, Zuazu y Crespo (Sancho 65′).
HÉRCULES: Humberto, Valbuena, Murcia, José Juan (Ricardo Garcia 63′), Lalo, Araujo, Juanito, Mayoral (Costoya 74′), Quinichi, Corró y Pardo.
ÁRBITRO: Esquerdo Guerrero.

HÉRCULES 0-GANDIA 2. 1989/1990. Rico Pérez. Jornada 18 (7-1-1990).
HÉRCULES: Pascual, Vilches, Hierro, Herrero, Gallego, Amaya, Eizmendi (Forcadell), Javier (Baños), Miguel, Endika y Trobianni.
GANDIA: Espín, Diego, Manzanares, Javi, Pedro Gaspar, Manolo (Paco Lorente), Castillo, Moya, Franco, Naixes (Acris) y Ayneto.
GOLES: Ayneto 35′, Franco 49′.
ÁRBITRO: Martín Villarin.

GANDIA 3-HÉRCULES 2. 1990/1991. Guilermo Olagüe. Jornada 6 (7-10-1990).
GANDIA: Requena, Diego, Cudi, Bolós, Jonás, Paco Lorente, David De la Hera, Moya, Eguiguren, César Melo (Carbonell) y Ayneto.
HÉRCULES: Pascual, Gelo, Huertas (Azuaga), J.Campos (Paños), Tirado, Paquito, Israel, Vilches, Paco Luna, Andrés y Saavedra.
GOLES: Eguiguren 14′ (1-0), Eguiguren 32′ (2-0), Paco Luna 45′ (2-1), Jonás 46′ (3-1), Andrés 65′ de penalti (3-2).
ARBITRO. Ramírez Cabrera.

TODOS LOS HÉRCULES-GANDIA EN LIGA

TEMPORADA	CATEGORIA	PARTIDO	RS
1968/69	Tercera	Gandia-Hércules	3-0
		Hércules-Gandia	3-2
1969/70	Tercera	Hércules-Gandia	0-0
		Gandia-Hércules	0-0
1988/89	Segunda B	Gandia-Hércules	1-3
		Hércules-Gandia	1-1
1989/90	Segunda B	Hércules-Gandia	0-2
		Gandia-Hércules	2-1
1990/91	Segunda B	Gandia-Hércules	3-2
		Hércules-Gandia	1-1
1991/92	Segunda B	Hércules-Gandia	0-1
		Gandia-Hércules	0-0
1999/00	Segunda B	Hércules-Gandia	1-0
		Gandia-Hércules	1-1
2000/01	Segunda B	Hércules-Gandia	0-2
		Gandia-Hércules	0-0

ESTADÍSTICA GUILLERMO OLAGÜE

	J	G	E	P	GF	GC
GANDIA	8	3	4	1	10	7
HERCULES	8	1	4	3	7	10

ESTADÍSTICA RICO PÉREZ

	J	G	E	P	GF	GC
HÉRCULES	8	2	3	3	6	9
GANDIA	8	3	3	2	9	6

ESTADÍSTICA GENERAL

	J	G	E	P	GF	GC
GANDIA	16	6	7	3	19	13
HÉRCULES	16	3	7	6	13	19

10/10/2025

CF GANDIA

2001-2002. TORNA DAMIAN CASTAÑO. TEMPORADA DIFÍCIL.

FETS DESTACATS

* Delicada situació econòmica. Malgrat els ingressos per la eliminatòria de Copa davant el Barça, la temporada anterior (2000/01) es salda amb un dèficit de prop de 5 milions de pessetes (174 milions d’ ingressos i uns 179 de despeses). Fins i tot, quatre jugadors del primer planter (Julián, Bellido, Simón i Rajado) denunciaren el club a AFES per impagaments, que finalment s’ abonen, evitant el descens administratiu. Un deute de 31 milions de pessetes per un prèstec amb Bancaixa, afegit al descens a Tercera Divisió, que provoca una reducció considerable d’ ingressos en concepte de televisió, diputació, etc. deixen el club en una delicada situació econòmica, el que obliga a confeccionar un pressupost ajustat de 51 milions de pessetes (350.000 euros de la època).

**Planter** **CF Gandia 2001/2002. (*Fotografia Levante-Emv edició La Safor/Arxiu històric Gandia).***

* Torna Damián Castaño. Entrenador durant tres temporades (1994-1997) de l’ històric Gandia que aconseguí l’ ascens a Segona B en la campanya 1995/96, Castaño regresa al Gandia procedent del CD Dénia, a qui va dirigir en les dues temporades anteriors, en Tercera Divisió. La realitat, en 2001, no obstant això, es ben diferent a la del seu periode anterior. La il.lusió que despertà el retorn d’ Ignacio Avilés a la presidència en 1994, en un club que es trobava a la vora de la desaparició, contrasta amb un Gandia de capa caiguda, que ve de perdre, de forma inesperada, la categoria i que pateix una nova desafecció dels aficionats. Així, malgrat la important reducció del preu dels abonaments ( 20.000 pessetes Tribuna, 10.000 pts. General i 5.000 pts. Joves i Jubilats), el club pateix una reducció considerable del número d’ abonats.

* Pocs fitxatges. La complicada situació econòmica del Gandia obliga a fer un planter molt jove, destacant l’ aposta pels jugadors de la pedrera. Continúa un grapat de futbolistes de la temporada anterior (Ignacio, Juanma, Ausiàs, Carpio…) i es fan uns pocs fitxatges rellevants, com el de Blas Candela, amb una llarga experiència a la Segona B. No obstant això, Blas Candela dura poc al Gandia, doncs demana la baixa en la jornada 3, arribant en la seua substitució un altre veterà: Paco López. Arriben també Menoti i Sánchez, que van estar a les ordres de Damián Castaño al Dénia en la temporada anterior. Per la seua banda Raúl Sáez, un jove davanter format en la pedrera del València CF, arriba procedent de l’ Alzira de Segona B, completant el planter una majoria de jugadors procedents del Gandia B. Amb un equip tant jove i tant poc experimentat en la categoria, és inevitable que, al començament del campionat, es plantegen moltes incógnites sobre el seu rendiment.

PACO LÓPEZ, 34 anys, procedent del Benidorm, va ser el fitxatge més rellevant del Gandia després de la baixa de Blas Candela, en la jornada 3. El veterà davanter de Silla va ser als anys novanta un destacat davanter de la Segona Divisió B valenciana, militant a equips com l’ Hércules, Levante o Castelló. Després de jugar 2 temporades al Gandia (2001-2003), penjà les botes i començà una exitosa carrera d’ entrenador que el portarà a entrenar el Levante UD, durant 5 temporades, en Primera Divisió.

* El Bolton en la Pretemporada. La pretemporada començava amb un partit amistós internacional davant l’ històric equip anglés del Bolton Wanderers. El partit es va disputar al complexe Oliva Nova Golf un 26 de juliol, quan els gandians només portaven 5 dies entrenant. Es van imposar els anglesos per un contundent 0-5. En la Copa Generalitat l’ equip blanc-i-blau va quedar eliminat a les primeres de canvi, despres d’ empatar els seus tres partits de la lligueta davant Benidorm, Pego i Atlético Dénia. Per altra banda, al trofeu Ciutat de Gandia, el València B, entrenat per César Ferrando, s’ imposava per 2-1 al Gandia i es proclamava campió del trofeu estiuenc.

Bolton Wandereres Football Club. L’ històric equip anglés, fundat l’ any 1877 i campió en 4 ocasions de la Copa anglesa, s’ enfrontà, en el primer partit de la pretemporada blanc-i-blava, al CF Gandia. Els anglesos estaven realitzant un stage de pretemporada a Oliva, setmanes abans del començament de la Premier League, on el Bolton acabava d’ aconseguir l’ ascens.

* Començament molt dolent. La temporada estarà marcada per un inici de lliga absolutament desastrós: després de tres partits, el Gandia es cuer amb 0 punts i 0 gols a favor. L’ equip reacciona guanyant en les jornades 4 i 5 el Vinaròs i el Castelló B, respectivament, però prompte resulta evident que l’ objectiu de l’ equip no pot ser un altre que mantindre la categoria. La primera volta finalitza amb el Gandia situat en una discreta catorzena posició. Posteriorment, una derrota a casa davant l’ Eldense, en la jornada 21, que deixa l’ equip disseté a sols tres punts del descens, provoca la destitució de Damián Castaño, sent substituit pel segón entrenador, Domingo Pomar. Amb Pomar con a revulsiu l’ equip millora el seu balanç de resultats, fent-se especialment fort a casa, on aconsegueix 6 victòries i 3 empats en 9 partits, aconseguint allunyar-se de la zona del descens. En la jornada 34, una victòria al Guillermo Olagüe davant el Levante B, deixa l’ equip pràcticament salvat; el final de temporada serà més tranqui del que s’ esperava.

Damián Castaño (dempeus), va ser destituït en la jornada 21, sent substituit pel seu segón entrenador, Domingo Pomar (assegut en primer terme). Pomar, mite blanc-i-blau per excel.lència com a futbolista, i ex-entrenador del Gandia B, debutava dirigint el primer equip i aconseguint l’ objectiu de la permanència.(***Fotografia Levante-Emv edició La Safor/Arxiu històric Gandia).***

* Dionisio Ollero, reelegit. El 24 de març de 2002 Dionisio Ollero era reeligit president del CF Gandia, reeditant el seu mandat per 4 anys més. Finalment, malgrat els rumors que parlaven sobre la presentació d’ una candidatura alternativa, Ollero va ser l’ únic que es va presentar a la reeleció. Dionisio Ollero, després de confirmar-se la seua continuïtat al capdavant del club, va presentar com a objectius més importants l’ ascens a la Segona Divisió B i la promoció de la pedrera. Va proposar, igualment, la possibilitat que el primer equip canvie el seu horari habitual de partits, jugant els diumenges pel matí. Es tractava d’ evitar la forta competència que suposava la retransmissió masiva de partits que, des de feia uns anys, començava a perjudicar greument el futbol modest.

* La pedrera OK. El balanç esportiu dels principals equips de la pedrera gandiana va ser prou positiu. En esta nova etapa marcada pel major protagonisme de la pedrera, que va afavorir la presència al primer equip de jugadors com Luisja, Óscar Hidalgo o Eloi Pomar, el Gandia B, dirigit pel veterà Enrique Cuñat, aconseguí, una temporada més, la permanència, malgrat tornar a jugar al grup alacantí de Regional Prefetent, teòricament més potent, i malgrat subministrar molts jugadors al primer equip al llarg del campionat. Pel que fa al Juvenil, els gandians, en el seu retorn a la Lliga Nacional, aconseguiren una meritòria sisena posició, lluny de la zona de descens.

ELOI POMAR Timoner. Lateral dret i Central, va ser una de les aportacions més destacades de la pedrera blanc-i-blava. Fill del mític Domingo Pomar, jugà dues temporades amb el Gandia (2001/02 i 2002/3), abans d’ iniciar una llarga trajectòria en equips de Segona B com l’ Amurrio, Ontinyent o Puertollano. El seu millor moment esportiu el va viure en la temporada 2004/05 amb el Lorca, aconseguint l’ ascens a Segona A, a les ordres d’ Unai Emery. En la temporada 2012/13, en la recta final de la seua carrera esportiva, torna al Gandia per jugar en Tercera Divisió.

ORGANIGRAMA

PRESIDENT	DIONISIO OLLERO
ENTRENADOR	DAMIÁN CASTAÑO-DOMINGO POMAR

PORTERS	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
RAFA GOMAR	GANDIA B	1998-99
HÉCTOR	GANDIA B	2001-02
ÁNGEL	GANDIA B	2001-02
DEFENSES	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
IGNACIO CATALÀ	JUVENIL	1992-93
CARPIO	YECLANO	1998-99
JUANMA SALCEDO	GANDIA B	1993-94
SÁNCHEZ	DÉNIA	2001-02
CHAMORRO	GANDIA B	2000-01
JOAN	GANDIA B	2001-02
LUISJA	GANDIA B	2001-02
ELOI POMAR	GANDIA B	2001-02
MIGCAMPISTES	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
NAVEIRO	GANDIA B	1999-00
AUSIÀS	GANDIA B	1995-96
AUGUST	VALÈNCIA B	2001-02
SEMPERE	ADZENETA	2001-02
MATITO	–	2001-02
MENOTI	DÉNIA	2001-02
CARLOS GARCIA	GANDIA B	2001-02
OSCAR HIDALGO	GANDIA B	2001-02
DAVANTERS	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
BLAS CANDELA	NOVELDA	2001-02
BATALLER	GANDIA B	2001-02
PALLARÉS	BURJASSOT	2001-02
NAVARRO	ALMÀSSERA	2001-02
PACO LÓPEZ	BENIDORM	2001-02
RAÚL SAEZ	ALZIRA	2001-02
CRISTIAN GALDÓN	VALÈNCIA	2001-02
J.L.GREGORI	–	2001-02

ALTES: Héctor, Ángel, Joan, Luisja, Eloi Pomar, Carlos Garcia, Oscar Hidalgo, Bataller (Gandia B) Sánchez i Menoti (Dénia), Sempere (Adzeneta), Blas Candela (Novelda), Raul Sáez (Alzira), J.L.Gregori, Cristian Galdón (València Juvenil), Paco López (Benidorm), Navarro (Almàssera), Pallarés (Burjassot), August (València B), Matito.

BAIXES: Maestro (Terrassa), Chilet (Lorca), Rajado, Sebas (Getafe), Albelda (Cartagonova), Alfonso (Levante B), Sergio Mora (Getafe), Carlos Sanz (San Sebastián de los Reyes), Nadal, Bellido (Dos Hermanas), Willy (Lugo), Currás, Pibe (Pontevedra), Simón (Elx B), Aitor Goñi (Azkoyen), Julián (Águilas), Suances (Barakaldo), Chota (Levante), Diego Doménech (Elx B), Jose García (Águilas), Orife (San Fernando).

PRETEMPORADA

DATA	PARTIT	RS
26-07-01	GANDIA-BOLTON	0-5
10-08-01	GANDIA-LEVANTE	0-2
24-08-01	TAVERNES-GANDIA	0-3
26-08-01	REQUENA-GANDIA	0-1
27-08-01	ALMÀSSERA-GANDIA	3-2

	COPA GENERALITAT
	Primera Fase
04-08-01	GANDIA-BENIDORM	3-3
07-08-01	PEGO-GANDIA	0-0
11-08-01	AT.DÉNIA-GANDIA	1-1
	Eliminat el Gandia

TROFEU CIUDAD DE GANDIA
PARTICIPANTS
CF GANDIA-VALÈNCIA CF B (Segona Divisió B)

DATA	PARTIT	RS
17-08-01	GANDIA-VALÈNCIA CF B	1-2

Campió València B

TERCERA DIVISIÓ GRUP 6

Quart nivell del futbol espanyol integrat per 17 grups de 20 equips.

Del 2 de Setembre de 2001 al 19 de Maig de 2002

PARTICIPANTS

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	R	CL
1	02/09/01	Gandia-Burriana	0-2	16
2	09/09/01	Eldense-Gandia	1-0	18
3	16/09/01	Gandia-Alzira	0-1	18
4	23/09/01	Vinaròs-Gandia	2-3	15
5	30/09/01	Castelló B-Gandia	4-3	15
6	07/10/01	Gandia-Torrellano	1-0	15
7	14/10/01	At.Dénia-Gandia	1-1	15
8	21/10/01	Gandia-Elx B	2-1	15
9	28/10/01	Pinoso-Gandia	1-1	15
10	01/11/01	Gandia-Burjassot	0-3	15
11	04/11/01	Gimnástico-Gandia	0-0	14
12	11/11/01	Gandia-Carcaixent	0-1	17
13	18/11/01	Santa Pola-Gandia	1-2	14
14	25/11/01	Gandia-Villajoyosa	1-2	14
15	02/12/01	Levante B-Gandia	2-0	15
16	16/12/01	Gandía-Alcoyano	1-0	14
17	23/12/01	Vall d’ Uixó-Gandia	1-0	15
18	30/12/01	Gandia-Ontinyent	1-0	14
19	06/01/02	Pego-Gandia	3-0	14
20	13/01/02	Burriana-Gandia	1-3	16
21	20/01/02	Gandia-Eldense	0-2	17
22	27/01/02	Alzira-Gandia	1-0	17
23	03/02/02	Gandia-Vinaròs	0-0	17
24	10/02/02	Gandia-Castello B	1-0	16
25	17/02/02	Torrellano-Gandia	2-2	16
26	24/02/02	Gandia-At.Dénia	3-1	15
27	03/03/02	Elx B-Gandia	4-0	15
28	10/03/02	Gandia-Pinoso	2-0	14
29	17/03/02	Burjassot-Gandia	3-0	14
30	24/03/02	Gandia-Gimnástico	1-1	15
31	31/03/02	Carcaixent-Gandia	1-1	15
32	07/04/02	Gandia-Santa Pola	1-0	14
33	14/04/02	Villajoyosa-Gandia	0-1	14
34	21/04/02	Gandia-Levante B	1-0	12
35	28/04/02	Alcoyano-Gandia	2-1	13
36	05/05/02	Gandia-Vall d’ Uixó	3-0	13
37	12/05/02	Ontinyent-Gandia	0-2	12
38	19/05/02	Gandia-Pego	0-0	12

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	BURRIANA	79	38	23	10	5	57	22
2	BURJASSOT	75	38	21	12	5	61	25
3	LEVANTE B	73	38	22	7	9	68	34
4	VILLAJOYOSA	65	38	17	14	7	55	32
5	Eldense	61	38	17	10	11	45	37
6	Alzira	60	38	17	9	12	35	38
7	Gimnástico	53	38	13	14	11	37	30
8	Vinaròs	52	38	14	10	14	52	46
9	Elx B	52	38	15	7	16	54	50
10	Alcoyano	52	38	15	7	16	49	52
11	Ontinyent	51	38	14	9	15	42	36
12	Gandia	50	38	14	8	16	35	44
13	Pego	49	38	12	13	13	47	45
14	Santa Pola	47	38	10	17	11	42	41
15	Castellón B	45	38	11	12	15	40	45
16	Torrellano	45	38	10	15	13	37	49
17	CARCAIXENT	36	38	8	12	18	30	63
18	VALL D’UIXÓ	33	38	8	9	21	29	61
19	PINOSO	29	38	6	11	21	33	61
20	AT.DÉNIA	25	38	5	10	23	35	72

PROMOCIÓ D’ASCENS: Burriana, Nurjassot, Levante B i Villajoyosa (ascen el Levante B). DESCENS: Carcaixent, Vall d’ Uixó, Pinoso i Atlético Dénia.

GANDIA B

REGIONAL PREFERENT GRUP 4

Del 16 de Setembre de 2001 al 26 de Maig de 2002.

PLANTER: Entrenador: Enrique Cuñat. Porters: Yeste i Carlos. Defenses: Gomar, Eloi Pomar, Edu, Iván, Dani, Alan. Migcampistes: Nando, Marzal, David Blasco, Beltrán García, Fran, Antonio i Toni. Davanters: Llorca, Enrique, Juanjo, Chema i José ignacio.

PARTICIPANTS
CF GANDIA B–CALPE CF-MUTXAMEL CF–UD OLIVA–CD DÉNIA–UD ONDARENSE–CD ALMORADÍ–CD ALONE (Guardamar del Segura)–XIXONA ESPORTIU–CD CAMPELLO–VILLENA CF–TORREVIEJA FC–CREVILLENTE DEPORTIVO–CD JÁVEA–FC ESPAÑOL (Sant Vicent del Raspeig)–UD ALTEA–HÉRCULES CF B–BENIDORM CD B

RESULTATS

J	RS	PARTIT	RS	J
1	0-1	Calpe-Gandia B	2-1	18
2	0-2	Gandia B-Mutxamel	1-2	19
3	1-3	Gandia B-Oliva	1-1	20
4	2-0	Dénia-Gandia B	2-2	21
5	0-1	Gandia B-Ondarense	5-2	22
6	1-2	Almoradí-Gandia B	0-2	23
7	5-1	Gandia B-Alone	0-3	24
8	1-3	Xixona-Gandia B	0-3	25
9	2-2	Gandia B-Campello	4-4	26
10	4-3	Villena-Gandia B	1-0	27
11	1-1	Gandia B-Torrevieja	1-3	28
12	2-1	Crevillent-Gandia B	1-2	29
13	1-3	Gandia B-Jávea	0-0	30
14	2-0	Español-Gandia B	1-0	31
15	1-2	Gandia B-Altea	0-0	32
16	3-2	Hércules B-Gandia B	2-3	33
17	4-1	Gandia B-Benidorm B	2-1	34

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	DÉNIA	70	34	20	10	4	65	24
2	OLIVA	67	34	19	10	5	75	23
3	Torrevieja	67	34	19	10	5	63	20
4	Altea	67	34	19	10	5	57	29
5	Jávea	56	34	14	14	6	56	28
6	Crevillent	55	34	15	10	9	55	45
7	Calpe	54	34	16	6	12	49	38
8	Hércules B	53	34	15	8	11	48	43
9	Almoradí	48	34	13	9	12	48	47
10	Mutxamel	46	34	13	7	14	39	42
11	Gandia B	40	34	11	7	16	54	56
12	Alone	40	34	10	10	14	41	51
13	Ondarense	38	34	11	5	18	38	57
14	Villena	36	34	11	3	20	42	61
15	Español	35	34	9	8	17	24	37
16	BENIDORM B	32	34	7	11	16	31	58
17	CAMPELLO	29	34	7	8	19	37	75
18	XIXONA	10	34	2	4	28	17	105

PROMOCIO D’ ASCENS: Dénia i Oliva (ascen el Dénia). DESCENS: Benidorm B, Campello i Xixona.

LLIGA NACIONAL DE JUVENILS GRUP 8

Del 2 de Setembre de 2001 al 5 de Maig de 2002

PLANTER: Mompó (porter), Javi Sanchis, Terrades, Cremades, Jaume, More, Juampa, Elies, Salva, Rubén Galera, Edu, Guti, Juan, Curro, Salva Costa, David.

PARTICIPANTS
CF GANDIA–BENIDORM CD–LEVANTE UD B–TORRENT EF–VALÈNCIA CF B–ELX CF–HÉRCULES CF–CD DON BOSCO (València)–CD ELDENSE–BENIMAR EDI (València)–PATERNA CF–BURJASSOT CF–CD OLÍMPIC–VILLAREAL CF B–RIBARROJA CF–CD DÉNIA

RESULTATS

J	RS	PARTIT	RS	J
1	3-2	Benidorm-Gandia	1-0	16
2	4-2	Gandia-Levante B	3-5	17
3	1-3	Torrent-Gandia	0-2	18
4	0-5	Gandia-València B	0-3	19
5	5-2	Elx-Gandia	1-1	20
6	1-3	Gandia-Hércules	1-4	21
7	2-2	Don Bosco-Gandia	4-1	22
8	2-1	Gandia-Eldense	0-0	23
9	3-2	Gandia-Benimar	2-3	24
10	2-0	Paterna-Gandia	0-2	25
11	3-1	Gandia-Burjassot	0-1	26
12	0-0	Olímpic-Gandia	2-3	27
13	3-0	Gandia-Villareal B	1-6	28
14	1-0	Ribarroja-Gandia	2-3	29
15	4-0	Gandia-Dénia	2-1	30

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	València B	71	30	22	5	3	70	29
2	ELX	61	30	18	7	5	68	25
3	Vila-real B	61	30	18	7	5	74	33
4	Hércules	60	30	19	3	8	66	27
5	Benimar	58	30	17	7	6	66	42
6	Gandia	40	30	12	4	14	50	62
7	Levante B	37	30	10	7	13	41	48
8	Eldense	37	30	9	10	11	36	44
9	Don Bosco	36	30	9	9	12	43	49
10	Benidorm	35	30	8	11	11	36	46
11	Olímpic	34	30	9	7	14	40	54
12	Burjassot	32	30	7	11	12	39	42
13	TORRENT	30	30	5	15	10	26	36
14	PATERNA	29	30	8	5	17	32	64
15	RIBARROJA	28	30	7	7	16	35	65
16	DÉNIA	11	30	2	5	23	22	78

ASCENS: Elx (el València B no pot pujar). DESCENS: Torrent, Paterna, Ribarroja i Dénia.

26/09/2025

CF GANDIA

2000/2001. GANDIA-BARÇA EN COPA. UN DESCENS INESPERAT.

⬇️ Descens a Tercera Divisió.

FETS DESTACATS

* Temporada il.lusionant. Després de la gran temporada anterior, el Gandia afronta la present campanya com una temporada clau en la seua professionalització. Dionisio Ollero, president gandià, aspira a convertir el club en una Societat Anònima Esportiva i pretén, a més, construir una Ciutat Esportiva. S’ espera que els èxits esportius del club puguen accelerar el procés. No obstant això, la resposta de la afició és clarament insuficient: al començament del campionat el Gandia té sols 1.200 socis.

**CF Gandia 2000/01. Mini Estadi de Barcelona. D’ esquerra a dreta; Ignacio Català, Naveiro, Chota, Sebas, Bellido i Maestro; Nadal, Willy, Sergio Mora, Juanma i Rajado.**

* Molts canvis. Com era previsible, la gran temporada anterior propicia la marxa de gran part dels millors jugadors: Frigola, David Bauzà, Guijarro, Marcos…a més, Espín i Sancho es retiren, encara que aquest últim continúa vinculat al club com a Secretari Tècnic. Tampoc continúa César Ferrando, que accepta una oferta molt important per tornar al València B a Segona Divisió B, emportant-se de pas, amb ell,a Iván Vidal i Rubén Brines. Félix Arnaiz, que ve de fer un bon treball amb el Burgos, és el seu substitut. Arriben dos destacats davanters de la Tercera Divisió valenciana: Chota i Diego Doménech. Maestro és un porter català amb experiència contrastada que ve a substituir Espín, mentre el vasc Suances, ex jugador de l’ Athletic de Bilbao i el Racing de Santander, és el fitxatge més mediàtic. Torna el sevillà Orife, que va donar un bon rendiment en la segona part de la lliga 1998/99, i la resta d’ incorporacions son jugadors poc coneguts que venen d’altres grups de Segona B. Malgrat que continúen jugadors importants com Albelda, Carpio, Julián o Ausiàs, el rendiment de l’ equip, amb tants canvis, i baixes tant sensibles, es una autèntica incògnita.

Felix Arnaiz «Lucas». Arriba a Gandia amb la difícil tasca de substituir César Ferrando. L’ entrenador burgalés arriba avalat per una bona temporada amb el Burgos CF, disputant una promoció d’ ascens a Segona A. En la jornada 28, en plena crisi de resultats, es destituït després de perdre a Alzira.

* Bomba en la Copa. La gran temporada anterior permet el Gandia classificar-se per disputar la Copa del Rey (classifiquen els 6 primers). Es tracta de la primera participació des de la temporada 1996/97. En la primera ronda el Gandia elimina, amb moltes dificultats, l’ històric Atlético Baleares, de Tercera Divisió. Els mallorquins guanyen en l’ anada a Palma per 2-1, remuntant un gol inicial del gandià Pibe. En la tornada s’ imposa el Gandia per 1-0, aconseguint la classificació gràcies a un solitari gol de Julián, al minut 65. El dia 10 de novembre es sorteja la següent eliminatòria, en una edició de la Copa que presenta una novetat important: a partir de 1/32 de final les eliminatòries es juguen a partit únic en camp de l’ equip d’ inferior categoria. Es formen grups geogràfics i s’ estableix que el possible rival del Gandia siga un equip de Primera Divisió: Espanyol, Vila-real, València, Barcelona o Mallorca. Realitzat el sorteig, la noticia s’ estén ràpidament per tota la ciutat: el rival del CF Gandia serà el FC Barcelona.

Gontzal SUANCES. Davanter natural de Getxo, es va formar en la pedrera de l’ Athletic de Bilbao, debutant amb el primer equip en la temporada 1994/95. Va jugar, posteriorment, a Primera Divisió amb el Racing de Santander. Arriba al Gandia procedent de l’ Eibar (Segona A). Després de jugar poc i marcar sols 1 gol, abandona el Gandia en el mes de gener per fitxar pel Barakaldo.

*** UN PARTIT PER AL RECORD ***

Copa del Rey. 1/32 de final. 12 de Desembre de 2000. Guillermo Olagüe. Guardiola, Luis Enrique, Kluivert, Xavi, Alfonso…el FC Barcelona que dirigeix Serra Ferrer visita Gandia amb tota la seua artilleria (sols va faltar l’ astre brasiler Rivaldo), i disposat a no deixar-se sorpendre amb este nou format «a la anglesa» d’ eliminatòries a partir únic, especialment després que l’ equip quede eliminat en la fase de grups de la Champions i en la Lliga ocupe una discreta cinquena posició. Així, el Barcelona ve a Gandia amb el seu equip titular. Els blaugranes dominen el partit des d’ el començament i les primeres ocasions no es fan esperar. El gandià Julian, no obstant això, està a punt de sorprendre el porter blaugrana Reina, però poc després (minut 27) una centrada d’ Alfonso es rematada a plaer per Gerard des d’ el punt de penal, establint el 0-1. En la segona meitat el Gandia busca l’ empat, però el Barça controla el partit sense problemes, fins que al minut 71 Luis Enrique, amb certa fortuna, remata des de terra un rebuig de la defensa gandiana per encarrilar el partit. Finalment, Guardiola, amb un potent xut ras des de la frontal de l’ àrea gandiana aconseguiria el 0-3 definitiu. El Barça complia amb èxit «l’ expedient» en una nit històrica; una nit difícilment oblidable a Gandia.

**Gandia-Barça. Una imatge de l’ estadi Guillermo Olagüe, pràcticament plé de gom a gom. (fotografia** ***Gente de La Safor***).

ALINEACIONS
GANDIA: Maestro, Ignacio Català, Sebas, Albelda (Ausiàs 75′), Juanma, Bellido (Nadal 79′), Sergio Mora, Willy, Diego Doménech, Julián (Suances 58′) i Rajado.
BARCELONA: Reina, Reiziger, Abelardo (58′ Frank De Boer), Puyol, Gerard, Luis Enrique, Petit, Guardiola (Xavi 78′), Cocu, Kluivert (68′ Gabri) i Alfonso.
GOLS: Gerard 27′, Luis Enrique 71′, Guardiola 78′.
ÀRBITRE: Prados García.

LES DADES D’ UN PARTIT HISTÒRIC

* El Barça participa en la Copa gràcies a ser amnistiat per la Federació Espanyol de Futbol, presidida per Ángel Maria Villar. Els blaugranes havien estat sancionats sense jugar en la Copa per 1 temporada, després que la campanya anterior l’ equip es negara a jugar un partit de semifinals davant l’ Atlético de Madrid.

* El Barcelona disputa un partit oficial per primera vegada davant el CF Gandia, però no es la primera vegada que visita la nostra ciutat. Als anys treinta es van disputar dos partits amistosos entre el Club Deportivo Gandia i l’ equip blaugrana. El 25 de juny de 1933 saforencs i catalans van empatar 3-3, mentre, en l’ altre partit, disputat el 13 de febrer de 1934, els blaugranes s’imposaven per 1-2.

* La directiva blanc-i-blava estudia instal.lar grades supletòries per duplicar la capacitat de l’ estadi a 10.000 espectadors. Finalment, la idea es desestimada a causa de l’ alt cost que suposa la ampliació. El Guillermo Olagüe, per tant, acollirà el partit amb el seu aforament habitual: 4.800 espectadors.

**Fotografia per a la història. Els capitans dels dos equips, Guardiola i Albelda, intercanvien banderoles davant la presència de l’ àrbitre Prados García. (fotografia** ***Gente de La Safor).***

* El partit servirà per inaugurar oficialment un nou (i modest) marcador electrònic, situat en un cantó del fons sud, i que ja es va estrenar oficiosament al partit de Lliga davant el Sabadell.

* El fet de no poder augmentar l’ aforament provoca l’ encariment de les entrades. Així, s’ estableixen els següents preus: Tribuna 12.000 pessetes (al canvi actual en euros, tenint en compte l’ IPC, serien uns 118 euros); General 10.000 pts; fons Nord i Sud 4.800 pts. Els socis del CF Gandia tenen preus especials: Soci d’ Honor entrada gratuïta i la resta de socis descompte del 50%.

* La expedició blaugrana arriba a La Safor dilluns, el dia abans del partit, i s’ allotja al complexe Oliva Nova Golf. Rivaldo, la gran estrela brasilenya, amb problemes físics i que ha de recollir un premi de la FIFA a Roma el dia anterior al partit, és la baixa més important. Serra Ferrer no convoca per lesió o descans a Sergi, Overmars, Simao i Dani. Víctor Valdés i Iván de la Peña son convocats, però es queden a la banqueta.

* La recaptació final del partit va ser de 22 milions de pessetes (uns 197.000 euros actuals tenint en compte l’ IPC). Els elevats preus van provocar que quedaren per vendre uns pocs centenars d’ entrades. En la premsa de Barcelona asseguren, amb raó, que al Gandia «li ha tocat la loteria»: en l’ anterior partit de lliga al Guillermo Olagüe, davant el Sabadell, la recaptació va ser de sols 25.000 pessetes.

**L’ equip titular del FC Barcelona posa amb un grup de xiquets pertanyents a la Penya Barcelonista de La Safor. (Fotografia *Gente de La Safor*).**

* El partit comença a les 21:15 i es retransmés en directe per TV3 i per les dues plataformes digitals (Canal Satélite i Vía Digital). La retransmisió televisiva aportarà al Gandia 10 milions de pessetes. És la primera vegada en la història que es podrà veure un partit del CF Gandia a nivell estatal.

* Velen per la seguretat del partit 75 efectius, entre Policia Nacional i seguretat privada. El partit, amb presència de molts aficionats blaugranes, es va disputar sense cap incident ressenyable.

* Bon inici, però desastre final. El començament de Lliga es esperançador (2 victòries i 2 empats en 4 partits), però amb el transcurs de les jornades s’ evidencien les carències d’ un equip que mostra un bon nivell defensiu, però que té molts problemes per marcar gols. El Gandia finalitza la primera volta en la zona mitjana-baixa de la classificació, a prop de la zona de descens, però s’ espera que amb els reforços d’ hivern canvie la situació: arriben Chilet, Currás, José García, Simón i Aitor Goñi en substitució d’ Alfonso, Suances, Pibe, Chota i Carlos Sanz, que causen baixa. Però lluny d’ això, l’ equip entra en una dinàmica de resultats negatius molt perillosa; en la jornada 28 la derrota (1-0) al camp del cuer Alzira provoca la destitució de Félix Arnaiz. Sancho es fa càrrec de l’ equip davant el Mallorca B, en la jornada 29, i en la jornada 30, debuta Paco Alfaro com nou entrenador, a casa, davant el Burriana. El tècnic valencià aconsegueix una afortunada victòria, remuntant en els últims minuts davant un rival directe, però la victòria del debut serà un miratge. El final de lliga es converteix en un malson, un autèntic desastre. Amb 2 empats i 6 derrotes en les 8 darreres jornades el Gandia, sols un any després de ser campió de lliga, finalitza penúltim classificat, amb passaport directe per a regresar, 5 temporades després, a la Tercera Divisió.

* Diego Doménech promesa. Jove davanter de 20 anys procedent de l’ Alcoyano de Tercera Divisió, es converteix en la gran aposta del CF Gandia. Debuta en la jornada 10 i les seues bones actuacions el consoliden com a titular i com a jugador amb un important futur. El Mundo Deportivo assegurà en desembre que equips com el Salamanca (Segona A) i altres equips de la categoria s’ interessen per ell, però que el jugador té una clàusula de 100 milions de pessetes (!). No obstant això, el jugador de Castalla acabarà discretament la temporada en el Gandia i, posteriorment, tindrà una carrera modesta en la Segona Divisió B.

* Dos argentins en Gandia. Una de les curiositats de la temporada va ser la presència de dos jugadors argentins al planter blanc-i-blau. Es tractava de Pibe i Willy. Els dos van nàixer a Buenos Aires i havien fet pràcticament tota la seua trajectòria futbolistica jugant al futbol galleg: Pibe venia del Pontevedra i Willy del Lugo. El seu rendiment, a to amb el rendiment general de l’ equip, va ser prou discret. Fins i tot, Pibe no va a acabar la temporada, i en el paró nadalenc va tornar al Pontevedra.

Fernando Maestro. El porter de Terrassa arriba, procedent de l’ Hospitalet, amb la difícil tasca de fer oblidar l’ enyorat Espín. En gener, la sorprenent arribada de Chilet va provocar la seua suplència, però, posteriorment, amb la destitució de Félix Arnaiz, **va recuperar la titularitat. Maestro no va triunfar a Gandia**, **però sí ho va fer en l’ Alcoyano, on va ser un jugador molt recordat. Va jugar a Alcoi 8 temporades i va aconseguir l’ ascens a Segona Divisió A de la temporada 2011/12.**

* Els millors?. Una tasca complicada, en una temporada tant dolenta, la de triar els jugados més destacats de la campanya. Maestro, malgrat l’ arribada de Chilet, va ser el jugador amb més minuts jugats (3.060) entre lliga y copa, seguit d’ Albelda i Ignacio Català, tots dos amb 2.845 minuts. La temporada d’ Ignacio va suposar una noticia molt positiva, després que el lateral dret gandià passara en blanc la campanya anterior per culpa d’ una greu lesió. El veterà Julián va ser el màxim golejador de l’ equip amb 7 gols entre lliga i Copa, seguit del sevillà Bellido, amb 4 gols. Aquestes baixes xifres denoten la escasa eficàcia golejadora del Gandia, factor determinant en el desemvolupament del campionat. Una altra noticia positiva va ser el debut de dos canterans: Naveiro (futur mite blanc-i-blau) i Chamorro. El primer, especialment, va tindre prou oportunitats, participant en 16 partits.

* Julia, fisioterapeuta. Una de les novetats de la temporada és la incorporació com a fisioterapeuta de Julia Andrés. Un fet certament destacable en una època en la qual la integració de les dones dins del futbol masculí era encara pràcticament inexistent. Julia es convertirà en la primera dona fisioterapeuta de la història del CF Gandia i ocuparà el càrrec durant diverses temporades.

**24-9-2000. Nou Municipal de Santa Coloma. D’ esquerra a dreta: Maestro, Bellido, Sebas, Albelda, Ignacio Català i Sergio Mora; Nadal, Julián, Pibe, Willy i Rajado.**

* Canvi de grup del filial i ascens del Juvenil. El filial del Gandia canvia al grup 3 de Regional Preferent, teòricament menys potent que el 4, que compta amb rivals de la província d’ Alacant. No obstant això, el Gandia patirà per mantindre la categoría i haurà d’ esperar a la darrera jornada per assegurar-se la permanència; un empat a casa davant l’ Alberic serà suficient per superar el Tavernes en la classificació, gràcies al goal average, i enviar l’ equip valler a Primera Regional. Pel que fa al Juvenil, aconseguirà retornar ràpidament a la Lliga Nacional, aconseguint l’ ascens, sols una temporada després de perdre la categoria.

* Mor Sebas. L’ estiu de 2001 va estar marcat per la terrible mort de l’ ex-jugador gandià Sebas. En la matinada del 26 d’ Agost de 2001 Sebas es trobava en una platja de Castelló, en companyia d’ una amiga, quan un desconegut es situà prop d’ ells per orinar. Sebas li recriminà la seua actitud i es produí una baralla entre els dos. El desconegut resultà ser un policía madrileny que estaba de vacances amb la seua família i, sentint-se en perill, va traure un arma, disparant tres trets al futbolista i provocant la seua mort en l’ acte. Sebas tenia sols 25 anys. El policia, que es va entregar a comisaria, alegà legítima defensa i va ser condemnat a sols 4 anys de presó.

**SEBAStián Gómez Garrido. Va nàixer a Vila-real. Defensa Central format en la pedrera de l’ equip** ***groguet***, va jugar també en el Castelló i el San Sebastián de los Reyes. Arriba a Gandia cedit pel Getafe i es converteix en un jugador habitual en la defensa gandiana. Finalitzada la temporada regresa al Getafe, amb el que estaba fent la pretemporada quan va perdre la vida.

* Parri i Amarilla. El 19 d’agost de 2000 es disputa, al Guillermo Olagüe, un partit amistós davant el València CF, recent sub-campió de la Champions League davant el Real Madrid. El partit va alçar, com era d’ esperar, una gran expectació i un ple quasi absolut a l’ estadi gandià. Un gol del valencianista Gerardo, al minut 34, va donar la victòria al València, en un partit on el Gandia va donar una bona impressió i va disposar d’ oportunitats per aconseguir l’ empat. La curiositat d’ este partit va ser la presència en les files valencianistes de dos joves jugadors de la pedrera ché: Libero Parri i Roberto Amarilla. Ells no ho sabien encara, però 20 anys després anaven a ser protagonistes destacats de la història del CF Gandia.

* Homenatge a Espín. La retirada d’ Espín, que deixa el futbol a causa de les seues obligacions laborals, va deixar orfe d’ un futbolista mític el CF Gandia. Justament, com a recompensa a la seua gran trajectòria, el club organitza un merescut homenatge amb motius del partit Gandia-Numancia (Primera Divisió), corresponent al Trofeu Ciutat de Gandia, que va finalitzar amb victòria numantina, en la tanda de penals, després d’ empatar els dos equips a 1 gol.

PRETEMPORADA

DATA	PARTIT	RS
02-08-00	ALBALAT-GANDIA	0-5
03-08-00	VALÈNCIA B-GANDIA	1-1
11-08-00	GANDIA-ALBACETE	2-4
13-08-00	QUINTANAR-GANDIA	0-0
19-08-00	GANDIA-VALÈNCIA	0-1
21-08-00	TAVERNES-GANDIA	1-2
26-08-00	OLIVA-GANDIA	?

	COPA GENERALITAT
05-08-00	GIMNÀSTICO-GANDIA	1-1
08-08-00	OMTINYENT-GANDIA	0-1
15-08-00	DÉNIA-GANDIA	0-1
	Classificat Gimnástico

ALINEACIONS
AMISTÓS
CF GANDIA 0-VALÈNCIA CF 1

GANDIA: Maestro, Ausiàs, Rajado, Albelda, Carpio, Pibe, Sergio Mora, Nadal, Chota, Bellido i Orife.També van jugar Rafa Gomar, Alfonso, Juanma, Julián, Carlos Sanz, Diego Domenech, Naveiro, Ignacio Català, Manolo i Bataller.
VALÈNCIA: Palop, Pellegrino, Djukic (Amarilla), Gerardo, Albelda, Milla, Parri, Elias, Vicente, Carew i Juan Sánchez.
GOL: Gerardo 34′.
ÀRBITRE: Melchor Ibáñez.

TROFEU CIUDAD DE GANDIA
PARTICIPANTS
CF GANDIA–CD NUMANCIA (Primera Divisió)

DATA	PARTIT	RS
24-08-00	GANDIA-NUMANCIA	1-1

Campió per penals CD NUMANCIA

ALINEACIONS

GANDIA: Maestro, Alfonso, Rajado, Carpio, Albelda, Pibe, Mora, Nadal, Bellido, Chota i Julian. També jugaren Juanma, Ignacio Català, Naveiro, Ausiàs, Diego Doménech, Carlos Sanz, Mauro i Willy.
NUMANCIA: Raúl, Jaume, Muñiz, Gustavo, Iñaki, Rubén Navarro, Delgado, Manel, Jose Manuel, David Pirri i Pacheta. També jugaren Rosu, Balbo, Tito i Caco Morán.
GOLS: Muñiz 8′ (0-1), Ignacio Català 75′ (1-1).
ÀRBITRE: De Pintos Francés.

ORGANIGRAMA

PRESIDENT	DIONISIO OLLERO
ENTRENADOR	FÉLIX ARNAIZ-SANCHO-PACO ALFARO

PORTERS	PJ	PC	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
MAESTRO	34	34	40	HOSPITALET	2000-01
CHILET	7	6	9	GRANADA	2000-01
RAFA GOMAR	1	0	2	GANDIA B	1998-99
DEFENSES	PJ	PC	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
IGNACIO	35	24	2	JUVENIL	1992-93
RAJADO	33	27	0	LORCA	1998-99
SEBAS	30	28	1	SANSE.REYES	2000-01
CARPIO	19	15	0	YECLANO	1998-99
JUANMA	18	14	0	JUVENIL	1993-94
PEPE ALBELDA	32	29	2	LEVANTE	1996-97
CHAMORRO	4	3	0	GANDIA B	2000-01
ALFONSO	6	2	0	LEVANTE	2000-01
MIGCAMPISTES	PJ	PC	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
SERGIO MORA	23	19	3	RAYO VALLEC	2000-01
CARLOS SANZ	6	0	0	MALLORCA	2000-01
NAVEIRO	16	7	0	GANDIA B	1999-00
NADAL	33	4	1	LORCA	1998-99
AUSIÀS	37	10	2	GANDIA B	1995-96
BELLIDO	36	14	4	PÁJARA	1999-00
WILLY	25	18	0	LUGO	2000-01
CURRÁS	15	13	0	GETAFE	2000-01
PIBE	11	6	2	PONTEVEDRA	2000-01
SIMÓN	9	3	0	ELX	2000-01
AITOR GOÑI	9	2	0	CHANTREA	2000-01
DAVANTERS	PJ	PC	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
JULIÁN	40	20	7	CASTELLÓ	1999-00
CHOTA	10	3	0	DÉNIA	2000-01
SUANCES	11	1	1	EIBAR	2000-01
D.DOMENECH	27	16	3	ALCOYANO	2000-01
ORIFE	29	3	3	ÁGUILAS	2000-01
JOSE GARCIA	13	3	1	GRANADA	2000-01

ALTES: Maestro (Hospitalet), Chilet (Granada), Sebas (San Sebastián de los Reyes), Chamorro (Gandia B), Alfonso (Levante juvenil), Sergio Mora (Rayo Vallecano), Carlos Sanz (Mallorca), Willy (Lugo), Currás (Getafe), Pibe (Pontevedra), Simón (Elx), Aitor Goñi (Chantrea), Chota (Dénia), Suances (Eibar), Diego Doménech (Alcoyano), Orife (Águilas), José Garcia (Granada).

BAIXES: Espín (retirat), Sancho (retirat), Guijarro (Terrassa), Frigola (Castelló), Rubén Brines (València B), David Bauzà (Badajoz), Marcos (Cartagonova), Edu Arnau (Pego), David Mallol (Perugia), Iván Vidal (València B), Tomás Alonso (Tropezón), Lalo (Jerez de los Caballeros), Juanjo, Roberto, Javi Sabater, Ismael.

SEGONA DIVISIÓ B GRUP 3

* Tercer nivell del futbol espanyol integrat per 4 grups de 20 equips.

* Del 3 d’ Agost de 2000 al 13 de Maig de 2001.

PARTICIPANTS

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	RS	CL
1	03/09/00	Gandia-Premià	0-0	13
2	10/09/00	Conquense-Gandia	0-1	8
3	17/09/00	Gandia-Terrassa	2-0	4
4	24/09/00	Gramenet-Gandia	2-2	5
5	01/10/00	Gandia-Cartagonova	0-1	7
6	08/10/00	Benidorm-Gandia	1-1	9
7	12/10/00	Gandia-Nàstic	1-1	10
8	15/10/00	Hospitalet-Gandia	4-1	11
9	22/10/00	Gandia-Alzira	2-0	11
10	29/10/00	Mallorca B-Gandia	1-0	11
11	01/11/00	Burriana-Gandia	1-0	13
12	05/11/00	Gandia-Novelda	1-1	13
13	12/11/00	Castelló-Gandia	2-1	13
14	19/11/00	Gandia-Mataró	0-0	13
15	26/11/00	Hércules-Gandia	0-2	12
16	02/12/00	Gandía-Espanyol B	2-1	10
17	06/12/00	Barcelona B-Gandia	4-0	13
18	09/12/00	Gandia-Sabadell	0-2	13
19	17/12/00	Figueres-Gandia	2-2	13
20	07/01/01	Premià-Gandia	1-3	12
21	14/01/01	Gandia-Conquense	0-0	13
22	21/01/01	Terrassa-Gandia	0-1	12
23	28/01/01	Gandia-Gramenet	0-2	12
24	04/02/01	Cartagonova-Gandia	2-0	12
25	11/02/01	Gandia-Benidorm	1-0	12
26	18/02/01	Nàstic-Gandia	1-0	14
27	25/02/01	Gandia-Hospitalet	1-1	14
28	04/03/01	Alzira-Gandia	1-0	14
29	11/03/01	Ganda-Mallorca B	0-1	14
30	18/03/01	Gandia-Burriana	2-1	14
31	25/03/01	Novelda-Gandia	2-1	14
32	01/04/01	Gandia-Castelló	0-0	14
33	08/04/01	Mataró-Gandia	1-0	15
34	14/04/01	Gandia-Hércules	0-0	15
35	22/04/01	Espanyol B-Gandia	2-1	16
36	29/05/01	Gandia-Barcelona B	2-4	17
37	06/05/01	Sabadell-Gandia	1-0	17
38	13/05/01	Gandia-Figueres	1-3	19

CLASSIFICACIÓ FINAL

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	GRAMENET	69	38	20	9	9	53	31
2	GIMNÀSTIC	68	38	19	11	8	52	30
3	SABADELL	66	38	18	12	8	51	30
4	ESPANYOL B	64	38	19	7	12	57	34
5	Novelda	64	38	17	13	8	57	40
6	Hospitalet	63	38	18	9	11	73	45
7	Mallorca B	62	38	17	11	10	63	44
8	Figueres	56	38	16	8	14	55	47
9	Barcelona B	56	38	17	5	16	53	45
10	Castelló	54	38	14	12	12	40	39
11	Hércules	52	38	14	10	14	44	44
12	Terrassa	48	38	12	12	14	48	41
13	Cartagonova	46	38	12	10	16	35	49
14	Benidorm	44	38	11	11	16	37	46
15	Mataró	43	38	12	7	19	41	66
16	CONQUENSE	43	38	11	10	17	26	49
17	BURRIANA	40	38	9	13	16	27	48
18	ALZIRA	40	38	12	4	22	29	50
19	GANDIA	38	38	9	11	18	31	46
20	PREMIÀ	26	38	5	11	22	29	77

PROMOCIÓ D’ ASCENS: Gramenet, Gimnàstic de Tarragona, Sabadell i Espanyol B (ascen el Nàstic). PROMOCIÓ DE PERMANÈNCIA: Conquense (es salva) DESCENS: Burriana, Alzira, Gandia i Premià.

COPA DEL REY

	DATA	PARTIT	RS
1R	30-08-00	At.Baleares-GANDIA	2-1
1R	06-09-00	GANDIA-At.Baleares	1-0
1/32	12-12-00	Gandia-BARCELONA	0-3

ALINEACIONS

AT.BALEARES 2-GANDIA 1.
RONDA 1.ANADA. ESTADI BALEAR (Palma de Mallorca).
GANDIA: Maestro, Albelda, Carpio, Alfonso, Bellido, Nadal, Sergio Mora, Pibe, Julián, Chota i Rajado. ver sustitu
GOLS: Pibe 24′ (0-1), Manolo 38′(1-1), Manolo 73′ (2-1).

GANDIA 1-AT.BALEARES 0
RONDA 2. TORNADA. ESTADI GUILLERMO OLAGÜE.
GANDIA: Maestro, Sebas, Albelda, Alfonso (Ausias 59′), Bellido, Nadal (Willy 89′), Sergio Mora, Pibe, Julián, Chota (Orife 59′) i Rajado.
GOL: Julián 65′.

GANDIA B
REGIONAL PREFERENT GRUP 3

* Del 10 de Setembre de 2000 al 27 de Maig de 2001.

PLANTER: Ángel (porter), Moratal, Villamayor, Joan, Javi Sanz, Carlos García, Llorca, Fabra, Vicente, Vico, Nacho, Hidalgo, Javi Sabater, Perfecto.

PARTICIPANTS
CF GANDIA B–UD OLIVA–UD CARCAIXENT–PAIPORTA CF–SD SUECA–CD OLÍMPIC–CD ALBERIC–CD POBLA LLARGA–CD ENGUERA–CATARROJA CF–ALCÀSSER CF–UD BENIGÀNIM–SILLA CF–UD CANALS–CD L’ALCÚDIA–UD TAVERNES–AT.ALBALAT–UD ALGINET.

RESULTATS

J	RS	PARTIT	RS	J
1	2-0	Gandia B-Albalat	0-3	18
2	0-0	Canals-Gandia B	1-0	19
3	3-1	Gandia B-Silla	1-2	20
4	0-1	Catarroja-Gandia B	2-1	21
5	0-3	Gandia B-Oliva	0-0	22
6	3-1	Pobla llarga-Gandia B	1-0	23
7	1-0	Gandia B-Tavernes	1-1	24
8	0-0	Carcaixent-Gandia B	1-1	25
9	2-1	Olimpic-Gandia B	0-0	26
10	3-0	Gandia B-Enguera	0-4	27
11	1-0	Alcàsser-Gandia B	0-0	28
12	1-6	Gandia B-Sueca	0-2	29
13	2-3	Benigànim-Gandia B	0-1	30
14	1-1	Gandia B-Alginet	3-1	31
15	2-1	L’ Alcúdia-Gandia B	0-2	32
16	2-1	Gandia B-Paiporta	1-2	33
17	3-0	Alberic-Gandia B	1-1	34

CLASSIFICACIÓ FINAL

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	OLIVA	75	34	22	9	3	63	26
2	CARCAIXENT	63	34	18	9	7	59	24
3	Paiporta	62	34	18	8	8	53	32
4	Sueca	61	34	18	7	9	51	28
5	Olímpic	59	34	16	11	7	48	26
6	Alberic	53	34	14	11	9	41	26
7	Pobla Llg.	47	34	14	5	15	38	43
8	Énguera	45	34	13	6	15	43	37
9	Catarroja	42	34	12	6	16	49	58
10	Alcásser	41	34	10	11	13	31	37
11	Benigànim	41	34	11	8	15	35	48
12	Silla	41	34	12	5	17	37	66
13	Canals	40	34	9	13	15	34	39
14	L’Alcúdia	40	34	11	7	16	34	42
15	Gandia B	39	34	10	9	15	32	46
16	TAVERNES	39	34	11	6	17	29	41
17	ALBALAT	31	34	8	7	19	36	63
18	ALGINET	25	34	5	10	19	28	59

PROMOCIÓ D’ ASCENS: Oliva i Carcaixent. DESCENS: Tavernes, Albalat i Alginet.

19/09/2025

CF GANDIA

PACO LORENTE. L’ ESCUT AL COR (30).

«Si hi ha un futbolista que encarne tots els valors necessaris per a ser inclós en esta galeria de mites blanc-i-blaus, eixe no pot ser altre que Paco Lorente. Natural de Gandia, format en la pedrera blanc-i-blava i protagonista d’ una dilatada trajectòria en el primer equip gandià, Lorente era un Defensa Central corpulent, un portent físic que va portar la samarreta del Gandia durant 8 temporades i que va debutar en Segona Divisió A defensant les files del Palamós. La seua presència en esta secció és, també, un homenatge especial a un futbolista que ens va deixar en 2002 de forma tan prematura com inesperada».

TRAJECTÒRIA
Juvenil (1986-1988)
Almoines (1988/1989)
Gandia (1989-1992)
Palamós (1992/1993)
Gandia (1994-1998)
Dénia (1998-2001)

**Planter del Juvenil CF Gandia. Temporada 1987/88.** **Paco Lorente va formar part de l’ equip que tornà a jugar en la Lliga Nacional** **davant equips com el Castilla, Hércules, Rayo Vallecano o Albacete.**

Francisco José Lorente Mocholí va nàixer a Gandia el 27 d’ Octubre de 1969. Format en les categories inferiors del CF Gandia, va formar part de l’ equip que aconseguí l’ ascens a la Lliga Nacional de Juvenils en la temporada 1986/87. Després de debutar en Lliga Nacional, juga en Primera Regional en el seu debut com amateur (temporada 1988/89) en les files de la UD Almoines, equip vinculat al Gandia que substitueix al desaparegut filial blanc-i-blau. Paradoxalment, l’ èxit esportiu del primer equip del Gandia de finals dels vuitanta, convertit en un equip professional que busca l’ ascens a Segona A i que aposta per jugadors de fòra, tanca les portes i frena la progressió dels millors jugadors d’ aquella generació de canterans que tenia a Paco Lorente, Enguix o Salva Escrivà com els seus elements més destacats, i que no es van poder consolidar amb el primer equip fins la dècada dels noventa, quan el club, en greus dificultats econòmiques, decideix tornar a apostar amb força per la pedrera. Paco Lorente debuta, doncs, amb el primer equip, de la mà del tècnic murciá Jose Víctor Rodríguez, en la temporada 1989/90, disputant els últims minuts d’ un Hércules-Gandia jugat en l’ estadi Rico Pérez el 7 de Gener de 1990.
En les següents temporades Paco Lorente es consolida com a fixe en la defensa del Gandia de Segona Divisió B, fins que en la temporada 1992/93 arriba la seua oportunitat: dona el salt a la Segona A per a defensar la samarreta del Palamós, clàssic de principis dels novanta en la categoria. Paco no gaudeix de molts minuts en la primera volta, però en la segona part del campionat, el tècnic de l’ equip gironí, Juanjo Diaz, confia amb ell i es converteix en titular. La destitució de l’ entrenador, però, a falta de tres jornades, l’ envia de nou a la banqueta. El club gironí comença a patir greus problemes econòmics i Lorente, com altres jugadors de l’ equip, denuncia en AFES per impagaments i no continúa en el club. Al mes d’ Abril de 1994 torna al CF Gandia per a salvar l’ equip del descens a Regional Preferent; estem en la temporada 1993/94 i el controvertit president gandià Alberto Pina tracta de reforçar, a la desesperada, l’ equip, amb la contractació del nostre protagonista, a més d’ altres jugadors experimentats com Chesa i Gómez Mulas. El Gandia, finalment, evita el descens i, amb l’ arribada d’ Ignacio Avilés en substitució de Pina, el club entra en una nova era: el Gandia, amb Paco Lorente com a futbolista destacat, serà campió de Tercera Divisió en la temporada 1994/95 i aconseguirà, per fi, l’ ascens a Segona B una temporada després.
Lorente jugarà dues temporades més en Segona B com a titular indiscutible, però, de forma inesperada, no renovarà amb el Gandia per a la temporada 1998/99. El valler Salva Quiles, ex-futbolista del Granada i del Gandia, entre d’ altres, el crida per a formar part del Dénia, en Tercera Divisió; jugarà tres temporades amb l’ equip dianenc, dos d’ elles a les ordres de Damián Castaño, el seu mentor futbolístic, que el va dirigir amb el juvenil (1986-88) i amb el primer equip gandià, en el periode 1994-1997.
En la matinada del 27 d’ Octubre de 2002, just el dia que complia 33 anys, Paco Lorente es va sentir, sobtadament, indisposat. Traslladat a l’ hospital en ambulància, durant el trajecte el seu cor es va detindre per a sempre. La seua mort va deixar consternada a la Gandia futbolistica; el CF Gandia perdia a un dels més estimats futbolistes, a un dels seus.

**Equip històric, un dels millors de tots els temps. Mini estadi del FC Barcelona. Promoció d’ ascens a Segona B, temporada 1994/95. Paco va ser un dels noms fonamentals en una època inoblidable.**

ESTADÍSTIQUES CF GANDIA

TEMPORADA	CATEGORIA	PARTITS	GOLS
1989/90	SEGONA B	11	0
1990/91	SEGONA B	24	2
	COPA	4	0
1991/92	SEGONA B	32	1
	COPA	6	0
1993/94	TERCERA	–	–
1994/95	TERCERA	–	–
	PROMOCIÓ	2	0
1995/96	TERCERA	–	–
	PROMOCIÓ	6	0
1996/97	SEGONA B	30	0
	COPA	2	1
1997/98	SEGONA B	34	0

**Amb la samarreta del Palamós, en Segona Divisió A. Temporada 1992/93. El seu millor moment esportiu**.

12/09/2025

CF GANDIA

1999/2000. TEMPORADA HISTÒRICA. CAMPIONS DE LLIGA I PROMOCIO D’ ASCENS.

🏆Campió Segona Divisió B Grup 3.
➡️Promoció d’ ascens a Segona A.

FETS DESTACATS

* Important Pressupost. El CF Gandia presenta un pressupost de 114 milions i mig de pessetes. Un augment considerable respecte al pressupost de la temporada anterior, que va ser de 66 milions. El balanç de la temporada 1998/99 deixa un dèficit de 191.000 pessetes. Per a la present campanya la directiva que presideix Dionisio Ollero augmenta considerablement el pressupost amb l’ objectiu d’ aspirar a alguna cosa més que la permanència i de plantar cara als grans equips del grup: Murcia, Gramenet, Hércules o Castelló, que, en tot cas, dupliquen el pressupost gandià.

Planter CF Gandia 1999/2000. D’ esquerra a dreta, dalt: Guijarro, Nadal, Edu Arnau, Iván Vidal, Ignacio Català, David Bauzá, Marcos, Albelda, Naveiro i Juanjo. Al centre: Gomar, Ismael, Juanma, Rubén Brines, César Ferrando (Entrenador), Dionisio Ollero (President), Rafa Nogueroles (Delegat), Chesa (Segón entrenador), Carpio, Mallol, Fisioterapeuta i Espín. Asseguts: Bellido, Roberto, Lalo, Sancho, Ausiàs, Frigola, Tomás Alonso, Rajado i Julián.

* Fluixa massa social. A dia 13 d’ agost el club sols té 656 abonats, la xifra més baixa del seu grup de Segona B, sols per davant del Premià (té 600 socis), i molt lluny de l’ Hércules (4.000 socis) i del Castelló (3.600). Els preus dels abonaments son de 25.000 pts, Tribuna i 15.000 pts, General. Els preus per a «Senyora, Jove i Jubilat» son de 10.000 pts, Tribuna, i 5000 en General.

* Julián i Guijarro tornen. César Ferrando continua, per tercera temporada, dirigint un equip que presenta poques novetats. Castillo, màxim golejador en les dues ultimes temporades, és la baixa més destacada, però es substituit per Julián Sanz; el de Beniopa es un contrastat davanter de Segona B i torna a Gandia, procedent del Castelló, per a disputar la seua tercera etapa amb l’ equip blanc-i-blau. Un altre gandià Guijarro, per la seua banda, regresa a Gandia, 11 temporades després, procedent del Relesa Las Palas murcià. Altres incorporacions destacades son les de Frigola (Águilas), Bellido (Pájara playas), Edu Arnau (Melilla) o Tomás Alonso (Écija), mentre Ignacio Català es perdrà la temporada per una greu lesió. En la jornada 2 es lesionarà, també greument, Bellido (no tornarà a jugar fins la promoció d’ ascens). Nando Sanz, que no entra en els plans de Ferrando, es donat de baixa i la seua fitxa la ocupa David Bauzà, procedent de la Gramenet, un futbolista que serà absolutament clau en el campionat.

Jordi Frigola. Natural de Palamós, de caràcter peculiar i dotat d’ un talent excepcional, la seua carrera futbolistica va estar marcada per la irregularitat. Procedent del modest Águilas, Frigola «explota» les seues qualitats (era un fi migcampista dotat d’ una tècnica exquisita) en les files del Gandia, convertint-se en un jugador fonamental en l’ esquema de César Ferrando. A final de temporada molts equips potents s’ interessen pels seus servicis, el que fa impossible la seua renovació. Així, en la campanya 2000/01 fitxa pel Castelló, però juga poc, l’ equip no funciona, i al mes de gener li donen la baixa. Frigola, amb sols 29 anys, decideix abandonar el futbol **professional i tornar a Girona per jugar en un equip de Segona Regional (el Bisbalenc) i montar una granja per a dedicar-se a la cria de pollastres.**

* Campions de lliga. Malgrat una dura derrota en la segona jornada en Gramenet (3-0), el Gandia evidencia des d’ el començament de la lliga el seu potencial. En la jornada 13 l’ equip entra en zona de promoció, i en la jornada 22 aconsegueix el lliderat, que ja no abandonará, pràcticament, fins la fi del campionat. El Gandia no practica un futbol espectacular, però es una màquina perfectament greixada que fonamenta el seu potencial en una excelente.lent reraguarda, la millor del grup, amb Espín, Carpio, Sancho, Guijarro, Juanma o Albelda, que fan que siga l’ equip menys golejat del campionat (en tota la segona volta sols rep 11 gols). Disposa, a més, de jugadors en estat de gràcia al mig del camp com David Bauzà i Frigola (el català realitza partits espectaculars), mentre Marcos, en la davantera, es consolida com un jugador d’ un nivell espectacular, ben secundat per Julián i Edu Arnau. El Gandia és l’ equip més regular del campionat i aconseguirà una històrica classificacio per a disputar la promoció, a més del titol de campió de lliga.

* La promoció. 33 anys després (l’ anterior vegada va ser en la campanya 1967/68 davant el Mahón), el Gandia disputa una promoció d’ ascens a Segona Divisió. La lligueta comença amb un bon resultat (2-2) al camp del Ceuta, el principal favorit. No obstant això, dues derrotes consecutives davant el Ferrol deixen l’ equip pràcticament sense opcions. Però els de César Ferrando, després d’ una temporada excel.lent, no están disposats a deixat de lluitar fins l’ últim cartutx, i guanyen consecutivament a casa al Ceuta i al Barakaldo. El Gandia arriba, doncs, a la darrera jornada de la lligueta amb possibilitats d’ aconseguir l’ ascens: necessita guanyar a Barakaldo (els locals no es juguen res) i esperar que el Ceuta guanye a El Ferrol. Marcos avança al Gandia al camp de Lasesarre i durant alguns minuts es donen els resultats necessaris per a que el Gandia siga equip de Segona A. Malauradament, el Barakaldo capgira el marcador i s’ imposa per 2-1, mentre el Ferrol i el Ceuta empaten a 2 gols, aconseguint l’ equip galleg l’ ascens. El Gandia diu adéu a la Segona A, però això, en tot cas, no ens podrà fer oblidar una temporada de somni.

**Mini Estadi. Barcelona B-Gandia (0-2). 8 de** gener de 2000. D’ esquerra a dreta: Guijarro, Albelda, Marcos, Rubén Brines, Julián i Espín; David Mallol, David Bauzà, Ausiàs, Sancho i Rajado.

* Un Gandia «Internacional«. Les instal·lacions del complex Oliva Nova són un lloc habitual de preparació, durant el paró d’ hivern, per a nombrosos equips estrangers de països del centre i de l’ est d’ Europa, el que va propiciar diversos partits amistosos davant el Gandia. El 26 de Gener de 2000 es disputa el primer partit davant l’històric 1860 Munic. Els alemans es van imposar al Gandia per 2-0 i el partit va significar el debut de l’aragonès Lalo, reforç d’hivern del Gandia. L’ 1 de febrer es va disputar a Oliva Nova un altre partit davant el Tirol Innsbruck austríac que va finalitzar amb empat sense gols. L’últim partit es va disputar davant un altre equip austriac, l’ Àustria Salzburg; es va jugar el 8 de febrer, al Guillermo Olagüe, i va ser retransmès en directe pel segón canal de la Televisió valenciana: Punt 2. Els gandians van ser superiors i es van imposar per 2-1, remontant el gol inicial austríac. La gran estrela de l’ Austria era el ja veterà Anton Polster (33 anys), que va jugar, amb un gran rendiment, al Sevilla, Logroñés i Rayo Vallecano.

**Anton Polster va ser el gran atractiu del partit** **amistós Gandia-Austria Salzburg**.

* Els millors. Espín, amb 35 anys, es troba en el millor moment de la seua carrera; disputa 42 partits de 44 (entre lliga i promoció) i juga 3.696 minuts, sent novament el jugador amb més minuts jugats del Gandia. A més, Espín, amb 29 gols rebuts en 36 partits, és el porter amb menor coeficient golejador de la lliga regular. El migcampista alacantí David Bauzà va ser el segón classificat del Gandia amb 3.424 minuts disputats, malgrat que no va debutar fins la jornada 6. David Mallol, migcampista de sols 19 anys, es converteix en el jugador revelació; procedent de la pedrera del València i, malgrat debutar en la categoria, va donar un excel.lent rendiment i va participar en 22 partits de lliga, encara que la recuperació de Bellido el va deixar en la banqueta en la promoció. Marcos Estruch, per la seua banda, un any més, es un altre dels jugadors Top del Gandia i del campionat, anotant 18 gols (14 en Lliga i 4 en la promoció) i convertint-se en el segón màxim golejador de la lliga, sols per darrere del jugador del València B, Xisco. El veterà, Julián, per la seua banda, és el segón màxim golejador del Gandia amb 10 gols.

David Bauzà (Alacant). Format en la pedrera del FC Barcelona, debuta en la jornada 6 procedent de la Gramenet, on no disposava de molts minuts. Mig centre defensiu, era un futbolista infatigable que es va convertir en fixe absolut en l’ equip de César Ferrando, un entrenador molt important en la seua carrera, doncs va estar posteriorment a les seues ordres en les files de l’ Albacete i el Nàstic. La seua gran temporada en Gandia va propiciar el salt a la Segona A, on va jugar durant 12 temporades consecutives (Badajoz, Sporting, **Albacete, Nàstic de Tarragona i Huesca).**

*** UN PARTIT PER AL RECORD ***

Jornada 38. 14 de Maig de 2000. Guillermo Olagüe. El Gandia arriba a la darrera jornada de lliga en segona posició després de perdre la primera plaça en caure, al partit anterior disputat a Castelló, per 3-0. Els gandians es juguen el titol de campió i necessiten guanyar a l’ Alzira (que no es juga res i que havia assegurat la permanència la setmana anterior) i esperar una derrota del lider Gramenet al camp del Cartagonova. El Guillermo Olagüe presenta una de les millors entrades de la temporada per tractar de recolçar l’ equip. El Gandia busca la victòria des d’ el primer minut i aconsegueix, a la mitja hora del partit, avançar-se al marcador amb un gol del madrileny Rajado. Els alzirenys buscaren el gol de l’ empat en la segona part, però el Gandia donà poques opcions i assegurà una nova victòria mostrant la seua habitual fermesa defensiva. La «Grama» perd inesperadament a Cartagena per 1-0 i sonen càntics de «Campeones, Campeones» en les grades del Guillermo Olagüe. El Gandia, que ja havia aconseguit la classificació per disputar la promoció dues setmanes abans, guanya 1-0 i es proclama, brillantment, campió de lliga.
ALINEACIONS
GANDIA: Espín, Albelda (Carpio 52′), Guijarro, Belllido, David Bauzà, Lalo, Rubén Brines (Frigola 52′), Ausiàs, Julián (Edu Arnau 62′), Marcos i Rajado.
ALZIRA: Pozuelo, Solves, Benjamin, Amador, Juanjo, Pelaez, Israel (Fortes 75′), Nicolau, Bruno (Lozano 60′), Meji (Ico 60′) i Nata.
GOL: Rajado 30′.
ÀRBITRE: Campano Oliver.

* Naix «Blanc-i-Blau». Dionisio Ollero és un president ambiciós que preten professionalitzar el club i presenta importants projectes de futur. Una de les primeres iniciativas es la creació d’ un butlletí informatiu amb tota la informació relacionada amb el club, que s’ entrega, gratuïtament, els dies de partit al Guillermo Olagüe. El seu nom es Blanc-i-Blau i el primer número apareix al mes de gener de l’ any 2000.

**Portada del número 10 de «Blanc-i-blau»**. **Juny de 2000.**

* Descens del Juvenil. Després 8 de temporades consecutives en Divisió d’ Honor i Lliga Nacional, el Gandia Juvenil perd la categoria i descendix a Primera Regional. Els blanquiblaus finalitzaran en la darrera posició de la taula i sols guanyaran 6 partits en tot el campionat. Pel que fa al Gandia B realitza una bona temporada en Regional Preferent; en la primera volta de la lliga ocuparà, fins i tot, llocs cap davanters, però en una segona volta més discreta finalitzarà la lliga en vuitena posició, molt lluny, en tot cas, de la zona del descens.

* El Rayo s’ emporta el trofeu. El Rayo Vallecano es va proclamar campió d’ una nova edició del TROFEU CIUTAT DE GANDIA després de derrotar l’ equip blanquiblau per 2-1. Els rayistes, entrenats per Juande Ramos, acabaven d’ aconseguir l’ ascens a Primera Divisió. Els tres gols es marcarien en la primera part, aconseguint Julián el gol del Gandia que situava el marcador provisional d’ empat a 1 gol. El porter titular del Rayo va ser el futur seleccionador nacional Julen Lopetegui.

NUEVE MINUTOS DE GLORIA EN LASESARRE
És una extensa crònica publicada en Futbol en la Ribera del Serpis, en agost de 2023, que resumeix la temporada 1999/2000.

ORGANIGRAMA

PRESIDENT	DIONISIO OLLERO
ENTRENADOR	CÉSAR FERRANDO
2on.ENTRENADOR	CHESA

ESTADÍSTIQUES (38 partits de lliga i 6 partis de promoció). PJ (Partits Jugats) PC (Partits Complets) G (Gols).

PORTERS	PJ	PC	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
ESPÍN	42	41	38	ÁGUILAS	1994-95
IVÁN VIDAL	0	0	0	GANDIA B	1998-99
RAFA GOMAR	3	2	1	GANDIA B	1998-99
DEFENSES	PJ	PC	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
IGNACIO	0	0	0	JUVENIL	1992-93
RAJADO	28	22	1	LORCA	1998-99
TOMÁS ALONSO	18	3	0	ECIJA	1999-00
GUIJARRO	35	30	3	RELESA	1999-00
SANCHO	37	22	5	MANCHEGO	1997-98
CARPIO	26	16	1	YECLANO	1998-99
JUANMA	18	15	0	JUVENIL	1993-94
PEP ALBELDA	34	29	1	LEVANTE	1996-97
JUANJO	1	1	0	GANDIA B	1999-00
MIGCAMPISTES	PJ	PC	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
ROBERTO	2	0	0	VALÈNCIA	1999-00
FRIGOLA	41	16	6	ÁGUILAS	1999-00
DAVID MALLOL	22	6	0	VALÈNCIA	1999-00
DAVID BAUZÀ	39	35	6	GRAMENET	1999-00
NAVEIRO	1	0	0	GANDIA B	1999-00
NADAL	32	6	0	LORCA	1998-99
RUBEN BRINES	40	35	1	GANDIA B	1998-99
NANDO SANZ	0	0	0	VALÈNCIA B	1998-99
AUSIÀS	40	20	0	GANDIA B	1995-96
LALO	18	1	1	ÁGUILAS	1999-00
BELLIDO	12	3	0	PÁJARA	1999-00
DAVANTERS	PJ	PC	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
JAVI SABATER	1	0	0	GANDIA B	1999-00
JULIÁN	38	8	10	CASTELLÓ	1999-00
EDU ARNAU	40	7	4	MELILLA	1999-00
MARCOS	39	31	18	BENISSA	1996-97
ISMAEL	1	0	0	GANDIA B	1998-99

ALTES: Guijarro (Relesa Las Palas), Frigola (Águilas), David Bauzà (Gramenet), Julián (Castelló), Tomás Alonso (Écija), Lalo (Águilas), Bellido (Pájara playas), Juanjo, Naveiro i Javi Sabater (Gandia B), Edu Arnau (Melilla), David Mallol i Roberto (València juvenil).

BAIXES: Edu Morán (Onda), Castillo (València B), Paquito, Sergio Frías (Yeclano), Niza (Villanueva), Orife (Águilas), Pau Sapena (Pego), Ibon Uriarte (Ávila), Ricardo, Abel Buades (Onda).

PRETEMPORADA

DATA	PARTIT	RS
31-07-99	ALBALAT-GANDIA	2-1
04-08-99	TAVERNES-GANDIA	0-4
13-08-99	CARCAIXENT-GANDIA	0-7
	COPA GENERALITAT
07-08-99	OLIMPIC-GANDIA	1-1
11-08-99	GANDIA-PEGO	1-2
14-08-99	DÉNIA-GANDIA	0-4
18-08-99	SUECA-GANDIA	0-4
19-08-99	JÁVEA-GANDIA	0-1
21-08-99	GIMNÁSTICO-GANDIA	0-2

XXV TROFEU CIUDAD DE GANDIA

PARTICIPANTS
CF GANDIA–RAYO VALLECANO (Primera Divisió)

DATA	PARTIT	RS
10-08-99	GANDIA-RAYO	1-2

Campió RAYO VALLECANO

ALINEACIONS

GANDIA: Espín, Sancho, Albelda, Carpio, Rajado, Nando Sanz, Ruben Brines, Frigola, Bellido, Marcos i Julián. També van jugar Ausiàs, Tomás Alonso, Edu Arnau, Nadal, Juanma, Guijarro i Roberto.
RAYO VALLECANO: Lopetegui, Ferrón, Clotet, Hernández, Gilmar, Alcázar, Estíbariz, Michel I, Luis, Michel II i Poschi. També van jugar Keller, Amaya, Llorens, Quinzinho, Cota e Iván Rosado.
GOLS: Michel II 25′ (0-1), Julián 36′ (1-1), Michel I 40′ (1-2).
ÀRBITRE: Renales Galindo.

SEGONA DIVISIÓ B GRUP 4

* Tercer nivell del futbol espanyol integrat per 4 grups de 20 equips.

* Del 28 d’ Agost de 1999 al 14 de Maig de 2000.

PARTICIPANTS

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	R	CL
1	28/08/99	Gandia-Barcelona B	1-1	12
2	05/09/99	Gramanet-Gandia	3-0	17
3	10/09/99	Gandia-Terrassa	3-1	14
4	18/09/99	Ontinyent-Gandia	0-1	6
5	26/09/99	Gandia-Premià	3-1	4
6	03/10/99	Hércules-Gandia	1-0	6
7	09/10/99	Gandia-Cartagonova	1-2	10
8	12/10/99	Lorca-Gandia	0-3	6
9	17/10/99	Mallorca B-Gandia	5-2	9
10	24/10/99	Gandia-València B	3-1	6
11	31/10/99	Sabadell-Gandia	1-1	8
12	07/11/99	Gandia-Figueres	2-1	5
13	14/11/99	Gimnàstic-Gandia	0-1	4
14	21/11/99	Gandia-Hospitalet	2-1	2
15	28/11/99	Novelda-Gandia	0-4	2
16	05/12/99	Gandía-Murcia	0-0	3
17	12/12/99	Yeclano-Gandia	0-2	2
18	18/12/99	Gandia-Castelló	0-0	2
19	04/01/00	Alzira-Gandia	0-0	2
20	08/01/00	Barcelona B-Gandia	0-2	2
21	16/01/00	Gandia-Gramenet	0-1	2
22	23/01/00	Terrassa-Gandia	1-3	1
23	29/01/00	Gandia-Ontinyent	1-0	1
24	06/02/00	Premià-Gandia	1-3	1
25	12/02/00	Gandia-Hércules	1-1	1
26	20/02/00	Cartagonova-Gandia	0-0	1
27	27/02/00	Gandia-Lorca	1-0	1
28	05/03/00	Ganda-Mallorca B	0-0	1
29	11/03/00	València B-Gandia	0-1	1
30	19/03/00	Gandia-Sabadell	5-0	1
31	25/03/00	Figueres-Gandia	3-0	1
32	02/04/00	Gandia-Gimnàstic	0-1	1
33	09/04/00	Hospitalet-Gandia	0-0	1
34	16/04/00	Gandia-Novelda	0-0	1
35	23/04/00	Murcia-Gandia	0-0	2
36	29/04/00	Gandia-Yeclano	3-1	1
37	06/05/00	Castelló-Gandia	3-0	2
38	14/05/00	Gandia-Alzira	1-0	1

CLASSIFICACIÓ FINAL

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	GANDIA	68	38	19	11	8	50	30
2	MURCIA	65	38	16	17	5	56	35
3	GRAMENET	65	38	19	8	11	59	35
4	HÉRCULES	64	38	17	13	8	49	35
5	Mallorca B	63	38	15	18	5	56	33
6	Figueres	60	38	17	9	12	48	39
7	Castelló	58	38	16	10	12	48	44
8	Cartagonova	56	38	14	14	10	41	36
9	Gimnástic	52	38	14	10	14	43	44
10	Hospitalet	48	38	11	15	12	44	38
11	Barcelona B	48	38	12	12	14	61	58
12	Premià	47	38	12	11	15	42	52
13	Sabadell	46	38	10	16	12	35	44
14	Alzira	44	38	11	11	16	31	35
15	Terrassa	42	38	10	12	16	35	53
16	NOVELDA	42	38	11	9	18	33	52
17	VALÈNCIA B	40	38	9	13	16	48	59
18	YECLANO	38	38	10	8	20	39	51
19	ONTINYENT	38	38	9	11	18	47	64
20	LORCA	36	38	8	12	18	31	59

PROMOCIÓ D’ ASCENS: Gandia, Murcia, Gramenet i Hércules (ascen el Murcia). PROMOCIÓ DE PERMANÈNCIA: Novelda (es salva) DESCENS: València B, Yeclano, Ontinyent i Lorca.

PROMOCIÓ D’ ASCENS A SEGONA DIVISIÓ A
GRUP C

RESULTATS

DATA	PARTIT	RS
21-05-00	CEUTA-GANDIA	2-2
28-05-00	GANDIA-FERROL	1-2
04-06-00	FERROL-GANDIA	3-0
11-06-00	GANDIA-CEUTA	2-0
18-06-00	GANDIA-BARAKALDO	1-0
25-06-00	BARAKALDO-GANDIA	2-1

ALINEACIONS

JORNADA 1. CEUTA 2-GANDIA 2. Alfonso Murube (Ceuta).
GANDIA:Espín, Sancho, Albelda, Guijarro, David Bauzà, Frigola (Bellido 71′), Ausiàs (Lalo 64′), Rubén Brines, Edu Arnau (Julián 79′), Marcos i Rajado.
GOLS: Alfonso 55′ (1-0), Sancho 61′ (1-1), Marcos 72′ (1-2), Diego López 76′ (2-2).

JORNADA 2. GANDIA 1-FERROL 2. Guillermo Olagüe.
GANDIA: Espín, Sancho (Ausiàs 52′), Guijarro, Albelda, Juanma, David Bauzà, Frigola (Bellido 52′), Lalo (Nadal 70′), Rubén Brines, Edu Arnau i Marcos.
GOLS: Padín 10′ (0-1), Deus 60′ (0-2), Marcos 92′ (1-2).

JORNADA 3. FERROL 3-GANDIA 0. A Malata (Ferrol).
GANDIA: Espín, Guijarro, Albelda, Frigola (Bellido 45), David Bauzà, Nadal, Rubén Brines, Ausiàs (Lalo 68), Marcos, Edu Arnau (Carpio 16′) i Rajado.
GOLS: Manu 9 (1-0) (penal), Padín 39′ (2-0), Deus 81′ (3-0).

JORNADA 4. GANDIA 2-CEUTA 0. Guillermo Olagüe.
GANDIA: Espín, Sancho, Albelda, Carpio, Bellido (Frigola 60′), David Bauzà, Nadal, Rubén Brines, Edu Arnau (Julian 61′), Marcos i Rajado (Ausiàs 76′).
GOLS: Marcos 22′ i Julián 73′.

JORNADA 5. GANDIA 1-BARAKALDO 0. Guillermo Olagüe.
GANDIA: Espín, Albelda, Carpio, Bellido (Frigola 46′), Davidd Bauzà, Nadal (Lalo 70′), Rubén Brines, Ausiàs, Edu Arnau (Julián 46′), Marcos i Rajado.
GOL: Julián 56′.

JORNADA 6. BARAKALDO 2-GANDIA 1. Lasesarre (Barakaldo).
GANDIA: Espín, Sancho (Ausiàs 68′), Guijarro, Albelda, Carpio (Julián 53′), David Bauzà, Bellido (Frigola 53), Nadal, Rubén Brines, Marcos i Rajado.
GOLS: Marcos 18′ (0-1), Larreina 41′ (1-1), Luke 84′ (2-1).

CLASSIFICACIÓ

		PT	G	E	P	GF	GC
1	FERROL	10	6	3	1	2	11
2	Barakaldo	9	6	3	0	3	6
3	Ceuta	8	6	2	2	2	9
4	Gandia	7	6	2	1	3	7

Ascen a Segona A el RACING DE FERROL.

GANDIA B
REGIONAL PREFERENT GRUP 3

* Del 12 de Setembre de 1999 al 21 de Maig de 2000.

PARTICIPANTS
CF GANDIA B–VILLAJOYOSA CF–TORRELLANO CF–CREVILLENTE DEPORTIVO–HÉRCULES CF B–CALPE CF–CD JÁVEA–UD BENISSA–CD VILLENA–CD ALONE (Guardamar del Segura)–FC TORREVIEJA–UD OLIVA–CD ESPAÑOL (Sant Vicent del Raspeig)–UD ONDARENSE–BENIDORM CD B–ASPE UD–UD ALTEA–CF ALFAZ DEL PI.

RESULTATS

J	RS	PARTIT	RS	J
1	1-5	Alfàs del Pí-Gandia B	1-5	18
2	0-0	Gandia B-Benissa	1-1	19
3	2-1	Calpe-Gandia B	2-0	20
4	4-1	Gandia B-Torrellano	1-1	21
5	5-0	Hércules B-Gandia B	3-0	22
6	1-1	Gandia B-Jávea	0-0	23
7	2-0	Gandia B-Aspe	2-1	24
8	2-3	Villena-Gandia B	0-4	25
9	2-2	Gandia B-Villajoyosa	0-1	26
10	0-3	Altea-Gandia B	0-0	27
11	4-0	Gandia B-Ondarense	1-1	28
12	4-3	Crevillent-Gandia B	3-1	29
13	3-1	Gandia B-Benidorm B	1-1	30
14	1-1	Español-Gandia B	1-1	31
15	2-1	Gandia B-Oliva	1-0	32
16	1-1	Alone-Gandia B	4-3	33
17	1-1	Gandia B-Torrevieja	1-2	34

CLASSIFICACIÓ FINAL

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	VILLAJOYOSA	78	34	24	6	4	81	27
2	TORRELLANO	73	34	22	7	5	70	27
3	Crevillent	62	34	18	8	8	64	38
4	Hércules B	61	34	19	4	11	74	52
5	Calpe	58	34	18	4	12	56	44
6	Jávea	52	34	14	10	10	45	40
7	Benissa	50	34	13	11	10	42	37
8	Gandia B	49	34	12	13	9	58	45
9	Villena	47	34	14	5	15	46	51
10	Alone	47	34	12	11	11	41	43
11	Torrevieja	46	34	11	13	10	52	54
12	Oliva	40	34	10	10	14	41	53
13	Español	39	34	11	6	17	46	51
14	Ondarense	35	34	9	8	17	47	63
15	Benidorm B	34	34	8	10	16	52	58
16	ASPE	31	34	8	7	19	34	58
17	ALTEA	28	34	6	10	18	29	62
18	ALFÀS	14	34	3	5	26	32	107

PROMOCIÓ D’ ASCENS: Villajoyosa i Torrellano.(Ascen el Torrellano) DESCENS: Aspe, Altea i Alfàs del Pí.

GANDIA JUVENIL
LLIGA NACIONAL GRUP 8

Del 9 de Setembre de 1999 al 30 d’ Abril de 2000

PARTICIPANTS
CF GANDIA–SD SUECA–CD BETIS FLORIDA (Alacant)–LEVANTE UD B–ELCHE CF–KELME CF B (Elx)–VALÈNCIA CF B–VILA-REAL CF–CD DÉNIA–CF CRACKS CF (València)–CD ACERO–TORRENT EF–CD ALCOYANO–HÉRCULES CF B–DON BOSCO CF B (València)–CD OLÍMPIC.

RESULTATS

J	RS	PARTIT	RS	J
1	2-3	Gandia-Sueca	1-2	16
2	2-1	Betis Florida-Gandia	2-1	17
3	1-1	Gandia-Levante B	3-0	18
4	3-0	Elche-Gandia	0-2	19
5	1-0	Gandia-Kelme B	3-0	20
6	4-0	Valencia B-Gandia	3-0	21
7	3-1	Villareal-Gandia	0-0	22
8	0-2	Gandia-Dénia	0-1	23
9	0-0	Cracks-Gandia	0-1	24
10	2-2	Gandia-Acero	2-5	25
11	3-0	Torrent-Gandia	2-1	26
12	0-0	Gandia-Alcoyano	1-2	27
13	1-1	Hércules B-Gandia	2-2	28
14	0-3	Gandia-Don Bosco B	3-2	29
15	1-0	Olímpic-Gandia	1-0	30

CLASSIFICACIÓ FINAL

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	Valencia B	63	30	20	3	7	64	27
2	ELX	63	30	20	3	7	66	43
3	VILA-REAL	60	30	17	9	4	66	24
4	Dénia	52	30	16	4	10	47	32
5	Acero	51	30	14	9	7	49	38
6	DON BOSCO B	43	30	13	4	13	46	54
7	Torrent	42	30	11	9	10	43	48
8	Alcoyano	39	30	11	6	13	49	50
9	Cracks	36	30	10	6	14	38	42
10	Levante B	36	30	10	6	14	43	52
11	Olímpic	35	30	10	5	15	27	32
12	Hércules B	35	30	8	11	11	40	46
13	Sueca	34	30	8	10	12	31	49
14	BETIS FL.	30	30	9	3	18	42	58
15	KELME B	26	30	7	5	18	35	70
16	GANDIA	25	30	6	7	17	29	50

ASCENS: Elx i Vila-real. El València B no pot pujar. DESCENS: Don Bosco B (pel descens del Don Bosco A), Betis FLorida, Kelme B i Gandia.

05/09/2025

CF GANDIA

AGUILAR. L’ESCUT AL COR (29).

» Uno de los más futbolistas más recordados de la época, Águilar vivió las distintas etapas que marcaron al CF Gandia en la década de los 90: el equipo que luchó por el ascenso a Segunda A en la temporada 1989/90; el proyecto de Sapena, que, marcado por una grave situación económica, acabó fracasando; y el club que, en el regreso de Ignacio Avilés a la presidencia, resucitó hasta consolidarse en la Segunda B.
Futbolista polivalente (defensa central, lateral, medio centro) jugó 5 temporadas en el Gandia. Ídolo de los Gurkas Boys, la peña que ocupaba el fondo norte del Guillermo Olagüe en aquella inolvidable temporada 1989/90 en la que rozamos un ascenso histórico, su presencia en esta sección, en la que evocamos la figura de los mejores de entre los que vistieron la camiseta de las franjas blancas y azules, era, sin duda, obligada.»

TRAYECTORIA
Imperial 1983/84; Cacereño 1984/85; Imperial 1985/86; Alcoyano 1986/87; Eldense 1987/88; Villareal 1988/89; Gandia 1989/90; Orihuela 1990/91; Gandia 1991-93; Poli.Ejido 1993/94;
Écija 1994-96; Gandia 1996-98.

**Estadio Vicente Calderón. At.Madrileño-Gandia.Temporada 1991/92. Aguilar es uno de los veteranos en un equipo muy joven que lucha por evitar el descenso.**

Juan Emilio Aguilar Rodríguez nació en Quart de Poblet el 25 de Febrero de 1964. Formado en la cantera del Real Murcia, jugó en el Imperial, histórico filial pimentonero, antes de debutar con el Alcoyano en una potente Segunda B de un solo grupo, en la temporada 1986/87, convirtiéndose en un futbolista fundamental en el equipo alcoyanista. Aguilar se consolida en la Segunda B valenciana jugando siempre en equipos punteros y llega a Gandia en la temporada 1989/90 para reforzar a un equipo que aspira a lo máximo. El Gandia, entrenado por Jose Víctor Rodríguez, realiza una de las mejores temporadas de la historia y queda a sólo dos puntos de conseguir el ascenso a Segunda A. El Orihuela, quien precisamente arrebató al Gandia la única plaza de ascenso, toma buena nota de la temporada de los blanquiazules e incorpora en su equipo a dos de sus mejores jugadores: Espín y Aguilar.
El equipo oriolano, regresa a la Segunda División 38 años después, en la temporada 1990/91, y firma la mejor campaña de su historia, ocupando la quinta posición en la tabla y quedando a sólo 3 puntos de jugar la promoción de ascenso, y con Aguilar como uno de los jugadores habituales en el once titular. Inesperadamente, sin embargo, una deuda de 102 millones de pesetas (!) con los jugadores provoca el descenso administrativo del equipo, que pasa de luchar por el ascenso a Primera División a jugar en Segunda B. Aguilar regresa a un Gandia que en la temporada 1991/92, con serios problemas económicos, confecciona un equipo muy joven (en el que destaca la presencia de 5 jugadores asturianos) para salvar la categoría. La llegada a la presidencia de Paco Sapena, en el final de temporada, devuelve la ilusión a un club en franca decadencia; el Gandia lo tiene todo a favor para evitar el descenso en la última jornada en Villareal, pero una amarga derrota por 4-0, en un partido en el que Aguilar no puede jugar por sanción y es una de las bajas más sensibles, envía al Gandia a la Tercera División. En la temporada 1992/93 el equipo blanquiazul se perfila como el gran favorito para el regreso a Segunda B, pues dispone de una plantilla que cuenta con nombres tan ilustres como Museros, Carlos Santandreu, Chesa, Villena o el propio Aguilar, pero el Gandia, lastrado por los problemas económicos y los impagos a los futbolistas, vuelve a decepcionar y ni siquiera consigue clasificarse para jugar la promoción de ascenso.
En la temporada 1993/94, Aguilar vuelve a la Segunda B para jugar con el Polideportivo Ejido, pero, tras una inesperada derrota en la última jornada frente al descendido Maspalomas, pierde la categoría y vuelve a conocer el amargo sabor del descenso. Tras varios sinsabores, el fútbol le debía una a Aguilar, y en la temporada 1994/95, en las filas del Écija CF, consigue unos de los ascensos más sorprendentes en la historia de la Segunda B. El modesto equipo sevillano superó en la promoción de ascenso a Pontevedra, Numancia y Levante y consiguió el ascenso a Segunda A, por primera vez en su historia, con una plantilla modesta, en la que Aguilar fue una pieza clave, en compañía de otro ex-gandiense, el defensa central Villena. Tras otra temporada con el Écija en Segunda A nuestro protagonista apura sus últimos cartuchos como futbolista jugando dos temporadas más en el Gandia, en Segunda B, consiguiendo cumplir con el objetivo de la permanencia y reencontrándose con Espín, viejo compañero de fatigas con el que coincidió en el Imperial, Alcoyano, Orihuela y Gandia. Retirado del futbol profesional Aguilar echó raíces en Gandia y fue entrenador en diferentes equipos de la comarca (Real de Gandía, Xeraco, Ciudad de Gandia…), además de segundo entrenador del CF Gandia, junto a Franco, en la temporada 2002/03.

**Estadi La Bòvila (Gavà). Temporada 1997/98. Última temporada en el Gandia.**

ESTADÍSTICAS CF GANDIA

TEMPORADA	CATEGORIA	PARTIDOS	GOLES
1989/90	SEGUNDA B	32	1
1991/92	SEGUNDA B	31	5
	COPA	2	0
1992/93	TERCERA	–	–
	COPA	2	1
1996/97	SEGUNDA B	21	0
	COPA	1	0
1997/98	SEGUNDA B	20	0

**Aguilar posa con la camiseta del Écija. El 25 de Junio de 1995 el equipo astigitano empataba en casa (1-1) contra el Levante y conseguía un histórico ascenso a Segunda A.**

30/08/2025

CF GANDIA

HISTÒRIA DEL TROFEU CIUTAT DE GANDIA (1974-2025).

A la fi de la dècada dels 60 el futbol espanyol viu un autèntic boom futbolístic: els tornejos d’estiu. Es tracta de mini-competicions amistoses que es disputen, majoritàriament, al mes d’agost i en localitats turístiques, i que servixen d’aperitiu per a l’aficionat abans del començament de la lliga (en el primer cap de setmana de setembre), i d’aparador on exhibir als nous fitxatges. El trofeu Carranza (Cádiz), el Teresa Herrera (A Coruña) i el Colombino (Huelva) es convertixen en els més populars i acullen, no sols als millors equips espanyols, sinó també a molts estrangers. Amb els anys, el prestigi i l’expectació que adquirixen els trofeus d’estiu provoquen que alguns d’ells aconseguisquen, en realitat, la condició de qualsevol cosa menys amistosos.

**La Copa amb els organitzadors de la primera edició. Any 1974. (*fotografia Las Provincias/edició La Safor).***

PRIMERES EDICIONS

En 1974, Gandia, que és ja una puixant ciutat turística, busca potenciar la seua marca i organitza el seu propi torneig: el Trofeu Ciutat de Gandia. El cartell de la primera edició serà confeccionat seguint els criteris que caracteritzen als tornejos més exitosos: presència d’un equip local (el Gandia), d’un equip que servisca de reclam turístic (el Real Madrid-Castilla) i d’un equip estranger que conferisca caché internacional al torneig (l’ Huracán de Buceo uruguaià).

El Gandia ve de patir una campanya (la 1973-74) decebedora. A les ordres de l’ex-futbolista del València, Paquito, l’equip descendix a Regional Preferent després de finalitzar en dessetena posició del grup 3 de Tercera Divisió (la Segona B no existix encara i la Tercera era una potent competició de només 4 grups). Per a la Preferent es recupera com a entrenador a Pepe Llopis, un home molt recordat a Gandia, perquè va ser futbolista i entrenador de l’equip que en la dècada dels cinquanta va disputar dues promocions d’ascens a Segona Divisió. L’equip blanc-i-blau és una combinació de pesos pesants (Maso, Sorribes, Soldevila i Tano), acompanyats de futbolistes procedents de la pedrera, com Chova o el porter Isidro, i d’ un grapat de jóvens futbolistes forans sorgits d’importants pedreres com Ramón González (Espanyol), Cisneros (Betis) o Rasilla i Sánchez Corona (Real Madrid).

El Real Madrid-Castilla, per part seua, és un equip creat ad hoc amb presència majoritària de jugadors del Castilla, que milita en Tercera Divisió, reforçat per a l’ocasió amb els jugadors del primer equip Touriño, Ortega, Rubiñán i, especialment, el porter García Remón, qui serà internacional absolut i defendrà durant 14 temporades la porteria del primer equip merengue. En el Castilla jugava igualment Isidoro San José, mític lateral madridista que defendrà la samarreta del primer equip durant 11 campanyes.

L’ Huracán Buceo de Montevideo, malgrat no gaudir d’un gran palmarés, era un equip emergent i un dels més populars de l’Uruguai. Va ser tercer classificat en el campionat de Primera Divisió de 1970, només per darrere dels dos grans, Peñarol i Nacional, i rebia el curiós sobrenom d’equip «tricoplayero», en al·lusió a la seua indumentària tricolor (negre, blanc i roig) i al seu origen: el barri costaner de Buceo, en la capital uruguaiana.

**Una formació de l’ Huracán Buceo. Any 1974.**

El primer partit del torneig es va disputar un dijous 22 d’agost de 1974, enfrontant al Gandia amb el Real Madrid-Castilla. El partit va ser un xicotet esdeveniment a la ciutat, no sols per ser el partit inaugural, sinó perquè este es va disputar en un horari (les 22.30 hores) completament inusual. Això va ser possible gràcies a la inauguració eixe dia de les flamants torres d’il·luminació artificial, que permetien al Guillermo Olagüe acollir, per primera vegada des de la seua inauguració, en l’ últim dia de l’any 1967, partits en horari nocturn.

Sánchez Martín, migcampista del Castilla, obriria el marcador del torneig amb un gol en el minut 6. En la segona part, el blanc-i-blau Sánchez Corona, anava a empatar el partit, abans que Martín Roelo establira el definitiu 1-2 per al Castilla amb un gol en el minut 89. Les alineacions de l’ històric primer partit van ser les següents:
CF GANDIA: Isidro; Melo (Chova 46′), Sorribes, Grau; Soldevila, Muñoz; Solbes, Rasilla,Tano, Barea (Juanito 46′) i Sánchez Corona.
REAL MADRID-CASTILLA CF: García Remón; San José, Rubiñán, Adám; Verdugo, Sánchez Martín; Martín Roales, Ortega, Magdaleno, Castro (Mácua 46′) i Zambrano (Escribano 46´).
L’ àrbitre del partit va ser el col.legiat valencià de Tercera Divisió Boix Soler.

**Cartell de la edició inaugural del trofeu Ciudad de Gandia. Any 1974.**

Al segón partit, disputat el 24 d’agost, el Gandia dona la sorpresa i s’imposa per 3-2 a l’ Huracán. La crònica per al diari Marca del corresponsal Andres Merí, ex-president i autèntica institució blanc-i-blava, dona compte de la derrota dels uruguaians, davant un Gandia que va anar sempre per davant en el marcador i que es va imposar amb gols de Doug (?), Chova i Malonda, anotant els dos gols de l’Huracán el davanter charrúa Fúa. La victòria del Gandia acostava el títol al Real Madrid, perquè un empat d’estos davant l’Huracà en l’últim partit bastava per a assegurar-se el trofeu.

El partit decisiu entre madridistes i uruguaians es disputa el 26 d’agost, amb gol inicial per a l’Huracàn de Correra, en la primera part, i empat final, després de la represa, d’ Escribano; un gol que donava el títol a l’equip madridista. L’ alcalde de Gandia, Miguel Pérez Valdés, va entregar al capità del Real Madrid-Castilla, García Remón, el trofeu de campió.

**Un equip del Gandia de la temporada 1974/75. D’ esquerra a dreta: Juanin, Sorribes, Soldevila, Cisneros, Tano i Maso; Chova, Sánchez Corona, Octavio, Ramón i Melis.**

La segona edició del torneig (1975) presenta un cartell més atractiu que el de l’edició inaugural: repetixen el Gandia, que ve d’aconseguir l’anhelat retorn a Tercera Divisió després de proclamar-se campió de Regional Preferent, i el combinat Real Madrid-Castilla, en les files del qual van actuar jugadors destacats, futurs futbolistes de Primera Divisió, com el porter Amador (Hèrcules, Barcelona, Múrcia), Isidro, Macanás i San José (Reial Madrid), Morgado (Zaragoza) o Mácua (Osasuna).

Però la novetat, i gran atracció del cartell, és el Real Betis, que ve de ser octau en Primera Divisió en la temporada 1974/75 i que presenta un excel·lent equip, en el qual figuren Esnaola, Biosca, Rogelio, Bizcocho, Cardeñosa… molts d’ estos jugadors aconseguirien alçar l’històric titol de campió, per penals, de la Copa del Rei de 1978 davant l’ Ath.Bilbao.

El primer partit enfronta al Gandia contra el Real Madrid-Castilla, amb resultat final d’empat a 1 gol: Tano avança als blanc-i-blaus, però Macanás, empatarà el partit. El següent xoc enfronta als gandians davant el Betis, en un partit que desperta gran expectació entre la nodrida colònia d’ andalusos que havien arribat a Gandia des de finals dels seixanta. La crònica del diari Marca ja no ve firmada per l’ històric Andrés Merí, perquè este, lamentablement, havia mort de manera sobtada al desembre de 1974. El rotatiu madrileny enaltix el gran partit dels bètics, que es mostren molt superiors i golegen 5-1 al Gandia, en un partit en el qual els sevillans prenen bona nota de les habilitats de Ramón González; conta la llegenda que el Betis va pretendre el fitxatge del barceloní del Gandia, finalment frustrat per una greu lesió d’ este en la temporada 1975/76.

**Crònica del Gandia-Betis. Diari Marca, publicat el 10 d’agost de 1975.**

La segona edició, doncs, es decidix en l’últim partit, en el qual el Betis aconseguix un empat a 1 gol, suficient per a ser campió. Va ser un partit marcat per la virulència amb què es van emprar els dos equips en la primera part, la qual cosa va obligar, fins i tot, al president de la Federació Valenciana de Futbol a baixar, durant el descans, als vestuaris per a temperar ànims, i a l’entrenador i al secretari tècnic bètics a amagar amb la retirada si el partit seguia pels mateixos rumbs. En la segona part, amb els ànims més calmats, el partit es va rependre sense major incidència.

UN CARTELL MÉS MODEST

El balanç econòmic de les dos primeres edicions sembla que no va ser excessivament rendible, establint-se, a partir de 1976, un cartell més modest, en el qual són habituals equips veïns, vells rivals del Gandia en Tercera Divisió, com el CD Olímpic de Xàtiva, la UD Alzira, el CD Alcoyano o el CD Dénia. El Gandia aconseguirà el seu primer titol de campió en 1978. Un any després (1979), s’alçarà amb el trofeu, de forma tan sorprenent com contundent, la UD Quart de Poblet, un equip recentment ascendit a Tercera Divisió, que va golejar els seus rivals: el Dénia, al qual va véncer per 4-1, i especialment el Gandia, al qual va derrotar per 4-0, un resultat que va coure considerablement en la capital de La Safor.

La nombrosa colònia d’ estiujants alcoians va propiciar la presència habitual del CD Alcoyano al trofeu, als anys setanta i vuitanta. L’ Alcoyano va aconseguir alçar la Copa en dues ocasions: 1977 i 1989, i és l’ equip amb més participacions (10), després del Gandia. (Diari Ciudad, 17 d’agost de 1977/Bivia).

No va ser fins l’ any 1982, amb la participació de l’Albacete Balompié (que militava en Segona B), quan va tornar a participar un equip forà. Els manxecs van aconseguir el titol després de véncer per 3-2 al Gandia i d’empatar a 1 gol davant el Catarroja.

L’ edició de 1987 va ser doblement ressenyable: es va establir un nou sistema de competició, en format de lligueta de 4 equips, que substituïa a l’habitual triangular, i va comptar amb la participació, per segona vegada en la història del trofeu, d’un equip estranger: l’equip de futbol de la Universitat de Califòrnia (UCLA). Els nord-americans van caure davant el Gandia per 2-0 i es van mostrar com un equip fort físicament, però d’escàs nivell futbolístic. L’UCLA va finalitzar en última posició, per darrere del Gandia, que es va proclamar campió, i de l’ Alzira i l’Olímpic.

En 1989 participa per primera vegada el veí, i rival històric, UD Oliva, en un triangular en companyia de Gandia i Alcoyano. Els olivers repetixen presència en 1991, en la pretemporada d’una campanya històrica (1991/92) en la qual, per primera i única vegada, Gandia i Oliva coincidien en la Segona Divisió B. Els blavets donarien la sorpresa i es proclamarien, a partit únic, campions del trofeu.

ANYS NOVANTA. RIVALS DE PRIMERA

En 1992 el torneig es va disputar també a partit únic i el rival va ser l’històric Centre d’ Esports Sabadell. La gran atracció en aquell partit va ser la presència del veterà porter camerunés Thomas N‘ Kono. El Sabadell, que militava en Segona A, es va imposar en el llançament de penals després d’un empat sense gols.

Icònic jugador dels vuitanta (sempre jugava amb pantalons llargs), Thomas N’ Kono va ser la gran atracció de la edició de 1992. El porter camerunés va jugar els mundials d’ Espanya 1982 i Itàlia 1990 i defensà durant 8 temporades la porteria de l’ Espanyol de Barcelona.

L’ arribada de Dionisio Ollero a la presidència del club en el final de la temporada 1997/98 va propiciar el rellançament del torneig, que va acollir durant tres edicions consecutives a equips de Primera Divisió.

En 1998 el Gandia es va adjudicar el trofeu davant un Vila-real que acabava d’aconseguir un històric ascens a la màxima categoria. Els gandians es van avançar amb gols d’ Abel Buades i Castillo, però en la recta final del partit els visitants empataven a dos, gràcies als gols de Moisés i Alfaro. En el llançament de penals el Gandia va estar més efectiu, aconseguint, per primera i única vegada, el trofeu davant un equip de Primera Divisió.

**Una imatge del Vila-real en la temporada 1998/99. Palop, García Sanjuan, David Albelda, Alfaro, Craoiveanu… van ser alguns dels jugadors històrics que van debutar amb l’ equip** ***groguet*** **en Primera i que van estar a Gandia. El Vila-real va ser un dels equips de Primera Divisió que va jugar el trofeu, a més del Betis, Albacete, Numancia i Rayo Vallecano.**

En 1999 el rival va ser un altre acabat d’ascendir a Primera, el Rayo Vallecano, que es va imposar per un ajustat 2-1. Finalment, en 2000, el Numancia de Sòria, equip de moda en l’ època, es va proclamar campió en el torn de penals després d’empat a 1 gol, anotant el gol gandià Ignacio Català en el minut 75.

DECLIU I RENAIXIMENT

Encara en estat de shock pel recent i inesperat descens a Tercera Divisió de la temporada 2000/01, el Gandia rep en l’edició de 2001 la primera visita d’un vell rival de Tercera, el Mestalla (València B); es dona la curiosa circumstància que el primer equip valencianista, malgrat disputar nombrosos partits de pretemporada a Gandia, especialment a la fi de la dècada dels setanta i principis dels vuitanta, mai va disputar el trofeu blanc-i-blau.

Després de 28 edicions consecutives, el trofeu no es disputa l’any 2002 a causa de les obres de ressembra de l’ estadi Guillermo Olagüe, i torna en 2003 amb la presència d’un altre primera, l’acabat d’ ascendir Albacete de César Ferrando, ex-entrenador gandià en la inoblidable temporada 1999/00, en la qual l’equip va ser campió de Segona B i va disputar la promoció d’ascens.

Amb l’arribada del nou mil·lenni els tornejos d’estiu entraran en una greu crisi. La modificació del calendari de lliga, el començament de la qual s’avança al segon cap de setmana d’ agost, i la disputa de les eliminatòries prèvies de les competicions europees, deixaran poques dates disponibles en el calendari, provocant la defunció d’ alguns tornejos i el creixent desinterés per la resta. El torneig Ciutat de Gandia, no serà alié a esta dinàmica, i desapareixerà del mapa durant més d’una dècada, coincidint, a més, amb una època difícil del club, que milita en Tercera Divisió i que, lluny de lluitar per l’ascens a Segona B, acabarà descendint a la Regional Preferent en la temporada 2005/2006.

**Jesús Sendra, a la dreta, president del CF Gandia, amb el patrocinador de la edició de 2014.**

Després de 10 anys sense disputar-se, el trofeu Ciutat de Gandia torna l’any 2014, presentant un cartell molt modest, d’ acord, d’ altra banda, amb la realitat d’un Gandia sumit en el pitjor moment esportiu de tota la seua història i habitual de les categories més baixes del futbol regional. La directiva gandiana presidida per Jesús Sendra, que manté amb vida a un club embargat, en estat de coma, i en condicions de precarietat absoluta, té la feliç idea de recuperar una competició sumida en l’oblit, però vestigi d’un passat brillant que contrasta amb la trista realitat del present desolador d’un Gandia que, en la temporada 2014/15, sobreviurà amb moltes dificultats en la Primera Regional.

En 2014, doncs, el Gandia s’enfronta al Pego, que milita en la Regional Preferent, perdent per 3-0. El torneig es mantindrà amb vida durant 7 temporades consecutives abans de deixar de disputar-se en els estius de 2023 i 2024.

Dos estius esperpèntics, dos capítols més a afegir en el particular Llibre dels horrors de la història del CF Gandia, en els quals el club difícilment podia organitzar cap torneig quan estava lluitant per la seua pròpia supervivència.

**Cartell de la edició de 2025 que recupera, molt encertadament, l’ esperit i la tipografía del cartell original de la edició inaugural de 1974.**

En 2025, torna el trofeu Ciutat de Gandia, amb un cartell humil, que completen, al costat del Gandia, els altres dos clubs de la ciutat, Portuarios i Beniopa, i que servirà de merescut homenatge a Jesús Sendra, el president de l’heroica directiva que va lluitar per la supervivència del club en anys de foscor absoluta. Malgrat que l’actual categoria esportiva està molt lluny del nivell històric del CF Gandia, l’ arribada d’ una nova directiva, després d’ anys de desgavells, provoca il.lusió i esperança per tornar al club, d’ una vegada, el prestigi perdut.

PALMARÉS

ANY	CAMPIÓ	FORMAT	ALTRES EQUIPS
1974	CASTILLA RM	lliga	Gandia(Rp) Huracán(1a)
1975	BETIS(1a)	lliga	Gandia(3a) Castilla RM
1976	OLÍMPIC(3a)	lliga	Gandia(3a) Alcoyano(Rp)
1977	ALCOYANO(3a)	1-0	Gandia(3a)
1978	GANDIA(3a)	lliga	?-?
1979	QUART DE POBLET(3a)	lliga	Gandia(3a) Dénia(Rp)
1980	DÉNIA(3a)	lliga	Gandia(3a) Algemesí(1r)
1981	GANDIA(3a)	lliga	Alcoyano(3a) Dénia(3a)
1982	ALBACETE(2b)	lliga	Gandia(3a) Catarroja(3a)
1983	LEVANTE(3a)	?	Gandia(3a)
1984	GANDIA(3a)	lliga	Alcoyano(2B) Dénia(3A)
1985	GANDIA(3a)	lliga	Alcoyano(2B) Olimpic(3a)
1986	GANDIA(2b)	lliga	Alcoyano(2b) Algemesí(3a)
1987	GANDIA(2b)	lliga	Olímpic(2b) Alzira(2b) UCLA(EEUU)
1988	GANDIA(2b)	lliga	Alcoyano(2b) Benidorm(3a)
1989	ALCOYANO(2b)	lliga	Gandia(2b) Oliva(3a)
1990	GANDIA(2b)	lliga	Benidorm(2b) Hércules(2b)
1991	OLIVA(2b)	?	Gandia(2b)
1992	SABADELL(2a)	0-0p	Gandia(3a)
1993	VILLAREAL(2a)	5-1	Gandia(3a)
1994	GANDIA(3a)	2-1	Benidorm(2b)
1995	GANDIA(3a)	lliga*	Alcoyano(2b) Ontinyent(2b)
1996	GANDIA(2b)	3-0	Levante(2a)
1997	GANDIA(2b)	lliga*	Alcoyano(3a) Olímpic(3a)
1998	GANDIA(2b)	2-2p	Villareal(1a)
1999	RAYO VALLECANO(1a)	2-1	Gandia(2b)
2000	NUMANCIA(1a)	1-1p	Gandia(2b)
2001	VALÈNCIA B(2b)	2-1	Gandia(2b)
	2002 NO DISPUTAT
2003	ALBACETE(1a)	1-1p	Gandia(3a)
	2004 A 2013 NO DISPUTAT		–
2014	PEGO(Rp)	3-0	Gandia(1r)
2015	JÁVEA(Rp)	6-0	Gandia(1r)
2016	GANDIA(2r)	3-3p	Tavernes(Rp)
2017	PORTUARIOS(Rp)	2-1	Gandia(2r)
2018	JÁVEA(Rp)	6-2	Gandia(2r)
2019	CASTELLONENSE(Rp)	2-0	Gandia(1R)
2020	OLÍMPIC(3a)	1-1p	Gandia(Rp)
2021	GANDIA(Rp)	1-0	Cullera(1r)
2022	VILLAREAL C(3a)	0-0p	Gandia(3a)
	2023 i 2024 NO DISPUTAT
2025	PORTUARIOS(2f)	lliga*	Gandia(1f) Beniopa(2f)

p: guanyador per penals.
*: partits de 45 minuts.
Entre parèntesi la categoria: (1a) Primera Divisió; (2a) Segona A; (2b) Segona B; (3a) Tercera Divisió-Tercera RFEF; (Rp) Regional Preferent; (1f) Primera Federació Valenciana; (1r) Primera Regional; (2f) Segona Federació Valenciana; (2r) Segona Regional.

21/08/2025

CF GANDIA

MONTANER.L’ESCUT AL COR (28).

«Una de les grans promeses de la pedrera gandiana que va arribar a la màxima categoría juvenil, Jose Luis Montaner va jugar set temporades al CF Gandia (1978-1985), convertint-se en un jugador emblemàtic de principis de la dècada dels vuitanta. Corpulent i infatigable migcentre, no destacava per la seua capacitat tècnica, però sí pel seu desplegament físic sobre el terreny de joc.«

Jose Luis Montaner Blanes. Va nàixer a Gandia el 4 de Novembre de 1959. Formà part de l’ equip juvenil que va aconseguir l’ ascens, en la temporada 1976/77, a la Lliga Nacional, després de superar el Cornellà i el Boscos de Saragossa en la fase d’ ascens. Eixa mateixa temporada debuta amb el primer equip d’ un Gandia que, dirigit per Pepe Llopis, milita en una potent Tercera Divisió de sols 4 grups. En la temporada 1977/78, doncs, juga amb el Gandia en la màxima categoria juvenil, formant part d’ un equip inoblidable que finalitzava la lliga en una meritòria cinquena posició. Després de la seua etapa juvenil dona el salt al primer equip en la temporada 1978/79, integrant un potent planter que finalitzà la Lliga en tercera posició i que està a punt d’ aconseguir l’ ascens a Segona Divisió B. Amb l’ arribada de la dècada dels vuitanta «Pipa» Montaner es consolida com un jugador fonamental en un Gandia que, integrat per jugadors majoritàriament saforencs, està presidit per José Avaria. Pomar, Avilés i Montaner son els supervivents dels setanta que lluiten per aconseguir, en la nova dècada, l’ anhelada promoció d’ ascens a Segona B, però que queda sempre a les portes. El nostre protagonista va disputar complets els dos històrics partits de Copa del Rey de la temporada 1983/84 davant el València, on el Gandia va guanyar el partit d’ anada i va forçar la pròrroga en la tornada disputada a l’ estadi Luis Casanova (hui Mestalla). En la campanya 1984/85 arriben nous aires al CF Gandia amb l’ arribada d’ un nou president, Ignacio Avilés, i d’ un innovador entrenador, Benito Floro. Serà també la darrera temporada de Montaner al Gandia. Malauradament, després de 7 temporades al primer equip, no podrà viure l’ històric ascens a Segona B de la temporada 1985/86 ni tampoc el debut en la Segona B de la temporada següent. Montaner fitxa, en la temporada 1985/86, per la UD Oliva, on jugarà durant diverses temporades en la Regional Preferent, abans de penjar les botes.

ALBUM FOTOGRÀFIC

**1977/1978. Mítica fotografia del juvenil del Gandia, debutant en la Lliga Nacional. Montaner, al costat de Bertó, Palonés o Franco, va ser un dels noms representatius d’ un equip històric.**

**1979/1980. Primera temporada de José Avaria en la presidència. Montaner es un dels pocs joves de la pedrera en un equip veterà amb majoria de jugadors foranis.**

**1982/1983. Estem en els vuitanta i Montaner és un dels «pesos pesants» en un equip molt jove integrat per jugadors de la comarca i per futbolistes cedits de l’ Hércules d’ Alacant.**

1983/1984. Concentració de mites. Montaner està a la dreta de la imatge, on apareixen Palonés (amb la samarreta del Mestalla) i Pomar. Es tracta d’ un clàssic de la Tercera Divisió, Mestalla-Gandia, disputat a l’ estadi Luis Casanova.

12-10-1983. Fotografia per a la història. Prolegòmens del Gandia-València, partit d’ anada de la Copa del Rey. A l’ esquerra posa Arias (València) i a la dreta Montaner, capitans dels dos equips. El Gandia es va imposar per 2-1 i Montaner va exercir de capità davant la absència, per sanció, de Pomar.

1984/1985. La darrera temporada de Montaner. El Gandia, dirigit per Benito Floro, no passava d’ una discreta cinquena posició, molt lluny de la promoció. Una campanya després el Gandia aconseguirà l’ ascens a Segona B davant el Maspalomas.

18/07/2025

CF GANDIA

1989/1990. JOSÉ VICTOR I A DOS PUNTS DE L’ ASCENS.

FETS DESTACATS

* Canvi de president. Vicent Morant és el nou president en substitució de Salvador Bertó. El nou dirigent ha d’ afrontar una situació econòmica molt complicada, després que la temporada anterior, a més de la decepció esportiva, es saldara amb un dèficit molt important de 39 milions de pesetes. Un balanç econòmic que condicionarà seriosament el futur del CF Gandia als primers anys de la dècada dels 90. Malgrat això, la nova directiva, amb l’ ajuda del consistori, que realitzarà una aportació de 7 milions de pessetes,i amb l’ esponsorització del restaurant As de Oros, confeccionarà un pressupost estimable (80 milions de pesetes) per fer un planter competitiu.

* Continúa Jose Víctor…i poc més. Després d’ una bona segona volta, Jose Víctor Rodríguez es renovat com entrenador, sent un dels pocs noms que continúen de la temporada anterior. En efecte, sols Espín, Diego, Blanco, Manzanares i Franco repeteixen temporada. A més, i després de les baixes de Pomar, Guijarro i Cuqui Vidal, Franco es converteix en l’ únic supervivent de l’ equip que va aconseguir l’ ascens a Segona B de l’ any 1986. El Gandia, doncs, presenta un equip pràcticament nou, on arriven molts jugadors amb experiència a la Segona B (Pedro Gaspar, Javi, Bolós, Ribera, Castillo…) i fins i tot un ex-jugador de Primera Divisió: l’ aragonés Ayneto.

Vicente BLANCO (Almagro, Ciudad Real). Migcampista veterà format en la pedrera del Real Madrid, va jugar en Primera Divisió amb el Burgos (1979/80) i Castelló (1981/82). Va jugar igualment 5 temporades amb l’ Oviedo en Segona A. Un dels pocs supervivients de la temporada anterior (tenía dos anys de contrat), va jugar poc en la present campanya, fitxant per la UD Oliva en la temporada 1990/91, on va penjar les botes.

* Adéu de Pomar. La gran absència de la temporada serà la del gran capità, Domingo Pomar. Tota una institució al Gandia, diu adéu després de 12 temporades en actiu (va debutar en la temporada 1977/78). Després d’ una temporada 1988/89 molt difícil, Pomar decideix prioritzar la seua ocupació laboral fòra del futbol i deixa el club als 34 anys per baixar una categoria i jugar amb la UD Oliva, recent ascendit a Tercera Divisió. El capità gandià rebrà un més que merescut homenatge el 27 d’ Agost de 1989 en un partit amistós que enfronta el Gandia amb el Levante UD, i que finalitza amb victòria «granota» per 1-2.

* Mateix grup, canvien els rivals. El Gandia continúa jugant al grup 4 de Segona B, però la Federació Espanyola modifica la distribució geogràfica dels grups. El Gandia canvia els rivals andalusos i nord-africans pels catalans i balears.

* Orihuela favorit. Malgrat la derrota a casa de la primera jornada davant l’ Alzira per 0-1 (gol del gandià César Melo) el Gandia es mostrà des d’ el començament de Lliga com un equip molt competitiu que es sitúa prompte en la zona capdavantera de la taula. En la jornada 18 el Gandia aconsegueix una gran victòria (0-2) al camp de l’ Hércules, el gran favorit a l’ ascens, que servirà per a reivindicar les seues opcions de lluitar per la primera posició. Malauradament, al següent partit el Gandia perd a casa injustament davant el líder Orihuela per 0-1, en un partit on desaprofiten innombrables ocasions i fins i tot un penal. Amb la derrota davant els oriolans i les derrotes posteriors als camps de l’ Alzira i el Barcelona Atlètic sembla que, amb un Hércules enfonsat, l’ Orihuela aconseguirà sense problemes l’ ascens, tenint en compte la gran distància davant els seus perseguidores. Però els gandians voldran dir la darrera paraula…

Jose Víctor no va oblidar a la pedrera i així Enguix i, especialment, Paco Lorente (en la fotografia) i Manolo, van gaudir de minuts al llarg de la temporada. Paco Lorente, defensa central gandià, va debutar en la jornada 18, al camp de l’ Hércules, entrant al terreny de joc al minut 87 substituint, justament, Manolo (natural d’ El Verger).

* Mini «Dream Team«. L’ equip més atractiu, sense dubte, de la lliga, era el Barcelona Atlètic. Entrenat per Quique Costas, el filial blaugrana seguia les premises del mestre Johan Cruyff, que havia arribat en la temporada 1988/89 i que va imposar un estil de joc atrevit i molt ofensiu, no només per al primer equip, sinó per a la resta d’ equips de la pedrera. El Barcelona At., en efecte, era un equip que practicava un futbol poc habitual a la Segona B, on destacaven jugadors d’ un talent espectacular com Ferrer, el porter Busquets, Pinilla, Onésimo, Geli, Sánchez Jara o un migcampista de 19 anys, natural de Santpedor, que sols dues temporades després seria Campió d’ Europa a Wembley. El seu nom? Pep Guardiola.

**Imatges de l’ Alcoyano-Gandia disputat el 18 de Febrero de 1990 al Collao. Els clàssics Gandia-Al**coyano eren un dels partits més esperats de la temporada. Es va imposar l’ Alcoyano per 2-1. En la primera fotografía Franco Borràs lluita amb el jugador local Lorenzo. En la fotografia de baix Espín i Javi observen el segón gol aconseguit pel jugador alcoyaniste Gandia. (fotografies «Ciudad de Alcoy»/ Bivia Alcoi).

* Remuntada del Gandia però…: L’ Orihuela, inesperadament, pateix un baixó en la segona volta de la Lliga, acumulant 7 partits sense guanyar, al temps que el Gandia encadena una ratxa espectacular de 6 victòries consecutives que el sitúen com a lider sorprenent, després de golejar al camp de l’ Atlético Baleares per 0-4 en la jornada 30. Falten 8 jornades per a la fi i el Gandia depen de sí mateix amb un calendari, a priori, força asequible. Malauradament, la responsabilitat i el vertigen de la primera posició, afecten a un equip gandià que encadena 4 partits sense guanyar i, a més, sense marcar cap gol, quedant relegat del lideratge. En la penúltima jornada el Gandia necessita guanyar al Guillermo Olagüe l’ Hércules i esperar una derrota de l’ Orihuela i un empat del Barça At. per arribar amp opcions a l’ últim partit a l’ estadi oriolà de Los Arcos. El Gandia complirà el seu paper guanyant (2-1) i també l’ Orihuela perdent a Torrevieja, però el filial blaugrana guanya al Mini Estadi l’ Olímpic de Xàtiva en un partit igualat que es resol en la recta final, i en conseqüència el Gandia diu adéu matemàticament a l’ ascens. Els blanc-i-blaus serán «convidats de pedra» a Los Arcos d’ Orihuela, on els locals s’ imposaran per 2-0, aconseguint un inesperat ascens per damunt d’ un Barça At. que era el gran favorit, però que es queda fòra en perdre el seu partit a Benidorm.

La història futbolística de Pep Guardiola, mite blaugrana, té una curiosa connexió amb el CF Gandia: el 4 de Febrer de 1990, Guardiola, que acabava de cumplir 19 anys, debutava en lliga amb el Barcelona At., al Mini-Estadi, davant el Gandia. Naixes va avançar els blanc-i-blaus, però els joves blaugranes van capgirar el marcador, imposant-se, finalment, en un gran partit, per 4-2.

* Espín i Ayneto imprescindibles. Si hi haguera que buscar dos jugadors imprescindibles de la temporada 1989/90, els dos noms que venen ràpidament a la ment son el porter Espín i el davanter Ayneto. El murcià Espín complia la seua tercera temporada a Gandia i, després de jugar poc en les dues campanyes anteriores, es consolidava en la present com un dels millors porters de la categoria. Va rebre sols 29 gols, després de jugar tots els minuts del campionat (Requena, segón porter cedit per l’ Elx va estar inèdit al campionat) i va ser el segón porter amb menys promedi golejador, sols per davall de l’ alzireny Verdés. Ayneto, per la seua part, va creditar el seu passat a Primera Divisió amb el Real Zaragoza anotant 19 gols amb el Gandia i ocupant el segón lloc de golejadors del grup 4 per darrere de Sigüenza (Orihuela), que anotava 22 gols. No podem oblidar les aportacions d’ altres jugadors imprescindibles per a José Víctor com Aguilar o Javi en la defensa, Bolós al mig del Camp o Franco, Naixes i Moya en la davantera.

**JOSÉ VICTOR Rodríguez De Miguel va nàixer l’ any 1945 a Murcia. Disputà la seua segona temporada amb el Gandia donant un gran rendiment a l’ equip. Entrenador** meticulós i de fort caràcter, José Víctor va confeccionar un equip molt ben ordenat defensivament que va gaudir del gran moment de forma del davanter aragonés Ayneto. Va entrenar en Primera Divisió amb el Murcia (1980/81) i en Segona A amb l’ equip «pimentoner» (aconseguint l’ ascens de la temporada 1979/80) i amb l’ Oviedo i el Cartagena. Va ser molt recordat al Yeclano, on va entrenar durant 5 temporades a la Segona B. Víctima de problemes cardiacs al llarg de la seua vida que van frustrar la seua carrera com a futbolista quan tenía 19 anys, **José Víctor va faltar el 3 de Març de 2016 a l’ edat de 71 anys.**

*** UN PARTIT PER AL RECORD ***

Jornada 18. 7 de Gener de 1990. Estadi Rico Pérez (Alacant).
L’ històric Hércules d’ Alacant era el gran favorit per aconseguir l’ ascens en la lliga, encara que, després d’ un bon començament, havia perdut la primera posició en l’ anterior jornada, després de perdre al camp de l’ Orihuela. L’ Hércules era, per tant, segón classificat, separat per 1 sol punt del Gandia, que tenia un partit menys, ajornat, davant l’ Sporting Mahonés. Per als gandians era la oportunitat de desbancar els alacantins de la segona plaça i de postular-se com a favorit a l’ ascens. El Rico Pérez presentà un bon ambient, amb 10.000 espectadors a les grades, una assistència molt poc habitual a la Segona B. Els locals dominaren el partit en la primera part, encara que sense crear ocasions clares davant una defensa gandiana molt ben plantada. Al minut 35 de joc, però, Ayneto aconseguia el primer gol del partit que avançava els gandians. En la represa Franco al minut 49 anava a aconseguir el 0-2 davant la eufòria dels aficionats gandians que ens repartiren per les grades del Rico Pérez. L’ Hércules intensificà el seu domini, però sense crear massa perill, mentre el Gandia multiplicava les seues ocasions a la contra, podent fins i tot, aconseguir una autèntica golejada. La victoria final per 0-2 demostrava que el Gandia podia guanyar qualsevol.

FITXA DEL PARTIT.
HÉRCULES: Pascual, Vilchez, Herrero, Hierro, Gallego, Amaya, Eizmendi (Forcadell), Javier (Baños), Miguel, Endika i Trobbiani.
GANDIA: Espín, Diego, Manzanares, Javi, Pedro Gaspar, Manolo (Paco Lorente), Castillo, Moya, Franco, Naixes (Acris) i Ayneto.
GOLS: 0-1 Ayneto 35′, 0-2 Franco 49′.
ÀRBITRE: Martín Villarín.

* Sense Copa. La edició de la temporada 1989/90 de la Copa del Rey està limitada a sols 44 equips: 40 de Primera i Segona Divisió i els 4 campions de Segona B de la temporada 1988/89. D’ esta manera el Gandia, després de 14 participacions consecutives (des de la temporada 1975/76 ) no participarà en la competició del K.O.

Mariano Ayneto va nàixer a Saragossa. Format a la pedrera del Real Zaragoza va jugar 4 temporades (1983-1987) amb el primer equip, participant en 51 partits de Primera Divisió i aconseguint 5 gols i guanyant una Copa del Rey (1986). Va ser internacional amb la selecció sub-21. Davanter lluitador, fort físicament i amb bon remat de cap, va vindre procedent del Marbella i amb el Gandia va fer els millors registres golejadors de la seua carrera, anotant 19 gols. Jugà a Gandia 2 temporades abans de marxar al Yeclano, on va jugar 5 temporades, 4 d’ elles baix les ordres de Jose Víctor.

* Gurkas Boys. La bona temporada de l’ equip desperta la il.lusió entre la afició blanc-i-blava i com a prova el dimecres 24 de Gener de 1990, en partit recuperat davant l’ Sporting Mahonés, debuta oficialment la penya juvenil Gurkas Boys. Formada per un grup d’ estudiants de l’ institut María Enriquez, Gurkas Boys ve a suplir la absència de la desapareguda i mítica penya Paperets.

* Almoines filial. Després de la desaparició del segón equip del Gandia l’ any 1985, el club blanc-i-blau arriba a un acord amb la Unión Deportiva Almoines, que es converteix en el seu filial. El modest Almoines, entrenat per Paco Bataller, es proclamarà campió del grup 4 de Primera Regional, superant per 1 punt el Polinyà, aconseguint un històric ascens a Regional Preferent.

ORGANIGRAMA

PRESIDENT	VICENT MORANT
ENTRENADOR	JOSÉ VICTOR RODRIGUEZ

ESTADÍSTIQUES (sobre 38 partits de Lliga) PJ (Partits Jugats) PC (Partits Complets) G (Gols).

PORTERS	PJ	PC	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
ESPIN	38	38	29	ALCOYANO	1987-88
REQUENA	0	0	0	ELCHE	1989-90
DEFENSES	PJ	PC	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
AGUILAR	32	29	1	ELDENSE	1989-90
PACO LORENTE	11	5	0	ALMOINES	1989-90
CASTILLO	28	22	0	GRANADA	1989-90
PEDRO GASPAR	22	15	0	PONTEVEDRA	1989-90
MANZANARES	22	19	0	BARÇA AT.	1988-89
DIEGO	28	21	0	IMPERIAL	1987-88
JAVI	31	29	1	FRAGA	1989-90
ENGUIX	3	0	0	ALMOINES	1989-90
MIGCAMPISTES	PJ	PC	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
SANTI VERDÚ	32	17	3	ALZIRA	1989-90
RIBERA	13	0	0	ALCOYANO	1989-90
RAMÓN	25	10	4	AT.BALEARES	1989-90
BOLÓS	33	30	3	AT.MARBELLA	1989-90
BLANCO	10	3	0	OVIEDO	1988-89
DAVANTERS	PJ	PC	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
AYNETO	35	30	19	AT.MARBELLA	1989-90
ACRIS	21	5	2	LINENSE	1989-90
MANOLO	20	11	1	ALMOINES	1989-90
MOYA	35	28	5	ALZIRA	1989-90
FRANCO	33	25	11	ALCOYANO	1983-84
NAIXES	30	17	7	NULES	1989-90

ALTES: Requena (Elche), Aguilar (Eldense), Castillo (Granada), Pedro Gaspar (Pontevedra), Javi (Fraga), Santi Verdú i Moya (Alzira), Ribera (Alcoyano), Ramón (At.Baleares), Bolós (Marbella), Acris (Linense), Naixes (Nules), Paco Lorente, Enguix i Manolo (Almoines).
BAIXES: Sanromán (Benidorm), Quique (Palamós), Adriano, Pomar (Oliva), Juan, Guijarro (Levante), Sirvent, Cuqui Vidal (Levante), Raul (Benidorm), Álvarez (Linense), Priego (Leganés), Miguel (Oliva), Mario Torres (Ibiza), Belanche (Benidorm), Brizzola, Ginés (Alcoyano).

PRETEMPORADA

DATA	AMISTÓS	RS
05-08-89	ALZIRA-GANDIA	1-0
16-08-89	ACERO-GANDIA	0-4
24-08-89	JÁVEA-GANDIA	0-1
27-08-89	GANDIA-LEVANTE	1-2

XVI TROFEU CIUDAD DE GANDIA

PARTICIPANTS
CF GANDIA–CD ALCOYANO (Segunda B)–UD OLIVA (Tercera)

DATA	PARTIT	RS
09-08-89	GANDIA-OLIVA	4-1
10-08-89	ALCOYANO-OLIVA	4-1
11-08-87	GANDIA-ALCOYANO	0-1

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1.	ALCOYANO	4	2	2	0	0	5	1
2.	GANDIA	2	2	1	0	1	4	2
3.	OLIVA	0	2	1	0	1	4	2

CAMPIÓ CD ALCOYANO

SEGONA DIVISIÓ B GRUP 4

* Tercer nivell del futbol espanyol integrat per 4 grups de 20 equips.

* Del 3 de Setembre de 1989 al 27 de Maig de 1990.

PARTICIPANTS

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	RS	CL
1	03/09/89	Gandia-Alzira	0-1	17
2	10/09/89	Girona-Gandia	1-1	16
3	17/09/89	Gandia-Barcelona	1-1	14
4	24/09/89	Ibiza-Gandia	0-2	12
5	01/10/89	Gandia-Alcoyano	2-0	6
6	08/10/89	Cartagena-Gandia	1-1	7
7	15/10/89	Gandia-Eldense	1-0	5
8	22/10/89	Manlleu-Gandia	1-1	5
9	29/10/89	Gandia-Torrevieja	3-0	4
10	05/11/89	Villareal-Gandia	0-1	4
11	12/11/89	Gandia-At.Baleares	1-1	4
12	19/11/89	Mallorca At-Gandia	1-0	4
13	26/11/89	Gandia-Hospitalet	5-0	4
14	03/12/89	Gimnàstic-Gandia	0-2	3
15	10/12/89	Gandia-Olímpic	1-1	3
16	17/12/89	Benidorm-Gandia	1-1	3
17	24/01/90	Gandia-Mahonés(*)	3-1	4
18	07/01/90	Hércules-Gandia	0-2	2
19	14/01/90	Gandia-Orihuela	0-1	3
20	21/01/90	Alzira-Gandia	3-2	5
21	28/01/90	Gandia-Girona	3-0	2
22	04/02/90	Barcelona-Gandia	4-2	3
23	11/02/90	Gandia-Ibiza	2-1	2
24	18/02/90	Alcoyano-Gandia	2-1	3
25	25/02/90	Gandia-Cartagena	2-0	2
26	04/03/90	Eldense-Gandia	0-3	2
27	11/03/90	Gandia-Manlleu	3-1	2
28	18/03/90	Torrevieja-Gandia	1-3	2
29	25/03/90	Gandia-Villareal	2-1	2
30	01/04/90	At.Baleares-Gandia	0-4	1
31	08/04/90	Gandia-Mallorca At	0-0	1
32	15/04/90	Hospitalet-Gandia	1-0	3
33	22/04/90	Gandia-Gimnàstic	0-0	3
34	29/04/90	Olímpic-Gandia	0-0	3
35	06/05/90	Gandia-Benidorm	1-0	3
36	13/05/90	Mahonés-Gandia	1-1	3
37	20/05/90	Gandia-Hércules	2-1	3
38	27/05/90	Orihuela-Gandia	2-0	3

(*) Partit ajornat.

CLASSIFICACIÓ FINAL

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	ORIHUELA	51	38	21	9	8	55	32
2	Barcelona	51	38	22	7	9	68	36
3	Gandia	49	38	19	11	8	59	29
4	Alcoyano	44	38	14	16	8	55	47
5	Benidorm	43	38	15	13	10	46	30
6	Manlleu	41	38	16	9	13	51	51
7	Alzira	41	38	15	11	13	42	33
8	Sp.Mahonés	40	38	15	10	13	58	51
9	Hospitalet	39	38	14	11	13	46	48
10	Olímpic	38	38	14	10	14	49	49
11	Cartagena	37	38	13	11	14	40	39
12	Girona	37	38	14	9	15	51	62
13	Hércules	36	38	10	16	12	48	40
14	Mallorca	35	38	10	15	13	39	43
15	Torrevieja	35	38	12	11	15	37	52
16	Eldense	34	38	13	8	17	47	51
17	GIMNÀSTIC	31	38	9	13	16	31	39
18	VILLAREAL	30	38	9	12	17	33	52
19	IBIZA	29	38	11	7	20	38	68
20	AT.BALEARES	19	38	5	9	24	33	74

ASCENS: Orihuela. DESCENS: Gimnàstic de Tarragona, Villareal, Ibiza i At.Baleares.

Article relacionat

EL ADIOS DEL GRAN CAPITAN. JOSE VICTOR Y UN GRAN GANDIA. 1989/90.

06/12/2024

CF GANDIA

CARLOS SANTANDREU. L’ ESCUT AL COR (18).

» Davanter sorgit de la pedrera del CF Gandia de principis dels 80, Carlos Santandreu debutà amb el primer equip blanc-i-blau amb sols 16 anys, jugant 10 temporades repartides al llarg de les dècades dels 80 i 90 i aconseguint dos ascens a Segona B.»

TRAJECTÒRIA
CF Gandia (1983-1988)
Benidorm CF (1988/89)
CD Olímpic (1989/90)
CE L’ Hospitalet (1990/91)
UE Lleida (1991/92)
CF Gandia (1992/93)
Jávea CF (1993/94)
CF Gandia (1994-1998)

Carlos lluita pel baló al Guillermo Olagüe en el partit de promoció Gandia-Langreo de la temporada 1985/86.

Carlos Santandreu García va nàixer el 14 de maig de 1967 a Gandia. Integrant d’ un gran equip Juvenil que estigué a punt d’ aconseguir l’ ascens a la Lliga Nacional (temporada 1982/83), Carlos puja al primer equip en la temporada 1983/84 debutant, a les ordres de Roberto Gil, el 9 d’ octubre de 1983 al camp de Segarra de la Vall d’ Uixó. Mig punta esquerrà potent físicament, lluitador i perillós al joc aeri, les seues bones prestacions (anota 8 gols en la seua primera temporada) amb el Gandia i la seua joventut, provoquen l’ interés de diversos equips de Primera Divisió, com el València o el Real Madrid, però finalment continuarà a Gandia, jugant, en una primera etapa, 5 temporades consecutives i formant part de l’ històric equip que aconsegueix l’ ascens a Segona B de la temporada 1985/86 després de golejar el Maspalomas. Carlos debuta en Segona B amb només 19 anys, però una greu lesió en la jornada 3 l’ apartarà de l’ equip fins la segona volta del campionat. En la temporada 1988/89, Quique Hernández, el seu entrenador al Gandia en la temporada de l’ ascens, el convenç per a baixar a Tercera Divisió i jugar amb un potentíssim Benidorm. Amb els benidormins es proclamarà brillant campió de la categoria, aconseguint l’ ascens directe. La següent temporada torna a Segona B, fitxant per l’ Olímpic de Xàtiva i posteriorment marxa a L’ Hospitalet, filial de l’ Espanyol, amb el que queda a sols 1 punt de jugar la promoció a Segona A. Després de la seua bona temporada a l «Hospi» crida l’ atenció Jose Manuel Esnal «Mané» i fitxa per la Unio Esportiva Lleida. Carlos debuta en Segona A amb l’ equip de la «Terra Ferma» en la temporada 1991/92. Durant la primera volta disposa de molts minuts amb el Lleida, però una greu lesió de lligaments el deixa fòra durant moltes jornades del campionat. Carlos no regresa a l’ equip fins la jornada 33, en una temporada on el Lleida aconseguirà una meritòria cinquena plaça. Després de dues temporades a Catalunya, Carlos regresa al Gandia en la temporada 1992/93, firmant un contrat de 3 temporades i sent un dels jugadors referents d’ un equip ambiciós que, presidit per Paco Sapena, aspira a recuperar la Segona B, categoria perduda la campanya anterior. La temporada, però, es veurà marcada des d’ el començament pels problemes econòmics, i l’ equip, finalment, quedarà fòra de la lluita per l’ ascens. Després d’ una temporada decepcionant al Jávea CF, Carlos regresarà al Gandia per iniciar una brillant segona etapa amb Ignacio Avilés com a president i Damián Castaño com entrenador. Després d’ un titol de campió de Tercera i un ascens a Segona B, Carlos Santandreu penjarà les botes en la temporada 1997/98 jugant a bon nivell en la categoria de bronze.

Carlos amb la samarreta de la UE Lleida (1991/92) en la seua millor etapa esportiva. Va ser un jugador important amb l’ equip català durant bona part del campionat, fins que, desfraciadament, una lesió del lligament creuat posterior del genoll l’ apartà dels terrenys de joc, frenant la seua progressió. ***(Foto El Mundo Deportivo).***

ESTADÍSTIQUES CF GANDIA

TEMPORADA	COMPETICIÓ	PARTITS	GOLS
1983/1984	TERCERA	–	8
	COPA DEL REY	1	0
1984/1985	TERCERA	–	–
	COPA DEL REY	1	0
1985/1986	TERCERA	–	–
	COPA DEL REY	2	0
	PROMOCIÓ	3	0
1986/1987	SEGONA B	15	2
	COPA DEL REY	0	0
1987/1988	SEGONA B	23	7
	COPA DEL REY	3	1
1992/1993	TERCERA	–	–
1994/1995	TERCERA	–	–
	PROMOCIÓ	5	1
1995/1996	TERCERA	–	–
	PROMOCIÓ	5	1
1996/1997	SEGONA B	29	4
	COPA DEL REY	0	0
1997/1998	SEGONA B	30	3

16/11/2024

CF GANDIA

GORA CFG! VASCOS (Y NAVARROS) EN EL CF GANDIA.

El fútbol llega al País Vasco en 1890 a través de los trabajadores ingleses que operan en los puertos vizcaínos. En poco tiempo el interés futbolístico se contagia a la población local, convirtiendo a Euskadi, en las primeras décadas del siglo XX, en unos de los focos de actividad más importantes del fútbol español, junto a Madrid y Barcelona. Así, los principales equipos vascos, Athletic Club, Real Sociedad, Real Unión de Irún y Arenas de Getxo formarán parte, en la temporada 1928/29, del grupo selecto de 10 equipos que disputan la primera edición del campeonato nacional de Liga de Primera División. Además, los equipos vascos se reparten, desde su primera edición en 1902, numerosos títulos de Copa; el primer torneo de ámbito estatal. Los vascos, que practican un «Futbol Directo» o de pases largos, muy influenciado por la escuela británica, se caracterizan, además, por apostar, casi exclusivamente, por jugadores locales que destacan por su fortaleza física. Belauste, Pagaza, Sesumaga, Gorostiza, Eizaguirre, Zarra, Quincoces… fueron algunos de los innumerables jugadores que vistieron la camiseta de la selección española en una época en la que el Athletic Club de Bilbao era el equipo más laureado de España.

La primera conexión vasco-gandiense la encontramos en la década de los años treinta a través del Club Deportivo Gandia, el primer club semi-profesional de la Ciudad Ducal, cuya trayectoria se desarrolló entre 1930 y 1936. El martes 17 de enero de 1933 el CD Gandia tiene cerrado un partido amistoso en el Camp del Serpis frente el mismísimo Athletic Club de Bilbao, pero el equipo vizcaíno, que pretendía aprovechar su visita liguera a Mestalla para enfrentarse al València CF y hacer parada en Gandia dos días después, prefirió, como explica el semanario «Revista de Gandia», centrarse en el campeonato liguero (los últimos resultados en Liga habían sido negativos) en detrimento de los partidos amistosos. Una decepción, sin duda, para la afición gandiense que, finalmente, no pudo ver en directo a los grandes jugadores del Athletic (Gorostiza, Muguruza, Cilaurren, Lafuente o Iraragorri) que, en esa temporada 1933/34, se proclamarían campeones de liga y que disputarían, además, el Mundial de Italia 1934 con la Selección. Las páginas del «Diario de Gandia» anuncian, igualmente, en septiembre de 1935, la llegada de varios jugadores vascos para reforzar al Club Deportivo Gandia, que en la temporada 1935/36 iba a disputar la primera categoría del Campeonato Regional Valenciano, aunque parece que el fichaje de tales jugadores, finalmente, no se llegó a cerrar.

En la temporada 1961/62, el CF Gandia consigue su primer título de campeón de Tercera Division. En aquel equipo militaban tres jugadores vascos: Saldaña, Ventura y Quincoces. Saldaña tuvo escaso protagonismo en aquel histórico equipo, pero el defensa Ventura, que había debutado en el València CF en la temporada 1955/56, y el guardameta Juantxo Quincoces, canterano del València CF que llegó procedente del Onda, fueron dos de los jugadores insustituibles en un Gandia que, tras realizar una gran temporada liguera, disputó la promoción de ascenso a Segunda División ante el Algeciras.

Pocos años después (1964/65) se enfrentó el Gandia por primera vez, en competición oficial, a un equipo vasco. Fue en la primera ronda de la promoción de ascenso a Segunda Division y el rival fue el Sestao Sport, en una eliminatoria marcada por el «manguerazo» del partido de ida, disputado en el estadio de Las Llanas. El campo encharcado facilitó el juego del equipo sestaotarra, que acabó consiguiendo un claro triunfo por 4-0 que, a la postre, fue decisivo para su clasificación, haciendo insuficiente el 3-0 del partido de vuelta conseguido por el Gandia en el Mondúber.

**Estadio de Las Llanas (Sestao) en la década de los 60. El Gandia se encontró un terreno de juego completamente encharcado pese a que el sol lució en Sestao días antes del partido.**

El primer, y hasta ahora único, enfrentamiento en Copa del Rey ante un equipo vasco data de la temporada 1976/77. El Gandia, en efecto, se midió en la primera ronda de la competición al CD Getxo, rival vecinal del histórico Arenas, de la misma población. La eliminatoria se resolvió en la tanda de penaltis de forma favorable al Getxo después de que ambos equipos vencieran en su campo: 1-0 el Gandia en el Guillermo Olagüe y 4-3 (después de una prórroga) para los vizcaínos en el estadio de Fadura.

En la temporada 1986/87 el Gandia vive el histórico debut en Segunda División B, presentando un equipo que contó en sus filas con tres nombres vascos: el mítico portero Basauri, que había llegado a Gandia la temporada anterior, consiguiendo el histórico primer ascenso a la categoría de bronce, y el defensa Marro, un jugador que fue un puntal defensivo muy importante en el equipo. El tercer nombre debutaría en la jornada 21 y fue el entrenador Luís María Astorga, que había llegado a Gandia en sustitución del hispano-argentino Óscar Rubén Valdez.

**Luis María Astorga en el banquillo del Guillermo Olagüe, 1987**.
**(fotografia Levante Emv-Arxiu Històric Gandia).**

En dicha temporada (1986/87) el Gandia se midió, por primera vez, a equipos vascos en competición de Liga regular. La Segunda B de aquella temporada contaba con un grupo único de 22 equipos repartidos por toda la geografía española, que incluía al San Sebastián CF (filial de la Real Sociedad) y a la SD Eibar. Curiosamente, en los 4 partidos ante donostiarras y eibarreses, el Gandia no consiguió ninguna victoria, pues empató en el Guillermo Olagüe ante el Eibar (0-0) y San Sebastián (1-1), cayendo derrotado en Ipurúa (1-0) y en Atotxa, ante el filial realista, por 3-2.

Crónica del partido San Sebastián-Gandia, disputado el 7 de Junio de 1987, un partido marcado por el fuerte viento y la lluvia y disputado en el histórico estadio donostiarra de Atotxa. (Diario Marca).

En la temporada 1990/91 el Gandia vuelve a contar en su plantilla con un importante contingente vasco: se trata del extremo Eguiguren, el centrocampista David De la Hera y el defensa Iñaki Tejada, en una temporada de claro protagonismo de jugadores norteños, pues, además de los tres futbolistas vascos, en esa campaña defendieron la camiseta blanquiazul los asturianos Cudi, Rogelio y Jonás, además de contar con un entrenador gallego: Fabri González. Fue una temporada en la que el Gandia tuvo un arranque espectacular, que se vió truncado con la llegada de los primeros problemas económicos y, especialmente, tras sufrir una durísima derrota en el Insular de Las Palmas por 8-0 en partido de Copa del Rey.

**Juan Carlos Eguiguren Arrasate. Jugó en el Gandia en la temporada 1990/91. Fue muy bien recibido por la afición gandiense y dio nombre a la peña juvenil «Komando Eguiguren».**

El último enfrentamiento en partido oficial ante un equipo vasco data de la promoción de ascenso a Segunda A de la temporada 1999/2000, en la que el Gandia, entrenado por César Ferrando, se midió al Barakaldo CF en el partido que cerraba la liguilla, en el estadio de Lasesarre. Los barakaldeses, que habían perdido todas sus opciones tras caer derrotados la semana anterior en Gandia por 1-0, recibían a un equipo blanquiazul que necesitaba la victoria para seguir soñando con el ascenso, pero que acabó derrotado por 2-1, diciendo adiós al que hubiera sido un histórico ascenso a Segunda A.

El vetusto y desaparecido estadio de Lasesarre albergó el último partido disputado por el Gandia en tierras vascas. Fue, además un día especial para la afición barakaldesa, pues se anunció que sería el último partido del viejo recinto, antes de su demolición. Sin embargo, el retraso en las obras hizo que albergara algún partido más correspondiente a la siguiente temporada.

LOS NAVARROS.

Es imposible hablar de jugadores navarros del Gandia sin que venga rápidamente a la memoria el nombre de Juan Carlos Zuazu. Natural de Tudela, Zuazu fue uno de los jugadores míticos del Gandia de finales de los sesenta y principios de los setenta. Llegó a Gandia en la temporada 1967/68 procedente del Alzira, tras debutar anteriormente en Segunda con el Logroñés. Afincado en Oliva, de donde era originaria su esposa, fue, tras su retirada, directivo del CF Gandia durante varias temporadas. Su hijo, Juan Carlos Zuazu Cucart, debutó con el Gandia que consiguió el ascenso a Segunda B en la temporada 1985/86.

Errandonea fue un fornido delantero que llegó al Gandia en la recta final de la década de los setenta, tras haber debutado en Primera División con el Racing de Santander. Jugó dos temporadas, siendo especialmente recordada la primera de ellas, 1978/79, en la que el Gandia quedó a 1 sólo punto de conseguir el ascenso a Segunda B. Curiosamente, tras colgar las botas, Errandonea, como Zuazu, echó raíces en la vecina Oliva.

Tres décadas después (Temporada 2009/10) el equipo blanquiazul consiguió su ultimo ascenso a Segunda B con dos pamploneses en sus filas: Jonathan y Ezkieder, que fueron fundamentales en el ascenso del Gandia, rubricado en la inolvidable eliminatoria ante el equipo albaceteño de La Roda.

Dato curioso, el CF Gandia nunca se ha enfrentado a un equipo navarro en partido de competición oficial.

JUGADORES VASCOS Y NAVARROS UNO A UNO.

* Jose María SALDAÑA (Azkoitia).
Defensa procedente de la Gimnástica de Torrelavega, jugó en las temporadas 1959/60, 1960/61 y 1961/62. Campeón de Liga de Tercera División en la campaña 1961/62. Jugó, posteriormente, con el CD Alcoyano.

* Alberto VENTURA (Plentzia).
Cuatro temporadas en Gandia (1960/61 a 1963/64). Defensa. Jugó en Primera División con el València y en Segunda División con el Levante y el Hércules. Capitán del Gandia durante 2 temporadas, fue uno de los jugadores clave en el título de Tercera de la temporada 1961/62.

* Juantxo QUINCOCES (Vitoria).
Temporada 1961/62. Portero. Campeón de Tercera División grupo 9 con el Gandia. Jugó en Primera División con el Sabadell. Sobrino del mito valencianista Juan Carlos Quincoces.

* Juan Carlos ZUAZU (Tudela).
Mítico delantero blanquiazul de finales de los sesenta. Jugó con el Gandia cinco temporadas, repartidas en dos etapas: 1967-1971 y 1972/73. Tres veces máximo goleador del Gandia, consiguió el gol del ascenso a Tercera ante el Poblense en la temporada 1972/73.

**Zuazu posa, a la izquierda, en compañía del madrileño Clares. Sin duda, Una de las mejores delanteras de la historia del CF Gandia. Temporada 1968/69.**

* Jose María ERRANDONEA (Vera de Bidasoa).
Debutó en Primera con el Racing de Santander tras jugar 5 temporadas en el Burgos. Delantero. Jugó dos temporadas en Gandia (1978/79 y 1979/80). Formó parte del gran Gandia de la temporada 1978/79 que estuvo a punto de conseguir el ascenso a Segunda B y se mantuvo invicto durante 24 partidos.

* Jose Antonio Alvarez, JOSU (Vigo).
Temporada 1981/82. Portero vasco-gallego. Procedente del Sestao, perdió la titularidad después de las primeras jornadas del campeonato.

* Enrique BASAURI (Elorrio).
Jugó en el Gandia tres temporadas, de 1985/86 a 1987/88. Portero. Jugó en Primera División con el València y, especialmente, con el Osasuna. Portero mítico del CF Gandia, logró el primer ascenso a Segunda B de la temporada 1985/86.

* Luis María ASTORGA (Rentería).
Temporadas 1986/87 y 1987/88. Entrenador. Dirigió al Burgos y al Sestao en Segunda A. Llegó a Gandia en sustitución de Valdez en la temporada 1986/87. Consiguió mejorar el rendimiento del equipo y fue renovado. En la temporada 1987/88, sin embargo, fue destituido después de 14 jornadas de Liga.

* Jose Ignacio MARRO (Balmaseda).
Temporada 1986/87. Llegó procedente del Logroñés de Segunda A, donde jugó bastantes partidos. Fijo en la defensa del Gandia en la temporada del debut en Segunda B, su buena temporada le valió para fichar por el Levante en la siguiente campaña. Dilatada trayectoria en Segunda A con el Deportivo de La Coruña, Logroñés, Alzira y Sestao.

**Enrique Basauri, icono del Atlético Osasuna en la década de los ochenta**.

* Iñaki TEJADA (Bilbao).
Temporada 1990/91. Defensa. Formado en la cantera del Athletic de Bilbao, llegó procedente de l’ Hospitalet. Gozó de pocas oportunidades en Gandia. Disputó sus últimas temporadas en el futbol asturiano y, tras retirarse, se enroló en las filas del Sporting Gijón, en el que fue, durante muchas temporadas, segundo entrenador.

* Juan Carlos EGUIGUREN (Llodio).
Temporada 1990/91. Jugador carismático que jugaba en la posición de extremo. Fue uno de los jugadores destacados en un equipo que fue, claramente, de más a menos. Militó en el Eibar, Sestao y Barakaldo. Llegó, procedente del Lugo, de la mano del entrenador Fabri González.

* DAVID DE LA HERA (Barakaldo).
Temporada 1990/91. Nació en Euskadi, pero a los 12 años trasladó su residencia a Benidorm. Se formó en la cantera del València CF. Centrocampista, hizo una buena temporada con el Gandia. Jugó en Primera división con el Lleida, y en Segunda A con el Hércules, Albacete y Elche.

* Javier María SUSAETA. (Bilbao).
Temporada 1991/92. Centrocampista. Debutó en Primera División con el Castellón en la temporada 1981/82. Vino a Gandia en el ocaso de su carrera después de realizar prácticamente toda su trayectoria deportiva en el fútbol valenciano (Alzira, Levante, Olímpic…). Temporada discreta en un Gandia que acabó descendiendo a Tercera en la última jornada de Liga.

**Jose Ignacio Marro. Fue uno de los jugadores más regulares de la temporada 1986/87 y dejó un grato recuerdo en la campaña del debut en Segunda B.**

* IBÓN URIARTE (Bermeo).
Temporada 1998/99. Centrocampista. Buen rendimiento en su única temporada en un Gandia que consiguió el objetivo de la permanencia. Larga trayectoria en Segunda B (Lemona, Barakaldo, Ávila…)

* Gontzal SUANCES (Getxo).
Temporada 2000/01. Formado en la cantera del Athletic de Bilbao. Jugó en Primera Division con el Athletic y el Racing de Santander. Llegó a Gandia, procedente del Eibar, como uno de los fichajes más importantes de la temporada, aunque fue, en realidad, una de las mayores decepciones, en una campaña para olvidar que acabó con un inesperado descenso. Sólo participó en 10 partidos y dejó el Gandia en el mercado de invierno para acabar la temporada en el Barakaldo.

Gontzal Suances. Formado en la cantera del Athletic, debutó con el primer equipo rojoblanco en la temporada 1994/95, antes de marchar al Racing Santander, con el que jugó en Primera División durante tres temporadas más.

* AITOR GOÑI (Pamplona).
Centrocampista. Temporada 2000/2001. Llegó procedente del Chantrea de Pamplona en la segunda vuelta de la Liga tras formarse en la cantera de Osasuna. Tuvo escaso protagonismo en el equipo gandiense y disputó sólo 9 partidos en una temporada de pésimo recuerdo que acabó con el equipo clasificado en penúltima posición. Posteriormente debutaría en Segunda A (2006/07) con el Vecindario canario.

* Diego LUCIO González (Irún).
Centrocampista. Temporada 2002/2003. Llegó comenzada la temporada procedente del Orihuela, después de haber debutado en Segunda B con el Real Unión de Irún. Pocos meses después de llegar al Gandia sufrió una grave lesión en la rodilla en un partido ante el Castellón B y dijo adiós a la temporada. Volvió al fútbol vasco y jugó tres temporadas más en Segunda B con el Real Unión de Irún.

* Jose Luis MUIÑO (Portugalete).
Defensa Central. Temporada 2008/09. Hizo casi toda su carrera en equipos andaluces y extremeños. Lesionado en la espalda en la segunda vuelta del campeonato, pasó a la historia (negra) del Gandia tras denunciar al club, reclamando una pensión de invalidez a la Seguridad Social, que provocó, años después, el embargo y consiguiente colapso del club en la temporada 2011/12.

* ANDONI IDARRAMENDI (Irún).
Temporada 2008/09. Centrocampista. Llega en enero procedente del Logroñés. Formado en el Real Unión de Irún, con el que debutó en Segunda B, jugó también en el Atlético Granadilla canario. Fue titular en el equipo de Toni Seligrat que no pudo, finalmente, clasificarse para disputar la promoción de ascenso a Segunda B. Finalizada la temporada volvió al País Vasco para jugar en Tercera con el Beasain, Gernika y Barakaldo.

* JONATHAN Apesteguia (Pamplona).
Temporadas 2009/10 y 2010/11. Defensa central. Consiguió el ascenso a Segunda B de la temporada 2009/10 ante La Roda, siendo igualmente un jugador importante en el regreso a la categoría de bronce de la siguiente temporada. Tras dejar Gandia jugó 5 temporadas en el Tudelano.

* ETZIEDER Jacoisti (Pamplona).
Temporadas 2009/10 y 2010/11. Centrocampista. Llegó a Gandia procedente del Sestao y dió un buen rendimiento en sus dos temporadas como blanquiazul. Larga trayectoria en el fútbol navarro de Segunda B y Tercera División.

09/11/2024

CF GANDIA

EL ÚLTIMO GOL DE MARCOS ESTRUCH. TEMPORADA 2009/2010.

El momento de la retirada para un futbolista es un hecho tan trascendental como inevitable. Para un profesional, la decisión puede ser un salto al vacío, un echo que puede ser traumático cuando el día después se presenta entre interrogantes, o liberador cuando el cuerpo, curtido de cicatrices, dice basta. Un día llega el último partido, la despedida, el momento de poner punto y final; de detener la rueda de entrenamientos entre semana y partidos los fines de semana; los abrazos de la victoria y las caras largas de la derrota; el pitido final que detiene una vida con fecha de caducidad. Marcar el gol de la victoria y conseguir el ascenso cuando el último partido agoniza es el sueño que todo futbolista ansía en su adiós: el de una despedida apoteósica. Pocos, muy pocos, tuvieron esa suerte. Pero Marcos fue uno de ellos.

Marcos Estruch Martínez (14-9-1973) era de Gandia pero no era del CF Gandia. Su carrera futbolística está marcada por el hecho curioso de que nunca llegó a jugar en la cantera gandiense, realizando todo su ciclo formativo en la del Portuarios, hasta llegar a su primer equipo, en Segunda Regional.
Tras brillar en las filas del equipo del Grau, Fernando Sendra, entrenador y uno de los futbolistas con más talento que tuvo el Gandia de los setenta y ochenta, se convierte en mentor de Marcos, llevándolo, en la temporada 1992/93, a un Pego CF que milita en la Regional Preferente. En la campaña 1993/94 Sendra dirige al Benissa (también en Preferente) y se lleva con él a Marcos, que brilla con su nuevo equipo y queda a 1 sólo punto de conseguir la clasificación para jugar la promoción de ascenso a Tercera División. Su trayectoria no pasa desapercibida en Gandia y recibe la llamada de Damián Castaño, entrenador blanquiazul, para incorporarlo al nuevo proyecto del CF Gandia.

GANDIA. PRIMERA ETAPA.
El Gandia bordea la desaparición en la temporada 1993/94 y es entonces cuando aparece al rescate Ignacio Avilés, el presidente del ascenso a Segunda B en los ochenta, para reflotar a un equipo consumido por las deudas. Con poco dinero el Gandia consigue hacer un equipo competitivo: un gran equipo que persigue el ascenso a Segunda B. Es el Gandia del periodo 1994-1996. Un equipo en el que juega el malogrado y siempre recordado Paco Lorente; también los «Siete Magníficos» (Juárez, César Melo, Chesa, Cuqui Vidal, Ginés, Espín y Carlos Santandreu), un puñado de veteranos que debutaron en los ochenta para volver a ayudar al Gandia en el ocaso de sus carreras; suben de la cantera un grupo de jóvenes encabezados por Ausiàs Solanes e Ignacio Català; hay también unos pocos foráneos, de entre los que destaca un ilicitano con mucho talento formado en La Masia del FC Barcelona, de nombre Lozoya, y completan el equipo un pequeño contingente de jugadores curtidos en los campos de tierra de la Regional Preferente integrado por Rufete, Marcos Estruch y Juanvi Estruch (hermano de Marcos).

Los primeros meses de Marcos en el Gandia no fueron fáciles, pero Damián Castaño apostó por él y consiguió consolidarse en un equipo que realizó una gran temporada: el Gandia fue campeón del grupo sexto de Tercera División en la temporada 1994/1995, tras sumar sólo tres derrotas, y consiguió clasificarse para disputar la promoción de ascenso. Sin embargo, una única derrota por 3-0 en la liguilla ante el Barcelona C, un jovencísimo equipo que derrochaba talento, privó al Gandia del ascenso, pese a ganar los restantes 5 partidos. De forma injusta el equipo se quedaba sin un premio que, sin embargo, no se haría esperar demasiado.

De izquierda a derecha: Espín, Paco Lorente, Juárez, Enguix, MARCOS, Ignacio Català; Lozoya, Juanvi, Cuqui Vidal, Chesa y Rufete. Este es el equipo titular que perdió por 3-0 en el Mini Estadi ante el Barcelona C. Una única derrota en la promoción que privó al Gandia del ascenso.

La temporada 1995/96 no fue tan brillante en el campeonato regular, e incluso el equipo llegó a sufrir una crisis, a principios de la segunda vuelta, que puso en duda la clasificación para la promoción pero, finalmente, el Gandia consiguió la tercera plaza y el pasaporte para luchar de nuevo por el ascenso. El Europa-Gandia de la penúltima jornada de la liguilla fue el partido decisivo. El Gandia trataba de amarrar un empate sin goles, que resultaba suficiente para llegar con serias opciones a la última jornada en el Guillermo Olagüe, cuando en el minuto 78 Marcos conseguía el gol de la victoria (0-1) sorprendiendo al portero barcelonés Toni con un potente chut desde la frontal del área: era un gol que equivalía a medio ascenso. Fue, sin embargo, un día agridulce, pues Marcos, en un partido durísimo, recibió una tarjeta amarilla que le impedía jugar el partido decisivo en casa. Un partido en el que el Gandia volvería a imponerse por la mínima (1-0) al equipo barcelonés de la barriada de Gràcia, certificando, ahora sí, el ansiado retorno a Segunda B.

**Marcos en la temporada del ascenso, 1995/96 (Foto Ximo Ferri/Levante EMV/Arxiu històric Gandia).**

El primer día de Septiembre de 1996 Marcos debutaba en la categoria de bronce del fútbol español, disputando el primero de una larguísima serie de partidos en la categoría. El Gandia visitaba al Figueres y Marcos conseguía a los 38 minutos de juego adelantar a los blanquiazules. Sin embargo, el potente equipo ampurdanés consiguió remontar en la segunda parte, imponiéndose por un claro 4-1. Fue una temporada sufrida, la 1996/97, en la que el Gandia consiguió la permanencia con un sólo punto más que el primer equipo descendido.

Tras una temporada 1997/98 en la que el Gandia (en el que debuta César Ferrando como entrenador) consigue la permanencia plácidamente, Marcos Estruch se consolida como un destacado delantero de la Segunda B. No es un delantero referente que destaque por sus dotes técnicas ni que asegure un número espectacular de goles, pero sí es un buen complemento, un hombre de segunda línea, un delantero luchador hasta la extenuación y un excelente rematador de cabeza: Marcos, en efecto, era el tipo de jugador al que si le centraban una lavadora era capaz de rematarla…

Marcos llama la atención de varios equipos y finalmente acepta una buena oferta del Real Jaén para jugar en el grupo andaluz de Segunda B. Su estancia, sin embargo en Andalucía será corta y, tras jugar sólo 4 partidos, regresa a un Gandia muy necesitado, que ocupa la última posición de la tabla con su casillero de victorias a cero. Su regreso, en la jornada 6, coincidirá con la recuperacion de un equipo que acabará consiguiendo la permanencia con más holgura de lo esperado.

El regreso de Marcos en la temporada 1998/99 fue muy celebrado en Gandia, como acredita el artículo firmado por el periodista Manolo Varó en la edición del 6 de Octubre de 1998 del semanario deportivo gandiense «Gente del Deporte».

En la temporada 1999/2000 Marcos y el Gandia explotan al máximo sus cualidades. El Gandia de César Ferrando, con un presupuesto modesto y sin grandes figuras, se proclama sorprendente campeón del grupo 3 de Segunda B y se clasifica para disputar la promoción de ascenso. Marcos realiza una temporada espectacular y consigue los mejores registros goleadores de su carrera: anota 14 goles en Liga (segundo máximo goleador del campeonato) y otros 4 en la promoción. El inolvidable Gandia de Espín, Albelda, Carpio, Frigola o Julián luchó hasta el último partido por el ascenso e incluso estuvo, durante algunos minutos, matemáticamente en Segunda A en el último partido disputado en el campo de Lasesarre de Barakaldo: Marcos conseguía adelantar al Gandia en el histórico y vetusto estadio barakaldés, antes de que los locales volteasen el marcador, dilapidando de paso, las ilusiones gandienses.

EL CASTELLÓN Y OTROS HISTÓRICOS.
Tras la gran temporada realizada llueven las ofertas por Marcos y éste ficha por el Cartagonova, un equipo ambicioso que persigue el ascenso a Segunda A. Marcos regresará a Gandia, una temporada después, pero para vestir la camiseta del equipo rival, consiguiendo el único gol de un partido, correspondiente a la quinta jornada de Liga, en el que se impone el equipo cartagenerista. El Gandia, huérfano de sus mejores jugadores, y lejos, muy lejos de repetir la excelente temporada anterior, acaba descendiendo a Tercera esa temporada (2000/2001), mientras el Cartagonova fracasa en su proyecto deportivo y sufre graves problemas económicos. Así, en las últimas jornadas de la temporada 2001/02, Marcos abandona el Cartagonova y acaba recalando, de nuevo, en las filas del Jaén, que milita ahora en Segunda División A. Marcos debuta en la categoría de plata con el equipo jienense en la jornada 38, en el campo de Los Pajaritos del Numancia. El Jaén lucha a la desesperada por evitar el descenso pero acabará sucumbiendo, regresando, sólo una temporada después, a Segunda B.

En la campaña 2002/2003 ficha por el CD Castellón, donde será un jugador muy querido por la afición albinegra; una afición exigente que sabe, sin embargo, recompensar a aquellos futbolistas que lo dan todo y que vive, con resignación y cierto estupor, a la sombra del Villareal, el modesto equipo vecino, el pequeño «Submarino», convertido, casi de un día para otro, en Transatlántico. La afición «orelluda» ansía el regreso de su equipo a Segunda A y ve cumplido su sueño en la temporada 2004/2005, tras eliminar al Zamora, poniendo fin a un ciclo largo y tortuoso de 11 temporadas de presencia ininterrumpida en Segunda B. Marcos es un ídolo en Castellón pero, con el equipo en Segunda A, la falta de oportunidades le obligan a buscar fortuna en el potente Alicante CF, con el que acaba la temporada 2005/2006. Con el histórico club alicantinista está a punto de conseguir un nuevo ascenso a la categoría de plata, perdiendo el pasaporte, con todo a favor, tras una inesperada derrota en casa ante la Ponferradina.

En la temporada 2006/07 ficha por otro histórico, el CD Alcoyano, disputando una nueva promoción y consiguiendo un record difícilmente igualable: Marcos disputó 5 promociones a Segunda A de forma consecutiva en el periodo 2002-2007: 3 con el Castellón, 1 con el Alicante y 1 con el Alcoyano. Pero, tras una temporada más en Alcoi, llega la hora de regresar a casa.

VUELTA A GANDIA
Marcos vuelve al Gandia con 35 años, en la temporada 2008/09. En el equipo blanquiazul, casi 10 años después, sigue Dionisio Ollero ocupando la presidencia, pero la realidad del club es otra muy diferente. El equipo emergente de finales de los 90 que ambicionaba convertirse en un club profesional y alcanzar la Segunda División A, es, casi una década después, un club con serios problemas económicos, agravados, además, por el estallido de la crisis económica de 2008. Un equipo que viene de tocar fondo tras jugar dos temporadas en Regional Preferente. Nada comparado, en cualquier caso, con el hundimiento que aguardará unos pocos años después.

El Gandia tenía como entrenador a Toni Seligrat, técnico de Torrent que había llegado al club, tras una corta experiencia en el Aris de Salónica griego, en las últimas jornadas de la temporada 2007/08, para conseguir un sufrido ascenso en la promoción a Tercera, en el campo del Buñol. Tras una ausencia de 9 temporadas, el Gandia tenía la urgencia histórica de regresar a Segunda B y Marcos, junto con Kiko Lacasa, otro ilustre que vuelve al Guillermo Olagüe, se convierte en el fichaje estelar del equipo de la temporada 2008/2009. Marcos, después de muchos años y muchos equipos en la mochila, vuelve a casa para devolver al Gandia a Segunda B.

El equipo, sin embargo, fracasará en su primer intento y ni siquiera conseguirá la clasificación para disputar la promoción. En la antepenúltima jornada de Liga lucha con Eldense y Torrevieja por la cuarta posicion, la última plaza que da acceso a la promoción, pero una inesperada derrota por 0-1 ante el Juventud Barrio del Cristo, seguida de un empate, también en casa (2-2) ante el Torrevieja, en la penúltima jornada, dilapidan las opciones gandienses.

**CF Gandia 2008/2009 en partido de pretemporada. Marcos fue el refuerzo más importante en un equipo que no consiguió el objetivo del ascenso.**

La temporada 2009/10 se plantea con idéntico objetivo: el ascenso. Y para ello el equipo se refuerza con ilustres veteranos, curtidos en la Segunda B, como SanJulián o Garrido, además de producirse el regreso en la portería del gandiense Carlos Burguera (forjado en las canteras del Real Madrid y Valencia). Sin embargo, la situacion económica del club se agrava a marchas forzadas. En el mes de Marzo se acumulan varias mensualidades impagadas y el equipo está fuera de la promoción de ascenso. La situación es límite y parece que el hundimiento es inminente, pero es entonces cuando el Gandia de Seligrat se reivindica, ganando en el campo del líder Alzira por 1-3 (jornada 29), un triunfo que supone un punto de inflexión y que se traduce en una racha de excelentes resultados en la recta final del campeonato. Además, en el mes de Abril, Dionisio Ollero, después de 12 temporadas en la presidencia, cede la gestión del club a la asociación APLEG, que trata de reflotar una nave a la deriva.

En plena recuperación deportiva e institucional del Gandia, Marcos sufre una lesión muscular en la jornada 34 de liga, ante el Alicante B, en el Guillermo Olagüe. Un contratiempo que puede significar su adiós a la temporada.

Después de un gran sprint final de liga, el Gandia, que acumula 11 partidos sin perder (con 8 victorias y 3 empates) se proclama campeón de Tercera División por tercera vez en su historia, superando por el «goal average» a su rival directo, la UD Alzira, con el que finaliza la liga empatado a puntos. La clasificación para disputar la promoción permite a Marcos ajustar su recuperación: podrá volver justo para el partido de la vuelta de la eliminatoria decisiva.

El Gandia se enfrentará en la ronda de campeones a un equipo albaceteño, CF La Roda , campeón del grupo manchego. El ascenso queda reservado al ganador de la eliminatoria, mientras el perdedor tiene una segunda oportunidad en la repesca.

El partido de ida se disputa un sábado 15 de Mayo de 2010, con la ausencia destacada de Marcos. El Guillermo Olagüe presenta el ambiente de las mejores ocasiones: gran entrada y nutrida presencia de aficionados albaceteños que contribuyen a dibujar un fenomenal colorido en las gradas. El Gandia se muestra superior a su rival desde el comienzo, consiguiendo adelantarse en el marcador a los 8 minutos de juego por mediación de Sergio Floro (sobrino del ilustre ex-entrenador gandiense Benito Floro). El partido, sin embargo, estaría marcado por la absurda expulsión del gandiense Rivera, en el minuto 17, que dejaba a los blanquiazules en inferioridad durante casi todo el partido. Pese a ello, Elies iba a conseguir poco después (minuto 20), de penalti, el 2-0 ante la euforia de la hinchada gandiense. En los últimos instantes de la primera parte llegaría, sin embargo, un jarro de agua fría en forma de gol del equipo albaceteño, obra de Santi Polo. La segunda parte se presentaba difícil para el Gandia, pero, en un partido tenso y embarullado, el equipo conseguía mantener la minima ventaja (2-1) con la que afrontar el partido de vuelta.

**«Marcos Estruch, el Rey de las tres copas» es el título del excelente reportaje realizado por Santi Roca para Las Provincias**, publicado un día antes del partido de ida de la promoción ante La Roda. En la fotografía, Marcos posa con tres de los cuatro títulos más importantes conseguidos por el club, en los que fue destacado protagonista: la Liga de Tercera División conseguida días antes (2009/10), el título de Tercera de la temporada 1994/95 y el de Segunda B (1999/00). Marcos «sólo» se perdió el lejano título de campeón de Tercera División de la campaña 1961/62.

El sábado 22 de Mayo, justo 7 días después, se disputaba el partido decisivo. Marcos vuelve a entrenar en la semana previa al mismo, pero la fatalidad vuelve a planear sobre el Guillermo Olagüe: el delantero gandiense vuelve a romperse y decide, a la desesperada, en su previsible último partido, infiltrarse para, al menos, en el caso de ser necesario, disputar la recta final del partido. Marcos, dispuesto a jugar como sea, bromea incluso con Toni Seligrat y le asegura que va a conseguir el gol del ascenso…

De izquierda a derecha: SanJulián, Carlos Burguera, Carrillo, Naveiro, Garrido, Jonathan y Elies; Sergio Floro, Etzieder, Aguilera y Romera. Este fue el equipo titular del Gandia (con una curiosa e inusual equipación blanquiazul y morada) del histórico partido disputado en La Roda. (Fotografia Àlex Oltra/ «Les Penyes»).

Hasta 400 aficionados gandienses se desplazan al Estadio Municipal de Deportes de La Roda, que presenta un lleno hasta la bandera. El Gandia de Seligrat salta al campo con la intención de defender, con uñas y dientes, la corta renta del partido de ida. El partido, sin embargo, no puede empezar peor para los blanquiazules pues La Roda se adelanta en el marcador, en el minuto 20, con un gol obra de Mauro que obliga al Gandia a buscar el empate. Rivera entra al terreno de juego por Aguilera en el minuto 36 y al descanso el marcador sigue favorable a los locales. En el minuto 10 de la reanudación La Roda se queda en inferioridad numérica por la expulsión de Jesús y el Gandia intensifica su dominio en busca de un gol que puede valer el ascenso. Peñarrubia entra al campo por Carrillo en el minuto 64 mientras Marcos, cuya infiltración apenas da para aguantar sobre el terreno de juego 20 minutos, espera su momento. Es en el minuto 78 cuando se produce el relevo esperado: Naveiro, el capitán blanquiazul (que disputará también su último partido en La Roda) abandona el campo y entra Marcos Estruch. En el minuto 83, Marcos dispone de una oportunidad para conseguir el empate pero en dicha jugada se vuelve a romper; la infiltración apenas dió, en realidad, para 5 minutos. El partido agoniza con la ventaja de La Roda, que acaricia el ascenso, mientras el Gandia busca a la desesperada el empate con un Marcos lesionado, que apenas puede moverse sobre el terreno de juego. Es entonces cuando llega la jugada que cambiará el desenlace del partido.

En el minuto 89 se produce una internada por la banda izquierda de Peñarrubia, con centro de éste y remate de Sergio Floro. Alejandro, el portero local, rechaza el balón, que llega a pies de Marcos, quien consigue enviar el balón al fondo de las mallas para empatar el partido. Minutos después del gol del empate, el árbitro pita el final y el Gandia y su aficion estallan de júbilo. 10 años después, el Gandia volverá a Segunda División B.

**Marcos se aferra al balón con el que se jugó el partido de La Roda abrazado a Naveiro. Dos mitos blanquiazules que se despedían en este partido. (Fotografia Àlex Oltra/ «Les Penyes»).**

Marcos, el héroe del partido, había cumplido con su particular profecía, consiguiendo, en un último y desesperado esfuerzo, un gol que valía el ascenso, en una noche de Primavera dificilmente olvidable, en tierras manchegas. Un gol que llegaba en la despedida; en el último acto de la última representación. Marcos Estruch marcó su último gol como en un sueño. Como en el mejor de los sueños. Y entonces el telón bajó para siempre.

Xavi Martí-Futbol en la Ribera del Serpis.

24/10/2024

CF GANDIA

1988-89. UNA TEMPORADA PER A L’ OBLIT.

FETS DESTACATS

* Nou president. Salvador Bertó, conegut empresari del sector del Transport, es el nou president del CF Gandia en substitució d’ Ignacio Avilés. El nou mandatari realitza una aposta econòmica molt important i confecciona un planter espectacular que situa, previsiblement, el Gandia, en la lluita per l’ ascens.

**D’ esquerra a dreta: Brizzola, San Román, Adriano, Ginés, Blanco i Pomar; Franco, Raúl, Belanche, Manzanares i Cuqui Vidal.**

* Un Dream Team?. Belanche (Huelva), Adriano i Raúl (Logroñés), Manzanares (Barcelona At.), Brizzola (Cartagena), Blanco (Oviedo), Sirvent (Tenerife)…son alguns dels nous jugadors de la temporada, tots ells procedents d’ equips de Primera i Segona Divisió A. Incorporacions espectaculars que apunten a un Gandia potentíssim. D’ entre les baixes destaca la marxa de Pedro Avilés, debutant en la temporada 1978/79, i del porter vasc Basauri, després de 3 temporades baix els tres pals del Gandia. Carlos Santandreu, per la seua part, deixa l’ equip, després de 5 campanyes, per a fitxar pel Benidorm.

* Elecció equivocada. El nou tècnic gandià, en substitució de Juan Muñoz, és l’ oliver Manolo Mestre. De nou s’ imposa la «tradició» de fitxar un entrenador valencianista mediàtic, amb poc coneixement de la Segona B (ja va passar amb Óscar Rubén Valdez en la temporada 1986/87). Una elecció que es revelarà un error…

Carlos Américo BRIZZOLA Carassus. Davanter argentí, va ser un dels fitxatges més rutilants de la temporada, però també (com la majoria de les incorporacions) una gran decepció. Format en la pedrera de Boca Juniors (amb el qual va debutar al primer equip) va fer pràcticament tota la seua carrera a Espanya. Va jugar al Sevilla, Deportivo de La Coruña i Cartagena, però on va destacar especialment va ser al Salamanca, jugant 3 temporades a Primera Divisió amb l’ equip «charro», disputant 71 partits i anotant 10 gols. Jugador tècnic i bon llançador de faltes, va vindre a Gandia amb 32 anys i no va tindre massa continuitat, patint lesions de forma recurrent.

* Pretemporada extraña. La pretemporada va estar marcada per la disputa de nombrosos partits, alguns d’ ells sense massa sentit. L’ estiu va començar positivament amb un bon partit del Gandia a l’ amistós davant el València CF (derrota 1-2) i amb el titol aconseguit al trofeu «Ciudad de Gandia», després de golejar l’ Alcoyano i el Benidorm, però va finalitzar amb derrotes » inquietants» davant equips d’ inferior categoria, com el Portmany (d’ Eivissa) i, especialment, el Benidorm, on l’ equip rebia 5 gols. Dos partits que anaven a ser presagi de que alguna cosa no funcionava…

Manuel MESTRE va nàixer a Oliva. Debuta amb 18 anys amb el CF Gandia en la temporada 1953/54, fitxant pel Mestalla en la temporada següent i iniciant una llarga trajectòria amb el València CF, convertint-se en un jugador mític en la dècada dels seixanta. Va començar la seua trajectòria com a entrenador amb el Mestalla, sent durant molts anys tècnic de la casa i entrenant en diverses etapes el primer equip. Arriba a Gandia procedent del Mestalla de Segona B, amb el qual no va poder evitar el descens. Després de 6 jornades de Lliga i una única victòria va ser cessat com entrenador blanc-i-blau.

* Començament «accidentat». El 3 de Setembre de 1988, un dia abans del partit Gandia-Linense, que inaugurava el campionat, l’ expedició del Linense patia un accident al seu pas per Villanueva del Trabuco (Málaga). Un turisme invadia el carril contrari i colisionava frontalment amb l’ autobús de «La Balona», provocant que aquest caiguera per un terraplè. El conductor del vehicle moria i 12 jugadors del Linense patien diverses ferides, patint la pitjor part l’ entrenador Jose María Martín Doblado i el davanter Márquez, qui finalment, després d’ una llarga recuperació, sols jugaria 1 partit esta temporada. Amb l’ equip gadità militava el davanter Acris, que fitxaria pel Gandia la següent temporada. Evidentment, el partit davant el Gandia s’ajornaria, disputant-se, finalment, el 5 d’ Octubre amb victòria blanc-i-blava (1-0).

* Inici desastrós. El començament del campionat va ser inversament proporcional a l’ expectació i il.lusió que había alçat l’ equip entre l’ afició. Des d’ el primer partit es va veure que l’ equip no funcionava, li costava moltíssim guanyar un partit i mostrava una capacitat ofensiva pràcticament nula, amb un bagatge golejador desolador (2 gols en 10 partits de Lliga). No va ser casualitat, doncs, que ocupara la darrera posició des d’ el principi de la lliga. Amb este panorama, Mestre era cessat després de 6 partits, sent substituït per un tècnic experimentat, Jose Víctor, ex-entrenador del Murcia, Cartagena, Albacete i Oviedo. El murcià va ser rebut amb il.lusió entre l’ afició després de sumar 6 partits sense perdre i 0 gols en contra, però 4 derrotes consecutives anaven a provocar l’ alarma, situant l’ equip, de nou, a les profunditats de la taula de classificació. Per sort, el Gandia mostrà una millor imatge en la segona volta (on es va reforçar amb el gadità Alvarez i el gandià Guijarro) i poc a poc, i amb patiment, se’ n va sortit de la zona d’ angoixa, molt lluny, en tot cas, de les aspiracions inicials que situaven l’ equip en la lluita per l’ ascens. El Gandia, en efecte, va maquillar la temporada amb un bon final de lliga que el va portar a l’ onzena posició final, a anys llum d’ un Levante, que va realitzar una brillant temporada, aconseguint el titol de campió i l’ ascens a Segona A.

* * UN PARTIT PER AL RECORD * *

Jornada 33. 21 de Maig de 2024. Guillermo Olagüe. En una temporada de poques victòries i menys gols, trobar un partit destacable es empresa difícil. Hem triat, finalment, un partit que va servir per a certificar mitja salvació, un bon partit davant l’ Almería. A falta de 6 partits per a la fi el Gandia es trobava al lloc 14 de la taula amb 28 punts, 3 més que el Polideportivo Almeria, que en tenia 25 punts i, situat en la dissetena plaça, marcava la zona de descens. A més, el partit tenia el morbo de que l’ entrenador dels visitants era l’ ex-entrenador del Gandia de la temporada 1986/87, Óscar Rubén Valdez, que va ser destituït després de 20 jornades. El Gandia, que portava 7 partits sense guanyar, necessitava la victòria imperiosament si volia allunyar-se del descens. No guanyar significava allargar el patiment en una temporada que estaba resultant angoixosa. El Gandia sabia el que es jugaba i va anar prompte a pel partit. Així, Brizzola marcava el primer gol per als blanc-i-blaus als 11 minuts de joc. Els gandians es mostraven superiors i al minut 12 de la represa Ginés, de penal, aconseguia el 2-0. En ple domini gandià, Raúl Ruiz anava a aconseguir, sols 4 minuts després del segón gol, el 3-0, que seria definitiu. El Gandia aconseguia una clara victòria, la primera de la temporada a casa per més d’ un gol de diferència, que deixava l’ equip a 5 punts del descens quan faltaven només 10 punts en joc. Setmanes després, amb menys patiment del que es preveia, el Gandia aconseguiria la salvació matemàtica. La nota negativa d’ este partit seria la lesió de Domingo Pomar, que seria substituït, i que ja no tornaria a jugar en el que restava de temporada.

FITXA DEL PARTIT
GANDIA: San Román, Cuqui Vidal, Pomar (Adriano), Diego, Quique, Guijarro, Priego, Raúl, Brizzola, Álvarez (Blanco) i Ginés.
POLI. ALMERIA: Aranguren, Gregorio, Ávila, Indalecio (Busto), Duró, Peralta, Bernardo (Bernardo), Pedro, Ribes, Monterde, Jose Angel.
GOLS: Brizzola 11′, Ginés 57′, Raúl 61′.
ÀRBITRE: Faerna Díaz.

* Retorn a Maó. La Copa del Rey tampoc va donar massa alegries. En la primera eliminatòria el Gandia va eliminar amb dificultats el Mestalla, de Tercera Divisió, per un resultat global exigu: 1-0. El resultat del sorteig de la segona ronda va provocar la protesta de la directiva, doncs al Gandia li va correspondre jugar davant l’ Sporting Mahonés. Els directius consideraven que no s’ havia respectat la regla de la proximitat geogràfica, i que haguera estat més lògic un enfrontament de l’ equip menorquí davant equips catalans. El ben cert es que el viatge a Maó anava a costar-li al Gandia la gens menyspreable quantitat de mig milió de pessetes. El partit d’ anada al Guillermo Olagüe finalitzava amb empat a 1 gol, en plena crisi de joc i resultats del Gandia, que donava la condició de favorits als menorquins de cara a un partit de tornada que significava el retorn del Gandia a Maó, 20 anys després de la promoció d’ ascens a Segona Divisió davant la UD Mahón (1967/68), equip que es va fusionar amb el CD Menorca per crear l’ Sporting Mahonés. Aquella eliminatòria es va resoldre, després d’ un partit de desempat i una pròrroga interminable, pel major nombre de còrners favorables als balears. El partit davant l’ Sporting Mahonés es va jugar, curiosament, a un horari absolutament inusual, les 15:30 de la vesprada de dimecres, per facilitar el retorn de l’ expedició blanc-i-blava. Va ser un partit aborrit que va arribar a la pròrroga després que Ginés, que havia eixit al camp uns minuts abans, empatara per al Gandia a 1 gol en la darrera jugada dels 90 minuts inicials. Un gol del jugador d’ orige ecuato-guineà Engonga, però, al minut 103 de la pròrroga, va acabar amb les il.lusions del Gandia.

Anunci del partit amistós Gandia-València, que obria una pretemporada carregada de partits i un tant incoherent; 24 hores després de jugar a Torrent es va disputar un amistós davant la SD Portmany a Sant Antoni (Eivissa).

* Pocs es salven de la crema. Difícil destacar algú en una temporada tan dolenta, encara que a nivell defensiu l’ equip va presentar estadístiques estimables, sent amb 30 gols rebuts, el cinqué equip menys golejat de la lliga. El porter segovià Sanromán va ser un dels millors en la classificació de porters del campionat, sent el jugador que va gaudir de més minuts de l’ equip (va jugar 40 de 42 partits entre Lliga i Copa). Però, el hàndicap de la temporada va estar al capitol golejador, on l’ equip va mostrar un nivell molt, molt pobre, marcant sols 32 gols, la xifra mes baixa de la Lliga sols per davant de l’ Algeciras (28 gols) i Lorca (20), dos equips classificats en penúltima i avant-penultima posició i que van perdre la categoria. Un jugador de la casa, Franco Borràs, va ser l’ únic davanter que es va salvar, anotant 8 gols i aconseguint el «pichichi» del Gandia.

* Descens del Juvenil. Definitivament va ser una temporada per a oblidar. A la dolenta campanya del primer equip s’ afegeix el descens de l’ equip Juvenil de la Lliga Nacional. Sorribes, mític ex-jugador del Gandia, era l’ entrenador d’ un equip que començava bé el campionat, realitzant una bona primera volta que el mantenia allunyat del descens. No obstant això, la segona volta anava a ser més discreta. L’ equip estava a prop d’ aconseguir la permanència, quan dues derrotes consecutives a Fuenlabrada i a Parla deixaven, en la darrera jornada, el Gandia en zona de descens. A l’ últim partit de lliga els blanc-i-blaus, per salvar la categoria, necessitaven guanyar a casa el Talavera i esperar una derrota de l’ Amorós al camp del Levante. Els de Sorribes compliren guanyant per 2-0 al Guillermo Olagüe, però l’ Amorós empatava finalment 1-1 provocant el descens del Gandia, empatat a punts amb l’ Amorós, però amb pitjor goal-average que els madrilenys.

**RAUL Ruiz Benito. Davanter riojà que arriba a Gandia procedent del Logroñés, amb el qual va debutar a Primera Divisió en** la temporada 1987/88. La temporada de Raúl va ser prou gris, a to amb l’ imatge general de l’ equip. Després del seu pas per Gandia va jugar al Benidorm, Girona i Numancia, i en 1996 s’ incorpora al programa «El Día Después» de Canal +, iniciant una llarga trajectòria com a comentarista de futbol a la Cadena Ser i Canal Cuatro, **entre** d‘ **altres**.

ORGANIGRAMA

PRESIDENT	SALVADOR BERTÓ
ENTRENADOR	MANOLO MESTRE-JOSÉ VICTOR RODRIGUEZ

ESTADÍSTIQUES (sobre 38 partits de Lliga i 4 de Copa del Rey). PJ (Partits Jugats) PC (Partits Complets) G (Gols).

PORTERS	PJ	PC	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
SAN ROMAN	40	40	32	LORCA	1988-89
ESPIN	2	2	1	ALCOYANO	1987-88
DEFENSES	PJ	PC	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
QUIQUE	32	31	1	ALMERÍA	1988-89
ADRIANO	31	28	0	LOGROÑÉS	1988-89
MANZANARES	25	24	0	BARÇA AT.	1988-89
POMAR	29	21	1	TERUEL	1977-78
JUAN	8	3	0	TALAVERA	1987-88
GUIJARRO	9	8	0	LEVANTE	1988-89
DIEGO	26	22	0	IMPERIAL	1987-88
SIRVENT	19	18	0	TENERIFE	1988-89
MIGCAMPISTES	PJ	PC	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
CUQUI VIDAL	27	18	0	PORTUARIOS	1984-85
MARIO TORRES	18	3	0	LLEIDA	1988-89
BELANCHE	27	23	3	HUELVA	1988-89
BRIZZOLA	28	14	4	CARTAGENA	1988-89
BLANCO	30	13	2	OVIEDO	1988-89
GINÉS	26	8	5	IMPERIAL	1987-88
DAVANTERS	PJ	PC	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
RAUL RUIZ	29	24	4	LOGROÑÉS	1988-89
FRANCO	33	18	8	ALCOYANO	1983-84
ALVAREZ	10	5	1	CADIZ	1988-89
PRIEGO	17	9	2	LEGANÉS	1988-89
MIGUEL	8	2	0	ALBACETE	1987-88

ALTES: San Román (Lorca), Quique (Poli.Almería), Adriano (Logroñés), Manzanares (Barcelona At.), Belanche (Huelva), Blanco (Oviedo), Raúl (Logroñés), Brizzola (Cartagena), Mario Torres (Lleida), Sirvent (Tenerife), Priego (Leganés), Alvarez (Cádiz), Guijarro (Levante).
BAIXES: Basauri (Villareal), Mañuz (Alcoyano), Alberto (Villareal), Arjona, Avilés, Ortega (Getafe), Rufete (Lorca,) Jiménez (Andorra), Moreno, Enguix, Bertomeu, Carlos Senon, Cazaurang (Villareal), Rafa (Burriana), Palonés (Benidorm), Carlos (Benidorm).

PRETEMPORADA

DATA	AMISTÓS	RS
30-07-88	GANDIA-VALENCIA	1-2
06-08-88	ORIHUELA-GANDIA	2-1
23-08-88	TORRENT-GANDIA	0-4
24-08-88	PORTMANY-GANDIA	2-1
27-08-88	BENIDORM-GANDIA	5-?

CF GANDIA-VALÈNCIA CF 1-2

CF GANDIA: Espín, Cuqui Vidal, Manzanares, Sirvent, Adriano, Pomar, Raúl, Blanco, Brizzola, Belanche i Ginés. Segona part: Sanromán, Enguix, Priego, Franco i Suso Monzó.
VALÈNCIA CF: Sempre, Revert, Nando, Arias, Giner, Quique Flores, Bossio, Sibirats, Fernando, Eloy i Lucho Flores. Segona part: Ochotorena, Arroyo, Jon García, Fenoll, Torres, Camarasa, Paco Ferrando, Alcañiz, Ciraolo, Voro i Montes.
GOLS: Eloy Olaya 15′ (0-1), Lucho Flores 23′ (0-2), Raúl 67′ (penalti) (1-2).
ÀRBITRE: Lluch Boix.

XV TROFEU CIUDAD DE GANDIA

PARTICIPANTS
CF GANDIA–CD ALCOYANO (Segona B)–CD BENIDORM (Tercera)

DATA	PARTIT	RS
10-08-88	GANDIA-BENIDORM	4-1
11-08-88	BENIDORM-ALCOYANO	2-2
12-08-88	GANDIA-ALCOYANO	3-0

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1.	GANDIA	4	2	2	0	0	7	1
2.	BENIDORM	1	2	0	1	1	3	6
3.	ALCOYANO	1	2	0	1	1	2	5

CAMPIÓ CF GANDIA

SEGONA DIVISIÓ B GRUP 4

* Tercer nivell del futbol espanyol integrat per 4 grups de 20 equips.

* Del 4 de Setembre de 1988 al 25 de Juny de 1989.

PARTICIPANTS

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	RS	CL
1	05/10/88	Gandia-Linense(*)	1-0	11
2	11/09/88	Alcoyano-Gandia	1-0	19
3	18/09/88	Gandia-Melilla	1-2	20
4	25/09/88	Lorca-Gandia	0-0	19
5	02/10/88	Gandia-Cartagena	0-1	20
6	09/10/88	Sanluqueño-Gandia	3-1	19
7	16/10/88	Gandia-At.Marbella	0-3	20
8	23/10/88	Ceuta-Gandia	0-0	20
9	30/10/88	Gandia-Eldense	0-0	20
10	06/11/88	Albacete-Gandia	0-0	20
11	13/11/88	Gandia-Torrevieja	1-0	17
12	20/11/88	Granada-Gandia	0-1	14
13	27/11/88	Gandia-Hércules	1-3	16
14	04/12/88	Poli.Almeria-Gandia	4-1	18
15	11/12/88	Gandia-Levante	0-1	19
16	18/12/88	Villareal-Gandia	1-0	19
17	01/01/89	Gandia-Nules	1-0	19
18	08/01/89	Gandia-Olímpic	0-0	20
19	15/01/89	Algeciras-Gandia	0-1	16
20	29/01/89	Linense-Gandia	1-0	18
21	12/02/89	Gandia-Alcoyano	1-1	18
22	19/02/89	Melilla-Gandia	0-1	17
23	26/02/89	Gandia-Lorca	0-0	17
24	05/03/89	Cartagena-Gandia	0-4	14
25	12/03/89	Gandia-Sanluqueño	2-1	11
26	26/03/89	At.Marbella-Gandia	1-1	13
27	02/04/89	Gandia-Ceuta	0-0	13
28	09/04/89	Eldense-Gandia	1-0	14
29	16/04/89	Gandia-Albacete	1-1	14
30	29/04/89	Torrevieja-Gandia	1-1	14
31	07/05/89	Gandia-Granada	0-1	15
32	14/05/89	Hércules-Gandia	1-1	14
33	21/05/89	Gandia-Poli.Almería	3-0	13
34	28/05/89	Levante-Gandia	0-0	15
35	04/06/89	Gandia-Villareal	0-0	14
36	11/06/89	Nules-Gandia	1-2	13
38	18/06/89	Olímpic-Gandia	1-4	12
38	25/06/89	Gandia-Algeciras	2-0	11

(*) Partit ajornat per l’ accident del Linense.

CLASSIFICACIÓ FINAL

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	LEVANTE	59	38	25	9	4	66	29
2	Ceuta	48	38	15	18	5	44	23
3	Sanluqueño	47	38	17	13	8	47	27
4	Villarreal	45	38	15	15	8	53	34
5	Eldense	44	38	15	14	9	37	32
6	Marbella	43	38	15	13	10	46	32
7	Cartagena	41	38	16	9	13	39	29
8	Hércules	40	38	14	12	12	49	47
9	Alcoyano	39	38	15	9	14	48	44
10	Olímpic	39	38	13	13	12	41	41
11	Gandia	38	38	12	12	12	32	30
12	Albacete	36	38	11	14	13	46	45
13	Torrevieja	35	38	12	11	15	45	52
14	Linense	35	38	10	15	13	36	41
15	Melilla	35	38	13	9	16	37	49
16	Granada	32	38	10	12	16	40	47
17	POLI.ALMERIA	28	38	11	6	21	37	59
18	ALGECIRAS	27	38	6	15	17	28	43
19	LORCA	26	38	8	10	20	20	53
20	NULES	23	38	7	9	22	32	66

Ascen directament el Levante. Descens: Polideportivo Almería, Algeciras, Lorca i Nules.

COPA DEL REY

RONDA	DATA	PARTIT	RS
1	31-08-88	Mestalla-GANDIA	0-0
	15-09-88	GANDIA-Mestalla	1-0
2	28-09-88	Gandia-SP.MAHONÉS	1-1
	19-10-88	SP.MAHONÉS-Gandia(*)	2-1

(*) Després d’ una pròrroga.

ALINEACIONS

MESTALLA-GANDIA 0-0. Ronda 1. Anada. Luis Casanova.
GANDIA: San Romyan, Adriano (Sirvent), Pomar, Manzanares, Juan, Belanche, Blanco, Raúl, Priego (Ginés), Franco, Brizzola.

GANDIA-MESTALLA 1-0. Ronda 1. Tornada. Guillermo Olagüe.
GANDIA: San Román, Diego, Pomar, Sirvent, Manzanares, Juan, Blanco (Adriano), Priego (Gines), Raúl, Franco, Brizzola.
GOL: Franco 12′.

GANDIA-SPORTING MAHONÉS 1-1.Ronda 2. Anada. Guillermo Olagüe.
GANDIA: San Román, Sirvent, Adriano, Pomar, Manzanares, Diego (Mario Torres), Belanche, Blanco, Priego, Raúl, Franco (Ginés).
GOLS: Fernando 45′ (0-1) Raúl 69′ (1-1).

SPORTING MAHONÉS-GANDIA 2-1.Ronda 2. Tornada. Bintaufa (Maó).
GANDIA: San Román, Adriano, Pomar, Quique (Mario Torres 71′), Cuqui Vidal (Ginés 82′), Manzanares, Diego, Belanche, Blanco, Raúl, Franco.
GOLS: Rubio 56′ (1-0), Ginés 91′ (1-1), Engonga 103′ (2-1).

LLIGA NACIONAL DE JUVENILS GRUP 5

* De l’ 11 de Setembre de 1988 al 30 de Abril de 1989.

PARTICIPANTS
CF GANDIA–CD DON BOSCO (València)–COLEGIO AMORÓS (Madrid)–CD CASTELLÓ–VALÈNCIA CF B–CASTILLA CF (Madrid)–LEVANTE UD–RAYO VALLECANO–AD ALCORCÓN–RCD CARABANCHEL (Madrid)–CF TALAVERA–AT.MADRILEÑO–CD MOSTOLES–YECLANO CF–CF FUENLABRADA–AD PARLA.

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	RS
1	11/09/88	Gandia-Castilla	0-2
2	18/09/88	Don Bosco-Gandia	1-1
3	25/09/88	Gandia-Levante	3-2
4	02/10/88	At.Madrileño-Gandia	2-0
5	09/09/88	Gandia-Rayo Vallecano	0-0
6	16/10/88	Alcorcón-Gandia	1-0
7	23/10/88	Gandia-Móstoles	0-1
8	30/10/88	Yeclano-Gandia	0-0
9	06/11/88	Gandia-Valencia B	2-0
10	13/11/88	Carabanchel-Gandia	1-1
11	20/11/88	Gandia-Castellón	1-0
12	27/11/88	Amorós-Gandia	3-2
13	04/12/88	Gandia-Fuenlabrada	1-1
14	11/12/88	Gandia-Parla	1-0
15	18/12/88	Talavera-Gandia	0-1
16	08/01/89	Castilla-Gandia	5-1
17	15/01/89	Gandia-Don Bosco	2-0
18	22/01/89	Levante-Gandia	3-0
19	29/01/89	Gandia-At.Madrileño	0-2
20	05/02/89	Rayo Vallecano-Gandia	2-0
21	12/02/89	Gandia-Alcorcón	0-0
22	05/03/89	Mostoles-Gandia	4-0
23	12/03/89	Gandia-Yeclano	2-1
24	19/03/89	Valencia B-Gandia	3-0
25	26/03/89	Gandia-Carabanchel	1-0
26	02/04/89	Castellón-Gandia	1-0
27	09/04/89	Gandia-Amorós	2-1
28	16/04/89	Fuenlabrada-Gandia	1-0
29	23/04/89	Parla-Gandia	3-1
30	30/04/89	Gandia-Talavera	2-0

CLASSIFICACIÓ FINAL

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	RAYO VALLEC.	46	30	20	6	4	73	31
2	Castilla	45	30	18	9	3	83	29
3	Castellón	42	30	18	6	6	46	29
4	Valencia	33	30	15	3	12	57	44
5	At.Madrileño	33	30	14	5	11	44	41
6	Levante	30	30	13	4	13	52	51
7	Móstoles	29	30	11	7	12	39	45
8	Carabanchel	28	30	10	8	12	36	34
9	Fuenlabrada	28	30	10	8	12	48	62
10	Don Bosco	27	30	11	5	14	51	51
11	Parla	27	30	12	3	15	38	56
12	Amorós	26	30	7	12	11	46	52
13	GANDIA	26	30	10	6	14	25	39
14	ALCORCON	24	30	7	10	13	38	47
15	TALAVERA	22	30	7	8	15	28	48
16	YECLANO	14	30	4	6	20	22	67

Ascen: Rayo Vallecano, després d’ una promoció. Descens: Gandia, Alcorcón, Talavera i Yeclano.

Article relacionat

NUEVO PRESIDENTE Y GRAN DECEPCIÓN. 1988/89. (EL CF GANDIA EN LOS OCHENTA).

27/09/2024

CF GANDIA

1987/88. GRAN DECEPCIÓ. GANDIA INUNDADA.

FETS DESTACATS

* Nova Segona B. L’ ampliació de la segona B a 80 equips provoca un canvi de les expectatives del Gandia. L’equip passa de lluitar per mantindre la categoria a aspirar a l’única plaça d’ascens reservada al campió. El nou format és, en realitat, equivalent a la Tercera Divisió del periode 1970-1977, en l’ època prèvia a la creació de la Segona B. Aquella Tercera Divisió comptava amb 4 grups de 20 equips i el Gandia hi va participar en 5 campanyes.

**Dalt: Pedro (Fisio), Espín, Guijarro, Pomar, Mañuz, Alberto, Carlos, Arjona i Basauri.** **Al mig: Juan, Ortega, Diego, Jiménez, Pellicer (Preparador Físic), Astorga (Entrenador), Damián Castaño (Segón entrenador), Cazaurang, Rufete i Carlos Senon.** **Asseguts: Franco, Rafa, Chesa, Palonés, Avilés (President), Bertomeu, Miguel, Cuqui Vidal i Avilés.**

* Palonés i Miguel per Guijarro i Chesa. Manolo Guijarro, jugador seguit per diversos equips, fitxa finalment pel Levante UD, mentre Chesa, que com Guijarro apareix a la foto de presentació del planter, marxa finalment a l’ Olímpic de Xàtiva de Benito Floro. Quique Peiró causa baixa, igualment, després de 7 temporades vestint la samarreta blanc-i-blava. Per contra, arriben dos jugadors de la comarca: Palonés torna a casa després de marxar al València en la temporada 1979/80, mentre un altre ex-valencianista, Miguel (natural de La Font), arriba procedent de l’ Albacete. Hi ha també dues incorporacions de jugadors molt importants per al futur del club, com son Espin i Ginés Asensio, sense oblidar Diego Jiménez, però no continúen jugadors importants de la temporada passada com Torres (que fitxa pel València) o Marro. En contraprestació arriben jugadors contrastats de Segona B com Moreno i Cazaurang procedents de l’ Alzira, a més de Mañuz del Ceuta, apuntalant un planter, presumiblement, molt potent. Ignacio Avilés, el president, ho tenia clar: el Gandia aspira a l’ ascens.

**MIGUEL Gregori Morell. Va nàixer a La Font d’ en Carròs. Va jugar al Luís Belda, abans de marxar a València. Format en la pedrera del València CF, arriba al Mestalla en la temporada 1977/78**. En la temporada següent forma part del primer planter del València CF. Davanter fort físicament i molt lluitador estigué 4 temporades amb el València, encara que amb poques oportunitats, jugant posteriorment al Cartagena, Orihuela, Poblense i Albacete de Segona B, i també a l’ Algeciras de Segona A. Va jugar 2 temporades al CF Gandia (1987/88 i 1988/89).

* Gran començament, però crisi inexplicable. L’ equip realitza un gran començament de Lliga, mantenint-se invicte durant les 8 primeres jornades i ocupant la primera posició durant 3 jornades, amb alguna victòria molt celebrada, com un espectacular 1-6 al camp del Conquense. La primera derrota, però, al Collao davant l’ Alcoyano per un dur 5-2, en la jornada 9, suposa un punt d’ inflexiu negatiu: el Gandia entra en una dinàmica negativa pèsima i encadena 5 derrotes consecutives a casa que el deixen lluny de la zona capdavantera. Astorga, finalment, es destituït en la jornada 14, sent substituit per Juan Muñoz. L’ equip millora, però queda ja sense opcions de pujar, lluny d’ Alzira, Levante, Olímpic i Albacete, que es juguen l’ ascens. Finalment l’ Alzira aconseguirà un històric ascens a Segona A, mentre el Gandia finalitzarà en una discreta vuitena posició.

**L’ afició del CF Gandia va gaudir amb un gran començament de temporada**, **abans de patir una greu crisi de resultats que va trencar totes les il.lusions.**

* * UN PARTIT PER AL RECORD * *

Jornada 8. 18 d’ Octubre de 1987. Estadi Luis Súñer (Alzira).
La eufòria era absoluta. Després de 7 jornades de lliga el Gandia era líder amb 11 punts, empatat amb el Ceuta. L’ equip gandià venia d’ aconseguir una gran golejada al camp del Conquense per 1-6, en un partit que va comptar amb nombrosa presència de seguidors blanc-i-blaus. Era la segona temporada en Segona B i l’ afició somiava amb l’ ascens. El Gandia, invicte, rebia en la jornada 8 el CD Teruel, un equip debutant en la categoria que lluitava per la permanència. Però el partit tenia una particularitat especial: es jugaba al camp de l’ Alzira. La clausura del Guillermo Olagüe per incidents del públic en partit de Copa del Rey davant el Rayo Vallecano forçava l’ exili gandià. L’ Ajuntament, amb l’ alcaldessa Pepa Frau al capdavant, va reaccionar positivament i va sufragar fins a 22 autobusos plens d’ aficionats, que partiren des d’ el recinte de la Fira a les 15:10 hores del diumenge 18 d’ Octubre en direcció a la capital de La Ribera. Fins i tot, un autobús va eixir des d’ el Grau, unint-se amb la resta d’ autobusos que conformaven la expedició. La espectacular caravana blanc-i-blava va estar escortada, a més, per centenars de cotxes particulars. El Luis Súñer presentà més de mitja entrada en una vesprada inoblidable on milers d’ aficionats es desplaçaren per recolçar el líder en un dia de festa. El partit no va ser especialment bo, encara que el Gandia va començar dominant clarament i aconseguint, amb certa fortuna, Carlos Santandreu, marcar als 16 minuts de joc. Seria l’ únic gol del partit, suficient per a donar la victòria al Gandia. El Teruel, l’ equip on va jugar el turolenc i capità gandià Domingo Pomar, va vendre cara la seua derrota i va estar a punt d’ aconseguir l’ empat en la recta final del partit, on el porter gandià Basauri va ser determinant. Amb esta victòria el Gandia mantenia la primera posició, però mostrava signes de debilitat que anaven a ser preludi de l’ enfonçament de l’ equip en les següents jornades. L’ afició blanc-i-blava assaboria, al viatge de tornada, una nova victòria, mentre somiava amb un Gandia campió, sense imaginar que el futur que ens esperava es tenyiria de negre.

FITXA DEL PARTIT
GANDIA: Basauri, Juan, Diego, Pomar, Ortega, Jiménez (Alberto), Moreno, Ginés, Cazaurang, Palonés (Franco) i Carlos.
TERUEL: Pérez, Padilla, Bujeda (Chera), Blasco, Ballester, Delmàs, Charly (Cavero), Michel, Modesto, Carlos Pérez i Suárez.
GOL: Carlos 16′.
ÀRBITRE: Cervera Díaz.

**Luis María ASTORGA Lete (Errenteria, 1942). L’ entrenador vasc debuta amb el Gandia** en la jornada 22 de la temporada 1986/87 (substituint Valdez), després d’ haver entrenat el Burgos i l’ Alavés entre d’ altres equips. Ignacio Avilés, president gandià, confia amb l’ entrenador vasc en la present temporada i sembla, en principi, una decisió encertada, perquè l’ equip realitza un gran començament de temporada. Però, després de sumar 1 sol punt en 5 partits (jornades 10 a 14), incloent-hi 3 derrotes consecutives a casa, és destituït.

* Setmana negra. Gandia inundada. El Diumenge 1 de novembre de 1987 el Gandia perdia a casa, sorprenentment, davant un Benidorm situat en la zona baixa, començant un declivi que apartarà l’ equip de la zona de l’ ascens. Dos dies després, el Dimarts 3 de novembre, els blanc-i-blaus comencen a preparar el complicat desplaçament del següent diumenge al camp del líder Ceuta, sense saber que el partit no es jugaria. Des de primera hora del matí plou incensantment a Gandia, incrementant-se la pluja, de forma impressionant, a migdia. En poques hores les brutals precipitacions provoquen el desbordament dels rius i barrancs de La Safor. Gandia queda completament inundada pel desbordament del Barranco de Beniopa i, sense electricitat ni aigua potable, la ciutat viu dies d’ absolut caos, que obliguen, fins i tot, a l’ intervenció de l’ exèrcit. Les pèrdues a Gandia es van xifrar en més de 1.000 milions de pessetes. L’ estadi Guillermo Olagüe quedà absolutament anegat i el club, donat que el planter no va poder entrenar en tota la setmana, demanà l’ ajornament del partit a Ceuta, que es jugarà finalment el 22 de Desembre.

**Dues imatges de Gandia inundada en una setmana difícilment oblidable.**

* Cazaurang màxim golejador. Acreditat golejador, el davanter valencià Cazaurang es convertí en el jugador més destacat de la temporada, proclamant-se màxim golejador del Gandia en Lliga i Copa amb 13 dianes, seguit per Palonés (11) i Ginés i Carlos amb 8. A més, va ser el jugador més utilitzat amb 3.371 minuts repartits en 41 partits jugats de Lliga i Copa (sols es va perdre 1 partit). A més, el programa de Radio Gandia Ultima Hora Deportiva, va concedir el premi a la regularitat a Juan, amb 55 punts, seguit de Pomar amb 50, i el premi al jugador revelació a Ginés amb 25 punts, seguit de Juan, amb 23.

**Antonio CAZAURANG Company. Natural de Benetússer, es va formar** en la pedrera del Levante, jugant amb el primer equip «granota» 3 temporades a Segona A. La temporada 1983/84 jugà a l’ Alzira, aconseguint la espectacular xifra de 34 gols marcats que li va valdre el malnom de «Cazagoles». Torna al Levante la següent temporada i fitxa per l’ Albacete de Segona A (1985/86). Arriba al Gandia després de jugar amb l’ Alzira en una segona etapa. Davanter clàssic de Segona B, jugà al Gandia sols 1 temporada i posteriorment milità al Villareal, Orihuela i Benidorm.

* El Rayo ens elimina. La Copa del Rey torna a jugar-se a doble partit i el Gandia resol amb autoritat la primera eliminatòria davant l’ Algemesí CF (Tercera Divisió), imposant-se clarament als dos partits. En la següent ronda el Gandia queda exent per sorteig, classificant-se directament per a la tercera eliminatòria, on espera un equip de Segona A: el Rayo Vallecano. El partit d’ anada, jugat a Gandia, finalitza amb empat a 1 gol, neutralitzant Miguel per al Gandia, en el temps afegit, el gol inicial de Jesús per als madrilenys, aconseguit al minut 73. El Gandia realitza un bon partit i mereix la victòria, però una setmana després arriba una noticia molt negativa: la clausura del Guillermo Olagüe per 1 partit per incidents del públic. Al partit de tornada a Vallecas, els gandians, liders i amb la moral pels nubols, busquen donar la sorpresa, però Botella avança el Rayo al minut 25 de joc. El Gandia busca l’ empat i, fins i tot, domina el joc en diverses fases del partit, però el gol que puga forçar la pròrroga no arriba. El jugador rayista Azcona, desgraciadament, culminarà un contraatac al minut 87 i sentència la eliminatòria amb el 2-0 final.

**Imatge del partit d’ anada de Copa del Rey davant el Rayo.** ***(Fotografia Gente de la safor/Arxiu Històric Gandia).***

* L’ equip de bàsquet. En ple boom del bàsquet a Espanya, una novetat d’ esta temporada va ser la col.laboració amb el Club Baloncesto Gandia per crear una secció de bàsquet, adoptant el nom i els colors del CF Gandia. Així, el CF Gandia-Lejía Las Dos Palmas va competir en Tercera Divisió nacional enfrontant-se a l’ altre club gandià i rival acèrrim, el Nou Bàsquet Vital-Dinos. El planter estava integrat per jugadors com Clavier, Moya, Fernando García, Mauri, Escrivà, Pixot, Cremades o Gomar.

**CF Gandia-Lejía Las Dos Palmas 1987/88 al desaparegut Pavelló dels Esports, del Carrer Ròtova.** **(Fotografia Gente de La Safor/Arxiu Històric Gandia).**

* Lliga Nacional de Juvenils. 10 temporades després, el Gandia Juvenil entrenat per Damián Castaño torna a jugar en la Lliga Nacional (segón nivell del futbol juvenil, sols per darrere de la Lliga sub-19). El Gandia, en el seu retorn a la categoria, aconsegueix la permanència amb prou suficiència, després, especialment, d’ una molt bona segona volta en la qual, fins i tot, guanya al València CF al Guillermo Olagüe (2-1). Un altre partit recordat d’ eixa temporada va ser davant el potentíssim Castilla (filial del Real Madrid, que sols va perdre 1 partit en tot el campionat) lliderat per Ismael Urzaiz, futur jugador de l’ Ath.Bilbao, Real Madrid i internacional en 25 ocasions. El Gandia, en un gran partit, va estar a punt de donar la gran sorpresa davant els madrilenys, perdent finalment per 2-3.

**Imatge** de Vicent PALONÉS al Luís Casanova amb la samarreta del Gandia en partit de lliga davant el Mestalla, temporada 1978/79. Palonés, que va debutar la temporada anterior amb el Gandia amb sols 17 anys procedent d’ un gran Juvenil, regresa al CF Gandia després de 8 temporades, en les quals va jugar amb el Mestalla, València i Olímpic. Jugarà sols la temporada 1987/88 amb el Gandia, militant posteriorment al Benidorm i l’ Oliva.

* «Ciudad de Gandia» internacional. El trofeu estiuenc del Gandia modifica el seu format habitual (lligueta de 3 equips) ampliant a una lligueta de 4 participants. Alzira i Olímpic son rivals habituals, però la gran novetat es la presència de l’ Universitat de California, de Los Ángeles (UCLA). Es tracta de la primera participacio d’ un equip extranger des de la primera edició del Trofeu, que va comptar amb la presència de l’ Huracán Buceo d’ Uruguai, l’ any 1974. Els nord-americans es mostraren com un equip fort físicament, però molt limitat tècnicament. L’ UCLA finalitzarà últim classificat, sent campió el Gandia amb 2 victòries i 1 empat.

ORGANIGRAMA

PRESIDENT	IGNACIO AVILÉS
ENTRENADOR	LUIS ASTORGA-JUAN MUÑOZ

ESTADÍSTIQUES (sobre 38 partits de Lliga i 4 de Copa del Rey). PJ (Partits Jugats) PC (Partits Complets) G (Gols).

PORTERS	PJ	PC	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
BASAURI	25	25	28	CASTELLÓ	1985-86
ESPIN	17	17	18	ALCOYANO	1987-88
DEFENSES	PJ	PC	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
POMAR	33	29	1	TERUEL	1977-78
MAÑUZ	38	33	0	CEUTA	1987-88
ALBERTO	32	18	1	VALÈNCIA	1985-86
JUAN	38	29	4	TALAVERA	1987-88
ARJONA	0	0	0	TALAVERA	1987-88
AVILÉS	1	0	0	JUVENIL	1978-79
CUQUI VIDAL	24	19	1	PORTUARIOS	1984-85
ORTEGA	34	25	0	LINENSE	1987-88
DIEGO	31	23	3	IMPERIAL	1987-88
RUFETE	1	1	0	TAVERNES	1987-88
MIGCAMPISTES	PJ	PC	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
JIMÉNEZ	38	26	3	PLASENCIA	1986-87
MORENO	24	12	2	ALZIRA	1987-88
ENGUIX	1	1	0	JUVENIL	1987-88
BERTOMEU	2	1	0	JUVENIL	1986-87
CARLOS SENON	0	0	0	SUECA	1986-87
GINÉS	33	24	8	IMPERIAL	1987-88
DAVANTERS	PJ	PC	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
FRANCO	32	10	4	ALCOYANO	1983-84
MIGUEL	16	4	3	ALBACETE	1987-88
CAZAURANG	41	35	13	ALZIRA	1987-88
RAFA	22	7	2	VALL D’UXÓ	1985-86
PALONÉS	34	22	11	MESTALLA	1987-88
CARLOS	26	17	8	JUVENIL	1983-84

ALTES: Espín (Alcoyano), Mañuz (Ceuta), Juan (Talavera), Ortega (Linense), Diego i Ginés (Imperial), Rufete (Tavernes), Moreno i Cazaurang (Alzira), Enguix i Bertomeu (Juvenil), Miguel (Albacete), Palonés (Mestalla), Carlos Senón (Sueca), Arjona (Talavera).
BAIXES: Agapito (Plasencia), Prados (Linares), Guijarro (Levante), Torres (València), Marro (Levante), Retuerto, Sanmartin, Quique Peiró (Oliva), Olcina (Ceuta), Luis(Pontevedra), Durán, Serrano (At.Marbella), Ayelo, Chesa (Olímpic).

PRETEMPORADA

DATA	AMISTÓS	RS
11-08-87	ALZIRA-GANDIA	0-0
19-08-86	OLÍMPIC-GANDIA	0-2

XIV TROFEU CIUDAD DE GANDIA

PARTICIPANTS
CF GANDIA–UD ALZIRA (Segona B)–CD OLÍMPIC (Segona B)–UCLA (EEUU).

DATA	PARTIT	RS
05-08-87	GANDIA-ALZIRA	1-1
20-08-87	GANDIA-UCLA	2-0
21-08-87	GANDIA-OLÍMPIC	2-0

CLASSIFICACIÓ (Incompleta)

1.	GANDIA	5 punts
2.	ALZIRA	–
3.	OLÍMPIC	–
4.	UCLA	–

CAMPIÓ CF GANDIA

SEGONA DIVISIÓ B

* Tercer nivell del futbol espanyol integrat per 4 grups de 20 equips.

* Del 31 d’ Agost de 1987 al 14 de Juny de 1988.

PARTICIPANTS

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	RS	CL
1	30/08/87	Eldense-Gandia	1-1	6
2	06/09/87	Gandia-At.Marbella	1-0	7
3	13/09/87	Ronda-Gandia	1-1	5
4	20/09/87	Gandia-Cieza	2-0	4
5	27/09/87	Lorca-Gandia	0-0	3
6	04/10/87	Gandia-Villareal	3-0	1
7	11/10/87	Conquense-Gandia	1-6	1
8	18/10/87	Gandia-Teruel	1-0	1
9	25/10/87	Alcoyano-Gandia	5-2	2
10	01/11/87	Gandia-Benidorm	1-2	2
11	23/12/87	Ceuta-Gandia (*)	1-1	3
12	15/11/87	Gandia-Poli.Almeria	2-3	4
13	22/11/87	Linense-Gandia	0-0	5
14	29/11/87	Gandia-Levante	1-2	7
15	06/12/87	Mestalla-Gandia	1-3	6
16	13/12/87	Gandia-Alzira	1-2	8
17	20/12/87	Gandia-Olímpic	0-1	10
18	03/01/88	Albacete-Gandia	3-0	12
19	10/01/88	Gandia-Melilla	1-0	10
20	17/01/88	Gandia-Eldense	5-1	10
21	24/01/88	At.Marbella-Gandia	1-1	9
22	31/01/88	Gandia-Ronda	3-1	8
23	07/02/88	Cieza-Gandia	1-1	7
24	14/02/88	Gandia-Lorca	0-0	7
25	21/02/88	Villareal-Gandia	1-1	6
26	28/02/88	Gandia-Conquense	3-1	6
27	06/03/88	Teruel-Gandia	0-3	6
28	13/03/88	Gandia-Alcoyano	1-1	6
29	20/03/88	Benidorm-Gandia	1-0	6
30	27/03/88	Gandia-Ceuta	0-0	6
31	03/04/88	Poli.Almeria-Gandia	1-0	7
32	10/04/88	Gandia-Linense	4-1	7
33	17/04/88	Levante-Gandia	2-1	7
34	24/04/88	Gandia-Mestalla	4-1	7
35	01/05/88	Alzira-Gandia	2-2	7
36	08/05/88	Olímpic-Gandia	3-1	7
37	15/05/88	Gandia-Albacete	1-0	7
38	22/05/88	Melilla-Gandia	2-0	8

(*) Partit ajornat per les inundacions a Gandia.

CLASSIFICACIÓ FINAL

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	ALZIRA	52	38	20	12	6	52	30
2	Villarreal	48	38	18	12	8	60	38
3	Albacete	48	38	21	6	11	67	36
4	Olímpic	48	38	21	6	11	54	36
5	Ceuta	46	38	16	14	8	51	26
6	Levante	46	38	19	8	11	57	45
7	Melilla	40	38	14	12	12	39	31
8	Gandia	40	38	14	12	12	58	43
9	Marbella	40	38	16	8	14	34	30
10	Alcoyano	37	38	14	9	15	48	46
11	Linense	37	38	12	13	13	39	42
12	Teruel	35	38	12	11	15	46	45
13	Eldense	33	38	11	11	16	44	54
14	Pol.Almería	32	38	10	12	16	37	53
15	Lorca	32	38	8	16	14	29	39
16	MESTALLA	31	38	9	13	16	37	53
17	RONDA	31	38	11	9	18	37	56
18	BENIDORM	31	38	7	17	14	27	42
19	CONQUENSE	29	38	10	9	19	38	76
20	CIEZA	24	38	6	12	20	31	64

Ascen directament l’ Alzira. Descens: Mestalla, Ronda, Benidorm, Conquense i Cieza.

**Gandia 1987/88. D’ esquerra a dreta: Basauri, Carlos Santandreu, Moreno, Juan, Pomar i Jiménez; Mañuz, Palonés, Cazaurang, Ginés i Alberto.**

COPA DEL REY

RONDA	DATA	PARTIT	RS
1	02-09-87	Algemesí-GANDIA	0-3
	09-09-87	GANDIA-Algemesí	4-0
2	–	EXEMPT
3	07-10-87	Gandia-RAYO VALLECA.	1-1
	21-10-87	RAYO VALLECA.-Gandia	2-0

ALINEACIONS

ALGEMESI-GANDIA (0-3). Primera Ronda. Anada. Municipal (Algemesí). GANDIA: Basauri, Diego, Alberto (Juan 46′), Mañuz, Pomar, Ortega, Rafa, Jiménez (Bertomeu 63′) Cazaurang, Palonés i Chesa.
GOLS: Cazaurang 48′, Rafa 50′, Cazaurang 68′.

GANDIA-ALGEMESI (4-0). Segona Ronda. Tornada. Guillermo Olagüe.
GANDIA: Espín, Alberto, Mañuz, Pomar (Diego), Rufete, Moreno, Bertomeu, Franco, Carlos, Cazaurang, Palonés (Rafa).
GOLS: Palonés 15′ i 40′. Franco 55′, Carlos 85′.

GANDIA-RAYO VALLECANO (1-1). Tercera ronda. Anada. Guillermo Olagüe.
GANDIA: Espín, Diego, Juan, Mañuz (Miguel 67′) Pomar,Ortega, Rafa, Moreno, Cazaurang, Carlos, Palonés (Franco 45′).
RAYO VALLECANO: Férez, Cota, Zapatera, Villa, Hontecillas, Javi Rey, Capón, Sánchez Candil, Botella (Juanito 81′), Soto (Azcona 71′), Jesús.
GOLS: Jesús 73′ (0-1), Miguel 91′ (1-1).

RAYO VALLECANO-GANDIA (2-0). Tercera ronda. Tornada. Vallecas (Madrid).
RAYO VALLECANO: Férez, Callejo, Villa, Juanito, Javi Rey, Capón (Zapatera), Sánchez Candil, Morón, Botella, Soto (Azcona), Jesús.
GANDIA: Basauri, Alberto, Mañuz, Diego, Pomar, Ortega, Jiménez (Juan 45′), Moreno, Ginés, Cazaurang, Palonés (Franco).
GOLS: Botella 25′, Azcona 87′.

LLIGA NACIONAL DE JUVENILS GRUP 5

* Del 13 de Setembre de 1987 a l’ 1 de Maig de 1988.

PARTICIPANTS
CF GANDIA–EF CONCEPCIÓN (Madrid)–CD DON BOSCO (València)–COLEGIO AMORÓS (Madrid)–HÉRCULES CF–CD CASTELLÓ–BURJASSOT CF–VALÈNCIA CF–CASTILLA CF (Madrid)–LEVANTE UD–RAYO VALLECANO–AD ALCORCÓN–RCD CARABANCHEL (Madrid)–CF TALAVERA–ALBACETE BALOMPIÉ–CD ALUCHE (Madrid).

**Gandia Juvenil 1987/88. D’ esquerra a dreta,** ***dalt*: Guillermo, Andrés, Chuchi, Santi, Manolo, Curro, Soldevila.** ***Enmig*: Devesa I, Miguel Angel, Elietes (Utiller), Damián Castaño (Entrenador), Salvador (Delegat), Mario, Paco Lorente,Castell.** **Baix: Soler, Palomo, Jose, Salva, Rafa Nogueroles, Diego Miñana, David** i Devesa II.

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	RS
1	13/09/87	Gandia-Concepción	1-0
2	20/09/87	Alcorcón-Gandia	2-1
3	27/09/87	Gandia-Rayo Vallecano	1-3
4	04/10/87	Valencia-Gandia	5-0
5	11/09/87	Gandia-Amorós	1-1
6	18/10/87	Don Bosco-Gandia	0-2
7	25/10/87	Gandia-Aluche	2-0
8	01/11/87	Burjassot-Gandia	0-3
9	08/11/87	Gandia-Castilla	2-3
10	15/11/87	Carabanchel-Gandia	5-1
11	22/11/87	Talavera-Gandia	5-1
12	29/11/87	Gandia-Levante	0-1
13	06/12/87	Albacete-Gandia	0-1
14	13/12/87	Gandia-Castellón	0-1
15	20/12/87	Hércules-Gandia	4-2
16	10/01/88	Concepcion-Gandia	1-4
17	17/01/88	Gandia-Alcorcón	0-1
18	24/01/88	Rayo Vallecano-Gandia	3-1
19	31/01/88	Gandia-Valencia	2-1
20	07/02/88	Amorós-Gandia	1-3
21	21/02/88	Gandia-Don Bosco	2-1
22	28/02/88	Aluche-Gandia	2-2
23	06/03/88	Gandia-Burjassot	5-0
24	13/03/88	Castilla-Gandia	4-0
25	20/03/88	Gandia-Carabanchel	0-0
26	27/03/88	Gandia-Talavera	3-1
27	10/04/88	Levante-Gandia	1-1
28	17/04/88	Gandia-Albacete	2-1
29	24/04/88	Castellón-Gandia	4-0
30	01/05/88	Gandia-Hércules	1-0

CLASSIFICACIÓ FINAL

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	Castilla	56	30	27	2	1	83	21
2	VALENCIA	47	30	21	5	4	76	26
3	Levante	41	30	17	7	6	58	31
4	Rayo Valle.	35	30	15	5	10	50	40
5	Alcorcón	34	29	12	10	7	56	41
6	Carabanchel	33	30	11	11	8	49	33
7	Hércules	32	30	13	6	11	56	38
8	Castellón	32	30	13	6	11	57	44
9	Talavera	32	30	13	6	11	46	51
10	Don Bosco	31	30	14	3	13	42	48
11	Gandia	28	30	12	4	14	42	52
12	Amorós	25	30	10	5	15	55	78
13	CONCEPCION	19	30	8	3	19	53	91
14	ALBACETE	15	30	6	3	21	47	70
15	ALUCHE	10	30	2	6	22	36	81
16	BURJASSOT	8	29	3	2	24	15	76

Ascen: València, després d’ una promoció. (El Castilla no pot pujar per ser filial del Real Madrid, que juga a la categoria superior). Descens: Concepción, Albacete, Aluche i Burjassot.

Article relacionat

1987/88. PEREGRINACIÓN A ALZIRA. EL AÑO DE LA RIADA. EL CF GANDIA EN LOS OCHENTA).

13/09/2024

CF GANDIA

1986/1987. LA TEMPORADA MÉS IMPORTANT DE LA HISTÒRIA.

FETS DESTACATS

* La temporada més important. El debut del Gandia a la Segunda B suposa el repte esportiu més important de la història del club. Es cert que el Gandia havia jugat a un tercer nivell del futbol espanyol (Tercera Divisió) molt potent (sols 4 grups de 20 equips) a les temporades 1970/71, 71/72, 73/74, 75/76 i 1976/77, però mai el Gandia havia jugar a una Segona B reestructurada, formada per un grup únic de 22 equips. D’ entre els rivals cal destacar els quatre equips descendits de Segona A: Albacete, Tenerife i dos filials, Aragón (filial del Zaragoza) i At.Madrileño (del At.Madrid), així com equips amb passat recent (o relativament) a la Primera Divisió com Salamanca, Burgos, Pontevedra o Granada. Si al gran potencial de la categoria afegim el fet que baixen a Tercera Divisió 6 equips, el repte per al Gandia, en esta nova temporada, es presenta tan apassionant com difícil.

**D’ Esquerra a dreta,** ***dalt*: Basauri, Guijarro, Alberto, Carlos, Sanmartín, Torres, Marro,Luis i Agapito.** ***Al mig:*** **Prados, Pomar, Jiménez, Bertó (Directiu), Avilés (President), Pedro Gómez (Fisioterapeuta), Serrano i Elies (Utiller).** ***Asseguts*: Cuqui Vidal, Rafa, Carlos Senon, Chesa, Pepe Hernández (Segón entrenador),Valdez (Entrenador), Franco, Quique Peiró, Avilés i Ondina.**

* El segón equip provincial. Un altre fet destacable de la temporada 1986/87 és que el Gandia (en companyia de la UD Alzira) és el segón club més potent de la provincia, sols a 1 categoria del València CF. Els valencianistes travessaven una greu crisi econòmica i esportiva que había portat l’ equip a perdre (per primera vegada en la història) la categoria de Primera Divisió, i a jugar en la Segona A. Fins i tot, el Levante UD, històricament el segón equip provincial, jugaba, per primera vegada en la història, una categoria per davall del Gandia, després de baixar la temporada anterior de Segona B a Tercera Divisió.

* Record de socis. L’ ascens davant el Maspalomas i el debut a la Segona B provoca una febra futbolística a la ciutat. L’ afició blanc-i-blava, que había perdut la il.lusió després de diverses temporades a una Tercera Divisió devaluada, recupera l’ entusiasme pel Gandia. Això es reflexa amb un nombre de socis record: el Gandia de la temporada 1986/87 arrivarà als 2.400 socis, una xifra mai superada.

* Rubén Valdez, un entrenador mediàtic. Després d’ apostar en temporades anteriors per un perfil d’ entrenador jove i innovador (Quique Hernández i Benito Floro), la directiva d’ Ignacio Avilés decideix apostar ara per un entrenador més mediàtic, seguint una certa tradició al Gandia de comptar a la banqueta amb coneguts ex-jugadors del València, com Paquito, Roberto Gil o Pesudo. Valdez, futbolista del València als anys 70, venia a Gandia amb un bagatge com entrenador curt, però ben conegut, doncs havia entrenat el València CF la temporada anterior durant 22 jornades, en una dura temporada en la que el club «ché» no va poder evitar el descens.

**Óscar Rubén Valdez. Va nàixer a Argentina, arribant a Espanya l’ any 1970 per fitxar pel València. Davanter, va jugar 8 temporades al Valencia**, **sent 9 vegades internacional amb la selecció espanyola. Després de retirar-se al Castelló (1978/79) entrena a la pedrera valencianista** arribant al Mestalla (1984/85). La següent temporada va dirigir el primer equip valencianista, sent destituit després de 22 jornades en una temporada convulsa que va significar el primer descens de la història del València CF.

* Nou Reforços i el bloc de la temporada anterior. Per al debut a Segona B arriben una majoria de jugadors procedents d’ equips de Segona A: Torres (At. Madrileño), Marro (Logroñés), Luis i Serrano (Albacete), Ondina (Recreativo de Huelva) i Retuerto (Barcelona At.), mentre que des de Segunda B s’ incorporen Prados (Linares) i Jimenez i Durán del Plasencia. Destaca la continuïtat d’ un bloc important de jugadors de la temporada de l’ ascens: Cuqui Vidal, Rafa, Franco, Avilés, Basauri, Pomar, Agapito, Alberto, Guijarro, Chesa, Carlos, Sanmartín, Quique Peiró i Ayelo.

**Domingo POMAR Lanzuela**. **Arriba a Gandia** en la temporada 1977/78. El gran capità disputa, per tant, la seua desena temporada amb el Gandia. Tot i debutar en la categoria de bronze del futbol espanyol amb 31 anys, Pomar va donar un gran rendiment. Va jugar 38 **partits oficials (36 d’ ells complets) de 44, aconseguint 4 gols (tots de penal). Curiosament, va ser el jugador més amonestat de la Segona B amb 12 targetes grogues.**

* Juan Carlos fitxa per l’ Hércules. La baixa més important de la temporada es la de Juan Carlos, un jugador que va ser fonamental en la temporada de l’ ascens. Així, el 17 d’ Agost el diari alacantí «Información» anuncia la incorporació a l’ Hércules (Segona A) del menor de la familia Ferrando, deixant l’ equip sense un jugador molt important a falta de 2 setmanes del començament de la lliga. El migcampista de Tavernes es traspassat a l’ equip Herculà (que sembla va pretendre també a Guijarro) per 6 milions de pessetes.

**José Miguel TORRES, natural de la Vall d’ Uixó arriva a Gandia amb 24 anys procedent de l’ At.Madrileño. Va debutar a Segona B (amb sols 17 anys**) amb l’ equip del seu poble, la UD Vall d’ Uixó, abans de fitxar pel filial de l’ equip matalasser, on jugà tres temporades a Segona A (1983-1986). A Gandia realitza una gran temporada, sent el jugador que més minuts disputa, formant parella en l’ eix de la defensa blanc-i-blava amb Domingo Pomar. El València, que regresa a Primera Divisió, s’ interessa per ell i el fitxa en la temporada 1987/88, jugant un total de 5 campanyes amb l’ equip ***ché*. Torres va finalitzar a mitjans dels 90 la seua carrera jugant a Segona B amb el Levante i l’ Elx.**

** UN PARTIT PER AL RECORD **

Jornada 1. 31-8-1986. Guillermo Olagüe. L’ esperat debut a la Segona B té lloc davant el Mallorca Atlético, filial del Real Mallorca, un equip, com el Gandia, recent ascendit. El partit desperta una enorme expectació i l’ estadi gandià presenta una gran entrada. El primer gol en la nova categoria no es farà esperar (minut 3), aconseguint Jiménez l’ honor de ser el primer golejador blanc-i-blau. Però poc durarà la alegria, perquè 2 minuts després empatava el Mallorca mitjançant Obrador. El Gandia dominarà el joc i gaudirà de les millors ocasions, però el marcador no es tornarà a moure, finalitzant el partit amb tables (1-1) i certa decepció de la parròquia local.
FITXA DEL PARTIT
GANDIA: Basauri, Guijarro, Pomar, Torres, Alberto (Cuqui Vidal 59′), Marro, Jiménez, Chesa, Carlos, Durán (Rafa 45′).
MALLORCA AT.: Villalvilla, Fortunato, Doro, Salas, Soria, Obrador, Tomás, Salvuri, Puskas, Bonnin (Aleñá 45′), Molina (Ramis 45′)
GOLS: Jiménez 3′ (1-0), Obrador 5′ (1-1).
ÀRBITRE: Aparicio González.

**Equip titular del Gandia davant el Mallorca At. D’ esquerra a dreta: Basauri, Pomar, Durán, Carlos Santandreu, Guijarro i Marro; Franco, Alberto, Chesa, Jiménez i Torres.** (**Fotografia Gente de La Safor-Arxiu Històric Gandia).**

* Començament ilusionant, però cruda realitat. Després de l’ empat inicial davant el Mallorca Atlético, el Gandia suma 2 victòries molt importants: una golejada espectacular al camp del Poblense (2-6) i una victòria a casa davant el potent Lleida (1-0), dos victòries que sitúen l’ equip en la tercera posició, disparant la il.lusió entre l’ afició. Poc a poc, tanmateix, la realitat s’ imposa i l’ equip entra en una dinàmica de resultats negatius que el deixen, al mes de desembre, en la zona de descens. L’ eufòria del començament es converteix en nerviosisme i el cap de Valdez comença a pendre d’ un fil. Finalment, després d’ aconseguir una solitària victòria en les darreres 10 jornades, el 14 de gener de 1987, Miguel Ángel Picornell, corresponsal a «El Mundo Deportivo», informa de la marxa d’ Óscar Rubén Valdez: el tècnic hispano-argentí presenta la seua dimissió el dia abans del partit jugat a casa davant el San Sebastián (1-1), corresponent a la jornada 20. L’ equip ocupava en la classificació la divuitena posició, la pitjor de tota la temporada.

** UN PARTIT PER AL RECORD **

Jornada 14. 30-11-1986. Guillermo Olagüe. Després de tres temporades, torna a disputar-se el Gandia-Alcoyano, un partit que va tindre tots els ingredients dels millors clàssics. El Guillermo Olagüe es plenà de gom a gom, amb nombrosa presència d’ aficionats alcoianistes. El partit va ser una lluita intensa entre dos equips que tractaven de fugir de la zona de descens, en un camp entollat per les fortes pluges caigudes hores abans. No van faltar les jugades polèmiques ni els incidents post-partit. Després d’ arrivar-se al descans sense gols, al minut 55 el Gandia es queda amb un jugador menys per l’ expulsió, per doble cartolina groga, d’ Alberto. Dos minuts després Chomin avançaba l’ Alcoyano, deixant el partit costera amunt per als gandians. Però el Gandia va continuar lluitant i així, al minut 85, un discutible penal era aprofitat per Pomar per empatar el partit, establint el definitiu 1-1. En finalitzar el partit un grup d’ aficionats del Gandia es concentrà per reclamar la destitució de l’ entrenador gandià Valdez, mentre l’ àrbitre del partit, Morris Andrade, rebia una pedrada al cap, quan es trobava a l’ interior del seu vehicle, per part de 2 seguidors alcoianistes, que serien detesos per la policia.

FITXA DEL PARTIT
GANDIA: Agapito, Prados (Serrano 60′), Pomar, Torres, Alberto, Marro, Cuqui Vidal, Rafa, Retuerto, Franco (Chesa 73′) i Avilés.
ALCOYANO: Cuenca, Atienza, Pérez Villar, Rodríguez, Aguilar, Moreno, Manolín, De omenech (Quico 36′), Zurdo, Ramón i Chomin.
GOLS: Chomin 57′, Pomar (de penal) 86′.
ÀRBITRE: Morris Andrade.

**Retall del diari «Ciudad de Alcoy» del 2 de desembre de 1986. Es pot apreciar el gran ambient a les grades del Guillermo Olagüe en un dels partits més bonics de la temporada. (*Fotografia «Ciudad»/Bivia).***

* Astorga i la recuperació. Luis María Astorga, tècnic vasc, era l’ escollit per sustituir Valdez. A diferència d’ aquest, Astorga venia avalat per una llarga trajectòria a equips de Segona A i Segona B (Burgos, Salamanca, Alavés o Compostela). Astorga debuta en la darrera jornada de la primera volta de la millor manera possible: guanyant al camp del Pontevedra per 0-2. L’ equip, que practica un futbol més pragmàtic i efectiu que el de Valdez i es mostra fort a casa, on aconsegueix importants victòries davant rivals directes, comença a donar, poc a poc, senyals de recuperació. Dues importants victòries davant Granada i Albacete en les jornades 32 i 33 culminaran la remuntada, portant l’ equip fins la desena posició.

* Reestructuració de la categoria i final gris. La viabilitat de la nova Segona B de grup únic comença a questionarse. Les grans despeses pels llargs desplaçaments provoquen les queixes dels clubs d’ una categoria que resulta deficitària per a la gran majoria d’ ells. Així, el 26 de febrer de 1987 la Federació Espanyola decideix l’ ampliació de la Segona B a 4 grups per a la temporada següent (1987/88), i la supresió dels descens directes, establint que els quatre últims classificats juguen una promoció de permanència davant equips de Tercera Divisió. En la jornada 38, a falta de 4 partits per a la fi del campionat, el Gandia derrota l’Alzira per 2-0 i aconsegueix la permanència quasi matemàtica amb la nova normativa, però eixa mateixa setmana una nova decisió de la Federació decideix suprimir, definitivament, els descens. Els 4 últims partits, sense res en joc, seran un pur tràmit, on el Gandia sumarà sols 1 empat, finalitzant en una discreta setzena plaça.

**Gandia-Lleida. 14-9-1986. D’ esquerra a dreta: Basauri, Carlos Santandreu, Torres, Marro, Pomar i Prados; Rafa, Chesa, Alberto, Franco i Jiménez.**

* Balanç. Torres, Rafa i Pomar els millors. El defensa central Torres es converteix en el jugador més utilitzat de la temporada, disputant 41 partits de 44 entre Lliga i Copa. Pomar, el seu company a l’ eix de la defensa va jugar 36 partits complets, sent el segón jugador amb més minuts. La revelació de la temporada va ser el davanter Rafa, que participà en un total de 42 partits (32 complets) convertint-se en el màxim golejador de l’ equip amb 12 dianes i evidenciant el fort protagonisme que van tindre els jugadors de la passada campanya: així, a mes de Pomar i Rafa, Basauri i Agapito es van repartir els minuts en la porteria, mentre Guijarro, Cuqui Vidal, Sanmartín, Chesa, Franco i Alberto gaudiren de molts minuts al llarg del campionat. Fins i tot, Carlos (lesionat) i Avilés, que van jugar poc en la primera volta, serien jugadors importants en la segona part de la Lliga. Quique Peiró i Ayelo (que venia d’ una greu lesió de l’ anterior temporada) van ser els que menys minuts van disputar. D’ entre les incorporacions, a més de Torres, el jugador més rellevant va ser el vasc Marro, que va jugar 36 partits (28 complets) i va ser el segón màxim golejador amb 5 gols.

RAFAel González Blázquez. Va nàixer a Córdoba. La temporada 1981/82 juga al Castelló Amateur de Regional Preferent quan puja al primer equip per a disputar 2 partits en Primera Divisió amb el primer equip a causa de la vaga de futbolistes professionals (fins i tot va marcar 1 gol al camp del Betis). Arriba al Gandia en la temporada 1985/86 procedent de la UD Vall d’ Uixò, sent un dels jugadors fonamentals per l’ ascens i marcant 1 gol al partit decisiu davant el Maspalomas. Màxim golejador en la temporada 1986/87, jugà tres temporades amb el Gandia (1985-1988).

* Maleïts penals. En una temporada «experimental» per al futbol Espanyol (es van crear els famosos play-off a Primera i Segona Divisió A imitant el model del bàsquet, que vivia un «boom» important en aquella època), la Federació Espanyola de Futbol modifica el format de la competició copera, que passa a disputar-se, en les seues quatre primeres rondes, amb eliminatòries a partit únic, decidint-se el camp de joc per sorteig. El Gandia elimina sense massa problemes el Mestalla (Tercera Divisió) en la primera ronda, guanyant al Guillermo Olagüe per 2-0. En la següent ronda li toca medir-se a un altre equip de Tercera, el Villareal, que havia donat la gran sorpresa eliminant el València en la ronda anterior des d’ el punt de penal, després d’ empatar a 2 gols. El Villareal -Gandia es juga a El Madrigal i finalitza amb empat sense gols, sent Agapito el millor gandià i evitant clares ocasions dels locals. Després d’ una pròrroga, de nou sense gols, l’ eliminatòria es decideix pel llançament des d’ els onze metres, imposant-se els «groguets» per 3-0. Es la tercera vegada en la història que el Gandia cau eliminat de la Copa del Rey a la tanda de penals.

* Ascens del Juvenil. Una de les noticies positives de la temporada és l’ ascens a la Lliga Nacional del Gandia Juvenil. L’ equip disputà per tercer any consecutiu la lligueta d’ ascens a la Lliga Nacional, aconseguint, per fi, l’ objectiu. Entrenat per Damian Castaño, l’ equip juvenil es proclamà campió del seu grup en la primera fase i també de la lligueta d’ ascens davant el València B, Betis Florida (Alacant) i Burjassot. El Gandia tornarà a militar en una categoria on ja va jugar en les temporades 1977/78 i 1978/79.

**29-3-1987. Estadi El Arcángel (Córdoba). Córdoba 1-Gandia 1. D’ esquerra a dreta: Agapito, Luis, Marro, Pomar, Carlos, Prados; Rafa, Avilés, Jiménez, Alberto i Serrano.**

** UN PARTIT PER AL RECORD **

Jornada 32. 5-4-1987. Guillermo Olagüe. El Gandia d’ Astorga milloraba a poc a poc en la classificació i buscaba sortir de la zona baixa, però el rival, l’ històric Granada, segón classificat i un dels clars aspirants a l’ ascens, no semblava el més propici per a esta jornada. Els gandians fins eixe moment sols havien guanyat, de forma sofrida i quasi agònica, 6 partits a casa. Però eixe dia el Gandia anava a realitzar un partit espectacular, passant per damunt del potent equip nazarí gràcies, especialment, a una primera meitat extraordinària. Rafa als 20 minuts marcava el primer gol del partit. El Gandia multiplicava les seues ocasions davant un impotent Granada i, poc abans del descans, arrivaben dos gols més obra de Carlos i Franco, que deixaven al descans un increïble 3-0. En la represa els granadins intentaren retallar la diferència, però el Gandia es defensà amb ordre i el marcador no es mourà. Conta la llegenda que l’ entrenador del Granada, Joaquín Peiró, va quedar sorprés amb Carlos Santandreu i Avilés, i intentà el seu fitxatge per a la següent temporada. Segurament es preguntaria cóm un equip modest de la zona baixa de la taula podía ser capaç de donar-li un bany al seu equip en una vesprada inoblidable al Guillermo Olagüe, on flamejaren els mocadors blancs i sonaren amb més força que mai les palmes al compàs del so de «El Tío de la Porra».

FITXA DEL PARTIT
GANDIA: Agapito, Cuqui Vidal (Guijarro 72′), Prados, Pomar, Torres, Luis, Jiménez, Serrano, Carlos (Rafa 58′), Franco i Avilés.
GRANADA: Ignacio, Lina (Coria 24′), Del Moral, Espejo, Castillo, Trigueros, Salvador (Víctor 46′), Choya, Manolo, Camuel i Javi Fernández.
GOLS: Vidal 20′, Carlos 40′, Franco 45′.
ÀRBITRE: Capó Olivés.

**Equip titular del Gandia que va jugar davant el Granada. D’ esquerra a dreta: Agapito, Pomar, Avilés, Carlos, Prados; Luis, Franco, Jiménez, Cuqui Vidal, Serrano i Torres.**

ORGANIGRAMA

PRESIDENT	IGNACIO AVILÉS
ENTRENADOR	RUBÉN VALDEZ-LUIS ASTORGA

ESTADÍSTIQUES (sobre 42 partits de Lliga i 2 de Copa del Rey). PJ (Partits Jugats) PC (Partits Complets) G (Gols).

PORTERS	PJ	PC	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
BASAURI	24	23	29	CASTELLÓ	1985-86
AGAPITO	21	20	22	HERCULES	1982-83
DEFENSES	PJ	PC	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
POMAR	38	36	4	TERUEL	1977-78
ALBERTO	32	20	1	VALÈNCIA AFC	1985-86
GUIJARRO	30	23	2	JUVENIL	1985-86
TORRES	41	41	1	AT.MADRILEÑO	1986-87
AVILÉS	19	13	0	JUVENIL	1978-79
PRADOS	33	28	3	LINARES	1986-87
CUQUI VIDAL	34	20	3	PORTUARIOS	1984-85
MIGCAMPISTES	PJ	PC	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
CARLOS SENÓN	0	0	0	JUVENIL	1986-87
MARRO	36	28	6	LOGROÑÉS	1986-87
RETUERTO	13	7	1	BARCELONA AT	1986-87
SANMARTIN	18	5	0	PONTEVEDRA	1985-86
QUIQUE PEIRÓ	10	3	1	GANDIA B	1980-81
JIMÉNEZ	30	17	3	PLASENCIA	1986-87
LUIS	28	25	2	ALBACETE	1986-87
ONDINA	13	10	0	RECREATIVO	1986-87
DAVANTERS	PJ	PC	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
DURÁN	3	1	0	PLASENCIA	1986-87
FRANCO	30	19	4	ALCOYANO	1983-84
RAFA	42	30	12	VALL D’UXÓ	1985-86
CHESA	29	13	3	COMPOSTELA	1984-85
CARLOS	15	6	3	JUVENIL	1983-84
SERRANO	24	10	2	ALBACETE	1986-87
AYELO	1	0	0	VILLENA	1985-86

ALTES: Torres (At.Madrileño), Marro (Logroñés), Prados (Linares), Retuerto (Barcelona At.), Durán i Jiménez (Plasencia), Ondina (Recreativo), Luis i Serrano (Albacete).
BAIXES: García, Salvi, Crespo, Martín, Zuazu (Pego), Gimeno, Luis Jiménez (Catarroja), Juan Carlos (Hercules), Orlando (Langreo), Sendra, Bertomeu, Paco Martí.

PRETEMPORADA

DATA	AMISTÓS	RS
10-08-86	GANDIA-RAYO VALLECANO	0-0
19-08-86	ALZIRA-GANDIA	2-1
	TROFEU CIUDAD DE ALCOY
	SEMIFINAL
26-08-86	GANDIA-VILLAREAL	3-0
	FINAL
27-08-86	ALCOYANO-GANDIA	2-1

XIII TROFEU CIUDAD DE GANDIA

PARTICIPANTS
CF GANDIA–CD ALCOYANO (SEGONA B)–ALGEMESÍ CF (TERCERA DIVISIÓ)

DATA	PARTIT	RS
13-08-86	GANDIA-ALGEMESÍ	4-2
15-08-86	ALCOYANO-ALGEMESÍ	2-1
16-08-86	GANDIA-ALCOYANO	0-0

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1.	GANDIA	3	2	2	1	0	4	2
2.	ALCOYANO	2	2	1	1	0	2	1
3.	ALGEMESÍ	0	2	0	0	2	3	6

CAMPIÓ CF GANDIA

SEGONA DIVISIÓ B

* Tercer nivell del futbol espanyol integrat per un grup únic de 22 equips.

* Del 31 d’ Agost de 1986 al 14 de Juny de 1987.

PARTICIPANTS

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	RS	CL
1	31/08/86	Gandia-Mallorca At.	1-1	11
2	07/09/86	Poblense-Gandia	2-6	6
3	14/09/86	Gandia-Lleida	1-0	3
4	21/09/86	At.Madrileño-Gandia	1-0	6
5	28/09/86	Gandia-Linense	2-2	7
6	05/10/86	Tenerife-Gandia	2-0	11
7	12/10/86	Almeria-Gandia	2-4	8
8	19/10/86	Gandia-Lugo	0-1	12
9	26/10/86	Salamanca-Gandia	2-1	16
10	02/11/86	Gandia-Córdoba	3-2	11
11	09/11/86	Granada-Gandia	0-0	10
12	16/11/86	Gandia-Albacete	0-1	11
13	23/11/86	Orense-Gandia	3-0	16
14	30/12/86	Gandia-Alcoyano	1-1	16
15	07/12/86	Ceuta-Gandia	4-1	18
16	14/12/86	Gandia-Aragón	3-1	16
17	21/12/86	Alzira-Gandia	1-0	18
18	28/12/86	Gandia-Eibar	0-0	16
19	04/01/87	Burgos-Gandia	2-0	17
20	11/01/87	Gandia-S.Sebastián	1-1	18
21	18/01/87	Pontevedra-Gandia	0-2	15
22	25/01/87	Mallorca At-Gandia	2-1	16
23	01/02/87	Gandia-Poblense	2-1	15
24	08/02/87	Lleida-Gandia	1-1	15
25	15/02/87	Gandia-At.Madrileño	1-0	13
26	22/02/87	Linense-Gandia	2-1	14
27	01/03/87	Gandia-Tenerife	1-1	13
28	07/03/87	Gandia-Pl.Almeria	1-0	15
29	14/03/87	Lugo-Gandia	3-2	17
30	22/03/87	Gandia-Salamanca	0-0	17
31	29/03/87	Córdoba-Gandia	1-1	17
32	05/04/87	Gandia-Granada	3-0	15
33	12/04/87	Albacete-Gandia	0-1	10
34	18/04/87	Gandia-Orense	2-2	12
35	26/04/87	Alcoyano-Gandia	1-1	12
36	03/05/87	Gandia-Ceuta	0-0	12
37	10/05/87	Aragón-Gandia	2-0	13
38	16/05/87	Gandia-Alzira	2-0	11
39	24/05/87	Eibar-Gandia	1-0	12
40	31/05/87	Gandia-Burgos	1-1	12
41	07/06/87	S.Sebastián-Gandia	3-2	14
42	14/06/87	Gandia-Pontevedra	0-1	16

CL: Classificació en eixa jornada.

CLASSIFICACIÓ FINAL

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	TENERIFE	59	42	21	17	8	70	33
2	LLEIDA	57	42	23	11	8	71	32
3	GRANADA	56	42	22	12	8	55	39
4	BURGOS	54	42	19	16	7	45	20
5	Salamanca	53	42	17	19	6	60	34
6	Pontevedra	47	42	19	9	14	44	38
7	Eibar	47	42	18	11	13	55	33
8	Linense	44	42	19	6	17	43	36
9	Córdoba	42	42	15	12	15	53	59
10	Alzira	41	42	13	15	14	41	56
11	Lugo	40	42	14	12	14	44	51
12	Alcoyano	40	42	16	8	18	56	65
13	Ourense	40	42	14	12	16	44	42
14	At.Madrileño	39	42	11	17	14	50	47
15	S.Sebastián	38	42	12	14	16	60	63
16	Gandia	38	42	12	14	16	49	51
17	Albacete	37	42	13	11	18	41	45
18	Aragón	36	42	14	8	20	35	50
19	Ceuta	34	42	11	12	19	42	60
20	Almería	31	42	9	13	20	38	60
21	Mallorca At.	26	42	7	12	23	35	70
22	Poblense	25	42	8	9	25	37	84

Ascens: Tenerife, Lleida, Granada i Burgos. No hi ha descens, però el Mallorca Atlético renunciarà a jugar a Segona B.

COPA DEL REY

RONDA	DATA	PARTIT	RS
1	17-09-86	GANDIA-MESTALLA	2-0
2	01-10-86	VILLAREAL-Gandia (*)	0-0

(*) després d’ una pròrroga es classifica per penals el Villareal.

ALINEACIONS

CF GANDIA-CD MESTALLA (2-0). Ronda 1. Guillermo Olagüe.
GANDIA:Agapito, Cuqui Vidal, Marro, Guijarro, Pomar, Torres, Alberto, Jiménez, Rafa (Sanmartín 45′), Chesa, Durán (Ayelo 45′).
GOLS: Marro 19′ i Chesa 36′.

VILLAREAL CF-CF GANDIA (0-0). Ronda 2. El Madrigal (Villareal).
GANDIA: Agapito, Prados, Guijarro, Torres, Cuqui Vidal, Pomar, Alberto, Quique Peiró, Chesa, Franco i Durán.
GOLS: Llançament de penals. Villareal 3-Gandia 0.

PRIMERA REGIONAL JUVENIL

**Planter del CF Gandia Juvenil.Temporada 1986-87. Ascens a Lliga Nacional.**

**PLANTER**
**Porters**: Esteban Faus i Santi. **Defenses**: Enguix, Oscar Bertó, Paco Lorente, Sancho, Mario Melo, Palomo, Almiñana. **Migcampistes**: Juanvi, Iñaki, Miguel Angel Monzó, Bertomeu, Federico, David Boscà, José Gómez. **Davanters**: Lorenzo, Paco Martí, Castillo, Rafa Nogueroles, Salva Escrivà, **Delegat**: Salvador Gea. **Entrenador**: Damián Castaño.

	CLASSIFICACIÓ PRIMERA FASE	PT
1	GANDIA	50
2	ALZIRA	44
3	ALAQUÀS	41
4	BENIOPA	40
5	TAVERNES	35
6	OLÍMPIC	34
7	PEGO	31
8	CULLERA	28
9	PORTUARIOS	27
10	CARCAIXENT	26
11	SUECA	25
12	CATARROJA	25
13	PAIPORTA	21
14	OLIVA	17
15	ALBERIC	16
16	CANALS	10

Classificat per a la fase d’ ascens el Gandia.

	LLIGUETA DE CAMPIONS	PT
1	GANDIA	7
2	VALÈNCIA B	7
3	BETIS FLORIDA	5
4	BURJASSOT	5

Ascens: Gandia, Betis Florida i Burjassot. El València B no pot pujar perquè el primer equip milita a la categoria superior.

Articles relacionats

DEBUT EN SEGUNDA B. UNA TEMPORADA PARA EL RECUERDO. 1986/87.

30/08/2024

CF GANDIA

1985/1986 ASCENS HISTÒRIC A SEGONA B. GANDIA 5-MASPALOMAS 0.

⬆️ Ascens a Segona B.

FETS DESTACATS

* Quique Hernández entrenador. Ignacio Avilés aconsegueix per fi el fitxatge de l’ entrenador més cotitzat de Tercera per a portar el Gandia a Segona B. Quique Hernández va renovar amb l’ Alzira la temporada passada, però marxà, al mes de desembre, per entrenar l’ Alcoyano en Segona B.

Planter CF Gandia 1985/86. D’ esquerra a dreta. Dempeus: Pedro Gómez (fisioterapeuta), V.Sanz (directiu), J.Villar (directiu), Damián Castaño (segón entrenador), Ignacio Avilés (president), Quique Hernández (entrenador), Sarrion (directiu) i V.Rocher (directiu). **Segona fila: Pomar, Luis Jiménez, Gimeno, Basauri, García, Agapito,** **Ayelo i Carlos.**
**Ajupits: Guijarro, Paco Martí, Franco, Salvi, Chesa, Vidal, Alberto i Juan Carlos.** **Asseguts: Sanmartín, Quique Peiró, Rafa, Zuazu, Sendra i Avilés.**

* Un planter per a pujar. El Gandia busca d’ una vegada per totes l’ ascens i es reforça amb jugadors consagrats, com el porter vasc Basauri, ex-jugador de Primera Divisió amb el València i Osasuna, i l’ extrem esquerre gallec Sanmartín, format a la pedrera del FC Barcelona i que coneix perfectamente Quique Hernández, doncs el va tindre a les seues ordres amb l’ Alzira (temporada 1983/84). Zuazu, fill del mític davanter dels anys 60-70, fitxa pel Gandia després de fer una gran temporada amb la UD Oliva, amb el que disputa la promoció d’ ascens a Tercera. Arriben Orlando, asturià procedent de la pedrera de l’ Sporting de Gijón, que va debutar a Primera Divisió en la temporada 1984/85 en un partit davant el Real Madrid. Menys coneguts son Alberto, procedent del València Aficionats, Guijarro, procedent del Juvenil, o «Cuqui» Vidal, que forma parte de la «quota» d’ aportacions del Portuarios, però tots tres donaran un gran rendiment i seran jugadors molt importants al llarg de la temporada. Al mes de gener arriba, en substitució d’ Orlando, que no compta per a Quique Hernández, Rafa, procedent del Vall d’ Uixò i debutant en Primera Divisió amb el Castelló. En la recta final de la lliga la greu lesió de Martin provoca l’ arribada de Salvi, germà de Rafa, procedent de l’ Aguilas. La baixa més rellevant de la temporada serà la de Montaner, que deixa el club després de 9 temporades consecutives, per fitxar per la UD Oliva.

Enrique BASAURI Arbulu. Va nàixer a Elorrio (Biscaia). Format al Mestalla, era el típic porter vasc, de gran alçada (mesurava 1.88 cm), corpulent i segur al joc aeri. va jugar a Primera Divisió amb el València (1974-77), marxant posteriorment a l’ Alavés de Segona A en busca de minuts. La seua millor etapa va ser amb l’ Osasuna (1980-84), jugant 87 partits a Primera Divisió. Procedent del Castelló, Basauri de 33 anys, va ser el fitxatge estrela de la temporada, jugant 3 temporades al Gandia (1985-88), abans de penjar els guants amb el Villareal (1988/89).

* Copa del Rey. El Gandia s’ apaga davant el València. El sorteig de la Copa del Rey va deparar una agradable sorpresa: per segona vegada en tres temporades el rival, aenla primera eliminatòria, seria el València CF. L’ afició blanc-i-blava tenia encara ben present la eliminatòria de la temporada 1983/84, on el València va aconseguir la classificació després de disputar una pròrroga. El partit d’ anada es va jugar el 18 de Setembre al Guillermo Olagüe i prompte (al minut 18) Armando va avançar el València. Poc després, Pomar no podia aprofitar una pena màxima per empatar el partit. En la segona part el Gandia va gaudir dels millors minuts de joc, posant en dificultats el València. Chesa aconseguia l’ empat al minut 72 davant la eufòria local, però poc després, al minut 76, Sixto feia el definitiu 1-2. Un resultat que no feia justicia a allò ocorregut al terreny de joc. El Gandia visita el Luis Casanova dues setmanes després buscant una remuntada quasi impossible. Agapito torna a defendre la porteria del Gandia, però el partit té una història molt diferent al de 2 anys abans. El Gandia resisteix al descans amb empat sense gols, i en la represa es produeix un apagó elèctric que suspén el partit durant un quart d’ hora. Quan es reanuda el joc el Gandia pateix el seu particular «apagó», rebent 3 gols del minut 60 al 73 (Armando i Sixto en doble ocasió), que certifiquen l’ eliminació.

Vicente «CUQUI» VIDAL SANCHIS. El lateral dret del Grau de Gandia va ser una de les revelacions de la temporada. Procedent del Portuarios de Primera Regional va gaudir de molts minuts al llarg de la temporada. Va jugar al Gandia en dues etapes (1985-1989 i 1993-1997) aconseguint 2 ascens a Segona B. Entre mitjes va jugar al Levante UD durant 3 temporades, debutant en Segona A en la temporada 1989/90.

* Guijarro Selecció. El 3 de Març de 1986 Chus Pereda, seleccionador d’ Espanya sub-17, presenta una pre-selecció de jugadors per a disputar el prestigiós torneig internacional juvenil de Cannes (França). En eixa llista es troba, sorprenentment, el defensa gandià Guijarro. Després d’ una concentració a la Ciutat Esportiva del Pegaso (Madrid), Guijarro entra en la llista definitiva per disputar el trofeu, del 27 al 31 de Març. La convocatòria final, integrada majoritàriament per jugadors de Primera i Segona Divisió A, inclou futbolistes com Alkorta, Garitano i Mendiguren de l’ Ath. de Bilbao o el porter Unanua d’ Osasuna. Al torneig, l’ equip d’ Espanya que defen Guijarro perd per 1-0 els dos partits de la Primera Fase davant la selecció de la Côte d’ Azur i la d’ Itàlia, quedant últim classificat i disputant, posteriorment, el partit per la cinquena posició davant Hongria, amb victòria d’ Espanya per 3-2.

Manuel Andrés GUIJARRO Ricoy (a la dreta, en companyia de Carlos i Damián Castaño (segón entrenador), temporada 1985/86). Va nàixer a Gandia el 19-8-1968. Procedent del Juvenil, amb 17 anys recent complits debuta amb el **Gandia en partit oficial el dia 1 de Setembre de 1985, al camp de El Madrigal de Vila-Real. Guijarro es una de les revelacions i** es converteix en fixe al centre de la defensa gandiana (en companyia del capità Pomar), sent convocat, fins i tot, per a jugar el Trofeu Internacional de Cannes amb la selecció Espanyola sub-17. Jugà al Gandia en 3 etapes: 1985-87 (aconseguint l’ ascens a Segona B), 1988/89, i 1999/2000 (sent campió de Segona B i disputant la promoció d’ ascens a Segona A). Va tindre una llarga trajectòria a diversos equips de Segona B i va jugar en Segona A amb el Levante i Villareal. La temporada 1991/92 va fitxar per l’ Albacete de Benito Floro de Primera Divisió, però no va arribar a jugar cap partit oficial i va ser cedit al Villareal

* España-Bulgaria sub-21. El 23 d’ Octubre de 1985 arriba una gran noticia a la capital de La Safor. La Federació Espanyola confirma la disputa a l’ estadi Guillermo Olagüe d’ un partit amistós sub-21 entre les seleccions d’ Espanya i Bulgaria. El partit es disputarà el día 20 de desembre de 1985, despertant una gran expectació a Gandia i registrant-se una gran entrada a l’ estadi blanc-i-blau. Espanya s’imposa per 2-0 amb gols d’ Eusebio i Gabino. (Veure crònica)

**CF Gandia 1985/86. D’ esquerra a dreta: Basauri, Carlos, Orlando, Martín, Pomar i Sanmartín; Avilés, Chesa, Franco, Quique Peiró i Juan Carlos.**

* Bon començament. L’ equip comença el campionat en plena forma, trencant la tradició d’ inicis complicats i evidenciant que el Gandia té un gran planter i que esta temporada pot ser diferent. El Gandia, després de 6 jornades de campionat, és líder invicte amb 5 victòries i 1 empat, amb tan sols 1 gol rebut en contra. La derrota al camp de l’ Alzira (entrenat per l’ ex gandià Benito Floro) per 1-0 en la jornada 14, amb un solitari gol de Corbalán als 5 minuts de joc, provoca la pèrdua del lideratge. Els alzirenys s’ escapen en la classificació, però els gandians s’ aferren a la segona posició per poder disputar la promoció d’ ascens. La victòria davant l’ Ontinyent, màxim perseguidor, en la jornada 26, permet el Gandia obrir una distància considerable davant els seus perseguidors, aconseguint la classificació matemàtica per jugar la promoció en la jornada 35, després de guanyar el Novelda al Guillermo Olagüe per 2-0. L’ estadi gandià es un fortí on l’ equip guanya 15 partits de 19 i tan sols cedeix 4 empats. El Gandia, un equip que barreja joves jugadors de la comarca i veterans jugadors de fòra, aconsegueix, per fi, de manera folgada, disputar la promoció d’ ascens a Segona B.

Jose Ramón SANMARTIN Carreira, natural de Santiago de Compostela. És un dels fitxatges més importants de la temporada. Format en la pedrera del CF Barcelona, va jugar en Segona Divisió A amb el Sabadell i el Barcelona Atlètic. Va defensar la samarreta del Gandia durant 2 temporades (1985-1987), aconseguint l’ ascens a Segona B i formant part de l’ equip gandià que debuta a la categoria de bronze del futbol español en la temporada 1986/87. Tornarà al Guillermo Olagüe, en segona B, en la temporada 1991/92, però vestint la samarreta de la UD Oliva, en la recta final de la seua dilatada carrera esportiva.

* Quique no continua. Abans de la classificació per a la promoció d’ ascens, Quique Hernández ja havia fet saber a la directiva que no anava a continuar amb l’ equip blanc-i-blau. Les relacions amb la directiva, tot i que la marxa esportiva era magnífica, no eren les millors. El 17 de Gener de 1986 «El Mundo Deportivo» se’n fa ressò de la suspensió d’ un entrenament per part del entrenador a causa del mal estat del terreny de joc. Quique Hernández critica la falta de coordinació de la directiva i l’ estat de les instalacions, però el ben cert es que les discrepàncies comencen després que el tècnic gandià rebra una oferta d’ un equip de superior categoria, mes i mig abans, i el club no el deixe marxar.

QUIQUE HERNÁNDEZ Martí. Natural d’ Anna. Entrenador precoç, debuta amb tan sols 25 anys amb l’ Alzira, aconseguint l’ ascens a Regional Preferent (1982/83) i el titol de campió de Tercera en la temporada següent. Va dirigir el Gandia només la temporada 1985/86, però serà per sempre recordat com l’ entrenador del primer ascens a Segona B. Posteriorment va entrenar nombrosos equips de Segona A i B (Olímpic, Castelló, Levante, Albacete…), però es especialment recordat a l’ Hércules; amb l’ equip alacantí entrenà en tres etapes diferents, debutant en Primera Divisió en la temporada 1996/97. Entrenà també l’ Aris de Salònica de la primera divisió de Grècia.

* Langreo primer rival. La Unión Popular de Langreo és el primer dels dos rivals que separen el Gandia de l’ ascens. Es tracta del campió del grup asturià-càntabre, un equip històric, amb 4 temporades disputades a Segona B i 13 a Segona Divisió. El partit d’ anada es juga al Guillermo Olagüe i el Gandia s’ imposa per 3-1 amb gols de Guijarro als 24 minuts, Luis Jiménez (64′) i Juan Carlos (70′) per al Gandia, i el propi Luis Jiménez en pròpia porta al minut 85 per als asturians. Un resultat que no reflexa la superioritat dels gandians davant un Langreo que sols va reaccionar en la recta final. L’ àrbitre madriley García Aranda (que arbitrarà posteriorment durant molts anys a Primera Divisió), va tindre una actuación prou discutida, expulsant Carlos, del Gandia, al minut 45 per doble amonestació i Chichi, del Langreo, al minut 59, i anulant un gol a Franco. Així doncs, el Gandia ha de defendre una renda de 2 gols, i fins a La Felguera es desplaça un autobús amb seguidors gandians de les penyes «Paperets» i «Blanc-i-blau». El partit presenta un ambient enrarit, doncs els asturians es queixen de l’ ambient hostil patit a Gandia, però el ben cert es que no hi haurà cap incident rellevant. El partit a l´estadi de Ganzábal comença amb dificultats per al Gabdia a causa del gol inicial de penal de l’ asturià Juan Carlos (minut 15), però la defensa blanc-i-blava es mantén ferma, en un partit dur i d’ alta tensió, i evita un segón gol que haguera forçat la pròrroga, davant un Langreo que, a més, es queda amb inferioritat numèrica per l’ expulsió de Rúa al minut 70. El Gandia perd finalment per la mínima i aconsegueix la classificació. L’ ascens està un poco més a prop.

Una acció del partit Gandia-Langreo disputat a l’ estadi Guillermo Olagüe. Carlos Santandreu, que va ser expulsat i no va poder disputar el partit de tornada a La Felguera, lluita pel baló davant un jugador asturià.

* Gandia 5-Maspalomas 0. El dilluns 2 de Juny de 1986, el dia següent del partit davant el Langreo, té lloc el sorteig de la ronda definitiva per l’ascens. El Gandia s’ enfrontarà a un desconegut equip canari: el CD Maspalomas. La elimnatòria es rebuda de forma positiva, especialment perquè el partit decisiu, el de tornada, es disputarà al Guillermo Olagüe. El Gandia visita San Bartolomé de Tirajana amb una premisa fonamental: no rebre gols. El Maspalomas domina clarament el partit i acosa la defensa blanc-i-blava, que es defén amb ordre, però en la recta final del partit (minut 74′) Basauri no pot evitar el gol canari en una falta executada per Félix Oramas, el jugador més perillós dels canaris. Amb un curt desavantatge d’ 1-0, el Gandia prepara una cita que pot ser històrica. L’ expectació davant el partit de tornada es màxima i el Guillermo Olagüe presenta un plé espectacular, amb prop de 7000 espectadors a les grades i un ambient mai recordat. El Gandia ix a capgirar ràpidament l’ eliminatòria, i prompte Franco aconsegueix el primer gol al minut 18. Els blanc-i-blaus dominen el partit davant un Maspalomas superior tècnicament, però desbordat pels aconteiximents i per la presió gandiana. La fi de la primera part serà apoteòsica: Rafa aconsegueix el segón gol al minut 40′ i Franco, de nou, fa el tercer, 5 minuts després. Al descans el marcador reflexa un 3-0 que ens apropa a l’ ascens. En la represa el Gandia tem la reacció canaria, però el tercer gol particular i quart del partit de Franco, al minut 57, acaba amb les il.lusions del Maspalomas. Alberto, al minut 78, fa el definitiu 5-0 i els darrers minuts son una festa al Guillermo Olagüe. En finalitzar el partit hi ha invasió de camp i es crida el «Som, som, som de Segona Divisió» mentre banderes blanc-i-blaves onegen sobre el cel d’ una magnífica vesprada de la Primavera de 1986, d’ un dia inoblidable: el Gandia està en Segona B.

15 de Juny de 1986. L’ equip llegendari que derrota el Maspalomas per 5-0. D’ esquerra a dreta: Basauri, Carlos, Guijarro, Pomar, Luis Jiménez i Sanmartín; Chesa, Rafa, Franco, Alberto i Quique Peiró.

PRETEMPORADA

XII TROFEU CIUDAD DE GANDIA

PARTICIPANTS
CF GANDIA–CD ALCOYANO (SEGONA B)–CD OLÍMPIC (TERCERA)

RESULTATS

DATA	PARTIT	RS
22-08-84	GANDIA-OLÍMPIC	6-1
23-08-84	OLÍMPIC-ALCOYANO	2-1
24-08-84	GANDIA-ALCOYANO	1-2

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1.	GANDIA	2	2	1	0	1	7	3
2.	ALCOYANO	2	2	1	0	1	3	3
3.	OLÍMPIC	2	2	1	0	1	3	7

CAMPIÓ CF GANDIA

ORGANIGRAMA

PRESIDENT	IGNACIO AVILÉS
ENTRENADOR	QUIQUE HERNÁNDEZ
SEGÓN ENTRENADOR	DAMIÁN CASTAÑO
SECRETARI TÈCNIC	MIGUEL SARRIÓN

PORTERS	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
BASAURI	CD CASTELLÓN	1985-86
AGAPITO	HÉRCULES CF	1982-83
GARCÍA	CULLERA CF	1985-86
DEFENSES	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
POMAR	CD TERUEL	1977-78
GUIJARRO	GANDIA JUVENIL	1985-86
SALVI	ÁGUILAS FC	1985-86
CRESPO	VALL D’UIXÓ	1983-84
AVILÉS	GANDIA JUVENIL	1978-79
MARTÍN	CÓRDOBA CF	1984-85
ZUAZU	UD OLIVA	1985-86
GIMENO	LEVANTE UD	1985-86
MIGCAMPISTES	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
LUÍS JIMÉNEZ	ALGECIRAS CF	1984-85
JUAN CARLOS	UD TAVERNES	1984-85
CUQUI VIDAL	UD PORTUARIOS	1985-86
ORLANDO	SPORTING ATLÉTICO	1985-86
QUIQUE PEIRÓ	GANDIA PROMESES	1980-81
ALBERTO	VALÈNCIA AFC.	1985-86
SENDRA	CD ALCOYANO	1984-85
BERTOMEU	GANDIA JUVENIL	1985-86
CARLOS	GANDIA JUVENIL	1983-84
DAVANTERS	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
PACO MARTÍ	UD BENIOPA	1985-86
FRANCO	CD ALCOYANO	1983-84
AYELO	CD VILLENA	1985-86
CHESA	COMPOSTELA	1984-85
RAFA	UD VALL D’UIXÓ	1985-86
SANMARTIN	PONTEVEDRA CF	1985-86

ALTES: Basauri (Castelló), García (Cullera), Salvi (Aguilas), Guijarro (Juvenil), Zuazu (Oliva), Gimeno (Levante), Cuqui Vidal (Portuarios), Alberto (València Aficionats), Rafa (Vall d’ Uxó), Sanmartin (Pontevedra), Ayelo (Villena), Orlando (Sporting Atlètico), Bertomeu (Juvenil), Paco Martí (Beniopa).
BAIXES: Bertó, Santi, Borràs (Levante), Crespo, Montaner (Oliva), Vargas, Luis Forques, Lluch, Ginés.

TERCERA DIVISIÓ GRUP 6

* Quart nivell del futbol espanyol dividit en 14 grups.

* De l’1 de Setembre de 1985 al 18 de Maig de 1986.

PARTICIPANTS

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	RS	CL
1	01/09/85	Villareal-Gandia	0-1	6
2	08/09/85	Gandia-Olímpic	1-0	3
3	15/09/85	Villena-Gandia	1-1	2
4	22/09/85	Gandia-Villajoyosa	1-0	1
5	29/09/85	Benicarló-Gandia	0-1	1
6	06/10/85	Gandia-Nules	2-0	1
7	13/10/85	Ontinyent-Gandia	2-1	2
8	20/10/85	Gandia-Mestalla	1-0	2
9	27/10/85	Catarroja-Gandia	1-3	1
10	03/11/85	Gandia-Carcaixent	2-2	2
11	10/11/85	Gandia-Rayo Ibense	4-1	2
12	17/11/85	Requena-Gandia	0-2	1
13	24/11/85	Gandia-Benidorm	4-1	1
14	01/12/85	Alzira-Gandia	1-0	2
15	08/12/85	Gandia-Vinaròs	4-1	2
16	15/12/85	Novelda-Gandia	2-0	2
17	22/12/85	Gandia-Castellón Af	0-0	2
18	29/12/85	Alicante-Gandia	1-0	2
19	05/01/86	Gandia-Burriana	1-0	2
20	12/01/86	Gandia-Villareal	2-0	2
21	19/01/86	Olímpic-Gandia	2-0	2
22	26/01/86	Gandia-Villena	3-0	2
23	02/02/86	Villajoyosa-Gandia	2-3	2
24	09/02/86	Gandia-Benicarló	1-0	2
25	16/02/86	Nules-Gandia	0-0	2
26	23/02/86	Gandia-Ontinyent	3-0	2
27	02/03/86	Mestalla-Gandia	2-2	2
28	09/03/86	Gandia-Catarroja	1-1	2
29	16/03/86	Carcaixent-Gandia	1-0	2
30	23/03/86	Rayo Ibense-Gandia	1-2	2
31	30/03/86	Gandia-Requena	4-0	2
32	06/04/86	Benidorm-Gandia	1-1	2
33	13/04/86	Gandia-Alzira	0-0	2
34	20/04/86	Vinaròs-Gandia	0-4	2
35	27/04/86	Gandia-Novelda	2-0	2
36	04/05/86	Castellón B-Gandia	0-1	2
37	11/05/86	Gandia-Alicante	2-0	2
38	18/05/86	Burriana-Gandia	0-2	2

CL: Classificació en eixa jornada.

**CF Gandia 1985/86. D’ esquerra a dreta: Carlos, Luis Jiménez, Pomar, Martín, Guijarro i Basauri; Sendra, Chesa, Quique Peiró, Sanmartín i Juan Carlos**.

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	ALZIRA	57	38	23	11	4	64	28
2	GANDIA	56	38	24	8	6	62	23
3	Nules	43	38	14	15	9	52	33
4	Olímpic	43	38	17	9	12	56	39
5	Mestalla	42	38	14	14	10	63	38
6	Villarreal	41	38	16	9	13	51	39
7	Ontinyent	40	38	15	10	13	47	45
8	Burriana	39	38	14	11	13	51	46
9	Benidorm	37	38	10	17	11	48	48
10	Villajoyosa	37	38	12	13	13	49	50
11	Castelló	36	38	13	10	15	48	49
12	Alicante	36	38	15	6	17	46	49
13	Requena	35	38	13	9	16	41	55
14	Novelda	34	38	13	8	17	39	46
15	Catarroja	33	38	11	11	16	46	57
16	Rayo Ibense	33	38	14	5	19	41	65
17	BENICARLÓ	31	38	10	11	17	43	58
18	VINARÒS	31	38	10	11	17	33	59
19	VILLENA	28	38	8	12	18	33	68
20	CARCAIXENT	28	38	8	12	18	37	55

Ascens després de promoció: Alzira i Gandia. Descens: Benicarló, Vinaròs, Villena i Carcaixent.

**Cartell anunciador del partit més important de la història del CF Gandia.**

PROMOCIÓ D’ ASCENS A SEGONA B

RONDA	DATA	PARTIT	RS
1	25-05-86	GANDIA-Langreo	3-1
	01-06-86	Langreo-GANDIA	1-0
2	08-06-86	Maspalomas-GANDIA	1-0
	15-06-86	GANDIA-Maspalomas	5-0

Ascen el CF GANDIA

ALINEACIONS

CF GANDIA-UP LANGREO 3-1. Ronda 1. Anada. Guillermo Olagüe.
GANDIA: Basauri, Luís Jiménez, Pomar, Avilés, Guijarro (Alberto), Juan Carlos, Carlos, Quique Peiró, Rafa (Sanmartín), Carlos i Chesa.
LANGREO: Samuel, Rubén, Fanjul, Chichi, Rúa, Alfonso (Lima), Gaspar, Juan Luís, Juan Carlos (Cueva), Méndez i Luís Ber.
GOLS: Guijarro 24′, Luis Jiménez 64′, Juan Carlos 70′, Luís Jiménez 85′ (pròpia porta).
ÀRBITRE: García Aranda.

UP LANGREO-CF GANDIA 1-0. Ronda 1. Tornada. Ganzábal (La Felguera).
LANGREO: Samuel, Ángel, Argüelles, Chirri, Gaspar, Rúa, Rafa, Juan Luís, Juan Carlos, Menéndez i Luís Perez (Cima).
GANDIA: Basauri, Zuazu (Rafa), Guijarro, Pomar, Luís Jiménez, Juan Carlos, Franco, Quique Peiró, Alberto, Cuqui Vidal i Chesa (Sanmartín).
GOL: Juan Carlos 16′.
ÀRBITRE: López De la Fuente.

CD MASPALOMAS-CF GANDIA 1-0. Ronda 2. Anada. Estadio de Maspalomas. (San Bartolomé de Tirajana).
MASPALOMAS: Miguel, Federico, Juan Manuel, Momo I, Osorio, Genaro (Cundo 46′), Momo II, Miguelín (Chano 66′) i Félix Oramas.
GANDIA: Basauri, Alberto, Pomar, Luís Jiménez, Guijarro, Juan Carlos (Sanmartín 62′), Quique Peiró, Rafa (Cuqui Vidal 62′), Carlos, Franco i Chesa.
GOL: Félix Oramas 73′.
ÀRBITRE: Flores Ortega.

**Prolegòmens del partit decisiu Gandia-Maspalomas. Formen els capitans dels dos equips, i al mig l’ àrbitre, Fernández Tarifa.**

CF GANDIA-CD MASPALOMAS 5-0. Ronda 2. Tornada. Guillermo Olagüe.
GANDIA: Basauri, Alberto, Guijarro, Pomar, Luís Jiménez, Quique Peiró, Franco (Ayelo 70′), Sanmartin, Rafa, Carlos (Avilés 79′) i Chesa.
MASPALOMAS: Miguel, Federico, Osorio, Juan Manuel, Momo I, Doblado (Chano 45′), Momo II, Calvo, Armando, Genaro i Félix Oramas.
GOLS: Franco 18′, Rafa 40′, Franco 45′, Franco 57′, Alberto 78′.
ÀRBITRE: Fernández Tarifa.

…**i el Guillermo Olagüe va ser una festa. Finalitzat el partit va haver invasió de camp per celebrar un ascens històric.**

COPA DEL REY

RONDA	DATA	PARTIT	RS
1	18-09-85	Gandia-VALÈNCIA	1-2
	02-10-85	VALÈNCIA-Gandia	3-0

ALINEACIONS

CF GANDIA-VALÈNCIA CF 1-2. Anada. Guillermo Olagüe.
GANDIA: Agapito, Pomar, Avilés, Orlando, Sendra, Juan Carlos, Luis Jiménez, Martín, Carlos (Sanmartín 46′), Chesa, Franco.
VALÈNCIA: Bermell, Giner, Tendillo, Granero, Muñoz Pérez (Paco Pepe 45′), Paco Ferrando, Arroyo, Cuxart, Fenoll (Urruti 46´), Armando, Sixto.
GOLS: Armando 18′, Chesa 72′, Sixto 76′.

VALÈNCIA CF-CF GANDIA 3-0. Tornada. Luís Casanova (València).
VALÈNCIA: Bermell, Giner, Arias, Granero, Muñoz Pérez, Fernando, Cuxart (Arroyo 46′), Castellanos, Urruti, Armando (Fenoll 63′), Sixto.
GANDIA: Agapito, Guijarro, Pomar, Orlando (Carlos 63′), Sendra, Juan Carlos, Martín, Sanmartín (Quique Peiró 77′), Chesa, Franco, Avilés.
GOLS: Armando 60′, Sixto 67′ i 73′ (de penal).

Articles relacionats

GANDIA-MASPALOMAS. UN AÑO PARA LA HISTORIA. (EL CF GANDIA EN LOS OCHENTA)

EL FÚTBOL QUE VINO DEL FRÍO. AMISTOSO SUB-21 ESPAÑA-BULGARIA.

RESUM LANGREO-GANDIA

23/08/2024

CF GANDIA

1984-1985.BENITO FLORO ENTRENADOR. COMENÇA LA PRESIDÈNCIA D’AVILÉS.

FETS DESTACATS

* Benito Floro nou entrenador. Ignacio Avilés pretén el fitxatge de Quique Hernández, el tècnic campió amb l’ Alzira, però la renovació d’ este per l’ equip de La Ribera fa que Avilés busque un entrenador amb un perfil semblant: joventut i idees innovadores. L’ escollit es Benito Floro, amb 3 ascens aconseguits amb el Torrent (de Primera Regional a Tercera Divisió al periode 1980-82) i el Dénia (de Regional Preferent a Tercera, 1983/84).

**CF Gandia 1984/85. D’ esquerra a dreta:**
**Juan Carlos, Carlos Santandreu, Pomar, Montaner, Bertó** **i Avilés; Crespo, Borràs, Quique Peiró, Vargas i Chesa.**

* El Gandia en la llista de morosos. El 13 de juliol de 1984 es publica la llista de clubs amb deutes amb els jugadors, que inclou el CF Gandia al costat d’ altres clubs com el Linares, Antequerano, Celta, Rayo Vallecano, Cartagena, Elche o Albacete. La nova presidència d’Ignacio Avilés, acabada d’ arribar, haurà d’ afrontar un problema important, després que diversos jugadors gandians de la temporada passada (1983/84) denuncien deutes per valor de 650.000 pessetes.

Benito Floro Sanz, natural de Silla, fitxa pel Gandia amb 32 anys, després de pujar el Dénia de Regional Preferent a Tercera. Floro no va triomfar al Gandia però aconseguirà un històric ascens a Segona B amb l’ Alzira en la temporada 1985/86. La seua trajectòria va estar marcada pel seu pas per l’ Albacete (1989-1982), al qual va portar, sorprenentment, de Segona B a Primera Divisió. Conegut per les seues idees innovadores en materia de jugades assatjades i aspectes com la alimentació, la psicologia o l’ anàlisi dels partits amb ferramentes audiovisuals, va entrenar el Real Madrid, Sporting de Gijón, Villareal i, breument, el Mallorca.

LUIS JIMÉNEZ Peces. Va ser la incorporació amb més currículum de la temporada. El veterà migcampista saguntí va jugar en Segona A amb el Castelló, Ceuta i Algeciras, i també amb el Granada en Segona B. Va militar dues temporades al Gandia (1984-86), aconseguint l’ ascens a Segona B de la temporada 1985/86. Posteriorment va jugar amb el Catarroja i l’ Atlético Saguntino.

* Tornen cares conegudes. Luis Jiménez i Martín Monteagudo son les incorporacions més rellevants de la temporada. El primer, amb experiència a Segona A i B, es un migcampista procedent de l’ Algeciras de Segona A, mentre Martín es un jugador manxeg format a l’ Albacete que vé de jugar amb el Córdoba de Segona B. Es produeix el retorn de 3 jugadors destacats: Luis Bertó, va ser el porter del gran Juvenil dels setenta, i regresa a casa després de jugar en Tercera amb el Puçol i el Torrent. Sendra torna, en la recta final de la temporada, procedent del Pego i després de jugar amb l’ Alcoyano, on va ser un jugador important fins que va patir una greu lesió, mentre Chesa finalitza el servei militar a Galicia, que el va portar a jugar amb el Compostela. Benito Floro porta de Dénia al davanter Luis Forques, ex jugador d’ Alzira i Levante. Completen les incorporacions cinc jugadors destacats de Primera Regional: Lluch (Bellreguard), Borràs (Portuarios), Juan Carlos Ferrando i Santi (Tavernes) i Vargas (Cullera).

* El mateix guió de sempre. El guió de la pel.lícula de la temporada no difereix rés respecte a la de temporades anteriors: fluix començament, reacció fulgurant i enfonsament en la recta final. El Gandia de Benito Floro comença la lliga de forma dolenta i, fins i tot, arriba a ser cuer en la jornada 5. La següent jornada guanya el primer partit de la temporada davant l’ Alicante i comença una ratxa de 15 partits sense perdre, conectant amb el grup capdavanter, integrat per Alzira, Mestalla i Burriana. Els gandians, que tenen un final de lliga teòricament asequible, esperen aconseguir arribar a la meta de la promoció d’ ascens, però, sorprenentment, perden davant rivals mal classificats (Aspense, Novelda, Ontinyent) i diuen adéu, una altra vegada, a l’ ascens.

JUAN CARLOS Ferrando (de blanc, amb la samarreta de l’ Hércules) posa rodejat d’ Alberto i Carlos, ex companys del Gandia. Juan Carlos és el més jove dels germans Ferrando, que completen César i Paco, i arriba a Gandia procedent del Tavernes amb 19 anys. Migcampista talentós, va jugar 2 temporades amb l’ equip blanc-i-blau (1984-1986), aconseguint l’ històric ascens a Segona B. Després de brillar al Gandia va ser traspassat a l’ Hércules (Segona A), jugant posteriorment amb el Levante, Albacete (amb el que va debutar a Primera Divisió de la mà de Benito Floro en la temporada 1991/92) i Villareal.

* Clàssic en la Copa. El sorteig de Copa va oferir un enfrontament molt atractiu davant un rival clàssic com l’ Alcoyano (Segona B). Els gandians van aconseguir un valuós empat a 2 gols al partit d’ anada disputat al Guillermo Olagüe, en un partit on l’ argentí Gilé va aconseguir 2 gols que avançaren els visitants, abans que Juan Carlos i Pomar (aquest al minut 90), aconseguiren els gols de l’ empat final. Al partit de tornada, a El Collao, és va produir una curiosa anècdota: la directiva alcoianista no va permetre al Gandia la entrada d’ una càmera de video utilitzada pel técnic gandià Benito Floro per grabar els partits. A Alcoi, el Gandia va fer un partit valent, avançant-se al marcador mitjançant un gol de Luis Forques. Però els locals van mostrar la seua superior categoria capgirant el marcador en la segona part amb un 5-1. El marcador seria maquillat pels gandians Montaner i Santi, amb dos gols que tancaren el marcador amb el 5-3 final, que donà la classificació a l’ Alcoyano.

**CF Gandia 1984/85. D’ esquerra a dreta: Carlos Santandreu, Montaner, Pomar, Martin, Luis Jiménez i Bertó; Crespo, Franco, Quique Peiró, Avilés i Juan Carlos.**

* Debut en la Copa de la Lliga. Impulsada per Jose Luis Núñez, president del FC Barcelona i organitzada per la Federació Española, la Copa de la Lliga va ser un intent de crear una tercera competició (a més de la Lliga i la Copa del Rey) que proporcionara més ingressos als clubs professionals. La seua primera edició va tindre lloc en la campanya 1982/83 i tenia la seua versió reservada a les altres categories (Segona A i B, i Tercera Divisió). El CF Gandia es va inscriure en la present temporada, enfrontant-se, en finalitzar la Lliga, al Yeclano, de la Tercera Divisió murciana. Els murcians es van imposar clarament als dos partits i el Gandia va quedar ràpidamente eliminat. Seria la única participació del Gandia en una competició que, davant el desinterés generalitzat, va deixar de disputat-se en la temporada 1985/86.

* El filial desapareix. El segón equip del Gandia millora les seues prestacions en la Segona Regional respecte a les anteriors temporades i finalitza cinqué, a sols 3 punts de l’ ascens. Malgrat això, la directiva d’ Ignacio Avilés, atés que la aportació de jugadors per al primer equip era nula, decidirà la seua disolució, posant punt i final a una trajectòria d’ 11 temporades consecutives d’ existència (des de 1974/75). El filial del Gandia no tornarà a competir fins la dècada dels 90.

**Luis BERTÓ, porter del CF Gandia, posa amb Palonés**, dos dels jugadors més destacats del gran Juvenil de finals dels 70, que va debutar a la Lliga Nacional. Bertó torna a Gandia per a debutar amb el primer equip en la temporada 1984/85, després de jugar amb L’ Alcúdia, Puçol, Enguera i Torrent.

ORGANIGRAMA

PRESIDENT	IGNACIO AVILÉS
ENTRENADOR	BENITO FLORO

PORTERS	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
AGAPITO	HÉRCULES CF	1982-83
BERTÓ	TORRENT CF	1984-85
DEFENSES	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
POMAR	CD TERUEL	1977-78
CRESPO	UD VALL D’UIXÒ	1983-84
AVILÉS	GANDIA JUVENIL	1978-79
MARTÍN	CÓRDOBA CF	1984-85
GINÉS	PORTUARIOS	1983-84
BORRÂS	UD PORTUARIOS	1984-85
MIGCAMPISTES	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
MONTANER	GANDIA JUVENIL	1976-77
LUÍS JIMÉNEZ	ALGECIRAS CF	1984-85
JUAN CARLOS	UD TAVERNES	1984-85
QUIQUE PEIRÓ	GANDIA PROMESES	1980-81
VARGAS	CULLERA CF	1984-85
SENDRA	PEGO CF	1984-85
DAVANTERS	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
FRANCO	CD ALCOYANO	1983-84
LUIS FORQUES	CD DÉNIA	1984-85
CHESA	COMPOSTELA	1984-85
CARLOS	GANDIA JUVENIL	1983-84
SANTI	UD TAVERNES	1984-85
LLUCH	CF BELLREGUARD	1984-85

ALTES: Luis Jiménez (Algeciras), Juan Carlos Ferrando (Tavernes), Martín (Córdoba), Luís Forques (Dénia), Chesa (Compostela), Borràs (Portuarios ), Santi (Tavernes), Vargas (Cullera), Bertó (Torrent), Sendra (Pego), Lluch (Bellreguard).
BAIXES: Llopis, Vicent Peiró, Pablo (Pego), García Pitarch (València), Ribes, Vila (Levante), Burches (Algemesí), Ginés, Prieto (Pego), Ariza, Salvador, Lloret, Savi (Oliva).

PRETEMPORADA

DATA	AMISTÓS	RS
09-08-84	GANDIA-HÉRCULES (2A)	0-0
	CIUDAD DE ALCOY (1/2)
28-08-84	GANDIA-ELDENSE (3A)	0-2

XI TROFEU CIUDAD DE GANDIA

PARTICIPANTS
CF GANDIA–CD ALCOYANO (SEGONA B)–CD DÉNIA (TERCERA)

DATA	PARTIT	RS
22-08-84	GANDIA-DÉNIA	5-1
23-08-84	DÉNIA-ALCOYANO	1-1
24-08-84	GANDIA-ALCOYANO	1-1

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1.	GANDIA	3	2	2	1	0	6	2
2.	ALCOYANO	2	2	0	2	0	2	2
3.	DÉNIA	1	2	0	1	1	2	6

CAMPIÓ CF GANDIA

TERCERA DIVISIÓ GRUP 6

* Quart nivell del futbol espanyol dividit en 14 grups.

* Del 4 de setembre de 1984 al 19 de Maig de 1985.

PARTICIPANTS

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	RS	CL
1	02/09/84	Carcaixent-Gandia	0-0	12
2	09/09/84	Gandia-Benidorm	1-2	15
3	16/09/84	Burriana-Gandia	1-0	17
4	23/09/84	Gandia-Mestalla	0-0	18
5	30/09/84	Castellón Af-Gandia	3-1	20
6	07/10/84	Gandia-Alicante	3-1	16
7	14/10/84	Villajoyosa-Gandia	0-3	11
8	21/10/84	Gandia-Catarroja	1-1	13
9	28/10/84	Benicarló-Gandia	1-1	11
10	04/11/84	Gandia-Alzira	2-0	10
11	11/11/84	Villena-Gandia	1-3	7
12	18/11/84	Gandia-Rayo Ibense	0-0	7
13	25/11/84	Villareal-Gandia	0-0	8
14	02/12/84	Gandia-Ontinyent	3-0	6
15	09/12/84	Aspense-Gandia	1-1	6
16	16/12/84	Gandia-Novelda	3-1	6
17	23/12/84	Torrent-Gandia	0-1	6
18	30/12/84	Dénia-Gandia	0-1	6
19	06/01/85	Gandia-Vinaròs	4-0	4
20	13/01/85	Gandia-Carcaixent	1-0	4
21	20/01/85	Benidorm-Gandia	1-0	5
22	27/02/85	Gandia-Burriana	2-0	5
23	03/02/85	Mestalla-Gandia	3-1	5
24	10/02/85	Gandia-Castellón Af	3-1	4
25	17/02/85	Alicante-Gandia	0-0	5
26	24/02/85	Gandia-Villajoyosa	2-0	5
27	03/03/85	Catarroja-Gandia	3-0	5
28	10/03/85	Gandia-Benicarló	3-0	5
29	17/03/85	Alzira-Gandia	0-0	5
30	24/03/85	Gandia-Villena	1-2	5
31	31/03/85	Rayo Ibense-Gandia	2-2	5
32	07/04/85	Gandia-Villareal	2-0	5
33	14/04/85	Ontinyent-Gandia	2-0	5
34	21/04/85	Gandia-Aspense	0-3	5
35	28/04/85	Novelda-Gandia	3-1	5
36	05/05/85	Gandia-Torrent	1-1	5
37	12/05/85	Gandia-Dénia	2-0	5
38	19/05/85	Vinaròs-Gandia	2-1	5

CL: Classificació en eixa jornada.

CLASSIFICACIÓ FINAL

		PT	G	E	P	GF	GC	GC
1	MESTALLA	58	38	24	10	4	74	27
2	ALZIRA	54	38	21	12	5	58	24
3	Burriana	51	38	22	7	9	70	45
4	Benidorm	51	38	20	11	7	61	37
5	Gandia	43	38	16	11	11	50	35
6	Villajoyosa	43	38	17	9	12	58	49
7	Carcaixent	40	38	18	4	16	47	41
8	Castelló	37	38	13	11	14	55	54
9	Catarroja	35	38	13	9	16	46	50
10	Alicante	34	38	10	14	14	53	44
11	Rayo Ibense	34	38	13	8	17	37	61
12	Novelda	33	38	14	5	19	41	50
13	Vinaròs	33	38	12	9	17	37	51
14	Villarreal	33	38	9	15	14	29	46
15	Benicarló	32	38	13	6	19	49	64
16	Ontinyent	32	38	12	8	18	42	60
17	Villena	32	38	14	4	20	38	60
18	TORRENT	31	38	10	11	17	40	41
19	ASPENSE	31	38	12	7	19	47	56
20	DÉNIA	23	38	9	5	24	29	66

Promoció d’ ascens: Mestalla i Alzira (no aconseguiràn l’ ascens). Descens: Torrent, Aspense i Dénia.

**Fotografia de fi de temporada. Esta fotografia es va realitzar en l’ últim entrenament, acomiadant la temporada 1984/85. (Fotografia Gaby Rodríguez).**

COPA DEL REY

RONDA	DATA	PARTIT	RS
1	03-10-84	Gandia-ALCOYANO	2-2
	24-10-84	ALCOYANO-Gandia	5-3

ALINEACIONS

CF GANDIA-CD ALCOYANO (2-2). Anada. Guillermo Olagüe.
GANDIA: Agapito, Pomar, Avilés, Luís Jiménez, Juan Carlos, Martín, Montaner (Santi), Luís Forques, Carlos, Chesa, Quique Peiró (Vargas).
GOLS: Gilé 1′(0-1), Gilé 38′(0-2), Juan Carlos 82′ (1-2), Pomar 90′ (2-2).

CD ALCOYANO-CF GANDIA (5-3). Tornada. El Collao (Alcoi).
GANDIA: Agapito, Crespo, Borràs, Avilés, Pomar, Luis Jiménez, Juan Carlos, Montaner, Franco (Santi), Luís Forques, Chesa.
GOLS: Luís 29′ (0-1), Ramón 39′ (1-1), Jorge 54′ (2-1), Gómez Mulas 63′ (3-1), Castillo 68′ (4-1), Jorge 69′ (5-1), Montaner 71′ (5-2) i Santi 79′ (5-3).

COPA DE LA LLIGA-TERCERA DIVISIÓ

RONDA	DATA	PARTIT	RS
1	16-05-84	Gandia-YECLANO	0-3
	23-05-84	YECLANO-Gandia	4-2

GANDIA PROMESES

SEGONA REGIONAL GRUP 7

* Del 16 de Setembre de 1984 al 2 de Juny de 1985.

PARTICIPANTS
CF GANDIA PROMESES–UD MANUEL–UD BENISSA–CD ALFARRASÍ–CD ALBAIDENSE–CF ADZENETA–CD XERACO–CD CONDE (L’ Alqueria de la Comtessa)–CD SENYERA–L’OLLERIA CF–BOLBAITE CF–UD NAVARRÉS–REAL DE GANDIA CF–CD PEDREGUER–UD ALMOINES–CD EL VERGER–CD L’ENOVA–SD VALLADA

RESULTATS

J	RS	PARTIT	J	RS
01	2-0	Gandia-Manuel	18	2-0
02	2-0	Benissa-Gandia	19	0-2
03	3-0	Gandia-Alfarrasí	20	0-1
04	1-1	Albaidense-Gandia	21	1-0
05	–	Gandia-Adzeneta	22	–
06	1-1	Vallada-Gandia	23	0-3
07	1-0	Gandia-Xeraco	24	2-5
08	0-0	Conde-Gandia	25	0-0
09	2-2	Gandia-Senyera	26	2-4
10	1-1	L’Olleria-Gandia	27	2-2
11	3-1	Gandia-Bolbaite	28	1-2
12	1-3	Navarrés-Gandia	29	0-3
13	2-3	Gandia-Real de Gandia	30	2-3
14	2-2	Pedreguer-Gandia	31	1-5
15	?	Gandia-Almoines	32	2-0
16	1-1	Gandia-El Verger	33	1-1
17	1-3	L’Ënova-Gandia	34	2-5

CLASSIFICACIÓ FINAL

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	XERACO	45	32	–	–	–	–	–
2	L’OLLERIA	40	32	–	–	–	–	–
3	Vallada	38	32	–	–	–	–	–
4	El Verger	38	32	–	–	–	–	–
5	Gandia B	37	32	–	–	–	–	–
6	Senyera	36	32	–	–	–	–	–
7	Albaidense	35	32	–	–	–	–	–
8	Conde	32	32	–	–	–	–	–
9	Almoines	32	32	–	–	–	–	–
10	Real de Gandia	32	32	–	–	–	–	–
11	Bolbaite	31	32	–	–	–	–	–
12	Pedreguer	27	32	–	–	–	–	–
13	Alfarrasí	27	32	–	–	–	–	–
14	Benissa	26	32	–	–	–	–	–
15	Manuel	25	32	–	–	–	–	–
16	Navarrés	22	32	–	–	–	–	–
17	L’Énova	21	32	–	–	–	–	–

Ascens: Xeraco i L’ Olleria. l’ Adzeneta es retira.

Articles relacionats

COMIENZA LA ERA IGNACIO AVILÉS. 1984-85. (EL CF GANDIA EN LOS OCHENTA).

15/08/2024

CF GANDIA

1982/1983. FILIALS DE L’ HÉRCULES. QUILES, EL LEVANTE I NEU AL GUILLERMO OLAGÜE.

FETS DESTACATS

* Filials de l‘ Hèrcules. Jose Avaria, president del CF Gandia, subscriu un acord de filialitat amb l’ Hércules. Rival del Gandia a Tercera Divisió a finals dels 60, l’ equip alacantí vé de baixar de Primera Divisió després de 8 temporades consecutives en la màxima categoria. L’ Hércules cedeix els jugadors Manolo, Fornés, Campins, Ramos i Sala Gelardo. Procedent també de l’ Hércules arriba el porter extremeny Agapito qui, en companyia del davanter Sala, seran els dos jugadors «herculans» que gaudiran de més protagonisme a l’ equip.

Gandia 1982/83. D’ esquerra a dreta, dempeus: Manolo, Sala, Tono, Sorribes, Montaner, Pomar, Prieto, Agapito, Merí, Roberto Ortiz (entrenador). Ajupits: Sendra, Chesa, Quiles, Fornés, Quique Peiró, Ariza, Campins, Avilés.

* Quiles, fitxatge mediàtic. Si a la temporada 1980/81 es produïa el fitxatge de Clares, en esta campanya arriba un altre jugador veterà amb passat important a Primera: el valler Salvador Quiles arriba a Gandia procedent del Granada (Segona B), després de ser un jugador important a principis dels setanta a Primera Divisió amb l’ equip granadí. Quiles firma amb el Gandia amb una fitxa d’ un milió de pessetes. Arriba també el mallorquí Varela, procedent del Murense, mentre que Avaria no permet el traspàs de Sendra, que té una oferta important del Tenerife (Segona B). La baixa més rellevant serà la del lateral Chova, que firma pel Dénia, després de 8 temporades a l’equip.

* El Gandia contra el Burgos. El club blanc-i-blau inicia un procediment judicial contra el Burgos CF (Segona B) per l’ impagament del traspàs de Franco Borràs corresponent a la temporada anterior. El club reclama 3.800.000 pessetes i embarga la taquilla del club burgalés en diversos partits. Finalment, immers en una situació econòmica ruïnosa, l’ equip burgalés desapareix en finalitzar la temporada 1982/83, provocant un perjudici al Gandia, que ja va patir una situació semblant amb el traspàs de Belmonte a l’ Almeria, un altre club ofegat pels deutes i finalment desaparegut.

**Camp El Parroquial (Puçol). D’ esquerra a dreta Merí, Ariza, Chesa i Savi.**

* Neva al Guillermo Olagüe i victòria davant el Burriana. El dissabte 12 de febrer de 1983 cau una sorprenent i recordada nevada sobre La Safor. Al dia següent, el Gandia rep a casa el Burriana en un importantíssim partit; si el Gandia, que ocupa la segona plaça, guanya, es distància del Burriana, tercer classificat. El Gandia eixe dia forma amb Agapito, Savi, Pomar, Prieto, Avilés, Montaner, Ariza (Sendra), Quique Peiró, Sala, Merí i Chesa. Malgrat el fred, el Guillermo Olagüe, que té restes de la nevada del dia anterior, presenta una gran entrada, amb presència important de seguidors burrianencs. El Gandia s’ avança prompte amb dos gols de Montaner i Sala, reduïnt distàncies Goterris per als visitants, arrivant-se al descans amb el marcador parcial de 2-1. En la segona meitat, poc després de ser expulsat Sendra, marca Merí (minut 73) el definitiu 3-1. Gran partit del Gandia que acaba la jornada colider i amb 4 punts d’ avantatge respecte el Burriana. L’ afició celebra la victòria cridant el «Campeones, Campeones» mentre en la llunyania brillen les muntanyes de La Safor tenyides de blanc.

Salvador Escrihuela QUILES. Va nàixer a Tavernes de Valldigna l’ any 1950. Comença a jugar al Tavernes i debuta amb l’ Alzira, en la temporada 1969/70, a Tercera Divisió. Debutà a Primera Divisió amb el Sabadell (1970/71), però va ser especialment recordat a Granada, on jugà 4 temporades en la màxima categoria amb un gran equip, conegut com «El matagigantes». Va debutar amb la selecció espanyola olímpica, encara que finalment no va ser convocat per jugar les Olimpiades de Montreal 1976. Jugà posteriorment amb l’ Alavés a Segona A, abans de tornar al Granada. Amb 31 anys regresa al seu Tavernes natal i fitxa pel CF Gandia.

* El «Coco» és el Levante. El descens administratiu del Levante per impagaments als jugadors s’ afegeix al descens esportiu, i així es com l’ equip granota passa, en tan sols 1 any, de jugar a Segona A a fer-ho a Tercera Divisió. El Levante, doncs, es el gran favorit en la lluita per l’ ascens i domina el campionat des d’ el començament, acompanyat del sorprenent i recent ascendit Burriana. La seua primera derrota no arriba fins la jornada 12, justament al Guillermo Olagüe, on el Gandia, que com sol ser històricament habitual havia tingut un començament discret, es reinvidica com a aspirant. El Gandia, en efecte, encadena 15 jornades (de la 11 a la 26) sense perdre i es perfila, superant el Burriana, com a gran favorit per acompanyar el Levante a la promoció. Però, arriba un enfonsament inesperat: de la jornada 29 a la 35 el Gandia no guanya cap partit i encadena, fins i tot, 6 partits consecutius sense marcar un sol gol. El Mestalla, que vé llançat des de darrere, supera un Gandia que, inexplicablement, queda fòra de la promoció.

Imatge del partit Burriana-Gandia disputat al camp burrianenc de San Fernando (3-10-1982). En la fotografia rebutja el baló amb el puny el gandià Agapito. El gran porter extremeny, procedent de l’ Hércules, va ser l’ únic que va continuar al Gandia d’ entre la remesa de futbolistes procedents de l’ equip alacantí. Jugador emblemàtic en la dècada dels 80, va defensar la porteria gandiana durant 5 temporades (1982-1987). **(fotografia diari «Mediterráneo»).**

* L’ Elx elimina el Gandia. L’ Ontinyent es el primer rival en la Copa del Rey, aconseguint la classificació el Gandia després de remuntar un 2-1 advers amb un 2-0 al Guillermo Olagüe. En la segona ronda el rival es l’ Elx (Segona A). El partit d’ anada a Gandia (20-10-1982) s’ ajorna a causa de les fortes precipitacions, que impedeixen el desplaçament dels ilicitans. El partit es juga una setmana després i el Gandia realitza un gran encontre, mereixent la victòria, però el marcador final es d’ empat a 1 gol (marca Chesa per al Gandia). L’ afició protesta per l’ actuació de l’ àrbitre Aparicio González (es reclama un clar fòra de joc en el gol de l’ Elx) i provoca incidents que li costen al club una multa i l’ apercebiment de tancament de l’ estadi. Al partit de tornada l’ Elx mostrarà la seua superior categoria i aconseguirà la classificació amb 1 gol en cada part obra de Merayo i Nery.

* Adéu de Sorribes. Després de 13 temporades defensant la samarreta blanc-i-blava (va debutar en la temporada 1970/71), el mític José Sorribes penja les botes en finalitzar la campanya. Sorribes, que té 32 anys i no termina de recuperar-se d’ una lesió al genoll, diu adéu per ingressar a l’ equip llegendari blanc-i-blau de tots els temps.

**José Martínez SORRIBES en la recta final de la seua carrera esportiva.**

* El filial, de capa caiguda. Gran Juvenil. L’ equip filial, viver de jugadors importants als últims anys, queda, amb l’ arribada dels reforços de l’ Hércules, en un segon terme. L’ aportació de jugadors al primer equip es quasi testimonial, el que no es extrany donada la trajectòria de l’ equip en la Lliga de Primera Regional. El Gandia, en efecte, finalitza cuer i perd la categoria després de 6 temporades militant en la Primera Regional. L’ equip juvenil, però, realitza una gran campanya i està a punt d’ aconseguir l’ ascens a la Lliga Nacional, després de disputar la lligueta d’ ascens davant Alcoyano, Castellón Atlético i Mestalla.

Gandia Juvenil 1982/83. D’ esquerra a dreta: Luis (Delegat), Olaso, Vizcaíno, Antonio Francisco, Avaria (President), Carlos, Albuixech, Pablo i Pascual Sendra (Entrenador); Lloret, Emilio, Solivares, Rufete i Salvador.

* Albacete campió. L’ equip manxeg, que milita a Segona B, es proclama campió del Trofeu «Ciudad de Gandia», després de derrotar els blanc-i-blaus per 3-2 (Chesa marca els 2 gols gandians) i empatar davant el Catarroja. El Gandia s’ ha de conformar amb la segona posició, després de derrotar el Catarroja per 3-2.

**Camp El Parroquial (Puçol). 20 de Febrer de 1983. D’ esquerra a dreta: Campins, Montaner, Savi, Avilés, Pomar, Agapito; Sala Gelardo, Merí, Ariza, Quique Peiró, Chesa.**

ORGANIGRAMA

PRESIDENT	JOSÉ AVARIA
ENTRENADOR	ROBERTO ORTIZ

PORTERS	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
AGAPITO	HÉRCULES CF	1982-83
MANOLO	CD IMPERIAL	1982-83
DEFENSES	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
POMAR	CD TERUEL	1977-78
SORRIBES	CD GANDIENSE	1970-71
TONO MIÑANA	COLMENAR VIEJO	1979-80
PRIETO	UD PORTUARIOS	1980-81
AVILÉS	GANDIA JUVENIL	1978-79
ARIZA	CATADAU CF	1982-83
GREGORI	GANDIA PROMESES	1982-83
CAMPINS	HÉRCULES CF	1982-83
MIGCAMPISTES	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
MONTANER	GANDIA JUVENIL	1976-77
SENDRA	GANDIA PROMESES	1975-76
QUIQUE PEIRÓ	GANDIA PROMESES	1980-81
SAVI	GANDIA PROMESES	1981-82
CAMACHO	GANDIA PROMESES	1982-83
SALVADOR	GANDIA JUVENIL	1982-83
FORNÉS	HÉRCULES CF	1982-83
RAMOS	HÉRCULES CF	1982-83
DAVANTERS	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
QUILES	GRANADA CF	1982-83
CHESA	UD PORTUARIOS	1981-82
MERÍ	BELLREGUARD CF	1982-83
VARELA	CD MURENSE	1982-83
SALA	HERCULES CF	1982-83

ALTES: Agapito, Campins, Sala Gelardo, Manolo, Ramos i Fornés (Hércules), Quiles (Granada), Varela (Murense), Gregori i Camacho (Gandia Promeses), Salvador (Gandia Juvenil).
BAIXES: Tapia (Mestalla), Josu, Felipe, Malpica, Belmonte (Muleño), Rai, Roselló, Boni, Joaquin, Chova (Dénia), Juan Miguel.

PRETEMPORADA I AMISTOSOS

DATA	PARTIT	RS
21-08-82	GANDIA-GETAFE (2B)	1-2
07-10-82	GANDIA-HÉRCULES (2A)	1-2

IX TROFEU CIUDAD DE GANDIA

PARTICIPANTS
CF GANDIA–ALBACETE BALOMPIÉ (Segona B)–CATARROJA CF (Tercera)

DATA	PARTIT	RS
13-08-81	GANDIA-ALBACETE	2-3
14-08-81	CATARROJA-ALBACETE	1-1
15-08-81	GANDIA-CATARROJA	3-2

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1.	ALBACETE	3	2	1	1	0	4	3
2.	GANDIA	2	2	1	0	1	5	5
3.	CATARROJA	1	2	0	1	1	3	4

CAMPIÓ ALBACETE

TERCERA DIVISIÓ GRUP 6

* Quart nivell del futbol espanyol dividit en 13 grups.

* Del 5 de setembre de 1982 al 22 de Maig de 1983.

PARTICIPANTS

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	RS	CL
1	05/09/82	Vall d’Uixò- Gandia	0-0	14
2	12/09/82	Gandia-Villareal	2-0	4
3	19/09/82	Ontinyent-Gandia	1-1	4
4	26/09/82	Gandia-Novelda	1-0	2
5	03/10/82	Burriana-Gandia	1-0	6
6	10/10/82	Gandia-Puçol	3-0	3
7	17/10/82	Alginet-Gandia	2-1	7
8	24/10/82	Gandia-Aspense	2-3	10
9	31/11/82	Vinaròs-Gandia	0-1	5
10	07/11/82	Gandia-Catarroja	0-2	9
11	14/11/82	Mestalla-Gandia	1-2	6
12	21/11/82	Gandia-Levante	1-0	3
13	28/11/82	Alicante-Gandia	0-0	4
14	05/12/82	Gandia-Torrent	2-0	3
15	12/12/82	Paterna-Gandia	0-4	3
16	19/12/82	Gandia-Benidorm	0-0	3
17	02/01/83	Carcaixent-Gandia	0-1	3
18	06/01/83	Dénia-Gandia	0-1	2
19	09/01/83	Gandia-Benicarló	3-0	2
20	16/01/83	Gandia-Vall d’Uixò	1-1	2
21	23/01/83	Villareal-Gandia	1-1	2
22	30/01/82	Gandia-Ontinyent	3-0	2
23	06/02/82	Novelda-Gandia	0-1	2
24	13/02/82	Gandia-Burriana	3-1	2
25	20/02/83	Puçol-Gandia	0-2	2
26	27/02/83	Gandia-Alginet	0-1	2
27	06/03/83	Aspense-Gandia	2-0	2
28	13/03/83	Gandia-Vinaròs	3-0	2
29	20/03/83	Catarroja-Gandia	1-1	3
30	27/03/83	Gandia-Mestalla	0-0	3
31	03/04/83	Levante-Gandia	0-0	3
32	10/04/83	Gandia-Alicante	0-0	3
33	17/04/83	Torrent-Gandia	1-0	3
34	24/04/83	Gandia-Paterna	0-1	4
35	01/05/83	Benidorm-Gandia	1-0	4
36	08/05/83	Gandia-Carcaixent	2-1	4
37	15/05/83	Gandia-Dénia	4-0	4
38	22/05/83	Benicarló-Gandia	0-4	4

CL: Classificació en eixa jornada.

CLASSIFICACIÓ FINAL

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	MESTALLA	53	38	21	11	6	66	33
2	LEVANTE	53	38	21	11	6	59	20
3	Burriana	49	38	21	7	10	54	29
4	Gandia	48	38	19	10	9	50	21
5	Vall d’Uixò	45	38	19	7	12	50	34
6	Benidorm	43	38	14	15	9	40	26
7	Aspense	43	38	14	15	9	47	34
8	Catarroja	40	38	13	14	11	46	34
9	Ontinyent	39	38	13	13	11	51	42
10	Alicante	38	38	13	12	13	42	44
11	Torrent	38	38	14	10	14	31	46
12	Vinaròs	37	38	15	7	16	41	40
13	Novelda	37	38	14	9	15	39	43
14	Villarreal	33	38	12	9	17	41	48
15	Benicarló	30	38	12	6	20	35	61
16	Paterna	30	38	9	12	17	33	70
17	Carcaixent	28	38	10	8	20	44	55
18	DÉNIA	26	38	7	12	19	38	55
19	ALGINET	25	38	8	9	21	27	70
20	PUÇOL	25	38	9	7	22	44	73

Promoció d’ ascens: Mestalla i Levante (no aconseguiran l’ ascens). Descens: Dénia, Alginet i Puçol.

**Poster del CF Gandia temporada 1982/83 publicat al setmanari esportiu valencià Match.** **D’ esquerra a dreta: Agapito, Avilés, Tono, Prieto, Xavi, Pomar; Sendra, Chesa, Merí, Sala Gelardo, Quique Peiró.**

COPA DEL REY

RONDA	DATA	PARTIT	RS
1	15-09-82	Ontinyent-GANDIA	2-1
	29-09-82	GANDIA-Ontinyent	2-0
2	26-10-82	Gandia-ELCHE	1-1
	03-11-82	ELCHE-Gandia	2-0

ALINEACIONS

ONTINYENT CF-CF GANDIA (2-1). Ronda 1. Anada. El Clariano (Ontinyent).
GANDIA: Agapito, Tono, Prieto (Sorribes 45′), Pomar, Xavi, Sendra, Montaner (Andrés), Avilés, Quique Peiró, Merí, Chesa.
GOLS: Beneyto 42′, Diego 48′, Aviles 81‘.

CF GANDIA-ONTINYENT CF (2-0). Ronda 1. Tornada. Guillermo Olagüe.
GANDIA: Agapito, Tono, Prieto, Pomar, Xavi, Sendra (Avilés 45′), Camacho, Montaner, Chesa, Quiles Merí.
GOLS: Pomar i Montaner.

CF GANDIA-ELCHE CF (1-1). Ronda 2. Anada. Guillermo Olagüe.
GANDIA: Agapito, Tono, Pomar, Xavi, Sendra, Montaner, Quiles (Merí 45′), Quique Peiró, Varela (Avilés 45′), Chesa.
GOLS: Félix 32′, Chesa 62‘.

ELCHE CF -CF GANDIA (2-0). Ronda 2. Tornada. Nuevo Estadio (Elx).
GANDIA: Agapito, Tono, Sorribes, Pomar, Xavi (Campins 45′), Sendra, Montaner, Quiles, Quique Peiró, Merí, Chesa.
GOLS: Merayo 37′, Nery 68′.

**Cartell anunciador del partit de tornada de la Copa del Rey, Elx-Gandia.**

GANDIA PROMESES

PRIMERA REGIONAL GRUP CENTRE-SUD

PARTICIPANTS
CF GANDIA PROMESES–PEGO CF–CD LLOSA–UD VALLENSE (ALCÀNTERA DE XÚQUER)–CF CULLERA–CATADAU CF–ALMUSSAFES CF–SD LLAURÍ—-UD ANTELLA–SD SUECA–UD CASTELLONENSE (CASTELLÓ)–CD L’ALCÚDIA–GUADASSUAR CF–CD BELLREGUARD–UD BENETÚSSER–AD FABARA–ALBAL CF–UD OLIVA–UD TAVERNES–UD CÀRCER–SD MONTROI.

RESULTATS

J	RS	PARTIT	J	RS
01	2-1	Gandia-Tavernes	22	1-3
02	4-2	Vallense-Gandia	23	3-2
03	1-2	Gandia-Oliva	24	1-3
04	2-2	Antella-Gandia	25	(*)
05	0-2	Gandia-Catadau	26	2-1
06	2-1	L’ Alcúdia-Gandia	27	1-1
07	–	DESCANSA	28	–
08	1-0	Montroi-Gandia	29	1-2
09	0-2	Gandia-Sueca	30	0-2
10	4-0	Fabara-Gandia	31	2-1
11	1-1	Gandia-Albal	32	0-2
12	1-0	Castellone.-Gandia	33	1-2
13	0-4	Gandia-Càrcer	34	2-6
14	2-1	Pego-Gandia	35	1-0
15	3-2	Gandia-Llosa	36	2-8
16	2-1	Bellreguard-Gandia	37	2-2
17	2-2	Gandia-Guadassuar	38	1-4
18	1-0	Llaurí-Gandia	39	3-2
19	3-1	Cullera-Gandia	40	2-0
20	5-2	Gandia-Benetússer	41	0-1
21	1-0	Almussafes-Gandia	42	5-2

(*) L’ Antella es retira de la competició.

CLASSIFICACIÓ FINAL

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	SUECA	59	38	27	5	6	80	26
2	Fabara	59	38	25	9	4	65	26
3	Albal	50	38	20	10	8	71	42
4	Almussafes	50	38	21	8	9	73	40
5	Oliva	47	38	19	9	10	72	51
6	Cullera	45	38	17	11	10	60	39
7	Pego	44	38	16	12	10	64	43
8	Tavernes	43	38	16	11	11	58	49
9	Llosa	39	38	17	5	16	70	67
10	Benetússer	38	38	15	8	15	66	61
11	Guadassuar	36	38	14	8	16	55	55
12	Bellreguard	36	38	14	8	16	60	70
13	Castellone.	34	38	15	4	19	58	72
14	Càrcer	33	38	12	9	17	55	58
15	Llaurí	33	38	12	9	17	48	71
16	Catadau	29	38	10	9	19	50	71
17	Vallense	25	38	9	7	22	48	84
18	MONTROI	25	38	10	5	23	36	74
19	L’ALCÚDIA	19	38	6	7	25	37	78
20	GANDIA	16	38	6	4	28	43	92

Ascen el Sueca. Descens: Montroi, L’ Alcúdia i Gandia. Antella retirat.

Articles relacionats

LLEGA SALVA QUILES, PERO LA PROMOCIÓN SE VUELVE A ESCAPAR. (EL CF GANDIA EN LOS OCHENTA)(4)

02/08/2024

CF GANDIA

25 PARTIDOS INVICTO Y UNA TARDE QUE FUE UNA PESADILLA. CF GANDIA 2004/2005.

El año 2000 fue, sin duda, un gran año. El Gandia jugó la promoción de ascenso en los meses de mayo-junio, y luchó por el ascenso a Segunda A hasta el último partido de la (seguramente) mejor temporada, la 1999/2000, de la historia del club. Pocos meses después, el 12 de diciembre, el azar quiso que el Barcelona visitase el Guillermo Olagüe, en una histórica eliminatoria de Copa del Rey a partido único en la que los culés, con un equipo de lujo, dieron pocas opciones a los blanquiazules, pero que supuso una lluvia de millones para las arcas del club.

**Plantilla CF Gandia 2004/2005.** ***Arriba*: Iván Vidal, Borja, Beltrán, Raúl Sáez, Luisja, Lema, Víctor, Molina, Pedro Castelló, Salva Costa y Sergio.** ***En medio***: Bodí (fisioterapeuta), Joan, Sánchez, Pellicer (preparador físico), Dionisio Ollero (presidente), Juárez (entrenador), Gabi Carrión (segundo entrenador), Mañó (delegado), Naveiro, José Jaime y César (utillero). ***Sentados*: Néstor, Mérida, Patxi, Dani Muñoz, Mallol, Meassa, Cristian, Elíes, Nacho** **y Alfaro.**

Pero en el año 2001 todo se torció. El Gandia, lejos de luchar por las primeras posiciones y repetir el éxito de la temporada anterior, acaba entrando en una dinámica de resultados peligrosos con final desastroso: el equipo suma apenas dos puntos en las últimas ocho jornadas y finaliza la liga 2000/2001 penúltimo clasificado y con billete directo de retorno a la Tercera División.
El descenso supone un mazazo en las aspiraciones de profesionalizar al club del presidente Dionisio Ollero y da inicio a un periodo gris en el que los distintos proyectos encabezados por los técnicos Damián Castaño (2001/2002), Franco Borràs ( 2002/2003) y Rafa Aranda (2003/2004), acaban fracasando. El equipo apenas da para un puesto en la zona templada e, incluso, en la temporada 2003/2004, sufre para conseguir la permanencia.
La afición vuelve a desertar de las gradas del Guillermo Olagüe y el llamado «Fútbol Moderno» comienza a ganar la partida, lobotomizando a los aficionados ante el televisor.
Símbolo de aquellos días grises fue un Gandia-Vinaròs, disputado entre semana, en una noche del mes de Febrero de la temporada 2001/02, en la que el frío húmedo, tan característico de la Ribera del Serpis, calaba hasta los huesos. En el momento de comenzar el partido no había más de 80 personas en la Tribuna. En toda la General éramos apenas 5 aficionados. El partido, como no podía ser de otra forma y a tono con el ambiente general, finalizó con empate sin goles.

LA APUESTA POR JUÁREZ
Tras sucesivas decepciones, pues, Ollero decide apostar para la temporada 2004/2005 por Juanjo Juárez. Técnico de la casa y ex-futbolista de Primera División con el Valencia y Albacete, Juárez, defensa central y capitán, fue protagonista destacado del Gandia que consiguió el ascenso a Segunda B en la temporada 1995/96.
Damián Castaño, ex-entrenador y secretario técnico, se encarga de confeccionar un Gandia que no quiere más sustos y que se refuerza con tres jugadores formados en el Alcoyano: Cristian y Molina (procedentes del Benidorm) y Nacho (Villarrobledo).
Tras su paso por Mestalla, Murcia y Orihuela, vuelve a casa el guardameta de la cantera blanquiazul Iván Vidal. Del Albacete B llegan el almeriense Mérida y el albaceteño Víctor, y del Villajoyosa, que por entonces militaba en Segunda B, dos jugadores de la comarca: el olivense Néstor y el bellreguardí José Jaime. Del Sangonera murciano se incorpora, poco después de comenzar el campeonato, el lateral izquierdo gallego Lema, y completan las llegadas Alfaro (Numancia B) y Dani Muñoz (Valencia Juvenil).
Siguen de la temporada anterior Sánchez, Salva Costa, Luisja, Rubén Sáez, Beltrán García, David Mallol, Naveiro…mientras Pepe Albelda, que realiza la pretemporada, no llega a competir debido a problemas en su rodilla. Completan el equipo un puñado de chavales de la cantera para apuntalar un proyecto que apunta alto, aunque sin echar las campanas al vuelo; por si acaso.

**Iván VIDAL Cardona. El guardameta gandiense regresa a casa para realizar una gran temporada**. **Fijo bajo los tres palos, con su contribución el Gandia consigue ser el segundo equipo menos goleado del grupo.**

25 PARTIDOS INVICTO. EL RÉCORD.
La temporada comienza en casa con un empate sin goles ante el Mestalla (oficialmente València B), al que siguen una serie de buenos resultados que sitúan al equipo en la zona alta. Sin embargo, en el Otoño, una mala racha descabalga al equipo de los puestos de arriba y provoca las primeras dudas, aflorando el viejo fantasma de la decepción. Pero una victoria contundente en el estadio Gerardo Salvador de Paterna por 2-6 (jornada 13) marcará un punto de inflexión: el equipo consigue tomarle el pulso a la competición y encadena una espectacular racha de 25 partidos consecutivos sin perder que propulsan al Gandia a los puestos de promoción, superando el récord de la histórica temporada 1978/79, cuando el Gandia acumuló 24 partidos invicto. Son siete meses sin perder un partido: desde el 14 de noviembre de 2004 hasta el 15 de mayo de 2005. No fue hasta el 22 de mayo cuando el Gandia caía derrotado por 3-2 (jornada 37) en el Mundial 82 de Catarroja, rompiendo la serie. Curiosamente, pese a la derrota, el equipo conseguía en esa misma jornada la clasificación matemática para disputar la promoción de ascenso.
La semana siguiente (última jornada) se gana en casa al Torrellano, asegurando así el subcampeonato, y se pone broche final a la liga sumando un total de 66 puntos, sólo por detrás del campeón Mestalla, que domina el campeonato con autoridad con 73 puntos, y superando al Eldense (65 puntos) y al Santa Pola (63), que completarán las cuatro primeras posiciones y acompañarán a los gandienses a la promoción de ascenso.

EL EQUIPO
En el Gandia de Juárez, Iván Vidal se confirma como un excelente portero, disfrutando del protagonisno que no tuvo en su anterior etapa, cuando era un canterano a la sombra del gran Espín. En el eje de la defensa son habituales Víctor y Borja (con minutos para Sánchez), secundados en los laterales por Nacho y Lema. José Jaime y Mallol (con apariciones de Naveiro) mandan en el centro del campo, flanqueados por Mérida en la banda izquierda y Cristian en la derecha. Arriba, Molina es insustituible y Raúl Sáez y Néstor se reparten los minutos en la otra punta.
Juárez cuenta con la gente de la cantera a lo largo de la temporada, y así, Elies, Meassa o Pedro Castelló disponen de minutos, pero el mayor protagonismo de entre los canteranos es para Borja Suárez: con solo 19 años y procedente del juvenil, se convierte en titular en el eje defensivo desde el principio del campeonato de liga.
Pero, seguramente, el futbolista más recordado de aquel equipo es Jorge Molina. Formado en el Alcoyano, el espigado delantero de 1.89 cm llega a Gandia procedente del Benidorm, con el que consigue ascender a Segunda B, pero donde no tiene suficientes minutos. Típico delantero corpulento y bregador, en Gandia conseguirá reinvidicarse como un futbolista fundamental, convirtiéndose en máximo anotador del equipo con 21 goles. Molina aprovechará su paso por el Gandia para catapultar su carrera deportiva, regresando en la siguiente temporada a Benidorm para jugar en Segunda B.

**Jorge MOLINA Vidal. Debutó en el Alcoyano con 18 años y llegó a Gandia procedente del Benidorm. Tras su gran temporada en Gandia,** **Molina asciende categorías, paulatinamente, hasta debutar en Primera División**, **con el Betis, a los 29 años** (temporada 2011/12). Antes había sido máximo goleador de Segunda A con el Elche, en la temporada 2009/10. Retirado en 2023, a los 41 años, con el Granada, Molina jugó en total 289 partidos en Primera División, anotando 73 goles en la máxima categoría con las camisetas del Betis, Getafe y Granada.

EL ROÍS DE CORELLA. MEJORES FUERA DE CASA.
Una de las curiosades de la temporada, al margen del récord de imbatibilidad, fue el rendimiento del equipo como visitante, muy superior a su balance como local. El Gandia, en efecto, sumó 37 puntos como foráneo por 29 puntos como local, ganando 10 partidos fuera y sólo 6 en casa. Esta circunstancia se puede explicar, en gran medida, por el trasiego que supuso el tener que jugar más de la mitad de la temporada en el campo principal del complejo Roís de Corella debido a las obras de instalación del césped artificial en el Guillermo Olagüe. Una obra necesaria que venía a paliar el problema endémico (acrecentado en años anteriores) del mal estado del terreno de juego del estadio gandiense que, con la llegada del invierno, presentaba, invariablemente, un estado deplorable. El Gandia jugó su ultimo partido con césped (es un decir) natural el 28 de noviembre de 2004, con un empate a cero goles ante el Puçol (jornada 14), debutando en el Roís de Corella el 12 de diciembre de ese año con un 1-1 ante el Eldense (jornada 16). Los blanquiazules jugaron un total de 11 partidos en el Roís de Corella (4 victorias y 7 empates), un campo que presentaba un terreno en óptimas condiciones pero que, dada la ausencia casi absoluta de gradas (apenas tenía una pequeña grada supletoria), resultaba muy incómodo para los aficionados. El equipo no regresaría al Guillermo Olagüe hasta la última jornada de Liga, ante el Torrellano.

Imagen del campo principal del Roís de Corella, donde jugó 11 partidos el Gandia. Los campos de césped artificial, mucho más resistentes y con un mantenimiento mucho mas económico, comenzaron a implantarse rápidamente en España en los primeros años de los 2000.

LA PROMOCIÓN
Al día siguiente de finalizar la liga, el Gandia conoció a su primer rival en la promoción de ascenso. El sorteo establecía que el rival sería un tercer clasificado de los grupos balear, catalán o murciano (Santa Eulàlia, Sant Andreu o Mar Menor, respectivamente), siendo finalmente la Agrupación Deportiva Mar Menor, de San Javier, el adversario. En caso de clasificarse, el Gandia se enfrentaría, en la eliminatoria definitiva por el ascenso, al vencedor del Reus Deportiu-Constància.
El partido de ida se disputó el domingo 5 de junio en San Javier con un Gandia que presentó una baja sensible: José Jaime sufrió, en la penúltima jornada de liga, una fractura en un dedo del pie que le obligó a decir adiós a la promoción, ocupando su lugar en el centro del campo Naveiro.
El partido en San Javier tuvo un comienzo fulgurante: a los 2 minutos de juego Cristian adelantó al Gandia de penalti, pero poco después, en el minuto 4, empataba el Mar Menor por mediación de Emilio Rodriguez. Los murcianos apretaron en la recta final del partido y dispusieron de ocasiones muy claras, pero la falta de acierto de los delanteros locales y la excelente actuación de Ivan Vidal evitaron la derrota y dejaron el marcador en empate, aplazando la resolución de la eliminatoria para siete días después.

Alineación del Gandia en el partido decisivo, en el Guillermo Olagüe, ante el Mar Menor. De izquierda a derecha, de pie: Iván Vidal, Molina, Lema, Borja, Víctor y Naveiro. Agachados: Raul Sáez, Nacho, Cristian, Mérida y David Mallol. (Foto «Safor Guía»-Alex Oltra/Arxiu **Històric Gandia**).

El domingo 12 de junio el Guillermo Olagüe recibió al Gandia con sus mejores galas: tres cuartos de entrada (pese a que el partido era televisado en directo por Gandia Televisió) y ambiente de promoción, con presencia de la Penya Germania Blanc-i-Blava, que había seguido al equipo durante toda la temporada, y aportaba algo de colorido al fondo norte. En el Gandia, además de la coocida baja de José Jaime, tampoco pudo jugar Sánchez por lesión.
En la primera parte ninguno de los dos equipos quiso arriesgar demasiado, aunque fue el Mar Menor el que protagonizó los acercamientos más peligrosos, llegándose al descanso sin goles.
El empate se rompería poco después de la reanudación, en unos minutos brillantes del Gandia. David Mallol adelantaba a los blanquiazules en el minuto 47 con un fuerte chut desde la frontal del área que sorprendía al veterano guardameta visitante Trujillo. Poco después, se multiplicaban los problemas para el Mar Menor con la expulsión de Emilio Pinto y, por si fuera poco, Molina, establecía el 2-0 en el minuto 64, un gol que parecía sentenciar la eliminatoria. Con clara ventaja en el marcador y superioridad numérica, la afición se frotaba las manos y pensaba ya en la eliminatoria final.
Pero fue entonces cuando comenzó la pesadilla. En el minuto 68 Santi Polo sorprendía con un golpe franco a Iván Vidal y establecía el 2-1, en una acción infortunada en la que el sol parece que cegó al portero gandiense. Con nada que perder, y conscientes de que otro gol les clasificaba, el «Marme» se lanzó al ataque sin miedo, ante un Gandia completamente desconcertado. Los murcianos aprovecharon su mejor momento en el partido y Ferradas conseguía establecer el empate a 2 goles ante la estupefacción general del Guillermo Olagüe. Era el minuto 78 y el Gandia estaba eliminado, pero quedaba tiempo para deshacer el empate.
El Gandia reaccionó y buscó a la desesperada el tercer gol, en una recta final de infarto. Hubo un gol anulado, un posible penalti no señalado a Molina y una clara ocasión de Pedro Castelló, en la última jugada, pero el marcador, finalmente, no se movió.

El Mar Menor conseguía una clasificación épica, dejando completamente hundido a un Gandia que se preguntaba cómo podía haber dejado escapar un partido que tenia perfectamente encarrilado. El sueño del ascenso, después de una excelente temporada, había terminado de la manera más dolorosa.

Recuerdo, mientras abandonaba el campo, movido por el disgusto y la rabia, propinar un fuerte puntapié a una valla metálica.
El pie me dolió casi tantos días como el recuerdo amargo de una triste tarde en el Olagüe. De una tarde que fue una pesadilla.

Xavi Martí-Futbol en la Ribera del Serpis.

Imagen del Gandia-Mar Menor. Los gandienses acorralaron al rival en la recta final del partido y disfrutaron de claras ocasiones, pero, lamentablemente, el gol no llegó. «Foto Safor Guía»-Alex Oltra/ **(Arxiu Històric Gandia).**

ALINEACIONES GANDIA-MAR MENOR

AD MAR MENOR 1-CF GANDIA. 1 (5-6-2005).
MAR MENOR: Trujillo, Leo, Santi Polo, Juanjo (Emilio Pinto), Dani Fernández, Jorge, Tornero, Edu Espada, Eloy, Sergio García (Raúl), Emilio Rodríguez (Silvio).
GANDIA: Iván Vidal, Víctor, Lema, Borja, Sánchez, Naveiro (Nacho), Cristian, Mérida (Salva Costa), Molina, Mallol (Beltrán) y Nestor (Raúl Sáez).
GOLES: 0-1 Cristian (p) 2′. 1-1 Emilio Rodríguez 4′.
ÁRBITRO: Molina Molina (Colegio andaluz).
ESTADIO: Pitin (400 espectadores).

CF GANDIA 2-AD MAR MENOR 2. (12-6-2005)
GANDIA: Iván Vidal, Nacho (Pedro), Lema, Víctor, Borja, Naveiro, Cristian, Merida, Molina, Mallol (Beltrán) y Raúl Sáez (Nestor)..
MAR MENOR: Trujillo, Leo, Santi Polo, Dani Fernández, Pinto, Jorge, Tornero, Silvio,Eloy (Ferradas), Santi García (Raúl), Emilio Rodríguez (Edu).
GOLES: 1-0 David Mallol 46′. 2-0 Molina 64′. 2-1 Santi Polo 68′ 2-2 Ferradas 78′.
ÁRBITRO: A. Monestillo. Expulsó a Emilio Pinto por roja directa en el minuto 50.
ESTADIO: Guillermo Olagüe (2.000 espectadores).

PLANTILLA CF GANDIA 2004-2005

ENTRENADOR	JUANJO JUÁREZ
2.ENTRENADOR	GABI CARRIÓN

PORTEROS	NACIMIENTO	PROCEDENCIA	AÑO	EDAD
IVAN VIDAL	Gandia	Orihuela	2004	25
SERGIO Ruiz	Gandia	Gandia B	2004	19
DEFENSAS
BORJA Suárez	Gandia	Juvenil	2004	19
LUIS JAvier García	Gandia	Gandia B	2001	24
MEASSA J. Sendra	Gandia	Juvenil	2004	17
NACHO Cantó	Alcoi	Villarrobledo	2004	30
PEDRO Castelló	Xàbia	Gandia B	2004	21
José SÁNCHEZ	Granada	Dénia	2001	24
VICTOR Gómez	Albacete	Albacete B	2004	21
Ramon LEMA	Vigo	Sangonera	2004	27
CENTROCAMPISTAS
BELTRAN Garcia	Gandia	Gandia B	2002	21
CRISTIAN Ferrandiz	Muro	Benidorm	2004	23
ELIES Fuster	La Font	Gandia B	2004	20
JOAN Burguera	Gandia	Juvenil	2004	16
JOSE JAIME Alemany	Bellreguard	Villajoyosa	2004	23
David MALLOL	El Verger	Valencia Juv.	1999	24
Fco.R. MÉRIDA	Almeria	Albacete B	2004	19
Jesús NAVEIRO	Pobla Ll.	Gandia B	1999	26
DELANTEROS
Toni ALFARO	Gandia	Numancia B	2004	20
SALVA COSTA	Bellreguard	Gandia B	2003	21
Jorge MOLINA	Alcoi	Benidorm	2004	22
DANI Muñoz	València	Valencia Juv.	2004	19
RAUL SÁEZ	Manises	Alzira	2001	25
NESTOR Sánchez	Oliva	Villajoyosa	2004	23
PATXI González	Gandia	Gandia B	2004	20

LOS 25 PARTIDOS INVICTOS

P	J	PARTIDO	RS
1	12	Gandia-Oliva	0-0
2	13	Paterna-Gandia	2-6
3	14	Gandia-Puzol	0-0
4	15	Ontinyent-Gandia	0-3
5	16	Gandia-Eldense	1-1
6	17	Alicante B-Gandia	0-1
7	18	Gandia-Catarroja	1-1
8	19	Torrellano-Gandia	0-2
9	20	Valencia B-Gandia	0-0
10	21	Gandia-Benicàssim	1-1
11	22	Gandia-Burjassot	3-1
12	23	Santa Pola-Gandia	2-2
13	24	Gandia-Villareal B	2-2
14	25	Onda-Gandia	0-1
15	26	Gandia-Acero	4-1
16	27	Dénia-Gandia	1-2
17	28	Gandia-Pego	2-1
18	29	Elche B-Gandia	0-0
19	30	Gandia-Burriana	0-0
20	31	Oliva-Gandia	0-1
21	32	Gandia-Paterna	1-1
22	33	Puzol-Gandia	0-1
23	34	Gandia-Ontinyent	3-2
24	35	Eldense-Gandia	1-1
25	36	Gandia-Alicante B	0-0

P: Número de partidos invicto. J: Jornada.

Los 25 partidos de la temporada 2004/05 sigue siendo el récord de imbatibilidad histórico del CF Gandia, superando los 24 partidos de la temporada 1978/79. En la temporada 2019/20, en el grupo 6 de Primera Regional, el Gandia se mantuvo imbatido en las 24 primeras jornadas de Liga, pero el comienzo de la Pandemia obligó a suspender el campeonato.

* Gracias a Gabi Carrión. Fuentes: «Safor Guia» (Joan Estornell) y Hemeroteca «La Verdad» (Murcia).

06/04/2024

CF GANDIA

CF GANDIA	RAYO IBENSE CF B
UD OLIVA	CD CONTESTANO (Cocentaina)
CD XERACO	VILLENA CF
CDE BASE ONTINYENT	. UE GANDIA
CD L’ ALCÚDIA DE CRESPINS	CE LA FONT D’EN CARRÒS
MOIXENT CF	CF CIUDAD DE ALCOY
UE MONTAVERNER	REAL DE GANDIA CF
ESIDES CARAMANCHEL (Alcoi)	ATLÈTIC MURO

CF GANDIA	ATHLETIC LA VALL (Tavernes de la Valldigna)
CF BASE GANDIA	VILLALONGA CF
CE RÒTOVA	CF CASTELLO DE LES GERRES (Castelló de Rugat)
BENIRREDRÀ	CD XERACO
CF ORBA	UE BENIFAIRÓ
CD CONDE (Alqueria de la Comtessa)	DAIMÚS CF
CF SIMAT	CEF EL VERGER
SAFOR CF (Gandia)	CF BELLREGUARD

CF GANDIA	CF BENITATXELL
CF MORAIRA	CEF EL VERGER
CF MIRAMAR	CE LA FONT
FUTBOL BASE TEULADA-MORAIRA	UD ALMOINES
CE ROTOVA	UE BENIFAIRÓ
CF SIMAT	ATHLETIC LA VALL (Tavernes de Valldigna)
VILLALONGA CF	DAIMÚS CF
CD CONDE (Alqueria de la Comtessa).	JOVENTUT TEULADA

CF GANDIA	CD JÁVEA
UE BENIFAIRÓ	CEF EL VERGER
GORGOS CF (Gata de Gorgos)	CE RÓTOVA
ATHLETIC LA VALL (Tavernes de la Valldigna)	CE LA FONT D’EN CARRÓS
CF BASE GANDIA	CD CONDE (L’ Alqueria de la Comtessa)
CF BENITACHELL	VILLALONGA CF
DAIMÚS CF	CF MIRAMAR
CF SIMAT

CF GANDIA	ALGEMESÍ CF
TORRENT CF B	SD SUECA
RÀCING ALGEMESÍ	CD DÉNIA
PEGO CF	UE MANCOMUNITAT (Catadau)
SB ONTINYENT	CF LLUTXENT
CF SIMAT	MASSANASSA CFF.
UE VALL DELS ALCALANS (Real de Montroi)	LA FONT D’EN CARRÒS
UE L’ ALCÚDIA (Alcúdia de Carlet)	CD ENGUERA

CF GANDIA	UD ALTEA
FC JOVE ESPAÑOL B	CD EL CAMPELLO
REAL DE GANDIA CF	GCD SANT JOAN
CD PEDREGUER	CF ORBA
UD BENISSA	CD POLOP
CD LA VOZ (ALACANT)	CD XERACO
ATLÉTICO CALLOSA D’EN SARRIÀ	RACING RAFELCOFER
MUTXAMEL CF	CIUDAD DE BENIDORM

CF GANDIA	CD XERACO
CALP CF	CIUDAD DE BENIDORM
CD POLOP	UD ONDARENSE
MUTXAMEL CF	CD FINESTRAT
CEF RAFELCOFER	UD ALTEA
CD ALTET	CF CULLERA B
UD OLIVA	GCD SANT JOAN
UD BENISSA	ATLÉTICO CALLOSA

	CF GANDIA
	UD ALGINET
	UD BENIGÀNIM
	MASSANASSA CF
	CD DÉNIA
	UD CANALS
	CF PLAYAS DE GANDIA
	SD SUECA
	UE TAVERNES
	CD JÁVEA
	CATARROJA CF
	CD ALCOYANO B
	FC CANALENSE
	CD CONTESTANO
	PEGO CF
	ATLÈTIC ALGINET
	UD ATLÈTIC CARCAIXENT
	UD CASTELLONENSE

	CF GANDIA
	ILICITANO CF
	NOVELDA CF
	UD ALZIRA
	CD CASTELLÓ
	CF LA NUCIA
	MURO CF
	VILA-REAL CF C
	CF BORRIOL
	CD UTIEL
	CD ELDENSE
	AT.SAGUNTINO
	FC TORREVIEJA
	FC JOVE ESPAÑOL (Sant Vicent del Raspeig)
	CD LLOSA
	RIBARROJA CF
	CD ACERO (Port de Sagunt)
	CD BURRIANA
	CREVILLENT DEP.
	CD DÉNIA
	CATARROJA CF
	ORIHUELA CF

	CF GANDIA
	VILLAJOYOSA CF
	ALICANTE CF B
	CF LA NUCIA
	CD TORREVIEJA
	CD ELDENSE
	BURJASSOT CF
	CATARROJA CF
	VILLAREAL CF C
	CD ONDA
	NOVELDA CF
	LEVANTE UD B
	FC JOVE ESPAÑOL
	RIBARROJA CF
	JUVENTUD-BARRIO DEL CRISTO (Aldaia)
	CREVILLENT DEP.
	UD PUÇOL
	CD CASTELLÓ B
	PEGO CF
	CD UTIEL

	CF GANDIA
	GUADASSUAR CF
	UD CANALS
	UD CARCAIXENT
	UE TAVERNES
	UD ALGINET
	UD OLIVA
	CE ALBERIC
	EMFU L’ALCÚDIA
	TORRENT CF
	CD LLOSA
	UD BENIGÀNIM
	MURO CF
	CD TORRENT
	CD BENIFAIÓ
	SD SUECA
	MASSANASSA CF
	PAIPORTA CF

	CF GANDIA
	CD OLÍMPIC DE XÀTIVA
	UD CANALS
	CE ALBERIC
	GUADASSUAR CF
	UD QUART DE POBLET
	PAIPORTA CF
	PATERNA CF
	TORRENT CF
	UE TAVERNES
	UD CARCAIXENT
	UD BENIGÀNIM
	CD TORRENT
	EMFU L’ALCÚDIA
	CD BENIFAÓ
	CD ALAQUÀS
	MANISES CF
	PICASSENT CF
	XIRIVELLA CF

	CF GANDIA
	VILLARREAL CF B
	VALÈNCIA CF B
	CD ELDENSE
	CD DÉNIA
	BURJASSOT CF
	ONTINYENT CF
	NOVELDA CF
	CD ONDA
	CD CASTELLÓ B
	CD ALONE (Guardamar del Segura)
	CATARROJA CF
	FC TORREVIEJA
	DOLORES FC
	ELCHE CF B
	UD PUÇOL
	ALICANTE CF B
	UD OLIVA
	PEGO CF
	CD BURRIANA
	CD BENICÀSSIM
	SANTA POLA CF

	CF GANDIA
	BENIDORM CD
	CD ALCOYANO
	VILLARREAL CF B
	LEVANTE UD B
	CD ONDA
	ONTINYENT CF
	VALÈNCIA CF C
	CD ELDENSE
	SANTA POLA CF
	CD DÉNIA
	TORRELLANO CF
	CD BURRIANA
	ELX CF B
	PEGO CF
	UD OLIVA
	BURJASSOT CF
	CD BUÑOL
	CD CASTELLÓ B
	HÉRCULES CF B

ALGEMESI CF	CF GANDIA

0	2

	CD MESTALLA
	CD BURRIANA
	CF GANDIA
	BENIDORM CD
	CATARROJA CF
	ONTENIENTE CF
	ALICANTE CF
	VINAROZ CF
	NOVELDA CF
	VILLAREAL CF
	CD BENICARLÓ
	UD CARCAGENTE
	UD ALCIRA
	UD RAYO IBENSE
	SD VILLAJOYOSA
	CD VILLENA
	CD CASTELLÓN AFICIONADOS
	CD OLÍMPICO DE XÀTIVA
	CF NULES
	SPORTING CLUB REQUENA