Fútbol en la Ribera del Serpis.

Blanc-i-roig, blanc-i-blau, verd-i-blanc, blaugrana, blanc, blanc-i-negre, roig… són els colors habituals en els equips de futbol, però, trobar un equip que porte en la seua indumentària el color marró sembla una tasca certament complicada. El St.Pauli, que ha militat durant diverses temporades en la Bundesliga, la primera divisiò alemanya, és possiblement el més conegut i una de les escassíssimes excepcions. El popular club d’ Hamburg és conegut arreu del món per la seua particular filosofia anti-capitalista, anti-feixista, anti-racista i anti-homofòbica, i també per la seua inusual vestimenta, que inclou la samarreta de color marró. Una altra honrosa excepció és el Club Atlético Platense de Buenos aires, anomenat El Calamar, clàssic de la Primera Divisió argentina que va aconseguir recentment el primer titol de campió de la seua història després de guanyar el torneig Apertura de 2025. Dins del futbol espanyol, l’ objectiu, trobar un equip amb el color marró, sembla encara més espinós. No hi ha, al menys amb una mínima rellevància, cap equip que complisca amb este requisit.

Però, l’ anècdota que motiva este article és, justament, un fet curiós. El Club de Futbol Gandia ho va fer: va portar el color marró en la seua samarreta en els seus primers mesos de vida.

El 20 de desembre de 1946 es constitueix oficialment el CF Gandia, i el 26 de febrer de 1947 el club s’ inscriu en la Federació Valenciana de Fútbol. El seu terreny de joc és l’ anomenat camp Bulevar, però les seues reduïdes dimensions provoquen la desaprovació de la Federació Valenciana, obligant l’ equip a buscar un altre recinte el més aviat possible. Un altre problema és la manca d’ un equipament, la qual cosa obliga els directius a trobar una solució temporal: la cessió per part de l’ equip de futbol del Frente de Juventudes, la secció juvenil de la Falange, de la seua indumentària. Així, el CF Gandia adoptarà un curiós uniforme, conformat per samarreta marró, pantaló blanc i mitges negres. Amb estos colors disputarà els seus primers partits.

Amb la temporada ja començada l’ equip no pot participar en la Segona Regional, i comença la seua activitat esportiva disputant partits amistosos. Participa també en un torneig comarcal, sembla que pseudo-amistós, davant l’ Oliva, Carcaixent i diversos equips de La Marina Baixa, com el Dianense, Pego i Benisa. Posteriorment, juga el torneig de Consolació, aquest si organitzat per la Federació, un torneig que es disputa per a completar la temporada i on participen els equips que no s’ han classificat per a disputar la fase d’ ascens.

En la temporada 1947/48 el CF Gandia comença a competir en la Segona Regional. El seu debut va tindre lloc el 21 de setembre de 1947 al camp de l’ Oliva, amb derrota per 5-2. Uns dies abans, el 15 de setembre, es va inaugurar oficialment el nou terreny de joc, el Mondúber, que va acollir un partit amistós que enfrontà el Gandia davant el CD Mestalla, filial del València CF, que militava en la Segona Divisió. 

Va ser Andrés Merí, president fundacional i pràcticament tot en el club, el que va decidir substituir els colors del Frente de Juventudes i dissenyar uns colors i un escut propis. Merí, sembla que va adoptar els colors blanc i blau i part de la simbologia de l’ escut inspirant-se en l’ escut de la ciutat. Uns colors que, a més, ja va portar el Gandia FC, fundat l’ any 1922, el primer club de la ciutat del qual es té referència documentada.

La nova equipació del Gandia, doncs, consistia en la ben coneguda samarreta blanc-i-blava a ratlles verticals i pantaló blau. Es va mantindre inicialment el color negre de les mitges del Frente de Juventudes, però finalment estes van ser substituides pel color blau.

Pot ser si el rumb de la història hagués pres una altra direcció i el Gandia haguera conservat els seus extranys colors inicials podríem parlar d’ un equip conegut, no només per la seua trajectòria esportiva, sinó per la seua peculiar vestimenta.

---