Fútbol en la Ribera del Serpis.

L’ ESCUT AL COR (39). JUANÍN.

Jugador clau en la dècada dels setanta, va defensar durant 8 temporades la samarreta del primer equip, i està considerat com un dels millors defenses centrals de la història del CF Gandia. Juanín, un dels millors jugadors sorgits del mític Gandiense de finals dels seixanta, va ser un jugador fonamental en la rereguarda del Gandia al costat de noms mítics com Maso, Soldevila, Sorribes i Pomar.

TRAJECTÒRIA
Luis Belda
Juvenil CF Gandia (1965-1967)
Ondara (1967/68)
Portuarios (1968/1969)
Gandiense (1968-1970)
CF GANDIA (1970-1972)
CD Jávea  (1972/1973) At.Madrileño (1973/1974)
CF GANDIA (1974-1980)
CF Cullera (1980/1981)

Juan Vidal Peiró, Juanín, va nàixer el 27 d’ agost de 1949 a Gandia. Comença a jugar com a federat en l’ infantil i el juvenil del Luís Belda, club formatiu gandià, militant, posteriorment, amb el juvenil del CF Gandia durant 2 temporades. En la temporada 1967/68 fitxa per l’ Ondara, en categoria amateur, i una campanya després per la UD Portuarios. Amb l’ equip del Grau no va acabar la temporada, doncs fitxa pel CD Gandiense, en la segona part de la temporada 1968/69. Amb el filial del Gandia jugarà també en la temporada 1969/70, aconseguint la classificació per a militar en una nova categoria, la Regional Preferent, equivalent, en l’ època, a la Tercera Divisió actual. No obstant això, el Gandiense no pot assumir el cost econòmic que suposa el jugar en una categoria superior, i renúncia a l’ ascens. En la campanya 1970/71 Juanín dona el salt al primer equip del Gandia, en companyia d’ altres jugadors destacats del Gandiense com Sorribes, Miret i Mas. L’ equip blanc-i-blau milita en una potent Tercera de només 4 grups, equivalent a la Segona B. Les seues obligacions amb el servei militar condicionen la seua participació amb el primer equip en la temporada del debut, i només participa en 2 partits de Lliga i altres 2 de Copa. En la campanya següent, desavinences amb l’ entrenador Pepe Arnau, provoquen la seua baixa en el Gandia, marxant al CD Jávea. L’ equip de La Marina Alta serà rival del Gandia, que ve de baixar de Tercera Divisió, en la Regional Preferent de la temporada 1972/73. El Gandia aconsegueix l’ ascens a Tercera eliminant en la promoció el Poblense, mentre el Jávea de Juanín aconsegueix la permanència. La seua bona temporada amb el Jávea provoca el seu fitxatge per l’ Atlético Madrileño, filial del club matalasser que milita en Tercera i que lluita per l’ ascens a Segona. Amb l’ equip madrileny, amb el qual té aparicions intermitents, jugarà una única temporada. Finalitzada l’ aventura a Madrid,  Juanín torna al Gandia en la temporada 1974/75, de nou en Regional Preferent. Els blanc-i-blaus aconseguiran brillantment ser campions de lliga superant el seu gran rival, el CD Alcoyano. Juanín, en la seua segona etapa amb el Gandia, es consolida, per fi, com un jugador fonamental en la rereguarda blanc-i-blava, destacant per la seua fortalessa física i per la seua regularitat en l’ eix de la defensa. La temporada 1975/76 serà la seua gran temporada, amb uns números espectaculars. El Gandia entrenat per Pepe Llopis, i de nou en una potent Tercera amb rivals valencians, catalans, aragonesos i mallorquins, finalitzava en una meritòria huitena posició, i Juanín disputa tots els minuts del campionat: 38 partits complets de lliga, més 2 partits de Copa del Generalísimo davant el Linares, marcant, fins i tot, 3 gols en lliga. El Gandia perd el tren de l’ ascens a la Segona B, la nova competició, en la temporada 1976/77, però estarà a la vora d’ aconseguir l’ ascens a la categoria de bronze en la temporada 1978/79, amb Roberto Gil com entrenador, en una de les millors campanyes de la història d’ un CF Gandia que aconseguirà mantenir la imbatibilitat durant 24 partits consecutius. L’ equip finalitza en tercera posició, a només dos punts de l’ ascens, i Juanín, amb la retirada de Soldevila, exerceix com a capità blanc-i-blau. Una temporada després, amb pràcticament el mateix equip que la temporada anterior, però amb Pesudo substituint Roberto Gil en la banqueta, el Gandia decepciona amb una discreta setena posició. Serà la darrera temporada amb el Gandia, penjant les botes amb el CF Cullera en Primera Regional. Juanín va continuar vinculat al club blanc-i-blau com entrenador en categories inferiors (els seus fills Óscar i Iván Vidal van debutar amb el primer equip), sent segon entrenador de Paco Parreño amb el Gandia de la temporada 1992/1993, i delegat del Gandia juvenil que va aconseguir l’ últim ascens a Lliga Nacional en la temporada 2021/2022.

ÀLBUM FOTOGRÀFIC

Juanín en la seua primera etapa amb el Gandia. Les primeres temporades van estar marcades pel servei militar i per una discussió amb l’ entrenador, Pepe Arnau, en un partit a Eivissa de la temporada 1971/72, que va provocar la seua exclusió de l’ equip i la posterior marxa al Jávea, en la següent temporada.
Temporada 1974/75. Juanín torna al Gandia després de jugar amb l’ Atlético Madrileño, i és consolida com un jugador fixe en la defensa d’ un equip que aconsegueix el titol de campió de Regional Preferent.
1975/1976. Partit homenatge a Maso (2-10-1975). D’ esquerra a dreta formen Isidro, Juanín, Soldevila, Sorribes, Company i Maso; Melis, Chova, Octavio, Tano i Mas. Amb la presència de futbolistes com Juanín, Sorribes, Soldevila, Maso, Tano…és difícil trobar una concentració de mites blanc-i-blaus tan important en una sola fotografia.
1977/78. Primera temporada de Roberto Gil com entrenador. La defensa del Gandia, amb Sorribes i Juanín, més l’ arribada de Domingo Pomar (el tercer, dempeus des de la dreta), és una de les més solvents del campionat.

1978/1979. Camp del Collao. Fotografia icònica del Gandia dels setanta, amb un peculiar uniforme suplent. Juanín és el capità d’ un Gandia que perdia 2-0 davant l’ Alcoyano en la jornada 34, trencant una ratxa espectacular de 24 partits consecutius sense perdre.

Deja un comentario