-
2011/2012. TEMPORADA DESASTROSA.VENEN TEMPS MOLT DIFÍCILS.
⬇️ Descens.
FETS DESTACATS
* L’ ajuntament pren el control. El consistori, encapçalat pel nou alcalde Arturo Torró, abona el deute als jugadors de la temporada 2010/11, el que permet la continuïtat del club en la Segona B. L’ irrupció de l’ ajuntament desplaça al president Julio Santandreu i a APLEG de la gestió del club. Apareixen els noms de Benjamín Sanz (empresari vinculat a Torró) i Vicent Escolano, ex-vicepresident, i amb el qual el club té un deute de 300.000 euros, com a candidats a la presidència. Sona la possibilitat d’ una presidència conjunta, però, finalment, Escolano arriba a un acord amb Benjamín Sanz i retira la seua candidatura, assegurant-se el cobrament en 4 pagaments anuals de 75.000 euros dels diners que va prestar al club. Així, Santandreu presenta la seua dimissió, i Sanz serà proclamat nou president en l’ Assemblea celebrada el 4 d’ agost. Benjamín Sanz presenta un projecte esportiu i social molt ambiciós que aspira a plenar el Guillermo Olagüe i a lluitar per l’ ascens a Segona A.

CF Gandia 2011/12. El lema de la fotografia, donat el resultat final de la temporada, no deixa de resultar sarcàstic. Formen d’ esquerra a dreta, DALT: Burguera, Oncina, Rafa Belda, Verdú, Reguero, Timpanaro, Loren, Alonso, i Dani Vaello.
AL MIG: Auxiliar, Gomar (preparador físic), Carrillo, Sanjulián, Medina (entrenador), Benjamín Sanz (president), Ignacio Català (segón entrenador), Garrido, Romera, Dani Bodí (fisioterapeuta), Utiller i Rigo. ASSEGUTS:Kiko Alarcón, Berna Ballester, Tito, Aicart, Kiko Lacasa, Gervasio, Verdés, José Ruiz i Ismael.* Rumbo al éxito. L’ empresa de València Vos Marketing és escollida per realitzar la gestió esportiva i d’ imatge del club. «Rumbo al éxito, un viaje apasionante» és el nom d’ una potent campanya de marketing per promocionar el nou i ambiciós CF Gandia. Els abonaments per presenciar els partits del campionat es venen al mòdic preu de 50 euros (35 euros per a jubilats, joves i penyistes). Els socis (amb dret a vot en assemblea) paguen 165 euros en Tribuna i 115 en General, amb descomptes per a joves i jubilats.

BENJAMIN SANZ, al centre de l’ imatge, envoltat per Jesús Cabo (Vos Marketing) a l’ esquerre, i l’ entrenador Óscar Fernández, a la dreta. SANZ, ex- àrbitre de Segona Divisió B i conegut empresari gandià del sector de l’ hosteleria, és proclamat nou president en agost de 2011. Ocuparà el càrrec fins març de 2012. (Fotografia Diari Micro). * Medina renova. Després de la bona temporada realitzada, Vicente Medina es renovat con entrenador abans de l’ arribada de Vos Marketing. Continua un bloc important de la linea defensiva de la temporada anterior, integrada pels dos porters Reguero i Burguera, més Sanjulián, Garrido, Verdú i Romera. També renoven Carrillo, Verdés i Kiko Lacasa. Per la seua banda Alexis Villar i Hernández, que estaven renovats, fitxen en l’ últim monent per l’ emergent Huracán de València. Arriben jugadors interessants com Gervasio i Rafa Belda del Dénia, Aicart del Pontevedra, Berna Ballester (Alcoyano), i Loren i Tito del Rayo Vallecano B. Timpanaro, per la seua banda, és un davanter argentí desconegut procedent del futbol francés. La dolenta situació en la classifiació provocarà molts canvis en la segona volta: Timpanaro, Alonso, Kiko Lacasa, Gervasio, Verdés, Reguero, Oncina i Ismael son baixa i arriben Piñol, el jugador de Mali Diabu, Toledo, Dani Fernández, Gerardo i Denis.

Maximiliano TIMPANARO. Davanter argentí procedent del Béziers, de la quarta divisió francesa, va ser el fitxatge teòricament més rellevant de la temporada (havia debutat en Primera Divisió argentina amb el Vélez Sarsfield). No obstant això, va comptar molt poc per a Vicent Medina i sols va participar en 6 partits, jugant pocs minuts. La gestió esportiva de Vos Marketing va ser molt qüestionada per fitxatges fallits com el de Timpanaro, i altres decisions com la no incorporació del porter gandià Iván Vidal, que venia de fer una gran temporada amb el Dénia, o el fet de no retindre a 2 jugadors molt importants de la temporada anterior com Hernández i Alexis Villar, que van fitxar, inesperadament, per l’ Huracán. * Miratge inicial. La temporada comença un 21 d’ agost amb victòria a casa davant l’ Sporting Mahonés. El començament serà molt positiu i el Gandia, després de dues victòries i dos empats, es situa en zona de promoció d’ ascens després de 4 jornades. Però serà un miratge. 4 derrotes i 1 empat en les següents 5 jornades provoquen la destitució de Vicente Medina (jornada 9). Jesús Moratal, director esportiu, dirigeix l’ equip durant una jornada, fins que és presentat el nou entrenador, Óscar Fernández, que debuta amb una derrota a casa davant l’ Hospitalet, que envia l’ equip a la zona de descens. Amb l’ arribada de Fernández, la dinàmica general de l’ equip no canvia i el Gandia continua en la zona baixa de la taula. S’ espera, amb l’ arribada de moltes incorporacions al mercat d’ hivern, i després d’ aconseguir una importantíssima victòria al camp d’ un rival directe, el Zaragoza B (jornada 26), capgirar la situació. Però, dies després de la victòria a Saragossa arriba la noticia de l’ embargament per part de la Seguretat Social. El club entra en estat de schock…

Óscar Fernández (Burjassot 1974). Ex-entrenador del Mestalla i del València (va entrenar l’ equip ché 2 partits durant la temporada 2006/07), arriba en la jornada 11 substituint Vicente Medina després d’ haver entrenat la temporada anterior l’Asteras Tripolis de la Primera Divisió de Grècia. El seu balanç a Gandia va ser de 6 victòries en 28 partits, insuficients per mantindre la categoria. En la següent temporada va marxar a Qatar per entrenar les categories inferiors de la seua selecció. * Esclata el cas Muiño. La Seguretat Social reclama 600.000 euros al club per una reclamació d’ invalidesa permanent de l’ ex-jugador Muiño. El jugador vasc, que no estava donat d’ alta en la Seguretat Social, va ser fitxat en la temporada 2008/09, però va patir una greu lesió al mes de novembre de 2008 i ja no va tornar a jugar més. La Seguretat Social embarga les subvencions de l’ Administració Pública al club, i donat que els resultats esportius estan lluny d’ allò esperat, la resposta de l’ ajuntament es ràpida: baixar-se del vaixell, no hi ha solucions. Sense el recolçament de l’ ajuntament, Benjamín Sanz i la seua directiva presenten la seua dimissió el 5 de març. Davant esta situació sembla inevitable la retirada de l’ equip de la lliga.
* Torna APLEG. Quan sembla el final per al CF Gandia, apareix novament APLEG per salvar la nau. El 22 de març té lloc una assemblea extraordinària on es proclama president provisional (a l’ espera d’ una nova assemblea en juny) l’ ex-directiu Jesús Sendra. APLEG anuncia un recurs a l’ embargament de la Seguretat Social i confia que el cas es puga guanyar. La nova directiva intenta transmetre tranquilitat als futbolistes i promet abonar les nòmines des de març fins la fi del campionat.

JESÚS SENDRA (a l’ esquerre) i ARTURO TORRÓ, van ser dos dels protagonistas de la temporada. TORRÓ, alcalde de Gandia de 2011 a 2015, va potenciar un projecte molt ambiciós i il.lusionant poques setmanes després de guanyar les elecciones municipals. Un projecte que va abandonar quan es va produïr l’ embargament de la Seguretat Social. SENDRA i APLEG van prendre les regnes d’ un club condemnat, que va poder acabar la temporada, però no van poder donar solució a les demandes dels jugadors i cos tècnic. (Fotografia Diari Micro). * Desastre final. Les promeses d’ APLEG serviran per mantindre l’ equip en la competició, i dues victòries consecutives davant el Manacor (jornada 32) i, especialment, el Llagostera (jornada 33), amb gol de Rafa Belda en l’ últim minut de joc, donen esperançes de jugar, al menys, la promoció per la permanència. No obstant això, el Gandia no tornarà a guanyar cap partit més en les darreres 5 jornades. A més, els jugadors no cobraran, pràcticament, res en tota la segona volta, i l’ afició desertarà d’ el Guillermo Olagüe. El Gandia finalitza avantpenúltim i torna a Tercera Divisió en una temporada desastrosa. La desaparició del club sembla, definitivament, inevitable.

Jose Antonio ROMERA (Xirivella, 1987). Lateral dret, arriba al Gandia en la temporada 2008/09 procedent del Levante B. Jugarà 4 temporades a Gandia (2008-2012) donant un excel.lent nivell. Després d’ esta campanya, en la qual va ser el jugador que va disputar més minuts, jugà durant 6 temporades en la Primera Divisió de la Republica Txeca i Rumania, defensant equips històrics com el Dukla de Praga i el Dinamo de Bucarest. Torna a Espanya en 2018 per jugar amb l’ Almería dues temporades en Segona A. Actualment continua en actiu defensant l’ Utiel. * Vaga i col.lecta. La situació del Gandia provoca l’ aparició recurrent del club als mitjans de comunicació nacionals per qüestions extra-esportives. Els jugadors, cansats de promeses incomplides, anuncien, dies abans del partit davant l’ Orihuela (jornada 36), la convocatòria d’ una vaga si no reben la quantitat de 12.000 euros, i la no presentació al partit davant l’ equip oriolà. El dia abans d’ aquest partit, 28 d’ abril, la directiva presidida per Jesús Sendra realitza una col.lecta pels carrers del Centre Històric de Gandia, en un intent desesperat d’ aconseguir diners i de buscar la concienciació de la societat gandiana davant la situació del club. Finalment, els jugadors rebran sols 4.000 euros i, no obstant això, desconvocaran la vaga i finalitzaran la temporada.

Imatge eloqüent de l’ equip abans del partit a casa davant el Lleida (jornada 34). Els futbolistes protesten agenollats davant la seua penosa situació econòmica. La totalitat del planter blanc-i-blau va deixar de cobrar les 5 últimes mensualitats, i alguns jugadors, fins i tot, van acumular 6 mensualitats impagades. (fotografía Blogspot futbolgandia). * Mauro Melo, la revelació. Destacar en una temporada tan dolenta els millors jugadors és una tasca certament complicada. No obstant això, és ressenyable la regularitat de Romera, l’ únic jugador que va superar els 3.000 minuts de joc (3.143) i que va jugar més partits complets, amb 34. Però, la revelació, i una de les poques alegries de la temporada, va ser l’ actuació del jove gandià de 19 anys Mauro Melo. El davanter va debutar en la jornada 12, participant en, pràcticament, tots els partits de la lliga fins la fi del campionat. Amb 5 gols anotats va ser, a més, un dels màxims golejadors de l’ equip, sols per darrere de Rafa Belda i Sanjulián, que anotaren 6 gols.

Mauro Melo (Gandia, 1992). Davanter format en la pedrera del Gandia, debuta amb el primer equip en la temporada 2010/11 en el camp de la Santboiana. Participa en 25 partits en la present temporada i es consolida com un jugador important. En la campanya 2012/13 fitxa per l’ Ilicitano, i posteriorment jugà dues temporades en Segona B amb l’ Ontinyent. Jugarà 4 temporades en dues etapes amb l’ Alzira en Tercera divisió, aconseguint bons registres golejadors i un ascens a Segona RFEF en la temporada 2020/21. Torna al Gandia en la temporada 2021/22, aconseguint l’ històric ascens a Tercera RFEF davant el Buñol. Després de 2 temporades amb el Gandia (2021-2023) fitxa per l’ Olímpic de Xàtiva, on jugarà 2 campanyes més. * Gandia B discret. El filial juga una nova temporada en Primera Regional, ara amb l’ objectiu clar de lluitar per l’ ascens, dins de la corrent d’ ambició provocada per l’ arribada del nou president Benjamín Sanz. L’ equip té la particularitat de comptar a les seues files amb tres fills d’ il.lustres ex-jugadors blanc-i-blaus dels 80-90: Joan, Francesc i Mauro Melo, fills, respectivament, de Juárez, Franco Borràs i César Melo. El Gandia B comencarà la lliga amb força, situant-se en les primeres posicions de la taula, però la greu crisi institucional i esportiva del club, i les aparicions amb el primer equip de Vaello, Francesc i, especialment, de Mauro Melo, restaran potencial a un equip que finalitzarà la Lliga en una discreta sisena posició, a anys llum de la lluita per l’ ascens.

D’ esquerra a dreta Vaello, Joan, Iborra, Camacho, Sellens, Chova, Francesc i Mauro Melo. Son alguns dels integrants del Gandia B que, malgrat les expectatives, finalitzarà la Lliga sense pena ni gloria. (Fotografia Levante Emv-La Safor-Ximo Ferri/Arxiu Històric Gandia). * Ascens del Juvenil. Una altra de les poques alegries de la temporada va ser l’ ascens a Lliga Nacional de l’ equip juvenil. El Gandia, entrenat per Alberto Gregori, va superar en la promoció d’ ascens el Vall d’ Uixó, en primera ronda, i l’ Inmaculada CF d’ Alacant en la eliminatòria final. Els gandians van aconseguir l’ ascens després de derrotar, al partit decisiu disputat a Alacant, l’ Inmaculada, aconseguint la victòria per 1-2 (gols d’ Ángel). En l’ anada els blanc-i-blaus havien guanyat per 1-0. D’ aquesta manera, 6 temporades després, el Gandia tornarà a la Lliga Nacional.

El Gandia Juvenil celebra a Alacant l’ ascens de categoria. (Fotografia Levante-Emv La Safor/Arxiu Històric Gandia).
ORGANIGRAMA
PRESIDENT JULIO SANTANDREU-JESÚS SENDRA ENTRENADOR VICENTE MEDINA-JESÚS MORATAL-OSCAR FERNÄNDEZ PJ (Partits jugats) PC (Partits complets) G (Gols). Estadístiques sobre 38 partits de lliga.
PORTERS PJ PC G PROCEDÈNCIA TEMPORADA REGUERO 11 11 14 FERROL 2010-11 BURGUERA 21 21 26 CATARROJA 2009-10 DANI VAELLO 2 2 4 GANDIA B 2008-09 GERARDO 4 4 5 MELILLA 2011-12 DEFENSES BERNA BALL. 34 31 0 ALCOYANO 2011-12 ROMERA 36 34 2 LEVANTE B 2008-09 AICART 29 15 0 PONTEVEDRA 2011-12 LOREN 31 9 2 RAYO B 2011-12 JOSÉ RUIZ 23 14 0 ZARAGOZA B 2011-12 VERDÚ 31 27 2 VILA-REAL C 2010-11 GARRIDO 21 13 1 ALCOYANO 2009-10 DANI FERNAN. 14 6 0 ALCOYANO 2011-12 KIKO ALARCON 16 10 0 TERUEL 2011-12 MIGCAMPISTES SANJULIÁN 30 25 6 FERROL 2009-10 CARRILLO 31 17 0 LA NUCIA 2009-10 DENIS 17 8 0 ALAVÉS 2011-12 FRANCESC 6 0 0 GANDIA B 2011-12 GERVASIO 13 1 1 DÉNIA 2011-12 ISMAEL 9 2 1 CATARROJA 2011-12 ALONSO 3 0 0 CREVILLENT 2011-12 APARISI 1 0 0 GANDIA B 2011-12 RAMIRO 1 0 0 GANDIA B 2011-12 DAVANTERS RAFA BELDA 37 14 6 DÉNIA 2011-12 ONCINA 1 0 0 ELDENSE 2011-12 DIABY 2 0 0 – 2011-12 PIÑOL 3 0 0 MAR MENOR 2011-12 TIMPANARO 5 0 0 VÉLEZ 2011-12 TOLEDO 12 10 2 CEUTA 2011-12 MAURO MELO 25 4 5 GANDIA B 2010-11 TITO 29 10 3 RAYO B 2011-12 KIKO LACASA 17 3 0 Sense equip 2010-11 VERDÉS 16 4 2 LA NUCIA 2010-11 ALTES: Óscar Fernández (entrenador, Asteras Trípolis), Gerardo (Melilla), Berna Ballester (Alcoyano), Jose Ruiz (Zaragoza B), Aicart (Pontevedra), Loren i Tito (Rayo Vallecano B), Rafa Belda (Dénia), Denis (Alavés B), Kiko Alarcón (Teruel), Dani Fernández (Alcoyano), Gervasio i Rafa Belda (Dénia), Ismael (Catarroja), Mauro Melo, Francesc Borràs, Rubén Ramiro i Jordi Aparisi (Gandia B),Alonso (Crevillent), Oncina (Eldense), Diaby, Piñol (Mar Menor), Timpanaro (Béziers), Toledo (Ceuta).
BAIXES: Casanova (Gandia B), Pereira (La Roda), Lanchazo, Mauro Fanari, Elíes Blasco (Talavera), Iborra, Alexis Villar (Huracán), Jonathan (Tudelano), Miñana, Palonés, Etzieder (Izarra), Adrián, Jorge Diaz, Álvaro Rosa (Levante), Omar Garcia (SD Logroñés), Vidovic, Hernández (Huracán), Cristian Sánchez (Constància), Ruben Sánchez (Villanovense), Sergio Floro (Olímpic).
PRETEMPORADA RS UD BARRIO DEL CRISTO-CF GANDIA 0-1 ELCHE CF-CF GANDIA 3-1 CD LLOSA-CF GANDIA 0-1 ALBORAIA UD-CF GANDIA 1-1 SELECCIÓ AFE-CF GANDIA 2-1 LEVANTE UD B-CF GANDIA 0-1 AT.SAGUNTINO-CF GANDIA 0-0 CF GANDIA-MESTALLA CF 0-2 CF GANDIA-CD CONDE ?
SEGUNDA B GRUPO III
* Tercer nivell del futbol espanyol integrat per 4 grups de 20 equips.
* Del 21 d’agost 2011 al 15 de maig de 2012.
PARTICIPANTS

RESULTATS
J DATA PARTIT RS CL 1 21/08/11 Gandía-Sp.Mahonés 2-1 6 2 28/08/11 Ontinyent-Gandìa 0-2 4 3 04/09/11 Gandìa-At.Baleares 0-0 4 4 11/09/11 Olímpic-Gandia 1-1 4 5 18/09/11 Gandia-Mallorca B 0-2 8 6 25/09/11 Badalona-Gandia 1-0 11 7 02/10/11 Gandia-Zaragoza B 4-6 13 8 09/10/11 Reus-Gandia 0-0 13 9 16/10/11 Gandia-Dénia 0-1 15 10 23/10/11 Teruel-Gandia 2-1 17 11 30/10/11 Gandia-Hospitalet 0-1 17 12 05/11/11 Huracán-Gandia 1-1 18 13 13/11/11 Gandía-Manacor 4-1 15 14 19/11/11 Llagostera-Gandia 3-0 16 15 27/11/11 Lleida-Gandia 1-1 17 16 04/12/11 Gandia-Sant Andreu 1-0 14 17 11/12/11 Orihuela-Gandia 1-0 15 18 18/12/11 Gandía-Mestalla 0-0 15 19 08/01/12 Andorra-Gandia 1-1 16 20 15/01/12 Sp.Mahonés-Gandia 0-0 15 21 22/01/12 Gandia-Ontinyent 0-0 15 22 29/01/12 At.Baleares-Gandia 3-1 16 23 05/02/12 Gandia-Olímpic 2-1 16 24 12/02/12 Mallorca B-Gandia 1-0 16 25 19/02/12 Gandia-Badalona 1-1 16 26 26/02/12 Zaragoza B-Gandia 0-2 16 27 04/03/12 Gandia-Reus 0-1 16 28 11/03/12 Dénia-Gandia 3-2 16 29 18/03/12 Gandia-Teruel 2-2 16 30 21/03/12 Hospitalet-Gandia 2-0 16 31 25/03/12 Gandia-Huracan 0-3 17 32 01/04/12 Manacor-Gandia 0-2 17 33 08/04/12 Gandia-Llagostera 2-1 16 34 15/04/12 Gandia-Lleida 0-3 17 35 22/04/12 Sant Andreu-Gandia 1-1 17 36 29/04/12 Gandia-Orihuela 0-0 17 37 06/05/12 Mestalla-Gandia 2-0 17 38 13/05/12 Gandia-Andorra 1-2 18 CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 AT.BALEARES 72 38 21 9 8 65 39 2 ORIHUELA 68 38 18 14 6 50 33 3 HURACAN 66 38 18 12 8 48 30 4 BADALONA 65 38 18 11 9 48 26 5 Llagostera 64 38 18 10 10 44 28 6 Hospitalet 62 38 17 11 10 46 34 7 Lleida 59 38 16 11 11 50 40 8 Reus 57 38 15 12 11 43 37 9 Olímpic 57 38 15 12 11 41 28 10 Sant Andreu 53 38 14 11 13 47 44 11 Teruel 52 38 12 16 10 45 43 12 Mallorca B 51 38 14 9 15 49 47 13 Mestalla 50 38 13 11 14 52 54 14 Ontinyent 49 38 13 10 15 39 44 15 Dénia 47 38 13 8 17 39 38 16 ZARAGOZA B 44 38 11 11 16 46 60 17 ANOORRA 40 38 11 7 20 40 55 18 GANDIA 37 38 8 13 17 34 49 19 MANACOR 24 38 6 6 22 39 74 20 SP.MAHONÉS* 16 38 5 4 29 13 75 * L’ Sporting Mahonés es retira en la jornada 22. Des d’ eixa jornada tots els resultats de l’ equip es donaran com a perdedor per 0-2, a més es restaran tres punts en la classificació.
PROMOCIÓ D’ ASCENS: At.Baleares, Huracán, Orihuela i Badalona. PROMOCIÓ DE PERMANÈNCIA: Zaragoza B (es salva). DESCENS: Andorra, Gandia, Manacor i Sporting Mahonés.
CF GANDIA B
PRIMERA REGIONAL GRUP 6
* Del 18 de setembre de 2011 al 13 de maig de 2012.PARTICIPANTS
CF GANDIA B–CD NUEVO BENIDORM–UD ONDARENSE–CD DÉNIA B–CF MEDITERRANEO (Xàbia)–MUTXAMEL CF–CF BELLREGUARD–UD BENIOPA–ALICANTE CF B–CALPE CF–CF FINESTRAT–VILLAJOYOSA CF B–UD PORTUARIOS–UD OLIVA–MORAIRA CF–PLAYA DE SAN JUAN CF.RESULTATS
J RS PARTIT RS J 1 1-3 Alicante B-Gandia B 2-1 16 2 2-1 Gandia B-Mutxamel 1-1 17 3 2-1 Moraira-Gandia B 1-4 18 4 1-0 Gandia B-Vila-Joiosa B 3-0 19 5 2-1 N.Benidorm-Gandia B 2-2 20 6 1-0 Gandia B-Calpe 0-1 21 7 0-1 Mediterraneo-Gandia B 5-1 22 8 1-1 Gandia B-Portuarios 0-3 23 9 1-0 Gandia B-Beniopa 2-2 24 10 2-1 Dénia B-Gandia B 0-2 25 11 1-4 Gandia B-Finestrat 3-4 26 12 0-0 Oliva-Gandia B 1-1 27 13 – Gandia B descansa – 28 14 1-1 Bellreguard-Gandia B 1-0 29 15 2-0 Gandia B-Ondarense 0-2 30 CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 N.BENIDORM 64 28 20 4 4 53 21 2 ONDARENSE 62 28 20 2 6 58 27 3 Denia B 58 28 18 4 6 60 31 4 Mediterráneo 40 28 11 7 10 43 34 5 Mutxamel 39 28 11 6 11 45 45 6 Gandia B 37 28 10 7 11 37 39 7 Bellreguard 37 28 10 7 11 32 33 8 Beniopa 36 28 10 6 12 33 40 9 Alicante B 35 28 10 5 13 40 48 10 Calpe 35 28 10 5 13 37 31 11 Finestrat 34 28 9 7 12 47 58 12 Vilajoiosa B 34 28 11 1 16 35 47 13 PORTUARIOS 33 28 9 6 13 35 46 14 OLIVA 31 28 9 4 15 30 44 15 MORAIRA 17 28 4 5 19 22 63 – El Playa de San Juan es retira.
ASCENS: Nuevo Benidorm. PROMOCIÓ D’ ASCENS: Ondarense (ascen). DESCENS: Portuarios, Oliva i Moraira.
-
2010/2011. RETORN POSITIU A SEGONA B.
FETS DESTACATS
* APLEG, llums i ombres. L’ arribada d’ APLEG posa ordre en els comptes del CF Gandia. S’ arriva a un acord molt important amb Hisenda, ajornant el pagament en 5 anys de la meitat del deute (el total ascendeix a 300.000 euros), a raó de 30.000 euros a l’ any. Esta gestió servirà per a trencar l’ embargament que impedia el Gandia rebre subvencions de l’ administració pública i altre tipus d’ ingressos. L’ ascens a Segona B en La Roda suposa un rellançament esportiu del club, encapçalat des de març de 2010 per Julio Santandreu. El primer pas per jugar en la nova categoria serà abonar els deutes al planter de la temporada 2009-10, un tràmit gens fàcil. L’ aportació econòmica personal del directiu Vicent Escolano serà decisiva per aconseguir l’ objectiu. No obstant això, algunes decisions provocaran controvèrsia i generaran tensió dins d’ APLEG. Marcos Estruch, que tenia un contrat firmat amb Dionisio Ollero per a ser el director esportiu, és destituit poc després d’ocupar el càrrer, i readmés, finalment, al mes de setembre. Però la principal polèmica de la pretemporada arriva amb el fitxatge del nou entrenador, després que el tècnic de l’ ascens, Toni Seligrat, no accepte continuar amb el Gandia i fitxe amb l’ Olimpic de Xàtiva d’ Alfonso Rus.

Planter CF Gandia 2010/11. D’ esquerra a dreta.
DALT: Burguera, Sanjulián, Omar, Verdés, Rubén Sánchez, Adrián, Villar, Garrido, Jonathan, Lanchazo, Cristian Sánchez i Regueiro.
AL MIG: Paquito (utiller), Mauro Fanari, Gomar (Preparador Físic), Medina (Entrenador), Liduvina Gil (Regidora d’ Esports), Santandreu (President), Pedro Herraiz (Segón Entrenador), Ignacio Català (Segón Entrenador), Dani Bodí (Fisioterapeuta), Rigo (Utiller) i Ximo (Utiller).
BAIX: Álex Bertó, Jorge Díaz, Etzieder, Miñana, Hernández, Sergio Floro, Pereira, Carrillo, Palonés, Alvaro Rosa, Verdú i Romera.* El cas Agresta. Nelson Agresta és l’ aposta personal del president Julio Santandreu per a entrenar el CF Gandia. Es tracta d’ un ex-jugador internacional uruguaià completament desconegut al futbol espanyol, que vé d’ entrenar al futbol xinés. El problema afegit a la nul.la esperiència en la Segona B d’ Agresta és que no té la titulació per entrenar en categoria nacional, i s’ ha de fitxar a Pedro Herraiz, entrenador de Primera Regional, per actuar com assesor esportiu i posar el titol. La Federació Espanyola, finalment, no donarà el vistiplau a aquesta jugada i el Gandia, a falta de dues setmanes per al començament del campionat, haurà de buscar un nou entrenador. Sonen els noms de Yoyo Ocaña, ex-Olímpic, i de Fernando Maestre, ex-Alzira, però finalment el Gandia apostarà per Vicente Medina, que ve d’ entrenar al Burjassot en Tercera Divisió. Medina serà presentat com nou entrenador del Gandia el 6 d’ agost.

VICENTE MEDINA Berlanga (València, 1964). Ex-entrenador de la pedrera del Levante UD, arriba al Gandia procedent del Burjassot de Tercera Divisió. Medina, presentat en substitució d’ Agresta dues setmanes abans del començament oficial de la temporada, amb la eliminatòria de Copa davant el Sant Andreu, realitzarà un gran treball, aconseguint la permanència de manera solvent. Després de renovar per a la temporada 2011/12, els resultats negatius provocaran la seua destitució en la jornada 9. Tornarà al Gandia, en Tercera Divisió, en la temporada 2012/13. * Salvar la categoria. Després de diverses negociacions amb jugadors de la temporada passada, algunes d’ elles certament difícils, continua una part important de l’ equip titular que aconseguí l’ ascens: Burguera, Jonathan, Eztieder, Romera, Sanjulián, Garrido i Floro. Arriven especialment futbolistes amb experiència en la Segona B com Reguero, Pereira, Rubén Sanchez, Omar García, Álvaro Rosa o Hernández, i també jugadors destacats de Tercera Divisió com l’ argentí Mauro Fanari, Verdés, Verdú i Cristian. Posteriorment, en gener, causen baixa Omar i Mauro, i tornen Elíes i Kiko Lacasa (1 any i mig després de penjar les botes). Amb un dels pressupostos més baixos del grup i una economia molt ajustada, l’ objectiu, en el retorn del Gandia a la Segona B, deu temporades després, no pot ser un altre que mantindre la categoria.
* Reforma del Guillermo Olagüe. La pretemporada i el començament del campionat estaran condicionats per importants obres a l’ estadi gandià. Es tracta de la rehabilitació de la coberta de la Tribuna, molt deteriorada, i la renovació de vestuaris, servicis, bar i dependències del club (oficina, sala de reunions, etc.). Les obres estaran firmades per l’ arquitecte Javier Olagüe, fill de Guillermo Olagúe, històric ex-president i artífex de la construcció de l’ estadi en la dècada dels seixanta. S’ especula amb la possibilitat que el Gandia comence el campionat jugant en un altre camp, però finalment s’ optarà per utilitzar l’ estadi, obrint sol la grada de General i clausurant la Tribuna, i habilitant els vestidors del pavelló municipal per als jugadors i àrbitres.

Imatge curiosa de la improvisada llotja d’ autoritats que es va crear en la grada de Preferent. Les obres de rehabilitació de la coberta de la Tribuna van provocar el seu tancament durant gran part del campionat. (Fotografia Levante EMV/Arxiu Històric). * Gran començament, bona temporada. La lliga comença amb derrota a casa davant el Benidorm, però prompte l’ equip agafa una dinàmica de resultats molt positiva que el converteix en la revelació del campionat. Així, en la jornada 12 el Gandia derrota al Guillermo Olagüe l’ Ontinyent per 1-0, i després d’ acumular 7 partits sense perdre aconsegueix entrar en la zona de promoció d’ ascens ocupant la quarta posició de la taula. El Gandia de Vicent Medina està lluny de fer un futbol espectacular i ofensiu, però aprofita molt bé les seues armes: una sòlida defensa i una rendibilitat molt gran als pocs gols que marca. No obstant això, amb el pas de les jornades el Gandia es sitúa al seu lloc reial en la classificació, en la zona temperada, lluny dels llocs de privilegi però, el que es més important, també dels llocs del descens. Després de sumar tres victòries consecutives davant Ontinyent, Castelló i Alcoyano en la part final del campionat, el Gandia, a falta de 5 jornades, està virtualment salvat i lluita, fins i tot, per finalitzar el campionat entre els 7 primers i aconseguir la classificació per a disputar la Copa del Rey. Finalment, amb la tranquilitat per la permanència, i amb el problema recurrent del retard en el pagament de les mensualitats als jugadors, l’ equip baixa la intensitat i protagonitza un sprint final fluix (1 empat i 4 derrotes), que el deixaran en la catorzena posició final, que, en cap cas, no pot enterbolir una temporada molt notable.

Víctor PEREIRA, lateral esquerre natural d’ Almansa, va jugar en els filials de l’ Albacete, València i Real Madrid. Procedent del Guijuelo, de Segona B, va ser un dels fitxatges més rentables de la temporada. El Gandia va intentar la seua renovació, però finalment va fitxar per La Roda en la temporada 2011/12.
*** UN PARTIT PER AL RECORD ***


CD ALCOYANO CF GANDIA 0 1 10 d’ abril de 2011. Jornada 33. El Collao (Alcoi). Gandians i alcoians es tornen a enfrontar en Segona B quasi 20 anys després (el darrer enfrontament en la categoria va tindre lloc en la temporada 1991/92). El Gandia afronta el partit pletòric de moral, després de guanyar consecutivament en Ontinyent, i a casa al Castelló, i conscients que una nova victòria pot servir per certificar pràcticament la permanència a falta de 5 jornades. L’ Alcoyano, per la seua banda, era el tercer classificat i lluitava per jugar la promoció d’ ascens, però arrossegava 3 jornades sense guanyar. El partit es va resoldre en la segona meitat amb un gol del Gandia que arribava en el millor moment de l’ Alcoyano, quan més dominaven els locals i quan Carlos Burguera era el millor del partit per les seues intervencions en la porteria. En el minut 65 un fort xut d’ Álvaro Rosa era rebutjat pel guardameta alcoianista (i ex-gandià) Maestro, arribant el baló a peus de Sergio Floro, que enviaba al fons de la xarxa. Rubén Sánchez, poc després, va estar a punt de fer el 0-2, però el seu fort llançament es va estavellar contra el travesser. L’ Alcoyano buscà l’ empat, però el marcador no es va alterar. Amb el final del partit el Gandia celebrava la permanència virtual, i l’ afició alcoianista lamentava una derrota que anava a costar-li el càrrec al seu entrenador, Paco López.
ALINEACIONS
ALCOYANO: Maestro, Pina, Fernando Martín, Ballester, Devesa, Álvaro, Diego, César Remón, Olcina (Fabiani 65′), Gato (Jorge Giménez 65′) i Paco Esteban.
GANDIA: Burguera, Villar (Álvaro Rosa 61′), Romera, Garrido, Verdú, Pereira, Cristian, Ruben Sanchez (Verdés 83′), Sanjulián, Etzieder i Sergio Floro (Carrillo 76′).
GOL: Sergio Floro 65′.
ÀRBITRE: Lopez Martinez.
Una Imatge de l’ Alcoyano-Gandia. El navarrés Etzieder, amb uniforme taronja, es troba envoltat de jugadors de l’ Alcoyano. (Fotografia Ciudad de Alcoy-Juan Sanz/Bivia).
* Copa davant el Sant Andreu. El titol de campió de la temporada passada dona la classificació per a tornar a disputar la Copa del Rey. El Gandia s’ enfrontarà en la primera ronda davant l’ històric UE Sant Andreu de Barcelona. En l’ eliminatòria, disputada a partir únic al Guillermo Olagüe el 22 d’ agost, s’ imposarà l’ equip Català per 1-2 en un disputat partit. Jonathan avançà el Gandia en la primera meitat, i Rubén Sánchez al minut 60 tingué una clara ocasió per fer el 2-0, però poc després, en 7 minuts inspirats, el Sant Andreu anava a capgirar el marcador amb els gols de Blanco i Joel (minuts 67 i 75) que deixaven fòra de la competició els gandians en la seua darrera participació de la història en la competició del k.o. El Gandia va participar, posteriorment, en la Copa Federació, caiguent també a les primeres de canvi, per penals, davant el Crevillent de Tercera Divisió.
* Muiño preocupa. Al mes d’ abril, amb l’ equip salvat, el CF Gandia rep una notificació de la Seguretat Social on s’ informa de la demanda presentada per l’ ex-jugador Muiño. El jugador vasc reclama una invalidesa total per una lesió que va patir jugant amb el Gandia en la temporada 2008/09. La directiva blanc-i-blava reacciona amb sorpresa i assegura que disposa d’ un certificat mèdic on s’ acredita l’ alta del jugador. Els advocats del club confien en una resolució favorable…

Últim partit de lliga. 15 de maig de 2011. Gandia-Sporting Mahonés. D’ esquerra a dreta: Sanjulián, Burguera, Rubén Sánchez, Garrido, Verdés i Jonathan; Hernández, Villar, Pereira, Romera i Eztieder. * Torró alcalde. El 22 de maig de 2011 Arturo Torró, candidat del PP, guanya les elecciones municipals amb majoria absoluta i és proclamat nou alcalde de Gandia en substitució de Jose Manuel Orengo (PSOE). Marcos Estruch es converteix en Director Municipal d ‘ Esports i abandona la direcció esportiva d’ un Gandia que finalitza la temporada, novament, amb moltes dificultats econòmiques: el club ha de pagar 160.000 euros als futbolistes abans del 31 de juny si vol conservar la categoria. Davant aquesta situació, el nou alcalde prendrà el control del club, desplaçant Julio Santandreu i APLEG, coneguts per la seua especial sintonia amb l’ anterior govern. Comença una nova era al CF Gandia.
* Els millors. El veterà migcampista valencià Hernández va ser el jugador amb més minuts del campionat, amb 3.270 minuts jugats i sent titular en 38 dels 39 partits de Lliga i Copa del Rey. Altres jugadors que sobrepassaren la barrera dels 3.000 minuts van ser Romera i Pereira. El jugador revelació i màxim golejador de l’ equip va ser Verdés, que va aconseguir 7 gols en Lliga, seguit de Sergio Floro amb 6 gols.

Nacho VERDÉS. Format en la pedrera del Levante, es fill i nebot, respectivament, de dos mítics jugadors dels 80-90: el porter Verdés i el davanter Cazaurang. Procedent de La Nucia, de Tercera Divisió, va aconseguir ser màxim golejador de l’ equip. Va seguir amb el Gandia en la temporada 2011/12, però en gener va deixar el club per fitxar per un club austríac. * El filial. El Gandia B, entrenat per Suso Monzó, disputa una nova temporada en la Primera Regional amb l’ objectiu de lluitar en la zona capdavantera de la classificació. Els joves gandians realitzen una bona temporada, però no serà suficient per lluitar per l’ ascens donat que Rayo Ibense i Contestano imposen un fort ritme des d’ el començament de la lliga, que no dona opció a un filial blanc-i-blau que finalitza la lliga quart classificat, però lluny de l’ ascens.

CARLOS BURGUERA (Gandia,1982). Una de les grans promeses del futbol gandià dels 90, va fitxar pel Real Madrid en categoria infantil, passant posteriorment pel juvenil del València CF. En la temporada 2002/03 debuta amb el primer equip del CF Gandia, en Tercera Divisió. Jugarà posteriorment en Segona B amb el Benidorm, Ontinyent i Orihuela. Arriva en la temporada 2009/10 procedent del Catarroja, aconseguint l’ ascens a Segona B en La Roda. Jugarà amb el Gandia fins la temporada 2012/13.
ORGANIGRAMA
PRESIDENT JULIO SANTANDREU ENTRENADOR NELSON AGRESTA-VICENTE MEDINA PJ (Partits jugats) PC (Partits complets) G (Gols). Estadístiques sobre 38 partits de lliga, 1 partit de Copa del Rey i 2 partits de Copa Federació.
PORTERS PJ PC G PROCEDÈNCIA TEMPORADA REGUERO 28 28 29 FERROL 2010-11 BURGUERA 13 12 19 CATARROJA 2009-10 DANI VAELLO 1 0 0 GANDIA B 2008-09 CASANOVA 0 0 0 GANDIA B 2010-11 DEFENSES PEREIRA 35 29 2 GUIJUELO 2010-11 IBORRA 0 0 0 GANDIA B 2010-11 LANCHAZO 2 2 0 MONTCADA 2010-11 VILLAR 20 7 1 TENERIFE B 2010-11 VERDÚ 22 17 0 VILA-REAL C 2010-11 GARRIDO 25 16 0 ALCOYANO 2009-10 JONATHAN 32 25 3 OSASUNA B 2009-10 MIÑANA 0 0 0 GANDIA B 2009-10 ROMERA 38 33 0 LEVANTE B 2008-09 PALONÉS 3 2 0 GANDIA B 2009-10 MIGCAMPISTES OMAR GARCÍA 17 1 0 ROTHERHAM 2010-11 VIDOVIC 0 0 0 – 2010-11 HERNÁNDEZ 37 33 0 PUERTOLLANO 2010-11 RUBÉN S. 30 3 3 ONTINYENT 2010-11 CRISTIAN S. 34 24 4 LA NUCIA 2010-11 ÁLVARO ROSA 36 17 4 VALÈNCIA B 2010-11 JORGE DÍAZ 3 1 0 GANDIA B 2008-09 SANJULIÁN 32 27 5 FERROL 2009-10 CARRILLO 36 10 0 LA NUCIA 2009-10 ETZIEDER 37 15 3 SESTAO 2009-10 ADRIÁN M. 3 1 0 CIUDAD GAND 2010-11 DAVANTERS MAURO FANARI 10 0 0 LA RODA 2010-11 MAURO MELO 1 0 0 GANDIA B 2010-11 SERGIO FLORO 36 5 6 ALCALA 2009-10 KIKO LACASA 8 0 0 Sense equip 2010-11 VERDÉS 28 10 7 LA NUCIA 2010-11 ELIES BLASCO 5 0 0 TOLEDO 2008-09 ALTES: Reguero (Ferrol), Casanova, Iborra i Mauro Melo (Gandia B), Pereira (Guijuelo), Lanchazo (Montcada), Verdú (Vila-real C), Villar (Tenerife B), Omar García (Rotherham), Hernàndez (Puertollano), Rubén Sánchez (Ontinyent), Álvaro Rosa (València B), Adrián Martín (Ciudad de Gandia), Mauro Fanari (La Roda), Kiko Lacasa (sense equip), Cristian Sánchez i Verdés (La Nucia), Vidovic.
BAIXES: Roberto Páramos, Aguilera (Burjassot), Naveiro (retirat), Rivera (Alzira), Germán, Peñarrubia, David Ollero, Marcos Estruch (retirat).
PRETEMPORADA
DATA AMISTOSOS RS 03-08-10 RIBARROJA-GANDIA 0-1 06-08-10 ELDENSE-GANDIA 0-2 10-08-10 LA GINETA-GANDIA 4-2 13-08-10 BURJASSOT-GANDIA 2-1 17-08-10 GANDIA-VILLAJOYOSA ?
SEGUNDA B GRUPO III
* Tercer nivell del futbol espanyol integrat per 4 grups de 20 equips.
* Del 29 d’agost 2010 al 15 de maig de 2011.
PARTICIPANTS

RESULTATS
J DATA PARTIT RS CL 1 29/08/10 Gandia-Benidorm 0-1 17 2 05/09/10 Teruel-Gandia 0-1 8 3 12/09/10 Gandia-Alicante 1-1 10 4 18/09/10 Alzira-Gandia 1-2 5 5 22/09/10 Orihuela CF-Gandia 2-0 9 6 26/09/10 Gandia-Mallorca B 1-1 12 7 03/10/10 L’Hospitalet-Gandia 1-1 10 8 10/10/10 Gandia-Sabadell 1-0 7 9 17/10/10 Gramanet-Gandia 0-1 6 10 24/10/10 Gandia-At.Baleares 1-0 4 11 31/10/10 Sant Andreu-Gandia 1-1 5 12 07/11/10 Gandia-Ontinyent 1-0 4 13 14/11/10 Castellón-Gandia 2-0 5 14 21/11/10 Gandia-Alcoyano 0-1 7 15 28/11/10 Dénia-Gandia 2-1 8 16 05/12/10 Gandia-Santboià 1-0 7 17 12/12/10 Lleida-Gandia 2-1 11 18 19/12/10 Gandia-Badalona 0-0 10 19 02/01/11 Sp.Mahonés-Gandia 1-1 9 20 09/01/11 Benidorm-Gandia 1-1 10 21 16/01/11 Gandia-Teruel 1-0 8 22 23/01/11 Alicante-Gandia 3-0 9 23 30/01/11 Gandia-Alzira 1-1 10 24 06/02/11 Gandia-Orihuela 3-1 10 25 13/02/11 Mallorca B-Gandia 0-0 9 26 19/02/11 Gandia-Hospitalet 1-1 9 27 27/02/11 Sabadell-Gandia 2-2 10 28 06/03/11 Gandia-Gramenet 1-4 11 29 13/03/11 At.Baleares-Gandia 4-1 13 30 20/03/11 Gandia-Sant Andreu 1-1 13 31 27/03/11 Ontinyent-Gandia 0-1 11 32 03/04/11 Gandia-Castelló 2-0 10 33 10/04/11 Alcoyano-Gandia 0-1 9 34 17/04/11 Gandia-Dénia 0-0 10 35 21/04/11 Santboià-Gandia 3-2 11 36 01/05/11 Gandia-Lleida 2-5 12 37 08/05/11 Badalona-Gandia 2-1 12 38 15/05/11 Gandia-Sp.Mahonés 0-1 14 CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 SABADELL 69 38 19 12 7 42 24 2 BADALONA 65 38 17 14 7 40 26 3 ALCOYANO 63 38 17 12 9 46 32 4 ORIHUELA 63 38 17 12 9 41 30 5 Lleida 60 38 17 9 12 46 30 6 Hospitalet 60 38 16 12 10 58 34 7 Sant Andreu 55 38 13 16 9 37 29 8 Denia 55 38 14 13 11 34 38 9 Alicante 53 38 12 17 9 40 32 10 Castellón 53 38 15 8 15 39 42 11 Ontinyent 51 38 14 9 15 35 32 12 Teruel 50 38 12 14 12 37 32 13 At.Baleares 49 38 11 16 11 43 38 14 Gandia 49 38 12 13 13 36 45 15 Sp.Mahonés 45 38 12 9 17 35 54 16 BENIDORM 42 38 10 12 16 32 45 17 ALZIRA 40 38 8 16 14 34 40 18 GRAMENET 36 38 10 6 22 37 67 19 MALLORCA B 34 38 7 13 18 36 48 20 SANTBOIÀ 28 38 7 7 24 35 65 PROMOCIÓ D’ ASCENS: Sabadell, Badalona, Alcoyano i Orihuela (Ascens Sabadell i Alcoyano). PROMOCIÓ DE PERMANÈNCIA: Benidorm (descen).DESCENS: Alzira, Gramenet, Mallorca B i Santboià. Alacant, Lleida i Castelló patiran un descens administratiu a Tercera Divisió.
COPA DEL REY
RD DATA PARTIT RS 1 22-08-2010 GANDIA-SANT ANDREU 1-2 ALINEACIONS
GANDIA-SANT ANDREU (1-2). Estadi Guillermo Olagüe.
GANDIA: Burguera, Romera, Pereira, Jonathan, Cristian, Hernández (Carrillo 83′), Sergio Floro (Mauro Fanari 77′), Sanjulián, Rubén Sanchez, Álvaro Rosa i Etzieder (Omar 77′).
GOLS: 1-0 Jonathan 44′, 1-1 Blanco 68′ 22′, 1-2 Joel 75′.
COPA FEDERACIÓ
RD DATA PARTIT RS 1 24-11-2010 CREVILLENT-GANDIA 2-1 01-12-2010 GANDIA-CREVILLENT 1-0 Classificat després d’ una pròrroga i penals (2-4) el Crevillent.
CF GANDIA B
PRIMERA REGIONAL GRUP 6
* Del 19 de setembre de 2010 al 15 de maig de 2011.PARTICIPANTS
CF GANDIA B–CD CONTESTANO–RAYO IBENSE CF–UD ONDARENSE–UD PORTUARIOS–CF LA NUCIA B–CALPE CF–CD DÉNIA B–ATZENETA UE–UD OLIVA–FUNDACION BENIDORM CF–UD BENIOPA–CF MORAIRA–VILLAJOYOSA CF B–CD XERACO–CF ALFÀS DEL PI.RESULTATS
J RS PARTIT RS J 1 3-0 Contestano-Gandia B 2-2 16 2 0-0 Gandia B-Xeraco 1-0 17 3 1-2 Atzeneta-Gandia B 2-4 18 4 2-0 Gandia B-Portuarios 0-0 19 5 0-0 Oliva-Gandia B 2-3 20 6 3-0 Gandia B-Dénia B 1-2 21 7 1-2 Rayo Ibense-Gandia B 1-0 22 8 0-0 Gandia B-Alfàs del Pi 3-0 23 9 1-2 Vila-Joiosa B-Gandia B 1-4 24 10 1-1 Gandia B-Calpe 2-2 25 11 2-1 Gandia B-Beniopa 2-1 26 12 1-0 Ondarense-Gandia B 0-0 27 13 0-5 Gandia B-La Nucia B 2-1 28 14 1-2 F.Benidorm-Gandia B 0-3 29 15 3-0 Gandia B-Moraira 4-1 30 CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 CONTESTANO 66 30 20 6 4 84 40 2 RAYO IBENSE 66 30 20 6 4 51 18 3 Ondarense 60 30 18 6 6 63 33 4 Gandia B 59 30 17 8 5 50 30 5 Portuarios 55 30 17 4 9 54 32 6 La Nucia B 41 30 11 8 11 50 47 7 Calpe 41 30 12 5 13 50 54 8 Denia B 39 30 11 6 13 47 51 9 Atzeneta 38 30 11 5 14 44 46 10 Oliva 35 30 9 8 13 46 64 11 F.Benidorm 35 30 9 8 13 45 45 12 Beniopa 33 30 9 6 15 28 40 13 Moraira 32 30 8 8 14 47 58 14 Vila-joio.B 30 30 8 6 16 35 44 15 XERACO 26 30 7 5 18 39 81 16 ALFÀS 15 30 4 3 23 25 75 ASCENS: Contestano i Rayo Ibense. DESCENS: Xeraco i Alfàs del Pi.
-
BONET. L’ ESCUT AL COR (35).
Lateral dret i capità del CF Gandia en la dècada dels cinquanta, va portar la samarreta blanc-i-blava durant 12 temporades. Va viure dos ascens consecutius i va formar part de l’ equip que debutà en Tercera Divisió en la temporada 1953/54. Ídol de l’ afició del Mondúber, va ser l’ únic jugador gandià que es va consolidar en un equip professional que va disputar dues promocions d’ ascens a Segona Divisió.

TRAJECTÒRIA
CF GANDIA (1946-1948)
UD Oliva (1949/1950)
CF GANDIA (1950-1960)Francisco BONET Gascó, conegut també amb el malnom de Mona, apareix en la llista de jugadors que participaren en la primera temporada de vida del CF Gandia (1946/47). En eixa campanya fundacional va intervindre en 5 partits, que es convertiran en 25 en la següent temporada (1947/48). No hi ha massa dades sobre la campanya 1948/49, però, després de jugar una temporada amb la UD Oliva (1949/50), Bonet regresa al Gandia en la temporada següent consolidant-se com un jugador clau. La seua participació, en efecte, en la temporada 1950/51, es resum en 36 partits jugats entre amistosos i partits oficials de Segona Regional i del Campionat d’ Espanya d’ Aficionats, sent el segón jugador amb més partits disputats, sols per darrere de Miñana i empatat amb Simó. El Gandia milita des de la seua fundació en Segona Regional i intenta, infructuosament, donar el salt a Primera Regional. Però, per fi, en la campanya 1951/52, s’ aconsegueix l’ anhelat ascens després de disputar una lligueta de campions: el Gandia finalitza en segona posició per darrere de l’ Albalat i es queda, inicialment, sense premi (sols puja el primer), però les vacants que provoquen l’ ascens a Tercera de l’ Alzira i la renuncia del Segarra de la Vall d’ Uixó, permeten a Gandia i Burriana (tercer classificat) aconseguir el salt de categoria. En la campanya 1952/53 el Gandia, llançat, realitza una temporada espectacular i aconsegueix, malgrat ser debutant en la Primera Regional, el titol de campió, aconseguint la classificació per a disputar una nova lligueta d’ ascens, ara a la Tercera Divisió, davant el Cartagenera i el Yeclano, on Bonet és un dels jugadors indiscutibles en l’ onze titular. El Gandia finalitza tercer i es queda sense l’ ascens, però una nova vacant in extremis provocada per la retirada del Conquense, dies abans de començar la temporada 1953/54, permet els gandians aconseguir el segón ascens consecutiu i debutar en Tercera Divisió. El Gandia forma part del grup 5 enfrontant-se a equips valencians, murcians i manxegs en una categoria potent, d’ un nivell equivalent aproximadamentna l’ actual Segona RFEF. L’ equip blanc-i-blau obri el campionat al Monduber enfrontant-se davant el Levante UD, gran favorit, un 13 de Setembre de 1953. Els gandians perden per 0-1 i Bonet forma part de l’ onze d’ aquell equip històric. En aquella temporada formen part de l’ equip blanc-i-blau diversos jugadors gandians, com els veterans Alberto Pascual (porter), Segarra i Melo, el grauer Manolo, el nostre Bonet i un jove oliver anomenat Manolet, que serà rebatejat anys després com Manolo Mestre i jugarà amb el València i la Selecció. No obstant això, una temporada després, en una categoria exigent i pràcticament professional, sols quedarà Paco Bonet com a únic representant local d’ un equip integrat per jugadors de València que arriben procedents, majoritàriament, del Mestalla i Levante com Esparza, García Pajares, Paredes, Domínguez o Llopis, més alguns jugadors forans com el porter Barea, Ara o el madrileny Juanete (que va debutar en Primera Divisió amb el Real Madrid). Bonet, a més de referent en el lateral dret, és el capità del Gandia després de la retirada del mític Enrique Melo. El Gandia de mitjans i finals dels cincuenta, no sols es consolida en Tercera Divisió, sinó que fins i tot disputa dues promocions d’ ascens a Segona Divisió: en la primera (1955/56), elimina l’ Elx i el Mallorca, però cau en la final davant l’ Alacant; en la segona (1956/57) els blanc-i-blaus derroten l’ Atlético Baleares i l’ Iliturgi, però de nou l’ Alacant priva el Gandia de l’ ascens en la ronda final. Bonet és fixe en aquelles grans temporades per a l’ entrenador de l’ equip, Pepe Llopis, i integra un trio defensiu clàssic que completen Julito i Domínguez. A més, Bonet és l’ especialista de l’ equip en el llançament de penals. En la campanya 1959/60, Paco Bonet decideix penjar les botes, rebent un merescut honenatge per part l’ afició del Mondúber en un partit amistós disputat davant el València. Bonet, retirat del futbol, serà posteriorment un conegut pintor a Gandia.
GALERIA FOTOGRÀFICA

Temporada 1950/51. Camp El Collao d’ Alcoi. Bonet, després de jugar una temporada amb la UD Oliva, torna al Gandia i es consolida amb l’ equip titular. 
1952/53. Estadi El Almarjal (Cartagena). Bonet és un jugador fonamental en la promoció d’ ascens a Tercera davant el Cartagenera i el Yeclano. 
1953/54. Mondúber. El Gandia juga per primera vegada en Tercera Divisió amb diversos jugadors saforencs com Alberto Pascual, Melo, Manolo, Segarra, Mestre i el propi Bonet. En les següents temporades el nostre protagonista quedarà pràcticament com a únic jugador gandià de l’ equip. 
27 de Setembre de 1953. Mondúber. Dia històric, el Gandia rep l’Albacete i guanya per 3-1. És la primera victòria històrica del Gandia en Tercera. L’ absència de Melo provoca que Bonet siga el capità. En la fotografia, apareix Bonet intercanviant banderoles amb el capità de l’ equip manxeg. 
1955/56. Les Corts (Barcelona). Partit de desempat de la promoció d’ ascens davant el Real Mallorca. Bonet, especialista de l’ equip, llança un penal amb el seu característic golpeig de puntera. En aquesta ocasió el xut eixirà per damunt del travesser. No obstant això, el Gandia s’ imposarà per 3-1 i aconseguirà la classificació per a la següent ronda. (Fotografia Diari Baleares). 
24 de maig de 1960. Mondúber. Partit-honenatge a Paco Bonet (a la dreta de l’ imatge). El partit va comptar amb la presència d’ un convidat d’ honor, el jugador brasiler del València Walter, que va faltar en accident de tràfic 1 any després.
-
2009/2010. CAMPIONS DE LLIGA. ASCENS EN LA RODA. APAREIX APLEG.
🏆 Campió de lliga.
⬆️ Ascens a Segona B.
FETS DESTACATS
* Conflicte Ollero-Ajuntament. La temporada 2009/10 estarà marcada per la «guerra» entre Dionisio Ollero i l’ Ajuntament de Gandia. El club, que es troba en una situació econòmica límit, reclama una subvenció pendent de la temporada anterior de 189.000 euros i una altra de 200.000 euros per a la present campanya. El president gandià argumenta que la seua filiació politica (és un destacat membre del Partit Popular) li passa factura en l’ ajuntament, presidit per Jose Manuel Orengo (PSOE). El consistori, per la seua banda, explica que la greu crisi econòmica general impedix recolçar el club i ofereix sols 40.000 euros per a la temporada 2009/10 i el manteniment del Guillermo Olagüe, i critica, a més, la gestió d’ Ollero i el deute del club, una part molt important del qual és amb l’ administració pública: Seguretat Social i Hisenda. Un altre focus de tensió és la relació amb el Ciudad de Gandia, l’ emergent club de la ciutat que debuta esta temporada en Regional Preferent i que aspira a l’ ascens a Tercera Divisió. El CF Gandia mostra la seua disconformitat amb l’ ajuntament per la cesió al Ciudad de Gandia de l’ estadi blanc-i-blau. El Gandia reclama l’ ús exclusiu de l’ estadi Guillermo Olagüe, construït per l’ històric president en la dècada dels seixanta.

22-05-2010. Municipal de La Roda. Partit decisiu per l’ ascens. Amb inusual i curiós equipatge el Gandia va formar, d’ esquerra a dreta, amb: Sanjulián, Burguera, Carrillo, Naveiro, Garrido, Jonathan i Elíes; Sergio Floro, Etzieder, Aguilera i Romera. (Fotografia Les Penyes/ Àlex Oltra ). * Novetats importants. Malgrat la delicada situació del club, el Gandia presenta un planter potent per tractar de lluitar de nou per l’ ascens. Pascual Sendra és el secretari tècnic i Seligrat continua com entrenador, però marxen jugadors importants com el porter Garrido, Seco o Cristian Vidal, mentre Kiko Lacasa decideix retirar-se del futbol. No obstant això, el Gandia presenta noms ilustres, amb molta experiència en Segona B, com el migcampista Sanjulián o el defensa central Garrido, tota una institució en l’ Alcoyano. A més, torna a casa per defensar la porteria el gandià Carlos Burguera, després de fer una bona temporada amb el Catarroja, i també el xeraquer Carrillo, procedent de La Nucia. Sergio Floro, procedent de l’ Alcalá arriba per reforçar la davantera, així com dos jugadores navarresos que donaran un bon rendiment: el defensa central Jonathan i el migcampista Etzieder. En gener, una lesió de Burguera provoca el fitxatge del porter galleg Roberto Páramos.

Luis Eduardo SANJULIÁN. Va nàixer a València i es va formar en la pedrera del València CF. Després de nombroses temporades jugant en Segona B amb el València B, Hércules, Algeciras i Terrassa, arriba al Gandia, amb 31 anys i procedent del Ferrol, per a reforçar el mig del camp. Jugarà tres temporades amb el CF Gandia (2009-2012) i, posteriorment, amb l’ Huracán, Olímpic i La Nucia, penjant les botes amb 39 anys. * APLEG. L’ Associació d’ Amics per l’ Esport Gandià és un grup d’ aficionats blanc-i-blaus, entre els quals es troben noms ilustres com Juan Miguel Lloret (president de l’ Associació), Miguel Ángel Picornell, Rafa Nogueroles o Jesús Sendra. APLEG presenta un pla de viabillitat econòmica per al CF Gandia i tracta de ser una alternativa a la presidència d’ un Dionisio Ollero molt desgastat després de 12 temporades al capdavant del club. APLEG serà una proposta il.lusionant per tractar de solucionar la delicadíssima situació econòmica del Gandia.

Defensa Central aguerrit i amb una dilatada experiència en la Segona B, Luis Miguel GARRIDO és una de les incorporacions més importants de la temporada. Natural de Valladolid i format en la pedrera de l’ equip pucelà, va debutar en Primera Divisó amb el Real Valladolid en la temporada 1991/92, amb sols 19 anys. Ídol de l’ afició de l’ Alcoyano, on va jugar durant 5 temporades, arriba a Gandia amb 37 anys per donar seguretat i experiència a la rereguarda gandiana. * Campions de lliga. El començament de lliga no serà gens fàcil per al Gandia. A l’ equip li costarà arribar a la zona de promoció, i no serà fins a la fi de la primera volta quan aconseguirà encadenar 6 victòries en 7 jornades, postulant-se per fi com a clar candidat a ocupar un lloc en la zona capdavantera. No obstant això, al mes de febrer s’ encenen les alarmes. Els jugadors acumulen 3 mesos d’ impagaments i la incertessa sobre el futur del club afectarà, inevitablement, el seu rendiment: el Gandia pateix una ratxa de 6 jornades sense guanyar i queda fòra dels llocs de promoció. Afortunadament, l’ aparició d’ APLEG, amb la candidatura de Julio Santandreu com a futur president, dona confiança als jugadors, que reaccionen a temps. En la jornada 29 el Gandia aconseguix una victòria importantíssima al Luis Súñer davant el líder Alzira (1-3), que marca un punt d’ inflexió determinant: el Gandia realitzarà un gran final de temporada, amb 8 victòries i 3 empats en les darreres 11 jornades de lliga, aconseguint la classificació per a disputar la promoció de forma solvent i proclamant-se campió de lliga després d’ obtindre un treballat, però suficient, empat al camp del Puçol (2-2) en la darrera jornada de lliga. El titol de campió, a més, classificarà el Gandia per a disputar la Copa del Rey de la temporada 2010/11.

Portada de la revista FUTBOL BASE. El Gandia aconseguia el tercer titol de campió de Tercera Divisió de la seua història: 1961/62, 1994/95 i 2009/10. A diferència de les dues ocasions anteriors, el Gandia, esta vegada sí, va aconseguir l’ ascens. * Santandreu nou president. El 25 de febrer de 2010 es celebra una trascendental assemblea (amb presència de sols 37 socis) on Dioniso Ollero anuncia la seua marxa com a president del club. En l’ Assemblea es presenta el balanç econòmic de la temporada 2008/2009, que registrà un dèficit de 31.000 euros sobre un pressupost de 630.000 euros, mentre que el pressupost de la temporada present es de 650.000 euros. S’ exposa el dèficit acumulat del club, que ascen a la importantíssima quantitat de 1.184.375 euros. S’ estableix un calendari electoral, creant-se una junta gestora fins la celebració de les eleccions a la presidència del club, que es convoquen per al 28 de març. Finalment, com era d’ esperar, sols hi haurà una candidatura, la de Julio Santandreu, membre destacat de la Associació APLEG, que serà proclamat nou president del CF Gandia.

JULIO SANTANDREU és proclamat nou president del CF Gandia en substitució de Dionisio Ollero. Gerent de la coneguda empresa Tecseg i president d’ AFES (Associació de Futbol d’ Empreses de La Safor), viurà, pocs mesos després de la seua arribada, l’ ascens a Segona B en La Roda, però sols presidirà l’ equip fins la temporada 2010/11. * Promoció davant La Roda. El titol de lliga li dona al Gandia la possibilitat de disputar una eliminatòria entre campions, que en cas de superar donarà el passaport directe a la Segona B i, en el pitjor dels casos, en cas de perdre, la opció de disputar una repesca. El sorteig va oferir com a rival el CF La Roda (Albacete), clar dominador del grup manxeg de Tercera. El partit d’ anada es disputa al Guillermo Olagüe amb gran ambient a les grades i presència de molts aficionats de La Roda. El partit comença amb una eixida fulgurant del Gandia i amb un gol de Sergio Floro als 8 minuts de joc. Els gandians son molt superiors en els primers minuts de partit i acumulen nombroses oportunitats davant la porteria rival. No obstant això, el guió del partit canviarà inesperadament amb la rigurosa expulsió del gandià Rivera per roja directa al minut 17. Malgrat la inferioritat numèrica, Elíes de penal anava a aconseguir el 2-0 davant el deliri dels aficionats gandians. La Roda, amb un jugador més, es va fer dominador del partit i tancà el Gandia en la seua àrea, aconseguint reduïr distàncies mitjançant Santi Polo, poc abans d’ arribar al descans. En la segona part els albacetenys apretaren, però el Gandia es defensà amb ordre aconseguint mantindre un valuós avantatge per a un partit de tornada que serà, sens dubte, un partit per al record.

Gandia-La Roda. Imatge de la tribuna del Guillermo Olagüe, plena de gom a gom. L’ estadi gandià es va vestir de gala i va enregistrar una gran entrada, amb un gran ambient a les grades, típic dels partits de promoció. (Fotografia Levante-Emv-La Safor/Ximo Ferri).
*** UN PARTIT PER AL RECORD ***


LA RODA CF CF GANDIA 1 1 
No va estar sol el Gandia a La Roda. Prop de 400 aficionats es van desplaçar en vehicles particulars, i en autobusos sufragats pel consistori municipal (Fotografia Les Penyes/Àlex Oltra). Dissabte 22 de maig de 2010. Estadi Municipal (La Roda). El Gandia visita La Roda amb una mínima renda d’ un gol per aconseguir l’ ascens. El camp Municipal presenta un plé absolut, amb 3.000 espectadors en les grades i presència de molts aficionats gandians. El partit no pot començar pitjor per al Gandia: Mauro remata de cap un còrner quan només es porten 20 minuts de joc i avança els locals. El partit, molt igualat, es desequilibrarà amb l’ expulsió del jugador de La Roda Jesús, després de veure la segona targeta groga al minut 10 de la segona part. Amb superioritat numèrica el Gandia es bolca davant la porteria manxega en busca del gol de l’ empat, necessari per aconseguir l’ ascens. Seligrat trau a tota l’ «artilleria pesada» en la segona part i a falta de 12 minuts Marcos, infiltrat després de no acabar de recuperar-de d’ una lesió muscular, entra al terreny de joc per a fer història. En la seua primera intervenció Marcos, al minut 83, té una bona oportunitat per aconseguir l’ empat però es torna a «trencar» i ha de jugar els darrers minuts lesionat. El partit arriba a la seua recta final, amb el Gandia buscant desesperadament el gol salvador i amb Marcos ranquejant, quan al minut 89 es produeix la jugada històrica: centrada de Peñarroya per la banda esquerra, rematada de Sergio Floro i el baló, rebutjat pel porter local, arriba a peus de Marcos, qui aconsegueix el gol de l’ ascens en el seu últim partit com a futbolista. Marcos farà història i el Gandia, nou temporades després, tornarà a la Segona Divisió B.

Final del partit a La Roda i explosió d’ alegria blanc-i-blava. (Fotografia Les Penyes/Àlex Oltra). ALINEACIONS.
LA RODA: Alejandro, Novillo (Patuso 36′), Héctor, Moreno, Santi Polo, Jesús, Jose Mari, Espínola, Zurbano (Juanlu 55′), Mauro (Carlos Alfaro 43′) i Pierrick.
GANDIA: Burguera, Etzieder, Aguilera (Rivera 36′), Jonathan, Garrido, Romera, Sergio Floro, Sanjulián, Naveiro (Marcos 78′), Elíes i Carrillo (Peñarrubia 64′).
GOLS: 1-0 Mauro 20′. 1-1 Marcos 89′.
ÀRBITRE: Gálvez Rascón. Expulsà a Jesús del Roda per doble targeta groga i al seu entrenador, Cabezuelo. També expulsà a Dani Vaello, porter suplent del Gandia.
Marcos, heroi del partit, destapa el cava davant l’ afició. (Fotografia Les Penyes/ Àlex Oltra).
* Marcos, heroi de pel.lícula. La segona volta de la temporada no pot ser més complicada per a Marcos Estruch. En la nit de cap d’ any rep l’ impacte d’ un coet que li provoca cremades en una cama i el deixa fòra de l’ equip durant diverses jornades. Després de recuperar-se, en la jornada 34, davant l’ Alacant B, pateix un trencament fibrilar que el deixa, de nou, en la grada. La seua recuperació es lenta i es perd la resta de partits de lliga regular, i tampoco participa en el partit d’ anada de la promoció. Finalment, decideix acudir a un fisioterapeuta, que l’ infiltra per poder jugar els últims minuts, en cas de que siga necesari, en La Roda. Marcos, en el seu adéu com a futbolista, viurà una nit històrica. La seua trajectòria amb el CF Gandia i el seu èpic acomiadament com a futbolista van merèixer un capitol especial, publicat el 25 d’ octubre de 2024, en Futbol en la Ribera del Serpis:
EL ÚLTIMO GOL DE MARCOS ESTRUCH

* Sergio Floro màxim golejador. Un dels fitxatges més rentables de la temporada va ser el del davanter Sergio Floro, qui es va convertir en un futbolista fonamental per a Toni Seligrat. Floro, va ser màxim golejador de l’ equip amb 13 gols, superant Elíes, màxim golejador de la temporada anterior, i Rivera, tots dos amb 8 gols. En la classificació figuraren a continuació el navarrés Etzieder (5 gols) i Carrillo (4).
Sergio Floro (València, 1981). Nebot de Benito Floro, es va formar en la pedrera del València CF i del Real Mallorca. Considerat com un dels millors golejadors de la tercera divisió valenciana (va aconseguir l’ ascens a Segona B amb l’ Alcoyano (2003/04) i l’ Alzira (2007/08), fitxa pel Gandia procedent de l’ Alcalá madrileny. Amb els blanc-i-blaus va aconseguir el seu tercer ascens, disputant una temporada més amb el Gandia en Segona B (2010/11). * Gandia B. Guillermo Mascarell continua com entrenador de l’ equip filial, que disputa la seua sisena temporada consecutiva en la Primera Regional. El filial blanc-i-blau comencarà el campionat en la zona capdavantera, però no podrà mantindre el fort ritme marcat pels filials de l’ Alcoyano i Ontinyent, que aconseguiran finalment l’ ascens. El Gandia B haurà, doncs, d’ aconformar-se amb la quarta posició, però molt lluny dels llocs d’ ascens.

Alineació del Gandia en un partit de pretemporada. D’ esquerra a dreta: Germán, Burguera, Palonés, Carrillo, Naveiro i Jonathan; Rivera, Aguilera, Miñana, David Ollero i Sergio Floro.
ORGANIGRAMA
PRESIDENT DIONISIO OLLERO-JULIO SANTANDREU ENTRENADOR TONI SELIGRAT PORTERS PROCEDÈNCIA ANY BURGUERA CATARROJA 2009-10 ROBERTO PÁRAMOS TERUEL 2009-10 DANI VAELLO GANDIA B 2008-09 DEFENSES GARRIDO ALCOYANO 2009-10 JONATHAN OSASUNA B 2009-10 MIÑANA GANDIA B 2009-10 AGUILERA ALZIRA 2008-09 ROMERA LEVANTE B 2008-09 PALONÉS GANDIA B 2009-10 MIGCAMPISTES RIVERA TERUEL 2009-10 JORGE DIAZ GANDIA B 2009-10 SANJULIÁN FERROL 2009-10 CARRILLO LA NUCIA 2009-10 PEÑARRUBIA – 2009-10 GERMÁN CERRO REYES 2009-10 NAVEIRO GANDIA B 1999-00 ETZIEDER SESTAO 2009-10 DAVANTERS SERGIO FLORO ALCALA 2009-10 DAVID OLLERO GANDIA B 2008-09 ELIES BLASCO TOLEDO 2008-09 MARCOS ALCOYANO 2008-09 ALTES: Carlos Burguera (Catarroja), Roberto Páramos (Teruel), Garrido (Alcoyano), Sanjulián (Ferrol), Jonathan (Osasuna B), Rivera (Teruel), Jorge Díaz, Miñana i Palonés (Gandia B), Carrillo (La Nucia), David Peñarrubia, Germán (Cerro Reyes), Etzieder (Sestao) i Sergio Floro (Alcalá).
BAIXES: Garrrido, Sergio, Borja Suárez, David Pomar, Merino, Turbi (Ciudad de Gandia), Beni (Levante B), Prior (Alzira), Rubén Pila, Torres, Robaina, Paolo, Cristian Vidal (Alzira), Seco (Dénia), Muiño, Fabassou (Gandia B), Alberto, Richi, Christian LLedó, Kiko (retirat), Néstor, Andoni Idarramendi (Beasain).
PRETEMPORADA
DATA AMISTOSOS RS 31-07-09 GANDIA-GANDIA B 3-0 05-08-09 TAVERNES-GANDIA 2-2 TRIANGULAR ALMÀSSERA 07-08-09 GANDIA-UTIEL 1-0 GANDIA-ALMÀSSERA 5-0 12-08-09 ALMANSA-GANDIA 1-0 15-08-09 ENGUERA-GANDIA 0-2 19-08-09 GANDIA-VILLAJOYOSA 1-0
TERCERA DIVISIÓ GRUP 6
* Quart nivell del futbol espanyol integrat per 18 grups.
* Del 30 d’agost 2009 al 9 de maig de 2010.
PARTICIPANTS

CF GANDIA 
UD ALZIRA 
NOVELDA CF 
VILLAREAL CF C 
CATARROJA CF 
UD JUVENTUD-BARRIO DEL CRISTO (ALDAIA) 
CD OLÍMPIC 
CF LA NUCIA 
LEVANTE UD B 
TORRELLANO ILLICE CF 
CREVILLENT DVO. 
BURJASSOT CF 
RIBARROJA CF 
FC JOVE ESPAÑOL (Sant Vicent del Raspeig) 
FC TORREVIEJA 
UD PUÇOL 
CD ELDENSE 
ELCHE ILICITANO cf 
CD ONDA 
ALICANTE CF B RESULTATS
J DATA PARTIT RS CL 1 30-08-09 Juventud-Gandia 2-0 20 2 05-09-09 Gandia-Ribarroja 1-1 17 3 12-09-09 Vila-real C-Gandia 2-3 10 4 19-09-09 Gandia-Jove 1-2 16 5 23-09-09 Onda-Gandia 0-1 8 6 27-09-09 Gandia-Levante B* 0-0 12 7 04-10-09 Torrellano-Gandia 1-0 14 8 10-10-09 Gandia-Eldense 2-0 9 9 17-10-09 Burjassot-Gandia 2-0 13 10 24-10-09 Gandia-Alzira 2-1 11 11 01-11-09 Olímpic-Gandia 1-0 12 12 07-11-09 Gandia-Torrevieja 2-0 9 13 15-11-09 Crevillent-Gandia 1-2 9 14 21-11-09 Gandia-Novelda 1-2 9 15 28-11-09 Alicante B-Gandia 0-1 7 16 12-12-09 Gandia-La Nucia 2-0 7 17 16-12-09 Ilicitano-Gandia 0-4 4 18 20-12-09 Catarroja-Gandia 1-0 6 19 03-01-10 Gandia-Puçol 2-1 5 20 09-01-10 Gandia-Juventud 2-0 4 21 17-01-10 Ribarroja-Gandia 0-3 3 22 23-01-10 Gandia-Vila-Real C 1-1 3 23 31-01-10 Jove-Gandia 2-0 3 24 06-02-10 Gandia-Onda 0-0 4 25 12-02-10 Levante B-Gandia 2-2 6 26 20-02-10 Gandia-Torrellano 0-0 6 27 28-02-10 Eldense-Gandia 1-0 6 28 06-03-10 Gandia-Burjassot 1-0 6 29 14-03-10 Alzira-Gandia 1-3 6 30 20-03-10 Gandia-Olímpic 1-0 3 31 28-03-10 Torrevieja-Gandia 1-1 4 32 03-04-10 Gandia-Crevillent 3-0 2 33 11-04-10 Novelda-Gandia 1-1 2 34 14-04-10 Gandia-Alicante B 1-0 1 35 18-04-10 La Nucia-Gandia 0-1 1 36 24-04-10 Gandia-Ilicitano 2-0 1 37 02-05-10 Gandia-Catarroja 3-0 1 38 09-05-10 Puçol-Gandia 1-1 1 * Suspés per un tall elèctirc al minut 82. es va reanudat el 28 d’ octubre sense variacions al marcador.
CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 GANDIA 69 38 20 9 9 51 28 2 ALZIRA 69 38 20 9 9 52 26 3 NOVELDA 65 38 19 8 11 52 42 4 VILA-REAL C 65 38 19 8 11 59 45 5 Catarroja 61 38 17 10 11 43 38 6 Juventud 60 38 16 12 10 42 24 7 Olímpic 60 38 15 15 8 51 34 8 La Nucía 59 38 16 11 11 63 37 9 Levante B 57 38 16 9 13 45 41 10 Torrellano 56 38 15 11 12 43 41 11 Crevillent 55 38 15 10 13 56 42 12 Ribarroja 49 38 12 13 13 30 33 13 Burjassot 49 38 13 10 15 43 56 14 Jove 49 38 13 10 15 38 41 15 Torrevieja 45 38 11 12 15 41 42 16 Puçol 41 38 11 8 19 46 58 17 Eldense 41 38 11 8 19 36 49 18 ILICITANO 34 38 10 4 24 42 93 19 ONDA 31 38 8 7 23 30 56 20 ALICANTE B 30 38 8 6 24 19 56 PROMOCIÓ D’ ASCENS: Gandia, Alzira, Novelda i Vila-real C (pugen Gandia i Alzira). DESCENS: Ilicitano, Onda i Alicante B.
PROMOCIÓ D’ ASCENS A SEGONA B-FASE DE CAMPIONS
DATA PARTIT RS 15-05-2010 GANDIA-LA RODA 2-1 22-05-2010 LA RODA-GANDIA 1-1 Ascen el CF Gandia
ALINEACIONS
GANDIA-LA RODA (2-1). Estadi Guillermo Olagüe.
GANDIA: Roberto, Etzieder (Jorge Díaz 87′), Aguilera (Naveiro 70′), Jonathan, Garrido, Romera, Sergio Floro, Sanjulián, Carrillo, Elíes (Miñana 76′) i Rivera.
GOLS: 1-0 Sergio Floro 8′, 2-0 Elíes (penal) 22′, 2-1 Santi Polo 45′.LA RODA-GANDIA (1-1). Municipal (La Roda).
GANDIA: Burguera, Etzieder, Aguilera (Rivera 36′), Jonathan, Garrido, Romera, Sergio Floro, Sanjulián, Naveiro (Marcos 78′), Elies i Carrillo (Peñarrubia 64′).
GOLS: 1-0 Mauro 20′. 1-1 Marcos 89′.
CF GANDIA B
PRIMERA REGIONAL GRUP 6
* Del 20 de setembre de 2009 al 16 de maig de 2010.PLANTER
Entrenador: Guillermo Mascarell. Porters: Roberto i Hermi. Defenses: López, Paco, Rubén Micó, Palonés, Gabri, Avilés, Marc i Cabanilles. Migcampistes: Jorge Hernandez, Vicent, Vicent García, Pau, Dani Marzal, Alex Bertó, Javi Tarrasó, Adrián Muñoz i Paco Ferrando. Davanters: Alberto, Fabassou, Madu i Sergi Colomina.PARTICIPANTS
CF GANDIA B–ONTINYENT CF B–CD ALCOYANO B–UD ONDARENSE–LA NUCIA CF B–RAYO IBENSE CF–CD CONTESTANO–MORAIRA CF–UD PORTUARIOS–CALPE CF–VILLAJOYOSA CF B–CD DENIA B–MURO CF B–UD BENIOPA–FINESTRAT CF–PEGO CF B.RESULTATS
J RS PARTIT RS J 1 2-1 Vila-joiosa B-Gandia B 2-2 16 2 1-1 Gandia B-Ontinyent B 0-2 17 3 0-1 Pego B-Gandia B 0-9 18 4 3-0 Gandia B-Portuarios 1-1 19 5 0-2 Dénia B-Gandia B 1-1 20 6 2-1 Gandia B-La Nucia B 2-0 21 7 1-0 Moraira-Gandia B 2-2 22 8 1-1 Gandia B-Alcoyano B 1-0 23 9 1-1 Calpe-Gandia B 0-0 24 10 2-2 Gandia B-Ondarense 2-3 25 11 0-1 Beniopa-Gandia B 2-0 26 12 3-0 Gandia B-Finestrat 0-2 27 13 1-3 Rayo Ibense-Gandia B 3-2 28 14 1-2 Contestano-Gandia B 4-8 29 15 4-1 Gandia B-Muro B 4-2 30 CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 ONTINYENT B 69 29 22 3 4 78 21 2 ALCOYANO B 67 29 21 4 4 84 23 3 Ondarense 48 29 13 9 7 43 32 4 Gandia B 48 29 13 9 7 52 36 5 La Nucía B 47 29 13 8 8 59 45 6 Rayo Ibense 46 29 12 10 7 56 41 7 Contestano 41 29 11 8 10 57 50 8 Moraira 40 29 11 7 11 28 35 9 Portuarios 38 29 11 5 13 37 44 10 Calpe 35 29 10 5 14 34 52 11 Vila-joi.B 33 29 8 9 12 39 51 12 Denia B 33 29 9 6 14 30 43 13 Beniopa 30 29 9 3 17 34 59 14 MURO B 29 29 9 2 18 35 61 15 FINESTRAT 13 29 3 7 19 21 64 16 PEGO B * 0 15 2 1 12 16 46 * El Pego B es retira en la segona volta.
ASCENS: Alcoyano B i Ontinyent B. DESCENS: Muro B, Finestrat i Pego B.
-
ALBELDA. L’ ESCUT AL COR (34).
«Pepe Albelda va ser un futbolista clau en el Gandia de finals dels noranta. Un equip que es va consolidar en la Segona B i que va ser campió de lliga en la històrica i irrepetible temporada 1999/2000. Va jugar 7 temporades i està considerat com un dels millors defenses centrals de la història del club. Una greu lesió amb el Cartagonova va marcar un abans i un després en la seua carrera».

TRAJECTÒRIA
Algemesí CF (1989-90)
Levante UD (1990-1993)
CD Alcoyano (1993/94)
Levante UD (1994-1996)
CF GANDIA (1996-2001)
Cartagonova (2001/2002)
CF GANDIA (2002-2004)
UD Oliva (2005/2006)
CF Gandia 1999/2000. Albelda, jugador fonamental d’ un equip per a la història: campió de Segona B i promoció d’ ascens a Segona A. Jose Vicente ALBELDA Aliqués va nàixer a La Pobla de Vallbona el 14 d’agost de 1973. Despres de debutar en Tercera Divisió amb l’ Algemesí, fitxa pel juvenil del Levante UD, debutant en Segona A amb el primer equip en la temporada 1990/91, amb sols 18. Després de diverses temporades en Segona B amb el Levante, on gaudeix de pocs minuts, és cedit a l’ Alcoyano, on va ser un jugador destacat en la temporada 1993/94. La temporada següent torna al Levante i disposa de minuts amb Juande Ramos, però una greu lesió al genoll el deixa fòra de l’ equip durant diversos mesos. En la campanya 1995/96 aconsegueix l’ ascens a Segona A amb l’ equip granota, sent titular a les ordres de Carlos Simón en la recta final de la lliga regular, però jugant sols 1 partit de la lligueta d’ ascens. Simón no continua amb el Levante en Segona A i el seu substituit, Mané, no compta amb Albelda, obrint-li les portes per ser cedit al mercat d’ hivern a un equip de Segona B. D’ esta manera arriba cedit a un CF Gandia necessitat de reforços que es troba en posicions de descens a Tercera. Albelda debuta amb victòria per 2-0 davant el Figueres en la jornada 20 i es converteix en un jugador essencial en l’ eix de la defensa, aconseguint-se, finalment, l’ objectiu de la permanència en la darrera jornada de lliga. En les següents temporades, a les ordres de César Ferrando, Albelda es consolidarà com un referent en la defensa d’ un Gandia que aconseguirà de manera solvent la permanència. Amb l’ arribada de Dionisio Ollero a la presidència en el final de la temporada 1997/98, el Gandia aspira a alguna cosa més que mantindre la categoria i afronta la temporada 1999/00 amb la il.lusió de plantar a cara a clubs com Hércules, Murcia, Gramenet o Cartagonova, que presenten pressupostos molt superiors. La temporada 1999/2000, en efecte, serà la gran temporada del Gandia i també la d’ Albelda, una campanya històrica on l’ equip blanc-i-blau és proclamarà brillant campió i lluitarà, a més, per l’ ascens a Segona A fins la darrera jornada de la promoció, al camp de Lasesarre, a Barakaldo. Albelda és un jugador clau i conforma, en companyia del gandià Guijarro, un tàndem de màxim nivell en el centre de la defensa. El Gandia és l’ equip menys golejat del grup 3 de Segona B i aconsegueix un èxit històric: la millor classificació en Segona B. Però, el futbol és una muntanya rusa, i una temporada després de ser campions i d’ estar a la vora d’ aconseguir una fita històrica, el Gandia, de forma inexplicable, finalitza en la penúltima posició de la taula i descen a Tercera Divisió. No obstant això, la temporada 2000/01, a més del descens, serà recordada també per l’ històric partit de Copa del Rey disputat al Guillermo Olagüe davant el FC Barcelona, on el nostre protagonista exerceix de capità blanc-i-blau. Malgrat el descens, Albelda conserva excel. lents credencials, i fitxa en la temporada 2001/02 amb el potent Cartagonova, que aspira a lluitar per l’ ascens a Segona A. El 9 de setembre de 2001 el Cartagonova s’ enfronta al Betis B en partit corresponent a la segona jornada de lliga, quan al minut 65 de joc una jugada fortuïta l’ obliga a abandonar el terreny de joc lesionat. Al día següent els pitjors pronòstics es confirmen: Albelda té un trencament del lligament creuat anterior del genoll dret. Després de passar pel quiròfan es recupera de forma miraculosa i torna a disputar un partit amistós en gener de 2002, però recau de la seua lesió i torna a ser intervingut, dient, definitivament, adéu a la temporada. Després d’ una campanya pràcticament en blanc, torna al Gandia per jugar en Tercera Divisió i tractar de recuperar la forma. Però la seua segona etapa a Gandia estarà marcada per aparicions intermitents i problemes derivats de la seua lesió, que li impediran tindre una continuïtat amb l’ equip i recuperar el nivell d’ abans. Després de dues temporades (2002/03 i 2003/04), en la pretemporada de la campanya 2004/05 causa baixa en l’ equip, jugant posteriorment, en la temporada 2005/06, una darrera temporada en Tercera divisió amb la UD Oliva.

12 de desembre de 2000. Els capitans del FC Barcelona (Guardiola) i del CF Gandia (Albelda) posen, flanquejant l’ àrbitre Prados García, en una fotografia històrica. Son els prolegòmens del partit de Copa del Rey disputat a l’ estadi Guillermo Olagüe. ESTADÍSTIQUES CF GANDIA
TEMPORADA COMPETICIÓ CLS JUGATS GOLS 1996-97 SEGONA B 15é 16 0 1997-98 SEGONA B 9é 30 1 1998-99 SEGONA B 11é 29 0 1999-00 SEGONA B 1er 28 1 PROMOCIÓ 4rt 6 0 2000-01 SEGONA B 19é 29 2 COPA 2r. 3 0 2002-03 TERCERA 10é – – 2003-04 TERCERA 16é – –
-
2008/2009. TORNEN MARCOS I KIKO, PERÒ NO ÉS SUFICIENT.
FETS DESTACATS
* A per la Segona B. Després de dues temporades en Regional Preferent el Gandia aspira a repetir ascens i tornar a la Segona B. Es presenta un pressupost ambiciós de 506.000 euros per confeccionar un equip competitiu. El Grupo Avilés és el principal patrocinador del primer equip, però també hi ha altres empreses col.laboradores com Porcelanosa, Bioil, Big Mat Moratal, Comercial Moll i Safor Guia. Dionisio Ollero, president des de la temporada 1998/99, complirà la seua desena campanya al capdavant, mentre Vicent Escolano, Andrés Berto, Salvador Estarelles i Honorio López ocupen el càrrec de vice-presidents.

CF Gandia 2008/09. Partit de pretemporada. D’ esquerra a dreta: Rubén Pila, ? , Marcos, Naveiro, Sergio i Seco; Turbi, Néstor, Aguilera, Fabassou i Robaina. * Tornen Marcos i Kiko. Toni Seligrat, artífex de l’ ascens en la promoció de la passada temporada, continua com a entrenador, però el Gandia presentarà un planter pràcticament nou. Sols repeteixen de la campanya anterior Naveiro, Robaina, Néstor i Torres. Entre les noves incorporacions destaca la presència de molts jugadors amb experiència a Segunda B o procedents d’ equips punters de Tercera: Elíes, el porter Garrido, Seco, Aguilera, Rubén Pila, Muiño…torna Borja Suárez, procedent del Pego, després de brillar amb el Gandia en la temporada 2004/05, però serà descartat per Seligrat a falta de poques setmanes per començar el campionat. Però, sens dubte, els dos fitxatges més importants per a l’ afició son els de dos jugadors gandians que tornen a casa després d’ una llarga trajectòria futbolística professional: Marcos Estruch i Kiko Lacasa. Amb este nou planter sembla que el Gandia pot aspirar a tot.

MARCOS ESTRUCH. Després de deixar el Gandia per fitxar amb el Cartagonova en la temporada 2000/01, Marcos es consolida com a un cotitzat davanter de Segona B, aconseguint un ascens a Segona A amb el Castelló en la temporada 2004/05. Va jugar en la categoria de plata amb l’ equip orellut i amb el Jaén i regresa al Gandia, procedent de l’ Alcoyano, amb 34 anys, en la recta final de la seua carrera. Marcos serà el fitxatge estelar de la temporada per tractar de portar l’ equip a la Segona B. * 22 partits invicte però…La temporada no pot començar pitjor, amb una dura derrota al camp del Vila-real C per 3-0 en la primera jornada. L’ equip es recuperarà, poc a poc, en la classificació i entrarà en una dinàmicade de regularitat que no serà suficient per consolidar-se en la zona de promoció d’ ascens: el Gandia és un equip que perd molts pocs partits i que encadena 22 partits invicte (des de la jornada 7 a la 28), però al qual li costa molt guanyar. Durant pràcticament tot el campionat, l’ equip estarà a la vora de la promoció, però sols en dues jornades ocuparà un lloc entre els 4 primers. Els greus problemes econòmics que sorgiran a l’ equador del campionat, i que provoquen el retràs en l’ abonament de les mensualitats dels jugadors i entrenador, perjudiquen la estabilitat de l’ equip. No obstant això, a falta de 4 partits, el Gandia aconsegueix una important victòria (1-2) al camp de La Magdalena de Novelda i es sitúa a sols 1 punt de la promoció. A més, dies després, l’ empresari Arturo Torró, aspirant a l’ alcaldia de Gandia, abona els futbolistes dues de les tres mensualitats pendents. Falten 3 partits per a la fi i el Gandia depén de sí mateix per classificar-se en un ambient d’ optimisme generalitzat, però, inesperadament, una derrota (0-1) a casa davant el Juventud-Barrio del Cristo, un modest equip que lluita per la permanència, complica seriosament el futur. En la penúltima jornada el Gandia necessita guanyar, de nou a casa, davant el Torrevieja, el seu rival més directe, per arribar amb opcions a la jornada final, però un empat a 2 gols provoca una nova decepció i l’ adéu definitiu a l’ ascens.

Francisco de Borja Lacasa, KIKO (Grau de Gandia, 1978), va debutar amb el primer equip del Gandia en la temporada 1997/98 procedent del Juvenil de Divisió d’ Honor. En la temporada següent fitxa pel Benidorm i comença una llarga trajectòria per la Segona B. El seu millor moment esportiu el va viure a Vitoria, defensant durant dues temporades l’ Alavés en Segona A i aconseguint un ascens a Primera Divisió en la temporada 2004/05. Va jugar també amb l’ Oviedo i el Rayo Vallecano en la categoria de bronze, abans de tornar a Gandia en la present temporada. Després d’ una campanya i mitja sense jugar, va tornar al Gandia, en Segona B, en la segona volta de la temporada 2010/11, jugant amb l’ equip blanc-i-blau fins l’ equador de la temporada 2011/12. * Alacant B, últim cartutx. El Gandia diu adéu a la promoció a falta de 1 jornada, però s’ aferra a una darrera oportunitat. L’ Alacant B, revelació del campionat, finalitza la lliga com a subcampió i es classifica per a la promoció d’ ascens, però no pot pujar a causa del descens a Segona B del primer equip. A més, el club alacantinista es troba en una molt delicada situació econòmica i té dificultats per afrontar les despeses dels desplaçaments de la fase d’ ascens. El Gandia espera la retirada dels alacantinistes i poder ocupar el seu lloc com a cinqué classificat, però finalment el club alacantí decidirà recompensar els jugadors per la gran temporada realitzada i disputar la promoció. L’ Alacant B caurà eliminat en la segona ronda després de dos llargs (i costosos) desplaçaments a Asturies i Canaries.
* Estadístiques. La temporada ens deixa unes dades estadístiques certament curioses. El Gandia, malgrat acabar cinqué classificat i quedar fòra de la promoció, és l’ equip amb meys derrotes de la lliga (sols 4), i també el «rei de l’ empat» (amb 18, quasi la meitat dels partits disputats). No obstant això, les dades com a local, amb poques victòries a casa i amb sols 16 gols anotats al Guillermo Olagüe (va ser el segón equip menys golejador com a local, sols per darrere del Pego, penúltim classificat), seran determinants per deixar l’ equip fòra de l’ objectiu de jugar la promoció.
* Crisi. La crisis econòmica, provocada el 15 de setembre de 2008 per la caiguda de Lehman Brothers, i amb el terrible efecte dominó que va provocar en la economia mundial, arriba a La Safor mesos després, provocant el colapse de les principals empreses de la comarca, la majoria de les quals estan relacionades amb la construcció, un sector que s’ enfonsa ràpida i imparablament. Les diverses empreses que suporten l’ equip no poden complir els seus compromisos i la economia del CF Gandia, que ja era precàriañ, s’ agreuja encara més. Els futbolistes del primer equip, molts d’ ells professionals, acumularan fins a tres mensualitats sense cobrar, i la supervivència del club sembla més complicada que mai.

Jose Luis MUIÑO. Defensa Central natural de Portugalete (Biscaia). Va jugar durant molts anys amb diversos equips andalusos i extremenys de Segona B (Cadiz, Mérida, Dos Hermanas…). Arriba a Gandia procedent del Baza (Granada) amb 31 anys. Presentat el 18 d’ agost, una lesió en l’ esquena, als pocs mesos de començar la lliga, el deixarà fòra de l’ equip per a la resta de temporada. Passarà a la història per denunciar el CF Gandia a la Seguretat Social, un fet que tindrà greus conseqüències per al club en les pròximes temporades.
*** UN PARTIT PER AL RECORD ***


CF GANDIA TORREVIEJA 2 2 Dissabte 21 de juny de 2008. La sorprenent derrota en la jornada anterior a casa davant el Juventud, deixa el Gandia a 4 punts d’ una promoció que marca el propi rival, el Torrevieja. La victòria per tant, en aquest partit, serà obligatòria per aconseguir retallar distàncies i arribar vius a la darrera jornada, on el Torrevieja té un partit difícil davant el líder Vila-joiosa. En el partit més important de la temporada, el Guillermo Olagüe presenta la millor entrada, amb nombrosa presència de aficionats visitants, especialment de la penya Torry Army, la qual té la peculiaritat d’ estar integrada, majoritàriament, per jubilats d’ orige britànic. Seligrat traurà al terreny de joc un equip netamente ofensiu, conscient que l’ empat no serveix per a res. Així, els gandians busquen la iniciativa davant la porta rival des d’ el començament i finalment, poc abans del descans, Beni avança el Gandia. Tot pinta bé per aconseguir l’ objectiu, però el veterà equip de la Vega Baixa aconseguirà empatar, primer, i capgirar el marcador, després, en la recta final del partit. Richi tornarà les taules al marcador per al Gandia, que lluitarà fins l’ últim segón per aconseguir la victòria, però el marcador romandrà inalterable: amb el 2-2 final el Gandia queda fòra de la promoció, mentre el Torrevieja dependrà de sí mateix en la jornada final.
ALINEACIONS.
GANDIA: Garrido, Seco, Cristian, Beni, Merino, Aguilera (Torres 82′), Andoni (Néstor 76′), Marcos, Kiko, Elíes i Naveiro (Richi 76′).
TORREVIEJA: Aurelio, Roberto, Heredia, De los Ríos, Sergio Serrano (Dam 90′), Carrasco, Carmona, Córcoles (Dani 84′), Lotsi i Matías (Ramiro 57′).
GOLS: Beni 45′ (1-0), Córcoles 61′ (1-1), Ramiro 86′ (1-2), Richi 87′ (2-2).
ÀRBITRE: Pinto Francés.
*Elíes màxim golejador. Amb 11 gols anotats, Elíes es va proclamar màxim golejador de l’ equip, per davant de Marcos, amb 7 gols, i Néstor, amb 4. Sens dubte, Elíes va ser un dels jugadors més destacats de la temporada, doncs, a més de Pichichi de l’ equip, va ser el jugador que va participar en més partits: 36 de 38, 34 d’ ells com a titular. No obstant això, el jugador amb més minuts disputats va ser el manxeg Seco, amb 3.085 minuts en 35 partits, seguit de Cristian Vidal, amb 2895 minuts.

ELÍES Blasco. Natural del Real de Montroi, es va formar en la pedrera del València CF, arribant a jugar amb el filial, en Segona B, en la temporada 1997/98. Rodamon del futbol, després de jugar durant diversos anys al futbol manxeg, arriba al Gandia, amb 30 anys, procedent del Toledo. Mig centre dotat d’ una gran calitat tècnica, va jugar 3 temporades amb el CF Gandia (2008-2011). * Adéu al veí. Després d’ una dura temporada i de finalitzar en la penúltima posició de la classificació, el Pego CF, clàssic per excelència, diu adéu a la Tercera Divisió. L’ equip de la veïna població de La Marina Alta, amb només 10.000 habitants, va tindre el mèrit de jugar en la categoria durant 12 temporades consecutives disputant, fins i tot, una promoció d’ ascens a la Segona B, en la temporada 2000/01. El Pego, en aquest periode, va acollir en les seues files a nombrosos ex-jugadors i ex-entrenadors del Gandia, con Franco Borràs, Diego Miñana, Rubén Brines, Ignacio Català, Edu Arnau, Chamorro i molts altres.
* El filial i el juvenil. El Gandia B, entrenat per Guillermo Mascarell, disputa una nova temporada al grup 6 de Primera Regional. Un mal començament del campionat (la primera victòria no va arribar fins la setena jornada) va condicionar la trajectòria del segón equip blanc-i-blau, que va haver d’ aconformar-se amb la cinquena posició final, molt lluny dels llocs capdavanters, on l’ Alfàs del Pí i l’ emergent Ciudad de Gandia, van aconseguir l’ ascens a la Regional Preferent. Pel que fa a l’ equip juvenil, entrenat per Salva Moratal, disputa la fase d’ ascens a Lliga Nacional, però no podrà aconseguir retornar a la categoria després de caure eliminat en la primera ronda davant el Paterna.
ORGANIGRAMA
PRESIDENT DIONISIO OLLERO ENTRENADOR TONI SELIGRAT PORTERS PROCEDÈNCIA ANY GARRIDO MOTRIL 2008-09 SERGIO GANDIA B 2008-09 DANI VAELLO GANDIA B 2008-09 DEFENSES BORJA SUÁREZ PEGO 2008-09 DAVID POMAR GANDIA B 2008-09 MERINO – 2008-09 AGUILERA ALZIRA 2008-09 ROMERA LEVANTE B 2008-09 PAOLO GANDIA B 2008-09 CRISTIAN VIDAL ALZIRA 2008-09 SECO TALAVERA 2008-09 MUIÑO BAZA 2008-09 MIGCAMPISTES ANDONI LOGROÑÉS 2008-09 TURBI PEGO 2008-09 BENI TORRE LEVANTE 2008-09 PRIOR AT.BALEARES 2008-09 RUBEN PILA SANGONERA 2008-09 TORRES ONTINYENT 2007-08 ROBAINA – 2007-08 NAVEIRO GANDIA B 1999-00 DAVANTERS FABASSOU CAMERÚN 2008-09 ALBERTO ALCOYANO B 2008-09 DAVID OLLERO GANDIA B 2008-09 RICHI UTIEL 2008-09 ELIES BLASCO TOLEDO 2008-09 MARCOS ALCOYANO 2008-09 CHRISTIAN LLEDÓ TORRE LEVANTE 2008-09 KIKO LACASA Sense equip 2008-09 NÉSTOR TARAZONA 2006-07 ALTES: Garrido (Motril), Dani Vaello, Sergio, David Pomar, Paolo i David Ollero (Gandia B), Borja Suárez (Pego), Aguilera i Cristian Vidal (Alzira), Romera (Levante B), Muiño (Baza), Seco (Talavera), Andoni (Logroñés), Turbi (Pego), Beni (Torre Levante), Prior (At.Baleares), Rubén Pila (Sangonera), Fabassou (Camerún), Alberto (Alcoyano B),
Richi (Utiel), Elíes (Toledo), Marcos (Alcoyano), Kiko Lacasa (sense equip), Christian LLedó (Torre Levante Juvenil) i Merino.BAIXES: San Honorio, Aurelio (Alginet), Alfonso, Sergi Benet (Carcaixent), Moreno, Tonet, Edu Climent, Roberto Bas, Martin, Tello, Gil, Ballesteros, Martín, Penadés, Camarasa (At.Saguntino), Luisja (Alberic), Óscar Lozano, Tomaca, Esteve, Sergio Porras, Miguel, Mario Real, Koke i Manolo (Buñol).
PRETEMPORADA
DATA AMISTOSOS RS 30-07-08 TERUEL-GANDIA 0-2 02-08-08 GANDIA-MISLATA 2-2 06-08-08 GANDIA-VILLARROBLEDO 1-3 09-08-08 OLÍMPIC-GANDIA 2-0 16-08-08 GANDIA-GUARANÍ SUB-19 1-1 20-08-08 GANDIA-TERUEL 2-3 23-08-08 GANDIA-DÉNIA 0-2 04-09-08 ALGEMESÍ-GANDIA 0-3
TERCERA DIVISIÓ GRUP 6
* Quart nivell del futbol espanyol integrat per 18 grups.
* Del 31 d’agost 2008 al 17 de maig de 2009.
PARTICIPANTS

CF GANDIA 
VILLAJOYOSA CF 
ALICANTE CF B 
CF LA NUCIA 
CD TORREVIEJA 
CD ELDENSE 
BURJASSOT CF 
CATARROJA CF 
VILLAREAL CF C 
CD ONDA 
NOVELDA CF 
LEVANTE UD B 
FC JOVE ESPAÑOL 
RIBARROJA CF 
JUVENTUD-BARRIO DEL CRISTO (Aldaia) 
CREVILLENT DEP. 
UD PUÇOL 
CD CASTELLÓ B 
PEGO CF 
CD UTIEL RESULTATS
J DATA PARTIT RS CL 1 31-08-08 Villareal C-Gandia 3-0 18 2 07-09-08 Gandia-Castelló B 1-0 12 3 14-09-08 Utiel-Gandia 2-2 11 4 21-09-08 Gandia-Pego 1-0 10 5 27-09-08 Jove Esp.-Gandia 2-2 10 6 05-10-08 Gandia-La Nucia 0-1 10 7 09-10-08 Ribarroja-Gandia 1-1 11 8 18-10-08 Gandia-Catarroja 0-0 10 9 25-10-08 Vila-Joisa-Gandia 1-1 12 10 01-11-08 Gandia-Eldense 2-0 11 11 09-11-08 Crevillent-Gandia 2-2 9 12 15-11-08 Gandia-Burjassot 1-0 9 13 23-11-08 Onda-Gandia 1-1 9 14 29-11-08 Gandia-Puçol 2-0 7 15 07-12-08 Alicante B-Gandia 2-2 8 16 13-12-08 Gandia-Novelda 1-1 9 17 20-12-08 Juventud-Gandia 1-1 10 18 04-01-09 Torrevieja-Gandia 1-2 7 19 10-01-09 Gandia-Levante B 0-0 8 20 17-01-09 Gandia-Villareal C 1-0 6 21 24-01-09 Castelló B-Gandia * 2-3 5 22 31-01-09 Gandia-Utiel 0-0 7 23 08-02-09 Pego-Gandia 1-1 6 24 14-02-09 Gandia-Jove Esp. 1-1 7 25 22-02-09 La Nucia-Gandia 0-0 8 26 28-02-09 Gandia-Ribarroja 1-0 7 27 07-03-09 Catarroja-Gandia 0-1 5 28 14-03-09 Gandia-Vila-Joiosa 1-0 3 29 22-03-09 Eldense-Gandia 1-0 6 30 28-03-09 Gandia-Crevillent 1-0 6 31 05-04-09 Burjassot-Gandia 1-1 7 32 11-04-09 Gandia-Onda 1-0 5 33 18-04-09 Puçol-Gandia 1-1 4 34 22-04-09 Gandia-Alicante B 0-0 6 35 26-04-09 Novelda-Gandia 1-2 6 36 02-05-09 Gandia-Juventud 0-1 6 37 09-05-09 Gandia-Torrevieja 2-2 6 38 17-05-09 Levante B-Gandia 1-2 5 * Ajornat el 24 d’ octubre pel fort vent.
CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 VILA-JOIOSA 74 38 21 11 6 58 31 2 ALACANT B 71 38 20 11 7 62 33 3 LA NUCIA 71 38 20 11 7 45 27 4 TORREVIEJA 68 38 19 11 8 54 29 5 Gandia 64 38 15 19 4 41 30 6 Eldense 64 38 19 7 12 44 32 7 Burjassot 62 38 15 17 6 50 38 8 Catarroja 59 38 18 5 15 43 37 9 Vila-real C 56 38 16 8 14 66 52 10 Onda 53 38 14 11 13 44 43 11 Novelda 51 38 14 9 15 45 33 12 Levante B 47 38 11 14 13 34 38 13 Jove Espanyol 44 38 11 11 16 50 36 14 Ribarroja 43 38 10 13 15 38 49 15 Juventud 41 38 10 11 17 42 59 16 Crevillent 39 38 9 12 17 40 51 17 Puçol 39 38 9 12 17 48 71 18 CASTELLÓ B 38 38 10 8 20 50 66 19 PEGO 24 38 6 6 26 26 80 20 UTIEL 14 38 5 9 24 31 64 PROMOCIÓ D’ ASCENS: Vila-Joiosa, Alacant B, La Nucia i Torrevieja (ascen el Vila-Joiosa). DESCENS: Castelló B, Pego i Utiel.
COPA FEDERACIÓ
RONDA DATA PARTIT RS 1 11-09-08 VILA-REAL B-GANDIA 2-0 18-09-08 GANDIA-VILA-REAL B 0-1
CF GANDIA B
PRIMERA REGIONAL GRUP 6
* Del 21 de setembre de 2008 al 17 d’ maig de 2009.
PARTICIPANTS
CF GANDIA B–CD CIUDAD DE GANDIA–UD RAYO IBENSE–CF LA NUCIA B–UD ONDARENSE–CD DÉNIA B–CD CONTESTANO–BENIDORM CD B–CD ALCOYANO–CD FINESTRAT–CF SANT RAFAEL (Ontinyent)–VILLAJOYOSA CF B–CD ALBAIDENSE–L’ OLLERIA CF–CF ALFÀS DEL PI–RACING RAFELCOFERRESULTATS
J RS PARTIT RS J 1 1-0 Sant Rafael-Gandia B 0-0 16 2 0-3 Gandia B-Ciudad Gandia 1-1 17 3 2-1 Albaidense-Gandia B 2-2 18 4 0-0 Gandia B-Alcoyano B 1-0 19 5 2-1 Contestano-Gandia B 1-3 20 6 1-1 Gandia B-La Nucia 1-1 21 7 1-3 L’Olleria-Gandia B 0-2 22 8 1-3 Gandia B-Vila-Joiosa B 1-0 23 9 6-0 Alfàs del Pí-Gandia B 1-2 24 10 1-0 Gandia B-Ondarense 3-4 25 11 2-0 Benidorm B-Gandia B 1-2 26 12 3-0 Gandia B-Finestrat 3-2 27 13 1-3 Rafelcofer-Gandia B 0-3 28 14 2-1 Gandia B-Rayo Ibense 3-1 29 15 2-2 Dénia B-Gandia B 1-0 30 CLASSIFICACIÓ
PT J G. E P GF GC 1 ALFÀS 65 30 19 8 3 71 22 2 CIUDAD GAN. 63 30 19 6 5 65 30 3 Alcoyano B 59 30 17 8 5 66 38 4 Ondarense 50 30 15 5 10 55 43 5 Gandia B 49 30 14 7 9 45 40 6 Dénia B 47 30 12 11 7 40 29 7 San Rafael 46 30 11 13 6 39 28 8 Vila-jois.B 40 30 11 7 12 41 36 9 Rayo Ibense 39 30 11 6 13 51 55 10 La Nucía B 35 30 8 11 11 41 37 11 Rafelcofer 34 30 10 4 16 35 73 12 Contestano 33 30 8 9 13 44 52 13 Finestrat 32 30 7 11 12 37 52 14 ALBAIDENSE 29 30 7 8 15 29 62 15 BENIDORM B 25 30 7 4 19 35 52 16 L’OLLERIA * 10 30 3 4 23 18 63 * Tres punts menys per sanció federativa.
ASCEN: Alfàs del Pí. PROMOCIÓ D’ ASCENS: Ciudad de Gandia (eliminat davant l’ At.Saguntino B, aconsegueix l’ ascens en ocupar una plaça vacant). DESCENS: Albaidense, Benidorm B i L’ Olleria.
-
SEBAS. MORT D’ UN FUTBOLISTA.
El 26 d’ agost de 2001 Sebas, que havia portat la samarreta del CF Gandia uns mesos abans, es trobava en companyia d’ una jove a la vora de la mar, en la platja del Gurugú, en Castelló de la Plana. Un desconegut es va situar prop d’ ells per orinar, esclatant una discusió que va acabar, inesperadament, amb la tràgica mort del futbolista.

CF Gandia 2000/01. Sebastián Gómez Garrido va nàixer a Vila-real el 6 de desembre de 1975. Format en la pedrera del Vila-real CF, va debutar amb el primer equip groguet en la temporada 1993/94, en un partit de Copa del Rey davant l’ Espanyol. Corpulent defensa central (mesurava 1.90), va jugar posteriorment amb el CD Castelló. En la temporada 1997/98 fitxa pel Mérida de Primera Divisió, però acaba jugant amb l’ equip filial de Tercera. Una temporada després fitxa pel San Sebastián de los Reyes, de Segona B. Després de dues temporades amb l’ equip madrileny va firmar, en la recta final de la lliga 1999/00, pel Getafe CF de Segona A, però no arriba a debutar a causa d’ una lesió. En la campanya 2000/01 realitza la pretemporada amb l’ equip madrileny, però finalment el Getafe decideix cedir-lo. Així és com el 30 d’ agost, quatre dies abans de començar la lliga, és presentat a Gandia com la última incorporacio del planter blanc-i-blau. Sebas debuta el 6 de setembre, davant l’ At.Baleares, en partit corresponent a la tornada de la primera ronda de la Copa del Rey, i prompte es farà un lloc en l’ equip titular, convertint-se en fixe indiscutible per al tècnic Félix Arnaiz Lucas. L’ entrenador burgalés del Gandia recorda al jugador com una «molt bona persona, una persona excepcional. Jugador contundent, tècnicament correcte, per dalt era un espectacle, tant en l’ àrea ofensiva com defensiva. Era un jugador important per a la categoria».

Sebas posa amb la samarreta del Gandia i amb el secretari del club, Pascual Ivars, en el dia de la seua presentació. (Fotografia Levante-Emv La Safor/Ximo Ferri-Arxiu històric de Gandia). El Gandia es va mantindre en la zona temperada de la classificació durant la primera volta, i va disputar una històrica eliminatòria de Copa del Rey, a partit únic, davant el FC Barcelona, un partit on Sebas va disputar els 90 minuts. Però en la segona part del campionat l’ equip va entrar en una fatal dinàmica de resultats negatius que el van precipitar a la zona del descens.
En la jornada 36 el Gandia rebia el Barcelona B, un partit fonamental per a la salvació. Els blanc-i-blaus, quints per la cua, ocupaven lloc de promoció per la permanència i necessitaven imperiosament la victòria per fugir de la zona del descens. El partit no podia començar millor: Sebas avançaba el Gandia als 6 minuts de joc. No obstant això, i de forma inexplicable, el Barcelona B, que no es jugaba res i que va jugar amb inferioritat numèrica durant gran part del partit per la expulsió d’ un futbolista, remuntaria el marcador, impossant-se finalment per 2-4. El resultat va certificar l’ enfonsament definitiu de l’ equip, que va finalitzar la lliga en la penúltima posició, perdent la categoria. Sebas no va poder acabar el partit davant el filial blaugrana, doncs va ser expulsat amb targeta roja directa, poc abans del descans.
Un final, sens dubte, amarg per al vila-realenc, que va arribar a Gandia amb la i.lusió de jugar amb un equip que habia estat campió en la temporada anterior i que aspirava a lluitar, novament, per ocupar un lloc em la zona capdavantera de la taula. Ningú podia imaginar que el partit davant el Barcelona B anava a ser el seu últim partit oficial com a futbolista.
Sebas amb la samarreta del CD Castelló. (Diari Mediterráneo de Castelló) Sebas, amb contrat amb el Getafe, torna a Madrid amb la intenció de consolidar-se amb l’ equip azulón, que venia de baixar de Segona A i que buscaba recuperar la categoria. Una setmana abans del començament de la lliga i després d’ una dura pretemporada, aprofita uns dies de descans i torna a Vila-real.
En la matinada del dissabte al diumenge del 26 d’ agost, es trobava amb un amic en una coneguda zona d’ oci de la platja del Gurugú, quan va entaular relació amb una jove. Els dos estaven a la vora de la mar en busca d’ intimitat, quan un desconegut es situà prop d’ ells per orinar. Sebas, pensant que es tractava d’ un miró, li recriminà la seua actitud i esclatà una forta baralla. El desconegut resultà ser un agent de la Policia Nacional destinat a Madrid que es trobava de vacances a Benicàssim en companyia de la seua dona i 3 fills. En un moment de la baralla l’ agent va treure un arma i va disparar tres vegades al futbolista vila-realenc. Els trets li van impactar en l’ abdomen i el tòrax.
El policia va fugir del lloc dels fets i va llençar la seua arma a la mar, entregant-se posteriorment a comisaria. Sebas va quedar ferit de gravetat, i encara vivia quan va arribar l’ ambulància del Samu, que va tardar 25 minuts. Després de traslladar-lo al passeig marítim per evitar que la corrent se’l emportara, els sanitaris van intentar, infructuosament, reanimar-lo. Un dels trets li havia perforat la vena aorta i li va provocar, finalment, la mort.
La mort de Sebas va deixar destrossats els seus pares i les seues quatre germanes. Va ser soterrat a Vila-real en una impressionat manifestació de dol. S’ estima que al sepeli van acudir prop de 3.000 persones, entre les quals hi havia una representació del CF Gandia, encapçalada pel president Dionisio Ollero i el capità de l’ equip, Ausiàs Solanes.
El policia, després de declarar, va ingressar en presó, eixint en llibertat condicional, després d’ abonar una fiança de 18.000 euros, en gener de 2002.

El dia del soterrament la ciutat de Vila-real va eixir al carrer per acomiadar el futbolista. (Diari Mediterráneo de Castelló). El 24 de març de 2002, un partit de lliga disputat a Castalia entre el Castelló i el Getafe, dos dels seus ex-equips, va ser aprofitat per realitzar un senzill honenatge al desaparegut futbolista. El Getafe va aconseguir eixa temporada l’ ascens a Segona A i no va oblidar a Sebas en els actes de celebració. L’ equip madrileny viurà una època històrica aconseguint, pocs anys després, en la temporada 2003/04, l’ ascens a Primera Divisió.
L’ Audiència Provicincial de Castelló va acollir el juí, que es va celebrar, finalment, en maig de 2003. El policia va relatar que es trobava en un local d’ oci en companyia de la seua esposa i que, a causa de les cues per poder entrar als serveis del local, es dirigí a la platja per orinar. Segons el seu relat, Sebas es va mostrar furiós, el va perseguir i el va colpejar al cap, creditant un part de lesions el dia dels fets. Finalment, segons les seues declaracions, va sentir la seua vida en perill i li va disparar tres vegades amb un arma que no era la reglamentària, però de la que sí diposava de llicència. Contràriament, l’ opinió generalitzada de familiars i companys es que Sebas, persona carismàtica i excel. lent company, no era una persona violenta.
El 16 de maig de 2003 un jurat popular va declarar el policia culpable de la mort de Sebas, amb l’eximenta incompleta de legítima defensa i l’ atenuant de confessió. Va ser condemnat a 4 anys de pressó i a abonar una indemnització de 120.000 euros a la familia del futbolista. La sentència, confirmada pel Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana i pel Tribunal Suprem, no va convèncer l’ entorn del futbolista, qui representat pel conegut advocat penalista Jaime Sanz de Bremond, demanava 10 anys de pressó.

El diari Marca recollia, en la seua edició del 27 d’ agost, les opinions d’ alguns dels seus ex-companys. Ausiàs, capità del Gandia, expressava el dia del soterrament, davant els mitjans de comunicació, sentir «un pesar molt gran. Quan et passa una cosa així es quan realmente te’n adones del que val la vida humana». Una vida, la de Sebas, que es va esvair amb sols 25 anys, de forma tràgica i incomprensible, una nit d’ estiu, a la vora de la mar Mediterrànea, a mans de qui, suposadament, havia de protegir la seguretat ciutadana.
Xavi Martí. Futbol en la Ribera del Serpis.
-
TOTÓ. L’ ESCUT AL COR (33).
» Integrant del gran Gandia dels seixanta, un equip abonat a les primeres posicions de la Tercera Divisió, i de la quinta de grans jugadors gandians de la època (Maso, Pallarés, Soldevila…) Totó, un dels millors defenses de la història del club, va jugar nou temporades consecutives amb el primer equip del Gandia i disputà dues promocions d’ ascens a Segona Divisió».

TRAJECTÒRIA
LUÍS BELDA
PORTEÑO
CF GANDIA JUVENIL (1962-1964)
CF GANDIA (1964-73)
UD PORTUARIOSPedro García Pascual va nàixer al Grau de Gandia el 29 d’ Agost de 1946. El seu malnom, Totó, va ser heretat del seu germà Valentín , que va jugar diverses temporades a Primera Divisió amb el València CF. Conta la llegenda que l’ orige del malnom es una anècdota familiar protagonitzada pel germà: Valentín pronunciava, de xiquet, Totodrilo en lloc de Cocodrilo. Anomenat també Totó II per a distingir-lo futbolísticament del seu germà, va jugar en categories inferiors amb el Luis Belda (equip de categoria infantil) i amb el Porteño (equip grauer), passant posteriorment al Juvenil del CF Gandia, on destaca per les seues qualitats tècniques, sent convocat, fins i tot, per a jugar amb la selecció valenciana de la categoria en la temporada 1963/64. Les seues bones prestacions amb el juvenil provoquen l’ ascens al primer equip blanc-i-blau en la temporada 1964/65, una temporada històrica que va significar el debut en la presidència de Guillermo Olagüe, i en la banqueta del mític entrenador Pepe Arnau. Totó es consolidarà en esta temporada, malgrat la seua joventut (tenia sols 18 anys), amb el primer equip gandià, aconseguint el sub-campionat de lliga i disputant la promoció d’ ascens a Segona Divisió davant el Sestao Sport, sent titular als dos partits disputats davant l’ equip basc. En les següents temporades Totó es converteix en un jugador insustituible en el Gandia, i en un dels defenses més cotitzats del grup 9 de la Tercera Divisió, arribant a ser inclòs en una selecció dels millors jugadors de la categoria confeccionada per la revista esportiva valenciana 3-D. Reconvertit de Lateral Dret a Defensa Central per la seua tendència al sobrepés, en la temporada 1967/68 disputa una nova promoció d’ ascens a Segona Divisió davant el Mahón, disputant tots els minuts de la famosa eliminatòria davant l’ equip menorquí, que va necessitar de tres partis i una pròrroga interminable. Amb l’ arribada dels setanta el nostre protagonista es converteix en un dels pesos pesants de l’ equip, un dels veterans, i porta el braçalet de capità d’ un Gandia que s’ enfronta als millors equips d’ una potentíssima Tercera Divisió, en la qual juga davant rivals com el Gimnàstic de Tarragona, Girona, Barcelona Atlètic o At.Baleares. Justament, les exigències econòmiques d’ esta nova categoria deixen el Gandia en una delicada situació financera, el que provoca el descens de la temporada 1971/72. Totó juga una última temporada amb el Gandia en Regional Preferent (temporada 1972/73), esgotant els seus últims cartutxos com a futbolista amb la UD Portuarios.
GALERIA FOTOGRÀFICA

Gandia juvenil. Totó és un dels jugadors més destacats d’ un equip on comparteix vestuari amb altres mites blanc-i-blaus com Soldevila (a la dreta de Totó) o Tano (el segón ajupit per la dreta). 
1963/64. Selecció juvenil valenciana. Camp de Vallejo (València). Totó es confirma com una gran promesa del futbol valencià. En aquest equip coincidirà amb Crespo (el tercer ajupit per la dreta), futur jugador del Gandia. 
1964/65. El Collao (Alcoi). Temporada del debut amb el primer equip. Totó tenia 18 anys i es va convertir en la revelació. El Gandia va ser sub-campió de lliga i disputà la promoció d’ ascens a Segona Divisió davant el Sestao. 
1967/68. Partit de tornada de la promoció d’ ascens davant el Mahón. Totó es un nom insustituible en la defensa del Gandia i un dels clàssics de la Tercera Divisió valenciana. 
1970/71. Totó és el capità d’ un Gandia que milita en una Tercera reduïda a sols 4 grups, competint davant equips potents de Catalunya, València i Balears. 
1971/72. Ressenya del diari Ciudad de Gandia, on el cronista pondera les qualitats del nostre protagonista. 
UD Portuarios 1976. L’ equip grauer viu una gran època en Primera Regional, amb presència de diversos ex-jugadors del Gandia, com Moncho, Maso, Nardo o Waldo. Malgrat el seu indissimulable sobrepés, El Xato Totó és un dels jugadors clau en un equip molt recordat al Grau.
-
2007/2008. ASCENS A BUÑOL.
⬆️ Ascens a Tercera Divisió.
FETS DESTACATS
* Pujar o pujar. Després de la decepció de la temporada anterior, on el Gandia ni tan sols va poder classificar-se per jugar la promoció, el club blanc-i-blau afronta la present campanya disposat a aconseguir l’ ascens com a objectiu prioritari. Els preus dels abonaments son de 100 euros Tribuna i 50 euros en General, amb reducció del 50% per a Joves i Jubilats. El Passe d’ Honor, per la seua banda, costarà 120 euros en Tribuna i 60 en General. El CF Gandia, amb la pedrera desvinculada (forma part des de la temporada anterior del CF Base Gandia) incrementa considerablement el pressupost respecte la temporada anterior (passa de 255.000 euros a 334.000), i confecciona un planter de garanties amb un objectiu innegociable: pujar o pujar.

Planter CF Gandia 2007/08. Dalt: Aurelio, Alfonso, Sergi, Penadés, Óscar Lozano, Tomaca, Mario, Naveiro i San Honorio. Al mig: directiu, Paco Mañó (delegat), Esteve, Luisja, Ignacio Català (segón entrenador), Dionisio Ollero (president), Alfonso Moya (entrenador), Paco Forquet (preparador físic), Ballesteros i Bodí (fisio). Baix: Martín, Tello, Torres, Néstor, Coke, Gil i utiller. * Un potent equip. Alfonso Moya continua com entrenador, però el Gandia presenta un equip pràcticament nou; un equip fet a colp de talonari. Arriben principalment jugadors experimentats de la Regional Preferent, procedents d’ equips potents que, fins i tot, venen d’ aconseguir l’ ascens a Tercera. És el cas de Manolo i Ballesteros, procedents de l’ Olímpic, i Gil de l’ Utiel. Óscar Lozano i Penadés son altres destacats jugadors de la categoria, procedents del Canals. Des de la Tercera Divisió venen el davanter Coke (Catarroja) i Tomaca i Edu Climent (del Pego). La presència de jugadors de la comarca de La Safor, malgrat estar en la Regional Preferent, és sorprenentment discreta. Sols continuen dos gandians veterans Naveiro i Luisja, a més dels olivers Néstor i Edu Climent i el valler Tomaca. Es produeix el retorn a la porteria de San Honorio, 10 temporades després de defensar la samarreta del Gandia en Segona B. En la segona part del campionat arriba el veterà Sergio Porras (ex- jugador d’ Alcoyano i València B en Segona B, entre d’ altres equips) i en la recta final, per a reforçar l’ equip de cara a la promoció, arriba el jugador canari Robaina. La aportació de jugadors del Gandia B i del Juvenil serà, per altra banda, pràcticament testimonial.

LUIS JAvier García Pardo. Defensa Format en la pedrera blanc-i-blava, va jugar amb el juvenil de Divisió d’ Honor de la temporada 1997/98. Després de passar pel Gandia B, debuta amb el primer equip en la temporada 2001/02. Va jugar 7 temporades amb el Gandia (2001-2008) sent, en companyia de Naveiro, el jugador de la pedrera més destacat en els anys difícils de Tercera i Regional Preferent. En la temporada 2008/09 va fitxar per la UD Oliva i, posteriorment, va jugar dues temporades més amb l’ Alberic. * Temporada regular amb sorpresa final. El Gandia, per planter i per pressupost, és el gran favorit i ho demostra des d’ el començament de la lliga. La primera derrota no arriba fins la jornada 17, encara que és una dura derrota davant un rival directe com el Canals (4-0). En la recta final del campionat Gandia, Canals i Guadassuar, que demostren la seua superioritat, es distancien considerablement dels seus perseguidors i s’ asseguren la promoció d’ ascens. El Gandia es lider i favorit al titol de campió quan, de forma inesperada, s’encenen les alarmes: dues derrotes a Alberic i Guadassuar, sumades a dos empats consecutius a casa davant L’ Alcúdia i el Muro, deixen els gandians fòra de la lluita per la primera posició i provoquen la sorprenent destitució, a falta de 3 jornades per a la fi, d’ Alfonso Moya, i l’ arribada de Toni Seligrat, que debuta en la penúltima jornada de lliga amb una nova derrota al camp del Sueca. En la darrera jornada de lliga Gandia i Canals es juguen la segona plaça (el Guadassuar ja es campió) al Guillermo Olagüe; l’ empat final a 4 gols, després d’ un final de temporada molt fluix, deixa els gandians tercers classificats i amb molts dubtes de cara a la promoció.

TONI SELIGRAT. 39 anys i natural de Torrent. Debuta en la banqueta del Gandia en la penúltima jornada de lliga amb l’ objectiu ineludible d’ aconseguir l’ ascens de categoria. Ex-entrenador en Tercera Divisio amb el Teruel, At. Ciutadella i Sporting Mahonés, arriba a Gandia després d’ entrenar breument l’ Aris de Salònica, de la primera Divisió de Grècia. Dirigirà el Gandia fins la temporada 2009/10, amb un gran bagatge, aconseguint un ascens a Tercera i un altre a Segona B. * La promoció. El Gandia ha de superar dues eliminatòries per aconseguir el dessitjat ascens a Tercera. En la primera ronda s’ enfronta al Quart de Poblet, campió del grup 2 de Preferent, en un duel molt igualat que es resol gràcies a una mínima victòria del Gandia, al partit d’ anada, aconseguida amb un gol de Coke. En la tornada a Quart el Gandia defensa el resultat amb ungles i dents i aconsegueix un empat sense gols que el classifica per a la ronda final, on l’ espera el Buñol, que elimina el Canals. La eliminatòria final davant el Buñol serà un típic emparellament de promoció d’ ascens, molt equilibrat i amb molta tensió. El partit d’ anada es juga a Gandia i finalitza amb empat sense gols, en un partit de poques ocasions que està condicionat per la expulsió del porter gandià San Honorio. L’ ascens, doncs, es jugarà al Beltrán Báguena de Buñol, on les coses no poden comencar pitjor: al primer minut de joc el Buñol s’ avança al marcador. En la represa el Gandia es bolca davant la porteria bunyolera i gaudeix de bones ocasions, fins que, finalment, Naveiro, aconsegueix un «gol salvador», al minut 72, que empata el partit i ens dona, gràcies al valor doble dels gols fòra de casa, l’ ascens de categoria. Objectiu complit: el Gandia torna a Tercera Divisió.

CF Gandia. Partit decisiu a Buñol. D’ esquerra a dreta: Tomaca, Camarasa, Naveiro, Sergi Benet, Manolo i San Honorio; Roberto Bas, Tello, Edu Climent, Néstor i Gil. (Fotografía Les Penyes/Àlex Oltra).
*** UN PARTIT PER AL RECORD ***


BUÑOL CF CF GANDIA 1 1 Dissabte 21 de juny de 2008. Promoció d’ ascens, partit de tornada. Beltrán Báguena (Buñol). El partit decisiu de la temporada es disputa a Buñol, en la devolució de visita després del 0-0 del partit d’ anada disputat a Gandia. Els blanc-i-blaus es troben amb el hàndicap de jugar en un camp de terra i davant un equip clàssic de la categoria que busca tornar a Tercera Divisió, després de la seua última presència en la categoria, en la temporada 20003/04. L’ equip local, entrenat per un jove Adrià Ferrandis, futur entrenador gandià, no pot començar millor: en la primera jugada, als 40 segons de joc, Da Silva supera el porter gandià San Honorio (que finalment va poder pujar després de la reclamació del Gandia a la seua expulsió del partit d’ anada) aprofitant una sèrie d’ errades defensives. El Gandia buscarà el gol de l’ empat que li done l’ ascens, però les millors ocasions no arriben fins la segona part, quan Toni Seligrat es juga decidadament la opció ofensiva incorporant al terreny de joc l’alcoià Sergio Porras i el canari Robaina. El Gandia avisa enviant dos balons al pal en accions de Tomaca i Robaina, davant un Buñol que defén amb dificultats el seu avantatge. El moment clau de la eliminatòria arriba al minut 72 en una jugada assatjada: treta de banda d’ Edu Climent i rematada de cap de Naveiro, completament sol, que suposa l’ empat al marcador. Amb el gol, que ens dona l’ ascens, el Gandia retrocedix línies i defensa, amb ganivets entre les dents, el resultat. El Buñol apreta, però el marcador no es mourà. Amb el xiulet final de l’ àrbitre, esclata l’ alegria. El Gandia diu adéu a la Regional Preferent.
ALINEACIONS.
BUÑOL: Alfredo, Quique, Canobbio, Esteve, Jordi, Pedro, Furri (Adrián 66′), Da Silva, Conde, Boluda i Llorca (Fernando 60′).
GANDIA: San Honorio, Sergio, Naveiro, Camarasa, Edu Climent, Tomaca, Tello (Robaina 56′) , Roberto Bas (Sergio Porras 46′), Gil (Coke 39′), Néstor (Luisja 77′) i Manolo.
GOLS: Da Silva 1′ (1-0), Naveiro 72′ (1-1).
ÀRBITRE: Andreu Sabuco.
No va estar sol el Gandia a Buñol. Prop de 300 aficionats gandians es van desplaçar al Beltrán Baguena per suportar l’ equip, entre ells aquest grup de joves aficionats amb pancarta de lema eloqüent. (fotografia Les Penyes/ Àlex Oltra).
* Més derbis. El descens de la UD Oliva a Regional Preferent en la temporada 2006/07 provoca que en la present temporada tornen a coincidir els tres principals clubs històrics de La Safor, CF Gandia, UD Oliva i UE Tavernes, un fet que no es produïa des d’ una llunyana temporada 1963/64, quan van coincidir en la Tercera Divisió. El balanç dels enfrontaments entre els clubs saforencs va ser clarament favorable al Gandia, que es va imposar en els dos partits davant l’ Oliva (3-4 i 4-3), aconseguint una victòria a casa davant el Tavernes (2-1) i un empat sense gols en la capital de la vall.

Portada de la revista Les Penyes. La fotografia, molt expressiva, celebra l’ ascens a Buñol. * CF Base, un projecte potent. La pedrera del CF Gandia, integrada des de la passada temporada en el CF Base Gandia, presenta un projecte ambiciós que compta amb el suport de la empresa del sector de la construcció Coesmi, patrocinador principal del club. El Base, en la temporada 2007/08, compta amb prop de 20 equips i més de 350 jugadors.

MANOLO, DE RÉCORD. Manuel Sanchís Sampedro, Manolo, va arribar a Gandia, procedent de l’ Olímpic, com un dels millors davanters de la categoria. El jugador de València va creditar la seua valua aconseguint l’ ascens amb el Gandia. El fet destacable és que va aconseguir el seu tercer ascens consecutiu a Tercera, després dels aconseguits amb l’ Alzira (2005/06) i Olímpic (2006/07). Posteriorment, disputà dues promocions consecutives més amb el Buñol, però no va poder aconseguir el quart ascens. * El Juvenil no puja. En la promoció d’ ascens a Lliga Nacional el Juvenil A s’ enfronta a l’ equip alacantí del Carolinas. En el partit d’ anada s’ imposa, al Guillermo Olagüe, el Gandia per un curt 1-0, però una setmana després, a Alacant, el Carolinas aconsegueix remuntar clarament amb una golejada 5-1, eliminant els gandians. Pel que fa a l’ amateur realitzarà una temporada discreta en la Primera Regional. Els blanc-i-blaus començaran bé el campionat i seran habituals de la zona capdavantera en la primera volta. No obstant això, una ratxa de 4 derrotes consecutives en la segona volta (jornades 17 a 20), deixaran el Gandia lluny de la zona de dalt i sense opcions de lluitar per l’ ascens, finalitzant el campionat en la desena posició.
ORGANIGRAMA
PRESIDENT DIONISIO OLLERO ENTRENADOR ALFONSO MOYA- TONI SELIGRAT PORTERS ANY SAN HONORIO 2007-08 AURELIO 2006-07 DEFENSES ALFONSO 2006-07 SERGI BENET 2006-07 MORENO 2006-07 TONET 2007-08 EDU CLIMENT 2007-08 ROBERTO BAS 2006-07 LUISJA 2001-02 MARTIN 2007-08 PENADÉS 2007-08 CAMARASA 2007-08 MIGCAMPISTES TELLO 2006-07 TORRES 2007-08 GIL 2007-08 BALLESTEROS 2007-08 ÓSCAR LOZANO 2007-08 ROBAINA 2007-08 TOMACA 2007-08 ESTEVE 2006-07 NAVEIRO 1999-00 DAVANTERS NESTOR 2006-07 SERGIO PORRAS 2007-08 MIGUEL 2007-08 MARIO REAL 2007-08 KOKE 2007-08 MANOLO 2007-08 ALTES: San Honorio (Santa Pola), Edu Climent (Pego), Martín, Tonet (Sueca), Penadés (Canals), Camarasa (Puçol), Torres (Ontinyent), Gil (Utiel), Óscar Lozano (Canals), Robaina, Tomaca (Pego), Ballesteros (Olímpic), Sergio Porras (Olímpic), Miguel, Mario Real (Dénia), Koke (Catarroja), Manolo (Olímpic).
BAIXES: Sergio, Pepe Ruiz, Juan Escrivà, Juan, Ignacio Català (retirat), Cabe, Demian, Joano, Juanma Bas, David Mallol, Chodi, Marzal, Llorca, Joan, Carlos García, Auriña, Vicent Faus, Tomasin, Cuqui.
PRETEMPORADA
DATA AMISTOSOS RS 04-08-07 XÀBIA-GANDIA 1-1 07-08-07 ALICANTE B-GANDIA 1-3 10-08-07 GANDIA-ALZIRA 1-0 14-08-07 GANDIA-CATARROJA 0-2 17-08-07 GANDIA-DÉNIA 0-1 21-08-07 POLOP-GANDIA 1-1 25-08-07 MISLATA-GANDIA 0-1 29-08-07 ALGEMESÍ-GANDIA 3-5 
Partit de pretemporada a Alacant.
REGIONAL PREFERENT GRUP 3
* Cinqué nivell del futbol espanyol integrat per quatre grups de 18-19 equips.
* De l’ 1 de setembre de 2007 al 25 de maig de 2008.
PARTICIPANTS

CF GANDIA 
GUADASSUAR CF 
UD CANALS 
UD CARCAIXENT 
UE TAVERNES 
UD ALGINET 
UD OLIVA 
CE ALBERIC 
EMFU L’ALCÚDIA 
TORRENT CF 
CD LLOSA 
UD BENIGÀNIM 
MURO CF 
CD TORRENT 
CD BENIFAIÓ 
SD SUECA 
MASSANASSA CF 
PAIPORTA CF RESULTATS
J DATA PARTIT RS CL 1 01-09-07 Gandia-Alginet 3-0 1 2 08-09-07 Tavernes-Gandia 0-0 3 3 15-09-07 Gandia-Benigànim 2-1 1 4 23-09-07 Carcaixent-Gandia 0-0 2 5 30-10-07 Gandia-Benifaió 5-1 1 6 06-10-07 Llosa-Gandia 0-0 3 7 11-10-07 Gandia-CD Torrent 1-0 3 8 20-10-07 Massanassa-Gandia 0-0 3 9 14-11-07 Gandia-Paiporta* 1-0 4 10 04-11-07 Oliva-Gandia 3-4 3 11 10-11-07 Gandia-Alberic 1-0 3 12 17-11-07 L’Alcúdia-Gandia 1-2 2 13 25-11-07 Muro-Gandia 0-4 2 14 01-12-07 Gandia-Guadassuar 0-0 2 15 16-12-07 Torrent CF-Gandia 0-4 1 16 06-01-08 Gandia-Sueca 1-1 2 17 12-01-08 Canals-Gandia 4-0 2 18 19-01-08 Alginet-Gandia 2-3 2 19 26-01-08 Gandia-Tavernes 2-1 2 20 02-02-08 Benigànim-Gandia 2-1 2 21 09-02-08 Gandia-Carcaixent 3-0 2 22 16-02-08 Benifaió-Gandia 1-3 1 23 23-02-08 Gandia-Llosa 2-0 1 24 02-03-08 CD Torrent-Gandia 2-1 1 25 08-03-08 Gandia-Massanassa 3-1 1 26 29-03-08 Paiporta-Gandia 0-1 1 27 05-04-08 Gandia-Oliva 4-3 1 28 13-04-08 Alberic-Gandia 2-1 2 29 19-04-08 Gandia-L’ Alcúdia 0-0 3 30 26-04-08 Gandia-Muro 2-2 3 31 03-05-08 Guadassuar-Gandia 2-1 3 32 14-05-08 Gandia-Torrent CF** 1-0 3 33 17-05-08 Sueca-Gandia 3-2 3 34 25-05-08 Gandia-Canals 4-4 3 * Ajornat el 27 d’ octubre per pluja. ** Ajornat el 10 de maig per tall de subministrament elèctric.
CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 GUADASSUAR 74 34 22 8 4 72 34 2 CANALS 68 34 20 8 6 69 37 3 GANDIA 66 34 19 9 6 63 37 4 Carcaixent 61 34 18 7 9 52 35 5 Tavernes 58 34 17 7 10 57 41 6 Alginet 48 34 12 12 10 58 52 7 Oliva 48 34 12 12 10 54 47 8 Alberic 48 34 13 9 12 45 37 9 L’Alcudia 41 34 9 14 11 43 41 10 Torrent CF 40 34 10 10 14 36 47 11 Llosa 39 34 9 12 13 28 42 12 Benigánim 37 34 9 10 11 38 56 13 Muro 36 34 8 12 14 35 49 14 CD Torrent 36 34 8 12 14 34 46 15 Benifaió 35 34 9 8 17 39 58 16 SUECA 34 34 7 13 14 34 47 17 MASSANASSA 31 34 8 7 19 32 56 18 PAIPORTA 30 34 8 6 20 33 60 PROMOCIÓ D’ ASCENS: Guadassuar, Canals i Gandia (ascen el Gandia) DESCENS: Sueca, Massanassa i Paiporta.
PROMOCIÓ D’ ASCENS A TERCERA DIVISIÓ
RD DATA PARTIT RS 1 01-6-08 GANDIA-QUART DE POBLET 1-0 08-6-08 QUART DE POBLET-GANDIA 0-0 2 15-06-08 GANDIA-BUÑOL 0-0 21-06-08 BUÑOL-GANDIA 1-1 Ascen el CF Gandia
CF GANDIA B
PRIMERA REGIONAL GRUP 6
* Del 16 de setembre de 2007 al 11 de maig de 2008.
PARTICIPANTS
CF GANDIA B–CD ALCOYANO B–CD CIUDAD DE GANDIA–CF CULLERA–UD ONDARENSE–CF ALFÀS DEL PÍ–CD CONTESTANO–CD TEULADA–BENISSA CF–CD XERACO–VILLAJOYOSA CF B–L’ OLLERIA CF–UD BENIOPA–BENIDORM CD B–CD DÉNIA B–VILLALONGA CF.RESULTATS
J RS PARTIT RS J 1 0-0 Xeraco-Gandia B 1-1 16 2 0-0 Gandia B-Teulada 4-2 17 3 1-0 Alfàs del Pi-Gandia B 4-1 18 4 1-0 Gandia B-Cullera 0-2 19 5 2-0 Alcoyano B-Gandia B 5-1 20 6 2-2 Gandia B-C.de Gandia 0-2 21 7 2-3 Ondarense-Gandia B 1-2 22 8 3-0 Gandia B-Contestano 1-2 23 9 1-1 Benissa-Gandia B 0-1 24 10 0-1 Gandia B-Benidorm B 0-2 25 11 3-0 Gandia B-L’Olleria 0-1 26 12 1-1 Dénia B-Gandia B 0-0 27 13 4-0 Gandia B-Villalonga 3-2 28 14 1-2 Beniopa B-Gandia B 1-0 29 15 1-0 Gandia B-Villajoyosa 1-3 30 CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 BENISSA 62 30 17 11 2 69 33 2 ALCOYANO B 61 30 19 4 7 70 38 3 Contestano 59 30 18 5 7 75 41 4 Benidorm B 51 30 15 6 9 55 41 5 C.Gandia 51 30 14 9 7 70 44 6 Denia B 44 29 11 11 7 32 28 7 Cullera 44 30 13 5 12 37 35 8 Vila-joi.B 42 30 11 9 10 49 44 9 Alfaz 42 30 12 6 12 44 42 10 Gandia B 40 30 11 7 12 36 39 11 L’Ollería 37 30 10 7 13 33 37 12 Ondarense 34 30 9 7 14 48 46 13 Xeraco 33 30 7 12 12 38 48 14 TEULADA 30 30 7 9 14 36 61 15 BENIOPA 27 30 7 6 17 26 57 16 VILLALONGA 2 29 0 2 27 21 105 ASCEN: Benissa. PROMOCIÓ: Alcoyano. DESCENS: Teulada, Beniopa i Villalonga.
-
2006/2007. EN LA REGIONAL PREFERENT.
FETS DESTACATS
* El fantasma de la desaparició. El descens a Regional Preferent és un colp molt dur per a un CF Gandia que es troba en una situació econòmica molt delicada i amb un deute molt important amb Hisenda. Així, durant les següents setmanes a la derrota a Onda que provoca el descens, es rumoreja, fins i tot, que el club podria desaparéixer. Dionisio Ollero, reelegit poc abans del final de la temporada passada, obri la porta a la seua marxa i a l’ arribada d’ una persona solvent que puga substituir-lo i afrontar la greu situació. Però, finalment, ningú fa eixe pas i Ollero continua endavant, encara amb la convicció ferma que la conversió del club en Societat Anònima Esportiva és la única solució per a aconseguir la supervivència.

CF Gandia 2006/07. D’ esquerra a dreta: Carlos García, Joano, Naveiro, Alfonso, Cuqui, Sergio; Joan, Roberto Bas, Luisja, Vicent Faus i Ignacio Català. * La nova realitat. El Gandia es inclós al grup 3 de Regional Preferent (finalmente s’ evita el grup alacantí), on tindrà com a rival a un vell conegut, també com el Gandia vingut a menys: l’ Olímpic de Xàtiva. També competirà, després de molts anys, davant un altre equip històric de la comarca, la UE Tavernes, completant el grup una majoria d’ equips de les comarques de La Ribera i L’ Horta. El ben cert es que, després d’ 11 temporades en Segona B, 40 en Tercera Divisió i 2 en una Regional Preferent dels anys setanta que equivalia a la Tercera Divisió, el Gandia no competia a un nivell tan baix des de la temporada 1951/52, quan va militar per última vegada en la Segona Regional.

Jesús NAVEIRO. El migcampista gandià compleix la seua huitena temporada consecutiva amb el primer equip del Gandia i es converteix en el gran referent del planter. Després del descens a Regional Preferent, Naveiro va tindre ofertes per continuar jugant en la Tercera Divisió, però finalment les va rebutjar per continuar amb el Gandia en esta difícil etapa, alimentant d’ aquesta manera la seua llegenda (Naveiro, uno di noi) com a capità blanc-i-blau. * Diego Miñana continua. Malgrat no poder evitar el descens en la temporada anterior, Diego Miñana rep la oportunitat de seguir al front de l’ equip amb un objectiu clar: l’ ascens de categoria. Es conforma un planter amb moltes novetats, i amb presència de molts futbolistes amb experiència en la nova categoria. El planter està encapçalat per «veterans de la casa» com Naveiro, Luisja, Ignacio Català (que torna al club després de dos temporades al Pego) i Carlos García (que fa el mateix procedent del Xàbia). Tornen també, començada la temporada, dos vells coneguts com David Mallol i Néstor, així com dos jugadors d’ Ontinyent molt experimentats, Roberto Bas i Juanma Bas (aquest últim també amb la temporada començada). Paradoxalment, la aportació dels jugadors de la pedrera, a diferència de temporades anteriors, serà molt discreta en la present campanya.

Diego Miñana (36 anys). Natural d’ Oliva, va jugar al Gandia de Lliga Nacional juvenil (temporada 1987/88), debutant posteriorment, en la dècada dels 90, en Tercera Divisió amb la UD Oliva. En la temporada 2005/06, després de fer un bon treball al front del Gandia B, rep la oportunitat de substituir Juanjo Juárez al primer equip, a falta de 3 jornades per a la fi del campionat. Malgrat no poder evitar el descens, continua amb el Gandia en la present temporada amb l ‘ objectiu de retornar l’ equip a Tercera Divisió. No obstant això, una mala ratxa de resultats li costa el càrrec, sent cesat en la jornada 15. Posteriorment, entrenarà al Pego en Tercera Divisió (2007/08) i es convertirà en un reconegut entrenador de Regional Preferent i Lliga Comunitat dirigint equips com la UE Gandia, Tavernes, Oliva, Xàbia i Dénia. En la temporada 2024/25 tornarà a entrenar el CF Gandia en Lliga Comunitat. (fotografia Levante-Emv/La Safor-Àlex Ruiz/Arxiu Històric Gandia). * Reforços internacionals?. La curiositat de la pretemporada va ser la presència de diversos jugadors extrangers entrenant a proba amb l’ equip blanc-i-blau. Es tractava dels argentins Matias, Marcelo i Federico, del brasiler Toninho i del bulgar Nasko. Finalment, de tots ells sols va començar la temporada el davanter argentí Federico, sent descartats la resta.

ROBERTO BAS. Natural d’ Ontinyent és un veterà lateral dret, amb experiència en Tercera Divisió amb l’ Alcoyano i l’ Ontinyent, que arriba a Gandia procedent del Carcaixent com un dels reforços més importants de la temporada. Jugarà a bon nivell amb el Gandia durant dues temporades (2006-2008), i després de penjar les botes comencarà la seua trajectòria a les banquetes. És entrenador de l’ Ontinyent 1931 des de la temporada 2021/22. * Alts i baixos. La Lliga comença bé per al Gandia, que es manté en les dues primeres posicions en companyia d’ un dels grans favorits, l’ Olímpic, entrenat per l’ ex-valencianista Ferran Giner. No obstant això, al mes de novembre l’ equip de Diego Miñana entra en una dinàmica molt negativa (7 jornades sense guanyar) que descavalquen l’ equip de les tres primeres posicions. Amb la urgència per aconseguir l’ ascens, la directiva d’ Ollero no té paciència i decideix la destitució de l’ entrenador oliver en la jornada 15, després de caure derrotat davant el Xirivella. En la jornada següent debuta en la banquetea Alfonso Moya. El canvi sembla que es positiu i el Gandia reacciona, aconseguint tres victòries consecutives i apropant-se a la zona de promoció. Però, en la segona volta una nova ratxa negativa (1 única victòria en 8 partits), amb tres derrotes davant rivals directes com Olímpic, Alberic i Canals, deixen el Gandia, de nou, lluny de la promoció i pràcticament sense opcions. En la recta final de la lliga el Gandia tracta a la desesperada de capturar als tres equips capdavanters, però no servirà per a res, finalitzant la lliga en una quarta posició que deixa l’ equip fòra de la promoció. El primer intent per tornar a Tercera serà, doncs, un fracàs.

Alfonso Moya amb Dionisio Ollero el dia de la seua presentació. Moya, natural d’ Algemesí, va ser davanter de l’ Olímpic de Xàtiva en la dècada dels huitanta. Va jugar breument amb el Gandia en la temporada 1993/94, fins l’ arribada a la presidència d’ Alberto Pina amb les «rebaixes», al mes d’ octubre. Després de penjar les botes va iniciar la seua trajectòria com entrenador, sent un nom cotitzat a la Regional Preferent. Venia, en efecte, d’ aconseguir l’ ascens a Tercera Divisió, en la temporada anterior, amb la SD Sueca. (fotografia Levante-Emv/La Safor-Ximo Ferri/Arxiu Històric Gandia). * Torna un derbi. El descens del Gandia a Regional Preferent propicia el retorn d’ un vell derbi de La Safor: l’ enfrontament Gandia-Tavernes. El derbi en competició oficial entre l’ equip de la Ciutat Ducal i els vallers no es disputava des d’ una llunyana temporada 1963/64, en una època, principis dels seixanta, on els dos equips van coincidir durant tres temporades en la Tercera Divisió. El balanç en la present temporada va ser favorable al Gandia, que va guanyar per 2-0 al Guillermo Olagüe en la primera volta de la lliga, empatant 0-0 en la devolució de visita al Municipal de Tavernes.

La caiguda als inferns del CF Gandia propicia, 43 temporades després, el derbi davant un club clàssic per excelència de la Regional Preferent, la UE Tavernes. L’ equip valler va debutar en la Regional Preferent en la temporada 1979/80, i va competir 38 temporades en ella, fins la desaparició de la categoria en la temporada 2022/23. * Salvats in extremis. El Gandia B disputa una nova temporada en la Primera Regional, on, malgrat un bon començament de lliga, patirà de valent per mantindre la categoria. Les 7 derrotes consecutives patides entre les jornades 12 i 18 deixen l’ equip enfonsat en la zona de descens. Finalment, una certa recuperació en la recta final del campionat serà provindencial per aconseguir una salvació que haurà d’ esperar a la darrera jornada. L’ empat a casa (0-0) davant l’ Alfàs del Pi, sumat a un altre empat entre Portuarios i Rayo Ibense, els altres equips implicats que s’ enfrontaven entre sí al Fort Llopis, provoquen la salvació del Gandia i el descens de grauers i rayistes.
* Naix el Base Gandia. Per evitar que la complicada situació econòmica del primer equip puga afectar a la pedrera blanc-i-blava, es decideix crear un nou club, independent esportiva i econòmica del CF Gandia, que comparteix els color blanc-i-blaus i un escut semblant a aquest. El president d’ aquest club es l’ ex-directiu del Gandia Miguel Marzal, sent Paco Bataller, ex-jugador i ex-entrenador del CF Gandia, el seu director esportiu.

El CF Base Gandia és el club formatiu deslligat del CF Gandia que aglutina la seua pedrera des de la temporada 2006/07. El club, que conservarà el seu «ADN Blanc-i-blau», romandrà independent fins la esperada, durant tants anys, fusió amb el CF Gandia i la UE Gandia de la temporada 2020/21.
ORGANIGRAMA
PRESIDENT DIONISIO OLLERO ENTRENADOR DIEGO MIÑANA-ALFONSO MOYA PORTERS PROCEDÈNCIA ANY SERGIO GANDIA B 2004-05 PEPE RUIZ PEGO 2006-07 AURELIO XÀBIA 2006-07 JUAN Escrivà GANDIA B 2005-06 DEFENSES ALFONSO PEGO 2006-07 SERGI XÀBIA 2006-07 MORENO – 2006-07 JUAN GANDIA B 2006-07 DEMIAN GUADASSUAR 2006-07 CABE GANDIA B 2006-07 ROBERTO BAS CARCAIXENT 2006-07 LUISJA GANDIA B 2001-02 IGNACIO CATALÀ PEGO 2006-07 MIGCAMPISTES JOANO OLIVA 2006-07 DAVID MALLOL CONQUENSE 2006-07 JUANMA BAS CARCAIXENT 2006-07 CHODI MURO 2006-07 TELLO – 2006-07 MARZAL TAVERNES 2006-07 ESTEVE CANALS 2006-07 CARLOS GARCIA XÀBIA 2006-07 AURIÑA CARCAIXENT 2006-07 JOAN Rodriguez JUVENIL 2003-04 NAVEIRO GANDIA B 1999-00 LLORCA GANDIA B 2006-07 DAVANTERS VICENT FAUS GANDIA B 2005-06 TOMASÍN – 2006-07 NESTOR TARAZONA 2006-07 FEDERICO – 2006-07 CUQUI TARAZONA 2006-07 CARLES RUZAFA? ILICITANO 2006-07 ALTES: Pepe Ruiz (Pego), Aurelio (Xàbia), Alfonso (Pego), Sergi (Xàbia), Moreno, Demian (Guadassuar), Cabe (Gandia B), Roberto Bas (Carcaixent), Ignacio Català (Pego), Joano (Oliva) David Mallol (Conquense), Juanma Bas (Carxaixent), Chodi (Muro), Marzal (Tavernes), Esteve (Canals), Carlos Garcia (Xàbia), Auriña (Carcaixent), Llorca (Gandia B), Tomasín, Federico, Néstor (Tarazona), Cuqui (Tarazona), Juan (Gandia B), Carles Ruzafa? (Ilicitano), Tello.
BAIXES: Iván Vidal (Dénia), Jose Manuel, Carbonell (La Nucia), Álex Vivancos (Burjassot), Ivan Malón (Oliva), Meassa, Pedro Castelló (Pego), Victor (Ontinyent), Juli, Xavi Torres, Cristian (Pego), Elies (Oliva), José Jaime (Dénia), Mérida (Comarca de Níjar), Zornoza, Aitor Gómez (Parla), Campos (Guadassuar), Patxi (Burjassot), Salva Costa (Xàbia), Juampa, Grau (Burjassot), Javi Herrera (Puerto Real), Rubén Galera (Xàbia).
PRETEMPORADA
DATA AMISTOSOS RS 03-08-06 OLIVA-GANDIA 0-2 09-08-06 GANDIA-ONDARENSE 5-2 12-08-06 GANDIA-BENISSA 0-1 16-08-06 ALZIRA-GANDIA 2-1 18-08-06 CALP-GANDIA 2-3 24-08-06 ONTINYENT-GANDIA 1-1 26-08-06 GANDIA-XÀBIA 1-3
REGIONAL PREFERENT GRUP 3
* Cinqué nivell del futbol espanyol integrat per quatre grups de 18-19 equips.
* Del 3 de setembre de 2006 al 27 de maig de 2007.
PARTICIPANTS

CF GANDIA 
CD OLÍMPIC DE XÀTIVA 
UD CANALS 
CE ALBERIC 
GUADASSUAR CF 
UD QUART DE POBLET 
PAIPORTA CF 
PATERNA CF 
TORRENT CF 
UE TAVERNES 
UD CARCAIXENT 
UD BENIGÀNIM 
CD TORRENT 
EMFU L’ALCÚDIA 
CD BENIFAÓ 
CD ALAQUÀS 
MANISES CF 
PICASSENT CF 
XIRIVELLA CF RESULTATS
J DATA PARTIT RS CL 1 03-09-06 Gandia-Alaquàs 5-0 1 2 10-09-06 Gandia-Canals 1-0 1 3 17-09-06 Guadassuar-Gandia 0-0 2 4 24-09-06 Gandia-Tavernes 2-0 1 5 01-10-06 Picassent-Gandia 1-2 1 6 08-10-06 Gandia-Olímpic 1-3 2 7 15-10-06 Paterna-Gandia 1-2 2 8 22-10-06 Gandia-CD Torrent 3-1 2 9 29-10-06 Carcaixent-Gandia 1-1 2 10 01-11-06 Gandia-Benigànim 0-0 2 11 05-11-06 Alberic-Gandia 0-0 2 12 12-11-06 Gandia-Quart 1-2 4 13 19-11-06 Benifaió-Gandia 0-0 4 14 26-11-06 Gandia-Manises 0-1 6 15 03-12-06 Xirivella-Gandia 1-0 9 16 10-12-06 Gandia-Alcúdia 3-1 7 17 17-12-06 Gandia-Paiporta 3-0 6 18 07-01-07 Torrent CF-Gandia 0-2 5 19 14-01-07 Gandia descansa – 5 20 21-01-07 Alaquàs-Gandia 1-1 6 21 28-01-07 Canals-Gandia 1-0 7 22 04-02-07 Gandia-Guadassuar 0-0 5 23 11-02-07 Tavernes-Gandia 0-0 6 24 18-02-07 Gandia-Picassent 4-0 5 25 25-02-07 Olímpic-Gandia 2-0 6 26 04-03-07 Gandia-Paterna 0-0 6 27 11-03-07 Torrent-Gandia 1-1 8 28 18-03-07 Gandia-Carcaixent 2-0 6 29 25-03-07 Benigànim-Gandia 1-2 6 30 01-04-07 Gandia-Alberic 1-2 6 31 08-04-07 Quart-Gandia 1-2 5 32 15-04-07 Gandia-Benifaió 2-1 4 33 22-04-07 Manises-Gandia 1-3 4 34 29-04-07 Gandia-Xirivella 0-0 4 35 06-05-07 L’Alcúdia-Gandia 1-1 5 36 13-05-07 Paiporta-Gandia 0-5 4 37 20-05-07 Gandia-Torrent CF 2-1 4 38 27-05-07 Descansa Gandia – 4 CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 OLÍMPIC 79 36 24 7 5 86 22 2 CANALS 76 36 23 7 6 77 30 3 ALBERIC 70 36 21 7 8 64 34 4 Gandia 63 36 17 12 7 52 24 5 Guadasuar 61 36 17 10 9 55 38 6 Quart 58 36 18 4 14 58 46 7 Paiporta 55 36 17 4 15 45 56 8 Tavernes 54 36 15 9 12 55 48 9 Torrent 54 36 16 6 14 59 48 10 Carcaixent 54 36 16 6 14 52 38 11 Paterna 53 36 15 8 13 65 54 12 Benigànim 53 36 15 8 13 43 43 13 L’Alcudia 51 36 14 9 13 54 47 14 CD Torrent 49 36 14 7 15 44 58 15 Benifaió 39 36 10 9 17 48 68 16 ALAQUÀS 37 36 9 10 17 34 56 17 MANISES 21 36 5 6 25 24 84 18 PICASSENT 14 36 3 5 28 22 73 19 XIRIVELLA 14 36 2 8 26 21 91 PROMOCIÓ D’ ASCENS: Olímpic, Canals i Alberic (ascen l’ Olímpic). DESCENS: Alaquàs, Manises, Picassent i Xirivella.
CF GANDIA B
PRIMERA REGIONAL GRUP 6
* Del 17 de setembre de 2006 al 20 de maig de 2007.
PARTICIPANTS
CF GANDIA B–CF FINESTRAT–MURO CF–VILA-JOIOSA CF B–CF ALFÀS DEL PÍ–CD CONTESTANO–CD DÉNIA B–UD BENIOPA–CD XERACO–AIELO CF–CD CIUDAD DUCAL–CD TEULADA–RAYO IBENSE CD–UD PORTUARIOS–CE LA FONT D’EN CARRÒS–BENIFAIRÓ CFRESULTATS
J RS PARTIT RS J 1 0-0 Gandia B-Benifairó 1-3 16 2 2-2 Xeraco-Gandia B 1-0 17 3 1-0 Gandia B-Dénia B 0-1 18 4 2-0 Aielo-Gandia B 2-3 19 5 0-0 Gandia B-Rayo Ibense 0-0 20 6 0-3 Beniopa-Gandia B 0-2 21 7 2-0 Gandia B-Muro 0-2 22 8 2-1 Portuarios-Gandia B 3-3 23 9 0-1 Gandia B-Finestrat 0-0 24 10 2-3 Contestano-Gandia B 0-2 25 11 2-1 Gandia B-Teulada 0-2 26 12 2-0 La Font-Gandia B 0-2 27 13 3-1 Ciudad Ducal-Gandia B 1-1 28 14 0-2 Gandia B-Villajoyosa B 1-2 29 15 2-0 Alfàs del Pí-Gandia B 0-0 30 CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 FINESTRAT 57 30 16 9 5 56 27 2 Muro 53 30 16 5 9 60 52 3 VilajoiosaB 51 30 14 9 7 40 23 4 Alfàs 48 30 12 12 6 56 45 5 Contestano 47 30 15 2 13 59 53 6 Denia B 44 30 11 11 8 43 38 7 Beniopa 41 30 11 8 11 65 63 8 Xeraco 41 30 11 8 11 48 50 9 Aielo 38 30 10 8 12 35 44 10 C.Ducal 38 30 10 8 12 53 46 11 Teulada 36 30 9 9 12 38 41 12 Gandia B 35 30 9 8 13 30 36 13 RAYO IBENSE 35 30 10 5 15 36 45 14 PORTUARIOS 33 30 8 9 13 39 54 15 LA FONT 32 30 8 8 14 33 44 16 BENIFAIRÓ * 25 30 7 7 16 32 62 * 3 punts mens per sanció federativa.
ASCEN: Finestrat. DESCENS: Rayo Ibense, Portuarios, La Font d’ en Carròs i Benifairó.
-
2005/2006. DESCENS EN UNA TEMPORADA NEGRA.
Descens ⬇️
FETS DESTACATS
* Tornar a intentar-ho. Després de la gran decepció que va suposar la inesperada eliminació davant el Mar Menor en la promoció de la temporada anterior, el Gandia busca novament la classificació per disputar la promoció d’ ascens a Segona B. Juanjo Juárez continua com entrenador, la qual cosa significa una continuitat a la banqueta que no es produïa des d’ els temps de César Ferrando. La novetat de la temporada és la marxa de la empresa Coprusa: després de 7 temporades deixa de ser el patrocinador del primer equip, sent substituit per la empresa +Visión, propietat d ‘ Arturo Torró. Per la seua banda, la empresa del sector de la construcció Coesmi, patrocinarà els equips de la pedrera. Els preus dels abonaments es mantenen respecte la temporada anterior: 180 euros Tribuna i 110 General, amb preus reduïts per a joves i jubilats de 90 euros (Tribuna) i 60 (General). El pressupost del primer equip es manté respecte la temporada 2004/05: aproximadament 300.000 euros.

CF GANDIA 2005/06. D’ esquerra a dreta, dalt: Iván Vidal, José Manuel, Javi Herrera, Grau, Juli, Sergio, Pedro Castelló, Iván Malón, Salva Costa, Víctor i Juan Escrivà. Al mig: Bodí (fisio), Joan, Zornoza, Luisja, Pellicer (preparador físic), Ollero (president), Juárez (entrenador), Gabriel Carrión (segón entrenador), Paco Mañó (delegat), José Jaime, Naveiro, Rubén Galera, Santi Sevillano (fisio).
Asseguts: Vicent Faus, Aitor, Mérida, Meassa, Patxi, Álex Vivancos, Xavi Torres, Juampa, Elíes, Cristian i César (utiller).* Baixes importants. El Gandia manté un bloc important de l’ equip de la passada temporada (Iván Vidal, José Jaime, Mérida, Víctor, Cristian…) però perd jugadors destacats com la jove promesa Borja Suárez (fitxa pel Levante B), Nacho, Lema, David Mallol i, especialment, en la zona davantera, amb la marxa del màxim golejador Molina, a més de Raúl Sáez (diu adéu després de 4 temporades) i Néstor. Arriben Alex Vivancos (Ontinyent) i Grau (màxim golejador amb l’ Oliva), i també jugadors d’ altres grups de Tercera que venen de jugar la promoció d’ ascens: del Linense Juli i Javi Herrera, i del Ribadesella l’ asturià José Manuel. L’ únic jugador procedent de Segona B és el madrileny Aitor Gómez, que procedeix del Castillo canari. Pel que fa a l’ aportació de la pedrera, destaca l’ arribada de Rubén Galera i Iván Malón.

AITOR GÓMEZ és el fitxatge mediàtic del campionat, però simbolitza, en certa manera, una temporada erràtica, on, pràcticament, tot va anar malament. Format en la pedrera de l’ Atlético de Madrid, després de proclamar-se campió del món sub-15 i d’ Europa sub-16 amb la selecció espanyola, es va convertir en una gran promesa que, tanmateix, no va arribar a consolidar-se. Davanter considerat ràpid i amb molt bona tècnica, arriba a Gandia procedent del Castillo, un equip canari de Segona B. Va arribar a mitjan d’ agost, baix de forma, i li va costar entrar en l’ equip. Després de jugar poc, va causar baixa al paró nadalenc. (fotografia Levante Emv-La-La Safor/Ximo Ferri.) * Bon començament però…El Gandia comença el campionat en les primeres posicions de la taula, però a partir del mes d’ octubre entra en una dinàmica molt negativa, fins i tot amb resultalts tan durs com una golejada (0-5) a casa, en la jornada 9, davant l’ Ontinyent. En el final de la primera volta el Gandia ocupa el lloc 17 i sembla clar que les aspiracions de l’ equip, lluny de lluitar per la promoció d’ ascens, passaran per evitar una de les quatres darreres posicions que atorgen el descens de categoria. El Gandia ja no és l’ equip solvent defensivament de la temporada passada, i en la davantera té molts problemes per a fer gol. La segona volta es un autèntic Via Crucis on l’ equip voreja permanentment la zona del descens. S’ espera, però, evitar el desastre en la recta final de la lliga, amb enfrontaments davant rivals directes, però lluny d’ això el Gandia perd a casa partits molt importants davant el Burriana, i al derbi davant l’ Oliva, quedant a la vora del descens. Juárez és destituït i arriba Diego Miñana, entrenador del Gandia B, que debuta en la avant penúltima jornada amb una nova derrota al camp de l’ Alacant B, un altre rival directe. Quan tot sembla perdut, l’ equip recupera la esperança al penúltim partit derrotant el descendit Santa Pola a casa i arribant, fins i tot, a la darrera jornada de lliga depenent de sí mateix per aconseguir la salvació.
* Darrera jornada d’ infart. Pego (41 punts), Gandia (39), Oliva (38) i Burriana (36) es juguen dues places de descens (Benicàssim i Santa Pola son ja matemàticament equips de Regional Preferent). El Gandia juga al camp de l’ Onda (que no es juga res) i necessita guanyar per assegurar la salvació. Fins i tot l’ empat i la derrota li val sempre que l’ Oliva obtinga el mateix resultat al Morer davant el Pego, en un partit qualificat d’ autèntic derbi fraticida entre les dues poblaciones veïnes. A Onda, en un partit de molts nervis i molta tensió, el Gandia aconsegueix avançar-se al marcador al minut 17 de la segona part mitjançant un gol de Vicent Faus. Els gandians acaricien la permanència, però al minut 87 arriba una autèntica «poalada d’ aigua freda»: l’ Onda empata el partit. El Gandia busca el segón gol desesperadament, però en el temps de prolongació l’ Onda aconsegueix un nou gol que certifica el drama esportiu per al Gandia: el descens a la Regional Preferent. Les llàgrimes dels jugadors gandians contrasten amb la festa del Morer. L’ Oliva, que guanya per 2-1, i el Pego, celebren un resultat que salva els dos equips.

IVAN MALÓN Aragonés. Va ser la aportació més important de la pedrera blanc-i-blava. Després del trist descens de categoria amb el Gandia, continua en Tercera Divisió defensant ara la samarreta de la UD Oliva, i debutant posteriorment en Segona B amb l’ Ontinyent (temporada 2007/08) on comença una llarga trajectòria futbolistica professional que el portarà a jugar en Segona A amb equips com el Murcia, Numancia, Mirandés i Alavés, abans de jugar en la Primera Divisió de Grècia i Xipre. Iván Malón tornarà al Gandia en la temporada 2020/21, 15 anys després i en la recta final de la seua carrera esportiva, aconseguint el mític ascens a Tercera Divisió davant el Buñol de la temporada 2021/22. * Causes del descens. Si algú ens haguera assegurat a principi de temporada que el Gandia anava a perdre la categoria, ningú ho hauria pogut imaginar. Malgrat les baixes importants, com la de Molina, el Gandia presentava molts jugadors subcampions de la temporada anterior, el mateix cos tècnic, un pressupost semblant i uns reforços teòricament ressenyables. La realitat és que l’ equip es va instal.lar en una dinàmica perdedora des de les primeres jornades i no va ser capaç d’ alçar el vol. Les lesions, al llarg de la temporada, de jugadors claus com Juli, José Manuel, José Jaime, Cristian i Álex Vivancos, així com la mala sort i les decisions arbitrals perjudicials en alguns partits, van dificultar una recuperació que mai va arribar. Juárez, l’ entrenador gandià, després de la seua destitució, resumia en una entrevista a Salva Talens per al diari Levante, com a epílog del seu pas per la banqueta blanc-i-blava, el seu sentir sobre la campanya: «ni erem tan bons la temporada passada, ni tan roïns en esta».

Una imatge del partit Onda-Gandia. Consumat el descens, els jugadors de l’ Onda, entre els quals es trobava l’ ex gandià Raúl Sáez, tracten de consolar els jugadors gandians. El descens va ser un colp duríssim per a un Gandia que aspirava a classificar-se per jugar la promoció d’ ascens. (fotografía Levante Emv-La Safor/Arxiu Històric Gandia). * Dionisio Ollero reelegit. Al mes d’ abril de 2006, un mes abans del final del campionat i del descens de l’ equip, Dionisio Ollero finalitzava el seu mandat com a president blanc-i-blau. La d’ Ollero, com va succeir l’ any 2002, va ser la única candidatura en presentar-se a les eleccions, convertint-se d’ aquesta manera en president del CF Gandia i reeditant el seu mandat fins la temporada 2009/10.
* Golejada i descens històrics. La temporada 2005/06 ens deixa un balanç negatiu doblement històric. La duríssima derrota patida davant l’ Ontinyent per 0-5 en la jornada 9 (amb 4 gols de l’ ex-gandià Sergio González), suposa la derrota com a local més dura en la història del CF Gandia en categoria nacional (Tercera i Segona B), superant altres registres negatius com el 0-4 davant l’ Aragón (Tercera Divisió, temporada 1976/77), el 3-6 davant el Yeclano (Segona B, temporada 1991/92), o el 2-5 contra el Llíria en (Tercera Divisió, 1993/94). Per altra banda, després de 31 temporades ininterrompudes competint en categoria nacional, el Gandia tornarà a jugar en la Regional Preferent. La darrera ocasiò en què els gandians van jugar en esta categoria va ser en la campanya 1974/75. La gran diferència es que en aquella època la Tercera Divisió comptaba amb sols 4 grups i la Regional Preferent era, en realitat, l’ equivalent a la actual Tercera Divisió.

Imatge d’ un partit del campionat 2005/06 on apareix el migcampista gandià Juli Domínguez. Jugador molt tècnic, el migcampista de Puertollano, procedent del Linense, va ser un dels reforços més interessants de la temporada, però va tindre una trajectòria intermitent per culpa de les lesions. (fotografia Safor Guia/Arxiu Històric Gandia). * Torna la Copa i la Copa Federació. Cinc anys després de la seua darrera participació (la històrica eliminatòria davant el Barça de l’ any 2000), el Gandia torna a participar en la Copa del Rey. La primera ronda es disputa al mes d’ agost i el rival és un equip de superior categoria, el Vila-Joiosa de Segona B, que curiosament està entrenat per l’ ex jugador gandià Manolo Herrero. El Gandia presentarà batalla al partit d’ anada disputat al Guillermo Olagüe, aconseguint un empat a 1 gol, un resultat just en un partit equilibrat. La superioritat, però, de l’ equip de La Marina Alta quedarà patent en el partit de tornada, aconseguint un contundent 4-0 que classificava l’ equip de La Vila per a la següent ronda. Per altra banda el Gandia s’ inscriu per a participar en la Copa Federació, una competició de nivell nacional on participen equips de Segona B i Tercera. La competició comença en desembre, en plena crisi de resultats en la lliga, i el Gandia aconsegueix una sorprenent classificació després de superar l’ Elx B, remontant amb un contundent 4-0 l’ advers resultat (3-0) del partit d’ anada. En la següent eliminatòria el seu rival serà el potent Puertollano, que eliminà el Gandia per un ajustat resultat global de 2-1. Els manxegs es proclamaran, finalment, campions de la competició després de guanyar en la final el Huesca.
* Descens del Juvenil. Per a certificar una temporada per oblidar, el Juvenil diu adéu a la Lliga Nacional. Després de 5 temporades consecutives en la categoria, el Juvenil del CF Gandia descen després de finalitzar el campionat en la penúltima posició. Els gandians, entrenats per Manolo Verzosa, mantenen el tipus en la primera volta, però s’enfonsen en un segona volta molt fluixa (sols sumen 6 punts), quedant molt lluny dels llocs de permanència, en una temporada en la qual debuta en la categoria el veí Real de Gandia (que també descen). Pel que fa al filial, el Gandia B, entrenat per Diego Miñana, lluitarà durant tot el campionat per aconseguir l’ ascens a Regional Preferent, arribant amb possibilitats a la darrera jornada, on La Nucia B, Ondarense, Gandia B i Ciudad Ducal (l’ altre club de la ciutat) es juguen les dues places d’ ascens. Finalment la derrota del Gandia B a Montaverner i l’ empat del Ciudad Ducal a Teulada deixaran sense premi els dos equips gandians.
ORGANIGRAMA
PRESIDENT DIONISIO OLLERO ENTRENADOR JUANJO JUÁREZ-DIEGO MIÑANA PORTERS PROCEDÈNCIA ANY IVAN VIDAL ORIHUELA 2004-05 SERGIO GANDIA B 2004-05 JUAN Escrivà GANDIA B 2005-06 DEFENSES JOSE MANUEL RIBADESELLA 2005-06 ÁLEX VIVANCOS ONTINYENT 2005-06 RUBÉN Galera GANDIA B 2005-06 IVAN MALÓN JUVENIL 2005-06 LUISJA GANDIA B 2001-02 MEASSA JUVENIL 2004-05 PEDRO GANDIA B 2003-04 VICTOR ALBACETE B 2004-05 MIGCAMPISTES JULI Dominguez LINENSE 2004-05 XAVI TORRES JUVENIL 2005-06 CRISTIAN BENIDORM 2004-05 ELIES GANDIA B 2003-04 JOSE JAIME VILA-JOIOSA 2004-05 JOAN Rodriguez JUVENIL 2003-04 MÉRIDA ALBACETE B 2004-05 ZORNOZA ALZIRA 2005-06 NAVEIRO GANDIA B 1999-00 DAVANTERS JAVI HERRERA LINENSE 2005-06 GRAU OLIVA 2005-06 JUAMPA BENISSA 2005-06 SALVA COSTA GANDIA B 2002-03 VICENT FAUS GANDIA B 2005-06 AITOR GÓMEZ CASTILLO 2005-06 CAMPOS l’ALCÚDIA 2005-06 PATXI GANDIA B 2004-05 ALTES: Juan Escrivà, Vicent Faus i Rubén Galera (Gandia B), Iván Malón i Xavi Torres (Juvenil), Álex Vivancos (Ontinyent), Grau (Oliva), José Manuel (Ribadesella), Aitor Gómez (Castillo), Juli i Javi Herrera (Linense), Juampa (Benissa), Carbonell, Campos (Benifaió).
BAIXES: Borja Suárez (Levante B), Héctor (Juvenil) Nacho, Sánchez (Novelda), Lema, David Mallol (Conquense), Beltrán García (Pego), Molina (Benidorm), Néstor (Tarazona), Dani Muñoz (Teruel), Alfaro (Dénia), Raul Sáez (Onda).
PRETEMPORADA
DATA AMISTOSOS RS 28-08-05 GANDIA-ALICANTE 1-3 05-08-05 GANDIA-ONTINYENT 1-0 16-08-05 ONDARENSE-GANDIA 1-4 18-08-05 GANDIA-LEVANTE B 0-3 25-08-05 LA FONT-GANDIA 0-3 TROFEU CIUTAT DE GANDIA
No disputat
TERCERA DIVISIÓ GRUP 6
Quart nivell del futbol espanyol integrat per 17 grups de 20 equips.
Del 28 d’agost de 2005 al 28 de Maig de 2006PARTICIPANTS

CF GANDIA 
VILLARREAL CF B 
VALÈNCIA CF B 
CD ELDENSE 
CD DÉNIA 
BURJASSOT CF 
ONTINYENT CF 
NOVELDA CF 
CD ONDA 
CD CASTELLÓ B 
CD ALONE
(Guardamar del Segura)
CATARROJA CF 
FC TORREVIEJA 
DOLORES FC 
ELCHE CF B 
UD PUÇOL 
ALICANTE CF B 
UD OLIVA 
PEGO CF 
CD BURRIANA 
CD BENICÀSSIM 
SANTA POLA CF RESULTATS
J DATA PARTIT RS CL 1 28-08-05 Benicàssim-Gandia 1-1 12 2 04-09-05 Gandia-Alone 2-0 7 3 11-09-05 Elx B-Gandia 0-2 3 4 18-09-05 Gandia-Vila-real B 0-2 8 5 25-09-05 Burjassot-Gandia 0-1 6 6 02-10-05 Gandia-Catarroja 1-1 5 7 09-10-05 Puçol-Gandia 4-1 7 8 12-10-05 Gandia-Dénia 1-1 10 9 16-10-05 Gandia-Ontinyent 0-5 12 10 23-10-05 Eldense-Gandia 1-1 13 11 30-10-05 Gandia-Pego 1-0 9 12 06-11-05 Torrevieja-Gandia 2-1 13 13 13-11-05 Gandia-Castelló B 2-0 11 14 20-11-05 Dolores-Gandia 2-1 12 15 27-11-05 Gandia-València B 0-1 12 16 04-12-05 Burriana-Gandia 2-1 15 17 08-12-05 Gandia-Novelda 0-2 16 18 11-12-05 Oliva-Gandia 0-0 16 19 18-12-05 Gandia-Alicante B 2-3 18 20 08-01-06 Santa Pola-Gandia 2-1 19 21 15-01-06 Gandia-Onda 1-0 17 22 22-01-06 Gandia-Benicàssim 2-2 18 23 29-01-06 Alone-Gandia 0-0 16 24 05-02-06 Gandia-Elx B 1-1 17 25 12-02-06 Vila-real B-Gandia 1-0 17 26 15-02-06 Gandia-Burjassot 0-1 17 27 19-02-06 Catarroja-Gandia 3-0 19 28 26-02-06 Gandia-Puçol 3-1 17 29 05-03-06 Dénia-Gandia 0-0 16 30 09-03-06 Ontinyent-Gandia 4-1 18 31 12-03-06 Gandia-Eldense 0-1 19 32 19-03-06 Pego-Gandia 0-2 18 33 26-03-06 Gandia-Torrevieja 2-2 18 34 02-04-06 Castelló B-Gandia 1-0 18 35 09-04-06 Gandia-Dolores 0-0 18 36 16-04-06 València B-Gandia 3-1 18 37 23-04-06 Gandia-Burriana 0-1 18 38 30-04-06 Novelda-Gandia 1-1 18 39 07-05-06 Gandia-Oliva 1-2 19 40 14-05-06 Alicante B-Gandia 2-0 19 41 21-05-06 Gandia-Santa Pola 1-0 18 42 28-05-06 Onda-Gandia 2-1 20 CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF FC 1 VILA-REALB 100 42 30 10 2 78 20 2 VALÈNCIA B 89 42 28 5 9 75 30 3 ELDENSE 80 42 22 14 6 69 34 4 DÉNIA 76 42 22 10 10 63 38 5 Burjassot 75 42 22 9 11 65 38 6 Ontinyent 73 42 21 10 11 65 40 7 Novelda 72 42 20 12 10 52 39 8 Onda 64 42 18 10 14 58 46 9 Castelló B 62 42 16 14 12 50 44 10 Alone 55 42 14 13 15 47 51 11 Catarroja 55 42 15 10 17 47 50 12 Torrevieja 52 42 13 13 16 43 44 13 Dolores 50 42 14 8 20 45 69 14 Elx B 47 42 13 8 21 33 47 15 Puçol 47 42 12 11 19 52 59 16 Alicante B 42 42 11 9 22 41 68 17 Oliva 41 42 11 8 23 32 63 18 Pego 41 42 11 8 23 45 67 19 BURRIANA 39 42 9 12 21 37 61 20 GANDIA 39 42 9 12 21 36 58 21 BENICÀSSIM 37 42 8 13 21 38 73 22 SANTA POLA 34 42 7 13 22 29 61 PROMOCIÓ D’ ASCENS: Vila-real B, València B, Eldense i Dénia (ascens del València B i l’ Eldense) DESCENS: Burriana, Gandia, Benicàssim i Santa Pola.
COPA DEL REY
RONDA DATA PARTIT RS 1 12-08-05 GANDIA-VILA-JOIOSA 1-1 20-08-05 VILA-JOIOSA-GANDIA 4-0 ALINEACIONS
GANDIA 1-VILA-JOIOSA 1. Estadi Guillermo Olagüe.
GANDIA: Iván Vidal, Pedro Castelló, Victor, Meassa, Álex Vivancos, Juli (José Jaime 62′), Raúl Mérida (Elies 74′), Cristian, Naveiro, Juampa (Patxi 62′) i Grau.
GOLS: Grau 26′ (1-0), Machado 54′ (1-1).
VILA-JOIOSA 4-GANDIA 0. Estadi Nou Pla (La Vila-Joiosa).
GANDIA: Iván Vidal, Pedro Castelló, José Manuel, Victor, Alex Vivancos, Juli, Mérida, Cristian, Jose Jaime, Juampa, Grau.
GOLS: Chupe 36′, Agulló 60′, Sosa 88’i Tornero 92′.
COPA FEDERACIÓ
RONDA DATA PARTIT RS 1/16 15-12-05 ELX B-GANDIA 3-1 04-01-06 GANDIA-ELX B 4-0 1/8 18-01-06 PUERTOLLANO-GANDIA 2-0 25-01-06 GANDIA-PUERTOLLANO 1-0
GANDIA B
PRIMERA REGIONAL GRUP 6
Del 18 de Setembre de 2005 al 21 de Maig de 2006.
PARTICIPANTS
CF GANDIA B–CD TEULADA–UD BENIOPA–VILA-JOIOSA CF B–XIXONA ESPORTIU–AIELO CF–CD ALBAIDENSE–CF SANT RAFAEL–RAYO IBENSE CF–CF FINESTRAT–CD CIUDAD DUCAL–LA NUCIA CF B–CE LA FONT D’ EN CARRÒS CF–UD ONDARENSE–UE MONTAVERNER–UE ADZENETAJ RS PARTIT RS J 1 0-2 Teulada-Gandia B 1-2 16 2 6-1 Gandia B-Beniopa 5-2 17 3 1-2 Vila-Joiosa B-Gandia B 0-1 18 4 4-1 Gandia B-Xixona 0-1 19 5 2-1 Aielo-Gandia B 1-0 20 6 1-0 Gandia B-Albaidense 1-1 21 7 3-3 Sant Rafael-Gandia B 0-1 22 8 1-0 Gandia B-Rayo Ibense 1-2 23 9 1-3 Finestrat-Gandia B 0-0 24 10 0-0 Gandia B-La Nucia B 1-2 25 11 2-3 C.Ducal-Gandia B 0-3 26 12 3-1 Gandia B-La Font 2-2 27 13 0-0 Gandia B-Ondarense 0-3 28 14 4-2 Adzeneta-Gandia B 0-4 29 15 3-3 Gandia B-Montaverner 0-3 30 CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 LA NUCIA B 57 30 16 9 5 45 25 2 ONDARENSE 56 30 16 8 6 57 27 3 C.Ducal 55 30 15 10 5 59 37 4 Gandia B 52 30 15 7 8 55 37 5 Vila-joisaB 49 30 13 10 7 54 32 6 Rayo Ibense 44 30 13 5 12 42 35 7 Teulada 40 30 10 10 10 33 41 8 La Font 39 30 10 9 11 35 41 9 Xixona 37 30 10 7 13 47 53 10 Aielo 36 30 10 6 14 33 47 11 Finestrat 35 30 8 11 11 36 41 12 Beniopa 35 30 10 5 15 40 55 13 Albaidense 31 30 9 4 17 32 50 14 Montaverner 31 30 8 7 15 45 65 15 San Rafael 30 30 5 15 10 33 40 16 Adzaneta 29 30 8 5 17 22 42 ASCENS: Muro PROMOCIÓ: Rayo Ibense. DESCENS: Oliva B, Bellreguard i Rayo Levante.
LLIGA NACIONAL DE JUVENILS GRUP 8
Del 4 de Setembre de 2005 al 23 d’ Abril de 2006.
PLANTER
Entrenador: Manolo Berzosa. Porters: Ruben Frasquet i Herminio Pellicer. Defenses: Jean Baptiste Edgart, Joan Francesc Albi, Luis Fort, Hector Gracia, Carmelo Calvillo, Jordi Cloquell, Paolo Orfino, Javier Peiro i Juanba Climent. Migcampistes: Daniel García, Francisco Peris, Juaquin Ferrer, David Ollero, Juan Burguera, Marc Figueres, Carlos Ramiro, Jorge Díaz, Jorge Hernández, Didac Garcia i Marcos Torregrosa. Davanters: Jonathan Blasco, Ferran Albelda, Josep Bou i Adrián Muñoz.PARTICIPANTS
CF GANDIA–CD CASTELLÓ B–VILA-REAL CF B–ALICANTE CF–HÉRCULES CF B–EF TORRENT–LEVANTE UD B–VALÈNCIA CF B–ELX CF–ONTINYENT CF-CE L’ ALCÚDIA–BENIDORM CF–KELME CF (Elx)–COLEGIO SALGUI EDE (València)–REAL DE GANDIA CF–CD OLIMPIC.RESULTATS
J RS PARTIT RS J 1 5-1 Vila-Real B-Gandia 1-0 16 2 1-2 Gandia-Levante B 0-2 17 3 2-1 Kelme-Gandia 1-0 18 4 1-2 Gandia-Alicante 1-4 19 5 1-2 C.Salgui-Gandia 1-2 20 6 1-0 Gandia-Ontinyent 1-2 21 7 4-1 Olímpic-Gandia 2-2 22 8 0-3 Gandia-València B 0-2 23 9 4-0 Hércules B-Gandia 0-0 24 10 1-1 Gandia-Benidorm 1-3 25 11 1-1 Gandia-Real de Gandia 1-1 26 12 4-1 Castelló-Gandia 1-0 27 13 3-4 Gandia-Torrent 1-3 28 14 0-1 Elx B-Gandia 5-0 29 15 1-1 Gandia-L’Alcudia 1-4 30 CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 CASTELLÓ 68 30 21 5 4 58 25 2 Vila-real B 62 30 19 5 6 59 28 3 ALICANTE 56 30 16 8 6 50 29 4 Hércules B 52 30 16 4 10 54 37 5 TORRENT 49 30 14 7 9 47 35 6 Levante B 48 30 14 6 10 54 45 7 Valencia B 42 30 10 12 8 40 30 8 Elx B 42 30 12 6 12 43 34 9 Ontinyent 39 30 11 6 13 33 36 10 L’ Alcúdia 39 30 10 9 11 33 39 11 Benidorm 39 30 11 6 13 40 50 12 Kelme 38 30 9 11 10 32 39 13 C,SALGUI 36 30 10 6 14 39 48 14 R.DE GANDIA 21 30 4 9 17 29 64 15 GANDIA 18 30 4 6 20 26 66 16 OLÍMPIC 16 30 4 4 22 30 62 ASCENS: Castelló, Alacant i Torrent. DESCENS: Colegio Salgui, Real de Gandia, Gandia i Olímpic.
-
SANZ. L’ ESCUT AL COR (32).
» Un dels porters més recordats del Gandia de la dècada dels seixanta i principis dels setanta. Va jugar 7 temporades amb el primer equip blanc-i-blau, aconseguint ser subcampió de lliga de Tercera Divisió en 2 ocasions i disputant una promoció d’ ascens a Segona Divisió davant el Mahón «

TRAJECTÒRIA
Ducal Borgia
Juvenil CF Gandia (1960-1962)
CF Simat (1962/63)
CF Grao (1963/64)
CF Gandia (1963/64)
SD Sueca (1964-1966)
UD Oliva (1966/67)
CF Gandia (1967-1973)
Salvador Sanz Martí va nàixer a Aielo de Malferit el 6 d’ agost de 1943. Resident a Gandia, la seua trajectòria futbolistica va començar en categoria infantil amb el Ducal-Borgia, jugant posteriorment, durant dues temporades, amb el juvenil del CF Gandia. En la temporada 1962/63, la seua primera temporada com amateur, fitxa pel Simat, equip vinculat al CF Gandia, i en la campanya 1963/64 pel CF Grao, una mena d’ equip filial del Gandia que en temporades posteriors serà rebatejat com a UD Portuarios. En la segona volta d’ eixa temporada 1963/64 Sanz, en companyia d’ altres futurs mites blanc-i-blaus, Soldevila i Maso, dona el salt al primer equip del Gandia. La falta de experiència i la presència d’ un altre mite gandià, Pallarés, que és el titular en la porteria blanc-i-blava, provoquen la marxa, en busca de minuts, de Sanz a la SD Sueca, rival del Gandia en Tercera Divisió. El nostre protagonista jugarà dues temporades amb l’ equip arrosser amb bons resultats (va ser quart i nové classificat) i, posteriorment, en la temporada 1966/67, firmarà, també en Tercera, amb la UD Oliva. Amb la experiència acumulada, regresa al CF Gandia en la temporada 1967/68, la seua gran temporada, aconseguint la titularitat de l’ equip blanc-i-blau. Sanz va tindre l’ honor de ser el primer porter del Gandia en situar-se baix els tres pals del Guillermo Olagüe, disputant el partit inaugural del nou estadi davant l’ Acero, el 31 de desembre de 1967. A més, en la lliga va aconseguir el subcampionat (sols per darrere de l’ Ontinyent), disputant la promoció d’ ascens a Segona Divisió davant la UD Mahón, una eliminatòria que es va resoldre en un partit de desempat, el més llarg de la història del CF Gandia, que va durar 160 minuts (es van jugar 2 pròrrogues de 40 i 30 minuts) i en el qual va aconseguir la classificació l’ equip balear pel major nombre de còrners a favor. La excel.lent temporada de Sanz amb el Gandia va tindre la seua recompensaen rebre el guardó de millor porter del grup valencià de Tercera Divisió atorgat pel setmanari Deportes. Sanz compartirà la titularitat en les següents temporades amb el porter de València Aguilar, i viurà una gran època del Gandia, que baix les ordres de l’ entrenador Pepe Arnau i amb la presidència de Guillermo Olagüe, aconseguirà un nou subcampionat de lliga en la temporada 1969/70, a més de la classificació per a jugar en un nou format de Tercera Divisió, reduït a sols 4 grups, en les temporades 1970/71 i 1971/72. Després de perdre la categoria en la temporada 1971/72, jugarà la seua darrera campanya amb el Gandia, en Regional Preferent, en la temporada 1972/73. Salvador Sanz va faltar al Grau de Gandia el 19 de març de 2016. Tenia 73 anys.
* * ÀLBUM FOTOGRÀFIC * *

Temporada 1963/64. Un jove Sanz de 20 anys juga amb el CF Grau. En finalitzar el campionat de Tercera Regional pujarà al primer equip del CF Gandia. (fotografia Ciudad de Gandia/Arxiu Històric Gandia). 
26 de maig de 1968. Partit d’ anada de la promoció a Segona Divisió disputat al camp de San Carlos de Maó davant la UD Mahón. Sanz, d’ esquena, rebutja el baló davant la presència d’ un davanter rival. El cronista del partit (que va finalitzar amb victòria local per 1-0) va considerar el porter gandià com el millor del seu equip. (fotografia Ciudad de Gandia/Arxiu Històric Gandia). 
2 de juny de 1968. Guillermo Olagüe. Partit de tornada de la promoció davant el Mahón. Sanz va a defensar novament la porteria del Gandia en un partit que va finalitzar amb victòria gandiana per 1-0, forçant un partit de desempat a Tarragona que es va resoldre amb la classificació de l’ equip menorquí. 
Temporada 1970/71. Sanz juga en un dels millors Gandia de la història, amb jugadors com Zuazu, Clarés, Soldevila o Maso, en una potent Tercera Divisió davant equips valencians, catalans i balears. 
Temporada 1972/73. Darrera temporada al Gandia. Amb prop de 30 anys, i amb l’ equip en Regional Preferent, es produeix el relleu generacional. El Gandia disputa una promoció d’ ascens a Tercera davant el Poblense (amb victòria), però el titular és el jove Isidro.
-
2004-2005. 25 PARTITS INVICTES. OFEGATS DAVANT EL MAR MENOR.
FETS DESTACATS* No més esglais. Després del patiment de la temporada anterior per mantindre la categoria, el Gandia presenta un projecte més potent i amb una dotació econòmica molt superior. Si la passada temporada el pressupost per al primer equip era de 222.000 euros, en la present augmenta a 3000.000 euros. No es ven clarament l’ objectiu de lluitar per l’ ascens, per si de cas, però sembla que el planter presenta suficients garanties per estar en la zona capdavantera de la classificació. Els preus dels abonaments son de 180 euros Tribuna i 110 euros General, amb preus reduïts per a Joves i Jubilats: 90 euros Tribuna i 60 euros General. Al començament del campionat el club tenia poc més de 400 socis.

CF GANDIA 2004/05. Dalt: Iván Vidal, Borja Suárez, Naveiro, Albelda, Dani Muñoz, Luisja, Pedro Castelló, Raúl Sáez, Sánchez, Molina i Sergio. al mig: Victor, Salva Costa, Beltrán García, Bodí (fisioterapeuta), Gabriel Carrión (segón entrenador), Ollero (president), Juárez (entrenador), Pellicer (preparador físic), Jose Jaime, Joan, Elíes i César (utiller). Baix: Héctor, Mérida, Mallol, Meassa, Juan, Néstor, Cristian, Nacho i Alfaro. (fotografia Safor Guia). * Juàrez nou entrenador. Dionisio Ollero aposta per dos noms il.lustres dels huitanta i novanta: l’ ex-futbolista del club i de Primera Divisió Juanjo Juárez és el nou entrenador del primer equip, mentre l’ ex-entrenador Damián Castaño passa a ocupar el càrrec de Director Esportiu. El nou projecte presentarà moltes novetats. Després de diversos intents infructuosos, torna per fi a la porteria l’ ex-jugador de la pedrera Iván Vidal, procedent de l’ Orihuela. Del Vila-joiosa de Segona B arriben dos saforencs: el bellreguardí Jose Jaime i l’ Oliver Néstor. Borja Suárez, Meassa i Sergio, entre d’ altres, son destacats jugadors de la pedrera que donen el salt al primer equip, mentre que les bones relacions amb l’ Albacete faciliten l’ arribada de dos jugadors de la seua pedrera: Víctor i Mérida. La llista de jugadors forans es completa amb l’ arribada de tres jugadors de la comarca de L’ Alcoià: Nacho, Molina i Cristian. Per últim, arriba com a reforç d’ última hora i amb la temporada ja començada, el galleg Lema, procedent del futbol murcià.

Juanjo JUÁREZ és el nou entrenador del Gandia. Després d’ una llarga trajectòria professional, en la qual va jugar en Primera Divisió amb el València i l’ Albacete, penja les botes en la temporada 1996/97 defensant en Segona B el Gandia, amb el qual va jugar 4 temporades en dues etapes. L’ entrenador gandià comença entrenant diversos equipos de la pedrera blanc-i-blava i debuta amb el primer equip en la temporada 2003/04, substituint en 2 partits Domingo Pomar, absent per motius laborals. Juárez serà entrenador del Gandia durant dues temporades: 2004/05 i 2005/06. (Fotografia Ximo Ferri. Levante Emv-La Safor/Arxiu Històric Gandia). * Juanma, adéu a l’ últim supervivent. Cristian Galdón, després de 3 temporades, diu adéu al Gandia i és una de les baixes més destacades de la temporada. Pep Albelda, per la seua banda, després de realitzar la pretemporada, continúa amb problemes al genoll i causa baixa , però la marxa més sensible es, sens dubte, la de Juanma Salcedo. Últim supervivent de l’ equip històric que aconseguí l’ ascens de la temporada 1995/96 i que es va consolidar en la Segona B de finals dels 90, el lateral esquerre gandià no pot compatibilitzar els entrenaments de la pretemporada amb un curs de formació laboral, i deixa el club.

JUANMA Salcedo. Arriba al Gandia en categoria cadet procedent de la UD Almoines i debuta amb el primer equip en la temporada 1993/94. Juanma formarà part de l’ equip que aconsegueix l’ ascens a Segona B de la temporada 1995/96 i jugarà durant 5 temporades consecutives en Segona B amb l’ equip blanc-i-blau. Després d’ onze temporades al primer equip blanc-i-blau, fitxarà pel Benissa de Regional Preferent. * Exili al Rois de Corella. La gespa natural de l’ estadi gandià no dona per a més. Després de diversos intents de ressembra, l’ estat del terreny de joc gandià, amb l’ arribada de l’ hivern, presenta invariablement un estat lamentable que condiciona, a més, el joc de l’ equip. S’ acorda, per tant, amb el consistori, la implantació de la nova superficie de moda, la gespa artificial, que comença a desenvolupar-se ràpidament pel futbol valencià. Es decideix, igualment, que durant les obres el Gandia jugarà al camp principal del complexe Roís de Corella. El retràs del començament de les obres provoca que el Gandia inicie la temporada al Guillermo Olagüe, disputant l’ últim partit de la seua història en gespa natural (o el que quedava d’ ella) el 28 de Novembre de 2004 davant el Puçol. El Gandia jugarà el primer partit al Roís de Corella, davant l’ Eldense, el 12 de Desembre de 2004. Els gandians jugaran al Roís 11 partits (generalment diumenge al matí) i estrenaran la nova gespa del Guillermo Olagüe en l’ últim partit de lliga, davant el Torrellano, setmanes abans del decisiu partit de promoció d ‘ ascens davant el Mar Menor.

Imatge del camp principal del complexe Roís de Corella, on el Gandia va a jugar 11 partits de lliga de la temporada 2004/05 (amb 4 victòries i 7 empats) a causa de les obres d’ instal.lació de la gespa artificial al Guillermo Olagüe. * Subcampions de lliga. Després d’ una pretemporada, de nou atípica, marcada per la impossibilitat d’ entrenar i jugar al Guillermo Olagüe per preservar la gespa, i que provoca que el Gandia hagi de fer la pretemporada al Roís de Corella, el campionat comença amb un plat fort a casa: el duel davant el gran favorit, València B, que acabava de baixar de Segona B. Un partit que finalitza amb empat sense gols. El Gandia protagonitza un començament de lliga irregular, que té un punt d’ inflexió: la contundent victòria al camp del Paterna per 2-6 (jornada 13) que serveix per a trencar una ratxa inquietant de 7 partits sense guanyar i que enceta una espectacular sèrie de partits invicte (25) que catapulten el Gandia a la zona de privilegi. Els blanc-i-blaus es mostren com un equip molt regular, que rep molts pocs gols i que en la davantera té un jugador en estat de gràcia: l’ alcoià Molina. El València B, com s’ esperava, domina el campionat amb autoritat des d’ el començament, i el Gandia, finalment, s’ ha d’ aconformar amb una valuosa segona plaça que li permet disputar la promoció d’ ascens i que, a més, el classifica per a disputar la Copa del Rey (sols es classifica el campió i el València B com a filial no pot fer-ho).
* Record. 25 partits invicte. El 7 de novembre de 2004 el Gandia cau derrotat al camp del Burriana. No tornarà a perdre un partit fins el de 22 de maig de l’ any següent, al camp del Catarroja…son un total de 25 partits invictes, una xifra que supera per 1 partit el rècord anterior, que datava de la temporada 1978/79. El Gandia, amb aquesta espectacular regularitat es proclama subcampió de lliga, però podia haver aconseguit perfectament la primera posició de no ser per una curiosa (i dolenta) estadística com a local, una circumstància que ja va succeir en la temporada anterior, quan sols es van guanyar 4 partits a casa (1 d’ ells als despatxs). Els gandians, en la present temporada, en efecte, sols guanyen a casa 5 partits, mentre fòra aconsegueixen 10 victòries (el doble). El tràfec que suposa realitzar la pretemporada al Roís de Corella, començar el campionat al Guillermo Olagüe, tornar al Roís al mes de desembre, i tornar de nou a l’ Olagüe en la recta final del campionat, podria explicar esta extranya estadística.

Jorge MOLINA Vidal (Alcoi, 1982), debuta en Tercera Divisió amb l’ Alcoyano en la temporada 1999/2000. Després de quatre temporades al Collao, fitxa pel Benidorm, aconseguint l’ ascens a Segona B en la temporada 2003/04. La seua única temporada a Gandia serà molt recordada, doncs es convertirà en principal referent ofensiu i màxim golejador de l’ equip. Molina «explota» com a davanter professional en la temporada 2009/10, proclamant-se màxim golejador de Segona A amb l’ Elx, i militant posteriorment, durant 9 temporades, en Primera Divisió amb el Betis, Getafe i Granada. * La quarta promoció. El Gandia torna a classificar-se per a disputar la promoció d’ ascens a Segona B nou temporades després de la seua darrera participació (1995/96), que va suposar l’ ascens. La promoció, des de la temporada 2003/04, es disputa amb un nou format de eliminatòries directes que substitueix la lligueta. El Gandia haurà, doncs, de superar dues eliminatòries per tornar a Segona B, enfrontant-se a equips balears, catalans o murcians. En la primera ronda el seu rival serà la AD Mar Menor, de la localitat murciana de San Javier. El guanyador s’ enfrontarà a l’ equip vencedor de l’ emparellament Reus-Constància.
* Ofegats davant el Mar Menor. La eliminatòria davant l’ equip murcia comença amb un valuós empat (1-1) aconseguit al camp del Mar Menor, en un partit on les bones actuacions del porter gandià, Iván Vidal, van ser decisives. El partit de tornada es disputa a un Guillermo Olagüe que registra la millor entrada de les últimes temporades. Després d’ anys de decepcions, l’ afició gandiana torna a l’ estadi per tractar de portar l’ equip, de nou, a la Segona B. La primera part finalitza amb empat sense gols, però al començament de la segona meitat el Gandia aconsegueix dos gols en 20 minuts (Mallol i Molina) que deixen la classificació pràcticament en la butxaca, especialment perquè el Mar Menor juga, a més, amb un jugador menys per la expulsió d’ Emilio Pinto. La afició comença a pensar en la següent eliminatòria davant el Reus, quan de forma absolutament insospitada, i malgrat la seua inferioritat numèrica, el Mar Menor empata el partit en 10 minuts davant d’ un Gandia completament desconcertat. Queden encara 12 minuts per a la fi i el Gandia intenta a la desesperada el gol de la victòria, però el marcador no es meneja i el Mar Menor acaba aconseguint una classificació increïble davant la desesperació dels jugadors gandians. Després d’ una gran temporada, el que havia de ser una festa es converteix en un autèntic drama esportiu. El Gandia romandrà, un any més, en Tercera Divisió.

Possiblement el fitxatge més rellevant de la temporada, Jose Jaime arriba al Gandia procedent del Vila-Joiosa de Segona B, equip amb el qual havia fitxat després de jugar dues temporades amb l’ Ontinyent. El migcampista bellreguardí va fer una notable temporada amb el Vila-joiosa, sent titular habitual i aconseguint l’ objectiu del club, la permanència, i baixa a la Tercera Divisió per portar el Gandia a l’ ascens. Jose Jaime va ser un jugador molt important per al tècnic Juárez, però, desgraciadament, una inoportuna fractura en un dit del peu el va deixar fòra de la promoció davant el Mar Menor. Va jugar 2 temporades amb el Gandia (2004-2006) i, posteriorment, 4 temporades (3 d’ elles a Segona B) amb el CD Dénia. (fotografia Safor Guia).
* * * UN PARTIT PER OBLIDAR * * *


CF GANDIA AD MAR MENOR 2 2 12 de Juny de 2005. Partit de tornada promoció d’ ascens. Guillermo Olagüe. La secció on recordem un partit especial de cada temporada ens deixa en la present campanya un partit molt extrany; un partit on la festa, en pocs minuts, es va convertir en una profunda decepció, i que va meréixer un capitol especial dins de Futbol en la Ribera del Serpis, on resumirem la temporada 2004/05 i, especialment, el Gandia-Mar Menor, un partit per al record. Un partit, en realitat…per oblidar.

25 PARTIDOS INVICTOS Y UNA TARDE QUE FUE UNA PESADILLA.
* Molina màxim golejador. Un dels jugadors més importants del campionat es, sens dubte, Jorge Molina. El jugador alcoià es el màxim referent ofensiu del Gandia i es proclama màxim golejador de l’ equip amb 21 gols (20 en la Lliga i 1 gol en la promoció). A més, és el tercer màxim golejador del grup 6 de Tercera, sols per darrere de Jonathan del Vila-real B amb 30 gols i Javi Guerra del València B amb 22. La taula de golejadors del Gandia va ser la següent: Molina (21 gols), Cristian (7), Costa, José Jaime i Mallol (4), Borja, Pedro Castelló, Beltrán, Néstor i Lema (2), Mérida, Naveiro, Elíes, Dani Muñoz i Raúl Sáez (1). Iván Vidal, per la seua banda, realitza una gran temporada baix els tres pals i és dessignat millor porter del campionat per la revista Todo Fútbol, que resumeix la temporada 2004/05. La revelació de l’ equip és, sens dubte, el defensa central procedent del Juvenil Borja Suárez, que es converteix en una peça fonamental en la reraguarda gandiana.

L’ onze ideal de la temporada al grup 6 de Tercera Divisió per a la revista especial Todo Futbol (editada pel grup Don Balón) va comptar amb la presència del gandià Iván Vidal, el porter menys golejat de la lliga. * El Gandia B discret. Després de 9 temporades consecutives en Regional Preferent, el filial gandià regresa a la Primera Regional realitzant una temporada discreta, sense pena ni glòria. Els gandians finalitzen el campionat en la zona templada de la taula, molt lluny dels llocs capdavanters ocupats pel Muro i el Rayo Ibense, que dominen clarament la competició El Juvenil, per la seua banda, disputarà la quarta temporada consecutiva en Lliga Nacional, finalitzant en la huitena posicio, l’ equador de la classificació, lluny de la zona de privilegi, però també de la zona del descens.

Imatge d’el primer equip en un partit de pretemporada.
ORGANIGRAMA
PRESIDENT DIONISIO OLLERO ENTRENADOR JUANJO JUÁREZ PORTERS PROCEDÈNCIA ANY IVAN VIDAL ORIHUELA 2004-05 SERGIO GANDIA B 2004-05 DEFENSES BORJA Suárez JUVENIL 2004-05 HECTOR JUVENIL 2004-05 LUISJA GANDIA B 2001-02 MEASSA JUVENIL 2004-05 NACHO VILLARROBLEDO 2004-05 PEDRO GANDIA B 2003-04 SÁNCHEZ DÉNIA 2001-02 VICTOR ALBACETE B 2004-05 LEMA SANGONERA 2004-05 MIGCAMPISTES BELTRAN GANDIA B 2002-03 CRISTIAN BENIDORM 2004-05 ELIES GANDIA B 2003-04 JOAN JUVENIL 2004-05 JOSE JAIME VILA-JOIOSA 2004-05 David MALLOL UNIV.LAS PALMAS 2003-04 JUAN JUVENIL 2003-04 MÉRIDA ALBACETE B 2004-05 NAVEIRO GANDIA B 1999-00 DAVANTERS ALFARO NUMANCIA B 2004-05 SALVA COSTA GANDIA B 2002-03 MOLINA BENIDORM 2004-05 DANI VALÈNCIA JUV. 2004-05 RAUL SÁEZ ALZIRA 2001-02 NESTOR VILA-JOIOSA 2004-05 PATXI GANDIA B 2004-05 ALTES: Juàrez (entrenador, Juvenil B), Iván Vidal (Orihuela), Sergio i Patxi (Gandia B), Borja, Joan, Meassa i Héctor (Juvenil), Nacho (Villarrobledo), Victor i Mérida (Albacete B), Lema (Sangonera), Cristian i Molina (Benidorm), José Jaime i Nestor (Vila-joiosa), Alfaro (Numancia B), Dani Muñoz (València Juvenil).
BAIXES: Domingo Pomar (entrenador), Quique (Hércules, preparador físic), Ripollés (Puçol), Alfonso (Ontinyent), Dani Durà, Kiko (Teruel), Carlos Aniado, Luis, Ruano (Sueca), Albelda, Juanma Salcedo (Benissa), Àlex (Catarroja), Sempere, David Llácer (Olímpic), Javi Benitez (Alcázar), Mario (Ontinyent), Marzal, More (Tavernes), Sergio González (Ontinyent), Enrique, Cristian Galdón (Olímpic).
PRETEMPORADA
DATA AMISTOSOS RS 31-07-04 GANDIA-ALICANTE 1-2 07-08-04 OLÍMPIC-GANDIA 1-1 11-08-04 CARCAIXENT-GANDIA 1-2 13-08-04 GANDIA-VILA-JOIOSA 2-0 16-08-04 TEULADA-GANDIA 0-4 19-08-04 POBLA LLARGA-GANDIA 1-1 TROFEU CIUTAT DE GANDIA
No disputat
TERCERA DIVISIÓ GRUP 6
Quart nivell del futbol espanyol integrat per 17 grups de 20 equips.
Del 29 d’agost de 2004 al 29 de Maig de 2005PARTICIPANTS

VALÈNCIA CF B 
CF GANDIA 
CD ELDENSE 
SANTA POLA CF 
VILLARREAL CF B 
ELCHE CF B 
CD ONDA 
CD DÉNIA 
CATARROJA CF 
ALICANTE CF B 
BURJASSOT CF 
ONTINYENT CF 
CD BURRIANA 
PEGO CF 
UD PUÇOL 
UD OLIVA 
CD BENICÀSSIM 
PATERNA CF 
TORRELLANO CF 
CD ACERO RESULTATS
J DATA PARTIT RS CL 1 29-08-04 Gandia-València B 0-0 11 2 05-09-04 Benicàssim-Gandia 1-3 5 3 12-09-04 Burjassot-Gandia 0-0 7 4 19-09-04 Gandia-Santa Pola 2-0 5 5 26-09-04 Vila-real B-Gandia 0-1 2 6 03-10-04 Gandia-Onda 0-1 3 7 10-10-04 Acero-Gandia 2-2 6 8 17-10-04 Gandia-Dénia 0-0 7 9 24-10-04 Pego-Gandia 2-2 8 10 31-10-04 Gandia-Elx B 0-1 11 11 07-11-04 Burriana-Gandia 1-0 11 12 14-11-04 Gandia-Oliva 0-0 12 13 21-11-04 Paterna-Gandia 2-6 11 14 28-11-04 Gandia-Puzol 0-0 12 15 05-12-04 Ontinyent-Gandia 0-3 9 16 12-12-04 Gandia-Eldense 1-1 9 17 19-12-04 Alicante B-Gandia 0-1 5 18 09-01-05 Gandia-Catarroja 1-1 6 19 16-01-05 Torrellano-Gandia 0-2 6 20 23-01-05 Valencia B-Gandia 0-0 6 21 30-01-05 Gandia-Benicàssim 1-1 4 22 06-02-05 Gandia-Burjassot 3-1 4 23 13-02-05 Santa Pola-Gandia 2-2 4 24 20-02-05 Gandia-Vila-real B 2-2 6 25 27-02-05 Onda-Gandia 0-1 3 26 06-03-05 Gandia-Acero 4-1 3 27 13-03-05 Dénia-Gandia 1-2 2 28 20-03-05 Gandia-Pego 2-1 2 29 27-03-05 Elche B-Gandia 0-0 3 30 03-04-05 Gandia-Burriana 0-0 3 31 10-04-05 Oliva-Gandia 0-1 2 32 17-04-05 Gandia-Paterna 1-1 2 33 24-04-05 Puzol-Gandia 0-1 2 34 01-05-05 Gandia-Ontinyent 3-2 2 35 08-05-05 Eldense-Gandia 1-1 2 36 15-05-05 Gandia-Alicante B 0-0 2 37 22-05-05 Catarroja-Gandia 3-2 2 38 29-05-05 Gandia-Torrellano 2-1 2 CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 VALÈNCIA B 73 38 21 10 7 67 23 2 GANDIA 66 38 16 18 4 52 29 3 ELDENSE 65 38 16 17 5 50 33 4 SANTA POLA 63 38 17 12 9 49 41 5 Vila-real B 63 38 17 12 9 77 47 6 Elx B 62 38 16 14 8 50 42 7 Onda 59 38 15 14 9 58 42 8 Dénia 58 38 15 13 10 51 41 9 Catarroja 55 38 14 13 11 52 41 10 Alicante B 52 38 13 13 12 42 48 11 Burjassot 51 38 13 12 13 42 44 12 Ontinyent 51 38 14 9 15 57 53 13 Burriana 44 38 12 8 18 45 53 14 Pego 42 38 10 12 16 41 58 15 Puçol 40 38 8 16 14 34 45 16 Oliva 39 38 9 12 17 34 42 17 Benicàssim 38 38 9 11 18 50 68 18 PATERNA 37 38 9 10 19 35 62 19 TORRELLANO 36 38 7 15 16 38 54 20 ACERO 22 38 5 7 26 34 92 PROMOCIÓ D’ ASCENS: València B, Gandia, Eldense i Santa Pola. (no ascen cap equip). DESCENS: Paterna, Torrellano i Acero.
PROMOCIÓ D’ASCENS A SEGONA B
RONDA DATA PARTIT RS 1 05-06-05 MAR MENOR-GANDIA 1-1 12-06-05 GANDIA-MAR MENOR 2-2 Classificat el Mar Menor pel valor doble dels gols en camp contrari.
AD MAR MENOR 1-CF GANDIA 1. Estadi Pitin (San Javier).
MAR MENOR: Trujillo, Leo, Santi Polo, Juanjo (Emilio Pinto), Dani Fernández, Jorge, Tornero, Edu Espada, Eloy, Sergio García (Raúl), Emilio Rodríguez (Silvio).
GANDIA: Iván Vidal, Víctor, Lema, Borja, Sánchez, Naveiro (Nacho), Cristian, Mérida (Salva Costa), Molina, Mallol (Beltrán) i Nestor (Raúl Sáez).
GOLS: 0-1 Cristian (p) 2′. 1-1 Emilio Rodríguez 4′.
ÀRBITRE: Molina Molina (Col.legi andalus).
CF GANDIA 2-AD MAR MENOR 2. Guillermo Olagüe.
GANDIA: Iván Vidal, Nacho (Pedro Castelló), Lema, Víctor, Borja, Naveiro, Cristian, Mérida, Molina, Mallol (Beltrán) y Raúl Sáez (Nestor).
MAR MENOR: Trujillo, Leo, Santi Polo, Dani Fernández, Pinto, Jorge, Tornero, Silvio, Eloy (Ferradas), Santi García (Raúl), Emilio Rodríguez (Edu).
GOLS: 1-0 David Mallol 46′, 2-0 Molina 64′, 2-1 Santi Polo 68′, 2-2 Ferradas 78′.
ÀRBITRE: A. Monestillo. Expulsà a Emilio Pinto del Mar Menor per roja directa al minut 50.
GANDIA B
PRIMERA REGIONAL GRUP 6
Del 19 de Setembre de 2004 al 15 de Maig de 2005.
PARTICIPANTS
CF GANDIA B–CF LA NUCIA–CF BELLREGUARD–RAYO LEVANTE CF (Benidorm)–CD ALBAIDENSE–XIXONA ESPORTIU–CD CIUDAD DUCAL (Gandia)–CD XERACO–CF FINESTRAT–MURO CF–CF SANT RAFAEL (Ontinyent)–UE ATZENETA–RAYO IBENSE CF–AIELO CF–UD OLIVA B–UD BENIOPA.J RS PARTIT RS J 1 0-2 La Nucia-Gandia B 2-3 16 2 1-0 Gandia B-Bellreguard 2-1 17 3 0-0 Rayo Levante-Gandia B 0-1 18 4 1-1 Gandia B-Albaidense 2-3 19 5 2-2 Xixona-Gandia B 2-1 20 6 1-2 Gandia B-Ciudad Ducal 1-5 21 7 3-0 Xeraco-Gandia B 2-1 22 8 0-2 Gandia B-Finestrat 2-1 23 9 2-0 Muro-Gandia B 0-2 24 10 1-1 Gandia B-San Rafael 2-1 25 11 2-2 Atzeneta-Gandia B 0-6 26 12 1-3 Gandia B-Rayo Ibense 1-2 27 13 0-1 Aielo-Gandia B 1-4 28 14 1-1 Oliva B-Gandia B 0-3 29 15 0-1 Gandia B-Beniopa 1-2 30 CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 MURO 65 30 20 5 5 55 22 2 RAYO IBENSE 63 30 20 3 7 64 33 3 Xeraco 51 30 15 6 9 75 46 4 Xixona 50 30 14 8 8 55 44 5 C.Ducal 50 30 14 8 8 57 46 6 La Nucía 49 30 14 7 9 54 37 7 Aielo 46 30 15 1 14 39 37 8 Finestrat 45 30 13 6 11 47 36 9 Gandia B 42 30 12 6 12 44 42 10 Albaidense 41 30 11 8 11 48 44 11 Atzeneta 37 30 9 10 11 44 55 12 San Rafael 36 30 9 9 12 45 44 13 Beniopa 36 30 10 6 14 34 48 14 OLIVA B 26 30 5 11 14 32 66 15 BELLREGUARD 23 30 5 8 17 35 55 16 R.LEVANTE* 1 30 1 4 25 29 102 * Rayo Levante 6 punts menys per sanció federativa.
ASCENS: Muro PROMOCIÓ: Rayo Ibense. DESCENS: Oliva B, Bellreguard i Rayo Levante.
LLIGA NACIONAL DE JUVENILS GRUP 8
Del 5 de Setembre de 2004 al 24 d’ Abril de 2005.
PARTICIPANTS
CF GANDIA–VAÈNCIA CF B–TORRELLANO CF–BURJASSOT CF–ALICANTE CF–CD OLÍMPIC–CD ELDENSE–ELX CF–COLEGIO SALGUI EDE (València)–CE L’ ALCÚDIA–BENIDORM CD–VILLAREAL CF B–ONTINYENT CF–TORRE LEVANTE-ORRIOLS CF (València)–KELME CF (Elx).RESULTATS
J RS PARTIT RS J 1 2-2 Gandia-València B 2-2 16 2 2-2 Torrellano-Gandia 1-3 17 3 1-2 Burjassot-Gandia 1-1 18 4 1-0 Gandia-Alicante 0-1 19 5 2-1 Alcoyano-Gandia 0-6 20 6 2-0 Gandia-Olímoic 1-0 21 7 2-1 Eldense-Gandia 2-5 22 8 1-1 Gandia-Elx 1-4 23 9 4-3 Colegio Salgui-Gandia 1-3 24 10 0-0 Gandia-Alcúdia 0-0 25 11 3-0 Benidorm-Gandia 2-2 26 12 2-2 Gandia-Vila-real B 0-4 27 13 0-1 Ontinyent-Gandia 0-2 28 14 1-1 Gandia-Torre Levante 0-2 29 15 3-2 Kelme-Gandia 1-3 30 CLASSIFICACIÓ
PT J G. E P GF GC 1 València B 67 30 20 7 3 59 26 2 TORRE LEV. 61 30 18 7 5 39 22 3 Elx 59 30 17 8 5 64 24 4 Alicante 56 30 17 5 8 59 37 5 Villareal B 50 30 14 8 8 56 30 6 Benidorm 49 30 14 7 9 49 40 7 C.Salgui 46 30 13 7 10 44 42 8 Gandía 42 30 11 9 10 48 45 9 Alcúdia 36 30 9 9 12 25 31 10 Ontinyent 35 30 10 5 15 31 48 11 Olímpic 34 30 8 10 12 32 34 12 Kelme 33 30 10 3 17 35 47 13 BURJASSOT 32 30 8 8 14 39 50 14 ALCOYANO 27 30 9 0 21 33 67 15 TORRELLANO 23 30 6 5 19 25 49 16 ELDENSE 20 30 6 2 22 39 85 ASCENS: Torre Levante-Orriols (el València B no pot pujar). DESCENS: Burjassot, Alcoyano, Torrellano i Eldense.
-
SENDRA. L’ ESCUT AL COR (31).
» Futbolista carismàtic, dins i fora del terreny de joc, Fernando Sendra «Cele», va ser un dels migcampistes amb més talent que va vestir la samarreta blanc-i-blava del CF Gandia en la dècada dels setanta i dels vuitanta. Una greu lesió amb l’ Alcoyano va truncar la seua carrera esportiva en el millor moment».

TRAJECTÒRIA
Pego CF (1973/1974)
CF Gandia (1974-1983)
CD Alcoyano (1983/84)
CF Gandia (1984-1986)
CD Dénia
Pego CFFernando Sendra Alcina va nàixer a Pego l’ any 1957. Arriba al Gandia, procedent del Pego CF, en la temporada 1974/75 per a entrenar amb el primer equip, que militava en la Regional Preferent, i jugar amb el filial. Debuta en Tercera Divisió (equivalent en la època a la Segona Divisió B) amb el Gandia en la temporada 1975/76, disputant els 90 minuts d’ un Constància 3-Gandia 0 disputat a la ciutat mallorquina d’ Inca.


Retall del Contància-Gandia corresponent a la jornada 25 de la temporada 1975/76. Sendra, que te 18 anys i juga amb el filial, debuta en Tercera Divisió. (Diari Baleares, edició del 9 de Març de 1976).

Primeres temporades al Gandia. Un jove Sendra posa amb el porter oliver Batiste. (Temporada 1976/1977). Migcampista de gran tècnica i vocació clarament ofensiva, va gaudir de poques oportunitats en les primeres temporades baix les ordres d’ un entrenador defensiu i de la vella escola com Pepe Llopis, però va explotar definitivament en la temporada 1978/79, convertint-se en jugador fixe a les ordres de Roberto Gil amb un gran Gandia que va acumular 24 partits invicte i que va perdre el tren de l’ ascens a Segona B sols després de patir una inoportuna derrota, en la avantpenúltima jornada de lliga, al camp, de nou, del Constància.

Fotografia icònica del Gandia dels setanta. Sendra es consolida com un jugador clau amb el gran Gandia dels Parreño, Palonés, Lleida o Errandonea, que romandrà invicte durant 24 partits, quedant finalment a sols dos punts de l’ ascens. Temporada 1978/79. En la dècada dels huitanta Sendra es consolida com un dels millors migcampistes de la Tercera Divisió valenciana amb un Gandia que, llastrat pels problemes econòmiques, s’ ha de conformar amb ser etern aspirant a la promoció d’ ascens. Les seues prestacions, però, no van passar desapercebudes per l’ Alcoyano, que el fitxa en la temporada 1983/84. Sendra debuta en una potent Segona B de sols dos grups i aconsegueix un lloc en l’ equip titular d’ un equip entrenat per l’ asturià Monchu. És, sens dubte, el seu millor moment esportiu, amb un Alcoyano que lluita per l’ ascens a Segona Divisió A.

Temporada 1981/82. Sendra és un dels pesos pesants del Gandia i un dels futbolistes més talentosos d’ una Tercera Divisió valenciana que comença a quedarse menuda per a la seua calitat. El 26 de Febrer de 1984 l’ Alcoyano, segón classificat, visita el camp del Xerez, quan al minut 73 de partit una forta entrada d’ un jugador rival provoca la desgràcia: Sendra pateix trencament dels lligaments interns i del menisc i diu adéu a la temporada. La lesió deixarà el pegolí fòra dels terrenys de joc durant 1 any. En la temporada 1984/85, després d’ un breu pas pel Pego buscant recuperar la seua forma, Benito Floro, entrenador del Gandia, el crida per tornar a jugar en la Ribera del Serpis.

Retall del Ciudad de Alcoy de 28 de febrer de 1984. Finalment es van confirmar els pitjors auguris i Sendra va ser operat, dies després, a Alacant, perdent-se el final de la temporada i truncant-se la seua carrera amb l’ Alcoyano. (Fotografia Ciudad de Alcoy/Bivia Alcoi). Una temporada després (1985/86) Sendra és convertirà, de nou, en un jugador referent d’ un potent Gandia que, lliderat ara pel mister Quique Hernández, busca l’ ansiat ascens a Segona B. Desgraciadament, problemes físics derivats de la seua lesió i certes desavenències amb Quique Hernández, provoquen que jugue molt poc en la segona volta del campionat i que no puga disputar ni un sol minut en la històrica promoció davant el Langreo i el Maspalomas que va certificar l’ ascens somiat a la categoria de bronze. Sendra apurarà els seus últims cartutxs com a futbolista al CD Dénia i al Pego CF, convertint-se posteriorment en un prestigiós entrenador a La Marina Baixa, dirigint equips com el Benissa, Pego o Jávea. L’ any 2022, dins dels actes de commemoració del centenari del Pego CF, Fernando Sendra, Cele (pel nom de son pare, Celestino), va rebre un merescut homenatge del seu poble: el premi al millor jugador de la història de l’ equip roget.

«Cele» capità del Pego CF, en la recta final de la seua trajectòria esportiva.
-
2003-2004. A LA VORA DEL DESCENS.
FETS DESTACATS
* L’ objectiu? una incògnita. Després de quedar lluny de la promoció d’ ascens en la temporada anterior, el Gandia presenta un nou projecte amb objectius més modests (aconseguir l’ ascens, però en un termini de 3 temporades). Les limitacions econòmiques del club, amb pocs ingressos i escàs recolçament social, obliguen a fer un planter molt jove i a apostar, encara més, per la pedrera. Rafa Nogueroles és el nou director esportiu, i després que Franco Borràs renuncie a continuar una temporada més, es decideix donar la oportunitat a un entrenador molt jove, Rafa Aranda, que va ser preparador físic del Gandia en la temporada 2000/2001, a les ordres de Félix Arnaiz.

CF GANDIA 2003/2004. D’ esquerra a dreta Cristian, David Llácer, Salva Costa, Sempere, Pedro i Ripollés; Salva Puig, Marzal, Beltrán, Dani Durà i Luisja. * Rafa Aranda, una aposta arriscada. L’ arribada d’ Aranda com a nou entrenador sorpren Gandia. Es tracta d’ un entrenador molt format (és Llicenciat en Educacio Física i té el titol d’ entrenador nacional), però sense cap experiència com entrenador. El Gandia presenta moltes baixes, algunes d’ elles de jugadors importants, com es el cas de Carlos Burguera, Eloi Pomar, Carlos García o Ignacio Català. Migue sembla que va a renovar, però finalment fitxa per l’ Alcoyano i és una altra baixa destacada. Marxen, doncs, molts jugadors de La Safor i arriben molts altres de fòra de la comarca. Els fitxatges més destacats son el retorn de David Mallol (després d’ un any en blanc per culpa d’ una greu lesió) i Sergio González (que ve de jugar amb el Figueres de Segona B). També arriben jugadors amb experiència a Tercera Divisió, com el porter Ripollés, Javi Benítez, David Llácer, Alex o Alfonso, completant el planter jugadors del filial i altres de Regional Preferent com Carlos Aniado i Quique (Jávea), i Ruano (Sueca).

Dionisio Ollero en la presentació de David Mallol. El futbolista va ser jugador revelació del Gandia campió de la temporada 1999/2000 (tenia sols 19 anys i va participar en 22 partits). Després de jugar al Perugia italià, va fitxar pel Villarreal, sent cedit al seu filial, l’ Onda. En la temporada 2002/03 va ser novament cedit a la Universidad de Las Palmas, de Segona B, però una greu lesió (trencament de lligaments i menisc al genoll esquerre) el va deixar en blanc durant tota la campanya. Mallol, que encara no està recuperat de la seua lesió, torna a Gandia per intentar recuperar el seu nivell. (Fotografia Ximo Ferri/Levante/Emv La Safor/Arxiu Històric.) * Ignacio Català insignia d’or. Una de les sorpreses de la pretemporada és la marxa d’ Ignacio Català. Després d’ onze temporades consecutives al Gandia (va debutar amb el primer equip en la temporada 1992/93), el lateral dret fitxa pel Pego CF. Davant la seua marxa, la directiva decideix imposar-li la insignia d’ or del club en agraïment a tota una vida esportiva: va jugar durant 22 anys al club, des de la categoria Benjamí fins arribar al primer equip.

Ignacio Català no continuarà amb el Gandia i serà la absència més significativa de la temporada. El jugador gandià militarà durante dues temporades al Pego en Tercera Divisió, i, després d’ una temporada amb el Jàvea, tornarà a casa per jugar amb els blanc-i-blaus en Regional Preferent, en la temporada 2006/07. * Patiment fins la fi. La temporada comença amb una dura derrota (4-1) al camp del Dénia, preludi d’ una campanya molt difícil. Cinc derrotes consecutives (entre les jornades 7 i 11) enfonsen l’ equip en la zona de descens i encenen totes les les alarmes. La derrota a casa davant el Burriana, en la jornada 13, provoca, finalment, la destitució d’ un Rafa Aranda que ja portava temps sent qüestionat pels decepcionants resultats. Domingo Pomar, com va succeir en la temporada 2001/02 amb la destitució de Damián Castaño, es fa càrrec de l’ equip amb l’ objectiu de mantindre la categoria; una tasca que no serà gens fàcil. El Gandia no pot eixir pràcticament durant tota la temporada de la zona del descens, i afronta una recta final de la lliga que serà decisiva, amb enfrontaments davant rivals directes. L’ equip, afortunadament, reaccionarà al moment oportú, i aconseguirà victòries molt importants, com el derby al Camp del Morer d’ Oliva per 1-2 o com un 1-3 al camp de l’ Hércules B. Però la clau de la temporada serà una victoria als despatxs: el Gandia empata a casa a zero gols davant un rival directíssim, el Castelló B (jornada 31), però una reclamació dels gandians per alineació indeguda dels albinegres atorguen tres punts d’ or. Finalment, una nova victòria al Guillermo Olagüe davant l’ Eldense, en la penúltima jornada, ens dona la permanència matemàtica i permet afrontar la darrera jornada amb els deures fets. El Gandia aconseguirà, no sense patiment, seguir un any més a Tercera.

Rafa Aranda té sols 29 anys quan es fa càrrec del CF Gandia. Ex-preparador físic de l’ equip blanc-i-blau en la temporada 2000/01, sols podrà dirigir l’ equip en 13 partits. Una ratxa de 6 derrotes en 7 jornades certificarà la seua destitució. Aranda, posteriorment, entrenarà el Levante Femeni en Primera Divisió i serà preparador físic del Cartagena, Hércules o la selecció xinesa sub-20. Actualment és preparador físic del València CF i profesor titular a la Universitat de València. * Pomar se’n va, però torna. Una de les curiositats de la temporada va ser la marxa temporal de l’ entrenador gandià Domingo Pomar. Una obligació laboral ineludible fòra de La Safor el va impedir dirigir l’ equip en les jornades 34 i 35, en un moment clau del campionat, encarregant-se de dirigir l’ equip el tàndem integrat per l’ argenti Aldo Drudi i l’ ex-jugador blanc-i-blau Juanjo Juárez. El balanç en estos dos partits va ser d’ una victòria 1-3 al camp de l’ Hércules B, i una derrota a casa davant el Santa Pola (0-1).

Planter CF Gandia. Temporada 2003/04. * Desastre a casa. El balanç estadístic de la temporada a casa revela unes dades que podrien explicar una temporada tant dolenta. El Gandia, en efecte, al Guillermo Olagüe, sols aconseguirà 3 victòries (4 si comptem la victòria per alineació indeguda davant el Castelló B) en tot el campionat. El Gandia guanyarà el primer partit a casa davant el Pego (3-0) i no tornarà a fer-ho fins la jornada 28, davant el Torrellano (2-0). Al darrer partit a casa de la lliga (jornada 37) aconseguirà una tercera victòria que serà decisiva, davant l’ Eldense (2-1). Per contra, fòra de casa, el Gandia aconseguirà 7 victòries, uns números molt superiors als guarismes com a local i que seran decisius en la consecució de la permanència. En descàrrec de l’ equip, és obligat dir que el desastrós estat de la gespa del Guillermo Olagüe no va afavorir, sens dubte, el seu joc com a local.

Rafa Nogueroles Peiró va ocupar el càrrec de director esportiu del club. Després de la destitució de Rafa Aranda, va presentar la seua dimissió, però aquesta no va ser acceptada per Dionisio Ollero. Advocat de professió, és una autèntica institució al CF Gandia. Com a futbolista va jugar en Lliga Nacional amb el juvenil blanc-i-blau en la temporada 1987/88. Als anys 90 va ser delegat de l’ equip i, posteriorment, directiu amb la presidència d’ Ollero. Actualment és el vice-president del CF Gandia. (Fotografia Gente del Deporte). * Gandia, Oliva i Pego. L’ ascens de la UD Oliva en la temporada anterior provoca que en la present campanya tornen a coincidir en Tercera Divisió, per primera vegada des de la temporada 1961/62, els tres clubs veíns, la història dels quals està marcada per una forta rivalitat. A més, els partits del Gandia davant Oliva i Pego tenen un caràcter especial a causa de la presència de molts ex-jugadors gandians en les files oliveres i pegolines. Així, amb l’ Oliva juguen Rafa Gomar, Ausiàs, Óscar Hidalgo i Pallarés (l’ entrenador es el gandià Jesús Moratal), mentre al Pego (autèntica «sucursal» gandiana) militen l’ entrenador Franco Borràs, Óscar Vidal, Chamorro, Ignacio Català, Alfon i Carlos Miñana, Carlos García, Rubén Brines, Edu Arnau i Óscar Mínguez. Els tres equips lluitaran durant tota la temporada en la part baixa de la classificació, però finalment aconseguiran la permanència.

Planter del Pego 2003/04. L’ equip «roget» disputa la seua vuitena temporada consecutiva a Tercera Divisió. La marxa a l’ equip pegolí de Franco Borràs propiciarà que molts jugadors del Gandia fitxen per l’ equip de La Marina Baixa.
* * UN PARTIT PER AL RECORD * *


CF GANDIA CD ELDENSE 2 1 Jornada 37. Guillermo Olagüe.23 de Maig de 2004. La penúltima jornada de lliga es presenta decisiva. Amb Hércules B i Buñol descendits matemàticament, la tercera plaça del descens se la juguen Gandia i Burjassot (tenen 35 punts) i el Castelló B (amb 33). La inesperada derrota del Castelló B a casa davant el Santa Pola, en partit avançat al dissabte, provoca que la victòria al Guillermo Olagüe del Gandia, diumenge, davant un Eldense que no es juga res, siga decisiva per aconseguir la permanència matemàtica. Per a este partit l’ estadi gandià presentarà un aspecte força extrany: el terreny de joc presenta un aspecte desastrós durant gran part del campionat i es decideix eliminar la poca gespa que queda i convertir-lo en un camp de terra, amb una superficie més regular. Serà un partit de nervis i molta tensió, on el Gandia aconseguirà avancar-se amb un gol de Sergio González poc abans que finalitze la primera meitat. Els blanc-i-blaus doblaran el marcador al minut 65 amb un golàs espectacular de Naveiro, que engalta un balo rebujat des de la frontal de l’ àrea que es cola com una exhalació en la porteria visitant. L’ Eldense retallarà distàncies, però la victòria, molt celebrada, finalment es quedarà a casa. Després de molts patiments el Gandia respirava aliviat i assegurava la permanència.
ALINEACIONS
GANDIA: Quique, Llácer, Alfonso, Pedro Castelló, Juanma, Naveiro, Cristian (Salva Costa 70′), Alex (Mallol 66′), Raúl Sáez, Sergio González i Mario (Sempere 83′).
ELDENSE: Canaco, Marcos Antonio, Sukunza, Antón, Fernando Martí, Héctor, Chati, Rogelio,Ismael, Luis Doménech i García.
GOLS: 1-0 Sergio González 45′, 2-0 Naveiro 67′, 2-1 Palacios 76′.
ÀRBITRE: Luis García.
* Germania Blanc-i-blava. Succesora de penyes juvenils com Paperets (als anys vuitanta) i Gurkas Boys i Komando Eguiguren (a principis dels noventa), Germania Blanc-i-blava es la nova penya jove del CF Gandia. De marcada tendència nacionalista d’ esquerres i situats al fons nord del Guillermo Olagüe, la Germania tenia la particularitat d’ amenitzar els partits amb el so d’ una dolçaina.

Una imatge de la Penya Germania Blanc-i-blava. Durant dues temporades, 2003/04 i 2004/05, van aportar colorit a les grades del Guillermo Olagüe. (fotografia Ximo Ferri/Levante Emv-La La Safor/Arxiu Històric Gandia). * Sergio González màxim golejador. Amb 11 gols anotats, Sergio González es proclama màxim golejador de l’ equip, superant Raúl Sáez, que va marcar 7 gols. Sáez, justament, va ser el jugador que va participar amb més partits del campionat (36), per davant de Naveiro (34), Juanma (32) i Alfonso Soler (31).

SERGIO GONZÁLEZ va ser el màxim golejador del Gandia i un dels fitxatge més rellevants de la temporada. Natural de Benaguasil, es va formar en la pedrera del València CF. En la temporada 1998/99 va ser cedit a l’ Alzira, aconseguint ser màxim golejador de l’ equip de La Ribera amb 21 gols i pujant a Segona B. Torna al València per jugar amb el filial durant 3 temporades, marxant en gener de 2003 al Figueres de Segona B. Va jugar sols una temporada a Gandia, fitxant en la següent campanya per l’ Ontinyent. * Adéu a la Copa Generalitat. Torna el Ciudad de Gandia. Des de la temporada 1997/98 es disputa la Copa Generalitat, una competició patrocinada per la Generalitat Valenciana, que es disputa durant la pretemporada i en la qual participen equips valencians de Primera a Tercera Divisió. La reducció considerable de la partida pressupostària destinada als equips de Segona B i Tercera (passa de 150.000 a 60.00 euros), provoca que aquests decidisquen renunciar a disputar la competició. Per altra banda, sí es jugarà una nova edició del trofeu Ciudad de Gandia, que no es va poder disputar en la edició de la temporada passada per la ressembra del Guillermo Olagüe. El Albacete de Primera Divisió, entrenat per César Ferrando, es proclamarà campió després d’ empatar a 1 gol i imposar-se a la tanda de penals per 5-4.
* Descens del filial. Després de 9 temporades consecutives militant en la Regional Preferent, el Gandia B perd la categoria. El filial blanc-i-blau, entrenat un any més per Enrique Cuñat, protagonitza un bon començament de campionat però, després d’ una fluixa segona volta, es despenja en la classificació i queda, pràcticament, sense possibilitats de salvació i en la penúltima posició. El juvenil, entrenat per Pedro Balaguer, aconseguirà la permanència de forma apurada després d’ aconseguir un empat suficient, en la darrera jornada, al camp de l’ Alboraia.
ORGANIGRAMA
PRESIDENT DIONISIO OLLERO ENTRENADOR RAFA ARANDA-DOMINGO POMAR PORTERS J G PROCEDÈNCIA TEMPORADA QUIQUE 23 – JÁVEA CF 2003-04 RIPOLLÉS 15 – CARCAIXENT 2003-04 DEFENSES J G PROCEDÈNCIA TEMPORADA PEDRO 6 0 GANDIA B 2002-03 ALFONSO 31 1 ONTINYENT 2003-04 DANI DURÀ 8 0 GANDIA B 2002-03 KIKO 11 0 LEVANTE B 2003-04 CARLOS 13 0 JÁVEA CF 2003-04 LUIS 7 0 CRACK’S 2003-04 RUANO 6 0 SUECA 2003-04 ALBELDA 17 0 CARTAGONOVA 2002-03 JUANMA 32 0 GANDIA B 1993-94 SÁNCHEZ 11 0 DÉNIA 2001-02 LUISJA 26 0 GANDIA B 2001-02 MIGCAMPISTES J G PROCEDÈNCIA TEMPORADA NAVEIRO 34 1 GANDIA B 1999-00 ALEX 28 2 ELDENSE 2003-04 SEMPERE 24 1 ADZENETA 2001-02 DAVID LLACER 21 1 ONTINYENT 2003-04 ELIES 2 1 GANDIA B 2003-04 JAVI BENITEZ 20 2 TERUEL 2003-04 DAVID MALLOL 21 3 UNIVERSIDAD 2003-04 MARIO 17 0 TOLEDO 2003-04 MARZAL 2 0 GANDIA B 2003-04 MORE 1 0 GANDIA B 2003-04 BELTRÁN 22 0 GANDIA B 2002-03 DAVANTERS J G PROCEDÈNCIA TEMPORADA SERGIO GONZ. 29 11 FIGUERES 2003-04 RAÚL SAEZ 36 7 ALZIRA 2001-02 SALVA COSTA 29 2 JUVENIL 2002-03 ENRIQUE 1 0 GANDIA B 2003-04 JUAN 5 0 JUVENIL 2003-04 CRISTIAN G. 24 6 VALÈNCIA 2001-02 ALTES: Rafa Aranda (entrenador, Gimnàstic de Tarragona-preparafor físic), Quique (Jávea), Ripollés (Carcaixent), Alfonso i David Llácer (Ontinyent), Carlos Aniado (Jávea), Kiko Alarcón (Levante B), Elies, Miguel Marzal, Dani Durà, More i Enrique (Gandia B), Juan (Juvenil), Ruano (Sueca), Luis Jiménez (Crack’s juvenil), Alex Cadtellano (Eldense), Javi Benitez (Teruel), David Mallol (Universidad de Las Palmas), Mario Toledo, Sergio González (Figueres).
BAIXES: Floro (Crack’s), Rafa Gomar (Oliva), Carlos Burguera (Benidorm), Luis Fernández, Ignacio Català (Pego), Carpio, Chamorro (Pego), Eloi Pomar (Quintanar del Rey), Menchón (Águilas), Nadal, Pacheco (San Fernando), Juampa, Alfon Miñana (Pego), Carlos Miñana (Pego), Julio, Óscar Minguez (Pego), Paco López (retirat), Bataller (Ondarense), Migue (Alcoyano), Carlos García (Pego), Franco Borràs (Entrenador, Pego).
PRETEMPORADA
DATA AMISTOSOS RS 06-08-03 GANDIA-HÉRCULES 0-2 10-08-03 BENIGÀNIM-GANDIA 0-1 13-08-03 ALZIRA-GANDIA 0-2 20-08-03 SUECA-GANDIA 0-1 22-08-03 CARCAIXENT-GANDIA 0-0 23-08-03 TAVERNES-GANDIA 1-2 TROFEU CIUDAD DE GANDIA
PARTICIPANTS
CF GANDIA–ALBACETE BALOMPIÉ (Primera Divisió)DATA PARTIT RS 17-8 GANDIA-ALBACETE 1-1 Campió per penals l’ Albacete ALINEACIONS
GANDIA: Ripollés, Carlos, Luisja, Albelda, Juanma, Naveiro, Alfonso, Alex, Cristian, Sergio González i Javi Benítez. També jugaren Raúl Sáez, Beltrán García, Salva Costa i David.
ALBACETE: Roa, Óscar, Pablo, Català, Peña, Simeón, Pruden, Pablo García, Delporte, Basti i Amato. També jugaren Pedro, Samu, Iván Díaz, Kaka, Mikel i Manolo.
GOLS: 1-0 Sergio González 64′, 1-1 Simeón 88′ (penal).
ÀRBITRE: Andújar Asenjo.
TERCERA DIVISIÓ GRUP 6
Quart nivell del futbol espanyol integrat per 17 grups de 20 equips.
Del 31 d’agost de 2003 al 18 de Maig de 2004PARTICIPANTS

CF GANDIA 
BENIDORM CD 
CD ALCOYANO 
VILLARREAL CF B 
LEVANTE UD B 
CD ONDA 
ONTINYENT CF 
VALÈNCIA CF C 
CD ELDENSE 
SANTA POLA CF 
CD DÉNIA 
TORRELLANO CF 
CD BURRIANA 
ELX CF B 
PEGO CF 
UD OLIVA 
BURJASSOT CF 
CD BUÑOL 
CD CASTELLÓ B 
HÉRCULES CF B RESULTATS
J DATA PARTIT R CL 1 31/08/03 Dènia-Gandia 4-1 18 2 07/09/03 Gandia-Pego 3-0 8 3 14/09/03 Alcoyano-Gandia 3-1 13 4 21/09/03 Gandia-Burjassot 0-0 13 5 28/09/03 Onda-Gandia 0-2 11 6 05/10/03 Gandia-Ontinyent 0-0 12 7 12/10/03 Benidorm-Gandia 2-1 14 8 19/10/03 Gandia-Elx B 0-3 17 9 26/10/03 Torrellano-Gandia 1-0 17 10 02/11/03 Gandia-Levante B 0-1 18 11 09/11/03 Gandia-Oliva 1-2 19 12 16/11/03 Castelló B-Gandia 1-3 17 13 23/11/03 Gandia-Burriana 0-1 18 14 30/11/03 Buñol-Gandia 1-0 18 15 14/12/03 Gandia-Hércules B 0-0 18 16 21/12/03 Santa Pola-Gandia 1-2 17 17 04/01/04 Gandia-Villareal B 1-2 18 18 11/01/04 Eldense-Gandia 0-0 18 19 18/01/04 Gandia-València C 0-0 19 20 25/01/04 Gandia-Dénia 0-1 19 21 01/02/04 Pego-Gandia 2-1 19 22 08/02/04 Gandia-Alcoyano 2-2 18 23 15/02/04 Burjassot-Gandia 0-0 17 24 22/02/04 Gandia-Onda 1-2 18 25 29/02/04 Ontinyent-Gandia 2-1 18 26 07/03/04 Gandia-Benidorm 1-4 18 27 14/03/04 Elx B-Gandia 4-0 19 28 21/03/04 Gandia-Torrellano 2-0 17 29 28/03/04 Levante B-Gandia 6-0 17 30 04/04/04 Oliva-Gandia 1-2 16 31 11/04/04 Gandia-Castelló B * 3-0 16 32 18/04/04 Burriana-Gandia 1-1 16 33 25/04/04 Gandia-Buñol 1-1 16 34 02/05/04 Hércules B-Gandia 1-3 15 35 09/05/04 Gandia-Santa Pola 0-1 16 36 16/05/04 Villareal B-Gandia 2-1 16 37 23/05/04 Gandia-Eldense 2-1 16 38 30/05/04 València C-Gandia 4-3 16 * El partit va finalitzar amb resulat de 0-0, però es va donar com a guanyador el Gandia (3-0) per alineació indeguda del Castelló B.
CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 BENIDORM 71 38 20 11 7 68 29 2 ALCOYANO 67 38 18 13 7 62 39 3 VILLAREAL B 65 38 19 8 11 43 36 4 LEVANTE B 64 38 18 10 8 69 35 5 Onda 64 38 16 16 6 59 43 6 Ontinyent 61 38 17 10 11 45 37 7 València C 60 38 16 12 10 37 35 8 Eldense 58 38 16 10 12 49 44 9 Santa Pola 56 38 15 11 12 39 38 10 Dénia 53 38 14 11 13 44 40 11 Torrellano 53 38 14 11 13 47 46 12 Burriana 52 38 14 10 14 54 63 13 Elx B 49 38 13 10 15 52 59 14 Pego 45 38 12 9 17 45 51 15 Oliva 40 38 8 16 14 46 51 16 Gandia 38 38 10 8 20 41 58 17 Burjassot 37 38 8 13 17 35 51 18 BUÑOL 35 38 9 8 21 46 73 19 CASTELLÓ B 33 38 6 15 17 33 54 20 HÉRCULES B 28 38 6 10 22 35 67 PROMOCIÓ D’ASCENS: Benidorm, Alcoyano, Villareal B i Levante B (pugen a Segona B Benidorm, Alcoyano i Levante B). DESCENS: ValèncianC, Buñol, Castelló B i Hércules B. El València C descen pel descens del València B a Tercera Divisió.
GANDIA B
REGIONAL PREFERENT GRUP 3
Del 7 de Setembre de 2003 al 9 de Maig de 2004.
PARTICIPANTS
CF GANDIA B–CATARROJA CF–CD OLÍMPIC–UD ALZIRA–CE ALBERIC–SD SUECA–CD TORRENT–UD BARRIO LA LUZ (Xirivella)–UD TAVERNES–UD CARCAIXENT–PAIPORTA CF–CE POBLA LLARGA–CD ENGUERA–XIRIVELLA CF–GUADASSUAR CF–DISCÓBOLO LA TORRE ATHLETIC CLUB (València)–PICASSENT CF–CD MONTE SIÓN (Torrent).
PLANTER
Enrique Cuñat (entrenador), Mompó (porter), Terri, Dani, Pedro, Ivan, Miguel, Rubén, Jaume, Elies, Pachi, Salva Costa, Enrique, Francis, Carlos.J RS PARTIT RS J 1 2-2 Guadassuar-Gandia B 1-1 18 2 0-0 Gandia B-Sueca 1-0 19 3 3-2 Xirivella-Gandia B 2-1 20 4 3-0 Gandia B-Carcaixent 1-1 21 5 1-2 Torrent-Gandia B 3-3 22 6 1-2 Gandia B-Tavernes 2-3 23 7 2-2 Alberic-Gandia B 1-0 24 8 0-0 Gandia B-Enguera 3-5 25 9 3-0 Catarroja-Gandia B 1-0 26 10 2-0 Gandia B-Monte Sión 1-3 27 11 1-3 Gandia B-Paiporta 2-3 28 12 4-0 Alzira-Gandia B 3-1 29 13 1-3 Gandia B-Bº La Luz 0-1 30 14 1-0 Discóbolo-Gandia B 2-3 31 15 0-0 Gandia B-Picassent 1-2 32 16 3-2 Pobla Llarga-Gandia B 2-1 33 17 0-3 Gandia B-Olimpic 2-3 34 CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 CATARROJA 79 34 23 10 1 62 22 2 OLÍMPIC 69 34 20 9 5 59 28 3 ALZIRA 68 34 21 5 8 64 27 4 Alberic 66 34 20 6 8 62 28 5 Sueca 65 34 19 8 7 53 20 6 Torrent 55 34 17 4 13 57 48 7 Bº La Luz 49 34 14 7 13 51 50 8 Tavernes 48 34 14 6 14 54 49 9 Carcaixent 47 34 13 8 13 46 33 10 Paiporta 45 34 13 6 15 52 61 11 Pobla Ll. 44 34 13 5 16 43 51 12 Enguera 43 34 12 7 15 34 40 13 Xirivella 41 34 12 5 17 48 66 14 Guadassuar 34 34 8 10 16 35 46 15 Discóbolo 31 34 9 4 21 40 72 16 PICASSENT 29 34 7 8 19 26 63 17 GANDIA B 23 34 5 8 21 41 66 18 MONTE SION 22 34 6 4 24 29 86 PROMOCIO D’ ASCENS: Catarroja, Olímpic i Alzira (ascen el Catarroja). DESCENS: Picassent, Gandia B i Monte Sión.
LLIGA NACIONAL DE JUVENILS GRUP 8
Del 7 de Setembre de 2003 al 23 d’ Maig de 2004.
PARTICIPANTS
CF GANDIA–VALÈNCIA CF B–BURJASSOT CF–ALICANTE CF–ONTINYENT CF–ELX CF B–CRACKS CF B–KELME CF B–VILA-REAL CF B–BENIDORM CD–LEVANTE UD–CD CASTELLÓ–UD ALZIRA–CD DON BOSCO–HÉRCULES CF B–CE L’ ALCÚDIA–ALBORAIA CF.RESULTATS
J RS PARTIT RS J 1 1-2 València B-Gandia 2-2 18 2 2-1 Gandia-Burjassot 0-0 19 3 3-2 Alicante-Gandia 1-0 20 4 0-2 Gandia-Ontinyent 2-0 21 5 1-1 Elx B-Gandia 0-1 22 6 4-2 Gandia-Cracks B 0-2 23 7 6-0 Kelme B-Gandia 1-2 24 8 1-3 Gandia-Villareal B 0-4 25 9 1-3 Benidorm-Gandia 0-1 26 10 1-2 Gandia-Levante 0-1 27 11 0-1 Gandia-Castelló 1-2 28 12 4-3 Alzira-Gandia 1-0 29 13 2-1 Gandia-Don Basco 3-2 30 14 1-0 Hércules B-Gandia 0-0 31 15 Gandia descansa 32 16 2-0 L’ Alcúdia-Gandia 0-2 33 17 0-1 Gandia-Alboraia 2-2 34 CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 LEVANTE 78 32 25 3 4 89 31 2 València B 69 32 21 6 5 77 30 3 Vila-real B 67 32 20 7 5 75 32 4 CASTELLÓ 58 32 17 7 8 55 36 5 Alicante 52 32 16 4 12 61 44 6 Kelme 50 32 14 8 10 53 44 7 Elx B 40 32 9 13 10 34 40 8 L’Alcúdia 38 32 11 5 16 35 44 9 Benidorm 38 32 11 5 16 50 62 10 Ontinyent 37 32 10 7 15 35 54 11 Burjassot 36 32 9 9 14 46 57 12 Gandia 35 32 10 5 17 36 51 13 CRACKS B 34 32 9 7 16 41 53 14 HÉRCULES B 34 32 8 10 14 32 50 15 ALZIRA 34 32 8 10 14 38 58 16 DON BOSCO 30 32 9 3 20 38 68 17 ALBORAIA 28 32 7 7 18 28 69 ASCENS: Levante i Castelló (València B i Vila-real B no poden pujar). DESCENS: Cracks B, Hércules B, Alzira, Don Bosco i Alboraia.
-
2002/2003. FRANCO BORRÀS ENTRENADOR.
FETS DESTACATS* Objectiu l’ ascens. Dionisio Ollero, reelegit com a president al mes de maig, anuncia que el gran objectiu de la temporada és l’ ascens a Segona B i que el club farà un esforç econòmic important per tractar de fer un equip competitiu. Per al càrrec d’ entrenador es confia amb Franco Borràs. L’ ex-jugador i mite blanc-i-blau arriba al Gandia després de fer una gran temporada amb el CD Dénia, aconseguint l’ ascens a Tercera Divisió. Franco tindrà com a segón entrenador a un altre ex-jugador del Gandia: Juan Aguilar.

CF Gandia 2002/03. D’ esquerra a dreta: Gomar, Sánchez, Carpio, Raúl Sáez, Naveiro i Ignacio Català; Nadal, Carlos García, Chamorro, Cristian i Juanma. * Tercera de 22 equips. El descens del Benidorm i l’ Onda des de la Segona B i el fet que el Levante B no puga pujar a Segona B pel descens del primer equip granota a la categoria de bronze, provoca que la Tercera Divisió valenciana compte amb 22 equips, el que obligarà a disputar 42 jornades de lliga i que algunes d’ elles s’ hagen de jugar entre setmana. El fet curiós es que, finalment, el primer equip del Levante mantindrà la categoria en Segona A gràcies al descens administratiu del Burgos. No obstant això, el seu filial es quedarà sense l’ ascens.

Franco Borràs, mític ex-davanter del Gandia en la dècada dels vuitanta, és el nou entrenador de l’ equip de la temporada 2002/03. Entrenador de moda en la comarca, Franco ve d’ aconseguir tres ascens consecutius: dos amb l’ Atlético Dénia, pujant l’ equip de Primera Regional a Tercera Divisió, i un altre ascens amb el CD Dénia, de Regional Preferent a Tercera. * Coprusa patrocinador. Malgrat que no corren bons temps per al Gandia, la empresa del sector de la construcció Coprusa continua recolçant el club com a patrocinador principal. La empresa, dirigida per Jorge Lacomba, lluirà el seu logo en la samarreta blanc-i-blava per setena temporada consecutiva (des de la campanya 1995/96). Per altra banda, els preus dels abonaments per a la temporada 2002/03 son de 150 euros Tribuna (90 per a Joves i Jubilats) i 75 euros General (45 euros Joves i Jubilats).
* Els fitxatges no arriben. El Gandia es presenta com un dels aspirants a l’ ascens, però els reforços tarden en arribar. Franco lamenta que sols amb una base de jugadors de la temporada passada i en una lliga tant llarga no es possible fer un equip que aspire a lluitar per l’ ascens. Es rumoretja, fins i tot, durant la pretemporada, que l’ entrenador de Bellreguard podria presentar la seua dimissió. Els fitxatges més destacats son els d’ Albelda i Nadal, jugadors destacats del Gandia que es va proclamar campió de Segona B en la temporada 1999/2000, però la realitat es que Albelda ix d’ una greu lesió, que l’ impedirà jugar fins avançat el campionat, i Nadal causa baixa a poc de començar el campionat. Arriba també per a reforçar la davantera, en una pretemporada de pocs moviments, l’ experimentat Migue, procedent del Burjassot i ex-jugador del València B. Finalment, pocs dies abans del començament de la lliga, es confirmen els fitxatges d’ Óscar Minguez, procedent de l’ Alzira i Julio, de l’ Albacete B, i amb el campionat començat s’ incorpora igualment el defensa basc Lucio. Pel que fa al capitol de baixes, la marxa més destacada es la de Ausiàs Solanes: després de set temporades el capità no continua al Gandia i fitxa per la UD Oliva, en Regional Preferent.

José Vicente ALBELDA va ser el fitxatge més destacat de la temporada. Després de jugar a gran nivell durant 5 campanyes amb el Gandia en Segona B (1996-2001), Albelda fitxa pel potent Cartagonova en la temporada 2001/02. Malaraudament, en la jornada 2 de lliga, una greu lesió de genoll el deixa en blanc durante la resta de temporada; una lesió que marcarà la seua trajectòria esportiva i que l’ impedirà rendir al nivell anterior. El defensa central de la Pobla de Vallbona torna a Gandia però, encara recuperant-se de la seua lesió, no podrà debutar fins avançat el campionat. Albelda jugarà dues temporades amb els blanc-i-blaus (2002-2004), abans de fitxar per la UD Oliva (2004/05). * Ressembra del Guillermo Olagüe. Un problema important en la pretemporada va ser la imposibilitat de poder utilitzar el Guillermo Olagüe. La gespa de l’ estadi gandià, que es trobava en un estat deplorable, va ser ressembrada, impedint la disputa a casa de cap partit de pretemporada. Fins i tot el tradicional trofeu Ciudad de Gandia, que es disputava al mes d’ agost de forma ininterrompuda des de l’ any 1974, no es va poder disputar. El Gandia es va veure obligat a fer la pretemporada al camp de gespa de la pista d’ atletisme, al Camp B i al camp de futbol de Xeresa.

José Miguel Tornell (MIGUE). Format en la pedrera del València CF, va jugar a finals dels 90 en Segona B amb el València B, Mensajero i Avilés. Interior esquerre i davanter, arriba a Gandia procedent del Burjassot. Amb el Gandia jugarà sols una temporada. Clàssic de la Tercera Divisió, militarà posteriorment amb l’ Alcoyano, Burjassot i Catarroja. * Començament estrany, trajectòria irregular i enfonsament final. La lliga comença a casa davant el modest Juventud-Barrio del Cristo en un partit molt extrany, on el Gandia, que guanya clarament al descans per 3-0, veu com, de forma sorprenent, el rival marca 3 gols als darrers 10 minuts i aconsegueix empatar el partit. El començament de lliga no es bo i l’ equip no pot aconseguir arribar a la zona capdavantera fins el final de la primera volta, quan en una bona ratxa de resultats (13 jornades invicte, de la jornada 12 a la 24) aconsegueix importants victòries, especialment fòra de casa, com un 0-1 a Onda i, especialment, un 0-3 a Benidorm, dos dels rivals en la lluita per l’ ascens. Amb els reforços d’ hivern de Menchón i Pacheco, per a compensar les greus lesions de Julio i Lucio, sembla que el Gandia pot aspirar a ocupar un lloc de promoció. Així, al mes de març, a falta d’ 11 jornades per a la fi del campionat, el Gandia es quart classificat. S’ espera un final de lliga emocionant, en dura lluita davant equips com el Vila-Joiosa, Levante B, Onda o Alcoyano (el Benidorm, distanciat, sembla que serà el campió). No obstant això, de forma absolutament inesperada, el Gandia patirà quatre derrotes consecutives (jornades 32 a 35) que enfonsen l’ equip en la classificació i el deixen completament despenjat de la zona de privilegi. La lesió d’ un jugador tant important com el màxim golejador Raúl Sáez en un moment decisiu del campionat podria explicar l’ enfonsament de l’ equip. El ben cert es que les lesions es convertiran en autèntic malson per als blanc-i-blaus al llarg de la temporada: Migue, Julio, Albelda, Lucio, Raúl Sáez..patiran lesions importants o molt greus al llarg del campionat, i fins i tot el jove Vicent Floro (fill de Benito Floro) patirà un problema cardiac que l’ obligarà a deixar l’ equip en desembre. El Gandia es quedarà sense opcions de lluitar per la promoció en un final de temporada molt decepcionant que finalitza amb l’ equip classificat en una molt discreta desena posició.
***UN PARTIT PER AL RECORD***


CF GANDIA CD ALCOYANO 2 2 Jornada 29. 2 de març de 2003. Estadi Guillermo Olagüe. Gandia i Alcoyano, vells rivals, lluiten per aconseguir la classificació per a disputar la promoció d’ ascens. Els alcoians son quarts amb 49 punts, mentre el Gandia es cinqué amb 48. Una victòria, doncs, serviria al Gandia per superar l’ Alcoyano i accedir als llocs de promoció. Els gandians afronten el partit amb ànim de revenja després de que a la primera volta un ressuscitat Alcoyano que, amb greus problemes econòmics i a la vora de la desaparició en la temporada anterior, aconseguira una golejada al Collao per 5-0. El partit al Guillermo Olagüe, que presenta la millor entrada de la temporada, amb nombrosa presència d’ aficionats alcoians, no pot començar millor per al Gandia, doncs a la mitja hora de joc els saforencs s’ imposen per 2-0 gràcies als gols de Migue i Óscar Mínguez. No obstant això, en la represa, la decoració canvia i l’ Alcoyano, dominador ara del partit, aconsegueix empatar gràcies als gols de Jorge Molina (futur jugador del Gandia) i Mario, que anotarà el gol definitiu en la recta final del partit, un gol que servirà als alcoians per mantindre’s en zona de promoció.

Imatge del clàssic Gandia-Alcoyano disputat al Guillermo Olagüe. (Fotografia Ciudad de Alcoy/Bivia). ALINEACIONS
GANDIA: Carlos Burguera, Ignacio Català, Juanma, Sánchez, Luisja, Menchón, Óscar Mínguez, Carlos Garcia, Paco López, Migue i Pacheco (Chamorro 80′).
ALCOYANO: Eduardo, Capone (Solves 70′), Víctor (Mario 68′), Javi Porras, Tido, Carrión, Rifaterra (Barselleta 75), Pascual Donat, David, Molina i Óscar.
GOLS: Migue 20′ (1-0), Óscar Mínguez 30′ (2-0), Molina 62′ (2-1), Mario 82′ (2-2).
ÀRBITRE: Sabater Olmos.
*Raúl Sáez màxim golejador. Amb 11 gols i malgrat patir una lesió que el deixa fòra de l’ equip durant diverses jornades, Raúl Sáez és proclama màxim golejador de l’ equip. Amb un gol menys (10) queda en segona posició Migue. Sánchez es converteix, per la seua banda, en el jugador amb mes minuts disputats (3.531), per davant de Juanma (3.306) i el porter Carlos Burguera (3.240).
*Naix «Força Gandia». En plena era de desenvolupament d’ Internet, apareix en la temporada 2002/03 la primera pàgina web dedicada al CF Gandia. Creada pel soci i gran aficionat gandià Javi Roig, es tracta d’ una web no oficial que compta amb nombrosa informació relacionada amb la història del club, i també amb l’ actualitat del club blanc-i-blau. Força Gandia estarà activa fins la temporada 2005/06.

* Bona temporada de la pedrera. El balanç de la temporada, pel que fa al filial i al juvenil, és altament positiu. Tots dos equips continuen aportant jugadors al primer equip (Salva Costa, Pedro Castelló, Beltrán García…) al temps que compleixen amb els objectius marcats. El Gandia B, entrenat una temporada més per Enrique Cuñat, aconsegueix la permanència de forma solvent, malgrat jugar al potent grup 4, el grupo alacantí. El Gandia B era l’ únic participant de La Safor en este grup, mentre Tavernes, Beniopa i Oliva militaven al grup 3. La UD Oliva, per cert, aconseguirà l’ ascens a Tercera Divisió després de superar en la promoció l’ Atlético Saguntino. El juvenil, per la seua banda, finalitzarà en la novena posició, després de perdre posicions en les darreres jornades quan l’ equip, matemàticamente salvat, baixa els braços i perd els darrers quatre partits del campionat.

RAÚL SÁEZ Mármol. En la segona temporada amb el Gandia, el futbolista de Manises es consolida com un dels millors davanters de la Tercera valenciana, aconseguint ser el màxim golejador de l’ equip. Format en la pedrera del València CF, Raúl Sáez arriba a Gandia en la temporada 2001/02 procedent de l’ Alzira, que milita a Segona B. Jugarà amb el Gandia 4 temporades (fins la temporada 2004/05) i, posteriorment, continuarà la seua carrera esportiva, sempre en Tercera, defensant l’ Onda (2005/06), Catarroja (2006-2010) i Atlético Saguntino (2010-2012).
ORGANIGRAMA
PRESIDENT DIONISIO OLLERO ENTRENADOR FRANCO BORRÀS PORTERS PROCEDÈNCIA TEMPORADA RAFA GOMAR GANDIA B 1998-99 CARLOS BURGUERA GANDIA B 2002-03 LUIS FERNANDEZ LEVANTE 2002-03 MOMPÓ GANDIA B 2002-03 DEFENSES PROCEDÈNCIA TEMPORADA IGNACIO CATALÀ JUVENIL 1992-93 PEDRO CASTELLÓ GANDIA B 2002-03 CARPIO YECLANO 1998-99 FLORO CRACK’S 2002-03 LUCIO ORIHUELA 2002-03 ALBELDA CARTAGONOVA 2002-03 JUANMA SALCEDO GANDIA B 1993-94 SÁNCHEZ DÉNIA 2001-02 CHAMORRO GANDIA B 2000-01 LUISJA GANDIA B 2001-02 ELOI POMAR GANDIA B 2001-02 MENCHÓN AVILÉS 2002-03 MIGCAMPISTES PROCEDÈNCIA TEMPORADA NAVEIRO GANDIA B 1999-00 MARZAL GANDIA B 2002-03 ALFON MIÑANA GANDIA B 2002-03 NADAL PEGO 2002-03 ALEX GASCÓN TAVERNES 2002-03 PACHECO LORCA 2002-03 SEMPERE ADZENETA 2001-02 CARLOS GARCIA GANDIA B 2001-02 BELTRÁN GARCIA GANDIA B 2002-03 JUAMPA JUVENIL 2002-03 JULIO ALBACETE 2002-03 ÓSCAR MINGUEZ ALZIRA 2002-03 DAVANTERS PROCEDÈNCIA TEMPORADA BATALLER GANDIA B 2001-02 CARLOS MIÑANA GANDIA B 2002-03 PACO LÓPEZ BENIDORM 2001-02 MIGUE BURJASSOT 2002-03 RAÚL SAEZ ALZIRA 2001-02 SALVA COSTA JUVENIL 2002-03 CRISTIAN GALDÓN VALÈNCIA 2001-02 ALTES: Carlos Burguera, Mompó, Marzal, Alfon Miñana, Carlos Miñana, Pedro Castelló, Beltrán García i Juampa (Gandia B), Luis Fernández (Levante), Albelda (Cartagonova), Nadal (Pego), Menchón (Avilés), Pacheco (Lorca), Oscar Mínguez (Alzira), Migue (Burjassot), Alex Gascón (Tavernes), Julio (Albacete), Salva Costa (Juvenil), Lucio (Orihuela), Vicent Floro.
BAIXES: Héctor, Ángel, August, Matito, Menoti, Joan, Ausiàs (Oliva), Óscar Hidalgo (Oliva), Blas Candela (Linares), Gregori, Navarro, Pallarés.
PRETEMPORADA
DATA AMISTOSOS RS 05-08-02 BENIRREDRÀ-GANDIA 1-7 13-08-02 ALBORAIA-GANDIA 2-0 17-08-02 TAVERNES-GANDIA 0-0 04-09-02 OLIVA-GANDIA 0-0 COPA GENERALITAT Primera Fase 03-08-02 ALZIRA-GANDIA 0-2 10-08-02 CARCAIXENT-GANDIA 1-1 Classificat GANDIA Segona Fase 15-08-02 GANDIA-BURJASSOT * 0-2 21-08-02 ONDA-GANDIA 0-3 Classificat BURJASSOT * Jugat a Oliva TROFEU CIUDAD DE GANDIA
No disputat
TERCERA DIVISIÓ GRUP 6
Quart nivell del futbol espanyol integrat per 17 grups de 20 equips.
Del 31 d’agost de 2002 al 18 de Maig de 2003PARTICIPANTS

CF GANDIA 
BENIDORM CD 
VILLAJOYOSA CF 
CD ONDA 
LEVANTE UD B 
CD ALCOYANO 
SANTA POLA CF 
PEGO CF 
ELCHE CF B 
TORRELLANO CF 
CD ELDENSE 
BURJASSOT CF 
ONTINYENT CF 
VALÈNCIA CF C 
CD DÉNIA 
CD CASTELLÓ B 
CD BURRIANA 
VINARÒS CF 
UD ALZIRA 
UD CARCAIXENT 
UD JUVENTUD-BARRIO DEL CRISTO (Aldaia) 
UD PUÇOL RESULTATS
J DATA PARTIT R CL 1 31/08/02 Gandia-Juventud 3-3 9 2 08/09/02 Pego-Gandia 1-1 15 3 15/09/02 Gandia-Benidorm 1-0 5 4 22/09/02 Eldense-Gandia 4-1 15 5 29/09/02 Gandia-Elx B 1-0 8 6 06/10/02 Levante B-Gandia 1-1 10 7 13/10/02 Gandia-Burjassot 1-0 7 8 20/10/02 Alcoyano-Gandia 5-0 9 9 27/10/02 Vinaròs-Gandia 2-2 15 10 30/11/02 Gandia-Carcaixent 2-1 10 11 03/11/02 Ontinyent-Gandia 2-1 14 12 11/11/02 Gandia-Santa Pola 3-0 11 13 17/11/02 Dénia-Gandia 0-0 11 14 24/11/02 Gandia-Villajoyosa 1-1 13 15 01/12/02 Puçol-Gandia 1-2 10 16 06/12/02 Gandia-València C 0-0 11 17 08/12/02 Burriana-Gandia 0-1 9 18 15/12/02 Gandia-Castelló B 2-1 5 19 22/12/02 Torrellano-Gandia 1-2 5 20 05/01/03 Gandia-Alzira 0-1 5 21 12/01/03 Onda-Gandia 0-1 4 22 19/01/03 Juventud-Gandia 0-0 5 23 22/01/03 Gandia-Pego 0-0 5 24 26/01/03 Benidorm-Gandia 0-3 5 25 02/02/03 Gandia-Eldense 0-2 5 26 09/02/03 Elx B-Gandia 0-1 5 27 16/02/03 Gandia-Levante B 2-0 4 28 23/02/03 Burjassot-Gandia 2-1 5 29 02/03/03 Gandia-Alcoyano 2-2 5 30 09/03/03 Gandia-Vinaròs 1-1 6 31 16/03/03 Carcaixent-Gandia 0-2 4 32 23/03/03 Gandia-Ontinyent 1-2 5 33 26/03/03 Santa Pola-Gandia 2-0 5 34 30/03/03 Gandia-Dénia 1-2 7 35 06/04/03 Villajoyosa-Gandia 2-1 9 36 13/04/03 Gandia-Puçol 6-0 8 37 20/04/03 València C-Gandia 5-1 8 38 27/04/03 Gandia-Burriana 0-0 9 39 01/05/03 Castellón B-Gandia 1-0 9 40 04/05/03 Gandia-Torrellano 0-1 11 41 11/05/03 Alzira-Gandia 1-1 11 42 18/05/03 Gandia-Onda 2-0 10 CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 BENIDORM 83 42 24 11 7 65 30 2 VILA-JOIOSA 74 42 21 11 10 66 34 3 ONDA 71 42 20 11 11 50 31 4 LEVANTE B 71 42 20 11 11 63 40 5 Alcoyano 69 42 19 12 11 57 41 6 Santa Pola 68 42 18 14 10 53 40 7 Pego 63 42 17 12 13 42 46 8 Elche B 62 42 18 8 16 66 48 9 Torrellano 62 42 18 8 16 54 50 10 Gandia 61 42 16 13 13 51 47 11 Eldense 60 42 17 9 16 67 45 12 Burjassot 57 42 16 9 17 45 54 13 Ontinyent 56 42 14 14 14 51 53 14 València C 54 42 13 15 14 44 46 15 Dénia 52 42 14 10 18 55 65 16 Castelló B 52 42 14 10 18 59 56 17 Burriana 52 42 13 13 16 37 44 18 VINARÒS 52 42 13 13 16 48 63 19 ALZIRA 51 42 14 9 19 42 52 20 CARCAIXENT 34 42 8 10 24 46 91 21 JUVENTUD 33 42 6 15 21 37 65 22 PUÇOL 26 42 6 8 28 33 90 PROMOCIÓ D’ASCENS: Benidorm, Vila-Joiosa, Onda i Levante B (ascen el Vila-Joiosa). DESCENS: Vinaròs, Alzira, Carcaixent, Juventud-Barrio del Cristo i Puçol.
GANDIA B
REGIONAL PREFERENT GRUP 4
Del 15 de Setembre de 2002 al 25 de Maig de 2003.
PLANTEREntrenador: Enrique Cuñat. Porters: Mompó i Cadeno. Defenses: Edu, Durán, Iván, Javi, Pedro Castelló, Jaume, Isidro i Terrades. Migcampistes: Marzal, Juanjo, Juampa, Alfon Miñana, Carlos Miñana, Francis i Dani Orengo. Davanters: Jose Ignacio, Elíes, Enrique, Salva Costa i David.
PARTICIPANTS
CF GANDIA B–HÉRCULES CF B–PINOSO CF–CREVILLENTE DEPORTIVO–CD JÁVEA–UD ALTEA–CD ALONE(Guardamar del Segura)–CD ALMORADÍ–CALPE CF–VILLENA CF–CD TORREVIEJA–ALICANTE CF B–UD ONDARENSE–MUTXAMEL CF–MURO CF–PETRELENSE CF–CD ESPAÑOL(Sant Vicent del Raspeig)–AT.DÉNIARESULTATS
J RS PARTIT RS J 1 3-1 Alone-Gandia B 3-0 18 2 1-1 Gandia B-Villena 1-3 19 3 1-1 Alicante B-Gandia B 2-1 20 4 2-1 Gandia B-Crevillent 0-2 21 5 1-2 Mutxamel-Gandia B 0-5 22 6 0-1 Gandia B-Petrelense 2-1 23 7 1-0 Gandia B-Muro 0-0 24 8 3-1 Ondarense-Gandia B 1-1 25 9 2-1 Gandia B-At.Dénia 2-0 26 10 1-2 Español-Gandia B 1-0 27 11 0-0 Gandia B-Almoradí 0-1 28 12 4-0 Hercules B-Gandia B 2-1 29 13 2-4 Gandia B-Jávea 1-3 30 14 3-1 Pinoso-Gandia B 1-1 31 15 0-1 Altea-Gandia B 0-0 32 16 2-1 Calpe-Gandia B 2-4 33 17 3-0 Gandia B-Torrevieja 1-2 34 CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 HÉRCULES B 77 34 24 5 5 68 30 2 JÁVEA 69 34 20 9 5 62 31 3 Pinoso 67 34 18 13 3 57 24 4 Crevillent 61 34 17 10 7 59 31 5 Altea 60 34 16 12 6 54 27 6 Almoradí 60 34 18 6 10 51 35 7 Alone 59 34 17 8 9 51 32 8 Villena 49 34 13 10 11 43 42 9 Calpe 46 34 12 10 12 39 40 10 Torrevieja 44 34 13 5 16 52 55 11 Alicante B 40 34 10 10 14 34 42 12 Gandia B 40 34 11 7 16 40 49 13 Ondarense 39 34 8 15 11 39 53 14 Mutxamel 35 34 8 11 15 37 58 15 Petrelense 32 34 8 8 18 32 57 16 MURO 30 34 8 6 20 36 63 17 ESPAÑOL 18 34 3 9 22 24 60 18 AT.DÉNIA 13 34 3 4 27 23 72 PROMOCIO D’ ASCENS: Hércules B i Jávea. DESCENS: Muro, Español i At.Dénia.
LLIGA NACIONAL DE JUVENILS GRUP 8
De l’ 1 de Setembre de 2002 al 27 d’ Abril de 2003
PARTICIPANTS
CF GANDIA–UD ALZIRA–HÉRCULES CF B–BURJASSOT CF–UD ALBORAIA–VALÈNCIA CF B–TORRE LEVANTE CF–CASTELLÓ B–CD ELDENSE–SAN BLAS CF (Alacant)– LEVANTE UD B–CD OLÍMPIC–CD DON BOSCO (València)–BENIMAR EDI (València)–BENIDORM CD–VILLAREAL CF BRESULTATS
J RS PARTIT RS J 1 4-1 Alzira-Gandia 1-0 16 2 0-4 Gandia-Hércules B 3-5 17 3 3-3 Burjassot-Gandia 0-1 18 4 2-1 Gandia-Alboraia 1-1 19 5 2-0 València B-Gandia 1-1 20 6 1-1 Gandia-Torre Levante 1-1 21 7 1-2 Castelló B-Gandia 0-2 22 8 0-1 Gandia-Eldense 2-0 23 9 2-0 Gandia-San Blas 0-2 24 10 2-1 Levante B-Gandia 2-1 25 11 1-2 Gandia-Olímpic 3-2 26 12 2-3 Don Bosco-Gandia 1-0 27 13 5-1 Gandia-Benimar 0-1 28 14 3-3 Benidorm-Gandia 5-0 29 15 2-1 Gandia-Villareal B 1-3 30 CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 València B 64 30 20 4 6 63 28 2 TORRE LEV. 59 30 16 11 3 53 28 3 ELDENSE 53 30 16 5 9 36 28 4 Villareal B 52 30 15 7 8 54 40 5 Levante B 49 30 14 7 9 37 38 6 Don Bosco 42 30 12 6 12 43 42 7 Hércules B 39 30 11 6 13 51 46 8 Alzira 38 30 11 5 14 42 50 9 Gandia 37 30 10 7 13 40 49 10 Burjassot 36 30 11 3 16 45 54 11 Benidorm 34 30 9 7 14 40 45 12 Alboraia 34 30 8 10 12 41 50 13 OLÍMPIC 34 30 9 7 14 37 42 14 BENIMAR 33 30 8 9 13 37 45 15 SAN BLAS 31 30 8 7 15 34 47 16 CASTELLÓ B 31 30 8 7 15 27 48 ASCENS: Torre Levante i Eldense (el València B no pot pujar). DESCENS: Olímpic, Benimar, San Blas i Castelló B.
-
JUGAR CONTRA EL HÉRCULES ERA SIEMPRE UN PLACER.
El Hércules de Alicante fue un rival habitual del Gandia en la Segunda B de finales de los ochenta y principios de los noventa. Un equipo que, pese a ser uno de los grandes, uno de los favoritos al ascenso, se nos daba fenomenalmente bien. Un rival que protagonizó algunos partidos cuyos recuerdos, alojados en los vericuetos caprichosos de la memoria, se empeñan en aflorar a borbotones con motivo de una efeméride. El pasado 7 de Octubre de 2025, en efecto, se cumplieron 35 años de un Gandia-Hércules disputado en los albores del otoño de 1990. Un partido fantástico, de recuerdo nítido pese a los años transcurridos, pleno de goles, fútbol ofensivo, emoción en el campo… y también en la grada. Uno de los mejores partidos de la historia (esta es una apreciación personal y muy subjetiva) del CF Gandia…

UN POCO DE HISTORIA
El primer partido oficial de liga entre el Hércules y el Gandia data de la temporada 1968/69. Se disputó un 3 de Noviembre de 1968 (jornada 8) y el Gandia se impuso por un contundente 3-0. El Hércules venía de descender de Segunda División, mientras el Gandia conseguía clasificarse para jugar en un nuevo formato reducido de Tercera División (pasaba de 15 a 8 grupos) con rivales de mayor entidad. El Hércules, que era el gran favorito, se proclamó campeón, aunque no pudo ascender al quedar eliminado en la promoción, mientras el Gandia finalizaba en una meritoria cuarta posición.
En la siguiente temporada (1969/70) los herculanos se postulaban nuevamente como favoritos, mientras el Gandia, que contaba con una excelente delantera en la que destacaban el navarro Zuazu y el madrileño Clarés, se convirtió en su principal rival en la lucha por una promoción de ascenso a la que sólo accedía el campeón.
El 22 de Marzo de 1970 gandienses y alicantinos se midieron en el Guillermo Olagüe en un partido decisivo correspondiente a la jornada 29. Los dos equipos estaban separados por sólo 3 puntos (42 el Hércules por 39 el Gandia) y la victoria del Gandia servía para reducir la distancia a sólo 1 punto y meter presión a los alicantinos. La transcendencia del partido desató una gran expectación en la capital de La Safor y propició un lleno absoluto en el Guillermo Olagüe. El Hércules, consciente de que el empate le valía para amarrar la primera plaza, planteó el encuentro claramente a la defensiva y consiguió, en un partido de pocas ocasiones, un empate final sin goles. El Hércules se proclamó campeón (consiguiendo el ascenso, ahora sí, en la promoción) y el Gandia se tuvo que contentar con una excelente, por otra parte, segunda plaza.
Perfumería Gal patrocinó el decisivo Gandia-Hércules de la temporada 1969/70. En la fotografía se aprecia una imagen de la Tribuna del Guillermo Olagüe, llena a rebosar de aficionados, en un partido que despertó una gran expectación. (Fotografía Diario Ciudad edición del 25 de Marzo de 1970/Arxiu Històric Gandia). En la temporada 1970/71 gandienses y herculanos volvieron a enfrentarse, pero en esta ocasión en la tercera ronda de la Copa del Rey. El Hércules hizo valer su superior categoría (jugaba en Segunda) y se impuso en los dos partidos: 0-1 en Gandia y 2-0 en Alicante.
La conexión entre el Gandia y el Hércules tuvo un apunte curioso, pues en la temporada 1982/83 el Gandia, que militaba en Tercera División, fue filial del Hércules, que acababa de descender de Primera División, lo que propició la llegada de los futbolistas Sala Gelardo, Campins, Manolo, Ramos, Fornés y, especialmente, el gran portero extremeño Agapito.

El Hércules CF en el famoso partido de 1970 en el Guillermo Olagüe. Se observa que el césped no estaba para muchas florituras... No fue hasta la temporada 1988/89 cuando volvieron a coincidir alicantinos y gandienses, ahora en la Segunda B. Ambos equipos partían como favoritos al ascenso, pero después de una temporada más que discreta, se tuvieron que conformar con un puesto en la zona media de la tabla, a años luz de las primeras posiciones.
ULTRAS, EL RICO PÉREZ Y UN PISOTÓN.
El 7 de Enero de 1990 (temporada 1989/90), se disputaba un Hércules-Gandia correspondiente a la jornada 18 del grupo 4 de Segunda B. Era, sin duda, el partido de la jornada, pues se enfrentaban el segundo (el Hércules) contra el tercero (el Gandia). El Hércules era, junto al Orihuela, que había confeccionado un equipo a golpe de talonario, el gran favorito al ascenso. El Gandia, por su parte, con un partido menos en la clasificación, se perfilaba como el aspirante más aventajado, pues incluso una victoria en Alicante podía situarle en la lucha por la primera posición, máxime si recordamos que en el siguiente partido de liga los gandienses recibían en el Guillermo Olagüe al Orihuela.Yo tenía 16 años y estuve en aquel partido, en el Rico Pérez, junto a mi padre.
Mi padre, que rara vez iba a los desplazamientos, no era precisamente un hincha incondicional. Más bien al contrario, su presencia en el Guillermo Olagüe en aquella temporada estaba condicionada a dos factores determinantes: la película de sobremesa en la televisión y el frío. Si cualquiera de éstas circunstancias se presentaba, su presencia en el campo corría serio peligro. Pero una feliz casualidad (la visita a un familiar que vivía en Alicante), sirvió como excusa perfecta para convencerle y poder acudir al partido.El Rico Pérez me impresionó. Había estado un par de veces en el Luis Casanova de València presenciando un Mestalla-Gandia, pero nunca había estado en un estadio tan grande y con tanto público viendo un partido del Gandia. El estadio del Hércules, inaugurado en 1974, era una mole de cemento que albergó algunos partidos del Mundial de España’82. Ciertamente, era un estadio muy grande para la Segunda B, pues tenía capacidad para 30.000 espectadores, lo que hacía que, incluso en la mejor época histórica del Hércules (jugó en Primera División consecutivamente desde 1974 a 1982) no fuera nada fácil colgar allí el cartel de «no hay entradas».

Estadio Rico Pérez. Años 80. Con el Hércules purgando sus penas en la Segunda B, se habían cerrado las gradas superiores de Tribuna y General, pero aún así se respiraba en el estadio un excelente ambiente futbolístico (había unas 12.000 personas en las gradas), desde luego muy poco habitual en los pequeños campos de la categoría. Destacaba, sin duda, la presencia, en el fondo norte, de la bulliciosa peña del Hércules Las Banderas, considerada una de las peñas ultras más antiguas del fútbol español.
El movimiento ultra había surgido con fuerza en España a finales de los años ochenta imitando a los hooligans británicos y a los ultras italianos, y se había erigido como una potente subcultura juvenil que llenaba los fondos de los estadios de colorido y de pasión, pero también, por desgracia, de una rivalidad exarcebada que acababa desembocando, con demasiada frecuencia, en violencia. Indar Gorri, Ultra Boys, Boixos Nois, Frente Atlético, Yomus, Brigadas Blanquiazules, Ultras Sur, Riazor Blues…eran algunos de los nombres de los numerosos grupos que surgieron en la época, no sólo en los estadios de Primera y Segunda División A, sino también en los de la Segunda B.
El partido comenzó con dominio del Hércules, que trataba de resarcirse ante su afición de dos derrotas consecutivas que le habían costado el liderato. El Gandia, sin embargo, conseguía neutralizar los ataques herculanos gracias a una segura línea defensiva en la que destacaba un joven portero murciano de 1’95 de altura, futuro mito blanquiazul, que respondía al nombre de Espín. Entrenaba al Gandia otro murciano de peculiar carácter, José Víctor Rodríguez, un entrenador duro y exigente, que había confeccionado, con bastante menos dinero que el Hércules y el Orihuela, un equipo muy competitivo, dispuesto a pelear por el ascenso. Con el paso de los minutos el Gandia se deshacía del dominio local y comenzaba a lanzar contraataques cada vez más peligrosos. El Gandia de José Victor, en efecto, además de defender bien, era un auténtico puñal a la contra, especialmente cuando jugaba como visitante.

Jose Víctor Rodríguez. Entrenador del Gandia en las temporadas 1989/90 y 1990/91. En una de aquellas contras, en el minuto 37, Ayneto adelantaba al Gandia, llegándose al descanso con una mínima ventaja gandiense. Se esperaba un arranque furioso del Hércules en la segunda parte, pero cuando apenas se llevaban 4 mimutos de la reanudación, un nuevo zarpazo en forma de contragolpe culminado por Franco, significaba el 0-2 en el marcador.
Recuerdo que cuando el balón se estrelló en la portería herculana di un salto espectacular y grité un «Goool!» que rompió el silencio sepulcral del Rico Pérez. Yo agitaba el puño cerrado en señal de júbilo y sin embargo, mi padre, aunque habitualmente poco efusivo en las celebraciones futbolísticas, seguía extrañamente anclado en su localidad, y con gesto dolorido se agarraba el pie con las dos manos. Yo, sin querer, al impulsarme en el salto, le había propinado un tremendo pisotón. Mientras trataba de disculparme con una media sonrisa dibujada en el rostro (qué diablos, íbamos 0-2), mi padre me fulminaba con la mirada al tiempo que mascullaba entre dientes: «mala xafà m’ has arreat, tio animal…».El bueno de mi padre se recuperó sin consecuencias y el Gandia consiguió imponerse por 0-2 (y pudieron ser más) en un gran partido; en un inolvidable partido.
DEACON BLUE, EL INSTITUTO Y UN PARTIDAZO.
En la siguiente temporada, 1990/91, Hércules y Gandia se presentaban de nuevo entre los favoritos (el Gandia, en la temporada anterior había quedado a sólo 2 puntos de conseguir el ascenso). El gallego Fabri González era el nuevo entrenador de un Gandia más joven que contaba con muchos jugadores del norte, como los vascos Eguiguren y Tejada, o los asturianos Cudi, Rogelio y Jonás. El comienzo de temporada fue magnífico; el Gandia era un equipo muy fuerte físicamente, que practicaba un fútbol ofensivo, marcaba muchos goles y en casa lo ganaba prácticamente todo. En la delantera contaba con una pareja peligrosísima integrada por el zaragozano Ayneto y el gandiense César Melo. Ambos estaban secundados por Julián Sanz, otro gandiense, que se había convertido en la revelación de la temporada y que venía de atiborrarse a marcar goles en Segunda Regional con la UD Beniopa.
El domingo 7 de Octubre de 1990 el Hércules visitaba una ciudad de Gandia que vivía instalada en la resaca del final de la Fira i Festes, que había echado el telón de cierre el martes 2 de Octubre con el concierto estelar, e histórico, del grupo escocés Deacon Blue, uno de los grupos más relevantes del pop-rock británico de finales de los ochenta. El concierto debía haberse celebrado el día anterior, pero la lluvia, que hacía siempre acto de presencia en la Fira para desesperación de promotores, había obligado a aplazarlo para el día siguiente.

DEACON BLUE. El popular grupo de Glasgow visitó Gandia en 1990 en una actuación muy recordada que estuvo a punto de no celebrarse por la lluvia. Actuaron como teloneros, en el Parking del Serpis, los valencianos PRESUNTOS IMPLICADOS y los gandienses OCHO SENTENCIAS. La lluvia y el final de la feria, que significaba por entonces el comienzo del curso escolar en secundaria, dibujaba en mi ánimo una sensación de pesimismo inevitable. El curso 1990/91 (de nuevo en Segundo de BUP) comenzaba para mí con idénticas premisas que el anterior: nula motivación y escasas posibilidades de éxito. Durante el verano había convertido en particular hit un chiste penoso: «cuáles me han caído? acabo antes si te digo las que he aprobado». En mi cuaderno de notas finales de junio las asignaturas suspendidas superaban a las aprobadas, pero yo, medalla de oro en inconsciencia y matrícula de honor en despreocupación, tenía siempre en la mente una frase a la que aferrarme cuando venían mal dadas: «siempre nos quedará el futbol; siempre nos quedará el Gandia».
En aquel domingo de otoño, negros nubarrones se cernían (y no era una metáfora) antes del partido, sobre el Guillermo Olague, anunciando lluvia. En efecto, a poco de comenzar el encuentro, cayó un fuerte aguacero que dejó el terreno de juego completamente encharcado y que obligó a los aficionados de la grada de General a refugiarse en la Tribuna, con la excepción de tres grupúsculos de seguidores que siguieron en las gradas descubiertas capeando el temporal. Se trataba de un grupo de aficionados del Hércules, miembros de la peña Las Banderas, y de las dos peñas del CF Gandia: Gurkas Boys y Komando Eguiguren.
Gurkas Boys se situaba en el fondo norte del Guillermo Olagüe (el fondo que da a la piscina municipal) y había surgido en la temporada 1989/90 al calor de un gran Gandia que luchaba por el ascenso y como respuesta local al boom del movimiento ultra futbolístico. La peña Gurkas Boys estaba integrada por un grupo de chavales que estudiaban en el instituto María Enríquez (en cuyas filas se encontraba algún futuro periodista deportivo), debutando oficialmente en un partido disputado entre semana ante el Sporting Mahonés. Komando Eguiguren, por su parte, apareció en el principio de la temporada 1990/91 y se ubicaba en el fondo sur (el que da al campo B). El nombre de la peña se había elegido en homenaje al extremo vasco Juan Carlos Eguiguren, que en poco tiempo se había ganado el cariño de la afición.

Juan Carlos Eguiguren, en la fotografía (en segundo plano aparece César Melo) era un extremo vasco, formado en la cantera del Athletic de Bilbao, que jugó con el Barakaldo, Sestao y Eibar, antes de fichar por el Gandia, procedente del Lugo. Fotografía Levante Emv-La Safor/ Arxiu Històric Gandia. Los aficionados del Hércules se habían situado en el fondo norte del estadio, junto a los Gurkas Boys, una decisión escasamente afortunada que nadie se preocupó en evitar, en una época en la que la presencia policial en los campos se Segunda B era casi nula y la prevención de posibles incidentes inexistente. Los primeros piques entre los dos grupos que compartían grada no se hicieron esperar y provocaron la reacción, en un acto solidario, del Komando Eguiguren, quien ante la superioridad numérica de los hinchas herculanos decidieron desplazarse al fondo norte con el propósito de hacer frente común, junto con Gurkas Boys, ante la presencia «invasora». Con las fuerzas equilibradas, las desavenencias entre ambos bandos se incrementaron ante la pasividad de unos pocos policías que, imagino, no acababan de entender qué era eso de los ultras en un partido de Segunda B.
En el terreno de juego el Gandia, haciendo gala de un gran derroche físico, salió como un autentico ciclón. Los gandienses, muy superiores, dominaban completamente el partido y multiplicaban las ocasiones ante un Hércules desconcertado. Eguiguren se erigió como protagonista absoluto del partido, consiguiendo los dos primeros goles en los minutos 14 y 33. Con el campo mojado y rápido, el extremo vasco se sentía en su salsa, rememorando, seguramente, viejas tardes de los ochenta, cuando subía la banda en los campos de Lasesarre y Las Llanas, en los que había jugado defendiendo las camisetas del Barakaldo y el Sestao. César Melo, incluso, había desaprovechado un penalti poco antes del segundo gol del Gandia, mientras el mister del Hércules, que conocía, por otra parte, perfectamenre el Guillermo Olagüe, se desesperaba. El entrenador herculano, en efecto, no era otro que el mismísimo José Víctor Rodríguez. En Alicante, parece que tomaron buena nota de aquel partido del Gandia en la temporada anterior y ofrecieron una oferta dificil de rechazar al entrenador murciano, que acabó cambiando de bando.
El partido era electrizante y las chispas acabaron saltando sobre el terreno de juego: una disputa entre el gandiense Diego y el alicantino Vilches, acabó con la expulsión de ambos. Mientras, en las gradas, las rencillas entre los aficionados herculanos y los gandienses iban en aumento, teniendo que intervenir finalmente la policía, que cargó contra los hinchas del Hércules, evitando que aquello acabara en batalla campal.
El Hércules de José Víctor consiguió sacudirse el dominio del Gandia en la recta final de la primera parte y Paco Luna conseguía establecer el 2-1, poco antes del descanso, devolviendo la incertidumbre en el marcador.
La segunda parte no podía comenzar mejor para el Gandia. El ovetense Jonás, en el primer minuto, conseguía poner de nuevo tierra de por medio en el marcador, estableciendo el 3-1. Las peñas gandienses habían cambiado su ubicación en esta segunda parte y se habían trasladado al fondo sur, donde atacaba ahora el Gandia, un hecho que contribuyó a apaciguar los ánimos. Los herculanos volvieron a recortar distancias por mediación de Andrés de penalti y buscaron con ahínco el gol del empate en la recta final del partido, pero el Gandia consiguió mantener su renta y amarrar una victoria por 3-2 altamente celebrada por la afición, que acabó recompensando merecidamente el excelente partido del equipo.

Recorte de prensa del Gandia-Hércules de 1990. En la imagen aparece el centrocampista del Gandia Carbonell. El partido finalizó sin mayores incidentes, pero los aficionados de la peña Las Banderas iban a «tomar la matrícula» a algún aficionado del Gandia. Uno de ellos era un rocker, destacado miembro de la peña Komando Eguiguren, que respondía al nombre de Pichi.
Pichi era uno de los personajes habituales de las gradas del Guillermo Olagüe. Incondicional, acérrimo, temperamental aficionado del Gandia, seguramente quien inventó la expresión «jugador número 12» lo hizo pensando en él. Pichi tenía la cualidad de «hacer amigos» entre los aficionados rivales, y también entre los jueces de línea que tenían la ingrata tarea de correr la banda de la grada de Preferente del Guillermo Olagüe…
En el primer partido de liga de la siguiente temporada (1991/1992) el Gandia visitó el Rico Pérez (como no podía ser de otra forma, ganamos 0-1) y Pichi fue identificado en las gradas del estadio alicantino por los ultras del Hércules, tuviendo que escapar «por piernas». Pichi acabó refugiado en el vestuario del Gandia, mientras los aficionados herculanos, con dudosas intenciones y recuerdos, seguramente, poco agradables del partido del año anterior, esperaban pacientemente su salida. La situación se resolvió de forma rocambolesca. Pichi se cambió y se puso un chándal para hacerse pasar por futbolista del Gandia, abandonando el estadio junto a los jugadores del equipo y dejando atrás Alicante, sano y salvo, en el autobús gandiense.
Esa misma temporada el Gandia descendió a Tercera División y herculanos y gandienses no se volvieron a medir hasta la campaña 1999/2000. El último enfrentamiento entre ambos equipos en partido oficial de Liga tuvo lugar en la temporada 2000/2001. No hace falta decir que esa temporada, en el Rico Pérez, volvimos a ganar por 0-2, acentuando una curiosa estadística que revela la superioridad histórica gandiense en los duelos particulares entre ambos equipos, en una época en la que siempre (o casi siempre) les ganábamos. Una época en la que, decididamente, jugar contra el Hércules era siempre un placer.
ALINEACIONES
GANDIA 0-HÉRCULES 0. 1969/1970. Guillermo Olagüe. Jornada 29 (3-11-1968).
GANDIA: Pallarés, Tomás (Totó 87′), Soldevila, Quiles, Maso, Amorós, Liñana, Ordaz, Clarés, Zuazu y Crespo (Sancho 65′).
HÉRCULES: Humberto, Valbuena, Murcia, José Juan (Ricardo Garcia 63′), Lalo, Araujo, Juanito, Mayoral (Costoya 74′), Quinichi, Corró y Pardo.
ÁRBITRO: Esquerdo Guerrero.HÉRCULES 0-GANDIA 2. 1989/1990. Rico Pérez. Jornada 18 (7-1-1990).
HÉRCULES: Pascual, Vilches, Hierro, Herrero, Gallego, Amaya, Eizmendi (Forcadell), Javier (Baños), Miguel, Endika y Trobianni.
GANDIA: Espín, Diego, Manzanares, Javi, Pedro Gaspar, Manolo (Paco Lorente), Castillo, Moya, Franco, Naixes (Acris) y Ayneto.
GOLES: Ayneto 35′, Franco 49′.
ÁRBITRO: Martín Villarin.GANDIA 3-HÉRCULES 2. 1990/1991. Guilermo Olagüe. Jornada 6 (7-10-1990).
GANDIA: Requena, Diego, Cudi, Bolós, Jonás, Paco Lorente, David De la Hera, Moya, Eguiguren, César Melo (Carbonell) y Ayneto.
HÉRCULES: Pascual, Gelo, Huertas (Azuaga), J.Campos (Paños), Tirado, Paquito, Israel, Vilches, Paco Luna, Andrés y Saavedra.
GOLES: Eguiguren 14′ (1-0), Eguiguren 32′ (2-0), Paco Luna 45′ (2-1), Jonás 46′ (3-1), Andrés 65′ de penalti (3-2).
ARBITRO. Ramírez Cabrera.
TODOS LOS HÉRCULES-GANDIA EN LIGA
TEMPORADA CATEGORIA PARTIDO RS 1968/69 Tercera Gandia-Hércules 3-0 Hércules-Gandia 3-2 1969/70 Tercera Hércules-Gandia 0-0 Gandia-Hércules 0-0 1988/89 Segunda B Gandia-Hércules 1-3 Hércules-Gandia 1-1 1989/90 Segunda B Hércules-Gandia 0-2 Gandia-Hércules 2-1 1990/91 Segunda B Gandia-Hércules 3-2 Hércules-Gandia 1-1 1991/92 Segunda B Hércules-Gandia 0-1 Gandia-Hércules 0-0 1999/00 Segunda B Hércules-Gandia 1-0 Gandia-Hércules 1-1 2000/01 Segunda B Hércules-Gandia 0-2 Gandia-Hércules 0-0 ESTADÍSTICA GUILLERMO OLAGÜE
J G E P GF GC GANDIA 8 3 4 1 10 7 HERCULES 8 1 4 3 7 10 ESTADÍSTICA RICO PÉREZ
J G E P GF GC HÉRCULES 8 2 3 3 6 9 GANDIA 8 3 3 2 9 6 ESTADÍSTICA GENERAL
J G E P GF GC GANDIA 16 6 7 3 19 13 HÉRCULES 16 3 7 6 13 19
-
2001-2002. TORNA DAMIAN CASTAÑO. TEMPORADA DIFÍCIL.
FETS DESTACATS
* Delicada situació econòmica. Malgrat els ingressos per la eliminatòria de Copa davant el Barça, la temporada anterior (2000/01) es salda amb un dèficit de prop de 5 milions de pessetes (174 milions d’ ingressos i uns 179 de despeses). Fins i tot, quatre jugadors del primer planter (Julián, Bellido, Simón i Rajado) denunciaren el club a AFES per impagaments, que finalment s’ abonen, evitant el descens administratiu. Un deute de 31 milions de pessetes per un prèstec amb Bancaixa, afegit al descens a Tercera Divisió, que provoca una reducció considerable d’ ingressos en concepte de televisió, diputació, etc. deixen el club en una delicada situació econòmica, el que obliga a confeccionar un pressupost ajustat de 51 milions de pessetes (350.000 euros de la època).

Planter CF Gandia 2001/2002. (Fotografia Levante-Emv edició La Safor/Arxiu històric Gandia). * Torna Damián Castaño. Entrenador durant tres temporades (1994-1997) de l’ històric Gandia que aconseguí l’ ascens a Segona B en la campanya 1995/96, Castaño regresa al Gandia procedent del CD Dénia, a qui va dirigir en les dues temporades anteriors, en Tercera Divisió. La realitat, en 2001, no obstant això, es ben diferent a la del seu periode anterior. La il.lusió que despertà el retorn d’ Ignacio Avilés a la presidència en 1994, en un club que es trobava a la vora de la desaparició, contrasta amb un Gandia de capa caiguda, que ve de perdre, de forma inesperada, la categoria i que pateix una nova desafecció dels aficionats. Així, malgrat la important reducció del preu dels abonaments ( 20.000 pessetes Tribuna, 10.000 pts. General i 5.000 pts. Joves i Jubilats), el club pateix una reducció considerable del número d’ abonats.
* Pocs fitxatges. La complicada situació econòmica del Gandia obliga a fer un planter molt jove, destacant l’ aposta pels jugadors de la pedrera. Continúa un grapat de futbolistes de la temporada anterior (Ignacio, Juanma, Ausiàs, Carpio…) i es fan uns pocs fitxatges rellevants, com el de Blas Candela, amb una llarga experiència a la Segona B. No obstant això, Blas Candela dura poc al Gandia, doncs demana la baixa en la jornada 3, arribant en la seua substitució un altre veterà: Paco López. Arriben també Menoti i Sánchez, que van estar a les ordres de Damián Castaño al Dénia en la temporada anterior. Per la seua banda Raúl Sáez, un jove davanter format en la pedrera del València CF, arriba procedent de l’ Alzira de Segona B, completant el planter una majoria de jugadors procedents del Gandia B. Amb un equip tant jove i tant poc experimentat en la categoria, és inevitable que, al començament del campionat, es plantegen moltes incógnites sobre el seu rendiment.

PACO LÓPEZ, 34 anys, procedent del Benidorm, va ser el fitxatge més rellevant del Gandia després de la baixa de Blas Candela, en la jornada 3. El veterà davanter de Silla va ser als anys novanta un destacat davanter de la Segona Divisió B valenciana, militant a equips com l’ Hércules, Levante o Castelló. Després de jugar 2 temporades al Gandia (2001-2003), penjà les botes i començà una exitosa carrera d’ entrenador que el portarà a entrenar el Levante UD, durant 5 temporades, en Primera Divisió. * El Bolton en la Pretemporada. La pretemporada començava amb un partit amistós internacional davant l’ històric equip anglés del Bolton Wanderers. El partit es va disputar al complexe Oliva Nova Golf un 26 de juliol, quan els gandians només portaven 5 dies entrenant. Es van imposar els anglesos per un contundent 0-5. En la Copa Generalitat l’ equip blanc-i-blau va quedar eliminat a les primeres de canvi, despres d’ empatar els seus tres partits de la lligueta davant Benidorm, Pego i Atlético Dénia. Per altra banda, al trofeu Ciutat de Gandia, el València B, entrenat per César Ferrando, s’ imposava per 2-1 al Gandia i es proclamava campió del trofeu estiuenc.

Bolton Wandereres Football Club. L’ històric equip anglés, fundat l’ any 1877 i campió en 4 ocasions de la Copa anglesa, s’ enfrontà, en el primer partit de la pretemporada blanc-i-blava, al CF Gandia. Els anglesos estaven realitzant un stage de pretemporada a Oliva, setmanes abans del començament de la Premier League, on el Bolton acabava d’ aconseguir l’ ascens. * Començament molt dolent. La temporada estarà marcada per un inici de lliga absolutament desastrós: després de tres partits, el Gandia es cuer amb 0 punts i 0 gols a favor. L’ equip reacciona guanyant en les jornades 4 i 5 el Vinaròs i el Castelló B, respectivament, però prompte resulta evident que l’ objectiu de l’ equip no pot ser un altre que mantindre la categoria. La primera volta finalitza amb el Gandia situat en una discreta catorzena posició. Posteriorment, una derrota a casa davant l’ Eldense, en la jornada 21, que deixa l’ equip disseté a sols tres punts del descens, provoca la destitució de Damián Castaño, sent substituit pel segón entrenador, Domingo Pomar. Amb Pomar con a revulsiu l’ equip millora el seu balanç de resultats, fent-se especialment fort a casa, on aconsegueix 6 victòries i 3 empats en 9 partits, aconseguint allunyar-se de la zona del descens. En la jornada 34, una victòria al Guillermo Olagüe davant el Levante B, deixa l’ equip pràcticament salvat; el final de temporada serà més tranqui del que s’ esperava.

Damián Castaño (dempeus), va ser destituït en la jornada 21, sent substituit pel seu segón entrenador, Domingo Pomar (assegut en primer terme). Pomar, mite blanc-i-blau per excel.lència com a futbolista, i ex-entrenador del Gandia B, debutava dirigint el primer equip i aconseguint l’ objectiu de la permanència.(Fotografia Levante-Emv edició La Safor/Arxiu històric Gandia). * Dionisio Ollero, reelegit. El 24 de març de 2002 Dionisio Ollero era reeligit president del CF Gandia, reeditant el seu mandat per 4 anys més. Finalment, malgrat els rumors que parlaven sobre la presentació d’ una candidatura alternativa, Ollero va ser l’ únic que es va presentar a la reeleció. Dionisio Ollero, després de confirmar-se la seua continuïtat al capdavant del club, va presentar com a objectius més importants l’ ascens a la Segona Divisió B i la promoció de la pedrera. Va proposar, igualment, la possibilitat que el primer equip canvie el seu horari habitual de partits, jugant els diumenges pel matí. Es tractava d’ evitar la forta competència que suposava la retransmissió masiva de partits que, des de feia uns anys, començava a perjudicar greument el futbol modest.
* La pedrera OK. El balanç esportiu dels principals equips de la pedrera gandiana va ser prou positiu. En esta nova etapa marcada pel major protagonisme de la pedrera, que va afavorir la presència al primer equip de jugadors com Luisja, Óscar Hidalgo o Eloi Pomar, el Gandia B, dirigit pel veterà Enrique Cuñat, aconseguí, una temporada més, la permanència, malgrat tornar a jugar al grup alacantí de Regional Prefetent, teòricament més potent, i malgrat subministrar molts jugadors al primer equip al llarg del campionat. Pel que fa al Juvenil, els gandians, en el seu retorn a la Lliga Nacional, aconseguiren una meritòria sisena posició, lluny de la zona de descens.

ELOI POMAR Timoner. Lateral dret i Central, va ser una de les aportacions més destacades de la pedrera blanc-i-blava. Fill del mític Domingo Pomar, jugà dues temporades amb el Gandia (2001/02 i 2002/3), abans d’ iniciar una llarga trajectòria en equips de Segona B com l’ Amurrio, Ontinyent o Puertollano. El seu millor moment esportiu el va viure en la temporada 2004/05 amb el Lorca, aconseguint l’ ascens a Segona A, a les ordres d’ Unai Emery. En la temporada 2012/13, en la recta final de la seua carrera esportiva, torna al Gandia per jugar en Tercera Divisió.
ORGANIGRAMA
PRESIDENT DIONISIO OLLERO ENTRENADOR DAMIÁN CASTAÑO-DOMINGO POMAR PORTERS PROCEDÈNCIA TEMPORADA RAFA GOMAR GANDIA B 1998-99 HÉCTOR GANDIA B 2001-02 ÁNGEL GANDIA B 2001-02 DEFENSES PROCEDÈNCIA TEMPORADA IGNACIO CATALÀ JUVENIL 1992-93 CARPIO YECLANO 1998-99 JUANMA SALCEDO GANDIA B 1993-94 SÁNCHEZ DÉNIA 2001-02 CHAMORRO GANDIA B 2000-01 JOAN GANDIA B 2001-02 LUISJA GANDIA B 2001-02 ELOI POMAR GANDIA B 2001-02 MIGCAMPISTES PROCEDÈNCIA TEMPORADA NAVEIRO GANDIA B 1999-00 AUSIÀS GANDIA B 1995-96 AUGUST VALÈNCIA B 2001-02 SEMPERE ADZENETA 2001-02 MATITO – 2001-02 MENOTI DÉNIA 2001-02 CARLOS GARCIA GANDIA B 2001-02 OSCAR HIDALGO GANDIA B 2001-02 DAVANTERS PROCEDÈNCIA TEMPORADA BLAS CANDELA NOVELDA 2001-02 BATALLER GANDIA B 2001-02 PALLARÉS BURJASSOT 2001-02 NAVARRO ALMÀSSERA 2001-02 PACO LÓPEZ BENIDORM 2001-02 RAÚL SAEZ ALZIRA 2001-02 CRISTIAN GALDÓN VALÈNCIA 2001-02 J.L.GREGORI – 2001-02 ALTES: Héctor, Ángel, Joan, Luisja, Eloi Pomar, Carlos Garcia, Oscar Hidalgo, Bataller (Gandia B) Sánchez i Menoti (Dénia), Sempere (Adzeneta), Blas Candela (Novelda), Raul Sáez (Alzira), J.L.Gregori, Cristian Galdón (València Juvenil), Paco López (Benidorm), Navarro (Almàssera), Pallarés (Burjassot), August (València B), Matito.
BAIXES: Maestro (Terrassa), Chilet (Lorca), Rajado, Sebas (Getafe), Albelda (Cartagonova), Alfonso (Levante B), Sergio Mora (Getafe), Carlos Sanz (San Sebastián de los Reyes), Nadal, Bellido (Dos Hermanas), Willy (Lugo), Currás, Pibe (Pontevedra), Simón (Elx B), Aitor Goñi (Azkoyen), Julián (Águilas), Suances (Barakaldo), Chota (Levante), Diego Doménech (Elx B), Jose García (Águilas), Orife (San Fernando).
PRETEMPORADA
DATA PARTIT RS 26-07-01 GANDIA-BOLTON 0-5 10-08-01 GANDIA-LEVANTE 0-2 24-08-01 TAVERNES-GANDIA 0-3 26-08-01 REQUENA-GANDIA 0-1 27-08-01 ALMÀSSERA-GANDIA 3-2 COPA GENERALITAT Primera Fase 04-08-01 GANDIA-BENIDORM 3-3 07-08-01 PEGO-GANDIA 0-0 11-08-01 AT.DÉNIA-GANDIA 1-1 Eliminat el Gandia TROFEU CIUDAD DE GANDIA
PARTICIPANTS
CF GANDIA-VALÈNCIA CF B (Segona Divisió B)DATA PARTIT RS 17-08-01 GANDIA-VALÈNCIA CF B 1-2 Campió València B
TERCERA DIVISIÓ GRUP 6
Quart nivell del futbol espanyol integrat per 17 grups de 20 equips.
Del 2 de Setembre de 2001 al 19 de Maig de 2002PARTICIPANTS

CF GANDIA 
CD BURRIANA 
BURJASSOT CF 
LEVANTE UD B 
VILLAJOYOSA CF 
CD ELDENSE 
UD ALZIRA 
GIMNÁSTICO FC (València) 
VINARÒS CF 
ELX CF B 
CD ALCOYANO 
ONTINYENT CF 
PEGO CF 
SANTA POLA CF 
CD CASTELLÓ B 
TORELLANO CF 
UD CARCAIXENT 
UD VALL D’ UIXÓ 
PINOSO CF 
AT.DÉNIA RESULTATS
J DATA PARTIT R CL 1 02/09/01 Gandia-Burriana 0-2 16 2 09/09/01 Eldense-Gandia 1-0 18 3 16/09/01 Gandia-Alzira 0-1 18 4 23/09/01 Vinaròs-Gandia 2-3 15 5 30/09/01 Castelló B-Gandia 4-3 15 6 07/10/01 Gandia-Torrellano 1-0 15 7 14/10/01 At.Dénia-Gandia 1-1 15 8 21/10/01 Gandia-Elx B 2-1 15 9 28/10/01 Pinoso-Gandia 1-1 15 10 01/11/01 Gandia-Burjassot 0-3 15 11 04/11/01 Gimnástico-Gandia 0-0 14 12 11/11/01 Gandia-Carcaixent 0-1 17 13 18/11/01 Santa Pola-Gandia 1-2 14 14 25/11/01 Gandia-Villajoyosa 1-2 14 15 02/12/01 Levante B-Gandia 2-0 15 16 16/12/01 Gandía-Alcoyano 1-0 14 17 23/12/01 Vall d’ Uixó-Gandia 1-0 15 18 30/12/01 Gandia-Ontinyent 1-0 14 19 06/01/02 Pego-Gandia 3-0 14 20 13/01/02 Burriana-Gandia 1-3 16 21 20/01/02 Gandia-Eldense 0-2 17 22 27/01/02 Alzira-Gandia 1-0 17 23 03/02/02 Gandia-Vinaròs 0-0 17 24 10/02/02 Gandia-Castello B 1-0 16 25 17/02/02 Torrellano-Gandia 2-2 16 26 24/02/02 Gandia-At.Dénia 3-1 15 27 03/03/02 Elx B-Gandia 4-0 15 28 10/03/02 Gandia-Pinoso 2-0 14 29 17/03/02 Burjassot-Gandia 3-0 14 30 24/03/02 Gandia-Gimnástico 1-1 15 31 31/03/02 Carcaixent-Gandia 1-1 15 32 07/04/02 Gandia-Santa Pola 1-0 14 33 14/04/02 Villajoyosa-Gandia 0-1 14 34 21/04/02 Gandia-Levante B 1-0 12 35 28/04/02 Alcoyano-Gandia 2-1 13 36 05/05/02 Gandia-Vall d’ Uixó 3-0 13 37 12/05/02 Ontinyent-Gandia 0-2 12 38 19/05/02 Gandia-Pego 0-0 12 CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 BURRIANA 79 38 23 10 5 57 22 2 BURJASSOT 75 38 21 12 5 61 25 3 LEVANTE B 73 38 22 7 9 68 34 4 VILLAJOYOSA 65 38 17 14 7 55 32 5 Eldense 61 38 17 10 11 45 37 6 Alzira 60 38 17 9 12 35 38 7 Gimnástico 53 38 13 14 11 37 30 8 Vinaròs 52 38 14 10 14 52 46 9 Elx B 52 38 15 7 16 54 50 10 Alcoyano 52 38 15 7 16 49 52 11 Ontinyent 51 38 14 9 15 42 36 12 Gandia 50 38 14 8 16 35 44 13 Pego 49 38 12 13 13 47 45 14 Santa Pola 47 38 10 17 11 42 41 15 Castellón B 45 38 11 12 15 40 45 16 Torrellano 45 38 10 15 13 37 49 17 CARCAIXENT 36 38 8 12 18 30 63 18 VALL D’UIXÓ 33 38 8 9 21 29 61 19 PINOSO 29 38 6 11 21 33 61 20 AT.DÉNIA 25 38 5 10 23 35 72 PROMOCIÓ D’ASCENS: Burriana, Nurjassot, Levante B i Villajoyosa (ascen el Levante B). DESCENS: Carcaixent, Vall d’ Uixó, Pinoso i Atlético Dénia.
GANDIA B
REGIONAL PREFERENT GRUP 4
Del 16 de Setembre de 2001 al 26 de Maig de 2002.
PLANTER: Entrenador: Enrique Cuñat. Porters: Yeste i Carlos. Defenses: Gomar, Eloi Pomar, Edu, Iván, Dani, Alan. Migcampistes: Nando, Marzal, David Blasco, Beltrán García, Fran, Antonio i Toni. Davanters: Llorca, Enrique, Juanjo, Chema i José ignacio.
PARTICIPANTS
CF GANDIA B–CALPE CF-MUTXAMEL CF–UD OLIVA–CD DÉNIA–UD ONDARENSE–CD ALMORADÍ–CD ALONE (Guardamar del Segura)–XIXONA ESPORTIU–CD CAMPELLO–VILLENA CF–TORREVIEJA FC–CREVILLENTE DEPORTIVO–CD JÁVEA–FC ESPAÑOL (Sant Vicent del Raspeig)–UD ALTEA–HÉRCULES CF B–BENIDORM CD BRESULTATS
J RS PARTIT RS J 1 0-1 Calpe-Gandia B 2-1 18 2 0-2 Gandia B-Mutxamel 1-2 19 3 1-3 Gandia B-Oliva 1-1 20 4 2-0 Dénia-Gandia B 2-2 21 5 0-1 Gandia B-Ondarense 5-2 22 6 1-2 Almoradí-Gandia B 0-2 23 7 5-1 Gandia B-Alone 0-3 24 8 1-3 Xixona-Gandia B 0-3 25 9 2-2 Gandia B-Campello 4-4 26 10 4-3 Villena-Gandia B 1-0 27 11 1-1 Gandia B-Torrevieja 1-3 28 12 2-1 Crevillent-Gandia B 1-2 29 13 1-3 Gandia B-Jávea 0-0 30 14 2-0 Español-Gandia B 1-0 31 15 1-2 Gandia B-Altea 0-0 32 16 3-2 Hércules B-Gandia B 2-3 33 17 4-1 Gandia B-Benidorm B 2-1 34 CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 DÉNIA 70 34 20 10 4 65 24 2 OLIVA 67 34 19 10 5 75 23 3 Torrevieja 67 34 19 10 5 63 20 4 Altea 67 34 19 10 5 57 29 5 Jávea 56 34 14 14 6 56 28 6 Crevillent 55 34 15 10 9 55 45 7 Calpe 54 34 16 6 12 49 38 8 Hércules B 53 34 15 8 11 48 43 9 Almoradí 48 34 13 9 12 48 47 10 Mutxamel 46 34 13 7 14 39 42 11 Gandia B 40 34 11 7 16 54 56 12 Alone 40 34 10 10 14 41 51 13 Ondarense 38 34 11 5 18 38 57 14 Villena 36 34 11 3 20 42 61 15 Español 35 34 9 8 17 24 37 16 BENIDORM B 32 34 7 11 16 31 58 17 CAMPELLO 29 34 7 8 19 37 75 18 XIXONA 10 34 2 4 28 17 105 PROMOCIO D’ ASCENS: Dénia i Oliva (ascen el Dénia). DESCENS: Benidorm B, Campello i Xixona.
LLIGA NACIONAL DE JUVENILS GRUP 8
Del 2 de Setembre de 2001 al 5 de Maig de 2002
PLANTER: Mompó (porter), Javi Sanchis, Terrades, Cremades, Jaume, More, Juampa, Elies, Salva, Rubén Galera, Edu, Guti, Juan, Curro, Salva Costa, David.
PARTICIPANTS
CF GANDIA–BENIDORM CD–LEVANTE UD B–TORRENT EF–VALÈNCIA CF B–ELX CF–HÉRCULES CF–CD DON BOSCO (València)–CD ELDENSE–BENIMAR EDI (València)–PATERNA CF–BURJASSOT CF–CD OLÍMPIC–VILLAREAL CF B–RIBARROJA CF–CD DÉNIARESULTATS
J RS PARTIT RS J 1 3-2 Benidorm-Gandia 1-0 16 2 4-2 Gandia-Levante B 3-5 17 3 1-3 Torrent-Gandia 0-2 18 4 0-5 Gandia-València B 0-3 19 5 5-2 Elx-Gandia 1-1 20 6 1-3 Gandia-Hércules 1-4 21 7 2-2 Don Bosco-Gandia 4-1 22 8 2-1 Gandia-Eldense 0-0 23 9 3-2 Gandia-Benimar 2-3 24 10 2-0 Paterna-Gandia 0-2 25 11 3-1 Gandia-Burjassot 0-1 26 12 0-0 Olímpic-Gandia 2-3 27 13 3-0 Gandia-Villareal B 1-6 28 14 1-0 Ribarroja-Gandia 2-3 29 15 4-0 Gandia-Dénia 2-1 30 CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 València B 71 30 22 5 3 70 29 2 ELX 61 30 18 7 5 68 25 3 Vila-real B 61 30 18 7 5 74 33 4 Hércules 60 30 19 3 8 66 27 5 Benimar 58 30 17 7 6 66 42 6 Gandia 40 30 12 4 14 50 62 7 Levante B 37 30 10 7 13 41 48 8 Eldense 37 30 9 10 11 36 44 9 Don Bosco 36 30 9 9 12 43 49 10 Benidorm 35 30 8 11 11 36 46 11 Olímpic 34 30 9 7 14 40 54 12 Burjassot 32 30 7 11 12 39 42 13 TORRENT 30 30 5 15 10 26 36 14 PATERNA 29 30 8 5 17 32 64 15 RIBARROJA 28 30 7 7 16 35 65 16 DÉNIA 11 30 2 5 23 22 78 ASCENS: Elx (el València B no pot pujar). DESCENS: Torrent, Paterna, Ribarroja i Dénia.
-
2000/2001. GANDIA-BARÇA EN COPA. UN DESCENS INESPERAT.
⬇️ Descens a Tercera Divisió.
FETS DESTACATS
* Temporada il.lusionant. Després de la gran temporada anterior, el Gandia afronta la present campanya com una temporada clau en la seua professionalització. Dionisio Ollero, president gandià, aspira a convertir el club en una Societat Anònima Esportiva i pretén, a més, construir una Ciutat Esportiva. S’ espera que els èxits esportius del club puguen accelerar el procés. No obstant això, la resposta de la afició és clarament insuficient: al començament del campionat el Gandia té sols 1.200 socis.

CF Gandia 2000/01. Mini Estadi de Barcelona. D’ esquerra a dreta; Ignacio Català, Naveiro, Chota, Sebas, Bellido i Maestro; Nadal, Willy, Sergio Mora, Juanma i Rajado. * Molts canvis. Com era previsible, la gran temporada anterior propicia la marxa de gran part dels millors jugadors: Frigola, David Bauzà, Guijarro, Marcos…a més, Espín i Sancho es retiren, encara que aquest últim continúa vinculat al club com a Secretari Tècnic. Tampoc continúa César Ferrando, que accepta una oferta molt important per tornar al València B a Segona Divisió B, emportant-se de pas, amb ell,a Iván Vidal i Rubén Brines. Félix Arnaiz, que ve de fer un bon treball amb el Burgos, és el seu substitut. Arriben dos destacats davanters de la Tercera Divisió valenciana: Chota i Diego Doménech. Maestro és un porter català amb experiència contrastada que ve a substituir Espín, mentre el vasc Suances, ex jugador de l’ Athletic de Bilbao i el Racing de Santander, és el fitxatge més mediàtic. Torna el sevillà Orife, que va donar un bon rendiment en la segona part de la lliga 1998/99, i la resta d’ incorporacions son jugadors poc coneguts que venen d’altres grups de Segona B. Malgrat que continúen jugadors importants com Albelda, Carpio, Julián o Ausiàs, el rendiment de l’ equip, amb tants canvis, i baixes tant sensibles, es una autèntica incògnita.

Felix Arnaiz «Lucas». Arriba a Gandia amb la difícil tasca de substituir César Ferrando. L’ entrenador burgalés arriba avalat per una bona temporada amb el Burgos CF, disputant una promoció d’ ascens a Segona A. En la jornada 28, en plena crisi de resultats, es destituït després de perdre a Alzira. * Bomba en la Copa. La gran temporada anterior permet el Gandia classificar-se per disputar la Copa del Rey (classifiquen els 6 primers). Es tracta de la primera participació des de la temporada 1996/97. En la primera ronda el Gandia elimina, amb moltes dificultats, l’ històric Atlético Baleares, de Tercera Divisió. Els mallorquins guanyen en l’ anada a Palma per 2-1, remuntant un gol inicial del gandià Pibe. En la tornada s’ imposa el Gandia per 1-0, aconseguint la classificació gràcies a un solitari gol de Julián, al minut 65. El dia 10 de novembre es sorteja la següent eliminatòria, en una edició de la Copa que presenta una novetat important: a partir de 1/32 de final les eliminatòries es juguen a partit únic en camp de l’ equip d’ inferior categoria. Es formen grups geogràfics i s’ estableix que el possible rival del Gandia siga un equip de Primera Divisió: Espanyol, Vila-real, València, Barcelona o Mallorca. Realitzat el sorteig, la noticia s’ estén ràpidament per tota la ciutat: el rival del CF Gandia serà el FC Barcelona.

Gontzal SUANCES. Davanter natural de Getxo, es va formar en la pedrera de l’ Athletic de Bilbao, debutant amb el primer equip en la temporada 1994/95. Va jugar, posteriorment, a Primera Divisió amb el Racing de Santander. Arriba al Gandia procedent de l’ Eibar (Segona A). Després de jugar poc i marcar sols 1 gol, abandona el Gandia en el mes de gener per fitxar pel Barakaldo.
*** UN PARTIT PER AL RECORD ***


CF GANDIA FC BARCELONA 0 3 Copa del Rey. 1/32 de final. 12 de Desembre de 2000. Guillermo Olagüe. Guardiola, Luis Enrique, Kluivert, Xavi, Alfonso…el FC Barcelona que dirigeix Serra Ferrer visita Gandia amb tota la seua artilleria (sols va faltar l’ astre brasiler Rivaldo), i disposat a no deixar-se sorpendre amb este nou format «a la anglesa» d’ eliminatòries a partir únic, especialment després que l’ equip quede eliminat en la fase de grups de la Champions i en la Lliga ocupe una discreta cinquena posició. Així, el Barcelona ve a Gandia amb el seu equip titular. Els blaugranes dominen el partit des d’ el començament i les primeres ocasions no es fan esperar. El gandià Julian, no obstant això, està a punt de sorprendre el porter blaugrana Reina, però poc després (minut 27) una centrada d’ Alfonso es rematada a plaer per Gerard des d’ el punt de penal, establint el 0-1. En la segona meitat el Gandia busca l’ empat, però el Barça controla el partit sense problemes, fins que al minut 71 Luis Enrique, amb certa fortuna, remata des de terra un rebuig de la defensa gandiana per encarrilar el partit. Finalment, Guardiola, amb un potent xut ras des de la frontal de l’ àrea gandiana aconseguiria el 0-3 definitiu. El Barça complia amb èxit «l’ expedient» en una nit històrica; una nit difícilment oblidable a Gandia.

Gandia-Barça. Una imatge de l’ estadi Guillermo Olagüe, pràcticament plé de gom a gom. (fotografia Gente de La Safor). ALINEACIONS
GANDIA: Maestro, Ignacio Català, Sebas, Albelda (Ausiàs 75′), Juanma, Bellido (Nadal 79′), Sergio Mora, Willy, Diego Doménech, Julián (Suances 58′) i Rajado.
BARCELONA: Reina, Reiziger, Abelardo (58′ Frank De Boer), Puyol, Gerard, Luis Enrique, Petit, Guardiola (Xavi 78′), Cocu, Kluivert (68′ Gabri) i Alfonso.
GOLS: Gerard 27′, Luis Enrique 71′, Guardiola 78′.
ÀRBITRE: Prados García.LES DADES D’ UN PARTIT HISTÒRIC
* El Barça participa en la Copa gràcies a ser amnistiat per la Federació Espanyol de Futbol, presidida per Ángel Maria Villar. Els blaugranes havien estat sancionats sense jugar en la Copa per 1 temporada, després que la campanya anterior l’ equip es negara a jugar un partit de semifinals davant l’ Atlético de Madrid.
* El Barcelona disputa un partit oficial per primera vegada davant el CF Gandia, però no es la primera vegada que visita la nostra ciutat. Als anys treinta es van disputar dos partits amistosos entre el Club Deportivo Gandia i l’ equip blaugrana. El 25 de juny de 1933 saforencs i catalans van empatar 3-3, mentre, en l’ altre partit, disputat el 13 de febrer de 1934, els blaugranes s’imposaven per 1-2.
* La directiva blanc-i-blava estudia instal.lar grades supletòries per duplicar la capacitat de l’ estadi a 10.000 espectadors. Finalment, la idea es desestimada a causa de l’ alt cost que suposa la ampliació. El Guillermo Olagüe, per tant, acollirà el partit amb el seu aforament habitual: 4.800 espectadors.
Fotografia per a la història. Els capitans dels dos equips, Guardiola i Albelda, intercanvien banderoles davant la presència de l’ àrbitre Prados García. (fotografia Gente de La Safor). * El partit servirà per inaugurar oficialment un nou (i modest) marcador electrònic, situat en un cantó del fons sud, i que ja es va estrenar oficiosament al partit de Lliga davant el Sabadell.
* El fet de no poder augmentar l’ aforament provoca l’ encariment de les entrades. Així, s’ estableixen els següents preus: Tribuna 12.000 pessetes (al canvi actual en euros, tenint en compte l’ IPC, serien uns 118 euros); General 10.000 pts; fons Nord i Sud 4.800 pts. Els socis del CF Gandia tenen preus especials: Soci d’ Honor entrada gratuïta i la resta de socis descompte del 50%.
* La expedició blaugrana arriba a La Safor dilluns, el dia abans del partit, i s’ allotja al complexe Oliva Nova Golf. Rivaldo, la gran estrela brasilenya, amb problemes físics i que ha de recollir un premi de la FIFA a Roma el dia anterior al partit, és la baixa més important. Serra Ferrer no convoca per lesió o descans a Sergi, Overmars, Simao i Dani. Víctor Valdés i Iván de la Peña son convocats, però es queden a la banqueta.
* La recaptació final del partit va ser de 22 milions de pessetes (uns 197.000 euros actuals tenint en compte l’ IPC). Els elevats preus van provocar que quedaren per vendre uns pocs centenars d’ entrades. En la premsa de Barcelona asseguren, amb raó, que al Gandia «li ha tocat la loteria»: en l’ anterior partit de lliga al Guillermo Olagüe, davant el Sabadell, la recaptació va ser de sols 25.000 pessetes.
L’ equip titular del FC Barcelona posa amb un grup de xiquets pertanyents a la Penya Barcelonista de La Safor. (Fotografia Gente de La Safor). * El partit comença a les 21:15 i es retransmés en directe per TV3 i per les dues plataformes digitals (Canal Satélite i Vía Digital). La retransmisió televisiva aportarà al Gandia 10 milions de pessetes. És la primera vegada en la història que es podrà veure un partit del CF Gandia a nivell estatal.
* Velen per la seguretat del partit 75 efectius, entre Policia Nacional i seguretat privada. El partit, amb presència de molts aficionats blaugranes, es va disputar sense cap incident ressenyable.
* Bon inici, però desastre final. El començament de Lliga es esperançador (2 victòries i 2 empats en 4 partits), però amb el transcurs de les jornades s’ evidencien les carències d’ un equip que mostra un bon nivell defensiu, però que té molts problemes per marcar gols. El Gandia finalitza la primera volta en la zona mitjana-baixa de la classificació, a prop de la zona de descens, però s’ espera que amb els reforços d’ hivern canvie la situació: arriben Chilet, Currás, José García, Simón i Aitor Goñi en substitució d’ Alfonso, Suances, Pibe, Chota i Carlos Sanz, que causen baixa. Però lluny d’ això, l’ equip entra en una dinàmica de resultats negatius molt perillosa; en la jornada 28 la derrota (1-0) al camp del cuer Alzira provoca la destitució de Félix Arnaiz. Sancho es fa càrrec de l’ equip davant el Mallorca B, en la jornada 29, i en la jornada 30, debuta Paco Alfaro com nou entrenador, a casa, davant el Burriana. El tècnic valencià aconsegueix una afortunada victòria, remuntant en els últims minuts davant un rival directe, però la victòria del debut serà un miratge. El final de lliga es converteix en un malson, un autèntic desastre. Amb 2 empats i 6 derrotes en les 8 darreres jornades el Gandia, sols un any després de ser campió de lliga, finalitza penúltim classificat, amb passaport directe per a regresar, 5 temporades després, a la Tercera Divisió.
* Diego Doménech promesa. Jove davanter de 20 anys procedent de l’ Alcoyano de Tercera Divisió, es converteix en la gran aposta del CF Gandia. Debuta en la jornada 10 i les seues bones actuacions el consoliden com a titular i com a jugador amb un important futur. El Mundo Deportivo assegurà en desembre que equips com el Salamanca (Segona A) i altres equips de la categoria s’ interessen per ell, però que el jugador té una clàusula de 100 milions de pessetes (!). No obstant això, el jugador de Castalla acabarà discretament la temporada en el Gandia i, posteriorment, tindrà una carrera modesta en la Segona Divisió B.
* Dos argentins en Gandia. Una de les curiositats de la temporada va ser la presència de dos jugadors argentins al planter blanc-i-blau. Es tractava de Pibe i Willy. Els dos van nàixer a Buenos Aires i havien fet pràcticament tota la seua trajectòria futbolistica jugant al futbol galleg: Pibe venia del Pontevedra i Willy del Lugo. El seu rendiment, a to amb el rendiment general de l’ equip, va ser prou discret. Fins i tot, Pibe no va a acabar la temporada, i en el paró nadalenc va tornar al Pontevedra.

Fernando Maestro. El porter de Terrassa arriba, procedent de l’ Hospitalet, amb la difícil tasca de fer oblidar l’ enyorat Espín. En gener, la sorprenent arribada de Chilet va provocar la seua suplència, però, posteriorment, amb la destitució de Félix Arnaiz, va recuperar la titularitat. Maestro no va triunfar a Gandia, però sí ho va fer en l’ Alcoyano, on va ser un jugador molt recordat. Va jugar a Alcoi 8 temporades i va aconseguir l’ ascens a Segona Divisió A de la temporada 2011/12. * Els millors?. Una tasca complicada, en una temporada tant dolenta, la de triar els jugados més destacats de la campanya. Maestro, malgrat l’ arribada de Chilet, va ser el jugador amb més minuts jugats (3.060) entre lliga y copa, seguit d’ Albelda i Ignacio Català, tots dos amb 2.845 minuts. La temporada d’ Ignacio va suposar una noticia molt positiva, després que el lateral dret gandià passara en blanc la campanya anterior per culpa d’ una greu lesió. El veterà Julián va ser el màxim golejador de l’ equip amb 7 gols entre lliga i Copa, seguit del sevillà Bellido, amb 4 gols. Aquestes baixes xifres denoten la escasa eficàcia golejadora del Gandia, factor determinant en el desemvolupament del campionat. Una altra noticia positiva va ser el debut de dos canterans: Naveiro (futur mite blanc-i-blau) i Chamorro. El primer, especialment, va tindre prou oportunitats, participant en 16 partits.
* Julia, fisioterapeuta. Una de les novetats de la temporada és la incorporació com a fisioterapeuta de Julia Andrés. Un fet certament destacable en una època en la qual la integració de les dones dins del futbol masculí era encara pràcticament inexistent. Julia es convertirà en la primera dona fisioterapeuta de la història del CF Gandia i ocuparà el càrrec durant diverses temporades.

24-9-2000. Nou Municipal de Santa Coloma. D’ esquerra a dreta: Maestro, Bellido, Sebas, Albelda, Ignacio Català i Sergio Mora; Nadal, Julián, Pibe, Willy i Rajado. * Canvi de grup del filial i ascens del Juvenil. El filial del Gandia canvia al grup 3 de Regional Preferent, teòricament menys potent que el 4, que compta amb rivals de la província d’ Alacant. No obstant això, el Gandia patirà per mantindre la categoría i haurà d’ esperar a la darrera jornada per assegurar-se la permanència; un empat a casa davant l’ Alberic serà suficient per superar el Tavernes en la classificació, gràcies al goal average, i enviar l’ equip valler a Primera Regional. Pel que fa al Juvenil, aconseguirà retornar ràpidament a la Lliga Nacional, aconseguint l’ ascens, sols una temporada després de perdre la categoria.
* Mor Sebas. L’ estiu de 2001 va estar marcat per la terrible mort de l’ ex-jugador gandià Sebas. En la matinada del 26 d’ Agost de 2001 Sebas es trobava en una platja de Castelló, en companyia d’ una amiga, quan un desconegut es situà prop d’ ells per orinar. Sebas li recriminà la seua actitud i es produí una baralla entre els dos. El desconegut resultà ser un policía madrileny que estaba de vacances amb la seua família i, sentint-se en perill, va traure un arma, disparant tres trets al futbolista i provocant la seua mort en l’ acte. Sebas tenia sols 25 anys. El policia, que es va entregar a comisaria, alegà legítima defensa i va ser condemnat a sols 4 anys de presó.

SEBAStián Gómez Garrido. Va nàixer a Vila-real. Defensa Central format en la pedrera de l’ equip groguet, va jugar també en el Castelló i el San Sebastián de los Reyes. Arriba a Gandia cedit pel Getafe i es converteix en un jugador habitual en la defensa gandiana. Finalitzada la temporada regresa al Getafe, amb el que estaba fent la pretemporada quan va perdre la vida. * Parri i Amarilla. El 19 d’agost de 2000 es disputa, al Guillermo Olagüe, un partit amistós davant el València CF, recent sub-campió de la Champions League davant el Real Madrid. El partit va alçar, com era d’ esperar, una gran expectació i un ple quasi absolut a l’ estadi gandià. Un gol del valencianista Gerardo, al minut 34, va donar la victòria al València, en un partit on el Gandia va donar una bona impressió i va disposar d’ oportunitats per aconseguir l’ empat. La curiositat d’ este partit va ser la presència en les files valencianistes de dos joves jugadors de la pedrera ché: Libero Parri i Roberto Amarilla. Ells no ho sabien encara, però 20 anys després anaven a ser protagonistes destacats de la història del CF Gandia.
* Homenatge a Espín. La retirada d’ Espín, que deixa el futbol a causa de les seues obligacions laborals, va deixar orfe d’ un futbolista mític el CF Gandia. Justament, com a recompensa a la seua gran trajectòria, el club organitza un merescut homenatge amb motius del partit Gandia-Numancia (Primera Divisió), corresponent al Trofeu Ciutat de Gandia, que va finalitzar amb victòria numantina, en la tanda de penals, després d’ empatar els dos equips a 1 gol.
PRETEMPORADA
DATA PARTIT RS 02-08-00 ALBALAT-GANDIA 0-5 03-08-00 VALÈNCIA B-GANDIA 1-1 11-08-00 GANDIA-ALBACETE 2-4 13-08-00 QUINTANAR-GANDIA 0-0 19-08-00 GANDIA-VALÈNCIA 0-1 21-08-00 TAVERNES-GANDIA 1-2 26-08-00 OLIVA-GANDIA ? COPA GENERALITAT 05-08-00 GIMNÀSTICO-GANDIA 1-1 08-08-00 OMTINYENT-GANDIA 0-1 15-08-00 DÉNIA-GANDIA 0-1 Classificat Gimnástico ALINEACIONS
AMISTÓS
CF GANDIA 0-VALÈNCIA CF 1GANDIA: Maestro, Ausiàs, Rajado, Albelda, Carpio, Pibe, Sergio Mora, Nadal, Chota, Bellido i Orife.També van jugar Rafa Gomar, Alfonso, Juanma, Julián, Carlos Sanz, Diego Domenech, Naveiro, Ignacio Català, Manolo i Bataller.
VALÈNCIA: Palop, Pellegrino, Djukic (Amarilla), Gerardo, Albelda, Milla, Parri, Elias, Vicente, Carew i Juan Sánchez.
GOL: Gerardo 34′.
ÀRBITRE: Melchor Ibáñez.TROFEU CIUDAD DE GANDIA
PARTICIPANTS
CF GANDIA–CD NUMANCIA (Primera Divisió)DATA PARTIT RS 24-08-00 GANDIA-NUMANCIA 1-1 Campió per penals CD NUMANCIA
ALINEACIONS
GANDIA: Maestro, Alfonso, Rajado, Carpio, Albelda, Pibe, Mora, Nadal, Bellido, Chota i Julian. També jugaren Juanma, Ignacio Català, Naveiro, Ausiàs, Diego Doménech, Carlos Sanz, Mauro i Willy.
NUMANCIA: Raúl, Jaume, Muñiz, Gustavo, Iñaki, Rubén Navarro, Delgado, Manel, Jose Manuel, David Pirri i Pacheta. També jugaren Rosu, Balbo, Tito i Caco Morán.
GOLS: Muñiz 8′ (0-1), Ignacio Català 75′ (1-1).
ÀRBITRE: De Pintos Francés.
ORGANIGRAMA
PRESIDENT DIONISIO OLLERO ENTRENADOR FÉLIX ARNAIZ-SANCHO-PACO ALFARO PORTERS PJ PC G PROCEDÈNCIA TEMPORADA MAESTRO 34 34 40 HOSPITALET 2000-01 CHILET 7 6 9 GRANADA 2000-01 RAFA GOMAR 1 0 2 GANDIA B 1998-99 DEFENSES PJ PC G PROCEDÈNCIA TEMPORADA IGNACIO 35 24 2 JUVENIL 1992-93 RAJADO 33 27 0 LORCA 1998-99 SEBAS 30 28 1 SANSE.REYES 2000-01 CARPIO 19 15 0 YECLANO 1998-99 JUANMA 18 14 0 JUVENIL 1993-94 PEPE ALBELDA 32 29 2 LEVANTE 1996-97 CHAMORRO 4 3 0 GANDIA B 2000-01 ALFONSO 6 2 0 LEVANTE 2000-01 MIGCAMPISTES PJ PC G PROCEDÈNCIA TEMPORADA SERGIO MORA 23 19 3 RAYO VALLEC 2000-01 CARLOS SANZ 6 0 0 MALLORCA 2000-01 NAVEIRO 16 7 0 GANDIA B 1999-00 NADAL 33 4 1 LORCA 1998-99 AUSIÀS 37 10 2 GANDIA B 1995-96 BELLIDO 36 14 4 PÁJARA 1999-00 WILLY 25 18 0 LUGO 2000-01 CURRÁS 15 13 0 GETAFE 2000-01 PIBE 11 6 2 PONTEVEDRA 2000-01 SIMÓN 9 3 0 ELX 2000-01 AITOR GOÑI 9 2 0 CHANTREA 2000-01 DAVANTERS PJ PC G PROCEDÈNCIA TEMPORADA JULIÁN 40 20 7 CASTELLÓ 1999-00 CHOTA 10 3 0 DÉNIA 2000-01 SUANCES 11 1 1 EIBAR 2000-01 D.DOMENECH 27 16 3 ALCOYANO 2000-01 ORIFE 29 3 3 ÁGUILAS 2000-01 JOSE GARCIA 13 3 1 GRANADA 2000-01 ALTES: Maestro (Hospitalet), Chilet (Granada), Sebas (San Sebastián de los Reyes), Chamorro (Gandia B), Alfonso (Levante juvenil), Sergio Mora (Rayo Vallecano), Carlos Sanz (Mallorca), Willy (Lugo), Currás (Getafe), Pibe (Pontevedra), Simón (Elx), Aitor Goñi (Chantrea), Chota (Dénia), Suances (Eibar), Diego Doménech (Alcoyano), Orife (Águilas), José Garcia (Granada).
BAIXES: Espín (retirat), Sancho (retirat), Guijarro (Terrassa), Frigola (Castelló), Rubén Brines (València B), David Bauzà (Badajoz), Marcos (Cartagonova), Edu Arnau (Pego), David Mallol (Perugia), Iván Vidal (València B), Tomás Alonso (Tropezón), Lalo (Jerez de los Caballeros), Juanjo, Roberto, Javi Sabater, Ismael.
SEGONA DIVISIÓ B GRUP 3
* Tercer nivell del futbol espanyol integrat per 4 grups de 20 equips.
* Del 3 d’ Agost de 2000 al 13 de Maig de 2001.PARTICIPANTS

RESULTATS
J DATA PARTIT RS CL 1 03/09/00 Gandia-Premià 0-0 13 2 10/09/00 Conquense-Gandia 0-1 8 3 17/09/00 Gandia-Terrassa 2-0 4 4 24/09/00 Gramenet-Gandia 2-2 5 5 01/10/00 Gandia-Cartagonova 0-1 7 6 08/10/00 Benidorm-Gandia 1-1 9 7 12/10/00 Gandia-Nàstic 1-1 10 8 15/10/00 Hospitalet-Gandia 4-1 11 9 22/10/00 Gandia-Alzira 2-0 11 10 29/10/00 Mallorca B-Gandia 1-0 11 11 01/11/00 Burriana-Gandia 1-0 13 12 05/11/00 Gandia-Novelda 1-1 13 13 12/11/00 Castelló-Gandia 2-1 13 14 19/11/00 Gandia-Mataró 0-0 13 15 26/11/00 Hércules-Gandia 0-2 12 16 02/12/00 Gandía-Espanyol B 2-1 10 17 06/12/00 Barcelona B-Gandia 4-0 13 18 09/12/00 Gandia-Sabadell 0-2 13 19 17/12/00 Figueres-Gandia 2-2 13 20 07/01/01 Premià-Gandia 1-3 12 21 14/01/01 Gandia-Conquense 0-0 13 22 21/01/01 Terrassa-Gandia 0-1 12 23 28/01/01 Gandia-Gramenet 0-2 12 24 04/02/01 Cartagonova-Gandia 2-0 12 25 11/02/01 Gandia-Benidorm 1-0 12 26 18/02/01 Nàstic-Gandia 1-0 14 27 25/02/01 Gandia-Hospitalet 1-1 14 28 04/03/01 Alzira-Gandia 1-0 14 29 11/03/01 Ganda-Mallorca B 0-1 14 30 18/03/01 Gandia-Burriana 2-1 14 31 25/03/01 Novelda-Gandia 2-1 14 32 01/04/01 Gandia-Castelló 0-0 14 33 08/04/01 Mataró-Gandia 1-0 15 34 14/04/01 Gandia-Hércules 0-0 15 35 22/04/01 Espanyol B-Gandia 2-1 16 36 29/05/01 Gandia-Barcelona B 2-4 17 37 06/05/01 Sabadell-Gandia 1-0 17 38 13/05/01 Gandia-Figueres 1-3 19 CLASSIFICACIÓ FINAL
PT J G E P GF GC 1 GRAMENET 69 38 20 9 9 53 31 2 GIMNÀSTIC 68 38 19 11 8 52 30 3 SABADELL 66 38 18 12 8 51 30 4 ESPANYOL B 64 38 19 7 12 57 34 5 Novelda 64 38 17 13 8 57 40 6 Hospitalet 63 38 18 9 11 73 45 7 Mallorca B 62 38 17 11 10 63 44 8 Figueres 56 38 16 8 14 55 47 9 Barcelona B 56 38 17 5 16 53 45 10 Castelló 54 38 14 12 12 40 39 11 Hércules 52 38 14 10 14 44 44 12 Terrassa 48 38 12 12 14 48 41 13 Cartagonova 46 38 12 10 16 35 49 14 Benidorm 44 38 11 11 16 37 46 15 Mataró 43 38 12 7 19 41 66 16 CONQUENSE 43 38 11 10 17 26 49 17 BURRIANA 40 38 9 13 16 27 48 18 ALZIRA 40 38 12 4 22 29 50 19 GANDIA 38 38 9 11 18 31 46 20 PREMIÀ 26 38 5 11 22 29 77 PROMOCIÓ D’ ASCENS: Gramenet, Gimnàstic de Tarragona, Sabadell i Espanyol B (ascen el Nàstic). PROMOCIÓ DE PERMANÈNCIA: Conquense (es salva) DESCENS: Burriana, Alzira, Gandia i Premià.
COPA DEL REY
DATA PARTIT RS 1R 30-08-00 At.Baleares-GANDIA 2-1 1R 06-09-00 GANDIA-At.Baleares 1-0 1/32 12-12-00 Gandia-BARCELONA 0-3 ALINEACIONS
AT.BALEARES 2-GANDIA 1.
RONDA 1.ANADA. ESTADI BALEAR (Palma de Mallorca).
GANDIA: Maestro, Albelda, Carpio, Alfonso, Bellido, Nadal, Sergio Mora, Pibe, Julián, Chota i Rajado. ver sustitu
GOLS: Pibe 24′ (0-1), Manolo 38′(1-1), Manolo 73′ (2-1).
GANDIA 1-AT.BALEARES 0
RONDA 2. TORNADA. ESTADI GUILLERMO OLAGÜE.
GANDIA: Maestro, Sebas, Albelda, Alfonso (Ausias 59′), Bellido, Nadal (Willy 89′), Sergio Mora, Pibe, Julián, Chota (Orife 59′) i Rajado.
GOL: Julián 65′.
GANDIA B
REGIONAL PREFERENT GRUP 3* Del 10 de Setembre de 2000 al 27 de Maig de 2001.
PLANTER: Ángel (porter), Moratal, Villamayor, Joan, Javi Sanz, Carlos García, Llorca, Fabra, Vicente, Vico, Nacho, Hidalgo, Javi Sabater, Perfecto.
PARTICIPANTS
CF GANDIA B–UD OLIVA–UD CARCAIXENT–PAIPORTA CF–SD SUECA–CD OLÍMPIC–CD ALBERIC–CD POBLA LLARGA–CD ENGUERA–CATARROJA CF–ALCÀSSER CF–UD BENIGÀNIM–SILLA CF–UD CANALS–CD L’ALCÚDIA–UD TAVERNES–AT.ALBALAT–UD ALGINET.RESULTATS
J RS PARTIT RS J 1 2-0 Gandia B-Albalat 0-3 18 2 0-0 Canals-Gandia B 1-0 19 3 3-1 Gandia B-Silla 1-2 20 4 0-1 Catarroja-Gandia B 2-1 21 5 0-3 Gandia B-Oliva 0-0 22 6 3-1 Pobla llarga-Gandia B 1-0 23 7 1-0 Gandia B-Tavernes 1-1 24 8 0-0 Carcaixent-Gandia B 1-1 25 9 2-1 Olimpic-Gandia B 0-0 26 10 3-0 Gandia B-Enguera 0-4 27 11 1-0 Alcàsser-Gandia B 0-0 28 12 1-6 Gandia B-Sueca 0-2 29 13 2-3 Benigànim-Gandia B 0-1 30 14 1-1 Gandia B-Alginet 3-1 31 15 2-1 L’ Alcúdia-Gandia B 0-2 32 16 2-1 Gandia B-Paiporta 1-2 33 17 3-0 Alberic-Gandia B 1-1 34 CLASSIFICACIÓ FINAL
PT J G E P GF GC 1 OLIVA 75 34 22 9 3 63 26 2 CARCAIXENT 63 34 18 9 7 59 24 3 Paiporta 62 34 18 8 8 53 32 4 Sueca 61 34 18 7 9 51 28 5 Olímpic 59 34 16 11 7 48 26 6 Alberic 53 34 14 11 9 41 26 7 Pobla Llg. 47 34 14 5 15 38 43 8 Énguera 45 34 13 6 15 43 37 9 Catarroja 42 34 12 6 16 49 58 10 Alcásser 41 34 10 11 13 31 37 11 Benigànim 41 34 11 8 15 35 48 12 Silla 41 34 12 5 17 37 66 13 Canals 40 34 9 13 15 34 39 14 L’Alcúdia 40 34 11 7 16 34 42 15 Gandia B 39 34 10 9 15 32 46 16 TAVERNES 39 34 11 6 17 29 41 17 ALBALAT 31 34 8 7 19 36 63 18 ALGINET 25 34 5 10 19 28 59 PROMOCIÓ D’ ASCENS: Oliva i Carcaixent. DESCENS: Tavernes, Albalat i Alginet.
-
PACO LORENTE. L’ ESCUT AL COR (30).
«Si hi ha un futbolista que encarne tots els valors necessaris per a ser inclós en esta galeria de mites blanc-i-blaus, eixe no pot ser altre que Paco Lorente. Natural de Gandia, format en la pedrera blanc-i-blava i protagonista d’ una dilatada trajectòria en el primer equip gandià, Lorente era un Defensa Central corpulent, un portent físic que va portar la samarreta del Gandia durant 8 temporades i que va debutar en Segona Divisió A defensant les files del Palamós. La seua presència en esta secció és, també, un homenatge especial a un futbolista que ens va deixar en 2002 de forma tan prematura com inesperada».

TRAJECTÒRIA
Juvenil (1986-1988)
Almoines (1988/1989)
Gandia (1989-1992)
Palamós (1992/1993)
Gandia (1994-1998)
Dénia (1998-2001)
Planter del Juvenil CF Gandia. Temporada 1987/88. Paco Lorente va formar part de l’ equip que tornà a jugar en la Lliga Nacional davant equips com el Castilla, Hércules, Rayo Vallecano o Albacete. Francisco José Lorente Mocholí va nàixer a Gandia el 27 d’ Octubre de 1969. Format en les categories inferiors del CF Gandia, va formar part de l’ equip que aconseguí l’ ascens a la Lliga Nacional de Juvenils en la temporada 1986/87. Després de debutar en Lliga Nacional, juga en Primera Regional en el seu debut com amateur (temporada 1988/89) en les files de la UD Almoines, equip vinculat al Gandia que substitueix al desaparegut filial blanc-i-blau. Paradoxalment, l’ èxit esportiu del primer equip del Gandia de finals dels vuitanta, convertit en un equip professional que busca l’ ascens a Segona A i que aposta per jugadors de fòra, tanca les portes i frena la progressió dels millors jugadors d’ aquella generació de canterans que tenia a Paco Lorente, Enguix o Salva Escrivà com els seus elements més destacats, i que no es van poder consolidar amb el primer equip fins la dècada dels noventa, quan el club, en greus dificultats econòmiques, decideix tornar a apostar amb força per la pedrera. Paco Lorente debuta, doncs, amb el primer equip, de la mà del tècnic murciá Jose Víctor Rodríguez, en la temporada 1989/90, disputant els últims minuts d’ un Hércules-Gandia jugat en l’ estadi Rico Pérez el 7 de Gener de 1990.
En les següents temporades Paco Lorente es consolida com a fixe en la defensa del Gandia de Segona Divisió B, fins que en la temporada 1992/93 arriba la seua oportunitat: dona el salt a la Segona A per a defensar la samarreta del Palamós, clàssic de principis dels novanta en la categoria. Paco no gaudeix de molts minuts en la primera volta, però en la segona part del campionat, el tècnic de l’ equip gironí, Juanjo Diaz, confia amb ell i es converteix en titular. La destitució de l’ entrenador, però, a falta de tres jornades, l’ envia de nou a la banqueta. El club gironí comença a patir greus problemes econòmics i Lorente, com altres jugadors de l’ equip, denuncia en AFES per impagaments i no continúa en el club. Al mes d’ Abril de 1994 torna al CF Gandia per a salvar l’ equip del descens a Regional Preferent; estem en la temporada 1993/94 i el controvertit president gandià Alberto Pina tracta de reforçar, a la desesperada, l’ equip, amb la contractació del nostre protagonista, a més d’ altres jugadors experimentats com Chesa i Gómez Mulas. El Gandia, finalment, evita el descens i, amb l’ arribada d’ Ignacio Avilés en substitució de Pina, el club entra en una nova era: el Gandia, amb Paco Lorente com a futbolista destacat, serà campió de Tercera Divisió en la temporada 1994/95 i aconseguirà, per fi, l’ ascens a Segona B una temporada després.
Lorente jugarà dues temporades més en Segona B com a titular indiscutible, però, de forma inesperada, no renovarà amb el Gandia per a la temporada 1998/99. El valler Salva Quiles, ex-futbolista del Granada i del Gandia, entre d’ altres, el crida per a formar part del Dénia, en Tercera Divisió; jugarà tres temporades amb l’ equip dianenc, dos d’ elles a les ordres de Damián Castaño, el seu mentor futbolístic, que el va dirigir amb el juvenil (1986-88) i amb el primer equip gandià, en el periode 1994-1997.
En la matinada del 27 d’ Octubre de 2002, just el dia que complia 33 anys, Paco Lorente es va sentir, sobtadament, indisposat. Traslladat a l’ hospital en ambulància, durant el trajecte el seu cor es va detindre per a sempre. La seua mort va deixar consternada a la Gandia futbolistica; el CF Gandia perdia a un dels més estimats futbolistes, a un dels seus.
Equip històric, un dels millors de tots els temps. Mini estadi del FC Barcelona. Promoció d’ ascens a Segona B, temporada 1994/95. Paco va ser un dels noms fonamentals en una època inoblidable. ESTADÍSTIQUES CF GANDIA
TEMPORADA CATEGORIA PARTITS GOLS 1989/90 SEGONA B 11 0 1990/91 SEGONA B 24 2 COPA 4 0 1991/92 SEGONA B 32 1 COPA 6 0 1993/94 TERCERA – – 1994/95 TERCERA – – PROMOCIÓ 2 0 1995/96 TERCERA – – PROMOCIÓ 6 0 1996/97 SEGONA B 30 0 COPA 2 1 1997/98 SEGONA B 34 0 
Amb la samarreta del Palamós, en Segona Divisió A. Temporada 1992/93. El seu millor moment esportiu.
-
1999/2000. TEMPORADA HISTÒRICA. CAMPIONS DE LLIGA I PROMOCIO D’ ASCENS.
🏆Campió Segona Divisió B Grup 3.
➡️Promoció d’ ascens a Segona A.
FETS DESTACATS
* Important Pressupost. El CF Gandia presenta un pressupost de 114 milions i mig de pessetes. Un augment considerable respecte al pressupost de la temporada anterior, que va ser de 66 milions. El balanç de la temporada 1998/99 deixa un dèficit de 191.000 pessetes. Per a la present campanya la directiva que presideix Dionisio Ollero augmenta considerablement el pressupost amb l’ objectiu d’ aspirar a alguna cosa més que la permanència i de plantar cara als grans equips del grup: Murcia, Gramenet, Hércules o Castelló, que, en tot cas, dupliquen el pressupost gandià.

Planter CF Gandia 1999/2000. D’ esquerra a dreta, dalt: Guijarro, Nadal, Edu Arnau, Iván Vidal, Ignacio Català, David Bauzá, Marcos, Albelda, Naveiro i Juanjo. Al centre: Gomar, Ismael, Juanma, Rubén Brines, César Ferrando (Entrenador), Dionisio Ollero (President), Rafa Nogueroles (Delegat), Chesa (Segón entrenador), Carpio, Mallol, Fisioterapeuta i Espín. Asseguts: Bellido, Roberto, Lalo, Sancho, Ausiàs, Frigola, Tomás Alonso, Rajado i Julián. * Fluixa massa social. A dia 13 d’ agost el club sols té 656 abonats, la xifra més baixa del seu grup de Segona B, sols per davant del Premià (té 600 socis), i molt lluny de l’ Hércules (4.000 socis) i del Castelló (3.600). Els preus dels abonaments son de 25.000 pts, Tribuna i 15.000 pts, General. Els preus per a «Senyora, Jove i Jubilat» son de 10.000 pts, Tribuna, i 5000 en General.
* Julián i Guijarro tornen. César Ferrando continua, per tercera temporada, dirigint un equip que presenta poques novetats. Castillo, màxim golejador en les dues ultimes temporades, és la baixa més destacada, però es substituit per Julián Sanz; el de Beniopa es un contrastat davanter de Segona B i torna a Gandia, procedent del Castelló, per a disputar la seua tercera etapa amb l’ equip blanc-i-blau. Un altre gandià Guijarro, per la seua banda, regresa a Gandia, 11 temporades després, procedent del Relesa Las Palas murcià. Altres incorporacions destacades son les de Frigola (Águilas), Bellido (Pájara playas), Edu Arnau (Melilla) o Tomás Alonso (Écija), mentre Ignacio Català es perdrà la temporada per una greu lesió. En la jornada 2 es lesionarà, també greument, Bellido (no tornarà a jugar fins la promoció d’ ascens). Nando Sanz, que no entra en els plans de Ferrando, es donat de baixa i la seua fitxa la ocupa David Bauzà, procedent de la Gramenet, un futbolista que serà absolutament clau en el campionat.

Jordi Frigola. Natural de Palamós, de caràcter peculiar i dotat d’ un talent excepcional, la seua carrera futbolistica va estar marcada per la irregularitat. Procedent del modest Águilas, Frigola «explota» les seues qualitats (era un fi migcampista dotat d’ una tècnica exquisita) en les files del Gandia, convertint-se en un jugador fonamental en l’ esquema de César Ferrando. A final de temporada molts equips potents s’ interessen pels seus servicis, el que fa impossible la seua renovació. Així, en la campanya 2000/01 fitxa pel Castelló, però juga poc, l’ equip no funciona, i al mes de gener li donen la baixa. Frigola, amb sols 29 anys, decideix abandonar el futbol professional i tornar a Girona per jugar en un equip de Segona Regional (el Bisbalenc) i montar una granja per a dedicar-se a la cria de pollastres. * Campions de lliga. Malgrat una dura derrota en la segona jornada en Gramenet (3-0), el Gandia evidencia des d’ el començament de la lliga el seu potencial. En la jornada 13 l’ equip entra en zona de promoció, i en la jornada 22 aconsegueix el lliderat, que ja no abandonará, pràcticament, fins la fi del campionat. El Gandia no practica un futbol espectacular, però es una màquina perfectament greixada que fonamenta el seu potencial en una excelente.lent reraguarda, la millor del grup, amb Espín, Carpio, Sancho, Guijarro, Juanma o Albelda, que fan que siga l’ equip menys golejat del campionat (en tota la segona volta sols rep 11 gols). Disposa, a més, de jugadors en estat de gràcia al mig del camp com David Bauzà i Frigola (el català realitza partits espectaculars), mentre Marcos, en la davantera, es consolida com un jugador d’ un nivell espectacular, ben secundat per Julián i Edu Arnau. El Gandia és l’ equip més regular del campionat i aconseguirà una històrica classificacio per a disputar la promoció, a més del titol de campió de lliga.
* La promoció. 33 anys després (l’ anterior vegada va ser en la campanya 1967/68 davant el Mahón), el Gandia disputa una promoció d’ ascens a Segona Divisió. La lligueta comença amb un bon resultat (2-2) al camp del Ceuta, el principal favorit. No obstant això, dues derrotes consecutives davant el Ferrol deixen l’ equip pràcticament sense opcions. Però els de César Ferrando, després d’ una temporada excel.lent, no están disposats a deixat de lluitar fins l’ últim cartutx, i guanyen consecutivament a casa al Ceuta i al Barakaldo. El Gandia arriba, doncs, a la darrera jornada de la lligueta amb possibilitats d’ aconseguir l’ ascens: necessita guanyar a Barakaldo (els locals no es juguen res) i esperar que el Ceuta guanye a El Ferrol. Marcos avança al Gandia al camp de Lasesarre i durant alguns minuts es donen els resultats necessaris per a que el Gandia siga equip de Segona A. Malauradament, el Barakaldo capgira el marcador i s’ imposa per 2-1, mentre el Ferrol i el Ceuta empaten a 2 gols, aconseguint l’ equip galleg l’ ascens. El Gandia diu adéu a la Segona A, però això, en tot cas, no ens podrà fer oblidar una temporada de somni.

Mini Estadi. Barcelona B-Gandia (0-2). 8 de gener de 2000. D’ esquerra a dreta: Guijarro, Albelda, Marcos, Rubén Brines, Julián i Espín; David Mallol, David Bauzà, Ausiàs, Sancho i Rajado. * Un Gandia «Internacional«. Les instal·lacions del complex Oliva Nova són un lloc habitual de preparació, durant el paró d’ hivern, per a nombrosos equips estrangers de països del centre i de l’ est d’ Europa, el que va propiciar diversos partits amistosos davant el Gandia. El 26 de Gener de 2000 es disputa el primer partit davant l’històric 1860 Munic. Els alemans es van imposar al Gandia per 2-0 i el partit va significar el debut de l’aragonès Lalo, reforç d’hivern del Gandia. L’ 1 de febrer es va disputar a Oliva Nova un altre partit davant el Tirol Innsbruck austríac que va finalitzar amb empat sense gols. L’últim partit es va disputar davant un altre equip austriac, l’ Àustria Salzburg; es va jugar el 8 de febrer, al Guillermo Olagüe, i va ser retransmès en directe pel segón canal de la Televisió valenciana: Punt 2. Els gandians van ser superiors i es van imposar per 2-1, remontant el gol inicial austríac. La gran estrela de l’ Austria era el ja veterà Anton Polster (33 anys), que va jugar, amb un gran rendiment, al Sevilla, Logroñés i Rayo Vallecano.

Anton Polster va ser el gran atractiu del partit amistós Gandia-Austria Salzburg. * Els millors. Espín, amb 35 anys, es troba en el millor moment de la seua carrera; disputa 42 partits de 44 (entre lliga i promoció) i juga 3.696 minuts, sent novament el jugador amb més minuts jugats del Gandia. A més, Espín, amb 29 gols rebuts en 36 partits, és el porter amb menor coeficient golejador de la lliga regular. El migcampista alacantí David Bauzà va ser el segón classificat del Gandia amb 3.424 minuts disputats, malgrat que no va debutar fins la jornada 6. David Mallol, migcampista de sols 19 anys, es converteix en el jugador revelació; procedent de la pedrera del València i, malgrat debutar en la categoria, va donar un excel.lent rendiment i va participar en 22 partits de lliga, encara que la recuperació de Bellido el va deixar en la banqueta en la promoció. Marcos Estruch, per la seua banda, un any més, es un altre dels jugadors Top del Gandia i del campionat, anotant 18 gols (14 en Lliga i 4 en la promoció) i convertint-se en el segón màxim golejador de la lliga, sols per darrere del jugador del València B, Xisco. El veterà, Julián, per la seua banda, és el segón màxim golejador del Gandia amb 10 gols.

David Bauzà (Alacant). Format en la pedrera del FC Barcelona, debuta en la jornada 6 procedent de la Gramenet, on no disposava de molts minuts. Mig centre defensiu, era un futbolista infatigable que es va convertir en fixe absolut en l’ equip de César Ferrando, un entrenador molt important en la seua carrera, doncs va estar posteriorment a les seues ordres en les files de l’ Albacete i el Nàstic. La seua gran temporada en Gandia va propiciar el salt a la Segona A, on va jugar durant 12 temporades consecutives (Badajoz, Sporting, Albacete, Nàstic de Tarragona i Huesca).
*** UN PARTIT PER AL RECORD ***


CF GANDIA UD ALZIRA 1 0 Jornada 38. 14 de Maig de 2000. Guillermo Olagüe. El Gandia arriba a la darrera jornada de lliga en segona posició després de perdre la primera plaça en caure, al partit anterior disputat a Castelló, per 3-0. Els gandians es juguen el titol de campió i necessiten guanyar a l’ Alzira (que no es juga res i que havia assegurat la permanència la setmana anterior) i esperar una derrota del lider Gramenet al camp del Cartagonova. El Guillermo Olagüe presenta una de les millors entrades de la temporada per tractar de recolçar l’ equip. El Gandia busca la victòria des d’ el primer minut i aconsegueix, a la mitja hora del partit, avançar-se al marcador amb un gol del madrileny Rajado. Els alzirenys buscaren el gol de l’ empat en la segona part, però el Gandia donà poques opcions i assegurà una nova victòria mostrant la seua habitual fermesa defensiva. La «Grama» perd inesperadament a Cartagena per 1-0 i sonen càntics de «Campeones, Campeones» en les grades del Guillermo Olagüe. El Gandia, que ja havia aconseguit la classificació per disputar la promoció dues setmanes abans, guanya 1-0 i es proclama, brillantment, campió de lliga.
ALINEACIONS
GANDIA: Espín, Albelda (Carpio 52′), Guijarro, Belllido, David Bauzà, Lalo, Rubén Brines (Frigola 52′), Ausiàs, Julián (Edu Arnau 62′), Marcos i Rajado.
ALZIRA: Pozuelo, Solves, Benjamin, Amador, Juanjo, Pelaez, Israel (Fortes 75′), Nicolau, Bruno (Lozano 60′), Meji (Ico 60′) i Nata.
GOL: Rajado 30′.
ÀRBITRE: Campano Oliver.
* Naix «Blanc-i-Blau». Dionisio Ollero és un president ambiciós que preten professionalitzar el club i presenta importants projectes de futur. Una de les primeres iniciativas es la creació d’ un butlletí informatiu amb tota la informació relacionada amb el club, que s’ entrega, gratuïtament, els dies de partit al Guillermo Olagüe. El seu nom es Blanc-i-Blau i el primer número apareix al mes de gener de l’ any 2000.

Portada del número 10 de «Blanc-i-blau». Juny de 2000.
* Descens del Juvenil. Després 8 de temporades consecutives en Divisió d’ Honor i Lliga Nacional, el Gandia Juvenil perd la categoria i descendix a Primera Regional. Els blanquiblaus finalitzaran en la darrera posició de la taula i sols guanyaran 6 partits en tot el campionat. Pel que fa al Gandia B realitza una bona temporada en Regional Preferent; en la primera volta de la lliga ocuparà, fins i tot, llocs cap davanters, però en una segona volta més discreta finalitzarà la lliga en vuitena posició, molt lluny, en tot cas, de la zona del descens.* El Rayo s’ emporta el trofeu. El Rayo Vallecano es va proclamar campió d’ una nova edició del TROFEU CIUTAT DE GANDIA després de derrotar l’ equip blanquiblau per 2-1. Els rayistes, entrenats per Juande Ramos, acabaven d’ aconseguir l’ ascens a Primera Divisió. Els tres gols es marcarien en la primera part, aconseguint Julián el gol del Gandia que situava el marcador provisional d’ empat a 1 gol. El porter titular del Rayo va ser el futur seleccionador nacional Julen Lopetegui.
NUEVE MINUTOS DE GLORIA EN LASESARRE
És una extensa crònica publicada en Futbol en la Ribera del Serpis, en agost de 2023, que resumeix la temporada 1999/2000.
ORGANIGRAMA
PRESIDENT DIONISIO OLLERO ENTRENADOR CÉSAR FERRANDO 2on.ENTRENADOR CHESA ESTADÍSTIQUES (38 partits de lliga i 6 partis de promoció). PJ (Partits Jugats) PC (Partits Complets) G (Gols).
PORTERS PJ PC G PROCEDÈNCIA TEMPORADA ESPÍN 42 41 38 ÁGUILAS 1994-95 IVÁN VIDAL 0 0 0 GANDIA B 1998-99 RAFA GOMAR 3 2 1 GANDIA B 1998-99 DEFENSES PJ PC G PROCEDÈNCIA TEMPORADA IGNACIO 0 0 0 JUVENIL 1992-93 RAJADO 28 22 1 LORCA 1998-99 TOMÁS ALONSO 18 3 0 ECIJA 1999-00 GUIJARRO 35 30 3 RELESA 1999-00 SANCHO 37 22 5 MANCHEGO 1997-98 CARPIO 26 16 1 YECLANO 1998-99 JUANMA 18 15 0 JUVENIL 1993-94 PEP ALBELDA 34 29 1 LEVANTE 1996-97 JUANJO 1 1 0 GANDIA B 1999-00 MIGCAMPISTES PJ PC G PROCEDÈNCIA TEMPORADA ROBERTO 2 0 0 VALÈNCIA 1999-00 FRIGOLA 41 16 6 ÁGUILAS 1999-00 DAVID MALLOL 22 6 0 VALÈNCIA 1999-00 DAVID BAUZÀ 39 35 6 GRAMENET 1999-00 NAVEIRO 1 0 0 GANDIA B 1999-00 NADAL 32 6 0 LORCA 1998-99 RUBEN BRINES 40 35 1 GANDIA B 1998-99 NANDO SANZ 0 0 0 VALÈNCIA B 1998-99 AUSIÀS 40 20 0 GANDIA B 1995-96 LALO 18 1 1 ÁGUILAS 1999-00 BELLIDO 12 3 0 PÁJARA 1999-00 DAVANTERS PJ PC G PROCEDÈNCIA TEMPORADA JAVI SABATER 1 0 0 GANDIA B 1999-00 JULIÁN 38 8 10 CASTELLÓ 1999-00 EDU ARNAU 40 7 4 MELILLA 1999-00 MARCOS 39 31 18 BENISSA 1996-97 ISMAEL 1 0 0 GANDIA B 1998-99 ALTES: Guijarro (Relesa Las Palas), Frigola (Águilas), David Bauzà (Gramenet), Julián (Castelló), Tomás Alonso (Écija), Lalo (Águilas), Bellido (Pájara playas), Juanjo, Naveiro i Javi Sabater (Gandia B), Edu Arnau (Melilla), David Mallol i Roberto (València juvenil).
BAIXES: Edu Morán (Onda), Castillo (València B), Paquito, Sergio Frías (Yeclano), Niza (Villanueva), Orife (Águilas), Pau Sapena (Pego), Ibon Uriarte (Ávila), Ricardo, Abel Buades (Onda).
PRETEMPORADA
DATA PARTIT RS 31-07-99 ALBALAT-GANDIA 2-1 04-08-99 TAVERNES-GANDIA 0-4 13-08-99 CARCAIXENT-GANDIA 0-7 COPA GENERALITAT 07-08-99 OLIMPIC-GANDIA 1-1 11-08-99 GANDIA-PEGO 1-2 14-08-99 DÉNIA-GANDIA 0-4 18-08-99 SUECA-GANDIA 0-4 19-08-99 JÁVEA-GANDIA 0-1 21-08-99 GIMNÁSTICO-GANDIA 0-2 XXV TROFEU CIUDAD DE GANDIA
PARTICIPANTS
CF GANDIA–RAYO VALLECANO (Primera Divisió)DATA PARTIT RS 10-08-99 GANDIA-RAYO 1-2 Campió RAYO VALLECANO
ALINEACIONS
GANDIA: Espín, Sancho, Albelda, Carpio, Rajado, Nando Sanz, Ruben Brines, Frigola, Bellido, Marcos i Julián. També van jugar Ausiàs, Tomás Alonso, Edu Arnau, Nadal, Juanma, Guijarro i Roberto.
RAYO VALLECANO: Lopetegui, Ferrón, Clotet, Hernández, Gilmar, Alcázar, Estíbariz, Michel I, Luis, Michel II i Poschi. També van jugar Keller, Amaya, Llorens, Quinzinho, Cota e Iván Rosado.
GOLS: Michel II 25′ (0-1), Julián 36′ (1-1), Michel I 40′ (1-2).
ÀRBITRE: Renales Galindo.
SEGONA DIVISIÓ B GRUP 4
* Tercer nivell del futbol espanyol integrat per 4 grups de 20 equips.
* Del 28 d’ Agost de 1999 al 14 de Maig de 2000.PARTICIPANTS

RESULTATS
J DATA PARTIT R CL 1 28/08/99 Gandia-Barcelona B 1-1 12 2 05/09/99 Gramanet-Gandia 3-0 17 3 10/09/99 Gandia-Terrassa 3-1 14 4 18/09/99 Ontinyent-Gandia 0-1 6 5 26/09/99 Gandia-Premià 3-1 4 6 03/10/99 Hércules-Gandia 1-0 6 7 09/10/99 Gandia-Cartagonova 1-2 10 8 12/10/99 Lorca-Gandia 0-3 6 9 17/10/99 Mallorca B-Gandia 5-2 9 10 24/10/99 Gandia-València B 3-1 6 11 31/10/99 Sabadell-Gandia 1-1 8 12 07/11/99 Gandia-Figueres 2-1 5 13 14/11/99 Gimnàstic-Gandia 0-1 4 14 21/11/99 Gandia-Hospitalet 2-1 2 15 28/11/99 Novelda-Gandia 0-4 2 16 05/12/99 Gandía-Murcia 0-0 3 17 12/12/99 Yeclano-Gandia 0-2 2 18 18/12/99 Gandia-Castelló 0-0 2 19 04/01/00 Alzira-Gandia 0-0 2 20 08/01/00 Barcelona B-Gandia 0-2 2 21 16/01/00 Gandia-Gramenet 0-1 2 22 23/01/00 Terrassa-Gandia 1-3 1 23 29/01/00 Gandia-Ontinyent 1-0 1 24 06/02/00 Premià-Gandia 1-3 1 25 12/02/00 Gandia-Hércules 1-1 1 26 20/02/00 Cartagonova-Gandia 0-0 1 27 27/02/00 Gandia-Lorca 1-0 1 28 05/03/00 Ganda-Mallorca B 0-0 1 29 11/03/00 València B-Gandia 0-1 1 30 19/03/00 Gandia-Sabadell 5-0 1 31 25/03/00 Figueres-Gandia 3-0 1 32 02/04/00 Gandia-Gimnàstic 0-1 1 33 09/04/00 Hospitalet-Gandia 0-0 1 34 16/04/00 Gandia-Novelda 0-0 1 35 23/04/00 Murcia-Gandia 0-0 2 36 29/04/00 Gandia-Yeclano 3-1 1 37 06/05/00 Castelló-Gandia 3-0 2 38 14/05/00 Gandia-Alzira 1-0 1 CLASSIFICACIÓ FINAL
PT J G E P GF GC 1 GANDIA 68 38 19 11 8 50 30 2 MURCIA 65 38 16 17 5 56 35 3 GRAMENET 65 38 19 8 11 59 35 4 HÉRCULES 64 38 17 13 8 49 35 5 Mallorca B 63 38 15 18 5 56 33 6 Figueres 60 38 17 9 12 48 39 7 Castelló 58 38 16 10 12 48 44 8 Cartagonova 56 38 14 14 10 41 36 9 Gimnástic 52 38 14 10 14 43 44 10 Hospitalet 48 38 11 15 12 44 38 11 Barcelona B 48 38 12 12 14 61 58 12 Premià 47 38 12 11 15 42 52 13 Sabadell 46 38 10 16 12 35 44 14 Alzira 44 38 11 11 16 31 35 15 Terrassa 42 38 10 12 16 35 53 16 NOVELDA 42 38 11 9 18 33 52 17 VALÈNCIA B 40 38 9 13 16 48 59 18 YECLANO 38 38 10 8 20 39 51 19 ONTINYENT 38 38 9 11 18 47 64 20 LORCA 36 38 8 12 18 31 59 PROMOCIÓ D’ ASCENS: Gandia, Murcia, Gramenet i Hércules (ascen el Murcia). PROMOCIÓ DE PERMANÈNCIA: Novelda (es salva) DESCENS: València B, Yeclano, Ontinyent i Lorca.
PROMOCIÓ D’ ASCENS A SEGONA DIVISIÓ A
GRUP CRESULTATS
DATA PARTIT RS 21-05-00 CEUTA-GANDIA 2-2 28-05-00 GANDIA-FERROL 1-2 04-06-00 FERROL-GANDIA 3-0 11-06-00 GANDIA-CEUTA 2-0 18-06-00 GANDIA-BARAKALDO 1-0 25-06-00 BARAKALDO-GANDIA 2-1 ALINEACIONS
JORNADA 1. CEUTA 2-GANDIA 2. Alfonso Murube (Ceuta).
GANDIA:Espín, Sancho, Albelda, Guijarro, David Bauzà, Frigola (Bellido 71′), Ausiàs (Lalo 64′), Rubén Brines, Edu Arnau (Julián 79′), Marcos i Rajado.
GOLS: Alfonso 55′ (1-0), Sancho 61′ (1-1), Marcos 72′ (1-2), Diego López 76′ (2-2).
JORNADA 2. GANDIA 1-FERROL 2. Guillermo Olagüe.
GANDIA: Espín, Sancho (Ausiàs 52′), Guijarro, Albelda, Juanma, David Bauzà, Frigola (Bellido 52′), Lalo (Nadal 70′), Rubén Brines, Edu Arnau i Marcos.
GOLS: Padín 10′ (0-1), Deus 60′ (0-2), Marcos 92′ (1-2).JORNADA 3. FERROL 3-GANDIA 0. A Malata (Ferrol).
GANDIA: Espín, Guijarro, Albelda, Frigola (Bellido 45), David Bauzà, Nadal, Rubén Brines, Ausiàs (Lalo 68), Marcos, Edu Arnau (Carpio 16′) i Rajado.
GOLS: Manu 9 (1-0) (penal), Padín 39′ (2-0), Deus 81′ (3-0).JORNADA 4. GANDIA 2-CEUTA 0. Guillermo Olagüe.
GANDIA: Espín, Sancho, Albelda, Carpio, Bellido (Frigola 60′), David Bauzà, Nadal, Rubén Brines, Edu Arnau (Julian 61′), Marcos i Rajado (Ausiàs 76′).
GOLS: Marcos 22′ i Julián 73′.JORNADA 5. GANDIA 1-BARAKALDO 0. Guillermo Olagüe.
GANDIA: Espín, Albelda, Carpio, Bellido (Frigola 46′), Davidd Bauzà, Nadal (Lalo 70′), Rubén Brines, Ausiàs, Edu Arnau (Julián 46′), Marcos i Rajado.
GOL: Julián 56′.JORNADA 6. BARAKALDO 2-GANDIA 1. Lasesarre (Barakaldo).
GANDIA: Espín, Sancho (Ausiàs 68′), Guijarro, Albelda, Carpio (Julián 53′), David Bauzà, Bellido (Frigola 53), Nadal, Rubén Brines, Marcos i Rajado.
GOLS: Marcos 18′ (0-1), Larreina 41′ (1-1), Luke 84′ (2-1).CLASSIFICACIÓ
PT G E P GF GC 1 FERROL 10 6 3 1 2 11 2 Barakaldo 9 6 3 0 3 6 3 Ceuta 8 6 2 2 2 9 4 Gandia 7 6 2 1 3 7 Ascen a Segona A el RACING DE FERROL.
GANDIA B
REGIONAL PREFERENT GRUP 3* Del 12 de Setembre de 1999 al 21 de Maig de 2000.
PARTICIPANTS
CF GANDIA B–VILLAJOYOSA CF–TORRELLANO CF–CREVILLENTE DEPORTIVO–HÉRCULES CF B–CALPE CF–CD JÁVEA–UD BENISSA–CD VILLENA–CD ALONE (Guardamar del Segura)–FC TORREVIEJA–UD OLIVA–CD ESPAÑOL (Sant Vicent del Raspeig)–UD ONDARENSE–BENIDORM CD B–ASPE UD–UD ALTEA–CF ALFAZ DEL PI.RESULTATS
J RS PARTIT RS J 1 1-5 Alfàs del Pí-Gandia B 1-5 18 2 0-0 Gandia B-Benissa 1-1 19 3 2-1 Calpe-Gandia B 2-0 20 4 4-1 Gandia B-Torrellano 1-1 21 5 5-0 Hércules B-Gandia B 3-0 22 6 1-1 Gandia B-Jávea 0-0 23 7 2-0 Gandia B-Aspe 2-1 24 8 2-3 Villena-Gandia B 0-4 25 9 2-2 Gandia B-Villajoyosa 0-1 26 10 0-3 Altea-Gandia B 0-0 27 11 4-0 Gandia B-Ondarense 1-1 28 12 4-3 Crevillent-Gandia B 3-1 29 13 3-1 Gandia B-Benidorm B 1-1 30 14 1-1 Español-Gandia B 1-1 31 15 2-1 Gandia B-Oliva 1-0 32 16 1-1 Alone-Gandia B 4-3 33 17 1-1 Gandia B-Torrevieja 1-2 34 CLASSIFICACIÓ FINAL
PT J G E P GF GC 1 VILLAJOYOSA 78 34 24 6 4 81 27 2 TORRELLANO 73 34 22 7 5 70 27 3 Crevillent 62 34 18 8 8 64 38 4 Hércules B 61 34 19 4 11 74 52 5 Calpe 58 34 18 4 12 56 44 6 Jávea 52 34 14 10 10 45 40 7 Benissa 50 34 13 11 10 42 37 8 Gandia B 49 34 12 13 9 58 45 9 Villena 47 34 14 5 15 46 51 10 Alone 47 34 12 11 11 41 43 11 Torrevieja 46 34 11 13 10 52 54 12 Oliva 40 34 10 10 14 41 53 13 Español 39 34 11 6 17 46 51 14 Ondarense 35 34 9 8 17 47 63 15 Benidorm B 34 34 8 10 16 52 58 16 ASPE 31 34 8 7 19 34 58 17 ALTEA 28 34 6 10 18 29 62 18 ALFÀS 14 34 3 5 26 32 107 PROMOCIÓ D’ ASCENS: Villajoyosa i Torrellano.(Ascen el Torrellano) DESCENS: Aspe, Altea i Alfàs del Pí.
GANDIA JUVENIL
LLIGA NACIONAL GRUP 8Del 9 de Setembre de 1999 al 30 d’ Abril de 2000
PARTICIPANTS
CF GANDIA–SD SUECA–CD BETIS FLORIDA (Alacant)–LEVANTE UD B–ELCHE CF–KELME CF B (Elx)–VALÈNCIA CF B–VILA-REAL CF–CD DÉNIA–CF CRACKS CF (València)–CD ACERO–TORRENT EF–CD ALCOYANO–HÉRCULES CF B–DON BOSCO CF B (València)–CD OLÍMPIC.RESULTATS
J RS PARTIT RS J 1 2-3 Gandia-Sueca 1-2 16 2 2-1 Betis Florida-Gandia 2-1 17 3 1-1 Gandia-Levante B 3-0 18 4 3-0 Elche-Gandia 0-2 19 5 1-0 Gandia-Kelme B 3-0 20 6 4-0 Valencia B-Gandia 3-0 21 7 3-1 Villareal-Gandia 0-0 22 8 0-2 Gandia-Dénia 0-1 23 9 0-0 Cracks-Gandia 0-1 24 10 2-2 Gandia-Acero 2-5 25 11 3-0 Torrent-Gandia 2-1 26 12 0-0 Gandia-Alcoyano 1-2 27 13 1-1 Hércules B-Gandia 2-2 28 14 0-3 Gandia-Don Bosco B 3-2 29 15 1-0 Olímpic-Gandia 1-0 30 CLASSIFICACIÓ FINAL
PT J G E P GF GC 1 Valencia B 63 30 20 3 7 64 27 2 ELX 63 30 20 3 7 66 43 3 VILA-REAL 60 30 17 9 4 66 24 4 Dénia 52 30 16 4 10 47 32 5 Acero 51 30 14 9 7 49 38 6 DON BOSCO B 43 30 13 4 13 46 54 7 Torrent 42 30 11 9 10 43 48 8 Alcoyano 39 30 11 6 13 49 50 9 Cracks 36 30 10 6 14 38 42 10 Levante B 36 30 10 6 14 43 52 11 Olímpic 35 30 10 5 15 27 32 12 Hércules B 35 30 8 11 11 40 46 13 Sueca 34 30 8 10 12 31 49 14 BETIS FL. 30 30 9 3 18 42 58 15 KELME B 26 30 7 5 18 35 70 16 GANDIA 25 30 6 7 17 29 50 ASCENS: Elx i Vila-real. El València B no pot pujar. DESCENS: Don Bosco B (pel descens del Don Bosco A), Betis FLorida, Kelme B i Gandia.
-
AGUILAR. L’ESCUT AL COR (29).
» Uno de los más futbolistas más recordados de la época, Águilar vivió las distintas etapas que marcaron al CF Gandia en la década de los 90: el equipo que luchó por el ascenso a Segunda A en la temporada 1989/90; el proyecto de Sapena, que, marcado por una grave situación económica, acabó fracasando; y el club que, en el regreso de Ignacio Avilés a la presidencia, resucitó hasta consolidarse en la Segunda B.
Futbolista polivalente (defensa central, lateral, medio centro) jugó 5 temporadas en el Gandia. Ídolo de los Gurkas Boys, la peña que ocupaba el fondo norte del Guillermo Olagüe en aquella inolvidable temporada 1989/90 en la que rozamos un ascenso histórico, su presencia en esta sección, en la que evocamos la figura de los mejores de entre los que vistieron la camiseta de las franjas blancas y azules, era, sin duda, obligada.»
TRAYECTORIA
Imperial 1983/84; Cacereño 1984/85; Imperial 1985/86; Alcoyano 1986/87; Eldense 1987/88; Villareal 1988/89; Gandia 1989/90; Orihuela 1990/91; Gandia 1991-93; Poli.Ejido 1993/94;
Écija 1994-96; Gandia 1996-98.
Estadio Vicente Calderón. At.Madrileño-Gandia.Temporada 1991/92. Aguilar es uno de los veteranos en un equipo muy joven que lucha por evitar el descenso. Juan Emilio Aguilar Rodríguez nació en Quart de Poblet el 25 de Febrero de 1964. Formado en la cantera del Real Murcia, jugó en el Imperial, histórico filial pimentonero, antes de debutar con el Alcoyano en una potente Segunda B de un solo grupo, en la temporada 1986/87, convirtiéndose en un futbolista fundamental en el equipo alcoyanista. Aguilar se consolida en la Segunda B valenciana jugando siempre en equipos punteros y llega a Gandia en la temporada 1989/90 para reforzar a un equipo que aspira a lo máximo. El Gandia, entrenado por Jose Víctor Rodríguez, realiza una de las mejores temporadas de la historia y queda a sólo dos puntos de conseguir el ascenso a Segunda A. El Orihuela, quien precisamente arrebató al Gandia la única plaza de ascenso, toma buena nota de la temporada de los blanquiazules e incorpora en su equipo a dos de sus mejores jugadores: Espín y Aguilar.
El equipo oriolano, regresa a la Segunda División 38 años después, en la temporada 1990/91, y firma la mejor campaña de su historia, ocupando la quinta posición en la tabla y quedando a sólo 3 puntos de jugar la promoción de ascenso, y con Aguilar como uno de los jugadores habituales en el once titular. Inesperadamente, sin embargo, una deuda de 102 millones de pesetas (!) con los jugadores provoca el descenso administrativo del equipo, que pasa de luchar por el ascenso a Primera División a jugar en Segunda B. Aguilar regresa a un Gandia que en la temporada 1991/92, con serios problemas económicos, confecciona un equipo muy joven (en el que destaca la presencia de 5 jugadores asturianos) para salvar la categoría. La llegada a la presidencia de Paco Sapena, en el final de temporada, devuelve la ilusión a un club en franca decadencia; el Gandia lo tiene todo a favor para evitar el descenso en la última jornada en Villareal, pero una amarga derrota por 4-0, en un partido en el que Aguilar no puede jugar por sanción y es una de las bajas más sensibles, envía al Gandia a la Tercera División. En la temporada 1992/93 el equipo blanquiazul se perfila como el gran favorito para el regreso a Segunda B, pues dispone de una plantilla que cuenta con nombres tan ilustres como Museros, Carlos Santandreu, Chesa, Villena o el propio Aguilar, pero el Gandia, lastrado por los problemas económicos y los impagos a los futbolistas, vuelve a decepcionar y ni siquiera consigue clasificarse para jugar la promoción de ascenso.
En la temporada 1993/94, Aguilar vuelve a la Segunda B para jugar con el Polideportivo Ejido, pero, tras una inesperada derrota en la última jornada frente al descendido Maspalomas, pierde la categoría y vuelve a conocer el amargo sabor del descenso. Tras varios sinsabores, el fútbol le debía una a Aguilar, y en la temporada 1994/95, en las filas del Écija CF, consigue unos de los ascensos más sorprendentes en la historia de la Segunda B. El modesto equipo sevillano superó en la promoción de ascenso a Pontevedra, Numancia y Levante y consiguió el ascenso a Segunda A, por primera vez en su historia, con una plantilla modesta, en la que Aguilar fue una pieza clave, en compañía de otro ex-gandiense, el defensa central Villena. Tras otra temporada con el Écija en Segunda A nuestro protagonista apura sus últimos cartuchos como futbolista jugando dos temporadas más en el Gandia, en Segunda B, consiguiendo cumplir con el objetivo de la permanencia y reencontrándose con Espín, viejo compañero de fatigas con el que coincidió en el Imperial, Alcoyano, Orihuela y Gandia. Retirado del futbol profesional Aguilar echó raíces en Gandia y fue entrenador en diferentes equipos de la comarca (Real de Gandía, Xeraco, Ciudad de Gandia…), además de segundo entrenador del CF Gandia, junto a Franco, en la temporada 2002/03.
Estadi La Bòvila (Gavà). Temporada 1997/98. Última temporada en el Gandia. ESTADÍSTICAS CF GANDIA
TEMPORADA CATEGORIA PARTIDOS GOLES 1989/90 SEGUNDA B 32 1 1991/92 SEGUNDA B 31 5 COPA 2 0 1992/93 TERCERA – – COPA 2 1 1996/97 SEGUNDA B 21 0 COPA 1 0 1997/98 SEGUNDA B 20 0 
Aguilar posa con la camiseta del Écija. El 25 de Junio de 1995 el equipo astigitano empataba en casa (1-1) contra el Levante y conseguía un histórico ascenso a Segunda A.
-
HISTÒRIA DEL TROFEU CIUTAT DE GANDIA (1974-2025).
A la fi de la dècada dels 60 el futbol espanyol viu un autèntic boom futbolístic: els tornejos d’estiu. Es tracta de mini-competicions amistoses que es disputen, majoritàriament, al mes d’agost i en localitats turístiques, i que servixen d’aperitiu per a l’aficionat abans del començament de la lliga (en el primer cap de setmana de setembre), i d’aparador on exhibir als nous fitxatges. El trofeu Carranza (Cádiz), el Teresa Herrera (A Coruña) i el Colombino (Huelva) es convertixen en els més populars i acullen, no sols als millors equips espanyols, sinó també a molts estrangers. Amb els anys, el prestigi i l’expectació que adquirixen els trofeus d’estiu provoquen que alguns d’ells aconseguisquen, en realitat, la condició de qualsevol cosa menys amistosos.

La Copa amb els organitzadors de la primera edició. Any 1974. (fotografia Las Provincias/edició La Safor). PRIMERES EDICIONS
En 1974, Gandia, que és ja una puixant ciutat turística, busca potenciar la seua marca i organitza el seu propi torneig: el Trofeu Ciutat de Gandia. El cartell de la primera edició serà confeccionat seguint els criteris que caracteritzen als tornejos més exitosos: presència d’un equip local (el Gandia), d’un equip que servisca de reclam turístic (el Real Madrid-Castilla) i d’un equip estranger que conferisca caché internacional al torneig (l’ Huracán de Buceo uruguaià).
El Gandia ve de patir una campanya (la 1973-74) decebedora. A les ordres de l’ex-futbolista del València, Paquito, l’equip descendix a Regional Preferent després de finalitzar en dessetena posició del grup 3 de Tercera Divisió (la Segona B no existix encara i la Tercera era una potent competició de només 4 grups). Per a la Preferent es recupera com a entrenador a Pepe Llopis, un home molt recordat a Gandia, perquè va ser futbolista i entrenador de l’equip que en la dècada dels cinquanta va disputar dues promocions d’ascens a Segona Divisió. L’equip blanc-i-blau és una combinació de pesos pesants (Maso, Sorribes, Soldevila i Tano), acompanyats de futbolistes procedents de la pedrera, com Chova o el porter Isidro, i d’ un grapat de jóvens futbolistes forans sorgits d’importants pedreres com Ramón González (Espanyol), Cisneros (Betis) o Rasilla i Sánchez Corona (Real Madrid).
El Real Madrid-Castilla, per part seua, és un equip creat ad hoc amb presència majoritària de jugadors del Castilla, que milita en Tercera Divisió, reforçat per a l’ocasió amb els jugadors del primer equip Touriño, Ortega, Rubiñán i, especialment, el porter García Remón, qui serà internacional absolut i defendrà durant 14 temporades la porteria del primer equip merengue. En el Castilla jugava igualment Isidoro San José, mític lateral madridista que defendrà la samarreta del primer equip durant 11 campanyes.
L’ Huracán Buceo de Montevideo, malgrat no gaudir d’un gran palmarés, era un equip emergent i un dels més populars de l’Uruguai. Va ser tercer classificat en el campionat de Primera Divisió de 1970, només per darrere dels dos grans, Peñarol i Nacional, i rebia el curiós sobrenom d’equip «tricoplayero», en al·lusió a la seua indumentària tricolor (negre, blanc i roig) i al seu origen: el barri costaner de Buceo, en la capital uruguaiana.

Una formació de l’ Huracán Buceo. Any 1974. El primer partit del torneig es va disputar un dijous 22 d’agost de 1974, enfrontant al Gandia amb el Real Madrid-Castilla. El partit va ser un xicotet esdeveniment a la ciutat, no sols per ser el partit inaugural, sinó perquè este es va disputar en un horari (les 22.30 hores) completament inusual. Això va ser possible gràcies a la inauguració eixe dia de les flamants torres d’il·luminació artificial, que permetien al Guillermo Olagüe acollir, per primera vegada des de la seua inauguració, en l’ últim dia de l’any 1967, partits en horari nocturn.
Sánchez Martín, migcampista del Castilla, obriria el marcador del torneig amb un gol en el minut 6. En la segona part, el blanc-i-blau Sánchez Corona, anava a empatar el partit, abans que Martín Roelo establira el definitiu 1-2 per al Castilla amb un gol en el minut 89. Les alineacions de l’ històric primer partit van ser les següents:
CF GANDIA: Isidro; Melo (Chova 46′), Sorribes, Grau; Soldevila, Muñoz; Solbes, Rasilla,Tano, Barea (Juanito 46′) i Sánchez Corona.
REAL MADRID-CASTILLA CF: García Remón; San José, Rubiñán, Adám; Verdugo, Sánchez Martín; Martín Roales, Ortega, Magdaleno, Castro (Mácua 46′) i Zambrano (Escribano 46´).
L’ àrbitre del partit va ser el col.legiat valencià de Tercera Divisió Boix Soler.
Cartell de la edició inaugural del trofeu Ciudad de Gandia. Any 1974. Al segón partit, disputat el 24 d’agost, el Gandia dona la sorpresa i s’imposa per 3-2 a l’ Huracán. La crònica per al diari Marca del corresponsal Andres Merí, ex-president i autèntica institució blanc-i-blava, dona compte de la derrota dels uruguaians, davant un Gandia que va anar sempre per davant en el marcador i que es va imposar amb gols de Doug (?), Chova i Malonda, anotant els dos gols de l’Huracán el davanter charrúa Fúa. La victòria del Gandia acostava el títol al Real Madrid, perquè un empat d’estos davant l’Huracà en l’últim partit bastava per a assegurar-se el trofeu.
El partit decisiu entre madridistes i uruguaians es disputa el 26 d’agost, amb gol inicial per a l’Huracàn de Correra, en la primera part, i empat final, després de la represa, d’ Escribano; un gol que donava el títol a l’equip madridista. L’ alcalde de Gandia, Miguel Pérez Valdés, va entregar al capità del Real Madrid-Castilla, García Remón, el trofeu de campió.

Un equip del Gandia de la temporada 1974/75. D’ esquerra a dreta: Juanin, Sorribes, Soldevila, Cisneros, Tano i Maso; Chova, Sánchez Corona, Octavio, Ramón i Melis. La segona edició del torneig (1975) presenta un cartell més atractiu que el de l’edició inaugural: repetixen el Gandia, que ve d’aconseguir l’anhelat retorn a Tercera Divisió després de proclamar-se campió de Regional Preferent, i el combinat Real Madrid-Castilla, en les files del qual van actuar jugadors destacats, futurs futbolistes de Primera Divisió, com el porter Amador (Hèrcules, Barcelona, Múrcia), Isidro, Macanás i San José (Reial Madrid), Morgado (Zaragoza) o Mácua (Osasuna).
Però la novetat, i gran atracció del cartell, és el Real Betis, que ve de ser octau en Primera Divisió en la temporada 1974/75 i que presenta un excel·lent equip, en el qual figuren Esnaola, Biosca, Rogelio, Bizcocho, Cardeñosa… molts d’ estos jugadors aconseguirien alçar l’històric titol de campió, per penals, de la Copa del Rei de 1978 davant l’ Ath.Bilbao.
El primer partit enfronta al Gandia contra el Real Madrid-Castilla, amb resultat final d’empat a 1 gol: Tano avança als blanc-i-blaus, però Macanás, empatarà el partit. El següent xoc enfronta als gandians davant el Betis, en un partit que desperta gran expectació entre la nodrida colònia d’ andalusos que havien arribat a Gandia des de finals dels seixanta. La crònica del diari Marca ja no ve firmada per l’ històric Andrés Merí, perquè este, lamentablement, havia mort de manera sobtada al desembre de 1974. El rotatiu madrileny enaltix el gran partit dels bètics, que es mostren molt superiors i golegen 5-1 al Gandia, en un partit en el qual els sevillans prenen bona nota de les habilitats de Ramón González; conta la llegenda que el Betis va pretendre el fitxatge del barceloní del Gandia, finalment frustrat per una greu lesió d’ este en la temporada 1975/76.

Crònica del Gandia-Betis. Diari Marca, publicat el 10 d’agost de 1975. La segona edició, doncs, es decidix en l’últim partit, en el qual el Betis aconseguix un empat a 1 gol, suficient per a ser campió. Va ser un partit marcat per la virulència amb què es van emprar els dos equips en la primera part, la qual cosa va obligar, fins i tot, al president de la Federació Valenciana de Futbol a baixar, durant el descans, als vestuaris per a temperar ànims, i a l’entrenador i al secretari tècnic bètics a amagar amb la retirada si el partit seguia pels mateixos rumbs. En la segona part, amb els ànims més calmats, el partit es va rependre sense major incidència.
UN CARTELL MÉS MODEST
El balanç econòmic de les dos primeres edicions sembla que no va ser excessivament rendible, establint-se, a partir de 1976, un cartell més modest, en el qual són habituals equips veïns, vells rivals del Gandia en Tercera Divisió, com el CD Olímpic de Xàtiva, la UD Alzira, el CD Alcoyano o el CD Dénia. El Gandia aconseguirà el seu primer titol de campió en 1978. Un any després (1979), s’alçarà amb el trofeu, de forma tan sorprenent com contundent, la UD Quart de Poblet, un equip recentment ascendit a Tercera Divisió, que va golejar els seus rivals: el Dénia, al qual va véncer per 4-1, i especialment el Gandia, al qual va derrotar per 4-0, un resultat que va coure considerablement en la capital de La Safor.

La nombrosa colònia d’ estiujants alcoians va propiciar la presència habitual del CD Alcoyano al trofeu, als anys setanta i vuitanta. L’ Alcoyano va aconseguir alçar la Copa en dues ocasions: 1977 i 1989, i és l’ equip amb més participacions (10), després del Gandia. (Diari Ciudad, 17 d’agost de 1977/Bivia). No va ser fins l’ any 1982, amb la participació de l’Albacete Balompié (que militava en Segona B), quan va tornar a participar un equip forà. Els manxecs van aconseguir el titol després de véncer per 3-2 al Gandia i d’empatar a 1 gol davant el Catarroja.
L’ edició de 1987 va ser doblement ressenyable: es va establir un nou sistema de competició, en format de lligueta de 4 equips, que substituïa a l’habitual triangular, i va comptar amb la participació, per segona vegada en la història del trofeu, d’un equip estranger: l’equip de futbol de la Universitat de Califòrnia (UCLA). Els nord-americans van caure davant el Gandia per 2-0 i es van mostrar com un equip fort físicament, però d’escàs nivell futbolístic. L’UCLA va finalitzar en última posició, per darrere del Gandia, que es va proclamar campió, i de l’ Alzira i l’Olímpic.
En 1989 participa per primera vegada el veí, i rival històric, UD Oliva, en un triangular en companyia de Gandia i Alcoyano. Els olivers repetixen presència en 1991, en la pretemporada d’una campanya històrica (1991/92) en la qual, per primera i única vegada, Gandia i Oliva coincidien en la Segona Divisió B. Els blavets donarien la sorpresa i es proclamarien, a partit únic, campions del trofeu.
ANYS NOVANTA. RIVALS DE PRIMERA
En 1992 el torneig es va disputar també a partit únic i el rival va ser l’històric Centre d’ Esports Sabadell. La gran atracció en aquell partit va ser la presència del veterà porter camerunés Thomas N‘ Kono. El Sabadell, que militava en Segona A, es va imposar en el llançament de penals després d’un empat sense gols.

Icònic jugador dels vuitanta (sempre jugava amb pantalons llargs), Thomas N’ Kono va ser la gran atracció de la edició de 1992. El porter camerunés va jugar els mundials d’ Espanya 1982 i Itàlia 1990 i defensà durant 8 temporades la porteria de l’ Espanyol de Barcelona. L’ arribada de Dionisio Ollero a la presidència del club en el final de la temporada 1997/98 va propiciar el rellançament del torneig, que va acollir durant tres edicions consecutives a equips de Primera Divisió.
En 1998 el Gandia es va adjudicar el trofeu davant un Vila-real que acabava d’aconseguir un històric ascens a la màxima categoria. Els gandians es van avançar amb gols d’ Abel Buades i Castillo, però en la recta final del partit els visitants empataven a dos, gràcies als gols de Moisés i Alfaro. En el llançament de penals el Gandia va estar més efectiu, aconseguint, per primera i única vegada, el trofeu davant un equip de Primera Divisió.

Una imatge del Vila-real en la temporada 1998/99. Palop, García Sanjuan, David Albelda, Alfaro, Craoiveanu… van ser alguns dels jugadors històrics que van debutar amb l’ equip groguet en Primera i que van estar a Gandia. El Vila-real va ser un dels equips de Primera Divisió que va jugar el trofeu, a més del Betis, Albacete, Numancia i Rayo Vallecano. En 1999 el rival va ser un altre acabat d’ascendir a Primera, el Rayo Vallecano, que es va imposar per un ajustat 2-1. Finalment, en 2000, el Numancia de Sòria, equip de moda en l’ època, es va proclamar campió en el torn de penals després d’empat a 1 gol, anotant el gol gandià Ignacio Català en el minut 75.
DECLIU I RENAIXIMENT
Encara en estat de shock pel recent i inesperat descens a Tercera Divisió de la temporada 2000/01, el Gandia rep en l’edició de 2001 la primera visita d’un vell rival de Tercera, el Mestalla (València B); es dona la curiosa circumstància que el primer equip valencianista, malgrat disputar nombrosos partits de pretemporada a Gandia, especialment a la fi de la dècada dels setanta i principis dels vuitanta, mai va disputar el trofeu blanc-i-blau.
Després de 28 edicions consecutives, el trofeu no es disputa l’any 2002 a causa de les obres de ressembra de l’ estadi Guillermo Olagüe, i torna en 2003 amb la presència d’un altre primera, l’acabat d’ ascendir Albacete de César Ferrando, ex-entrenador gandià en la inoblidable temporada 1999/00, en la qual l’equip va ser campió de Segona B i va disputar la promoció d’ascens.
Amb l’arribada del nou mil·lenni els tornejos d’estiu entraran en una greu crisi. La modificació del calendari de lliga, el començament de la qual s’avança al segon cap de setmana d’ agost, i la disputa de les eliminatòries prèvies de les competicions europees, deixaran poques dates disponibles en el calendari, provocant la defunció d’ alguns tornejos i el creixent desinterés per la resta. El torneig Ciutat de Gandia, no serà alié a esta dinàmica, i desapareixerà del mapa durant més d’una dècada, coincidint, a més, amb una època difícil del club, que milita en Tercera Divisió i que, lluny de lluitar per l’ascens a Segona B, acabarà descendint a la Regional Preferent en la temporada 2005/2006.

Jesús Sendra, a la dreta, president del CF Gandia, amb el patrocinador de la edició de 2014. Després de 10 anys sense disputar-se, el trofeu Ciutat de Gandia torna l’any 2014, presentant un cartell molt modest, d’ acord, d’ altra banda, amb la realitat d’un Gandia sumit en el pitjor moment esportiu de tota la seua història i habitual de les categories més baixes del futbol regional. La directiva gandiana presidida per Jesús Sendra, que manté amb vida a un club embargat, en estat de coma, i en condicions de precarietat absoluta, té la feliç idea de recuperar una competició sumida en l’oblit, però vestigi d’un passat brillant que contrasta amb la trista realitat del present desolador d’un Gandia que, en la temporada 2014/15, sobreviurà amb moltes dificultats en la Primera Regional.
En 2014, doncs, el Gandia s’enfronta al Pego, que milita en la Regional Preferent, perdent per 3-0. El torneig es mantindrà amb vida durant 7 temporades consecutives abans de deixar de disputar-se en els estius de 2023 i 2024.
Dos estius esperpèntics, dos capítols més a afegir en el particular Llibre dels horrors de la història del CF Gandia, en els quals el club difícilment podia organitzar cap torneig quan estava lluitant per la seua pròpia supervivència.

Cartell de la edició de 2025 que recupera, molt encertadament, l’ esperit i la tipografía del cartell original de la edició inaugural de 1974. En 2025, torna el trofeu Ciutat de Gandia, amb un cartell humil, que completen, al costat del Gandia, els altres dos clubs de la ciutat, Portuarios i Beniopa, i que servirà de merescut homenatge a Jesús Sendra, el president de l’heroica directiva que va lluitar per la supervivència del club en anys de foscor absoluta. Malgrat que l’actual categoria esportiva està molt lluny del nivell històric del CF Gandia, l’ arribada d’ una nova directiva, després d’ anys de desgavells, provoca il.lusió i esperança per tornar al club, d’ una vegada, el prestigi perdut.
PALMARÉS
p: guanyador per penals.
*: partits de 45 minuts.
Entre parèntesi la categoria: (1a) Primera Divisió; (2a) Segona A; (2b) Segona B; (3a) Tercera Divisió-Tercera RFEF; (Rp) Regional Preferent; (1f) Primera Federació Valenciana; (1r) Primera Regional; (2f) Segona Federació Valenciana; (2r) Segona Regional. -
MONTANER.L’ESCUT AL COR (28).
«Una de les grans promeses de la pedrera gandiana que va arribar a la màxima categoría juvenil, Jose Luis Montaner va jugar set temporades al CF Gandia (1978-1985), convertint-se en un jugador emblemàtic de principis de la dècada dels vuitanta. Corpulent i infatigable migcentre, no destacava per la seua capacitat tècnica, però sí pel seu desplegament físic sobre el terreny de joc.«

Jose Luis Montaner Blanes. Va nàixer a Gandia el 4 de Novembre de 1959. Formà part de l’ equip juvenil que va aconseguir l’ ascens, en la temporada 1976/77, a la Lliga Nacional, després de superar el Cornellà i el Boscos de Saragossa en la fase d’ ascens. Eixa mateixa temporada debuta amb el primer equip d’ un Gandia que, dirigit per Pepe Llopis, milita en una potent Tercera Divisió de sols 4 grups. En la temporada 1977/78, doncs, juga amb el Gandia en la màxima categoria juvenil, formant part d’ un equip inoblidable que finalitzava la lliga en una meritòria cinquena posició. Després de la seua etapa juvenil dona el salt al primer equip en la temporada 1978/79, integrant un potent planter que finalitzà la Lliga en tercera posició i que està a punt d’ aconseguir l’ ascens a Segona Divisió B. Amb l’ arribada de la dècada dels vuitanta «Pipa» Montaner es consolida com un jugador fonamental en un Gandia que, integrat per jugadors majoritàriament saforencs, està presidit per José Avaria. Pomar, Avilés i Montaner son els supervivents dels setanta que lluiten per aconseguir, en la nova dècada, l’ anhelada promoció d’ ascens a Segona B, però que queda sempre a les portes. El nostre protagonista va disputar complets els dos històrics partits de Copa del Rey de la temporada 1983/84 davant el València, on el Gandia va guanyar el partit d’ anada i va forçar la pròrroga en la tornada disputada a l’ estadi Luis Casanova (hui Mestalla). En la campanya 1984/85 arriben nous aires al CF Gandia amb l’ arribada d’ un nou president, Ignacio Avilés, i d’ un innovador entrenador, Benito Floro. Serà també la darrera temporada de Montaner al Gandia. Malauradament, després de 7 temporades al primer equip, no podrà viure l’ històric ascens a Segona B de la temporada 1985/86 ni tampoc el debut en la Segona B de la temporada següent. Montaner fitxa, en la temporada 1985/86, per la UD Oliva, on jugarà durant diverses temporades en la Regional Preferent, abans de penjar les botes.
ALBUM FOTOGRÀFIC

1977/1978. Mítica fotografia del juvenil del Gandia, debutant en la Lliga Nacional. Montaner, al costat de Bertó, Palonés o Franco, va ser un dels noms representatius d’ un equip històric. 
1979/1980. Primera temporada de José Avaria en la presidència. Montaner es un dels pocs joves de la pedrera en un equip veterà amb majoria de jugadors foranis. 
1982/1983. Estem en els vuitanta i Montaner és un dels «pesos pesants» en un equip molt jove integrat per jugadors de la comarca i per futbolistes cedits de l’ Hércules d’ Alacant. 
1983/1984. Concentració de mites. Montaner està a la dreta de la imatge, on apareixen Palonés (amb la samarreta del Mestalla) i Pomar. Es tracta d’ un clàssic de la Tercera Divisió, Mestalla-Gandia, disputat a l’ estadi Luis Casanova. 
12-10-1983. Fotografia per a la història. Prolegòmens del Gandia-València, partit d’ anada de la Copa del Rey. A l’ esquerra posa Arias (València) i a la dreta Montaner, capitans dels dos equips. El Gandia es va imposar per 2-1 i Montaner va exercir de capità davant la absència, per sanció, de Pomar. 
1984/1985. La darrera temporada de Montaner. El Gandia, dirigit per Benito Floro, no passava d’ una discreta cinquena posició, molt lluny de la promoció. Una campanya després el Gandia aconseguirà l’ ascens a Segona B davant el Maspalomas.
-
1998/1999. DIONISIO OLLERO NOU PRESIDENT.
FETS DESTACATS
* Pressupost baix. En la primera temporada de Dionisio Ollero, nou president del CF Gandia, es presenta un projecte esportiu que buscarà de nou la permanència, amb un ajustat pressupost de 66 milions de pessetes, un dels més baixos del grup 3 de Segona B, i sols 750 socis, una quantitat que evidencia la pobra resposta de l’ afició per afrontar una categoria tan exigent com esta. El pressupost gandià contrasta clarament amb el d’ equips com el Levante (450 milions!) o els de l’ Elx, Castelló i Múrcia, que tenen un pressupost de 250 milions. Una de les primeres actuacions d’ Ollero serà la de recuperar els drets d’ imatge del club, que estaven en mans de l’ empresa Gandipublic des de l’ any 1991.

Planter CF Gandia 1998/99. * Marcos se’n va…però torna. El Gandia manté pràcticament el bloc de la passada temporada, però la gran absència es la marxa de Marcos, que fitxa pel Jaén del grup 4 de Segona B. El davanter deixarà, finalment, l’ equip andalús i tornarà a Gandia en la jornada 6 com a revulsiu d’ un equip que es trobava en una molt delicada situació. Arriben jugadors veterans com el suecà Carpio (Yeclano), el madrileny Rajado i el cullerenc Nadal, aquests dos últims procedents del Lorca. Ibón Uriarte, migcampista basc procedent de l’ Endesa Andorra, serà un bon reforç per al mig del camp. Paquito (Motril) i Edu Morán (Sabadell), per contra, no donaran el rendiment esperat i causarán baixa en la primera volta. La generació del Juvenil de Divisió d’ Honor dona els seus fruits i pugen al primer equip els dos porters, Rafa Gomar i Iván Vidal, així com el migcampista Rubén Brines.

Dionisio Ollero (39 anys). Natural de Puebla de Almoradiel (Toledo) però resident a Gandia des d’ els 3 anys, es un empresari del sector de la construcció i regidor del PP al consistori gandià. Ex-president de la UD Beniopa, va ser proclamat nou president del CF Gandia el 22 d’ Abril de 1998. Ollero, afronta, en la present campanya, la seua primera temporada completa. Presidirà el club durant 11 anys (1998-2009). (Foto Gente del Deporte). * Adéu de Paco Lorente i Carlos. La temporada ens deixa la marxa de Paco Lorente al Dénia i la retirada de Carlos Santandreu. Es tracta de baixes destacables que deixen el Gandia orfe de dos futbolistes fonamentals per entendre la història del club dels vuitanta-novanta. Amb la baixa de Paco i de Carlos sols queden Espín, Ignacio Català, Marcos i Ausiàs de l’ equip titular que va aconseguir l’ històric ascens de la temporada 1995/96.
* Ferrando, salvat per la campana. El començament de Lliga no pot ser més complicat. Després de 10 jornades el Gandia presenta un balanç desolador: 0 victòries, 3 empats, 7 derrotes i sols 4 gols a favor deixen l’ equip en la darrera posició de la taula. La jornada 11, amb el desplaçament al camp de l’Águilas, penúltim classificat, pot ser decisiva: si el Gandia no guanya Ferrando serà destituït. Els blanquiblaus superen el match-ball i guanyen per 0-1, aconseguint una primera victòria salvadora que marca el punt d’ inflexió necessari per a catapultar el Gandia fòra de la zona del descens. El retorn de Marcos serà decisiu en la recuperació d’ un Gandia necessitat de gol i apuntalat en la davantera amb la incorporació, en la segona volta, del sevillà Orife, que oferirà un bon rendiment. El Gandia finalitza la primera volta amb una victòria a casa davant el Palamós i, per primera vegada, aconsegueix eixir de la zona de descens. En la segona volta els blanquiblaus es mostraran com un equip molt regular, i a falta de dues jornades per a la fi del campionat aconseguiran la permanència, amb una suficiència que pocs hagueren previst després d’ un començament tant dolent.

Fernando CARPIO Máñez (en la fotografia amb la samarreta del Mestalla, temporada 1986/87). Format en la pedrera del València, el suecà va ser un dels fitxatges més importants de la temporada. Experimentat defensa dentral i futbolista clàssic del futbol valencià de Segona B i Segona A (va jugar al Castelló, Alzira i Alcoyano entre d’ altres) arriba a Gandia amb 31 anys. Jugarà a l’ equip blanquiblau durant 4 temporades (1998-2002). * Els millors. L’ aragonés Castillo es proclama, per segona temporada consecutiva, màxim golejador de l’ equip amb 11 gols, seguit de Marcos i de Abel Buades (que torna a Fer una destacable temporada) amb 7 gols. Espín es el jugador que disputa més minuts (2.991), seguit de prop per Abel Buades (2.951) i el basc Ibón Uriarte (2.935). Per la seua banda, Rubén Brines es convertirà en el jugador revelació del campionat; debutant en la primera jornada, amb sols 19 anys, Rubén es convertirà, en la segona volta, en jugador fixe per a Ferrando i en un dels jugadors clau per a la recuperació del Gandia.

RUBÉN Brines Castelló (Tavernes de la Valldigna, 1978), debuta amb 17 anys amb el primer equip del Tavernes i s’ incorpora en la temporada 1996/97 a la pedrera del Gandia. Després de jugar al juvenil i al filial, puja al primer equip en la present temporada, debutant en la primera jornada de lliga davant la Gramenet. En la segona volta del campionat es consolida com a fixe indiscutible per a Ferrando. Jugà amb el primer equip blanquiblau dues temporades (1998-2000) a gran nivell abans de fitxar, acompanyant César Ferrando, pel València B de Tercera divisió (2000-01), on aconsegueix l’ ascens a Segona B. Posteriorment va jugar en la categoria de bronze amb el Vecindario, Almansa i Ontinyent, abans de retirar-se a la UE Tavernes.
*** UN PARTIT PER AL RECORD ***


AGUILAS CF CF GANDIA 0 1 Jornada 11. 8 de Novembre de 1998. El Rubial (Águilas). El Gandia visita Águilas amb una consigna clara: guanyar o guanyar. El Gandia, amb el cap de César Ferrando pendent d’ un fil, és l’ últim classificat després de 10 jornades i no pot permetre’s una nova entropessada. L’ ombra de la destitució sobrevola El Rubial: si el Gandia no guanya Ferrando té totes les paperetes per abandonar l’ equip. El partit no pot començar millor per al Gandia, amb un gol de vaselina de Nadal, als 12 minuts de joc, aprofitant un baló rebutjat dins l’ àrea de l’ equip local. L’ Águilas intensifica el seu domini en busca de l’ empat, però el Gandia es defensa amb ordre i Espín resol amb encert les accions de perill dels murcians. Els minuts passen i els gandians apreten les dents per mantindre l’ avantatge, conscients de la trascendència del partit. La inferioritat local per la expulsió de Paco Valera alleugera la presió local i propicia les contres gandianes en la recta final del partit, però el marcador no es mourà. Festa al final del partit per celebrar la primera victòria de la temporada i César Ferrando respira aliviat. L’ entrenador de La Vall continúa endavant disposat a fer història.
ALINEACIONS
ÁGUILAS: Ituarte, Casuco, Francés, Boscà, Cobo, Virgilio, Castillejo (Paco Valera), Pedro, Javi (Rodri), Frigola (Febrón), José García.
GANDIA: Espín, Sancho (Pau Sapena), Albelda, Carpio, Juanma, Abel Buades (Nando Sanz), Nadal, Ibón Uriarte, Marcos, Castillo (Ricardo), Rajado.
GOL: Nadal 12′.
ÀRBITRE: Fernández Borbalán. Expulsà per doble targeta groga a Virgilio 49′ i Paco Valera 82′, de l’ Aguilas, i a Juanma 54′ del Gandia.
* Naix Gente del Deporte. La temporada 1998/99 comença amb el naixement, al mes de Setembre, d’ un nou mitjà de comunicació: Gente del Deporte. Es tracta d’ un estimable setmanari dedicat a la informació esportiva local i comarcal dirigit per José Arnau, també director de la revista Gente de la Safor. Carlos García, Xavi Blasco, Manolo Varó o Joan Estornell son els col.laboradors habituals d’ una publicació que dedica una especial atenció a la actualitat del CF Gandia.

Portada del número 1 de Gente del Deporte, publicat el 29 de Setembre de 1998. Durant dues temporades el setmanari serà un referent de la informació esportiva blanquiblava. * Juvenil i filial. El Gandia Juvenil torna a la Lliga Nacional després de dues temporades en la màxima categoria, la Divisió d’ Honor. Els gandians proragonitzen un començament fulgurant, guanyant els 6 primers partits del campionat. No obstant això, en una temporada de contrasts, acumulen, posteriorment, 13 jornades sense guanyar, quedant apartats de la lluita per l’ ascens i finalitzant la lliga en la sisena posició. El Gandia B, per la seua banda, canvia de grup i jugarà al grup 4 de Regional Preferent, amb rivals de la provincia d’ Alacant, teòricament més potents. L’ equip realitza una molt fluixa primera volta (sols guanya 2 partits), però, afortunadament, millora en una bona segona volta, aconseguint 9 victòries que permetran el filial blanquiblau mantindre la categoria, una temporada més, sense problemes. Sols el Levante, el Castelló i el Gandia poden presumir de tindre un filial en la Regional Preferent.

HOSPITALET 1 GANDIA 1. 3 de Gener de 1999. Estadi Municipal de l’ Hospitalet de Llobregat. D’ esquerra a dreta: Espín, Carpio, Albelda, Marcos, Juanma, Frías; Nadal, Sancho, Nando Sanz, Castillo i Rajado. * Guanyem a un Primera. El trofeu Ciutat de Gandia celebra el seu 25 aniversari amb la visita d’ un Primera Divisió. Es tracta d’ un vell rival, el Villareal que, de forma sorprenent, havia aconseguit l’ ascens a Primera Divisió uns mesos abans, i anava a debutar en la màxima categoria del futbol espanyol en la temporada 1998-99. Abel avançava el Gandia al minut 12, i Castillo feia el 2-0 als 62 minuts. Tot apuntava a una victòria blanquiblava, però als minuts finals del partit el Villareal aconseguia l’ empat amb gols de Moisés i Alfaro. Posteriorment, en la tanda de penals, els gandians es mostraran més encertats i aconseguiran que el trofeu es quede a casa.
ORGANIGRAMA
PRESIDENT DIONISIO OLLERO ENTRENADOR CÉSAR FERRANDO 2on.ENTRENADOR CHESA ESTADÍSTIQUES (Sobre 38 partits de lliga). PJ (Partits Jugats) PC (Partits Complets) G (Gols).
PORTERS PJ PC G PROCEDÈNCIA TEMPORADA ESPÍN 34 33 34 ÁGUILAS 1994-95 IVÁN VIDAL 4 3 6 GANDIA B 1998-99 RAFA GOMAR 1 1 0 GANDIA B 1998-99 DEFENSES PJ PC G PROCEDÈNCIA TEMPORADA IGNACIO 23 20 0 JUVENIL 1992-93 RAJADO 30 18 0 LORCA 1998-99 SANCHO 28 19 1 MANCHEGO 1997-98 CARPIO 30 24 1 YECLANO 1998-99 JUANMA 18 12 0 JUVENIL 1993-94 PEP ALBELDA 29 25 0 LEVANTE 1996-97 SERGIO FRIAS 22 8 1 CASTELLÓ 1998-99 PAQUITO 6 4 0 MOTRIL 1998-99 MIGCAMPISTES PJ PC G PROCEDÈNCIA TEMPORADA RICARDO 26 3 0 POLI EJIDO 1997-98 NADAL 30 11 5 LORCA 1998-99 IBON URIARTE 34 29 1 ENDESA 1998-99 PAU SAPENA 21 2 0 SUECA 1997-98 RUBEN BRINES 20 8 1 GANDIA B 1998-99 ABEL BUADES 34 29 7 ALBACETE 1996-97 NANDO SANZ 29 10 0 VALÈNCIA B 1998-99 AUSIÀS 14 3 0 GANDIA B 1995-96 NIZA 5 0 0 TOMELLOSO 1997-98 DAVANTERS PJ PC G PROCEDÈNCIA TEMPORADA ORIFE 21 5 6 SEVILLA B 1998-99 EDU MORÁN 3 0 0 SABADELL 1998-99 CASTILLO 35 11 11 SABADELL 1997-98 MARCOS 28 13 7 BENISSA 1996-97 ISMAEL 1 0 0 GANDIA B 1998-99 ALTES: Iván Vidal, Ismael, Rubén Brines i Rafa Gomar (Gandia B), Carpio (Yeclano), Rubén Frias (Castelló), Paquito (Motril), Nadal i Rajado (Lorca), Ibón Uriarte (Andorra), Nando Sanz (València B), Orife (Sevilla B), Edu Morán (Sabadell).
BAIXES: Paco Lorente (Dénia), San Honorio (Utiel), Carlos Santandreu (retirat), Aguilar (retirat), Joel, Kiko Lacasa (Benidorm), Lucas, Beceiro (Olímpico Totana), Santi Arribas (Murcia B), Dani Torres.
PRETEMPORADA
DATA PARTIT RS 01-08-98 GANDIA-HÉRCULES 0-2 07-08-98 CASTELLONENSE-GANDIA 2-2 08-08-98 ALZIRA-GANDIA 2-1 12-08-98 COPA GENERALITAT 1/8 (A Foios) FOIOS-GANDIA 0-1 GANDIA-ONTINYENT 1-0 Classificat Gandia. 14-08-98 700 ANYS DE LA VALLDIGNA TAVERNES-GANDIA 0-0 Campió per penals Gandia 0-3 15-08-98 COPA GENERALITAT 1/4 (A Utiel) GANDIA-CASTELLÓ 0-0 GANDIA-ELX 1-0 Classificat Gandia 18-08-98 COPA GENERALITAT 1/2 (A Mutxamel) GANDIA-CASTELLÓ 0-1 GANDIA-HÉRCULES 2-1 Eliminat Gandia 21-08-98 CARLET-GANDIA 0-4 22-08-98 GIMNÁSTICO-GANDIA 0-1 26-08-98 CARCAIXENT-GANDIA 1-2 XXV TROFEU CIUDAD DE GANDIA
PARTICIPANTS
CF GANDIA–VILLAREAL CF (Primera Divisió).DATA PARTIT RS 20-08-98 GANDIA-VILLAREAL 2-2 Campió CF GANDIA per penals.
ALINEACIONS
GANDIA: Espín, Sancho (Juanjo), Paquito, Carpio, Albelda (Rubén Frías), Ricardo (Rubén), Nando Sanz (Roberto), Nadal (Ausiàs), Ibón Uriarte, Abel (Juanma)i Castillo (Edu Morant).
VILLAREAL: Palop (Luis Pascual), Serer, Arregui, Imanol (Javi Sanchis), García Sanjuan, David Albelda, Alfaro, Javi Prats, Antonio Díaz, Craoiveanu i Moisés.
GOLS: Abel 12′(1-0), Castillo 62′ (2-0), Moisés 87 (2-1), Alfaro 89′ (2-2).
ÀRBITRE: Tárraga Sánchez.
SEGONA DIVISIÓ B GRUP 3
* Tercer nivell del futbol espanyol integrat per 4 grups de 20 equips.
* Del 30 d’ Agost de 1998 al 23 de Maig de 1999.PARTICIPANTS

RESULTATS
J DATA PARTIT RS CL 1 30/08/98 Gramenet-Gandia 1-0 15 2 05/09/98 Gandia-Cartagonova 1-3 18 3 13/09/98 Murcia-Gandia 2-0 19 4 20/09/98 Gandia-Benidorm 1-1 19 5 27/09/98 Figueres-Gandia 3-1 20 6 04/10/98 Gandia-Castelló 0-2 20 7 10/10/98 Elx-Gandia 2-1 20 8 18/10/98 Gandia-Sabadell 0-0 20 9 25/10/98 Gimnàstic-Gandia 0-0 20 10 01/11/98 Gandia-Terrassa 0-1 20 11 08/11/98 Águilas-Gandia 0-1 19 12 15/11/98 Gandia-Yeclano 1-0 19 13 21/11/98 Ontinyent-Gandia 0-0 17 14 29/11/98 Gandia-Gavà 2-1 17 15 08/12/98 Valencia B-Gandia 2-1 17 16 13/12/98 Gandia-Levante 0-0 19 17 20/12/98 Espanyol B-Gandia 0-1 17 18 03/01/99 Hospitalet-Gandia 1-1 17 19 09/01/99 Gandia-Palamós 2-1 13 20 17/01/99 Gandia-Gramenet 2-2 14 21 24/01/99 Cartagonova-Gandia 1-0 14 22 31/01/99 Gandia-Murcia 2-3 14 23 07/02/99 Benidorm-Gandia 1-0 16 24 14/02/99 Gandia-Figueres 3-0 14 25 21/02/99 Castelló-Gandia 3-1 15 26 27/02/99 Gandia-Elx 0-0 16 27 07/03/99 Sabadell-Gandia 0-3 14 28 13/03/99 Gandia-Gimnàstic 2-0 14 29 21/03/99 Terrassa-Gandia 1-2 13 30 28/03/99 Gandia-Aguilas 0-0 13 31 04/04/99 Yeclano-Gandia 0-1 12 32 10/04/99 Gandia-Ontinyent 0-0 11 33 18/04/99 Gavà-Gandia 3-4 10 34 24/04/99 Gandia-València B 1-2 12 35 02/05/99 Levante-Gandia 1-0 13 36 08/05/99 Gandia-Espanyol B 2-0 12 37 16/05/99 Gandia-Hospitalet 4-0 11 38 23/05/99 Palamós-Gandia 3-1 11 CLASSIFICACIÓ FINAL
PT J G E P GF GC 1 LEVANTE 76 38 22 10 6 54 22 2 CARTAGONOVA 71 38 20 11 7 54 29 3 ELX 67 38 18 13 7 47 23 4 MURCIA 64 38 18 10 10 59 43 5 Terrassa 60 38 15 15 8 54 39 6 Gramenet 58 38 15 13 10 42 33 7 Sabadell 55 38 16 7 15 42 46 8 Figueres 53 38 14 11 13 43 38 9 Castelló 52 38 13 13 12 42 38 10 València B 51 38 14 9 15 56 47 11 Gandia 49 38 13 10 15 41 40 12 Hospitalet 47 38 14 5 19 46 57 13 Yeclano 46 38 11 13 14 41 43 14 Ontinyent 45 38 11 12 15 32 44 15 Águilas 45 38 12 9 17 37 58 16 GIMNÀSTIC 44 38 11 11 16 45 50 17 ESPANYOL B 43 38 12 7 19 41 55 18 BENIDORM 43 38 9 16 13 27 36 19 PALAMÓS 40 38 10 10 18 34 57 20 GAVÀ 23 38 4 11 23 35 74 PROMOCIÓ D’ ASCENS: Levante, Cartagonova, Elx i Murcia. (Levante i Elx pugen). PROMOCIÓ DE PERMANÈNCIA: Gimnàstic de Tarragona (es salva) DESCENS: Espanyol B, Benidorm, Palamós i Gava.
GANDIA B
REGIONAL PREFERENT GRUP 3* Del 13 de Setembre de 1998 al 23 de Maig de 1999.
PARTICIPANTS
CF GANDIA B–ALICANTE CF–VILLAJOYOSA CF–TORRELLANO CF–CD VILLENA–CD JÁVEA–CALPE CF–CREVILLENT DEP.–CD ALFÀS DEL PI–ASPE UD–CD ALONE (GUARDAMAR DEL SEGURA)–UB BENISSA–CD ESPAÑOL (SANT VICENT DEL RASPEIG)–UD OLIVA–UD ONDARENSE–MURO CF–ROMANENSE CF (LA ROMANA)–CD ALMORADÍ.RESULTATS
J RS PARTIT RS J 1 0-2 Gandia B-Calpe 1-1 18 2 2-1 Aspe-Gandia B 1-0 19 3 0-2 Gandia B-Villena 0-0 20 4 2-0 Ondarense-Gandia B 0-3 21 5 0-2 Gandia B-Jávea 1-0 22 6 0-0 Benissa-Gandia B 1-0 23 7 2-0 Gandia B-Muro 3-4 24 8 0-0 Romanense-Gandia B 0-2 25 9 1-3 Gandia B-Alfàs 1-0 26 10 2-1 Villajoyosa-Gandia B 0-1 27 11 1-2 Gandia B-Español 3-0 28 12 2-0 Crevillent-Gandia B 0-4 29 13 0-5 Gandia B-Alicante 1-1 30 14 4-1 Torrellano-Gandia B 3-1 31 15 3-1 Gandia B-Oliva 1-2 32 16 0-3 Gandia B-Alone 2-1 33 17 0-0 Almoradí-Gandia B 1-5 34 CLASSIFICACIÓ FINAL
PT J G E P GF GC 1 ALICANTE 87 34 28 3 3 96 16 2 VILLAJOYOSA 68 34 20 8 6 52 27 3 Torrellano 68 34 20 8 6 71 36 4 Villena 63 34 19 6 9 52 35 5 Jávea 62 34 18 8 8 49 28 6 Calpe 61 34 18 7 9 57 34 7 Crevillent 59 34 17 8 9 50 27 8 Alfàs 49 34 13 10 11 43 43 9 Aspe 45 34 13 6 15 31 50 10 Alone 42 34 13 3 18 46 51 11 Benissa 39 34 10 9 15 42 43 12 Español 39 34 10 9 15 33 45 13 Gandia B 39 34 11 6 17 39 47 14 Oliva 38 34 9 11 14 30 42 15 Ondarense 34 34 9 7 18 27 45 16 MURO 28 34 7 7 20 31 69 17 ROMANENSE 25 34 6 7 21 23 49 18 ALMORADÍ 8 34 1 5 28 10 95 PROMOCIÓ D’ ASCENS: Alicante i Villajoyosa (Alicante puja). DESCENS: Muro, Romanense i Almoradí.
GANDIA JUVENIL
LLIGA NACIONAL GRUP 8Del 6 de Setembre de 1998 al 16 de Maig de 1999.
PARTICIPANTS
CF GANDIA–CD BETIS FLORIDA (ALACANT)–MISLATA CF–HÉRCULES CF B–ALBATERA CF–CD CASTELLÓ B–DON BOSCO CF (VALÈNCIA)–ALBORAYA UD–VALÈNCIA CF B–UD ALZIRA–SD SUECA–CD ACERO–CD DÉNIA–BENIMAR EDI (VALÈNCIA)–CD TORRENT–CD ALCOYANO–LEVANTE UD B.RESULTATS
J RS PARTIT RS J 1 0-2 Mislata-Gandia 1-0 18 2 1-0 Gandia-Betis Florida 3-2 19 3 0-1 Hércules B-Gandia 0-2 20 4 3-2 Gandia-Alcoyano 1-1 21 5 2-0 Gandia-Castelló B 4-2 22 6 0-3 Alboraya-Gandia 0-1 23 7 0-0 Gandia-Alzira 1-0 24 8 1-1 Acero-Gandia 2-0 25 9 1-1 Gandia-Benimar 2-3 26 10 3-1 Torrent-Gandia 1-1 27 11 0-1 Gandia-Levante B 3-1 28 12 – Descansa – 29 13 1-1 Gandia-Dénia 3-4 30 14 0-0 Sueca-Gandia 4-3 31 15 2-8 Gandia-València B 0-3 32 16 2-1 Don Bosco-Gandia 6-1 33 17 2-2 Gandia-Albatera 2-1 34 CLASSIFICACIÓ FINAL
PT J G E P GF GC 1 Valencia B 79 32 25 4 3 104 28 2 Hércules B 57 32 18 3 11 50 37 3 BENIMAR 57 32 16 9 7 48 33 4 Don Bosco 55 32 16 7 9 59 42 5 Denia 55 32 16 7 9 55 46 6 Gandia 47 32 13 8 11 48 52 7 Sueca 44 32 13 5 14 51 50 8 Torrent 41 32 11 8 13 43 39 9 Acero 39 32 10 9 13 32 47 10 Levante B 39 32 10 9 13 39 40 11 Betis Fl. 38 32 10 8 14 46 39 12 Alcoyano 37 32 9 10 13 51 65 13 MISLATA 37 32 11 4 17 36 57 14 ALZIRA 36 32 9 9 14 34 41 15 ALBORAIA 34 30 9 7 16 30 50 16 CASTELLÓ B 32 32 9 5 18 35 58 17 ALBATERA 28 30 6 10 16 37 63 ASCENS: Benimar per la imposibilitat de pujar del València B i l’ Hércules B. DESCENS: Mislata, Alzira, Alboraia, Castelló B i Albatera.
-
1997/1998. CÉSAR FERRANDO, ENTRENADOR PER ACCIDENT.
FETS DESTACATS
* Avilés, fi d’ un cicle. Després d’ aconseguir sanejar el club i retornar-lo a la Segona B, Ignacio Avilés complirà la seua quarta temporada, i la fi del seu mandat, amb certa decepció. La resposta de la afició no és la esperada i la economia del club no dona més que per a formar un equip de baix cost que lluite per la permanència. Sols l’ Andorra, té un pressupost més baix que el del Gandia.

Gandia 1997/98. D’ Esquerra a dreta. Dalt: Sanhonorio, Albelda, Marcos, Santi Arribas, Carlos Santandreu, Kiko Lacasa, Aguilar i Espín. Al mig: Castillo, Ausiàs, Vicente (Fisioterapeuta), Nogueroles (Delegat), Ignacio Català, Avilés (President), César Ferrando (Entrenador), Chesa (segón entrenador), Sancho i Paco Lorente. Asseguts: Beceiro, Lucas, Joel, Pau Sapena, Abel, Niza, Ricardo i Juanma. * César Ferrando, entrenador per accident. Després de tres temporades consecutives, Damián Castaño no continúa com entrenador i el seu substituit es el veterà (tenia 63 anys) entrenador català Joaquín Carreras. Però, la sorpresa esclata a falta de 3 setmanes per al començament de la Lliga: Carreras abandona el club el 9 d’ Agost per problemes familiars i el Gandia decideix apostar per l’ ex-futbolista i entrenador del Tavernes, César Ferrando, qui serà presentat l’ 11 d’ Agost. El tècnic valler arriba a Gandia en companyia del seu segón entrenador, l’ ex blanquiblau Vicent Martí Chesa.

César Ferrando Giménez, de 38 anys i natural de Tavernes de la Valldigna, arriba a Gandia, inesperadament, després de disputar la promoció d’ ascens a Tercera Divisió amb el Tavernes. Ex-futbolista format en la pedrera del València i germà de l’ ex gandià Juan Carlos Ferrando, va jugar en Primera Divisió amb l’ equip ché i amb el Sabadell. César, que entrenarà tres temporades al Gandia (1997-2000), comença una dilatada trajectòria professional com entrenador, on aconseguirà un ascens a Primera Divisió amb l’ Albacete (2002/03) i entrenarà dues temporades en la màxima categoria: Albacete (2003/04) i Atlético de Madrid (2004/05). * Poques incorporacions. Dos veterans dels vuitanta, Cuqui Vidal i Juárez es retiren del futbol i el Gandia es reforça amb altres dos futbolistes experimentats: Sancho (Manchego) i Ricardo (Poli.Ejido). El Gandia torna a tirar de la pedrera del Levante amb les incorporacions de Joel, Santi Arribas i Lucas. Un fitxatge molt encertat és el del davanter aragonés Castillo (Sabadell), mentre puja del juvenil Kiko Lacasa, un jove davanter molt prometedor. Pau Sapena torna a casa procedent del Sueca i Óscar Vidal (Onda), Chalana (Gimástica Torrelavega), Pallarés (Onda), Martínez Cea (Llíria), Manzano (Cartagena) i Gaizko (Bermeo) realitzen la pretemporada, però son descartats o no arriben a debutar en partit oficial i canvien d’ aires.
* Més kilòmetres que el bagul de la Piquer. El Gandia continúa enfrontant-se amb rivals catalans i balears, però la gran novetat de la temporada es la presència de tres equips canaris: Gáldar i Pájara Playas de Jandía (Gran Canaria) i Mensajero (La Palma). Amb la presència dels mallorquins Sóller i Mallorca B, el Gandia haurà de realitzar cinc desplaçamentes en avió a les illes (3 a Canàries i 2 a les Balears) i haurà de recòrrer milers de kilòmetres.
* Començament preocupant, però…La temporada comença amb molts dubtes: l’ equip es molt jove i l’ entrenador Ferrando, amb sols tres setmanes per preparar el campionat, no té experiència en la categoria. El Gandia pateix dues derrotes en les dues primeres jornades i tot apunta a una temporada molt complicada, però amb el pas de les jornades l’ equip blanquiblau demostrarà ser un equip molt fiable que es consolida en la zona mitjana de la taula. Ferrando aconsegueix armar un equip molt ordenat i fort defensivament, que es revela com un dels equips menys golejats del grup. El saragossà Castillo dona un gran rendiment i amb 15 gols es destapa com un dels màxims golejadors de la lliga. El Gandia aconsegueix l’ objectiu de la permanència de manera solvent a falta de tres jornades per a la fi de la lliga i finalitza en la novena posició de la taula. Sens dubte, un magnífic resultat per a un pressupost dels més baixos de la lliga.

Gavà 1-Gandia 2. Estadi La Bòvila (Gavà). D’ esquerra a dreta: Espín, Carlos Santandreu, Paco Lorente, Ignacio, Juanma i Marcos; Aguilar, Ricardo, Abel, Ausiàs i Castillo.
*** UN PARTIT PER AL RECORD ***


NOVELDA CF CF GANDIA 1 1 Jornada 17. La Magdalena (Novelda). 20 de Desembre de 1997.
LA BANQUETADA DE NOVELDA.
El record més recurrent que ens transmeteix la temporada 1997/98 va ser un desagradable incident ocorregut fòra del terreny de joc, al camp del Novelda. Al minut 44 de partit Castillo avança el Gandia al marcador. Els jugadors locals protesten una acció il·legal del Gandia i l’àrbitre Lozano Segado, que no ho té clar, consulta el seu linier Burgués Baños. Aquest confirma la legalitat del gol gandià i és llavors quan un seguidor noveldenc agafa una cadira i la llença contra el linier, impactant a la part posterior del seu cap, provocant-li una aparatosa bretxa. La brutal acció va poder ser presenciada en directe per televisió, doncs el partit es va retransmetre per Canal 9, la televisió valenciana.
L’ àrbitre suspendrà el partit i l’agressor serà detingut per la Guàrdia Civil, mentre el linier, Burgués Baños, és traslladat a un centre hospitalari d’ Alacant, on va rebre 4 punts de sutura. El Gandia es va convertir en protagonista involuntari dels informatius i aquell cap de setmana les imatges de l’agressió es van difondre per tots els noticiaris nacionals.
El Comité de Competició va sancionar el Novelda amb 6 partits de tancament del seu estadi i una multa de 500.000 pessetes, mentre l’ agresor era proposat pel Comité Nacional contra la Violència a pagar una multa de 5 milions de pessetes així com la prohibició d’ accés a recintes esportius.
Setmanes després, el 14 de Gener de 1998, el partit es reprendrà a porta tancada davant les protestes del Gandia, que reclamava la fi del partit i la victòria per 0-1. En la represa l’equip noveldenc aconseguiria empatar el partit, finalitzant amb el resultat d’1-1.FITXA DEL PARTIT.
NOVELDA: Miguel, Sergio (Gallardo), Ricky, Domingo, Parra (Barboza), Carrasco, Caturla, Chesa, Campayo, Puchol (Lozoya), i Sigüenza.
GANDIA: Espín, Ignacio Català, Aguilar, Sancho, Paco Lorente, Juanma (Kiko), Abel, Ricardo (Dani Torres), Ausiàs, Castillo i Marcos.
ÀRBITRE: Lozano Segado.
GOLS: Castillo 45′ (0-1), Domingo 48′ (1-1).
* Marcos el millor. Referent indiscutible a l’ equip blanquiblau, Marcos Estruch es consolida com un jugador molt cotitzat a la Segona B i comença a rebre ofertes d’ equips potents. Amb 3.164 minuts jugats i 30 partits complets sobre 38, és el jugador més utilitzat per Ferrando i el segón màxim golejador de l’ equip amb 7 gols, sols per darrere de Castillo. Abel Buades, per la seua banda, és el jugador revelació: amb 20 anys disputa la seua segona temporada i es consolida com un jugador molt important al mig del camp, participant en 35 partits de lliga.

Abel Buades Vendrell (Benimodo), debuta amb el Gandia en la temporada 1996/97 amb 19 anys procedent de la pedrera de l’ Albacete. En la present temporada es consolida com a titular indiscutible. Jugarà a Gandia tres temporades (1996-1999) i posteriorment desenvoluparà una llarga carrera professional. La seua millor etapa la va viure amb el Gimnàstic de Tarragona, on jugà quatre temporades, ascendint de Segona B a Primera Divisió i debutant en la màxima categoria en la temporada 2006/07. * Debut en la Copa Generalitat. El Gandia debuta en la Copa Generalitat, una nova competició que es disputa en la pretemporada en la que participen equips valencians de Primera a Tercera Divisió. Els gandians queden eliminats prematurament en 1/8 de final després de perdre 0-1, a partit únic disputat al Guillermo Olagüe, davant un Castelló que presenta molts jugadors del seu filial. La final d’ aquesta competició es disputarà el 12 d’ Agost al Guillermo Olagüe, alçant una gran expectació a la ciutat per la presència del València CF. Així, es disputarà un triangular entre València CF, Levante UD i Hércules CF, amb partits de 45 minuts. El campió serà, sorprenentment, l’ Hércules després de derrotar el Levante i empatar davant el València
* Ollero president. Finalitzat el seu mandat Ignacio Avilés decideix no presentar-se a la reelecció a la presidència del CF Gandia. Finalment, sols es presentarà una candidatura, la de Dionisio Ollero, sent proclamat aquest, nou president del club al mes d’ Abril de 1998. Ollero, com Avilés, és un empresari del sector de la construcció d’ orige manxeg que vé de realitzar un important treball presidint la UD Beniopa, a qui portarà a debutar en la Regional Preferent en la temporada 1995/96.

Sergio CASTILLO Bellido. Aragonés format en la pedrera del Zaragoza va ser una de les claus de l’ èxit de la temporada. Típic davanter de curta estatura, però habilidós i amb olfat golejador, arriba procedent del Sabadell. Amb 15 gols anotats va ser un dels màxims golejadors de la lliga. Després de dues bones temporades a Gandia (1997-99), on va ser màxim golejador de l’ equip, fitxa pel València B i, fins i tot, debuta amb el primer equip en alguns amistosos de la temporada 1999/2000. Va acabar la seua carrera com un cotitzat golejador de la Tercera Divisió. * Dura temporada del Juvenil. El Gandia, per segona temporada consecutiva, juga a la Divisió d’ Honor. Els blanquiblaus, que havien descendit la campanya anterior, ocupen, finalment, una plaça vacant i son enquadrats al grup 3, davant equips catalans i balears. El Gandia, entrenat per Miguel Palau, i amb molts jugadors de primer any, pateix una temporada difícil i finalitza en la penúltima posició de la taula després de sumar sols 2 victòries (la primera no arriba fins la jornada 19), patint, fins i tot, una duríssima golejada al camp del FC Barcelona, per 12-1. El Gandia B, per la seua banda, entrenat per Sorribes, aconseguirà una temporada més la permanència en la Regional Preferent.
ORGANIGRAMA
PRESIDENT IGNACIO AVILÉS ENTRENADOR J.CARRERAS-C.FERRANDO 2on.ENTRENADOR CHESA ESTADÍSTIQUES (Sobre 38 partits de lliga). PJ (Partits Jugats) PC (Partits Complets) G (Gols).
PORTERS PJ PC G PROCEDÈNCIA TEMPORADA ESPÍN 33 32 26 ÁGUILAS 1994-95 SAN HONORIO 7 5 8 UTIEL 1996-97 DEFENSES PJ PC G PROCEDÈNCIA TEMPORADA IGNACIO 25 17 0 JUVENIL 1992-93 SANCHO 31 26 1 MANCHEGO 1997-98 JUANMA 23 19 0 JUVENIL 1993-94 PACO LORENTE 34 29 0 PALAMÓS 1993-94 JOEL 16 12 0 LEVANTE 1997-98 PEP ALBELDA 30 25 1 LEVANTE 1996-97 AGUILAR 20 15 0 ECIJA 1996-97 MIGCAMPISTES PJ PC G PROCEDÈNCIA TEMPORADA RICARDO 32 26 0 POLI EJIDO 1997-98 PAU SAPENA 21 4 4 SUECA 1997-98 ABEL BUADES 35 25 4 ALBACETE 1996-97 AUSIÀS 28 11 1 GANDIA B 1995-96 NIZA 14 1 0 TOMELLOSO 1997-98 BECEIRO 13 5 0 TORRELAVEGA 1997-98 DAVANTERS PJ PC G PROCEDÈNCIA TEMPORADA S.ARRIBAS 10 1 1 LLIRIA 1997-98 LUCAS 14 2 0 GAVÀ 1997-98 DANI TORRES 11 0 0 – 1997-98 KIKO 21 2 0 JUVENIL 1997-98 CASTILLO 38 12 15 SABADELL 1997-98 MARCOS 36 30 7 BENISSA 1996-97 CARLOS 30 5 3 JÁVEA 1994-95 ALTES: Sancho (Manchego), Castillo (Sabadell), Ricardo (Polideportivo Ejido), Kiko (Juvenil), Lucas (Gavà), Joel i Santi Arribas (Levante), Beceiro (Gimnástica de Torrelavega), Niza (Tomelloso), Dani Torres.
BAIXES: Raúl Bravo (Real Madrid Juvenil), Juárez i Cuqui Vidal (retirats), Enguix (Dénia), Manolo (Guadix), Herrero (Eldense), Balaguer (Ontinyent), Lozoya (Novelda), Javi Sabater, Julián (Castellón), Ojeda (Eldense), Carreras (Tortosa), Chuchi Macón (Sabadell).
PRETEMPORADA
DATA PARTIT RS 05-08-97 COPA GENERALITAT 1/8 GANDIA-CASTELLÓN 0-1 07-08-97 BENIOPA-GANDIA 2-4 10-08-97 PORTUARIOS-GANDIA 1-6 19-08-97 GANDIA-SAN MARCELINO 3-2 20-08-97 TROFEU FIRA AGOST XÀTIVA OLÍMPIC-GANDIA 4-4 Campió per penals el Gandia 22-08-97 BENISSA-GANDIA 0-1 24-08-97 VALLADA-GANDIA 0-8 26-08-97 BURJASSOT-GANDIA 0-3 XXIV TROFEU CIUDAD DE GANDIA
PARTICIPANTS
CF GANDIA–CD ALCOYANO (Tercera Divisió)–OLIMPIC XÀTIVA (Tercera Divisió). Partits de 45 minuts.DATA PARTIT RS 17-08-97 GANDIA-OLÍMPIC 2-1 ALCOYANO-OLÍMPIC 2-1 GANDIA-ALCOYANO 1-0 Campió CF GANDIA
SEGONA DIVISIÓ B GRUP 3
* Tercer nivell del futbol espanyol integrat per 4 grups de 20 equips.
* Del 31 d’ Agost de 1997 al 17 de Maig de 1998.PARTICIPANTS

RESULTATS
J DATA PARTIT RS CL 1 31/08/97 Gandia-Mallorca B 1-2 12 2 07/09/97 Sabadell-Gandia 1-0 18 3 14/09/97 Gandia-Gimnàstic 2-0 10 4 21/09/97 Gavà-Gandia 1-2 10 5 28/09/97 Gandia-Pájara 1-2 14 6 05/10/97 Terrassa-Gandia 1-1 14 7 12/10/97 Gandíi-València B 2-1 11 8 18/10/97 Ontinyent-Gandia 0-1 10 9 26/10/97 Gandia-Mensajero 3-1 6 10 02/11/97 Figueres-Gandia 1-1 8 11 09/11/97 Gandia-Hospitalet 1-3 9 12 16/11/97 Espanyol B-Gandia 0-0 9 13 22/11/97 Gandia-Barcelona B 1-2 10 14 30/11/97 Castelló-Gandia 3-0 13 15 07/12/97 Gandia-Galdar 0-2 14 16 14/12/97 Gramanet-Gandia 0-0 14 17 21/12/97 Novelda-Gandia * 1-1 14 18 03/01/98 Gandia-Andorra 2-0 13 19 11/01/98 Sóller-Gandia 1-1 13 20 17/01/98 Mallorca B-Gandia 0-0 13 21 24/01/98 Gandia-Sabadell 0-0 13 22 29/01/98 Gimnàstic-Gandia 0-4 11 23 01/02/98 Gandia-Gavà 0-0 12 24 08/02/98 Pájara-Gandia 0-0 13 25 14/02/98 Gandia-Terrassa 2-1 12 26 21/02/98 València B-Gandia 1-0 12 27 28/02/98 Gandia-Ontinyent 2-1 11 28 08/03/98 Mensajero-Gandia 2-0 12 29 15/03/98 Gandia-Figueres 1-1 13 30 22/03/98 Hospitalet-Gandia 0-1 11 31 29/03/98 Gandia-Espanyol B 0-1 13 32 05/04/98 Barcelona B-Gandia 2-0 13 33 12/04/98 Gandia-Castelló 0-0 13 34 19/04/98 Gáldar-Gandia 0-1 12 35 26/04/98 Gandia-Gramenet 1-0 10 36 02/05/98 Gandia-Novelda 2-1 9 37 10/05/98 Andorra-Gandia 2-1 8 38 17/05/98 Gandia-Sóller 2-0 9 * El Novelda-Gandia va ser suspés al minut 44 de joc per agresió d’ un aficionat al linier. El partit es va rependre el 14 de Gener de 1998.
CLASSIFICACIÓ FINAL
PT J G E P GF GC 1 BARELONA B 73 38 22 7 9 70 39 2 TERRASSA 71 38 21 8 9 70 44 3 MALLORCA B 71 38 19 14 5 55 32 4 ESPANYOL B 67 38 18 13 7 61 33 5 Castelló 64 38 17 13 8 58 29 6 Gavà 55 38 13 16 9 54 38 7 Figueres 55 38 15 10 13 62 47 8 Pájara 54 38 14 12 12 41 42 9 Gandia 54 38 14 12 12 37 34 10 Gramenet 52 38 13 13 12 38 39 11 Sabadell 51 38 14 9 15 43 44 12 Hospitalet 48 38 11 15 12 36 34 13 Ontinyent 47 38 13 8 17 51 54 14 València B 47 38 12 11 15 39 41 15 Gimnàstic 46 38 11 13 14 37 43 16 MENSAJERO 46 38 12 10 16 45 63 17 GALDAR 43 38 11 10 17 34 52 18 NOVELDA 42 38 10 12 16 41 51 19 SÓLLER 37 38 9 10 19 43 68 20 ANDORRA 7 38 1 4 33 14 102 PROMOCIÓ D’ ASCENS: Barcelona B,Terrassa, Mallorca B, Espanyol B (ascens Barcelona B i Mallorca B). PROMOCIÓ DE PERMANÈNCIA: Mensajero (es salva). DESCENS: Gáldar, Novelda, Sóller i Andorra
GANDIA B
REGIONAL PREFERENT GRUP 3* De l’ 14 de Setembre de 1997 al 3 de Maig de 1998.
PARTICIPANTS
CF GANDIA B–UD CARCAIXENT–UD ALZIRA–CE POBLA LLARGA–CE ALBERIC–SILLA CF–UD BENIGÀNIM–PICASSENT CF–UD CANALS–UD TAVERNES–CD ENGUERA–CD ALCÚDIA DE CRESPINS–CD L’ALCÚDIA–UD MANUEL–CF CULLERA–ALGEMESÍ CF
Planter CF Gandia B. Dalt: Paco, Joan Andreu, Naveiro i Larios. Al mig: Iván Vidal, Sanz, Perfecto, Sorribes (Entrenador), Chamorro, Rubén Brines i Gomar. Asseguts: Rafa, Vico, Salva Puig, Mendoza, Moratal, Carlos García i Santos. RESULTATS (Incomplets)
J RS PARTIT RS J 1 – Silla-Gandia B – 16 2 – Gandia B-Canals – 17 3 – Enguera-Gandia B – 18 4 – Gandia B-Algemesí – 19 5 1-0 Alzira-Gandia B 2-0 20 6 – Gandia B-L´Alcúdia – 21 7 – Pobla Llarga-Gandia B – 22 8 – Gandia B-Manuel – 23 9 – Gandia B-L’Alcúdia Cr. – 24 10 – Gandia B-Alberic – 25 11 – Tavernes-Gandia B – 26 12 – Gandia B-Carcaixent – 27 13 – Cullera-Gandia B – 28 14 – Picassent-Gandia B – 29 15 – Gandia B-Benigànim 0-0 30 CLASSIFICACIÓ FINAL
PT J G E P GF GC 1 CARCAIXENT 64 30 19 7 4 46 23 2 ALZIRA 61 30 18 7 5 54 16 3 Pobla Ll. 58 30 17 7 6 57 29 4 Alberic 54 30 14 12 4 39 19 5 Silla 50 30 14 8 8 38 27 6 Benigànim 44 30 13 5 12 37 34 7 Picassent 44 30 12 8 10 44 41 8 Canals 40 30 10 10 10 28 30 9 Tavernes 40 30 11 7 12 32 32 10 Enguera 39 30 11 6 13 28 34 11 Alcúdia C. 37 30 10 7 13 33 29 12 Gandía B 36 30 10 6 14 27 31 13 L’Alcudia 36 30 10 6 14 29 37 14 MANUEL 29 30 8 5 17 24 48 15 CULLERA 19 30 3 10 17 21 51 16 ALGEMESÍ 11 30 2 5 23 18 74 PROMOCIÓ D’ ASCENS: Carcaixent i Alzira (ascen l’ Alzira). DESCENS: Manuel, Cullera i Algemesí.
GANDIA JUVENIL
LLIGA NACIONAL GRUP 8Del 28 de Setembre de 1997 al 3 de Maig de 1998.
PARTICIPANTS
CF GANDIA–VALÈNCIA CF–FC BARCELONA–LEVANTE UD–RCD ESPANYOL–UE PREMIÀ–VILLAREAL CF–FUNDACIÓ FERRAN MARTOREL (Esplugues de Llobregat)–UE LLEIDA–CF DAMM (Barcelona)–UDA GRAMENET–UA HORTA (Barcelona)–CF GRANOLLERS–DON BOSCO CF (València)–CE EUROPA (Barcelona)–SD LA SALLE (Palma de Mallorca).
Planter Juvenil Divisió d’ Honor. Dalt: Roberto, Xaixo, Benavent, Fede i Ballester. Al mig: Seguí, Gómez, Soldevila, Miguel Palau (Entrenador), Benito, Vila i Julián. Asseguts: Julio, Miguel, Pedro, Dani, Quesada, Santi i Cerveró. RESULTATS
J DATA PARTIT RS 1 28/09/97 Ferran M.-Gandia 3-2 2 05/10/97 Gandia-Damm 0-2 3 12/10/97 Barcelona-Gandia 12-1 4 19/10/97 Gandia-Premià 0-1 5 26/10/97 Gandia-Lleida 0-1 6 02/11/97 Gramenet-Gandia 0-0 7 09/11/97 Gandia-València 1-3 8 16/11/97 Europa-Gandia 3-2 9 23/11/97 Gandia-Horta 1-1 10 30/11/97 Villareal-Gandia 3-2 11 07/12/97 Gandia-Espanyol 1-4 12 14/12/97 Don Bosco-Gandia 1-1 13 21/12/97 Gandia-Granollers 1-1 14 04/01/98 La Salle-Gandia 2-0 15 11/01/98 Gandia-Levante 1-2 16 18/01/98 Gandia-Ferran M. 0-0 17 25/01/98 Damm-Gandia 0-0 18 01/02/98 Gandia-Barcelona 0-2 19 08/01/98 Premià-Gandia 0-2 20 15/02/98 Lleida-Gandia 3-1 21 22/02/98 Gandia-Gramenet 0-3 22 01/03/98 València-Gandia 5-1 23 08/02/98 Gandia-Europa 0-1 24 19/03/98 Horta-Gandia 2-0 25 22/03/98 Gandia-Villareal 2-5 26 29/03/98 Espanyol-Gandia 5-0 27 05/04/98 Gandia-Don Bosco 1-2 28 19/04/98 Granollers-Gandia 6-0 29 26/04/98 Gandia-La Salle 4-0 30 03/05/98 Levante-Gandia 5-0 CLASSIFICACIÓ FINAL
PT J G E P GF GC 1 VALÈNCIA 75 30 24 3 3 87 26 2 BARCELONA 66 30 21 3 6 99 36 3 LEVANTE 52 30 15 7 8 53 43 4 Espanyol 50 30 14 8 8 49 37 5 Premiá 47 30 14 5 11 49 43 6 Villarreal 47 30 13 8 9 46 42 7 Ferrán M. 47 30 12 11 7 43 41 8 Lleida 45 30 13 6 11 43 45 9 Damm 40 30 11 7 12 59 58 10 Gramenet 37 30 10 7 13 51 45 11 Horta 36 30 10 6 14 40 57 12 Granollers 35 30 9 8 13 44 51 13 DON BOSCO 35 30 9 8 13 46 55 14 EUROPA 35 30 9 8 13 43 48 15 GANDIA 11 30 2 5 23 24 82 16 LA SALLE 10 30 2 4 24 28 95 COPA DE CAMPIONS: València. COPA DEL REI: València, Barcelona i Levante. DESCENS: Don Bosco, Europa, Gandia i La Salle.
-
PRIMER GANDIA, PRIMER EL GANDIA. GOTEBORG, EL VALÈNCIA I LA TEMPORADA 2003/04.
Confese sentir enveja dels alcoians i de l’ Alcoyano. En Alcoi primer és l’ equip del seu poble i després el Barcelona, el Real Madrid, el València, el Trabzonspor de Trebisonda o qui siga, però primer l’ Alcoyano. A Gandia, malauradament, estem lluny de poder equiparar-nos als alcoians.
Fa un temps em vaig trobar, en un pàrking prop del poliesportiu, a dos minuts del Guillermo Olagüe, un mural alegòric del València CF. Un mural espectacular (felicite els autors), però que em va resultar indigest i em va provocar una forta decepció. Qué bonic haguera quedat un mural amb l’ escut del CF Gandia, amb la figura d’ Antonio Soldevila o de Domingo Pomar…estic segur que a ningú a Alcoi se li hagués acudit fer un mural d’ un altre equip prop d’ El Collao.
La visió del famós mural va provocar que afloressin velles animadversions. Sent empatia per la situació actual del València CF, víctima dels desgavells del futbol modern. I també certa simpatia pel club ché, per allò de la proximitat geogràfica i pels llaços que han unit els dos clubs, València i Gandia, al llarg de la història. Però, reconec que no he pogut evitar patir moments puntuals d’ aversió respecte el València CF.
El mural de la «discòrdia». Viure a prop de la capital, a 60 kilòmetres, a una hora en cotxe o tren, provoca que siga fàcil sentir atracció pel futbol d’ èlit, per viure els grans ambients al camp de Mestalla, les grans figures futbolístiques, els titols nacionals i internacionals…tot en detriment de l’ equip que representa el teu poble: el Gandia. Jo no sóc del València ni de cap altre equip que no siga el Club de Futbol Gandia i la meua màxima es innegociable: primer Gandia, primer el Gandia. Però este sentiment, vivint tant a prop de València, certament, no té massa coreligionaris.
El Gandia és l’equip de casa, l’ equip simpàtic que atrau cert interés quan les coses funcionen, però també molta indiferència quan no funcionen. Quantes vegades he escoltat la famosa frase? «el problema es que a Gandia no hi ha afició». Si els mateixos que afirmen això amb tanta convicció anaren al camp, plenariem el Guillermo Olagüe cada dos diumenges.
Però el Gandia mai podrà competir amb els focs d’ artifici del futbol espectacle, amb el glamour de l’ èlit, amb un València que aglutina passions per tota la provincia. «Primer Gandia, primer el Gandia»…una màxima difícil de seguir quan el més fàcil es apostar pel cavall guanyador, quan ens deixem convertir, al menys en allò futbolístic, en una ciutat satèl.lit, una ciutat dormitori sense ànima futbolística, que gira al voltant del futbol de la capital.
El 19 de Maig de 2004 el València, que havia guanyat la lliga setmanes abans, disputava la final de la Copa de la UEFA (des de la temporada 2009/10 Europa League), a Goteborg, davant l’ Olympique de Marsella. L’ ambient era d’ autèntica eufòria per tot arreu, però jo no tenia massa clar que preferira la victòria dels valencians.La situació del València victoriós contrastava amb la d’ un Gandia que militava, per tercera temporada consecutiva, i amb més pena que glòria, a la Tercera Divisió. El València, entrenat per l’ argentí Cuper, havia disputat dues finals de Champions League als anys 1999 i 2000, i amb Rafa Benítez al capdavant havia guanyat la lliga de la temporada 2001/002, i també la de la temporada 2003/04. Ayala, Carboni, Albelda, Cañizares… eren alguns dels futbolistes més destacats d’ un equip que vivia una època històrica difícilment repetible: l’ últim club que ha estat capaç de trencar el tediós monopoli Barça-Madrid (i Atlético).
A Goteborg, el València, que era el gran favorit, va fer un excel.lent partit i es va imposar per 2-0, proclamant-se campió i aconseguint el segón titol de la temporada i, a més, el primer titol internacional en 24 anys (l’ anterior va ser la Recopa de 1980 davant l’ Arsenal).

L’ equip titular del València que va guanyar la final davant l’ Olympique de Marsella. Era una nit de Primavera de 2004 i en finalitzar el partit va començar a arribar, on jo vivia, als carrers solitaris del Centre Històric de Gandia quan baixen les persianes de les botigues, un rumor incessant que començava a incrementar la seua intensitat.
Vaig decidir baixar al carrer per «escuadrinyar» i en arribar al Passeig de les Germanies la festa era total: decenes de cotxes feien sonar els seus claxons i circulaven onejant banderes valencianistes, confluint en la font de la rotonda de l’ «Institut Vell», on centenars de persones s’ havien ja reunit i celebraven el nou titol de l’ equip ché.
La eufòria inundava els carrers de Gandia i jo no podia evitar somiar eixa mateixa festa amb centenars, milers de gandians portant banderes blanquiblaves i celebrant l’ ascens a Segona Divisió o, fins i tot, per què no? a Primera Divisió. Però la realitat del Gandia i de la seua afició era una altra ben diferent…Recorde tornar a casa pensant en el dur present d’ un equip deprimit, en contrast amb els èxits d’ un equip d’ una altra ciutat que aconseguia acaparar els sentiments de tots (o quasi tots) els gandians. Una trista realitat que m’ enfrontava davant la soledat d’ un sentiment per un equip que semblava no existir.
Al dia següent, en Radio Gandia, no es parlava d’ altra cosa que no fos la victòria del València i la seua celebració. Jo, entre ofès i orgullós, vaig pendre el meu pesat telèfon mòvil amb tapa (estavem al 2004) i vaig cridar al programa de Radio Gandia «A quien corresponda» per recordar que «el València estava molt bé i era molt bonic, però que a Gandia també teniem un equip històric que haviem oblidat: el CF Gandia».
Per al Gandia la temporada 2003/2004 va ser extranya, molt extranya. Dionisio Ollero, el president blanquiblau, va confiar el càrrec d’ entrenador a un jove Rafa Aranda, amb gran currículum acadèmic, excel.lent preparador físic, però amb escàs recorregut com entrenador. L’ equip, que havia reduït el seu pressupost considerablement, va mostrar des d’ el començament poques possibilitats de lluitar per la zona capdavantera i, al contrari, es va veure molt prompte instal.lat en la zona del descens. Especialment, perquè a casa el Gandia era pràcticamente incapaç de guanyar un partit. Domingo Pomar, particular «apagafocs» del Gandia i mite blanquiblau, va entrar en escena en la segona volta, quan la cosa començava a posar-se molt negra, substituint Aranda. L’ equip va millorar tímidament i va aconseguir, no sense dificultats, eixir de la zona del descens. Però, en el moment més important del campionat, Pomar hagué d’ abandonar el càrrec durant dues setmanes per culpa d’un compromis laborable ineludible i va haver de ser substituit, durant dos partits, pel tàndem Aldo Drudi-Juanjo Juárez. Definitivament, va ser una temporada extranya, molt extranya.
CF GANDIA 2003/04. A falta de dos partits per a la fi del campionat el Gandia tenia un minim matalàs de dos punts respecte la zona del descens, que ocupava el Castelló B, el seu rival directe. El Gandia rebia l’ Eldense, vuité classificat, que ja no es jugava rés, i necessitava els tres punts imperiosament. Com deiem abans el Gandia era quasi incapaç de guanyar un partit a casa. Sols havia guanyat tres partits (que en realitat eren dos) en tota la lliga: En la jornada 2, un 3-0 al Pego, i en la jornada 28, un 2-0 al Torrellano; la tercera victòria de la temporada s’aconseguia, en la jornada 31, davant el Castelló B per 3-0 i es va produïr als despatxs, per alineació indeguda de l’ equip albinegre, en un partit que va finalitzar, en realitat, amb empat sense gols.
El ben cert es que la perspectiva que dona el pas del temps fa pensar que perdre la categoria en aquella temporada no semblava, en realitat, tan desastrós si considerem que l’ equip va acabar descendint dues temporades després, i que, a més, a partir de la temporada 2010/11 el club va patir el seu particular «via crucis» que el va portar fins les catacumbes de la Segona Regional. Però, reialment, en 2004, sols 4 anys després d’ estar a punt d’ aconseguir l’ ascens a Segona A i de jugar davant el FC Barcelona en la Copa del Rey, perdre la categoria sí podía considerar-se com una autèntica catàstrofe.
El diumenge 23 de Maig de 2004, doncs, el Gandia afrontava el partit més important de la temporada, i ho feia en un terreny de joc que simbolitzava, en certa manera, el procés de desintegració del club. La gespa natural del Guillermo Olagüe, castigada des de feia molts anys, va dir prou, i al partit davant l’ Eldense presentava un estat certament mai vist: la gespa havia desaparegut per complet i el Guillermo Olagüe s’ havia convertit en un camp de terra, en un camp de Regional, la categoria on podia caure el Gandia si no guanyava el seu partit.
El fet d’ haver patit dues derrotes consecutives als dos anteriors partits de lliga, sumat a la desastrosa estadística com a equip local, estaven lluny de convidar l’ optimisme. Però la realitat és que el Gandia va eixir al terreny de joc amb una excel.lent disposició per aconseguir una victòria matemàticament salvadora, doncs, de forma sorprenent, el Castelló B (qué important va ser aquella victòria als despatxs!) havia perdut el seu partit, el dia anterior, davant el Santa Pola. El Gandia dominava el partit i multiplicava les seues ocasions davant l’ Eldense, aconseguint avançar-se al marcador mitjançant un gol de Sergio González al minut 45. Amb el marcador en contra l’ Eldense començava a estirar les seues línies i a posar en perill l’ avantatge gandià, però al minut 67, un baló rebutjat en la frontal de l’ àrea, lluny de la porteria rival, va ser recollit pel capità Jesús Naveiro, que engaltava una canonada espectacular que superava el porter visitant. Era el 2-0 que encarrilava el partit. El Gandia, finalment, guanyava per 2-1 i aconseguia la salvació a falta d’ un partit per a la fi del campionat.
Recorde tornar a casa eufòric per la victòria del Gandia i perquè, per fi, estavem salvats. Però, a diferència del partit del València d’ uns dies abans, no hi havia ningú celebrant-ho pels carrers. Era una celebració íntima, quasi secreta.
Recordant aquells dies, sorgix la pregunta trascendental: per què sóc del Gandia? Per què preferisc mil vegades veure un avorrit i intrascendent Gandia-Vinaròs de Tercera Divisió al Guillermo Olagüe que un partit de Primera Divisió a Mestalla? Per què preferiré sempre anar al camp en una vesprada freda d’ hivern, on la humitat silenciosa i implacable del Serpis et cala fins als ossos, que veure confortablement un partit del futbol de Primera a casa per televisió.

Retall de la crònica del Gandia-Eldense. El partit de la temporada. Sóc del Gandia perquè en la meua infància, als anys 80, anava amb mon pare al Guillermo Olagüe cada 2 diumenges, i mon pare, que era home de poques paraules, em contava en el trajecte d’ anada històries «de quan la guerra», i en el de tornada, parlàvem sobre un partit que jo havia viscut amb una passió que mai he conegut per cap altre equip.
Sóc del Gandia perquè un poeta austríac, Rainer Maria Rilke, va afirmar que la vertadera pàtria de l’ home es la infància. Jo signe les paraules de Rilke i afirme, per extensió, que la meua vertadera pàtria és el CF Gandia.
Sóc del Gandia per Maso, Pomar, Sorribes i Soldevila, futbolistes que, entre els quatre, es van deixar la pell per l’ escut gandià durant prop de cinquanta temporades.
I sóc del Gandia, perquè no hi ha campionats de lliga de les millors platges, ni campionats de lliga dels millors escritptors en llengua valenciana, ni de les ciutats ducals més històriques, però sí hi ha lligues de futbol, on sempre competeix, amb millor o pitjor fortuna, l’ equip de la meua ciutat.
Sóc del Gandia perquè Gandia és la capital de la meua particular «República Imaginària de La Safor», i perquè es un bastió quasi inexpugnable de l’ esquerra.
Sóc del Gandia perquè sóc un xovinista confés (que vaig a fer-li) i perquè la meua terra verda de tarongers i de marjal, de platges de sorra fina i blanca, flanquejada per les muntanyes de La Safor i per la Mar Mediterrània, és la millor. I sóc del Gandia, definitivament, perquè, es possible que hi haja llocs al món millors per a viure. Però es improbable.
Xavi Martí-Futbol en la Ribera del Serpis.
-
1996/1997. SALVATS AMB PATIMENT.
FETS DESTACATS
* Objectiu la permanència.Cinc temporades després el Gandia torna a la Segona B. Ignacio Avilés, el president, assegura en la pretemporada que l’ objectiu es la permanència, però sense renunciar a res. La realitat és que la situació econòmica del Gandia, tot i la recuperació, no és bona. El pressupost és un dels més baixos de la lliga i la resposta de la afició, després de la eufòria de l’ ascens, tampoc és l’ esperada. El club queda molt lluny de la històrica xifra de 2400 socis de la temporada del debut a Segona B, en la temporada 1986/87.

PLANTER CF GANDIA 1996/97. D’ esquerra a dreta: Fila de dalt: Espín, Balaguer, Juárez, Paco Lorente, Carlos Santandreu, Herrero, Abel Buades i Sanhonorio. Fila d’ enmig: Peter (Fisioterapeuta), Enguix, Aguilar, Domingo Pomar (Segón Entrenador), Avilés (President), Damián Castaño (Entrenador), Ojeda i Julián. Fila de baix: Marcos, Juanma, Ignacio Català, Ausiàs, Cuqui Vidal, Lozoya, Manolo i Botella. * Tornen Julián, Aguilar i Lozoya. Damián Castaño continua, per tercera temporada consecutiva, com entrenador. Es manté un bloc important de jugadors de la passada temporada: Espín, Juárez, Ignacio Català, Paco Lorente…pràcticament tot el bloc defensiu. Després de passar pel Múrcia i Levante, torna a casa el davanter Julián, aixi com Lozoya (que va donar un gran rendiment en la temporada 1994/95), Manolo (Elx), i també Aguilar, procedent de l’ Écija de Segona A, que compleix la seua tercera etapa a Gandia. Herrero, procedent del Levante, i amb passat a Primera Divisió, és un dels reforços més destacats de la temporada. Per contra, Moret, Charli i Botella, que havien fet la pretemporada, son descartats poc abans de començar el campionat. Al mercat d’ hivern arriben Carreras, Chuchi Macón (ex Primera divisió amb el Valladolid) i Pep Albelda, cedit pel Levante. Els dos primers no aporten massa, però Albelda es convertirà en un jugador molt important en la segona volta del campionat.

Manuel HERRERO Maestre. Extrem dret natural de Villena, va ser el fitxatge més important de la temporada. Herrero va jugar en Primera Divisió durant 5 temporades amb el Murcia (1986-1989)) i el Sevilla (1989-91). Posteriorment va jugar amb el Castelló en Segona A. Internacional en categoría juvenil, arriba a Gandia procedent del Levante, amb el que va a conseguir, en la temporada 1995/96, l’ ascens a Segona A. * Pretemporada de luxe. El 31 de Juliol començava la pretemporada amb un partit d’ homenatge a Chesa, que enfrontava el Gandia i l’ Albacete (Segona A). Posteriorment, visitaven Gandia dos equips de Primera divisió: el 3 d’ agost el CD Tenerife, i el 10 d’ agost el Real Oviedo. Per últim, el 15 d’ agost, jugava a Gandia el Levante UD, un altre equip de Segona A, amb motiu del trofeu Ciutat de Gandia, aconseguint el Gandia una gran victòria per 3-0. Es tractava de motivar els aficionats gandians en aquesta nova etapa a Segona B. Però la resposta de la afició no anava a ser la esperada i l’ equip no va arribar, ni tan sols, al miler de socis.
* Airtel i el CF Gandia. Una de les curiositats de la temporada va ser la col.laboració amb la empresa de telecomunicacions Airtel. En plena època de desenvolupament de la telefonia mòvil, i per a fomentar la captació de socis, Airtel, que tenia al gandià Salvador Fort com a director del àrea de València, regalava un telèfon mòvil a tots els aficionats que retiraren el carnet de soci del CF Gandia. Els aficionats podien retirar el seu telèfon als locals de la tenda Audio Video J. Pérez, situades als carrers Major i Tossal.
* Raúl Bravo joia de la pedrera. Debutant amb el primer equip en la passada temporada, amb 15 anys recent complerts, Raúl Bravo es converteix en la gran sensació de la temporada. Portent físic, podia jugar de defensa central i de lateral esquerre. Debuta amb el primer equip en la jornada 16, participant en 21 partits de lliga i anotant 4 gols. El seu primer gol el va marcar en la jornada 20, davant el Figueres, quan tenia 15 anys i 280 dies, un gol que va passar a la història: Bravo és el jugador més jove en marcar un gol en la desapareguda Segona B. La seua gran temporada provoca l’ interés del Real Madrid i el seu traspàs per jugar amb el juvenil merengue, per 7 milions de pessetes. Bravo no serà l’ únic jugador de la pedrera en destacar: Ausiàs i Ignacio Català seran futbolistes habituals en l’ esquema de Damián Castaño.

Un Raúl Bravo adolescent posa amb el president Ignacio Avilés. El precoç jugador del Raval de Gandia debutaria amb el primer equip del Real Madrid, en Primera Divisió, en la temporada 2001/02. Es el jugador saforenc amb el millor palmarès de la història: va jugar 6 temporades amb els merengues, guanyant dos Lligues i una Champions League. A més, va ser internacional absolut en 14 ocasions i va disputar la fase final de la Eurocopa 2004 a Portugal. * Homenatge a Chesa. El 31 de Juliol es disputa un partit homenatge al llegendari davanter del Grau, Vicent Martí Chesa. El Gandia s’ enfrontarà a l’ Albacete, que vé de baixar de Primera Divisió, en un partit que va finalitzar amb victòria visitant per 0-1 (gol de Gonzalo al minut 31) i que va ser presenciat per més de 2.500 espectadors. El partit va comptar amb la presència de l’ alcaldesa de Gandia Pepa Frau. Chesa va jugar fins el minut 33, moment en què es va retirar davant la ovació general.

Una imatge de Chesa el dia del seu homenatge. Chesa va jugar 9 temporades i, amb 92 gols, està considerat el major golejador històric del Gandia en categoria nacional: Segona B, Tercera i Copa del Rey.(Fotografia «Gente del Deporte»). * Temporada difícil. El Gandia es sitúa en la zona baixa de la classificació des d’ el començament del campionat, evidenciant, en un grup amb rivals poderosos com l’ Elx, Nàstic de Tarragona (que serà campió), Castelló, Murcia, Sabadell o Terrassa, que haurà de lluitar de valent per salvar la categoria. Després d’ estar quasi tota la primera volta en zona de descens i patir importants golejades als camps del Terrassa (5-0), Espanyol B (5-0) o al Guillermo Olagüe davant el Sabadell (0-3), l’ equip reacciona en la segona volta, millorant clarament el balanç defensiu i encadenant, a partir del mes de febrer, 8 jornades sense perdre. L’ arribada a la defensa del llevantinista Albelda, cedit per l’ equip granota, va ser fonamental per aconseguir la recuperació. El descens directe queda lluny, però l’ equip haurà de lluitar amb el Mar Menor, fins la darrera jornada, per evitar el lloc cinq per la cua, que obliga a disputar la promoció de permanència. En l’ últim partit, amb dos punts d’ avantatge respecte el Mar Menor, però amb el goal average perdut, el Gandia necessita una victòria al camp de l’ Andorra (sisé, però que no es juga res) per assegurar la salvació. Finalment, la derrota del Mar Menor a Sabadell per un contundent 4-1 farà que l’empat sense gols a Andorra siga suficient. El Gandia salva la categoria i pot respirar tranquil.

Equip titular del Gandia a l’ estadi Narcis Sala, el camp del Sant Andreu. 13-10-1996. D’ esquerra a dreta: Aguilar, Julián, Juárez, Enguix, Paco Lorente, Espín; Ignacio Català, Balaguer, Ausiàs, Manolo i Lozoya.
*** UN PARTIT PER AL RECORD ***


CF GANDIA CD CASTELLÓ 3 1 Jornada 8. Guillermo Olagüe. 20 de Octubre de 1996. El Castelló, vell rival en la dècada dels 50 i 60, torna a visitar el Guillermo Olagüe en partit de Lliga per primera des de la temporada 1965/66. El partit arriba en un moment antagònic per als dos equips: el Castelló, tercer a 1 punt del líder, encadena 5 victòries consecutives, mentre el Gandia ocupa la avantpenúltima posició amb sols 1 victòria. Prompte, el Gandia sorprenia amb un gol espectacular de cap de Marcos als 17 minuts de joc, però una jugada desgraciada de Juárez provocaria, poc després, un gol en pròpia porta i l’ empat castellonenc. Marcos, heroi del partit, aconseguia, al minut 26, avançar de nou el Gandia i posar el 2-1, resultat amb el qual finalitzava la primera meitat. Als primers minuts de la represa el partit anava a complicar-se amb la expulsió del blanc-i-blau Balaguer, però el Gandia resistí els atacs albinegres, fins que Julián aconseguia, en una gran jugada personal, el tercer gol que sentenciava el partit. El Gandia donava la sorpresa i derrotava, inesperadament, un dels favorits, en una gran vesprada de futbol al Guillermo Olagüe.
FITXA DEL PARTIT.
GANDIA: Espín, Ignacio Català, Aguilar, Paco Lorente, Juárez, Manolo, Lozoya (Herrero 55′), Ausiàs (Ojeda 79), Balaguer, Julián i Marcos (Carlos Santandreu 59′).
CASTELLÓ. Sangroniz, Mendigain, Cantero, Martín (Paco López 37′), Gordillo, Barila, Galder, Masnou, Sorribes (Franch 59′), Manchado (Manu Irún 10′) i Alcañiz.
ÀRBITRE: Hernando Serrano.
GOLS: 1-0 Marcos 17′, 1-1 Juárez 24′ en pròpia porta, 2-1 Marcos 26′, 3-1 Julián 72′.
* Torna la Copa… i el Mallorca. Després de quatre temporades sense participar, el Gandia torna a disputar la Copa del Rey. El seu rival en la primera eliminatòria será el Real Mallorca, un equip de Segona Divisió A amb aspiracions d’ ascens que compta a les seues files amb diversos veterans del FC Barcelona com Víctor Muñoz (entrenador), López Rekarte o Ernesto Valverde. L’ enfrontament suposa, a més, el retorn a Gandia de l’ equip mallorquiniste, 18 temporades després. L’ anterior visita a Gandia, en efecte, data de la campanya 1978/79 i va finalitzar amb golejada del Gandia per 6-1, en una època difícil del Mallorca, marcada pels problemes econòmics. La realitat en 1996, però, era prou diferent i el Mallorca va resoldre la eliminatòria sense problemes amb una doble golejada (1-4 i 5-2).
* Els millors. Julián Sanz amb 38 partits i 3.293 minuts jugats és el jugador mes utilitzat del campionat, seguit de prop per Ignacio Català (38 partits i 3.285 minuts). Julián encapçala, igualment, el capitol de màxim golejador amb 11 gols, entre lliga i copa, seguit per Marcos Estruch, amb 9 gols. Mes lluny queden Carlos Santandreu i Raúl Bravo amb 4 gols. Aquest últim, que té tan sols 15 anys quan debuta en Segona B, es converteix en el jugador revelació de la temporada.

Jose Vicente ALBELDA Aliqués arriba a Gandia en la segona volta del campionat, cedit pel Levante de Segona Divisió A, on es va formar com a futbolista. Pep Albelda es va convertir en un jugador molt important en la defensa blanquiblava, ajudant en la recuperacio d’ un equip que va ser el segón equip més golejat en la primera volta. Albelda jugarà 5 temporades consecutives amb el Gandia en Segona B (1996-2001), aconseguint el titol de campió de la temporada 1999/00. Posteriorment, va jugar dues temporades més en Tercera Divisió (2002-2004), després de jugar una temporada amb el Cartagonova (2001/02). Està considerat com un dels millors defenses centrals en vestir la samarreta de l’ equip blanquiblau. * Temporada històrica del Juvenil. L’ equip juvenil del Gandia torna a jugar, per primera vegada en 18 anys, en la màxima categoria del futbol espanyol, davant equips com el Real Madrid, At.Madrid, Rayo Vallecano o Real Murcia. Paco Orquin continúa dirigint una excelent generació de joves futbolistes, molts dels quals arribaran al primer equip com Salva Gomar, Iván Vidal, Naveiro, Rubén Brines, Kiko Lacasa o Chamorro. En un grup tan complicat, el Gandia es sitúa en la zona baixa de la taula des d’ el començament del campionat, però, després d’ un final de temporada molt positiu, i malgrat perdre l’ últim partit a casa davant el Dolorense, l’ equip aconsegueix la permanència gràcies al goal-average guanyat davant el Cartagena.

Juvenil 1996/97. D’ esquerra a dreta: Larios, Naveiro, Chamorro, Ricardo, Iván Vidal, Juanjo;
Nieto, Vico, Joan Puig, Jonatan i Rafa Sansaloni.* Es salva el filial. El Gandia B, entrenat per Gabriel Carrión, aconseguirà, no sense dificultats, la permanència en la Regional Preferent, superant per 1 punt l’ Aspense, que acabarà jugant la promoció de permanència. El partit clau de la temporada es disputarà en la penúltima jornada de lliga, justament al camp de l’ Aspense, on el Gandia B aconseguirà un empat sense gols que será decisió per aconseguir l’ objectiu.
ORGANIGRAMA
PRESIDENT IGNACIO AVILÉS ENTRENADOR DAMIÁN CASTAÑO 2on.ENTRENADOR DOMINGO POMAR ESTADÍSTIQUES (Sobre 40 partits: 38 de lliga i 2 de Copa del Rey). PJ (Partits Jugats) PC (Partits Complets) G (Gols).
PORTERS PJ PC G PROCEDÈNCIA TEMPORADA ESPÍN 34 31 45 ÁGUILAS 1994-95 SANHONORIO 7 6 10 UTIEL 1996-97 DEFENSES PJ PC G PROCEDÈNCIA TEMPORADA IGNACIO 38 33 2 JUVENIL 1992-93 RAÚL BRAVO 21 6 4 CADET 1995-96 JUANMA 2 0 0 JUVENIL 1993-94 PACO LORENTE 32 28 1 PALAMÓS 1993-94 ENGUIX 30 14 0 ANDORRA 1994-95 JUÁREZ 32 29 0 VILLAREAL 1994-95 CUQUI VIDAL 12 5 0 VALDEPEÑAS 1993-94 MANOLO 37 31 0 ELX 1996-97 PEP ALBELDA 16 12 0 LEVANTE 1996-97 AGUILAR 21 3 0 ECIJA 1996-97 MIGCAMPISTES PJ PC G PROCEDÈNCIA TEMPORADA HERRERO 29 27 0 LEVANTE 1996-97 ABEL BUADES 26 4 2 ALBACETE 1996-97 AUSIÀS 24 5 2 GANDIA B 1995-96 BALAGUER 14 7 1 CASTELLÓ 1995-96 LOZOYA 25 9 0 BENIDORM 1996-97 JAVI SABATER 5 0 1 JUVENIL 1996-97 DAVANTERS PJ PC G PROCEDÈNCIA TEMPORADA JULIÁN 36 30 11 LEVANTE 1996-97 MARCOS 31 22 9 BENISSA 1996-97 OJEDA 12 2 0 UTIEL 1996-97 CARRERAS 10 0 0 BERMEO 1996-97 MACÓN 11 1 0 NUMANCIA 1996-97 CARLOS 29 7 4 JÁVEA 1994-95 ALTES: Sanhonorio (Utiel), Manolo ((Elx), Herrero (Levante), Julián (Levante), Lozoya (Benidorm), Albelda (Levante), Aguilar (Écija), Abel Buades (Albacete), Javi Sabater (Juvenil), Ojeda (Utiel), Carreras (Bermeo), Chuchi Macón (Numancia).
BAIXES: Guillermo, Ximo Mora (Oliva), César Melo (retirat), Paquito, Pau Sapena (Sueca), Jesús, Chova, Ginés (Manlleu), Rafa Santandreu (Pego), David Muñoz, Juan Carlos, Moret, Juanmi, Rufete.
PRETEMPORADA
DATA PARTIT RS 31-07-96 GANDIA-ALBACETE 0-1 03-08-96 GANDIA-TENERIFE 0-2 06-08-96 GANDIA-ALCOYANO 2-1 09-08-96 BENIOPA-GANDIA 1-2 10-08-96 GANDIA-OVIEDO 0-1 17-08-96 Triangular L’Alcúdia* DÉNIA-GANDIA 1-2 L’ ALCÚDIA-GANDIA 2-0 21-08-96 UTIEL-GANDIA 4-1 24-08-96 Triangular* PORTMANY-GANDIA 2-2 BURJASSOT-GANDIA 4-4 Campió per penals el Gandia 27-08-96 PORTUARIOS-GANDIA 2-4 * partits de 45 minuts.
ALINEACIONS
CF GANDIA 0-CD TENERIFE 2.
GANDIA: Espín, Botella, Paco Lorente, Juárez, Manolo; Balaguer, Ojeda, Ausiàs, Carlos; Marcos i Abel. També jugaren Ignacio, Sanhonorio, Aguilar, Enguix, Vidal, Moret, Julián i Raúl Bravo.
TENERIFE: Andersson, Llorente, Alexis, Mata, César Gomez; Vivar, Chano, Conte, Felipe; Pinilla i Neuville. També jugaren Robaina, Vidmar, Rojas, Ballesteros i Juanele.
GOLS: 0-1 Conte 28′, 0-2 Vidmar 89′.
ÀRBITRE: Carlos Codoñer.CF GANDIA 0-REAL OVIEDO 1.
GANDIA: Espín, Ignacio, Paco Lorente, Juárez, Manolo, Balaguer, Ausiàs, Abel Buades, Marcos, Aguilar i Julián. També jugaren Sanhonorio, Carlos Santandreu, Botella i Ojeda.
OVIEDO: Rafa, Berto, Stoljkowski, César, Manel, Onopko, Paulo Bento, Toni Velamazán, Losada, Ivan Ania i Oliva. També jugaren Suárez, Iván Iglesias, Maqueda, Gay, Dubovsky i Christenssen.
GOL: Maqueda 70′.XXIII TROFEU CIUDAD DE GANDIA
PARTICIPANTS
CF GANDIA–LEVANTE UD (Segona A)DATA PARTIT RS 15-08-96 GANDIA-LEVANTE 3-0 CAMPIÓ CF GANDIA
SEGONA DIVISIÓ B GRUP 3
* Tercer nivell del futbol espanyol integrat per 4 grups de 20 equips.
* De l’ 1 de Setembre de 1996 al 18 de Maig de 1997.PARTICIPANTS

RESULTATS
J DATA PARTIT RS CL 1 01/09/96 Figueres-Gandia 4-1 19 2 08/09/96 Gandia-Hospitalet 2-1 12 3 14/09/96 Murcia-Gandia 0-0 13 4 22/09/96 Gandia-València B 0-2 17 5 29/09/96 Terrassa-Gandia 5-0 18 6 06/10/96 Gandia-Sabadell 0-3 18 7 13/10/96 Sant Andreu-Gandia 0-0 17 8 20/10/96 Gandia-Castellón 3-1 17 9 27/10/96 Gimnàstic-Gandia 1-0 17 10 03/11/96 Gandia-Gavà 2-1 16 11 10/11/96 Elx-Gandia 1-0 17 12 17/11/96 Gandia-Mar Menor 1-1 17 13 24/11/96 Llíria-Gandia 0-0 18 14 01/12/96 Gandia-Manlleu 3-1 17 15 08/12/96 Espanyol B-Gandia 5-0 18 16 15/12/96 Gandia-Benidorm 2-0 16 17 22/12/96 Yeclano-Gandia 4-2 18 18 05/01/97 Gramenet-Gandia 3-1 18 19 12/01/97 Gandia-Andorra 2-2 18 20 19/01/97 Gandia-Figueres 2-0 17 21 22/01/97 Hospitalet-Gandia 2-1 18 22 26/01/97 Gandia-Murcia 0-1 18 23 02/02/97 Valencia B-Gandia 1-1 17 24 09/02/97 Gandia-Terrassa 1-1 17 25 16/02/97 Sabadell-Gandia 0-2 16 26 23/02/97 Gandia-Sant Andreu 2-1 15 27 01/03/97 Castellón-Gandia 0-2 14 28 09/03/97 Gandia-Gimnàstic 0-0 14 29 16/03/97 Gavà-Gandia 1-1 15 30 22/03/97 Gandia-Elx 1-0 14 31 29/03/97 Mar Menor-Gandia 2-1 15 32 05/04/97 Gandia-Lliria 1-0 13 33 13/04/97 Manlleu-Gandia 0-0 13 34 20/04/97 Gandia-Espanyol B 0-1 14 35 27/04/97 Benidorm-Gandia 2-1 14 36 04/05/97 Gandia-Yeclano 0-0 14 37 11/05/97 Gandia-Gramenet 2-2 15 38 18/05/97 Andorra-Gandia 0-0 15 CLASSIFICACIÓ FINAL
PT J G E P GF GC 1 GIMNÀSTIC 75 38 21 12 5 52 27 2 ELX 69 38 20 9 9 54 38 3 GRAMENET 66 38 18 12 8 40 31 4 FIGUERES 63 38 18 9 11 57 35 5 Terrassa 63 38 17 12 9 59 41 6 Andorra 58 38 15 13 10 42 33 7 Hospitalet 58 38 16 10 12 56 41 8 Espanyol B 57 38 15 12 11 52 34 9 Castelló 54 38 16 6 16 45 41 10 Yeclano 54 38 13 15 10 39 32 11 Sabadell 53 38 14 11 13 56 55 12 Gavaà 52 38 14 10 14 54 54 13 Murcia 51 38 14 9 15 42 37 14 València B 48 38 13 9 16 46 48 15 Gandia 46 38 11 13 14 37 49 16 MAR MENOR 43 38 9 16 13 40 53 17 MANLLEU 39 38 11 6 21 40 57 18 BENIDORM 36 38 8 12 18 30 53 19 SANT ANDREU 33 38 7 12 19 30 43 20 LLIRIA 14 38 2 8 28 18 87 PROMOCIÓ D’ ASCENS: Gimnàstic de Tarragona, Elx, Gramenet i Figueres. (ascen l’ Elx). PROMOCIÓ DE PERMANÈNCIA: Mar Menor (es salva). DESCENS: Manlleu, Benidorm, Sant Andreu i Lliria.
COPA DEL REY
RONDA DATA PARTIT RS 1 05/09/96 CF Gandia-R.MALLORCA 1-4 19/09/96 R.MALLORCA-CF Gandia 5-2 ALINEACIONS
GANDIA 1-MALLORCA 4. Guillermo Olagüe.
GANDIA: Espín, Ignacio Català, Cuqui Vidal, Enguix, Juárez, Paco Lorente, Lozoya, Balaguer, Ojeda, Marcos i Julián.
GOLS: Stojiljkovic 2′ (0-1), López Rekarte 4′, pròpia porta (1-1), Galca 21′ (1-2), Copado 54′ (1-3), Stojiljkovic 80′ (1-4).MALLORCA 5-GANDIA 2, Lluis Sitjar (Palma de Mallorca).
GANDIA: San Honorio, Enguix, Paco Lorente, Juárez (Ignacio Català 59′), Cuqui VIdal, Manolo, Abel Buades, Ausiàs (Julián 67′), Lozoya, Ojeda i Marcos (Juanma 70′).
GOLS: Santaella 24′ (0-1), Paco Lorente 27′(1-1), Ojeda 46′ (1-2), Luis Gil 53′ (2-2), Luis Gil 72′ (3-2), Dani Marín 73′ (4-2), Valverde 78′ (5-2).
GANDIA B
REGIONAL PREFERENT GRUP SUD* De l’ 1 de Setembre de 1996 al 18 de Maig de 1997.
PARTICIPANTS
CF GANDIA B–FC TORREVIEJA–SANTA POLA CF–ELX CF B–CD DÉNIA–CALPE CF-CD VILLENA–VILLAJOYOSA CF–UD PETRELENSE (Petrer)–UD CANALS–UD BENIGÀNIM–CD JÁVEA–UD BENISSA–UD ALTEA–UD OLIVA–CD ENGUERA–UD ASPENSE–CD ALCÚDIA DE CRESPINS–CF ALFÀS DEL PI–CD TEULADA.PLANTER
Entrenador: Gabriel Carrión. Porter: Fede García. Defenses: Salva Moratal, Salva Puig, Villacañas, Sanz, Gregori, Burgui, Alberto García i Iván. Migcampistes: Javi Sabater, Perfecto, Carlos García, Fernando Gea, Santos, Mendoza i Méndez. Davanters: Arlandis, Carrillo, Ferri i Tano.

Gandia B 1996/1997. RESULTATS
J RS PARTIT RS J 1 0-0 Gandia B-Jávea 0-1 20 2 3-1 Teulada-Gandia B 4-0 21 3 1-2 Benissa-Gandia B 2-0 22 4 4-1 Santa Pola-Gandia B 2-1 23 5 0-0 Gandia B-Elx B 0-6 24 6 1-4 Benigànim-Gandia B 1-0 25 7 2-1 Gandia B-Villena 0-1 26 8 0-0 Villajoyosa-Gandia B 0-0 27 9 2-2 Gandia B-Altea 0-4 28 10 4-0 Torrevieja-Gandia B 0-2 29 11 0-3 Gandia B-Oliva 0-1 30 12 1-0 Enguera-Gandia B 1-3 31 13 2-0 Gandia B-L’Alcúdia 2-1 32 14 4-1 Canals-Gandia B 0-2 33 15 0-2 Gandia B-Dénia 1-2 34 16 1-2 Alfàs del Pí-Gandia B 0-3 35 17 1-2 Gandia B-Petrelense 0-2 36 18 1-1 Gandia B-Aspense 0-0 37 19 3-2 Calpe-Gandia B 1-1 38 CLASSIFICACIÓ FINAL
PT J G E P GF GC 1 TORREVIEJA 79 38 23 10 5 71 23 2 SANTA POLA 77 38 23 8 7 78 40 3 ELX B 74 38 21 11 6 68 32 4 Dénia 67 38 19 10 9 47 24 5 Calpe 66 38 19 9 10 54 35 6 Villena 64 38 18 10 10 57 38 7 Villajoyosa 62 38 17 11 10 37 26 8 Petrelense 60 38 16 12 10 52 37 9 Canals 57 38 17 6 15 47 47 10 Benigànim 53 38 16 5 17 48 58 11 Jávea 49 38 12 13 13 33 41 12 Benissa 46 38 10 16 12 32 34 13 Altea 43 38 11 10 17 50 54 14 Oliva 39 38 10 9 19 31 43 15 Enguera 39 38 10 9 19 28 53 16 Gandía B 38 38 10 8 20 36 62 17 ASPENSE 37 38 9 10 19 42 59 18 L’ALCÚDIA 35 38 9 8 21 36 65 19 ALFÀS 32 38 8 8 22 35 61 20 TEULADA 28 38 7 7 24 27 77 PROMOCIÓ D’ ASCENS: Torrevieja, Santa Pola i Elx B (els 3 equips pugen a Tercera). PROMOCIÓ DE PERMANÈNCIA: Aspense (es salva). DESCENS: L’Alcúdia, Alfàs del pi i Teulada.
GANDIA JUVENIL
LLIGA NACIONAL GRUP 8De l’ 1 de Setembre de 1996 al 20 d’ Abril de 1997.
PARTICIPANTS
CF GANDIA–REAL MADRID CF–CLUB ATLÉTICO DE MADRID–REAL MURCIA CF–GETAFE CF–AD RAYO VALLECANO–CD CARABANCHEL (Madrid)–CD LEGANÉS–ALBACETE BALOMPIÉ–CD DOLORENSE–KELME CF (Elx)–HÉRCULES CF–CARTAGENA FC–CD PUERTA BONITA (Madrid)–UD SAN SEBASTIAN DE LOS REYES–CD L’ALCÚDIA.PLANTER
Entrenador: Paco Orquín. Porters: Gomar, Iván Vidal, Xaixo. Defenses: Juanjo, Chamorro, Sansaloni, Joan, Larios, Herrera i Ricardo. Migcampistes: Nieto, Naveiro, Rubén Brines, Varó, Jonathan, Vidal i Alandete. Davanters: Kiko Lacasa, Vico, Gadea i Futre.
RESULTATS
J DATA PARTIT RS 1 01/09/1996 Gandia-L’ Alcúdia 1-1 2 08/09/1996 At.Madrid-Gandia 5-1 3 15/09/1996 Gandia-Puerta Bonita 0-0 4 22/09/1996 Real Madrid-Gandia 3-1 5 29/09/1996 Gandia-Getafe 0-7 6 06/10/1996 Rayo Vallecano-Gandia 4-0 7 13/10/1996 San Sebastán-Gandia 3-5 8 20/10/1996 Gandia-Cartagena 4-2 9 27/10/1996 Leganés-Gandia 1-2 10 03/11/1996 Gandia-Carabanchel 0-0 11 10/11/1996 Murcia-Gandia 0-2 12 24/11/1996 Gandia-Albacete 0-1 13 01/12/1996 Hércules-Gandia 4-2 14 08/12/1996 Gandia-Kelme 4-1 15 15/12/1996 Dolorense-Gandia 2-2 16 22/12/1996 L’ Alcúdia-Gandia 0-2 17 12/01/1997 Gandia-At.Madrid 0-3 18 19/01/1997 Puerta Bonita-Gandia 2-1 19 26/01/1997 Gandia-Real Madrid 1-3 20 02/02/1997 Getafe-Gandia 3-1 21 09/02/1997 Gandia-Rayo Vallecano 1-1 22 16/02/1997 Gandia-San Sebastian 2-4 23 23/02/1997 Cartagena-Gandia 1-1 24 02/03/1997 Gandia-Leganés 2-1 25 09/03/1997 Carabanchel-Gandia 0-1 26 16/03/1997 Gandia-Murcia 2-2 27 23/03/1997 Albacete-Gandia 4-0 28 06/04/1997 Gandia-Hércules 2-2 29 13/04/1997 Kelme-Gandia 1-4 30 20/04/1997 Gandia-Dolorense 1-2 CLASSIFICACIÓ FINAL
PT J G E P GF GC 1 REAL MADRID 73 30 23 4 3 102 25 2 AT.MADRID 52 30 14 10 6 59 32 3 MURCIA 51 29 14 9 6 62 39 4 Getafe 51 30 15 6 9 46 28 5 R.Vallecano 45 30 13 6 11 52 36 6 Carabanchel 45 30 12 9 9 33 26 7 Leganés 45 30 12 9 9 40 35 8 Albacete 40 30 12 4 14 45 42 9 Dolorense 38 30 10 8 12 34 54 10 Kelme 36 30 9 9 12 37 49 11 Hércules 35 30 8 11 11 34 39 12 GANDIA 35 30 9 8 13 45 63 13 CARTAGENA 35 30 8 11 11 42 49 14 PTA.BONITA 33 30 9 6 15 37 62 15 S.SEBASTIÁN 24 29 7 3 19 39 79 16 L’ALCÚDIA 20 30 5 5 20 27 76 COPA DE CAMPIONS: Real Madrid. COPA DEL REI: Real Madrid, At.Madrid i Murcia. DESCENS: Cartagena, Puerta Bonita, San Sebastian i L’Alcúdia.
-
AVILÉS. L’ ESCUT AL COR (27).
» Un dels futbolistes més prometedors del gran juvenil dels anys setanta i llegenda del Gandia dels vuitanta, de l’ equip inoblidable que va aconseguir l’ ascens en 1986 davant el Maspalomas. Pedro Avilés va portar durant una dècada l’ escut coronat pel Castell de Bayrén i està considerat com un dels laterals esquerres amb més talent de la història del CF Gandia «.

Pedro Ignacio Avilés Ortiz va nàixer a Gandia el 15 d’ Octubre de 1959. Va ser integrant destacat de l ‘ equip Infantil de l ‘ Escuelas Pías de Gandia, que presidia son pare, Ignacio Avilés, futur president del CF Gandia. Jugà amb el València CF Juvenil i posteriorment amb el potent juvenil del Gandia, que s’ havia format després de la fusió de l’ Escuelas Pias i el CF Gandia i que va debutar en la màxima categoria juvenil del futbol espanyol en la temporada 1977/78. En la campanya 1978/79 debuta amb el primer equip, amb un dels millors Gandia de la història (Errandonea, Palonés, Ramón, Lleida, Calero…) que va estar a punt d’ aconseguir l’ ascens a Segona B. Va ser un 15 d’ Octubre de 1978 en un partit davant el Mallorca. Després de complir amb el servei militar a Córdoba, Avilés es consolida a principis dels vuitanta amb el primer equip, amb un Gandia habitual de les primeres posicions, però que es queda sempre a les portes d’ aconseguir la classificació per a jugar la promoció d’ ascens a Segona B. La temporada 1983/84 va ser especialment recordada per l’ enfrontament en Copa del Rey davant el València CF. Una eliminatòria que es va resoldre al Luis Casanova, en la pròrroga i amb un penal inexistent, i en la qual Avilés va ser un dels futbolistes destacats. Per fi, en la temporada 1985/86 el Gandia, presidit per son pare, Ignacio Avilés, el millor president de la història del club (amb permis de Guillermo Olagüe) aconseguia el somiat ascens a Segona B després de ser subcampió de Lliga i eliminar en la promoció el Langreo i el Maspalomas. Avilés va participar al partit decisiu davant el Maspalomas, entrant en la segona meitat substituint Carlos Santandreu. En la temporada 1986/87 el Gandia debuta en una potentíssima Segona B de sols 22 equips i Avilés es converteix en un jugador fonamental en la segona volta del campionat, exhibint la seua calitat en alguns partits inoblidables, com el 3-0 al Guillermo Olagüe davant el potent Granada CF, un partit increïble del Gandia on els blanquiblaus passaren per sobre d’ un gran rival.
ALBUM FOTOGRÀFIC

Temporada 1977/78, una temporada històrica. Avilés va ser un dels integrants del Gandia juvenil que debuta en la Lliga Nacional, la màxima categoria juvenil del futbol espanyol. 
Imatge del filial del Gandia que militava a la Primera Regional. Va ser el pas previ al debut amb el primer equip. Temporada 1978/79. 
Retall de la crònica d’ un Gandia-Real Mallorca del 15 d’ Octubre de 1978. Avilés compleix el seu dinou aniversari i debuta en Tercera Divisió amb el primer equip del Gandia substituint el mític Sorribes. Un debut immillorable, doncs el Gandia goleja espectacularment l’equip mallorquí amb un contundent 6-1 (retall Diari Baleares). 
Temporada 1983/84. El Gandia va ser cinqué en Tercera Divisió, però la temporada va ser especialment recordada per la espectacular eliminatòria de Copa davant el València: victòria al Guillermo Olagüe del Gandia (2-1) i remuntada del València (4-0), després d’ una pròrroga. Avilés va jugar els dos partits complets. 
2 de Març de 1986. Temporada de l’ ascens a Segona B. Avilés perseguit per un jugador del Mestalla, en un clàssic de la Tercera Divisió de la època entre el filial valencianista i el Gandia que finalitzà amb empat a dos gols a l’ estadi Luis Casanova. 
Equip del Gandia, un 5 d’ Abril de 1987, Guillermo Olagüe. Gandia 3-Granada 0. El Gandia supera clarament el segón classificat de la Lliga i Avilés realitza un partit espectacular que provoca l’ interés de l’ equip granadí (que aconseguirà l’ ascens a Segona A) i que tractarà d’ incorporar-lo a les seues files en la següent temporada. Avilés, finalment, es quedarà a Gandia, on penjarà les botes en la temporada 1987/88. 
Pretemporada 1987/88. Darrera temporada amb el Gandia. Prèvia del partit amistós Gandia-Hércules. Avilés posa a la dreta de la imatge en companyia d’ Alberto, Juan Carlos Ferrando (amb la samarreta de l’ Hércules) i Carlos Santandreu. Els quatre van ser integrants de l’ equip que aconseguí l’ històric ascens de la temporada 1985/86 davant el Maspalomas.
-
AUSIÀS. L’ ESCUT AL COR (26).
» Extrem dret dotat d’ una excel.lent tècnica, Ausiàs Solanes es va convertir en la revelació de la temporada 1995/96, aconseguint el segón ascens a Segona B de la història del CF Gandia. Va jugar durant cinc temporades consecutives a la categoria de bronze amb l’ equip blanquiblau, va ser campió de lliga en la inoblidable campanya 1999/2000 i va ser capità de l’ equip.»

Vicente Ausiàs Solanes Morant va nàixer a Beniarjó el 22 de Setembre de 1975. La temporada 1995/96 comença a les files del filial, el Gandia B, que juga a la Regional Preferent, però eixa temporada dona el salt al primer equip i es converteix en la gran revelació del campionat. En efecte, les seues cavalcades per la banda dreta del Guillermo Olagüe delecten els aficionats blanquiblaus i Ausiàs es converteix en un jugador fonamental per a Damián Castaño. El Gandia aconseguirà l’ ascens a Segona B després de proclamar-se campió a la promoció davant l’ Europa, Águilas i Sóller. Titular en 5 dels 6 partits de la lligueta, Ausiàs va ser considerat com un dels millors jugadors de la temporada rebent, a més, el guardó de Jugador Revelació lliurat per Radio Gandia. En la temporada 1996/97 debutarà a la Segona B, sent un dels jugadors més utilitzats per Damián i disputant la primera de les seues 5 temporades consecutives a la categoria de bronze. Sens dubte, la millor temporada d’ Ausiàs al Gandia va ser la campanya 1999/2000, on, a les ordres de César Ferrando, el Gandia es proclamarà campió de Lliga i lluitarà fins la darrera jornada de la promoció per aconseguir l’ ascens a Segona A. En companyia d’ Espín, Carpio, Albelda, Frigola, David Bauzà, Julián o Marcos, Ausiàs serà un dels jugadors fonamentals en una temporada per a emmarcar, participant en 40 dels 44 partits del campionat (Lliga regular i Promoció). La gran decepció, però, arribarà en la següent temporada, amb l’ inesperat descens de categoria. En eixa campanya (2000/01) es disputà l’ històric partit de Copa del Rey davant el FC Barcelona, on Ausiàs participarà entrant al terreny de joc, al minut 75, en substitució d’ Albelda. El Gandia torna a Tercera Divisió en la temporada 2001/02, una temporada on, després de 7 temporades, Ausiàs (capità de l’ equip) jugarà per última vegada amb la samarreta blanquiblava. En la temporada 2002/03 fitxa pel veí UD Oliva en Regional Preferent, aconseguint l’ ascens de categoria i tornant a Tercera Divisió defensant les files de l’ equip blavet en la temporada 2003/04..

Ausiàs, habitual en les formacions d’ un Gandia que jugarà 5 temporades consecutives a Segona B (1996-2001), posa en un partit disputat a Gavà corresponent a la temporada 1997/98. ESTADISTIQUES CF GANDIA
TEMPORADA COMPETICIÓ CLS JUGATS GOLS 1995-96 TERCERA 3er – – PROMOCIÓ 1er 6 0 1996-97 SEGONA B 15é 24 2 COPA 1r 1 0 1997-98 SEGONA B 9é 28 1 1998-99 SEGONA B 11é 14 0 1999-00 SEGONA B 1er 34 0 PROMOCIÓ 4rt 6 0 2000-01 SEGONA B 19é 35 2 COPA 2r 2 0 2001-02 TERCERA 12é – – 
Ausiàs, al mig de la imatge, en plena celebració de l’ ascens, al costat de Damián Castaño. L’ entrenador gandià va ser molt important en la seua trajectòria futbolística. El 29 de Juny de 1996 el Gandia derrotava l’ Europa de Barcelona per 1-0 i aconseguia l’ ascens a Segona B.
-
IGNACIO CATALÀ. L’ ESCUT AL COR (25).
«Ignacio Català és un dels referents del CF Gandia de la dècada dels 90. Considerat com un dels millors laterals drets de la història del club, es també un dels jugadors amb més temporades disputades, al nivell dels mites Soldevila, Maso o Pomar. Va defensar la samarreta blanquiblava durant 12 temporades, vivint moments difícils, com la temporada 1993/94, amb un Gandia que va estar a la vora de la desaparició, però també grans moments, com l’ ascens a Segona B de la temporada 1995/96, sent posteriorment un clàssic d’ un Gandia habitual de la categoria de bronze«.

TRAJECTÒRIA
CF Gandia Juvenil (1991/92)
CF Gandia (1992-2003)
Pego CF (2003-2005)
Jávea CF (2005/2006)
CF Gandia (2006/07)
Ignacio Català, producte de la pedrera, posa amb l’ equip juvenil que va aconseguir, a Borriana, l’ ascens a la Lliga Nacional de la temporada 1991-92.
Ignacio Català Pérez va nàixer el 28 de Novembre de 1973 a Gandia. Va jugar al club des de la categoria de benjamins i va ser integrant del Gandia Juvenil que va aconseguir l’ ascens a Lliga Nacional de la temporada 1991/92. Debuta amb el primer equip blanquiblau en la temporada 1992/93, en Tercera Divisió. En la campanya 1993/94, amb la presidència d’ Alberto Pina, i malgrat tindre sols 20 anys, va ser capità d’ un equip molt jove integrat per una majoria de jugadors de la pedrera, en un etapa marcada per la greu situació econòmica i institucional del club. Després d’ aconseguir la permanència «in extremis» en aquella temporada, Ignacio Català es consolida com lateral dret indiscutible amb un gran equip que, dirigit per Damián Castaño, i amb la presidència d’ Ignacio Avilés, va ser campió de Lliga de Tercera en la temporada 1994/95 i va ascendir, finalment, a Segona B en la campanya 1995/96. En la temporada 1996/97 Ignacio debuta en la categoria de bronze del futbol espanyol i continúa sent fixe per a Damián Castaño, participant en 36 partits de 38 de Lliga i sent el segón jugador amb més minuts jugats del planter. Amb l’ arribada com entrenador de César Ferrando, el nostre protagonista gaudirà de menys minuts en les següents temporades, però continuara sent un jugador important. En la temporada 1999/2000, malauradament, una greu lesió l’ apartarà dels terrenys de joc i no podrà jugar un sol minut en una temporada espectacular, on el Gandia es proclamarà brillant campió del grup 3 de Segona B, disputant la promoció d’ ascens a Segona Divisió A. Després d’ un any en blanc recupera la titularitat amb Félix Arnaiz Lucas, però no podrà evitar el descens a Tercera Divisió, en una campanya (2000/01) molt decepcionant de tot l’ equip. Ignacio regresa amb el Gandia a Tercera (2001/02), novament a les ordres del seu mentor, Damián Castaño, però el Gandia, en una etapa de transició, realitza una temporada discreta. En la temporada 2003/04, després d’ onze campanyes consecutives amb el Gandia, Ignacio Català canvia d’ aires per jugar amb el veí Pego CF, un clàssic de la Tercera Divisió, dirigit per l’ ex-entrenador gandià Franco Borràs i on es troben molts ex-companys blanquiblaus com Óscar Vidal, Chamorro, Edu Arnau, Carlos García o Rubén Brines. Amb el Pego, Ignacio jugarà dues temporades, tornant, després d’ una temporada al CD Jávea, a un Gandia que vé de patir un traumàtic descens a Regional Preferent. Serà la seua darrera temporada (2006/07) en actiu, començant posteriorment una nova etapa com a segón entrenador del Gandia i aconseguint, a les ordres de Toni Seligrat, un ascens a Regional Preferent en la temporada 2007/08, i posteriorment l’ ascens a Segona B de la temporada 2009/10 en una inoblidable eliminatòria davant La Roda. L’ any 2004 va rebre la insignia d’ or del club en reconeiximent a la seua trajectòria com a jugador blanc-i-blau.

Temporada 2006/07. Després de jugar al Pego i al Jávea, Ignacio torna al Gandia, en Regional Preferent. Serà la seua darrera temporada. (Foto Les Penyes). ESTADÍSTIQUES. LES 12 TEMPORADES AL CF GANDIA.
TEMPORADA COMPETICIÓ CLS JUGATS GOLS 1992-93 TERCERA 7é – – COPA 1r 0 0 1993-94 TERCERA 17é – – 1994-95 TERCERA 1er – – PROMOCIÓ 2on 6 0 1995-96 TERCERA 3er – – PROMOCIÓ 1er 6 0 1996-97 SEGUNDA B 15é 36 2 COPA 1r 2 0 1997-98 SEGUNDA B 9é 25 0 1998-99 SEGUNDA B 11é 23 0 1999-00 SEGUNDA B 1er 0 0 2000-01 SEGUNDA B 19é 33 2 COPA 2r 2 0 2001-02 TERCERA 12é – – 2002-03 TERCERA 10é – – 2006-07 PREFERENT 4rt – – -
PEPE ARNAU. L’ ESCUT AL COR (24).
» Entrenador mític del CF Gandia en la dècada dels seixanta i principis dels setanta, la seua carrera va estar lligada al gran president, Guillermo Olagüe. Amb vuit temporades, té el record de temporades consecutives entrenant el CF Gandia. Es també l’ entrenador (igualat amb Pepe Llopis) que més temporades totals ha entrenat l’ equip blanquiblau.»

Abans d’ entrenador, Pepe Arnau va ser futbolista de Primera Divisió. En la fotografia posa amb la samarreta del Castelló, en la dècada dels quaranta, la millor època històrica del club albinegre. Jose Arnau Serrano va nàixer a València el 16 de Juny de 1917. Format com a futboliste al València CF, la falta d’ oportunitats van provocar la seua marxa al CD Castelló, on debuta en la temporada 1939/40, jugant un total de 7 temporades amb els orelluts, quatre d’ elles a Primera Divisió. Destacat defensa en la dècada dels quaranta i principis dels cinquanta, va jugar també a la màxima categoria amb l’ Atlético de Madrid i el Málaga CF. Retirat com a futbolista, comença en la temporada 1954/55 la seua carrera d’ entrenador. Justament, amb l’ equip xativí va forjar la seua carrera com a destacat entrenador de la Tercera Divisió valenciana, dirigint l’ Olímpic en una segona etapa durant tres campanyes consecutives (1957-1959), i aconseguint el titol de campió de la temporada 1958/59, encara que va caure a la promoció d’ ascens a Segona davant el Gimnàstic de Tarragona. Una temporada després (1959/60), però, aconseguirà l’ ascens a la categoria d’ argent dirigint el CD Castelló. En la temporada 1964/65 Guillermo Olagüe debuta a la presidència del Gandia, confiant el càrrec d’ entrenador a Pepe Arnau. Serà el començament d’ una estreta relació, de 8 temporades (1964-1972) conformant un tàndem històric, amb Olagüe a la presidència i Arnau a la banqueta, que van donar un gran resultat esportiu: el Gandia va ser subcampió de lliga en tres ocasions, tercer classificat en altres dues temporades i disputà dues promocions d’ ascens a Segona Divisió davant el Sestao (1964/65) i el Mahón (1967/68). Reconegut per afició i futbolistes, Pepe Arnau va aconseguir, a més, la classificació per jugar en una potent Tercera Divisió de sols 4 grups en la temporada 1970/71, dirigint jugadors del nivell de Clares, Zuazu, Maso, Soldevila, o Pastor. La temporada 1971/72, amb un Gandia amb dificultats econòmiques, va suposar la fi d’ un cicle. Sense Zuazu ni Clares, l’ equip va finalitzar a la darrera posició de la taula, perdent la categoria, encara que Arnau va continuar entrenant a Tercera Divisió una temporada més amb l’ Algemesí CF(1972/73). El balanç de Pepe Arnau com entrenador passarà a la història del club blanquiblau. Es, en efecte, el tècnic que més temporades totals i més temporades consecutives ha dirigit l’ equip i també qui més partits oficials ha dirigit al Gandia des de la banqueta: 303 partits repartits entre la lliga regular de Tercera Divisió (284), promocions d’ ascens a Segona Divisió (5) i Copa del Generalísimo (14). Pepe Arnau va faltar el 15 de Gener de 1992 als 74 anys.
LES 8 TEMPORADES DE PEPE ARNAU A TERCERA DIVISIÓ
TEMPORADA LLOC GRUPS RESUM 1964/65 2on 15 Promoció d’ ascens davant el Sestao. 1965/66 3er 15 A 1 punt de jugar la promoció. 1966/67 3er 15 A 1 punt de jugar la promoció. 1967/68 2on 15 Promoció d’ ascens davant el Mahón. 1968/69 4rt 8 Tercera Divisió amb la meitat de grups. 1969/70 2on 8 Subcampions sols per davall de l’Hércules. 1970/71 8é 4 Debut en la Tercera més potent de la història. 1971/72 20é 4 Descens a Regional Preferent. 
Guillermo Olagüe (a l’ esquerre) i Pepe Arnau. President i entrenador del CF Gandia en una etapa que passarà a la història.
-
1995/1996. SEGÓN ASCENS A SEGONA B.
⬆️ Ascens.
FETS DESTACATS
* Pel bon camí. L’ Assemblea celebrada l’ 11 d’ Agost acredita la recuperació econòmica, quasi miraculosa, del Gandia. El deute del club es redueix considerablemente (passa de 40 a 23 milions de pessetes) com a resultat del bon treball realitzat per la directiva encapçalada per Ignacio Avilés. El club presenta novament un pressupost auster (24 milions de pessetes) però, tanmateix, ambiciós en l’ aspecte esportiu. L’ ascens torna a ser el gran objectiu en una temporada on la gran novetat es la implantació del sistema britànic de puntuació, que dona 3 punts al guanyador del partit.

Planter CF Gandia 1995/1996. D’ esquerra a dreta, Primera fila: Juárez, Marcos, Carlos Santandreu, Paco Lorente, Espín, Moret, Enguix, Balaguer i César Melo. Segona fila: Ximo Mora, Rafa, Ausiàs, Damián Castaño (Entrenador), Ignacio Avilés (President), Rafa Nogueroles (Delegat), Paco Orquin (Segón entrenador), Rufete, David Muñoz i Guillermo. Tercera fila: Jim (Fisioterapeuta), Ignacio Català, Juanma, Paquito, Cuqui Vidal, Juanmi, Ginés i Peter (Fisioterapeuta). * Pendents del Palamós. L’ estiu de 1995, com va succeir el 1992 amb la desaparició del Málaga, estarà marcat per un nou culebró davant la possibilitat d’ aconseguir una vacant a la Segona B. En aquesta ocasió es tracta del Palamós, descendit administrativament a Tercera Divisió. La reglamentació de la Federació Espanyola estipula que en cas de desaparició del club gironí, ocuparà la seua placa el millor equip del mateix àmbit geogràfic de Tercera que no va ascendir a la promoció (el Gandia), i en cas de NO desaparició serà el millor equip del grup català de Tercera (el Tàrrega). Després de setmanes pendents de la resolució (el que condicionarà la planificació de la temporada), es confirma, poc abans del començament del campionat, que el Palamós no desapareix i jugarà, per tant, a Tercera, sent ocupada la seua plaça en Segona B pel Gavà (Tàrrega, Vilobí i Horta, els millors classificats de la Tercera catalana renuncien). D’ aquesta manera, un equip que ni tan sols va jugar la promoció d’ ascens puja a Segona B davant la indignació gandiana.
* Tornen Ginés i Melo. La temporada 1995/96 presenta pocs canvis. Damián Castaño continua com entrenador i es confia amb el bloc que tant bona temporada va realitzar en la campanya anterior. Les baixes més rellevants son les de Chesa (marxa a l’Oliva) i Lozoya, que fitxa pel Benidorm de Segona B. Justament, en substitució de Lozoya, arriba, procedent de l’ equip benidormí, Moret. Ginés torna a Gandia com un dels fitxatges més rellevants, procedent del Xerez. Al mercat d’ hivern es produeix un altre retorn destacable, el de César Melo, procedent del Novelda, que viurà una tercera etapa amb el Gandia. Un altre reforç per a la segona part del campionat es l’ alzireny Balaguer, procedent del Castelló. La gran revelació del campionat serà Ausiàs Solanes, extrem procedent del filial, que gaudirà en la recta final del campionat d’ un gran protagonisme en un equip integrat quasi exclusivament per jugadors de la comarca: amb Espín i Ginés arrelats a Gandia, sols Moret (de València) i Balaguer, son de fòra de La Safor.

Si la temporada 1994/95 va ser el jugador revelació, en la present campanya Marcos Estruch es consolida com un jugador absolutament insustituible per a Damián Castaño. Marcos comença a construir la llegenda d’ un futbolista que passarà a la història com un dels jugadors més importants del CF Gandia, un jugador, a més, referent durant molts anys d’ equips punters de la Segona Divisió B com el Cartagonova, Castelló, Alcoyano o Alacant. * L‘ América de Rio. La pretemporada va oferir un curiós partit internacional al Guillermo Olagüe: el Gandia es va enfrontar a l’ América de Río de Janeiro. L’ equip brasiler, un equip històric de la Primera Divisió del seu país, realitzava una gira per Espanya i va fer parada a la capital de La Safor. Els brasilers es van imposar, en un partit força avorrit, per 0-2, amb gols de Mauricio i Vivinho en la recta final. El més destacat del partit va ser la pobra resposta de l’ afició. Així el Guillermo Olagüe va presentar una molt fluixa entrada. Pel que fa al Trofeu Ciutat de Gandia, es va disputar el 14 d’ Agost en format triangular, amb partits de 45 minuts, davant l’ Alcoyano i l’ Ontinyent de Segona Divisió B. El Gandia es va proclamar campió i els tres equips participants van realitzar una sentada en senyal de protesta contra les federacions espanyola i valenciana i reinvidicant la plaça vacant en Segona B deixada pel Palamós.

América de Rio de Janeiro. Un dels clubs més populars de Brasil, va visitar Gandia dins d’ una gira de partits amistosos per Espanya. En contra del que s’ esperava, la visita de l’ equip brasiler va alçar una escasa expectació a Gandia. * Bon començament però…Resignat a continuar una temporada més a Tercera Divisió, el Gandia va afrontar el campionat amb un començament molt regular, finalitzant la primera volta en primera posició. Tot apuntava a un nou titol de campió i a una classificació sense problemes per jugar novament la promoció, però amb l’ arribada de l’ hivern el Gandia entra, inesperadament, en una dinàmica de resultats negatius. L ‘equip encadenà 9 partits sense guanyar, amb nombroses lesions i malalties que afecten l’ equip (Juárez, jugador clau, va estar de baixa diversos mesos per una hepatitis). L’ equip passà de ser lider a despenjar-se en la classificació fins la sisena plaça, en la jornada 30. La promoció perilla però, afortunadament, arriba l’ esperada recuperació. En la jornada 31 el Gandia guanyà a Utiel, trencant la ratxa negativa i invertint la tendència: suma 7 victòries en les darreres 8 jornades i finalitza el campionat en la tercera posició, suficient per complir l’ objectiu i jugar una nova promoció d’ ascens.

GINÉS Asensio és un dels fitxatges més importants de la temporada. Procedent del Xerez de Segona B, el davanter manxeg torna al Gandia després de jugar dues temporades als anys vuitanta (1987-1989). Ginés es convertirà en màxim golejador de l’ equip i en un jugador fonamental per aconseguir l’ ascens. En la temporada següent fitxarà pel Manlleu, penjant les botes en la campanya 1997/98 amb el Tomelloso. Afincat a Gandia, entrenarà diversos equips de la comarca fins que el 19 de Març de 2013 moria, sobtadament, d’ un infart. Tenia sols 46 anys. * A la conquesta de l‘ Europa. El sorteig de la promoció d’ ascens emparella el Gandia davant un desconegut Sóller mallorquí i dos clubs històrics: l’ Europa de Barcelona i l’ Águilas murcià. La lligueta comença de la millor manera possible amb una treballada victòria a casa davant l’ Aguilas, seguida d’ un empat al camp del dur Sóller i d’ una nova victòria al Guillermo Olagüe davant els mallorquins, gràcies a un gol, en el minut 90, de Marcos. En la quarta jornada, però, les coses es compliquen després de perdre per 2-1 al camp de l’ Águilas. Així doncs, en la penúltima jornada, el Gandia visita el camp de l’ Europa, conscient que una nova derrota el podria deixar amb poques opcions. El marcador a l’ estadi Nou Sardenya del barri barceloní de Gràcia no es meneja i sembla que el partit pot finalitzar amb empat sense gols, que tampoc és un resultat dolent, quan Marcos aconsegueix, al minut 78, sorprendre el porter local Toni aconseguint un gol que val tres punts importantíssims. Amb la inesperada derrota de l’ Aguilas a Sóller el Gandia depèn de sí mateix en la devolució de visita de l’ Europa. El Guillermo Olagüe es vesteix de gala en un partit d’ altíssima tensió que finalitza al descans amb la expulsió de dos jugadors de l’ Europa i el marcador favorable al Gandia per 1-0, amb gol de Ginés de penal. Un gol que serà definitiu. El Gandia guanya novament l’ equip català i aconsegueix, sols dos anys després d’ estar a la vora de la desaparició, regresar a la Segona Divisió B.
*** UN PARTIT PER AL RECORD ***


CF GANDIA CE EUROPA 1 0 Dissabte 29 de Juny de 1996. Estadi Guillermo Olagüe. Després de la gran victòria al camp de l’ Europa i de la derrota de l’ Águilas al camp del Sóller, el Gandia es perfila com a gran favorit a l’ últim partit, el decisiu, al Guillermo Olagüe, en la devolució de visita de l’ equip gracienc. Al Gandia li val, fins i tot, una derrota per 1 gol, mentre l’ Europa necessita guanyar per 2 gols de diferència per aconseguir l’ ascens. L’ Águilas, per la seua part, no té cap opció de pujar. El camp no es plena de gom a gom com a l’ anterior ascens de 1986 davant el Maspalomas (els temps han canviat), però presenta una gran entrada i un gran ambient a les grades. El partit ja venia «calent» de la setmana anterior a Barcelona, on el Gandia es va trobar amb un ambient hostil. Fruit de la intensitat d’ aquell partit els gandians es van trobar amb tres baixes per sanció que suposaven un hàndicap considerable. En efecte, Espín, Marcos i Carlos Santandreu no poden jugar el partit decisiu. Guillermo, el porter segón porter, que tenia la responsabilitat de substituir Espín, va rebre, fins i tot, una picada d’ abella en l’ escalfament i va ser dubte, però finalment va poder jugar. L’ Europa va eixir clarament, com era d’ esperar, a per la victòria, però la defensa gandiana aconseguia contenir els atacs visitants. Prompte el partit es va decantar clarament del costat gandià amb una jugada clau: al minut 23 el col.legiat assenyala un penal a Enguix que provoca les protestes dels visitants i la expulsió de Francisco per insultar l’ àrbitre. Ginés, després de rematar el rebuig inicial del porter de l’ Europa Toni, transforma la pena màxima i apropa l’ ascens blanquiblau. Amb el partit amb màxima tensió, el visitant Colomer és expulsat al minut 37 per doble targeta groga, deixant l’ equip escapulat amb doble inferioritat. L’ Europa, que protesta per la actuació arbitral, fa un intent, fins i tot, d’ abandonar el camp en senyal de protesta. El partit baixa d’ intensitat en la segona part, amb un Europa resignat, encara que els ànims continúen alterats i el gandià Ginés es expulsat en veure una tarjeta roja directa. El partit s’ equilibra lleugerament, però el Gandia no té massa problemes per mantindre el marcador. Amb el xiulet final el Guillermo Olagüe es converteix en una festa. 10 anys i 14 dies després, el Gandia celebra el segón ascens a Segona B de la seua història.
FITXA DEL PARTIT
GANDIA: Guillermo, Ignacio, Paco, Juárez, Enguix; Cuqui Vidal (David Muñoz), Ausiàs, Rufete (Balaguer), Juanmi (Rafa); Moret i Ginés.
EUROPA: Toni, Torras, Carvajal, Cámara, Colomer; Gómez (Badía), Pablo, Gandol, Francisco; Lluís (Fuentes) i Edel (Lelé).
GOL: Ginés de Penal (26′).
ÀRBITRE: Pereñíguez Pérez. Expulsà a Ginés (roja directa) al minut 59, per al Gandia, i a Francisco, al minut 23, per roja directa i Colomer, al minut 36, per doble groga, per part de l’ Europa.
L’ entrenador gandià Damián Castaño en una imatge de la festa que es va viure al terreny de joc del Guillermo Olagüe després d’ aconseguir l’ ascens davant l’ Europa.
* Ginés màxim golejador. Els Premis Radio Gandia designen, un any més, els millors jugadors de la temporada. Ginés, amb 22 gols (20 en lliga i 2 en la promoció) rep el trofeu al màxim golejador. Espín, per la seua banda, torna a rebre el premi al jugador amb més minuts jugats, mentre Marcos es considerat el més regular, i el jove de la pedrera Ausiàs, el jugador revelació.
* Debuten Raúl Bravo i Naveiro. Una de les curiositats de la temporada va estar el debut d’ un jove de la pedrera que acabava de complir 15 anys (!). Es tractava de Raúl Bravo, jugador gandià de l’ equip cadet, que debuta amb el primer equip en la darrera jornada de lliga, al camp de l’ Alberic. El jugador, la joia de la corona de la pedrera blanquiblava, ja estava sent seguit de prop pel Real Madrid. En esta temporada debutarà també amb el primer equip un destacat jugador del Juvenil i futur mite blanquiblau: Jesús Naveiro.
* Èxit de la pedrera. El Gandia B, dirigit per Domingo Pomar, debutant en la Regional Preferent, aconseguirà la permanència de manera solvent superant el veí Beniopa, que entrenat per Sorribes, debutà també en la categoria però acaba descendint. La gran noticia de la pedrera es l’ ascens del Juvenil a la Divisió d’ Honor. L’ equip, entrenat per Paco Orquin, finalitza tercer classificat, sols per darrere del València B i el Villarreal, i aconsegueix una de les dues places d’ ascens aprofitant que el campió, València B, no pot ascendir per tindre el primer equip en Divisió d’ Honor. Es tracta del segón ascens del Gandia a la màxima categoria juvenil després de l’ històric ascens de la temporada 1976/77.

Vicent AUSIÀS Solanes (20 anys) es va convertir en la gran revelació de la temporada. Després de començar el campionat amb l’ equip filial, va començar a entrar amb el primer equip fins convertir-se en un jugador fixe al mig del camp per a Damián Castaño (va ser titular en 5 dels 6 partits de la promoció). Ausiàs va jugar 7 temporades (5 en Segona B i 2 en Tercera) amb el Gandia (1995-2002), oferint un gran rendiment. A més de l’ ascens de la present temporada va ser campió de Lliga de Segona B en la temporada 1999/2000.
ORGANIGRAMA
PRESIDENT IGNACIO AVILÉS ENTRENADOR DAMIÁN CASTAÑO PORTERS PROCEDÈNCIA TEMPORADA ESPÍN ÁGUILAS 1994-95 GUILLERMO GANDIA B 1994-95 XIMO MORA JUVENIL 1994-95 DEFENSES PROCEDÈNCIA TEMPORADA IGNACIO CATALÀ JUVENIL 1992-93 RAÚL BRAVO CADET 1995-96 JUANMA SALCEDO JUVENIL 1993-94 PACO LORENTE PALAMÓS 1993-94 ENGUIX ANDORRA 1994-95 JUAREZ VILLAREAL 1994-95 CUQUI VIDAL VALDEPEÑAS 1993-94 MIGCAMPISTES PROCEDÈNCIA TEMPORADA JORDI JUVENIL 1993-94 NAVEIRO JUVENIL 1995-96 RUFETE SUECA 1993-94 MARCOS BENISSA 1994-95 JUANMI BENISSA 1994-95 MORET BENIDORM 1995-96 AUSIÀS GANDIA B 1995-96 BALAGUER CASTELLÓ 1995-96 DAVANTERS PROCEDÈNCIA TEMPORADA DAVID MUÑOZ JUVENIL 1991-92 RAFA SANTANDREU GANDIA B 1995-96 CÉSAR MELO NOVELDA 1995-96 GINÉS XEREZ 1995-96 JUAN CARLOS DÉNIA 1995-96 CHOVA VALÈNCIA JV 1995-96 JESÚS JUVENIL 1995-96 PAU SAPENA GANDIA B 1995-96 PAQUITO JUVENIL 1992-93 CARLOS SANTANDREU JÁVEA 1994-95 ALTES: Moret (Benidorm), Ausiàs (Gandia B), Ginés (Xerez), Juan Carlos (Dénia), Chova (València Juvenil), Jesús (Juvenil), Naveiro (Juvenil), Pau Sapena (Gandia B), Balaguer (Castelló), César Melo (Novelda), Rafa Santandreu (Gandia B).
BAIXES: Toscano, Fidel, Lozoya (Benidorm), Acris (Corralejo), Quiles, Pallarés, Chesa (Oliva) i Manolo.
PRETEMPORADA
DATA PARTIT RS 12-08-95 CARCAIXENT-GANDIA ? 16-08-95 ALZIRA-GANDIA 2-4 17-08-95 GANDIA-AMÉRICA RIO 0-2 19-08-95 GANDIA-LEVANTE 1-3 21-08-95 TRIANGULAR ONTINYENT * CREVILLENT-GANDIA 0-1 ONTINYENT-GANDIA 0-1 CAMPIÓ GANDIA 24-08-95 DÉNIA-GANDIA 4-2 26-08-95 ALBERIC-GANDIA 1-1 07-09-95 TORNEIG ANTONIO PUCHADES SUECA-GANDIA 7-3 * Triangular amb partits de 45 minuts.
XXII TROFEU CIUDAD DE GANDIA
PARTICIPANTS
CF GANDIA–CD ALCOYANO (Segona B)–ONTINYENT CF (Segona B).
Triangular amb partits de 45 minuts.DATA PARTIT RS 14-08-95 GANDIA-ALCOYANO * 0-0 GANDIA-ONTINYENT 1-0 ONTINYENT-ALCOYANO 0-1 CAMPIÓ CF GANDIA * Guanya el Gandia en la tanda de penals.
TERCERA DIVISIÓ GRUP VI
* Quart nivell del futbol espanyol integrat per 17 grups de 20 equips.
* Del 3 de Setembre de 1995 a l’ 19 de Maig de 1996.PARTICIPANTS

LLÍRIA CF 
CD ACERO-PORT DE SAGUNT 
CF GANDIA 
PINOSO CF 
AD ESPAÑOL-SANT VICENT DEL RASPEIG 
CD UTIEL 
CD ONDA 
SD SUECA 
CD ELDENSE 
GIMNÁSTICO CF-VALÈNCIA 
BURJASSOT VF 
ALICANTE CF 
UD VALL D’UIXÓ 
CREVILLENT DEP 
CD ALMORADÍ 
OLÍMPIC XÀTIVA 
MUTXAMEL CF 
CD ALAQUÀS 
VILLENA CF 
CE ALBERIC RESULTATS
J DATA PARTIT RS CL 1 03/09/95 Eldense-Gandia 2-2 7 2 10/09/95 Gandia-Villena 3-1 6 3 17/09/95 Vall d’ Uixó-Gandia 0-1 6 4 24/09/95 Gandia-Mutxamel 1-1 6 5 01/10/95 Español-Gandia 0-0 7 6 08/10/95 Gandia-Alicante 1-0 6 7 12/10/95 Onda-Gandia 2-1 8 8 15/10/95 Gandia-Acero 2-0 4 9 22/10/95 Burjassot-Gandia 2-2 6 10 29/10/95 Gandia-Gimnástico 1-0 5 11 01/11/95 Lliria-Gandia 0-4 2 12 05/11/95 Gandia-Utiel 0-1 4 13 12/11/95 Gandia-Olímpic 2-0 2 14 19/11/95 Crevillent-Gandia 0-1 1 15 26/11/95 Gandia-Almoradí 3-1 1 16 03/12/95 Sueca-Gandia 1-1 1 17 10/12/95 Gandia-Pinoso 1-2 3 18 17/12/95 Alaquàs-Gandia 0-2 1 19 07/01/96 Gandia-Alberic 6-1 1 20 14/01/96 Gandia-Eldense 3-1 1 21 21/01/96 Villena-Gandia 1-3 1 22 28/01/96 Gandia-Vall d’ Uixó 0-2 1 23 04/02/96 Mutxamel-Gandia 0-0 1 24 11/02/96 Gandia-Español 0-1 1 25 18/02/96 Alicante-Gandia 1-1 2 26 25/02/96 Gandia-Onda 1-2 2 27 03/03/96 Acero-Gandia 1-1 3 28 10/03/96 Gandia-Burjassot 0-0 6 29 17/03/96 Gimnástico-Gandia 2-1 7 30 24/03/96 Gandia-Lliria 0-0 6 31 31/03/96 Utiel-Gandia 1-2 4 32 07/04/96 Olímpic-Gandia 1-2 4 33 14/04/96 Gandia-Crevillent 5-0 4 34 21/04/96 Almoradí-Gandia 0-1 3 35 28/04/96 Gandia-Sueca 1-0 3 36 05/05/96 Pinoso-Gandia 1-0 3 37 12/05/96 Gandia-Alaquàs 4-1 3 38 19/05/96 Alberic-Gandia 1-4 3 CLASSIFICACIÓ FINAL
PT J G E P GF GC 1 LLIRIA 77 38 23 8 7 66 29 2 ACERO 74 38 21 11 6 78 30 3 GANDIA 70 38 20 10 8 64 31 4 PINOSO 65 38 18 11 9 51 30 5 Español 65 38 18 11 9 42 29 6 Utiel 65 38 19 8 11 56 41 7 Onda 62 38 17 11 10 66 36 8 Sueca 61 38 18 7 13 58 44 9 Eldense 60 38 17 9 12 54 41 10 Gimnástico 55 38 15 10 13 47 43 11 Burjassot 54 38 14 12 12 49 41 12 Alicante 49 38 12 13 13 37 46 13 Vall d’Uixó 45 38 11 12 15 38 48 14 Crevillent 44 38 12 8 18 28 50 15 Almoradí 43 38 12 7 19 38 48 16 Olímpic 39 38 11 6 21 47 54 17 Mutxamel 36 38 8 12 18 43 62 18 ALAQUÀS 36 38 9 9 20 30 64 19 VILLENA 23 38 5 8 25 20 79 20 ALBERIC 23 38 6 5 27 22 88 PROMOCIÓ D’ ASCENS: Lliria, Acero, Gandia i Pinoso (ascens Lliria i Gandia). DESCENS: Alaquàs, Villena i Alberic.
PROMOCIÓ D’ ASCENS GRUP C1
RESULTATSJ DATA PARTIT RS 1 26-05-96 GANDIA-ÁGUILAS 2-1 2 02-06-96 SOLLER-GANDIA 0-0 3 09-06-96 GANDIA-SOLLER 2-1 4 16-06-96 ÁGUILAS-GANDIA 2-1 5 23-06-96 EUROPA-GANDIA 0-1 6 29-06-96 GANDIA-EUROPA 1-0 CLASSIFICACIÓ FINAL
PT G E P GF GF GC 1 GANDIA 13 6 4 1 1 7 4 2 Sóller 8 6 2 2 2 7 7 3 Europa 7 6 2 2 2 4 5 4 Águilas 6 6 2 0 4 10 12 CAMPIÓ I ASCENS: CF GANDIA
PARTITS I ALINEACIONS
J1. GANDIA 2-AGUILAS 1. Guillermo Olagüe.
GANDIA: Espín, Ignacio Català, Paco Lorente, Juárez, Cuqui Vidal, Balaguer (Moret), Ausiàs (Juanmi), Rufete, Marcos, Carlos y Ginés (César Melo).
GOLS: Monllor 6′ (0-1), Carlos Santandreu 45′ (1-1), Marcos 49′ (2-1).J2. SÓLLER 0- GANDIA 0. Camp d’en Maillol (Soller).
GANDIA: Espín, Ignacio Català (Cuqui Vidal 30′), Paco Lorente, Juárez, Enguix, Balaguer, Ausiàs, Rufete, Juanmi (César Melo 85′), Carlos y Ginés (Moret 82′).
J3. GANDIA 2-SÓLLER 1. Guillermo Olagüe.
GANDIA: Espín, Ignacio Català, Paco, Juárez, Cuqui Vidal, Balaguer (Moret 75′), Ausiàs, Rufete, Marcos, Carlos Santandreu (Juanmi 69′) i Ginés (David Muñoz 91′).
GOLS: Balaguer 37′ (1-0), Vasco 46′ (1-1), Marcos 90′ (2-1).J4. ÁGUILAS 2-GANDIA 1. El Rubial (Águilas).
GANDIA: Espín, Ignacio Català, Paco Lorente, Juárez, Enguix, Moret (Balaguer 46′), Rufete, Marcos, Juanmi (Ausiàs), Carlos Santandreu (David Muñoz 65′) i Ginés.
GOLS: Rodri 45′ (1-0), Ginés 50′ (penal) (1-1), Monllor 62′ (2-1).J5. EUROPA 0-GANDIA 1. Nou Sardenya (Barcelona).
GANDIA: Espín, Ignacio Català, Juárez, Paco Lorente,Enguix, Cuqui Vidal, Ausiàs, Rufete (Moret 65′), Marcos (David Muñoz 84′), Carlos i Ginés (Juanmi 74′).
GOL: Marcos 78′.J6. GANDIA 1-EUROPA 0. Guillermo Olagüe.
GANDIA: Guillermo, Ignacio Català, Paco Lorente, Juárez, Enguix, Cuqui Vidal (David 72′), Ausiàs, Rufete (Balaguer 53′), Juanmi (Rafa 79′), Moret i Ginés.
GOL: Ginés 26′.
GANDIA B
REGIONAL PREFERENT GRUP CENTRE* Del 3 de Setembre de 1995 al 2 de Juny de 1996.
PARTICIPANTS
CF GANDIA B–UD BENIOPA–UD TAVERNES–UD OLIVA–CDA SAN MARCELINO (València)–UD SPORTING BARRIO LA LUZ (Xirivella)–PAIPORTA CF–UD ALZIRA–LEVANTE UD B–UD CARCAIXENT–SILLA CF–SPORTING REQUENA–CD CHESTE–CF CULLERA–ALFARP CF–CF TORRE LEVANTE ORRIOLS (València)–PICASSENT CF–CD BUÑOL–ALDAYA UD–AT.NAZARET (València).
PLANTER
Entrenador: Domingo Pomar. Porters: Pascual Ferrer i Jose Devesa. Defenses: Hugo Balsera, Juanjo Femenia, Jose Martinez, Juan Gil i Jorge Lorente. Migcampistes: Carlos García, Ausiàs Solanes, Fernando Gea i Dani Rodrigo. Davanters: Jose María Santos, Fernando Peiró, Rafael Santandreu i Felipe Ciscar.RESULTATS (Incomplets)
J RS PARTIT RS J 1 – Gandia B-Picassent – 20 2 – At.Nazaret-Gandia B – 21 3 – Gandia B-Carcaixent – 22 4 – Barrio La Luz-Gandia B – 23 5 – Gandia B-Cullera – 24 6 – Requena-Gandia B – 25 7 – Gandia B-Silla – 26 8 – Cheste-Gandia B – 27 9 – Gandia B-San Marcelino – 28 10 2-0 Alzira-Gandia B 1-0 29 11 – Gandia B-Torre Levante – 30 12 – Levante B-Gandia B – 31 13 – Paiporta-Gandia B – 32 14 – Gandia B-Beniopa – 33 15 – Tavernes-Gandia B – 34 16 – Gandia B-Alfarp – 35 17 – Buñol-Gandia B 1-4 36 18 – Gandia B-Aldaya 3-0 37 19 Oliva-Gandia B 1-1 38 CLASSIFICACIÓ FINAL
PT G E P P GF GC 1 S.MARCELINO 71 38 21 8 9 63 31 2 B.LA LUZ 69 38 20 9 9 79 43 3 PAIPORTA 68 38 19 11 8 73 36 4 Alzira 68 38 17 17 4 50 25 5 Carcaixent 67 38 19 10 9 59 33 6 Levante B 60 38 17 9 12 69 48 7 Tavernes 59 38 14 17 7 33 24 8 Silla 58 38 17 7 14 56 61 9 Requena 54 38 14 12 12 64 56 10 Oliva 54 38 14 12 12 41 38 11 Cheste 52 38 13 13 12 42 33 12 Cullera 51 38 13 12 13 39 38 13 Alfarp 46 38 12 10 16 33 47 14 T.Levante 44 38 11 11 16 45 51 15 Picassent 44 38 12 8 18 42 69 16 Buñol 43 38 10 13 15 47 54 17 Gandia B 42 38 11 9 16 45 57 18 BENIOPA 33 38 8 9 21 47 73 19 ALDAYA 29 38 7 8 23 28 76 20 NAZARET 21 38 4 9 25 29 91 PROMOCIÓ D’ ASCENS: San Marcelino, Barrio la luz i Paiporta. DESCENS: Beniopa, Aldaya i At.Nazaret.
GANDIA JUVENIL
LLIGA NACIONAL GRUP 8De l’ 3 de Setembre de 1995 al 28 de Abril de 1996.
PARTICIPANTS
CF GANDIA–VALÈNCIA CF B–VILLAREAL CF–CD DON BOSCO B (València)–CD ACERO (Port de Sagunt)–CAJA ELCHE–CD CASTELLON B–CD ALCOYANO–SD SUECA–CD ELDENSE–TORRENT CF–BETIS FLORIDA CF(Elx)–MANISES CF–UD ALZIRA–ELCHE CF B–ORIHUELA DEP.PLANTER
Entrenador: Paco Orquín. Porters: Rafa Gomar i Dani Bataller. Defenses: Alberto Gregori, Salva Sanz, Salva Moratal, José Lario,Paco Morant i Joan Puig. Migcampistes: Javi Sabater, Davi Mendoza, Perfecto García, Luís Puente, Paco Lacasa, Jorge Gracia i Jose Muñoz. Davanters: Paco Nieto, Cayetano Bertó, Juan Sabater i Salva Puig.
Planter Juvenil CF Gandia. Ascens a Divisió d’ Honor. J RS PARTIT RS J 1 3-2 Gandia-Caja Elche 0-0 16 2 0-2 Alcoyano-Gandia 1-2 17 3 5-1 Gandia-Eldense 1-0 18 4 7-2 València B-Gandia 3-1 19 5 0-3 Gandia-Don Bosco B 1-0 20 6 1-1 Villareal-Gandia 1-0 21 7 1-1 Gandia-Acero 3-1 22 8 1-2 Elche B-Gandia 1-6 23 9 3-0 Gandia-Betis Florida 3-2 24 10 1-2 Alzira-Gandia * 25 11 4-1 Gandia-Orihuela 5-1 26 12 3-3 Gandia-Torrent 1-2 27 13 1-3 Castellón B-Gandia 0-6 28 14 1-5 Gandia-Manises 0-3 29 15 2-3 Sueca-Gandia 1-0 30 * Partit ajornat. Resultat desconegut.
CLASSIFICACIÓ FINAL
PT J G E P GF GC 1 València 73 30 24 4 2 105 28 2 VILLAREAL 67 30 20 7 3 72 28 3 GANDIA 58 29 18 4 7 65 44 4 D.Bosco B 55 30 16 7 7 58 38 5 Acero 47 30 13 8 9 62 43 6 Caja Elx 45 30 12 9 9 38 36 7 Castelló 43 30 13 4 13 68 69 8 Alcoyano 41 30 12 5 13 50 65 9 Sueca 41 30 9 14 11 49 44 10 Eldense 39 30 10 9 11 55 51 11 Torrent 37 30 8 13 9 50 42 12 Betis F. 32 30 10 5 15 45 51 13 MANISES 30 30 7 9 14 53 57 14 ALZIRA 24 29 5 9 15 30 52 15 ELCHE B 22 30 6 4 20 31 67 16 ORIHUELA 1 30 0 1 29 23 139 ASCENS: Villareal i Gandia. El València B no pot pujar per la presència de l’ equip A en la categoria superior. DESCENS: Manises, Alzira, Elche B i Orihuela.
Article relacionat
-
PETER Y CSOKA. GANDIA-ATLETICO DE MADRID 1957.
El 4 de Noviembre de 1956 los tanques soviéticos entran en Hungría para sofocar la rebelión popular que trataba de derrocar al gobierno e implementar una serie de reformas en el país. Sofocada la revuelta por las armas, 200.000 húngaros marcharán al exilio, y entre ellos muchos de los mejores futbolistas del país. Hungría, en efecto, campeona olímpica en Helsinki 1952 y subcampeona del Mundial 1954, tras caer inesperadamente en la final ante Alemania Federal (3-2), podía presumir de tener una de las mejores selecciones del mundo.

Formación del CF Gandia de la temporada 1956/57. De izquierda a derecha: Domingo, Llopis, Valencianet, Bonet, Juanete, Faciaben i Barea; Ara, Morató, Soro, Cánovas i Rodríguez. Muchos de aquellos futbolistas exiliados recalaron en la liga española, donde fueron acogidos con los brazos abiertos por el régimen franquista. Kocsis, Czibor o Puskas (que jugaron en el Barcelona y Real Madrid) eran los más conocidos, pero otros muchos húngaros ficharon por equipos españoles. Como Peter y Csoka, dos futbolistas herrantes en una Europa convulsa, dos futbolistas de recuerdo sepultado por el olvido. Dos húngaros que jugaron en la Gandia de los cincuenta un partido amistoso que despertó una inusitada expectación. Esta es la historia de ellos dos y de un partido en el Mondúber.
Peter Illku y Joszef Csoka tenían 20 años cuando fueron invitados a participar, en Austria, en un partido amistoso de Navidad con el Rapid de Viena. Ya no regresarían a Hungría. Ilku (rebautizado en España como Peter) había jugado en el Vasas de Budapest y el Dorogi FC, siendo internacional en 7 ocasiones con la selección B de su país.
Josef («Pepe«) Csoka, por su parte, fue ex-jugador del gran Honved, uno de los mejores equipos de Europa en la década de los cincuenta e internacional en una ocasión con la selección absoluta húngara.Ambos futbolistas son reclutados por el Atlético de Madrid en Enero de 1957 pero no pueden participar en partidos oficiales, limitándose a formar parte del denominado At.Madrid «volante», una suerte de equipo itinerante que disputa partidos amistosos por toda España. Uno de esos partidos, disputado el Martes 2 de Abril de 1957 en Gandia, en el marco de una mini gira por la provincia de València en la que disputaron, el día anterior, un partido ante el Levante en el campo de Vallejo, mereció una extensa crónica en las páginas del Diario Marca del 6 de Abril de 1957.
El equipo colchonero que visitó Gandia era una amalgama de jugadores veteranos, jóvenes promesas y los dos fútbolistas húngaros.
El delantero Escudero, internacional con España y uno de los máximos goleadores de la historia del club madrileño, era el jugador más reconocido del equipo junto con el canario Hernández y el argentino Lorenzo (ex-jugador de la Sampdoria). De entre los jóvenes, destacarían por su destacada trayectoria futura el centrocampista Marañón, que jugaría en el Barcelona y Sabadell, el defensa Méndez, importante futbolista del Granada en Primera División, o Sanromán, mítico portero colchonero de la década de los sesenta. El otro portero que integraba la expedición, por cierto, era el alzireño Ripoll, ex-jugador de la UD Alzira y Levante UD, que acababa de fichar por el equipo atlético.
Peter Illku. La crónica del Marca comenzaba haciendo una descripción del estadio gandiense: «el campo del Mondugar (sic) es pequeño y sin casi hierba. Es muy apañadito y tiene terreno suficiente para ampliar sus instalaciones».
La visita del equipo colchonero provocó una gran expectación y la mayor taquilla de la temporada, según reza la crónica del Marca, que añadía incluso que «se había incrementado la jornada de trabajo en media hora desde varios dias antes con objeto de tener tiempo libre para poder asistir al encuentro». Cabe recordar que el partido se disputó un Martes, día laborable, y que en Invierno los partidos se disputaban en las primeras horas de la tarde para aprovechar la luz solar debido a la ausencia de iluminación artificial (a Gandia, en el Guillermo Olagüe, no llegaría hasta 1974).El partido llegaba en un momento de máxima efervescencia futbolística en la capital de La Safor. En la temporada 1953/54 se había conseguido el ansiado debut en Tercera División, y sólo dos temporadas después (1955/56), el equipo blanquiazul había estado a un paso de conseguir el ascenso a Segunda División, una posibilidad frustrada por el Alicante CF en una eliminatoria marcada por la goleada (3-7) sufrida en el partido de ida en el Mondúber, en un partido en el que el portero gandiense Barea sufrió un intento de compra por parte del equipo alicantinista.
El Gandia afrontaba el partido ante el At.Madrid como lider del grupo noveno de Tercera División, después de haberse disputado 29 jornadas de liga y con un punto más que su máximo perseguidor, el Alcoyano. Seguía como entrenador-jugador Pepe Llopis en un equipo que tenía como futbolistas destacados al portero Barea, al gandiense Bonet, Domínguez, Faciaben, Personat, Ara, García Pajares, Soro o Juanete, un veterano que llegó a debutar en el Real Madrid. Con objeto de equilibrar la balanza, el Gandia se reforzó para la ocasión con dos jugadores del Levante, Paredes y Esparza, viejos conocidos de la afición pues habían jugado la temporada anterior en el equipo blanquiazul.
Narra el rotativo madrileño que, ante la expectación provocada por su visita, una representación del At.Madrid, que incluía a los jugadores Peter y Escudero, visitó los estudios de Radio Gandia, desde donde saludaron a la afición gandiense. El húngaro Peter, que no hablaba español, leyó incluso unas palabras escritas en castellano en un papel.

Joszef Csoka. El partido no pudo comenzar mejor para el Gandia, calificado por el Marca de equipo «rápido y batallador», que se adelantó en la primera parte con dos goles. En la reanudación, sin embargo, dos tantos de Escudero y Lorenzo para el At.Madrid, equilibraron el marcador, finalizando el partido con el resultado de empate a dos goles.
Tras conseguir en pocos meses la nacionalidad española, Peter y Csoka, que fueron recibidos en audiencia por el mismísimo Franco, que hizo del exilio de los jóvenes futbolistas húngaros bandera anti-comunista, iniciaron su periplo por el fútbol español. Peter Illku se convirtió en un jugador destacado en la medular del At.Madrid de la siguiente temporada (1957/58), con el que consiguió un subcampeonato de liga, pero el infortunio fue decisivo para truncar su carrera: un grave accidente de tráfico, en el verano de 1958, provocaría graves lesiones en el futbolista magiar, que pasaría largos meses de rehabilitación. Recuperado al fin, Peter no volvió a ser el mismo físicamente, pero sus condiciones técnicas le permitieron, al menos, jugar en equipos de Segunda División, como el Rayo Vallecano o el Condal, filial del FC Barcelona. Cuando el Español lo recupera para la Primera División en la temporada 1961/62, una nueva desgracia, en forma de lesión de ligamentos de la rodilla, le impide enderezar su carrera. Tras jugar en Tercera División en la temporada 1963/64 con el Gimnàstic de Tarragona, donde volvió a coincidir con su compatriota Csoka, Peter se retiró del futbol profesional, fijando su residencia en Catalunya durante muchos años, hasta su regreso a Hungría en 1993, donde falleció, en 2005, a los 69 años.

Crónica del diario Marca del 6 de Abril de 1957. Csoka, por su parte, no tuvo muchas oportunidades en la delantera del Atlético de Madrid y forjó, como Peter, su carrera en equipos de Segunda División como el Recreativo de Huelva, el Mallorca (con el que consiguió un ascenso a Primera División en la temporada 1959/60) y el Hércules. Tras jugar en Tarragona acabó su carrera en Andorra, donde residió y falleció, en el año 2019, a los 83 años.
En cuanto al Gandia, se tuvo que conformar con el subcampeonato de la liga 1956/57, tras verse adelantado por el Alcoyano en las últimas jornadas, consiguiendo, al menos, clasificarse para disputar una nueva promoción de ascenso en la que, de nuevo, el Alicante CF truncó las ilusiones blanquiazules en la eliminatoria definitiva por el ascenso a Segunda División.
La crónica del Marca de este histórico Gandia-At.Madrid, finaliza reseñando el agasajo con que fue obsequiada, antes de iniciar viaje de regreso a Madrid, la expedición atlética: sus integrantes recibieron 20 vales para tomar horchata en un bar de Gandia y fueron invitados a visitar un huerto, donde pudieron proveerse de naranjas. Sin duda, un final inmejorable.
Xavi Martí. Futbol en la Ribera del Serpis.
-
1994/1995. TORNA AVILÉS. CAMPIONS DE LLIGA, PERÒ S’ ESCAPA L’ ASCENS.
🏆 Campió Grup 6 Tercera Divisió.
➡️ Promoció d’ ascens.
FETS DESTACATS
* Il.lusió renovada. El retorn d’ Ignacio Avilés a la presidència provoca una renovada il.lusió futbolística a Gandia. La il.lusió, en efecte, serà molt important per superar les nombroses dificultats amb què es troba el club en esta nova etapa: deutes amb ex-jugadors, ex-entrenadors, Lliga Nacional de Futbol Profesional, Federació Valenciana, administracions públiques…son la herència de gestions anteriors on el club va viure, segurament, molt per damunt de les seues possibilitats, provocant una greu crisi que va portar al Gandia a la vora de la desaparició. El treball d’ el president Avilés i els seus directius, amb Fernando Duran, vice-president, al capdavant, serà decisiu per salvar un club que té un deute reconegut de 37 milions de pessetes (482.000 euros actuals), a més de compromisos adquirits amb la empresa Gandipublic, i sense ajudes ni subvencions de l’ Ajuntament (van ser anticipades l’any 1993 per afrontar el prèstec d’ una entitat bancària) fins l’ any 1998.

CF GANDIA 1994/1995. Dalt, d’ esquerra a dreta: Ximo Mora, Marcos, Paco Lorente, Enguix, Espín, Carlos Santandreu, Pallarés, Juárez i Guillermo. Al centre: Jim (Fisioterapeuta), Lozoya, Rufete, Rafa Nogueroles (Delegat), Avilés (President), Damian Castaño (Entrenador), Quiles i Ignacio Català. Asseguts: Chesa, Juanmi, David, Cuqui Vidal, Manolo, Paquito i Acris. * El retorn. La nova etapa provoca el retorn de molts futbolistes dels vuitanta, que tornen a casa per recolçar el nou projecte i d’ ajudar el club que els va fer com a futbolistes: Chesa, Espín, Manolo, Juárez, Paco Lorente, Carlos Santandreu, Cuqui Vidal, Rufete… aposten pel Gandia i per Avilés, en companyia dels joves de la pedrera i d’ altres com els germans Estruch (Marcos i Juanmi). L’ equip està integrat quasi exclusivament per jugadors saforencs, a excepcio de l’ ilicità Lozoya, del gadità Acris (que arriba en la segona volta i que ja va jugar amb el Gandia en la temporada 1990/91) i del murcià Espín (arrelat a Gandia). Després de ser cessat la temporada anterior, al mes d’ octubre, per les seues discrepàncies amb Alberto Pina, Damián Castaño, molt vinculat històricament a Ignacio Avilés, serà l’ encarregat de dirigir novament el primer equip.
* Un cotxe de 12 milions. Lubricantes Castor i Opel Peisa cedeixen un vehicle al club que serà sortejat amb la fi d’ aconseguir ingressos extraordinaris. Es reparteixen 25.000 paperetes a 500 pessetes cadascuna, amb les quals el club espera recaptar 12 milions de pessetes, una quantitat certament important per la economia del club. Es demostra així que un bon treball de la directiva i el suport del teixit empresarial gandià poden ser fonamentals per a la recuperació del club.

Luis Miguel RUFETE Pellicer. Natural de Xeresa i format en la pedrera gandiana, puja al primer equip en la temporada 1987/88, però davant la manca d’ oportunitats marxa al Lorca. Regresa al Gandia en la temporada 1993/94, però amb l’ arribada d’ Alberto Pina causa baixa al mes d’ ictubre. Al tercer intent, ara sí, en la present temporada, es consolida com un jugador molt important al mig del camp. Fixe per a Damián Castaño, jugarà dues temporades (1994-1996) a gran nivell. * El cas Bataller. Un dels problemes de la temporada serà herència directa del mandat d’ Alberto Pina. Toni Bataller, l’ entrenador de la temporada anterior, va ser renovat per Pina per tres temporades quan la destitució del president gandià, a través d’ una moció de censura, era inevitable (finalment Pina va dimitir). La decisió incomprensible de l’ anterior dirigent de renovar Bataller, poc abans de la seua marxa, provocà que la directiva d’ Avilés es negara a complir amb el contrat que Bataller reclamava, demanant a la Federació Valenciana la nulitat del mateix. Finalment, una setmana abans del començament de la lliga, el Comité Jurisdiccional de la Federació Valenciana decideix anular el contrat, alliberant la fitxa d’ entrenador i permitint que Damián Castaño puga sentar-se a la banqueta.
* Brots verds. La resurecció del Gandia s’ evidencia en una sèrie de senyals, de brots verds, que mostren la recuperació del club per a la societat gandiana: la masa social passa de 300 socis en la temporada 1993/1994 a un miler en la present. A més, el club publica una revista gratuïta, amb portada a tot color i paper de calitat, que pretén ser un medi d’informació de referència per als aficionats. Per últim, reapareix la penya Força Gandia: fundada en la promoció d’ ascens de la temporada 1986/87, la penya recupera la seua ubicació, en la part de Tribuna i a peu de camp, mantenint la seua filosofia fundacional: les seues integrants son, exclusivament, dones.

Portada del primer número de la revista CF Gandia, publicada al començament de la temporada. * Torna el València. El club de Mestalla no vol ser menys i col.labora amb la recuperació del Gandia disputant, el 27 de Juliol, un partit amistós al Guillermo Olagüe. Feia 6 anys que el València, tot un clàssic de la pretemporada a Gandia, no jugaba a l’ estadi blanc-i-blau. El partit despertà una gran expectació i l’ Olagüe es plenà per veure en directe els valencianistes, encara que no van participar els jugadors que venien de disputar el Mundial d’ Estats Units 94 (Zubizarreta, Camarasa i Penev). El club va recaptar 2 milions de pessetes i el partit va finalitzar amb victòria del València per 0-1, amb gol de Pepe Gálvez als 14 minuts de joc. L’ encontre va estar arbitrat pel col.legiat gandià i Secretari Tècnic del CF Gandia Alfaro Pérez, i va significar el seu acomiadament del món de l’ arbitratge.

Antonio Jose ALFARO PÉREZ. Natural de Gandia va ser àrbitre de Segona Divisió B durant 8 temporades (1986-1994). Va actuar igualment com a linier en Primera Divisió. En la temporada 1994/95 deixa l’ arbitratge per a iniciar la seua carrera com a representant de futbolistes i Secretari Tècnic del CF Gandia. El partit amistós Gandia-València va ser el seu últim partit. * Un gran equip. Damián Castaño pot presumir de comptar amb un gran equip, el millor del grup 6 de Tercera Divisió. La zona defensiva compta amb jugadors de molta experiència en categories superiors: Espín, que arriba al mes d’ octubre procedent de l’ Aguilas, es un baluard baix els tres pals; Juárez i Paco Lorente (o Enguix) formen l’ eix de la defensa flanquejats per Cuqui Vidal i el jove de la pedrera Ignacio Català; Lozoya, format en la pedrera del FC Barcelona, es el cervell al mig del camp, envoltat per futbolistes aguerrits com Rufete i els germans Estruch (Juanmi i Marcos), sent les principals referències ofensives dos veterans dels vuitanta: Carlos Santandreu i Chesa. No podem oblidar les aportacions d’ altres jugadors com Manolo, Acris, Paquito o David Muñoz per completar un equip que va donar un gran rendiment.

Juan José JUAREZ Valera. 14 temporades després de debutar amb el Gandia (1980/81) Juárez regresa a l’ equip blanc-i-blau com a fitxatge estelar, procedent del Villareal de Segona Divisió A. El Defensa Central gandià va jugar en Primera Divisió amb el València CF i l’ Albacete Balompié (on va ser un jugador clau en la temporada de l’ històric ascens a Primera de l’ equip manxeg), i també en Segona A amb el Recreativo de Huelva. Capità del Gandia i futbolista imprescindible a l’ eix de la defensa, Juárez jugarà tres temporades amb el Gandia en esta segona etapa (1994-1997), abans de la seua retirada. * Un campionat impecable. El Gandia, tot i patir una dura derrota per 4-0 a El Pinós en la segona jornada de lliga, es sitúa des d’ el començament del campionat en la zona capdavantera, evidenciant el seu potencial i la seua condició de favorit. En la primera volta finalitza com a col.lider, empatat a 29 punts amb el Novelda i amb tan sols 2 derrotes, seguit de prop per l’ Onda (28 punts) i Pinós (27). La segona volta serà encara més regular que la primera: el Gandia serà lider des de la jornada 20 fins la fi del campionat i sols perdrà un partit en tota la segona volta, a casa davant l’ Alberic (jornada 36), un equip que, curiosament, ja li va guanyar en la primera volta. La derrota davant l’ equip de La Ribera, per cert, va posar fi a una ratxa espectacular de 18 partits sense perdre. Els blanc-i-blaus aconseguien la classificació matemàtica per a la promoció a falta de 4 jornades i el titol de campió en la penúltima jornada, superant l’ Onda. EÉ el segón titol de campió del Gandia en Tercera Divisió després de l’ històric triomf de la temporada 1961/62.
* Lligueta d‘ ascens. En la lligueta d’ ascens a Segona B el Gandia és inclòs al grup C1 en companyia del Muleño murcià, l’ Atlético Baleares i el Barcelona C. El Gandia es perfila com a favorit, però mira amb desconfiança l’ equip filial blaugrana, que compta amb alguns jugadors debutants amb l’ equip B, que milita en Segona A, com Xavi Moro, Arpón o Juan Carlos Moreno, i que destaca, en plena era Johan Cruyff, pel seu nivell golejador, amb 101 gols aconseguits al grup català de Tercerea.
*** UN PARTIT PER AL RECORD ***


CF GANDIA FC BARCELONA C 1 0 Segona jornada, lligueta d’ ascens grup C1. 11 de Juny de 1995. Estadi Guillermo Olagüe. La dura derrota patida la jornada anterior al Mini Estadi per 3-0 obligava el Gandia a guanyar el Barcelona C si volia continuar amb aspiracions d’ ascens. El Guillermo Olagüe es va vestir de gala per acollir un partit trascendental i l’ ambient a l’ estadi blanc-i-blau recordava als dels bons temps dels vuitanta. El Gandia va eixir al terreny de joc amb ganivets entre les dents per tractar de cohibir un jove equip blaugrana plé de talent, però poc acostumat a jugar en ambients hostils. L’ expulsió de Xavi Moro als 32 minuts de joc va facilitar la tasca del Gandia, que aconseguia avançar-se, mitjançant un gol de Marcos, al minut 43 de joc. Amb superioritat numèrica el Gandia somiava, fins i tot, amb igualar el goal average davant el Barcelona, però la expulsió en la segona meitat de Carlos Santandreu va frenar l’ ímpetu d’ un Gandia que hagué d’ aconformar-se amb una victòria minima. El Gandia continúava viu en la lluita per l’ ascens, però el goal average perdut davant el Barcelona anava a ser decisiu…
FITXA DEL PARTIT.
GANDIA: Espín, Ignacio Català, Enguix, Juárez, Cuqui VIdal (Manolo), Lozoya, Juanmi (David Muñoz), Paquito, Marcos, Carlos Santandreu i Chesa.
BARCELONA C: Arnau, Pagès, Coromina, Roca, Mingo, Molist, Arpón, Xavi Moro, Javi Moreno, Setvalls i Juan Carlos Moreno (Cárcel).
GOL: Marcos 43′.
ÀRBITRE: Pedro Dolz. Expulsà, per doble targeta groga, a Carlos Santandreu (69′) del Gandia i a Xavi Moro (32′) i Pagès (90′) del Barcelona C.

Barcelona C-Gandia. Alineació titular al Mini Estadi. D’ esquerra a dreta: Espín, Paco Lorente, Juárez, Enguix, Marcos i Ignacio Català; Lozoya, Juanmi, Cuqui Vidal, Chesa i Rufete. * Maleïda derrota. La lligueta d’ ascens comença amb una treballada victòria a casa davant el Muleño, gràcies a un solitari gol de Juanmi. En la segona jornada el Gandia visita el Mini Estadi, en un partit que serà clau. Els gandians aguanten la primera part amb 0-0, però en la represa els joves blaugranes superen clarament el Gandia gràcies als tres gols de Juan Carlos Moreno, heroi del partit i botxí del Gandia. Amb la derrota per 3-0 a Barcelona el Gandia necessitava guanyar en la devolució de visita blaugrana per no quedar despenjat. El Guillermo Olagüe, en la millor entrada de la temporada, va ser una «caldera» i el Gandia guanyà per un curt 1-0, amb gol de Marcos. Faltava guanyar els 3 partits restants i esperar una entropessada del Barcelona C. Els gandians van complir guanyant, a les següents jornades, als camps del Muleño i de l’ Atletico Baleares, però el Barcelona C va fer el mateix. En la darrera jornada, doncs, el Gandia, que rebia a casa l’ Atletico Baleares, necessitava guanyar i esperar que el Barcelona C no fes el mateix a Mula. Molt prompte les noticies procedents de terres murcians no podien ser més negatives: Juan Carlos Moreno, als 6 minuts de joc, aconseguia avançar els blaugranes. El Gandia, per la seua part, multiplicava les seues ocasions davant l’ Atletico Baleares, però arribava al descans amb un inquietant empat sense gols. Al minut 64 Carlos Santandreu avançava, per fi, el Gandia, i 6 minuts després Chesa encarrilava el partit amb el 2-0, però, malauradament, el Barcelona C anava a conseguir el seu segón gol, al minut 78, mitjançant, de nou, Juan Carlos Moreno. Els blaugranes aconseguien finalment una victòria que valia el passaport a la Segona B, mentre a Gandia el triomf final per 2-1 davant l’ equip mallorquí no servia per a rés. Després d’ una gran temporada i de guanyar 5 partits en 6 jornades en la lligueta de promoció, el CF Gandia es quedava, injustament, sense el premi de l’ ascens.

Jose Carlos Martínez LOZOYA. Natural d’ Elx era un talentós migcampista format en la pedrera del FC Barcelona. Un dels pocs jugadors foranis, en companyia d’ Acris i Espin, arriba a Gandia començada la temporada, procedent del Yeclano, convertint-se en un jugador clau per l’ equip. En la temporada 1995/96 fitxa pel CD Benidorm i en la 1996/97 regresa al CF Gandia per jugar en Segona Divisió B. * Premis Radio Gandia. L’ històrica emisora gandiana, que té com a cap d’ esports a Paco Cardona, concedeix una serie de premis als jugadors més destacats de la temporada. Els guardonats son els següents: Paco Lorente, premi Solmoga al jugador amb més minuts jugats; Ignacio Català, Casa Concha al més esportiu; Chesa premi Juanjo rotuls al màxim golejador; Rufete el premi Totmoble a la regularitat; Marcos el Condec al jugador revelació i, per últim, Juárez, Paquito, Lozoya i Rafa Nogueroles (delegat de l’ equip) reben el premi especial » Ser los mejores».
* Ascens del filial. El filial del Gandia aconsegueix un gran èxit en proclamar-se subcampió del grup 4 de Primera Regional ascendint, per primera vegada en la seua història, a la Regional Preferent. L’ equip, entrenat per Enrique Cuñat, supera en la recta final de la Lliga l’ Ontinyent B, qui s’ enfonsa inexplicablement. L’ altre equip ascendit es la UD Beniopa (campió de grup), entrenat pel mite blanc-i-blau Sorribes. El juvenil, per la seua banda, entrenat per un altre mite, Domingo Pomar, començarà la lliga amb resultats discrets, però reaccionarà en la segona part del campionat i aconseguirà la permanència en la Lliga Nacional sense problemes gràcies a una gran segona volta.

25-6-1995. Promoció d’ ascens davant l’ At.Baleares. D’ esquerra a dreta: Espín, Carlos Santandreu, Enguix, Marcos Estruch, Ignacio Català i Lozoya; Chesa, Juárez, Rufete, Cuqui Vidal i Juanmi.
ORGANIGRAMA
PRESIDENT IGNACIO AVILÉS ENTRENADOR DAMIÁN CASTAÑO PORTERS PROCEDÈNCIA TEMPORADA ESPÍN ÁGUILAS 1994-95 GUILLERMO GANDIA B 1994-95 XIMO MORA JUVENIL 1994-95 DEFENSES PROCEDÈNCIA TEMPORADA TOSCANO GANDIA B 1992-93 FIDEL JUVENIL 1992-93 IGNACIO CATALÀ JUVENIL 1992-93 JUANMA SALCEDO JUVENIL 1993-94 PACO LORENTE PALAMÓS 1993-94 ENGUIX ANDORRA 1994-95 JUAREZ VILLAREAL 1994-95 CUQUI VIDAL VALDEPEÑAS 1993-94 MIGCAMPISTES PROCEDÈNCIA TEMPORADA LOZOYA YECLANO 1994-95 JORDI JUVENIL 1993-94 RUFETE SUECA 1993-94 MARCOS BENISSA 1994-95 JUANMI BENISSA 1994-95 ACRIS LINENSE 1994-95 DAVANTERS PROCEDÈNCIA TEMPORADA DAVID MUÑOZ JUVENIL 1991-92 QUILES JUVENIL 1993-94 PALLARÉS JUVENIL 1991-92 PAQUITO JUVENIL 1992-93 CARLOS SANTANDREU JÁVEA 1994-95 CHESA TAVERNES 1993-94 MANOLO OLIVA 1994-95 ALTES: Lozoya (Yeclano), Acris (Linense), Espín (Águilas), Manolo (Oliva), Enguix (Andorra), Ximo Mora (Juvenil), Guillermo i Toscano (Gandia B), Juárez (Villareal), Carlos Santandreu (Jávea), Marcos i Juanmi (Benissa).
BAIXES: Mina, Alejo, Lino, Ramón Castelló, Oscar Estrada, Diego, Savi, Cruañes, Salva Escrivà, Salva Caballero, Moya, Pedro, Txiqui, Serradell (Ontinyent), Vicent Morant, Bruno, Oscar Vidal, Matias, Oscar Morant, Rosa, Santi, Matias, Juan Ferri i Ximo Ferri.
PRETEMPORADA
DATA PARTIT RS 23-07-94 BENIGÀNIM-GANDIA 0-1 27-07-94 GANDIA-VALÈNCIA 0-1 03-08-94 GANDIA-LEVANTE 2-1 12-08-94 TAVERNES-GANDIA 1-4 14-08-94 BENISSA-GANDIA 1-0 20-08-94 GANDIA-VILLAREAL 2-3 25-08-94 BENIOPA-GANDIA 0-0 26-08-94 PEGO-GANDIA ? AMISTÓS
CF GANDIA 0–VALÈNCIA CF 1GANDIA: Guillermo, Ignacio Català, Paco Lorente, Juarez, Enguix, Cuqui Vidal, Pallarés, Rufete, Marcos, Carlos Santandreu i David Muñoz.
VALÈNCIA: Sempere, Romero, Javi Navarro, Serer, Maqueda, Pellicer, Poyatos, Mendiet, Ignacio, Arroyo i Gálvez.
GOL: Gálvez 14′.
SUBSTITUCIONS: Gandia: Mora, José, Femenia, Quiles, Santi, Chesa, Fidel, Juanma Salcedo, Manolo i Rafa. València: Molina, Giner, Álvaro, Juan Carlos, Fernando, Engonga, Mullor, Ino i Raúl Ibáñez.
ÀRBITRE: Alfaro Pérez.XXI TROFEU CIUDAD DE GANDIA
PARTICIPANTS
CF GANDIA–BENIDORM CD (Segona B)DATA PARTIT RS 17-08-94 GANDIA-BENIDORM 2-1 CAMPIÓ CF GANDIA
TERCERA DIVISIÓ GRUP VI
* Quart nivell del futbol espanyol integrat per 17 grups de 20 equips.
* Del 4 de Setembre de 1994 a l’ 21 de Maig de 1995.PARTICIPANTS

CF GANDIA 
CD ONDA 
NOVELDA CF 
PINOSO CF 
LLIRIA CF 
UD VALL D’UIXÓ 
GIMNÁSTICO FC-València 
CD OLÍMPIC XÀTIVA 
CD ELDENSE 
ALICANTE CF 
CE ALBERIC 
SD SUECA 
CD ALAQUÀS 
CD UTIEL 
CREVILLENT D. 
MUTXAMEL CF 
VILLENA CF 
CD JÁVEA 
UD OLIVA 
UD HORADADA RESULTATS
J DATA PARTIT RS CL 1 04/09/94 Gandia-Utiel 1-0 6 2 11/09/94 Pinoso-Gandia 4-0 13 3 18/09/94 Horadada-Gandia 1-3 10 4 25/09/94 Gandia-Lliria 2-0 4 5 02/10/94 Sueca-Gandia 1-4 2 6 09/10/94 Gandia-Jávea 0-0 3 7 16/10/94 Novelda-Gandia 1-2 1 8 23/10/94 Gandia-Villena 4-2 1 9 30/10/94 Alaquàs-Gandia 1-1 2 10 06/11/94 Gandia-Olímpic 2-0 2 11 13/11/94 Utiel-Gandia 0-1 2 12 20/11/94 Gandia-Oliva 3-1 2 13 27/11/94 Gimnástico-Gandia 0-0 2 14 04/12/94 Gandia-Mutxamel 2-0 1 15 11/12/94 Alicante-Gandia 1-1 1 16 18/12/94 Gandia-Eldense 3-0 1 17 25/12/94 Alberic-Gandia 2-0 1 18 08/01/95 Gandia-Crevillent 1-1 3 19 15/01/95 Vall d’Uixó-Gandia 1-2 2 20 22/01/95 Onda-Gandia 1-1 1 21 29/01/95 Gandia-Pinoso 4-3 1 22 05/02/95 Gandia-Horadada 1-0 1 23 12/02/95 Lliria-Gandia 0-0 1 24 19/02/95 Gandia-Sueca 2-0 1 25 26/02/95 Jávea-Gandia 0-0 1 26 05/03/95 Gandia-Novelda 2-0 1 27 12/03/95 Villena-Gandia 3-3 1 28 19/03/95 Gandia-Alaquàs 0-0 1 29 26/03/95 Olímpic-Gandia 0-0 1 30 02/04/95 Gandia-Utiel 5-3 1 31 09/04/95 Oliva-Gandia 1-4 1 32 12/04/95 Gandia-Gimnàstico 1-0 1 33 16/04/95 Mutxamel-Gandia 1-4 1 34 23/04/95 Gandia-Alicante 1-0 1 35 30/04/95 Eldense-Gandia 0-0 1 36 07/05/95 Gandia-Alberic 0-2 1 37 14/05/95 Crevillent-Gandia 0-3 1 38 21/05/95 Gandia-Vall d’Uixó 1-0 1 CLASSIFICACIÓ FINAL
PT J G E P GF GC 1 GANDIA 58 38 23 12 3 64 30 2 ONDA 54 38 20 14 4 67 26 3 NOVELDA 51 38 22 7 9 62 30 4 PINOSO 51 38 19 13 6 66 35 5 Lliria 49 38 19 11 8 56 29 6 Vall d’Uixó 49 38 20 9 9 55 38 7 Gimnástico 42 38 15 12 11 49 38 8 Olímpic 41 38 16 9 13 45 40 9 Eldense 40 38 13 14 11 44 47 10 Alicante 39 38 13 13 12 52 45 11 Alberic 38 38 14 10 14 35 39 12 Sueca 36 38 12 12 14 38 36 13 Alaquàs 33 38 11 11 16 44 49 14 Utiel 33 38 8 17 13 43 48 15 Crevillent 32 38 9 14 15 35 47 16 Mutxamel 31 38 10 11 17 34 49 17 Villena 27 38 10 7 21 33 66 18 JÁVEA 26 38 7 12 19 23 48 19 OLIVA 22 38 8 6 24 25 65 20 HORADADA 8 38 1 6 31 25 90 PROMOCIÓ D’ ASCENS: Gandia, Onda, Novelda i Pinoso (ascen el Novelda). DESCENS: Jávea, Oliva i Horadada.
PROMOCIÓ D’ ASCENS GRUP C1
RESULTATSJ DATA PARTIT RS 1 28-05-95 GANDIA-MULEÑO 1-0 2 03-06-95 BARCELONA C-GANDIA 3-0 3 11-06-95 GANDIA-BARCELONA C 1-0 4 18-06-95 MULEÑO-GANDIA 0-1 5 21-06-95 AT.BALEARES-GANDIA 0-3 6 25-06-95 GANDIA-AT.BALEARES 2-1 CLASSIFICACIÓ FINAL
PT J G E P GF GC 1 BARCELONA C 10 6 5 0 1 15 2 2 GANDIA 10 6 5 0 1 8 4 3 AT.BALEARES 3 6 22 7 9 5 9 4 MULEÑO 1 6 0 1 5 0 13 ASCENS: Barcelona C.
PARTITS I ALINEACIONS
J1. GANDIA 1-MULEÑO 0. Guillermo Olagüe.
GANDIA: Espín, Ignacio Català, Juarez, Paco Lorente, Cuqui Vidal, Rufete, Juanmi (Manolo 89′), Lozoya, Marcos, Carlos Santandreu i Paquito (David Muñoz 77′).
GOL: Juanmi 66′.J2. BARCELONA C 3-GANDIA 0. Mini estadi.
GANDIA: Espín, Ignacio Català, Paco Lorente, Juárez, Enguix, (Carlos Santandreu 46′), Cuqui Vidal, Juanmi, Lozoya (Manolo 67′), Marcos, Rufete i Chesa.
GOLS: Juan Carlos Moreno (47′, 53′ i 81).J3. GANDIA 1-BARCELONA C 0. Guillermo Olagüe.
GANDIA: Espín, Ignacio Català, Enguix, Juárez, Cuqui VIdal (Manolo), Lozoya, Juanmi (David Muñoz), Paquito, Marcos, Carlos Santandreu i Chesa.
GOL: Marcos 43′.J4. MULEÑO 0-GANDIA 1. Estadi Camino Curtís (Mula).
GANDIA: Espín, Ignacio català, Enguix, Juarez, Cuqui Vidal, Lozoya, Juanmi (David Muñoz 67′), Paquito (Acris 68′), Marcos, Rufete i Chesa.
GOL: Juárez de penal 73′.J5. AT.BALEARES 0-GANDIA 3. Estadi Balear (Palma de Mallorca).
GANDIA: Espín, Ignacio Català, Enguix, Juárez, Cuqui Vidal, Lozoya (Acris 78′), Rufete, Manolo, Marcos, Carlos Santandreu i Chesa (David Muñoz 60′).
GOLS: Marcos 48′, Rufete 63 i 90′.
J6. GANDIA 2-AT.BALEARES 1. Guillermo Olagüe.
GANDIA: Espín, Ignacio Catalá, Enguix, Cuqui Vidal, Juarez, Lozoya (David Muñoz 74′), Juanmi, Rufete, Marcos, Carlos Santandreu (Manolo 80′) i Chesa.
GOLS: Carlos Santandreu 64′ (1-0), Chesa 70′ (2-0), Llistó 85′ (2-1).
GANDIA B
PRIMERA REGIONAL GRUP 4* Del 4 de Setembre de 1994 al 4 de Juny de 1995.
PARTICIPANTS
CF GANDIA B–UD BENIOPA–ONTINYENT CF B–UD ONDARENSE–CD LLOSA–AT.ALBALAT–ATZENETA UE-UD MANUEL–CD POBLA LLARGA–CD POLINYÀ–GUADASSUAR CF–UD ALGINET–UD BENIFAIRÓ–CD OLÍMPIC B (Xàtiva)–CE LA FONT D’ EN CARRÒS–ALGEMESÍ CF–CEF EL VERGER–AT.CARLET–CD ALFARRASÍ–ALCÀNTERA DE XÚQUER UD.RESULTATS
J RS PARTIT RS J 1 1-1 Beniopa-Gandia B 0-1 20 2 4-4 Gandia B-Llosa 2-2 21 3 2-0 Gandia B-Ontinyent B 1-1 22 4 0-1 Olímpic B-Gandia B 2-1 23 5 1-2 Gandia B-El Verger 2-1 24 6 1-1 Albalat-Gandia B 1-6 25 7 6-0 Gandia B-Alcàntera 6-1 26 8 1-3 Carlet-Gandia B 0-2 27 9 3-2 Gandia B-Atzeneta 0-2 28 10 0-4 Pobla Llarga-Gandia B 0-1 29 11 1-2 Gandia B-Alginet 1-3 30 12 1-1 La Font-Gandia B 1-7 31 13 1-0 Gandia B-Manuel 1-1 32 14 0-1 Alfarrasí-Gandia B 1-4 33 15 5-1 Gandia B-Ondarense 2-3 34 16 2-2 Polinya-Gandia B 0-2 35 17 3-0 Gandia B-Guadassuar 2-0 36 18 0-4 Benifairó-Gandia B 3-5 37 19 2-1 Gandia B-Algemesí 2-1 38 CLASSIFICACIÓ FINAL
PT G E P GF GC GC 1 BENIOPA 59 38 24 11 3 84 26 2 GANDIA B 56 38 24 8 6 94 41 3 Ontinyent B 54 38 23 8 7 81 36 4 Ondarense 45 38 19 7 12 64 47 5 Llosa 43 38 16 11 11 68 53 6 Albalat 43 38 16 11 11 65 55 7 Adzeneta 41 38 15 11 12 57 34 8 Manuel 38 38 16 8 14 52 50 9 Pobla Llarg 37 38 14 9 15 54 44 10 Guadassuar 36 38 14 8 16 42 48 11 Alginet 36 38 12 12 14 58 67 12 Polinyá 35 38 11 13 14 50 53 13 Benifairó 35 38 12 11 15 68 97 14 Olímpic B 34 38 15 4 19 48 64 15 La Font 33 38 12 9 17 36 57 16 Algemesí 30 38 12 6 20 48 74 17 El Verger 29 38 11 9 18 44 51 18 AT.CARLET 28 38 8 12 18 41 71 19 ALFARRASÍ 26 38 9 8 21 47 70 20 ALCÀNTERA 20 38 6 8 24 38 10 ASCENS: Beniopa i Gandia B. DESCENS: At.Carlet, Alfarrasí i Alcàntera.

Gandia B. D’ esquerra a dreta: Avilés (President), Cuñat (Entrenador), Nando, Kiko, Joan, Alberto, Óscar i Martínez; Emilio, Nando Gea, Femenia, Juan, Juanjo, Gregori i Paquito (Utiller).
GANDIA JUVENIL
LLIGA NACIONAL GRUP 8De l’ 11 de Setembre de 1994 al 14 de Maig de 1995.
PARTICIPANTS
CF GANDIA–VALENCIA CF B–CD L’ ALCÚDIA–BENIMAR EDI (València)–CD ALCOYANO–TORRENT CF–VILLAREAL CF–CD DON BOSCO B (València)–UD ALZIRA–CAJA DE ELCHE–CD CASTELLÓN B–ORIHUELA DEP.–LEVANTE UD B–CD BURRIANA–UD QUART DE POBLET–CD SERRANOS (València).
RESULTATSJ RS PARTIT RS J 1 1-2 Gandia-Orihuela 0-1 16 2 1-2 Torrent-Gandia 1-2 17 3 3-1 Don Bosco B-Gandia 0-2 18 4 0-1 Gandia-Benimar 0-0 19 5 4-1 Castellón B-Gandia 1-4 20 6 1-2 Gandia-València B 1-1 21 7 2-0 Serranos-Gandia 0-3 22 8 1-1 Gandia-Villareal 3-1 23 9 2-2 Alzira-Gandia 0-2 24 10 4-2 Gandia-Caja Elche 1-6 25 11 4-2 L’ Alcúdia-Gandia 0-1 26 12 6-2 Gandia-Quart 3-0 27 13 1-1 Alcoyano-Gandia 0-2 28 14 3-0 Gandia-Levante B 0-3 29 15 2-1 Burriana-Gandia 3-3 30 CLASSIFICACIÓ FINAL
PT J G E P GF GC 1 Valencia B 62 30 18 8 4 87 43 2 L’ALCUDIA 59 30 18 5 7 72 39 3 BENIMAR 56 30 16 8 6 61 27 4 Alcoyano 56 30 17 5 8 48 34 5 Torrent 45 30 12 9 9 49 43 6 Villareal 43 30 12 7 11 54 59 7 Gandia 42 30 12 6 12 46 51 8 Don Bosco B 39 30 11 6 13 53 50 9 Alzira 38 30 8 14 8 37 38 10 Caja Elche 38 30 10 8 12 56 58 11 Castellón B 36 30 9 9 12 46 54 12 Orihuela 36 30 10 6 14 43 49 13 LEVANTE B 33 30 10 3 17 44 58 14 BURRIANA 32 30 9 5 16 46 73 15 QUART 25 30 5 10 15 37 70 16 SERRANOS 22 30 5 7 18 39 69 ASCENS: L’ Alcúdia i Benimar, el València B no pot pujar per la presència del València A en la categoria superior. DESCENS: Levante B, Burriana, Quart de Poblet i Serranos.

Juvenil Lliga Nacional. D’ esquerra a dreta: Avilés (President), Vic, Devesa, Tano, Alberto Gregori, Moratal, Gaby (Segón entrenador), Perfecto, Manzano, Jordi i Pomar (Entrenador); Sanz, Andrés, Santos, Manolo, Mendoza i Jorge.
-
PALONÉS. L’ ESCUT AL COR (23).

» Màxim referent del millor equip juvenil del Gandia de la història, Palonés era un ràpid i habilidós extrem que es va consolidar amb el primer equip blanquiblau amb tan sols 17 anys, sent convocat per la selecció espanyola juvenil i debutant, a la dècada dels vuitanta, en Primera Divisió amb el València CF «.

Temporada 1978/79. Fotografia icònica del Gandia dels anys setanta. Palonés (el segón ajupit per la dreta), el més jove amb diferència, de tan sols 17 anys, posa envoltat de jugadors veterans en una de les millors temporades de la història. Són (d’ esquerra a dreta) Parreño, Pomar, Sorribes, Lleida, Juanín, Errandonea; Dolz, Cano, Ramón, Palonés i Julián. TRAJECTÒRIA
CF Gandia Juvenil (1976-78)
CF Gandia (1977-1979)
CD Mestalla (1979-1983)
València CF (1983-1985)
CD Olímpic (1985-1987)
CF Gandia (1987/88)
Benidorm CD (1988/89)
UD Oliva (1989-1992).
Palonés davant un rival del Mestalla. Estadi Luis Casanova. Temporada 1978/79. Vicente Enrique PALONÉS Bonilla (també conegut com Tatín) va nàixer a Gandia el 15 de Juliol de 1961. Format en les categories inferiors del CF Gandia, aconsegueix en la temporada 1976/77 el primer ascens de la història del juvenil després de superar en la lligueta d’ ascens el Cornellà i el Boscos de Saragossa. En la campanya 1977/78 debuta amb el juvenil en la màxima categoria nacional (jugant davant equips com el FC Barcelona, Real Zaragoza o València CF) i també amb el primer equip del Gandia, que milita en una potent Tercera Divisió inter-regional. La temporada 1978/79 es consagra, amb sols 17 anys, al primer equip d’ un gran Gandia que està a punt d’ aconseguir l’ ascens a Segona B. La seua joventut i les seues excel.lents prestacions provoquen l’ interés de diversos equips de superior categoria i, fins i tot, sona per a la selecció nacional juvenil. Palonés, en efecte, serà convocat en 3 ocasions pel seleccionador Jesús Pereda i fitxa, a més, en Juny de 1979, pel València CF, rebent el Gandia la important quantitat de 3 milions de pessetes en concepte de traspàs, a més de la disputa de diversos partits amistosos al Guillermo Olagüe davant el primer equip ché. Després de ser cedit durant diverses temporades al CD Mestalla, en la temporada 1983/84 puja al primer equip valencianista, debutant en partit oficial davant l’ Alcoyano en Copa del Rey. En la temporada següent (1984/85) debuta en la Primera Divisió en la jornada 2 (en companyia d’ un altre gandià, Juárez), en la famosa jornada de vaga de futbolistes professionals; el València CF guanya per 5-1 a l’ Espanyol i Palonés obri el marcador. En eixa temporada 1984/85 disputarà un total de 3 partits de lliga de Primera Divisió, 5 de Copa del Rey i 1 partit de Copa de la Lliga. Finalitzada la seua etapa al València fitxa, en la campanya 1985/86, per l’ Olímpic de Xàtiva, un club amb un ambiciós projecte impulsat pel seu president Alfonso Rus. En la seua segona temporada a Xàtiva (1986/87), i amb Quique Hernández com entrenador, es proclamarà campió de Tercera Divisió i aconseguirà l’ ascens directe a Segona B. En la temporada 1987/88 torna a casa i viu una breu segona etapa amb el CF Gandia. Els blanquiblaus, presidits per Ignacio Avilés, disputen la seua segona temporada a Segona B i lluiten per l’ ascens de categoria. Palonés juga 34 partits entre Lliga i Copa i es el segón màxim golejador de l’ equip amb 11 gols, sols per davall de Cazaurang. El Gandia, però, malgrat protagonitzar un gran començament de lliga, finalitza en una discreta setena posició. Quique Hernández marxa al Benidorm i reclama la presència de Palonés. D’ aquesta manera el nostre protagonista fitxa pels benidormins en la temporada 1988/89, aconseguint un nou titol de Tercera i un nou ascens a Segona B. En la campanya 1989/90 Palonés prioritza la seua activitat laboral a una entitat bancària i decideix tornar a La Safor per jugar a un equip més modest: la UD Oliva. Els olivers aconseguiran, amb Palonés com un dels jugadors clau, un històric ascens a Segona B en la campanya 1990/91. En companyia d’ altres ex-jugadors del Gandia com Sanmartín o Domingo Pomar, Palonés torna a jugar en Segona B en una temporada (1991/92) inoblidable per a l’ equip blavet. Finalitzada eixa campanya Vicent Palonés penja les botes disputant el seu últim partit amb la UD Oliva, davant el Gandia, a l’ estadi Guillermo Olagüe, on es va formar com a futbolista i on es va convertir en la gran promesa del futbol gandià i en un dels jugadors blanquiblaus més rellevants dels anys setanta.


Retalls del Diari Marca de Novembre i Desembre de 1978. Al primer retall el senyor Micó, Secretari General del Gandia, destaca el treball realitzat en la pedrera i reclama la presència de Palonés en la selecció d’ Espanya juvenil. Finalment, va ser convocat (segón retall) per a un stage a Madrid els dies 19 i 20 desembre de 1978. La Selecció, entrenada per Jesús Pereda, preparava la classificació per al Campionat d’ Europa juvenil davant França i Palonés va ser convocat dues vegades més, a principis de 1979, compartint vestidor amb futurs internacionals com Zubizarreta, Ochotorena, Tendillo o l’ actual seleccionador Luis de la Fuente.
-
ALACANT CF, BAREA I LES PRIMERES PROMOCIONS (1955-1957).
Sinònim de records desagradables per a la afició del Gandia dels anys 50, l’ Alacant CF ens va privar per dues vegades consecutives de pujar a la Segona Divisió. La primera d’ elles amb polèmica inclosa…
En la temporada 1955/56 el CF Gandia complia la seua tercera temporada en la Tercera Divisió. Una temporada després del seu debut (1953/54) la categoria patia una important reestructuració, passant de comptar amb 6 grups de 20 equips (120 en total) a fer-ho amb 16 grups de 10 equips (160), modificant-se, a més, el sistema de competició, en instaurar-se dues fases: una de classificació i una altra d’ ascens o permanència, en funció del resultat de la lliga inicial. Aquesta ampliació del número de participants, que buscava alleugerar les grans despeses que havien de suportar els clubs als desplaçaments, facilitaria la consolidació del Gandia en la categoria i la seua aspiració de lluitar per alguna cosa més que aconseguir la permanència.

CF Gandia 1955/56. D’ esquerra a dreta Juanete, Barea, Esparza, Llopis, Bonet, Sánchez i Domínguez; Valencianet, Ara, García Pajares i Rodríguez. José Bernabéu s’ estrenava com a president del Gandia en substitució d’ Enrique Boronat, que tancava un cicle de 5 temporades com a màxim dirigent marcat pel doble ascens consecutiu a Primera Regional i a Tercera Divisió.
En la primera fase del campionat el Gandia finalitzava en la tercera posició, lluny de les dues primeres places que ocuparen el Levante, que venia de baixar de Segona Divisió i era el gran favorit, i l’ Alacant CF. Llevantinistes i alacantinistes aconseguerien el passaport per disputar la lligueta per l’ ascens, reservada als dos primers classificats.El Gandia, doncs, havia d’ aconformar-se amb disputar, per segona temporada consecutiva, la lligueta de permanència, però amb l’ atractiu introduït en la present temporada de que el campió de l’ esmentada lligueta es classificava, també, per a disputar la promoció d’ ascens a Segona. Els gandians debuten en esta Segona Fase amb una important victòria per 3-0 al Mondúber davant el seu rival més directe, l’ Alcoyano, i comanden la taula des d’ el començament, aconseguint la primera posició i la classificació per a la promoció amb dos punts més que els alcoianistes.

Pepe Llopis és l’ entrenador gandià per segona temporada consecutiva, després de debutar en la lligueta de permanència de la temporada anterior substituint José Peinado. Llopis té la particularitat de cumplir un doble rol: el d’ entrenador i el de jugador, doncs actúa també com a migcampista titular del Gandia. La columna vertebral de l’ equip en la promoció està integrada per Barea en la porteria, Bonet, Julito i Domínguez defenses, Llopis i Juanete migcampistes, i en la davantera Ara, Simón, Paredes, García Pajares i Rodríguez.
El planter està integrat per una majoria de jugadors de la ciutat de València i dels voltants, jugadors amb experiència amb el CD Mestalla i el Levante UD, d’ entre els quals destacaven el davanter García Pajares i especialment Paredes, un jove d’ Albal que complia la seua segona temporada i que va explotar com a golejador al CF Gandia. Juanete era el jugador més experimentat i amb millor currículum de l’ equip; amb 36 anys tenia un passat important com a jugador de Primera Divisió amb el Deportivo de La Coruña, Gimnàstic de Tarragona, Murcia i, fins i tot, el Real Madrid, jugant amb els merengues 4 partits de lliga de la temporada 1945/46. Un altre jugador forani era el porter de Terol Barea, un dels baluards de l’ equip, considerat com un dels millors porters de la Tercera Divisió, mentre que l’ únic jugador gandià era el defensa Bonet, únic supervivent d’ aquell clàssic equip del Gandia de categoria regional integrat per una majoria de mítics jugadors locals com Melo, Manolo o Miñana.

Paredes, davanter del Gandia, posa amb un jugador de l’ Elx en el partit d’ anada de la promoció d’ ascens 1955/56. Després de jugar dues temporades i brillar amb el Gandia, Paredes fitxa en la temporada 1956/57 pel Levante en Segona Divisió, jugant posteriorment amb el València i l’ Espanyol en la màxima categoria del futbol espanyol. El Gandia s’ enfronta a l’ Elx, campió del grup de permanència murcià, en una primera eliminatòria de promoció sortejada seguint criteris de proximitat geogràfica. El partit d’ anada es disputa al Mondúber, amb una clara victòria gandiana per 4-0. Els ilicitans busquen la remuntada al partit de tornada a Altabix, però els blanc-i-blaus, tot i que l’ Elx s’ avança al marcador en la primera meitat, realitzen un gran partit, aconseguint una gran remuntada i una clara victòria per 2-4, amb gols d’ Ara (en tres ocasions) i Paredes.
En la segona ronda aguarda el Real Mallorca, un equip habitual de la Segona Divisió, que es presenta com a favorit, especialment després de guanyar el partit d’ anada al camp d’ Es Fortí (que farà honor al seu nom) per 4-1. Els gandians, però, donaràn la sorpresa igualant la eliminatòria al Mondúber amb un 3-0, gràcies als gols anotats en la segona meitat per Paredes, Ara i Juanete, en un partit on la premsa de Mallorca apuntarà a la lesió del porter visitant Barceló com a causant de la derrota.
Així, amb un marcador global de 4-4 als dos partits, es disputa, dos dies després, un partit de desempat al camp barceloní de Les Corts, on el Gandia es superior i s’ imposa per 3-1, amb gols de Paredes i Rodríguez (2).
Imatge del partit de desempat Gandia-Mallorca disputat a l’ estadi de Les Corts. Bonet llanca una pena màxim que s’ estavella al llarguer. La errada no va impedir el Gandia derrotar clarament els mallorquins. (Foto Diari Baleares). La tercera i definitiva eliminatòria per l’ ascens tindrà com rival l’ Alacant CF, un club ambiciós que té com a tècnic Ramón Balaguer, el mític entrenador que va aconseguir dos ascens a Primera Divisió amb l’ Alcoyano als anys quaranta. Els alacantinistes venien de perdre l’ ascens directe en la lligueta d’ ascens per culpa del goal average perdut davant el Levante, i es presentaven com a favorits. De fet l’ Alacant ja havia aconseguit una doble victòria davant el Gandia en la primera fase de la temporada, aconseguint un 0-2 al Mondúber i un 3-0 al camp de Bardin. El que ningú esperava seria el resultat del partit d’ anada…
EL CAS BAREA.
El partit, en efecte, es disputa al Mondúber un 29 de Juny de 1956 i finalitza amb un contundent 3-7 per als alacantins, un marcador pràcticament definitori. Les cròniques parlen d’ una dolenta actuació del porter Barea, i en l’ imaginari col.lectiu dels aficionats gandians més veterans s’ assegura que el jugador turolenc es va vendre a l’ equip rival. La realitat, però, com s’ explica al magnífic reportatge «Medio siglo de promociones» del periodista Joan Estornell per al setmanari Safor Guia, publicat el 26 de Maig de 2005, sembla va ser una altra. Estornell recull les paraules d’ un dels protagonistes, el defensa gandià Bonet, que confirma l’ «oferiment de l’ Alacant a Barea (25.000 pessetes, xifra gens menyspeable per a l’ època) però que el turolenc va rebutjar, possant-ho ràpidament en coneixement del seu entrenador, Pepe Llopis. Segons explica Bonet, es cert que Barea no va tindre una actuació gens afortunada, però justifica el seu dolent partit per la pressió amb què va jugar el porter gandià per culpa de les circumstàncies extra-esportives que van rodejar la prèvia del partit. El defensa gandià Bonet afirmava que pot ser haguera estat més convenient que haguera jugat el porter suplent Domingo, però el ben cert es que la absència de Barea haguera alçat, igualment, moltes suspicàcies. En tot cas, la innocència del porter del Gandia podria quedar acreditada pel fet que la temporada següent va continuaramb l’ equip blanc-i-blau i perquè, fins i tot, va jugar en una segona etapa amb el Gandia, en la temporada 1963/64.
Francisco Bonet. Defensa i capità gandià, apareix al mig de la imatge rodejat de directius (entre ells, a l’ esquerre, el mític ex-jugador Enrique Melo). Va debutar amb l’ equip gandià en la temporada 1950/51, jugant fins la campanya 1959/60. Bonet (que rebia el malnom de «Mona») va ser, pràcticament, l’ únic jugador local en un equip que, amb el debut a Tercera Divisió de la temporada 1953/54, es va professionalitzar. El cas es que, més enllà de la desafortunada actuació de Barea, el Gandia va fer un fluix partit davant d’ un potent Alacant. Per si fòra poc García-Pajares es va lesionar en la primera part i va haver d’ acabar el partit com va poder, donat que en la època sols estaba permés el canvi del porter en cas de lesió. L’ Alacant va protagonitzar un començament fulgurant aconseguint un clar 0-3 al marcador als primers minuts del partit. En la segona part el Gandia va reduïr distàncies amb un apretat 2-3, però en la recta final els visitants van castigar els gandians amb 4 gols més que arredoniren la seua clara victòria amb el definitiu 3-7.
Amb el resultat del partit d’ anada, la remuntada al camp de Bardin era pràcticament impossible. Tot i això, el Gandia, que, per si fòra poc va patir la sensible baixa per lesió de García Pajares (Pepe Llopis reconfigurà l’ equip i jugà Valencianet) va realitzar un bon partit, on Barea va ser, per cert, un dels millors. El Gandia aconseguí un honrós però clarament insuficient 0-0 que servia per donar l’ ascens a Segona Divisió l’ Alacant per segona vegada en la seua història.

Manuel BAREA. Natural de Terol arriba al Gandia en la temporada 1955/56, amb 23 anys, procedent de l’ Ontinyent. Va fer dues grans temporades amb els gandians, disputant dues promocions d’ ascens, però es va veure assenyalat per l’ intent de compra de l’ Alacant de l’ any 1956. Després del Gandia va jugar dues temporades en Primera Divisió amb el Jaén (1957/58) i Oviedo (1958/59). També va jugar en Segona amb l’ Sporting de Gijón i el Cartagena, regresant breument al Gandia en la temporada 1963/64. SEGÓN INTENT.
La temporada 1956/57 pateix una nova modificació del sistema de competició; es supremeixen les dues lliguetes i es torna al model clàssic, amb una única lliga de 18 equips, on Alcoyano i Gandia, de nou, i amb l’ absència dels ascendits Levante i Alacant, son els grans favorits per aconseguir les dues places de promoció d’ ascens. Els gandians lideren la classificació durant gran part de la lliga, però finalment, per 1 sol punt de diferència, l’ Alcoyano es proclama campió (disputarà una promoció amb menys eliminatòries) mentre el Gandia haurà de contentar-se amb la segona plaça i la disputa de la promoció de sub-campions, més difícil.José Sorribes es el nou president del Gandia, mentre Pepe Llopis continúa amb la seua doble tasca d’ entrenador-jugador. L’ equip patirà en la davantera les baixes de García–Pajares (fitxa al mes de Gener per l’ Avilés de Segona Divisió) i especialment del seu golejador Paredes, que marxa al Levante. L’ equip d’ esta temporada manté la mateixa linea defensiva amb Barea (porter) Bonet, Julito i Domínguez. Llopis continúa al mig del camp en companyia de Morató (una de les noves incorporacions), mentre el veterà Juanete passa, ocasionalment, a fer funcions de davanter. A la davantera continúen Ara i Rodríguez, i s’ incorporen com a novetats Fabiacen, Personat i Soro.
En la primera ronda de la promoció el rival es el sub-campió balear: l’ Atlético Baleares. Un equip que ja va jugar en Segona Divisió al periode 1951-1953. Va ser una eliminatòria molt igualada que va necessitar d’ un partit de desempat després que els dos partits inicials finalitzaren amb empat: 1-1 a l’ anada a Palma de Mallorca i 3-3 en la tornada al Mondúber. El partit decisiu es va jugar a l’ estadi de Vallejo (el camp del Levante) i el Gandia, tot i la sensible baixa de Llopis per lesió, es va imposar per 2-0 amb gols de Personat i Rodríguez, un gol en cada temps.

Banderí commemoratiu d’ un Gandia-Alacant. L’ Iliturgi d’ Andújar (Jaén), un clàssic de la Tercera andalusa, va ser el següent rival del Gandia. El partit d’ anada es va disputar a Andújar amb victòria local per 3-1. Set dies després es disputava la tornada al Mondúber amb el propòsit gandià d’ aconseguir la remuntada. Els blanc-i-blaus van fer un partit espectacular i al quart d’ hora de joc ja havien capgirat la eliminatòria amb un 3-0 al marcador. L’ Iliturgi es resistí i aconseguí situar el marcador en un 3-1 i posteriorment en un 4-2, però a la recta final del partit el Gandia sentencià amb una pluja de gols que situaren el marcador final amb un espectacular 8-2. Soro (2), Ara (2), Personat (2), Rodríguez i Domínguez foren els autors dels gols davant la eufòria de la afició blanc-i-blava.
Dos partits separaven el Gandia del somiat ascens a Segona Divisió. Gandia, Binéfar, Celta Turista (de Vigo) i Calvo Sotelo de Puertollano eren els supervivents de la promoció de sub-campions i havien d’ enfrontarse als equips dels dos grups de Segona Divisió classificats en els llocs 15 i 16 de la taula: Eldense, Ferrol, La Felguera i Alacant. La Federació Espanyola va crear dos grups geogràfics (nord i sud) i el rival al sorteig va ser novament l’ Alacant CF.
El partit d’ anada disputat al Monduber despertà una enorme expectació, no tan sols per la seua importància sino també en record de la pol.lèmica de la temporada anterior, amb l’ intent de compra de Barea. El Gandia va eixir al camp acorralant els alacantins dins la seua àrea, però les bones intervencions del porter visitant Gallego i els pals impediren el primer gol gandià. Tanmateix, al minut 21 de joc Magán aconseguia avançar l’ Alacant, arribant-se al descans amb una mínima victòria forastera. En la represa el Gandia intensificà el seu domini i a la meitat del segón periode Soro aconseguia el gol de l’ empat. La recta final del partit va estar marcada per la polèmica, quan l’ àrbitre anulà un gol de l ‘ Alacant després de consultar amb el seu linier. Tot i això, els aficionats gandians sembla que no van estar massa satisfets amb l’ actuació arbitral, acomiadant el trio arbitral amb el llançament de pedres (!), el que va comportar una sanció econòmica al club per part del Comité de Competició.

Imatge de l’ estadi de Bardin, on el Gandia va perdre el tren de l’ ascens per dos ocasions consecutives. Amb capacitat per a 12.000 espectadores, Bardin es va inaugurar l’ any 1932, acollint els partits de l’ Hércules fins 1954. Amb la marxa dels herculans al camp de La Viña (amb més capacitat), l’ Alacant es converteix en nou llogater de l’ estadi fins l’ any 1963, quan va ser enderrocat per a la construcció de vivendes. Centenars d’ aficionats gandians es desplaçaren a l’ estadi alacantí de Bardin per suportar l’ equip en el partit decisiu, disputat una semana després, el 30 se Juny de 1957. La realitat, malauradament, tot i la il.lusió dels desplaçats per celebrar l’ ascens i vengar, de pas, l’ afrenta de la temporada anterior, es que l’ Alacant va mostrar, molt prompte, la seua superioritat; Magán, Quiralt i Herrerita marcaren en la primera part pels alacantins, deixant la eliminatòria ben encarrilada al descans. El Gandia intentà reduïr el marcador, però sense fortuna, evidenciant-se el potencial d’ un rival que, cal recordar, militava en una categoria superior. El 3-0 final donava, doncs, la permanència als alacantins i frustraba, un any més, les il.lusions del Gandia, que, per segón any consecutiu, es quedaba a les portes de l’ ascens.
L’ Alacant, botxí del Gandia per partida doble, sols va aguantar una temporada més en Segona Divisió, iniciant posteriorment una llarguíssima trajectòria per la Regional Preferent i, especialment, per la Tercera Divisió. Amb l’ arribada del segle XXI el club intentà donar el bot per competir amb el seu veí l’ Hércules i tornà a jugar breument en Segona Divisió (temporada 2008/2009), però, amb l’ esclat de la crisi econòmica l’ ambiciós i costós projecte alacantinista es va enfonsar estrepitosament, provocant la trista desaparició del club l’ any 2014.
Xavi Martí. Futbol en la Ribera del Serpis.
-
AT.MADRILEÑO-GANDIA Y EL FINAL DEL VERANO.
La foto de aquí abajo pertenece al partido At. Madrileño-Gandia del 21 de Septiembre. Estamos en 1986 y el verano da sus últimos coletazos…

CF Gandia, estadio Vicente Calderón. De izquierda a derecha: Basauri, Torres, Pomar, Marro, Guijarro y Prados; Rafa, Jiménez, Franco, Alberto y Cuqui Vidal. Veraneaba en la misma casa de la Playa de Gandia desde que tenía uso de razón. El verano comenzaba rezumando ilusión por el final de las clases, por la mudanza a la casa del verano, por los primeros baños en el mar, por volver a ver a los amigos forasteros a los que no veías desde el verano anterior… pero acababa convirtiéndose, a medida que discurrían las semanas y alcanzábamos el mes de agosto, en un tedio rutinario de calor asfixiante, de un insano rito diario de tostarse (vuelta y vuelta) en la playa a temperaturas superiores a 30 grados, de vecinos madrileños que iban y venían, del bullicio agotador de «millones» de turistas colonizando la playa… y con la extraña sensación de que algo importante, muy importante, faltaba: era la liga de fútbol.
Yo acababa siempre anhelando la llegada del mes de septiembre porque con él todo volvía a comenzar: el fútbol, los clásicos coleccionables de Rba o de Planeta-Agostini, la programación habitual de la televisión y la radio… y también porque la Playa de Gandia experimentaba una curiosa, fascinante, transformación; en pocos días pasaba de ser un lugar abrumadoramente masificado, a convertirse en un sitio deshabitado, casi desolado. Un lugar magnífico para solitarios empedernidos.
La Playa de Gandia ofrecía, con el final del verano, un paisaje urbano que de tan desértico parecía casi post-apocalíptico. Recuerdo pasear en bicicleta al atardecer, sin rumbo fijo, por las calles de la playa, mientras las nubes poblaban cada vez con mayor frecuencia el horizonte anunciando las primeras lluvias del Otoño. Y en mi imaginación infantil desbordante soñaba con que, al girar la esquina, pudieran aparecer en cualquier momento, por aquellas calles inhóspitas, las hordas de despiadados motoristas de la película «Mad Max»…
Septiembre era el mes deseado pero tenía su lado oscuro, su reverso tenebroso: la vuelta a las clases. Yo tenía casi 13 años y el curso 1986/87 se antojaba transcendental. Era mi último año en el colegio, antes de dar el salto al instituto, y lo hacía con una importante losa en la mochila: había suspendido las odiosas Matemáticas de séptimo de EGB y tenía que afrontar el último año con ese importante lastre a cuestas.

Estadio Vicente Calderón. Situado en la Ribera del río Manzanares, fue inaugurado en 1966 con el nombre de Estadio Manzanares. En 1971 fue rebautizado como Estadio Vicente Calderón en honor al histórico presidente colchonero. El Gandia jugó en este estadio dos partidos de Liga de Segunda B (temporadas 1986/87 y 1991/92). Albergó los partidos del Atlético de Madrid hasta la temporada 2016/2017 y fue demolido en el verano de 2020. Pero hablando de cosas más importantes (ejem), la temporada 1986/87 se presentaba especialmente ilusionante para el CF Gandia. El equipo había ascendido, unos meses antes, a Segunda B, por primera vez en su historia, tras golear en un irrepetible partido al Maspalomas. El club afrontaba una campaña histórica, compitiendo en una categoría potentísima que había quedado reducida a un grupo único de 22 equipos, en el que teníamos como rivales a númerosos equipos históricos del fútbol español (Granada, Córdoba, Tenerife, Salamanca, Burgos…). Gandia respiraba un ambiente futbolístico de euforia y excitación desbordantes y el Guillermo Olagüe se llenaba cada dos domingos en partidos multitudinarios que eran una auténtica fiesta.
La liga había comenzado en casa el último día del mes de agosto con un empate injusto ante el Mallorca Atlético, en un partido en el que el Gandia disfrutó de numerosas ocasiones, con las que hubiera podido conseguir una victoria holgada. La histórica alineación del debut en Segunda División B estuvo integrada por Basauri, Marro, Guijarro, Pomar, Torres, Alberto (Cuqui Vidal), Jiménez, Chesa, Carlos Santandreu, Franco y Durán (Rafa). Seis de los 13 jugadores que participaron en ese partido eran de la comarca: Guijarro, Cuqui Vidal, Chesa, Carlos Santandreu, Franco y el turolense naturalizado saforenc y legendario capitán, Domingo Pomar. Para la posteridad queda el primer gol del partido marcado por Jiménez a los tres minutos de juego, el primero del club en la Segunda B.
El primer desplazamiento, la semana siguiente, iba a ser al Nou Camp de Sa Pobla para enfrentarnos a otro equipo balear, el Poblense, dirigido, curiosamente, por el veterano entrenador valenciano Evaristo Carrió. Allí el Gandia consiguió una victoria espectacular, muy celebrada, por 2-6. Un triunfo coral en el que la media docena de goles se repartió entre Prados, Jiménez, Pomar, Quique Peiró, Rafa y Alberto.
En el siguiente partido el Gandia recibía a uno de los equipos favoritos, la Unió Esportiva Lleida, consiguiendo la primera victoria de la temporada en casa al imponerse, en un partido muy disputado, por 1-0, con gol solitario del grauer Chesa conseguido a los 8 minutos de juego de la segunda parte tras culminar una buena jugada de Rafa. Con esta victoria, después de tres jornadas, el Almería era el líder con 6 puntos (había ganado todos los partidos) y el Gandia ocupaba la segunda posición con 5 puntos (empatado con el Granada y el Alzira). Había que frotarse los ojos porque estábamos en puestos de ascenso a Segunda División A.

Imagen de un Gandia-Linense. La Penya Paperets deja su huella en la portería del equipo rival ante una grada de Preferente completamente abarrotada de aficionados. Estamos en la temporada 1986/87, la del debut en Segunda B, cuando el Guillermo Olagüe era una fiesta cada dos semanas. (Fotografía «Gente de la Safor»). En la cuarta jornada de liga, pues, ese Domingo 21 de Septiembre, el Gandia visitaba el campo del At.Madrileño con la vitola de equipo revelación. La prensa de Madrid (el Marca), resaltaba el buen comienzo de temporada del Gandia y se hacía eco de la espectacular goleada infringida por los gandienses al Poblense en el anterior desplazamiento. Era un partido con una connotación especial pues se trataba de la primera vez que el Gandia visitaba en Liga el estadio Vicente Calderón, el mismo que recibía el nombre del presidente colchonero. Calderón, que tenía su segunda residencia en Gandia, era un personaje muy vinculado a la Playa y al Grau, y propició, desde finales de la década de los sesenta y hasta principios de los setenta, la llegada de numerosos jugadores cedidos del Atlético de Madrid al Gandia, entre los que destacaron Clares y Orozco. Vicente Calderón iniciaba en la temporada 1986/87 su vigesimoprimera temporada al frente del equipo colchonero, sin saber que sería la última, pues fallecería meses después, en Marzo de 1987, cuando estaba a punto de cumplír 74 años.
El partido en el Calderón despertó una gran expectación en Gandia y numerosos aficionados blanquiazules se desplazaron hasta Madrid para apoyar al equipo, movidos por el entusiasmo de un gran arranque de liga en la temporada más importante de la historia, y con el atractivo añadido que suponía visitar uno de los estadios más relevantes del fútbol español. La tarde ofrecía, además, la posibilidad de disfrutar de un doble programa futbolístico, pues el At.Madrileño-Gandia, que comenzaba a las 19:45 horas, se disputaba a continuación del partido de Primera División que enfrentaba al primer equipo rojiblanco contra la UD Las Palmas.
El filial Atlético estaba dirigido por un clásico entrenador madrileño, Eduardo Caturla, y presentaba un plantel de futbolistas más bien desconocidos. En efecto, ninguno de aquellos jugadores llegó a consolidarse en el primer equipo, aunque Quique Estebaranz (que no jugó contra el Gandia) defendería la camiseta del Barcelona y Tenerife, entre otros, y llegó a ser internacional, mientras Rivas se convirtió en un jugador mítico del Real Oviedo, con el que jugó 10 temporadas en Primera División. Pero pese a ello, el segundo equipo colchonero imponía un necesario respeto, no sólo por ser el filial de uno de los grandes del fútbol español, sino también porque en las 6 temporadas anteriores había militado en la Segunda División A.
Recuerdo escuchar el partido sentado en un banco frente a mi casa de la playa, junto a un amigo de Gandia, el último superviviente de la pandilla del verano, con el silencio de la calle quebrado por la narración de Miguel Ángel Picornell a través de las ondas de Radio Gandia, y con la emoción de un empate sin goles que se prolongó en el marcador durante gran parte del mismo, hasta que llegó un gol del rival en la recta final. Un gol (marcado por un tal Miguelín) que daba la victoria a los locales y suponía la primera derrota de la temporada para el Gandia, con la consiguiente decepción.

Crónica del At.Madrileño-Gandia del diario Marca del 22-9-1986. La euforia entre la afición por el buen comienzo de Liga iba a ser efímera, y la derrota en el Vicente Calderón, unida a los resultados en los siguientes partidos, iban a significar un baño de realidad para el Gandia, que acabaría retrocediendo paulatinanente en la clasificación para acabar metido de lleno, como se esperaba, en la lucha por la permanencia. Con la llegada del Otoño el Gandia debía, pues, ponerse el mono de faena para salvar la categoría mientras yo debía hacer lo mismo para aprobar (tarea ciertamente peliaguda) las dichosas Matemáticas: esa Espada de Damocles, ese peligro permanente que me iba a acompañar en los siguientes cursos. El verano de 1986 se consumía y yo apuraba sus últimos días leyendo novelas de Agatha Christie mientras las gotas de lluvia se estrellaban tímidamente sobre la terraza de mi casa de la playa. Yo tenía casi 13 años, y pese a las Matemáticas, imaginaba que era difícil ser más feliz.
Xavi Martí-Futbol en la Ribera del Serpis.
-
1993/1994. ALBERTO PINA PRESIDENT. EL CLUB A LA VORA DE LA DESAPARICIÓ.
FETS DESTACATS
* Pressupost molt reduït. El pressupost de la temporada es de tan sols 18 milions de pessetes, el que suposa una dràstica reducció de 49 milions respecte el pressupost de la temporada anterior. El club redueix el seu deute de 40 a 33 milions de pessetes, però la situació econòmica continua sent molt greu i la falta de recursos obliga a confeccionar un planter integrat bàsicament per jugadors de la casa.

CF Gandia 1993/1994. La majoria dels integrants d’ aquest planter no van acabar la temporada. (Fotografia Levante-Emv-La Safor/Arxiu històric Gandia). * Torna Damián Castaño. Després de ser segón entrenador de Quique Hernández i Astorga als anys 80 i d’ aconseguir l’ ascens a Lliga Nacional amb el Juvenil, torna Damián Castaño al CF Gandia per dirigir el primer equip. Castaño, que ve d’ entrenar el Calp en Tercera Divisió, anuncia en l’ acte de presentació de la temporada que l’ objectiu és salvar la categoria, però sense renunciar a res…
* Cuqui Vidal fitxatge estelar. El retorn del jugador grauer Cuqui Vidal, després de jugar tres temporades al Levante i una al Valdepeñas, és la incorporació més destacable dins d’ un mercat de fitxatges molt limitat per al Gandia. Tornen els ex-jugadors de la pedrera Rufete i Salva Escrivà i sols continúen de la temporada anterior Óscar Estrada, Alejo, Ignacio Català, Paquito i Pedro, mentre arriven alguns jugadors d’ equips modests de Tercera Divisió. La greu lesió que patirà Cuqui Vidal en la pretemporada serà un contratemps molt important per als objectius de l’ equip gandià.
* Dimissió de Sapena. Que el Gandia està ferit de mort es fa prompte evident: sense subvencions de l’ Ajuntament (la temporada anterior es van rebre 25 milions de pessetes avançades per les següents 5 temporades per poder atendre un prèstec en favor d’ una entitat bancària), amb els drets d’ explotació propietat de la empresa Gandipublic i amb tan sols 200 socis a pocs dies del començament de la temporada, la viabilitat del club sembla quasi impossible. Sapena i la seua directiva, sense recursos i sense motivació, presenten la seua dimissió en Assemblea Extraordinaria del 10 de Setembre.
* Pina nou president. Després de dies d’ incertessa, on el fantasma de la desaprició planeja més fort que mai, es crea una Junta Gestora encapcalada per l’ ex-president Jose Avaria, que convoca eleccions a la presidència del club. Sona el nom de l’ ex-president Ignacio Avilés, però, finalment, en Assemblea celebrada el 22 de Setembre, es presenta únicament la candidatura encapçalada pel soci Alberto Pina, qui es proclama nou president del CF Gandia.

ALBERTO PINA. Empresari del sector hosteler, es converteix en nou president del Gandia al mes de Setembre substituint Paco Sapena en la pitjor crisi de la història del club. Les seues decisions (i també les seues formes) el convertiran en, possiblemente, el president més polèmic de la història del Club de Futbol Gandia. (Fotografia Levante-Emv-La Safor/Arxiu històric Gandia). * Economia de guerra. Pina, conscient de la situació del club i sense pols econòmic, decideix implantar una economia de guerra amb l’ objectiu de reduïr despeses de forma dràstica. El 15 d’ Octubre es dona la baixa als jugadors Salvi, Mina, Óscar Estrada, Lino, Rufete, Moya i Cuqui Vidal, mentre Damián Castaño, enfrontat al nou president, es destituït. La resta de jugadors del primer equip protesten davant la situació i decideixen no jugar el partit de la jornada 8, al camp del Mutxamel. Així, el Gandia es presenta amb jugadors de l’ equip filial, de Primera Regional, perdent per 3-1. Al següent partit es reincorporen els jugadors «canterans» del primer equip (Pallarés, David, Ignacio Català…) mentre la pràctica totalitat de la resta de jugadors del primer equip decideixen deixar el club. El Gandia afrontarà la resta del campionat amb un equip integrat quasi exclusivament per jugadors del Gandia B i del Juvenil.

JUANMA Salcedo Jaime. El lateral esquerre gandià serà, amb tan sols 18 anys, un dels jugadors protagonistes de la temporada. Les circumstàncies econòmiques del club obligaran a molts jugadors del Juvenil i del filial a donar el salt al primer equip. Així, JUANMA iniciarà en la present temporada una llarguíssima trajectòria defensant la samarreta blanc-i-blava. * Crisi general. La greu crisi econòmica que pateix Espanya des de finals de 1992 no és aliena al futbol i afectarà a molts equips històrics. A més del Gandia, la UD Alzira, ofegada pels deutes, es veu obligada a fer un equip amb jugadors de la pedrera i amb un pressupost de sols 6 milions de pessetes, mentre el Calp desmantela el seu equip en les primeres jornades i es condemna al descens i a rebre golejades quasi jornada rere jornada (rebrà en total 185 gols en contra, inclós un 13-1 al camp del Llíria). Per la seua banda, Orihuela i Horadada, dos equips amb problemes financers que venen de la Segunda B, lluitaran, com els anteriors, per la supervivència.
*** UN PARTIT PER AL RECORD ***

?? En una temporada tan dolenta, tan desastrosa, tan oblidable com la present, es tasca certament impossible trobar un partit destacable per incloure en aquesta secció. Hem decidit, per tant, deixar-la deserta…
* Cinc entrenadors. Després de Damián Castaño, Mario Melo (delegat de l’ equip), Miguel Palau i Juan Franco, Toni Bataller es designat entrenador el 26 de Desembre. Es tracta del cinqué (!) entrenador en sentar-se en la banqueta del Guillermo Olagüe al llarg de la primera volta del campionat. Bataller, ex-entrenador de l’ Almoines, va ser segón entrenador del Gandia en la temporada 1991/92, a les ordres del seu germà Paco Bataller.
* Lluita per la salvació. Després de 7 jornades de lliga el Gandia de Damián Castaño es trobava en la tretzena posició amb un balanç de 2 victòries, 2 empats i 3 derrotes, però amb l ‘arribada del colapse esportiu i la marxa de quasi tot el planter inicial, l’ equip es despenya, a poc a poc, en la classificació. Al mes de Novembre arriben els reforços de Serradell, Bruno i Matías, tres jugadors cedits a cost zero procedents del València B, però no servirán per capgirar la deriva d’ un Gandia pel que desfilen diversos entrenadors i que, a mesura que ens apropem al final de lliga, sembla que té el descens més a prop. Quatre derrotes consecutives (jornada 28 a 31) deixen l’ equip en zona de descens i el president Pina, en un intent desesperat per mantindre la categoria, incorpora al més d’ Abril a tres futbolistes rellevants (Chesa, Rosa i Paco Lorente). Tres jugadors que seran molt importants per donar al Gandia punts decisius que, units a la sanció federativa que pateix el seu rival directe, l’ Orihuela, que li costa dos punts en la classificació, ens donen la permanència a falta d’ una jornada per a la fi del campionat.

Francisco SERRADELL Castelló. Natural de Canals i format en la pedrera del València CF, arriba a Gandia a punt de cumplir 21 anys al més de Novembre en calitat de cedit i en companyia de Bruno i Matías. Serradell es revela a Gandia com un bon porter i fitxa la següent temporada (1994/95) per l’ Ontinyent en Segunda B, aconseguint la titularitat amb l’ equip de la Vall d’ Albaida. Va jugar posteriorment al Levante en Segona A (1996/97), però no va gaudir d’ oportunitats. * Guerra Avilés-Pina. Diversos entrenadors de la pedrera com Paco Orquin o Bernardo Jareño (entrenador del filial) abandonen igualment el club al mes d’ Octubre. Davant el polvorí en que es converteix el Gandia, un grup de socis, encapçalats per Ignacio Avilés (que dona un pas endavant per recuperar la presidència) , demanen la dimissió d’ Alberto Pina. Aquest es resisteix a abandonar el càrrec i el grup d’ oposició es planteja, inclús, la creació d’ un nou club, que es, finalment, aparcada. Al mes de Febrer, la oposició demana una Assemblea per presentar una moció de censura. La negativa de Pina provoca el requeriment judicial del grup opositor, i així el jutge Francisco Canet Alemany dicta una resolució que obliga a Pina a celebrar una Assamblea extraordinària per al dia 20 de Maig. Un dia abans de la mateixa, Alberto Pina, sense possibilitats de superar la moció de censura, presenta la seua dimissió. El 2 de Juny Ignacio Avilés, únic candidat, es proclamat nou president del CF Gandia.

Rafael ROSA, migcampista veterà d’ orige cordobés, va ser un destacat migcampista de la Segona Divisió B conegut especialment al futbol valencià pel seu pas per l’ Olímpic de Xàtiva, amb el que va jugar durante 3 temporadas al periode 1986-1989. Va arribar a Gandia al mes d’ Abril com a reforç d’ última hora en companyia de Paco Lorente i Chesa. La seua aportació va ser important per aconseguir la salvació. * El filial es salva in extremis. El Gandia torna a tindre un equip filial en Primera Regional per primera vegada des de la temporada 1982/83. L’ equip, entrenat per Bernardo Jareño, comença el campionat en gran forma aconseguint 5 victòries en les 6 primeres jornades, però, després que al mes d’ Octubre un bon nombre de jugadors del filial passen al primer equip, l’ equip acaba enfonsant-se- progressivament en la classificació. A més, l’ entrenador Jareño pressenta la seua dimissió afirmant que la guerra en que està inmers el club no es la seua guerra. Julián Legido, ex-jugador blanc-i-blau, passa a ocupar el càrrec d’ entrenador. El descens sembla imminent però, finalitzada la Lliga en Tercera Divisió, el Gandia B recupera efectius i inclús Toni Bataller, entrenador del primer equip es fa càrrec de l’ equip filial, aconseguint la salvació després de guanyar l’ últim partit de lliga al camp del San Rafael d’ Ontinyent. Curiosament, igual que va passar amb el primer equip, una sanció federativa al seu principal rival, l’ Olleria, va afavorir la permanència del Gandia B.
* Article relacionat. Per entendre més detalladament el desenvolupament de la temporada recomanem l’ article:
PINA.AVILÉS. CRISIS EN EL CF GANDIA. TEMPORADA 1993/1994

ORGANIGRAMA ETAPA PACO SAPENA
PRESIDENT PACO SAPENA ENTRENADOR DAMIÁN CASTAÑO PORTERS PROCEDÈNCIA TEMPORADA MINA ALBERIC 1993-94 ALEJO CULLERA? 1992-93 DEFENSES PROCEDÈNCIA TEMPORADA FIDEL JUVENIL 1992-93 IGNACIO CATALÀ JUVENIL 1992-93 JUANMA SALCEDO JUVENIL 1993-94 LINO LLIRIA 1993-94 RAMON CASTELLÓ – 1993-94 MIGCAMPISTES PROCEDÈNCIA TEMPORADA OSCAR ESTRADA TORRENT 1992-93 DIEGO OLIVA 1993-94 SAVI CALPE 1993-94 CRUAÑES TAVERNES 1993-94 JORDI JUVENIL 1993-94 SALVA ESCRIVÀ CALPE 1993-94 SALVA CABALLERO CARCAIXENT 1993-94 MOYA CARCAIXENT 1993-94 RUFETE SUECA 1993-94 DAVANTERS PROCEDÈNCIA TEMPORADA PEDRO ALMOINES 1991-92 DAVID MUÑOZ JUVENIL 1991-92 QUILES JUVENIL 1993-94 PALLARÉS JUVENIL 1991-92 PAQUITO JUVENIL 1992-93 TXIQUI JUVENIL 1993-94 ALTES: Mina (Alberic), Lino (Lliria), Ramón Castelló, Juanma, Quiles, Jordi i Txiqui (Juvenil), Diego (Oliva), Savi i Salva Escrivà (Calpe), Cruañes (Tavernes), Rufete (Sueca), Salva Caballero i Moya (Carcaixent).
BAIXES: Paco Parreño (entrenador), Museros (Teruel), Salom, Paco Lorente, Cudi (Levante), Aguilar (El Ejido), Villena (Ecija), Diego, Fernando, Juanin, Lario (Gramenet), Carlos Santandreu (Jávea), Chesa (Tavernes), Gómez Mulas, Zurdo, Toni López, Pau Sapena, Rafa Català (Ondarense).
ORGANIGRAMA ETAPA ALBERTO PINA
PRESIDENT ALBERTO PINA ENTRENADOR MIGUEL PALAU-JUAN FRANCO-PACO BATALLER PORTERS PROCEDÈNCIA TEMPORADA SERRADELL VALÈNCIA B 1993-94 VICENT MORANT GANDIA B 1993-94 DEFENSES PROCEDÈNCIA TEMPORADA FIDEL JUVENIL 1992-93 BOLO GANDIA B 1993-94 JUANMA SALCEDO JUVENIL 1993-94 BRUNO VALENCIA B 1993-94 PACO LORENTE PALAMOS 1993-94 OSCAR VIDAL JUVENIL 1993-94 IGNACIO CATALÀ JUVENIL 1992-93 MIGCAMPISTES PROCEDÈNCIA TEMPORADA JORDI JUVENIL 1993-94 QUILES JUVENIL 1993-94 CRUAÑES TAVERNES 1993-94 MATIAS VALENCIA B 1993-94 OSCAR MORANT JUVENIL 1993-94 SANTI GANDIA B 1993-94 ROSA – 1993-94 DAVANTERS PROCEDÈNCIA TEMPORADA DAVID MUÑOZ JUVENIL 1991-92 PALLARÉS JUVENIL 1991-92 PAQUITO JUVENIL 1992-93 TXIQUI JUVENIL 1993-94 JUAN FERRI GANDIA B 1993-94 XIMO FERRI GANDIA B 1993-94 CHESA TAVERNES 1993-94
PRETEMPORADA
DATA PARTIT RS 03-08-93 GANDIA-VALÈNCIA B 0-0 05-08-93 GANDIA-BENIDORM 2-1 TROFEU MONTGÓ (Partits de 45 minuts) 20-08-93 GANDIA-DÉNIA 2-0 20-08-93 GANDIA-BENISSA 0-1 20-08-93 BENISSA-DÉNIA 1-0 CAMPIÓ UD BENISSA XX TROFEU CIUDAD DE GANDIA
PARTICIPANTS
CF GANDIA–VILLAREAL CF (Segona A).DATA PARTIT RS 14-08-93 GANDIA-VILLAREAL 0-5 CAMPIÓ VILLAREAL CF
TERCERA DIVISIÓ GRUP VI
* Quart nivell del futbol espanyol integrat per 17 grups de 20 equips.
* Del 5 de Setembre de 1993 a l’ 1 de Maig de 1994.PARTICIPANTS

PINOSO CF 
ONTINYENT CF 
CREVILLENTE DEP. 
CD ELDENSE 
CD UTIEL 
CD ONDA 
CD ALBERIC 
ALICANTE CF 
LLIRIA CF 
MUTXAMEL CF 
SD SUECA 
VILLENA CF 
UD OLIVA 
CD ALAQUÀS 
UD HORADADA 
JÀVEA CF 
CF GANDIA 
ORIHUELA DEP. 
UD ALZIRA 
CALPE CF RESULTATS
J DATA PARTIT RS CL 1 05/09/93 Gandia-Orihuela 0-1 14 2 12/09/93 Alzira-Gandia 0-1 11 3 19/09/93 Gandia-Calpe 1-3 17 4 26/09/93 Jàvea-Gandia 1-0 18 5 03/10/93 Gandia-Pinoso 0-0 17 6 12/10/93 Eldense-Gandia 1-1 16 7 10/10/93 Gandia-Alicante 1-0 13 8 17/10/93 Mutxamel-Gandia 3-1 15 9 24/10/93 Utiel-Gandia 0-2 13 10 31/10/93 Gandia-Lliria 2-5 16 11 07/11/93 Onda-Gandia 5-0 17 12 08/12/93 Gandia-Sueca 0-3 17 13 14/11/93 Villena-Gandia 2-2 16 14 21/11/93 Gandia-Alaquàs 1-0 15 15 28/11/93 Alberic-Gandia 6-0 17 16 05/12/93 Gandia-Horadada 0-1 17 17 12/12/93 Crevillent-Gandia 1-4 16 18 19/12/93 Gandia-Oliva 1-1 16 19 02/01/94 Ontinyent-Gandia 2-1 16 20 09/01/94 Orihuela-Gandia 3-1 17 21 16/01/94 Gandia-Alzira 4-1 16 22 23/01/94 Calpe-Gandia 1-1 16 23 30/01/94 Gandia-Jávea 1-1 15 24 06/02/94 Pinoso-Gandia 1-0 15 25 13/02/94 Gandia-Eldense 0-0 15 26 20/02/94 Alicante-Gandia 1-1 15 27 13/01/94 Gandia-Mutxamel 0-0 16 28 27/02/94 Gandia-Utiel 0-2 16 29 06/03/94 Lliria-Gandia 2-0 18 30 13/03/94 Gandia-Onda 0-2 18 31 20/03/94 Sueca-Gandia 4-2 18 32 27/03/94 Gandia-Villena 0-0 18 33 03/04/94 Alaquàs-Gandia 0-0 18 34 01/04/94 Gandia-Alberic 1-0 18 35 10/04/94 Horadada-Gandia 1-1 18 36 17/04/94 Gandia-Crevillent 2-2 18 37 24/04/94 Oliva-Gandia 0-0 17 38 01/05/94 Gandia-Ontinyent 1-2 17 CLASSIFICACIÓ FINAL
PT J G E P GF GC 1 PINOSO 53 38 22 9 7 71 23 2 ONTINYENT 53 38 22 9 7 75 37 3 CREVILLENT 50 38 17 16 5 66 35 4 ELDENSE 50 38 21 8 9 79 33 5 Utiel 50 38 19 12 7 60 37 6 Onda 49 38 19 11 8 60 28 7 Alberic 46 38 15 16 7 50 22 8 Alicante 44 38 16 12 10 44 26 9 Lliria 42 38 13 16 9 65 47 10 Mutxamel 41 38 14 13 11 57 39 11 Sueca 38 38 13 12 13 49 47 12 Villena 35 38 13 9 16 45 44 13 Oliva 35 38 12 11 15 43 47 14 Alaquás 31 38 8 15 15 34 39 15 Horadada 30 38 11 8 19 43 75 16 Jávea 30 38 9 12 17 38 45 17 Gandia 28 38 7 14 17 33 58 18 ORIHUELA* 25 38 9 9 20 31 49 19 ALZIRA 19 38 6 7 25 32 81 20 CALPE 9 38 3 3 32 22 185 * Dos punts menys per sanció federativa.
PROMOCIÓ D’ ASCENS: Pinoso, Ontinyent, Crevillent i Eldense (ascen després d’ una promoció l’ Ontinyent). DESCENS: Orihuela, Alzira i Calpe.
GANDIA B
PRIMERA REGIONAL GRUP 4* Del 5 de Setembre de 1993 al 5 de Juny de 1994.
PARTICIPANTS
CF GANDIA B–CD L’ALCÚDIA–CD ALCÚDIA DE CRESPINS–UD BENIOPA–ALGEMESÍ CF–CD POLINYÀ–ATZENETA UE–CF SAN RAFAEL (Ontinyent)–UD MANUEL–CD LLOSA–CE LA FONT D’ EN CARRÒS–UD ALGINET–CD POBLA LLARGA–AT.CARLET–UD BENIFAIRÓ–SD SUECA B–L’OLLERIA CF–CE ARENES (Tavernes de Valldigna)–UD MASSALAVÉS–UD ALMOINES.RESULTATS
J RS PARTIT RS J 1 4-0 L’Alcúdia-Gandia B 3-0 20 2 7-1 Gandia B-Pobla Llarga 1-6 21 3 1-2 L’Olleria-Gandia B 2-2 22 4 2-0 Gandia B-Arenes 2-3 23 5 0-1 Carlet-Gandia B 1-3 24 6 1-0 Gandia B-Llosa 2-4 25 7 0-0 Almoines-Gandia B 1-2 26 8 3-3 Gandia B-Benifairó 0-0 27 9 4-2 Gandia B-Beniopa 2-5 28 10 4-1 Manuel-Gandia B 3-2 29 11 1-2 Gandia B-Sueca B 2-1 30 12 1-0 Algemesí-Gandia B 3-1 31 13 0-2 Gandia B-Adzeneta 0-10 32 14 1-1 Polinyà-Gandia B 2-0 33 15 1-1 Gandia B-Massalavés 3-4 34 16 4-3 La Font-Gandia B 1-1 35 17 1-5 Gandia B-Alginet 2-3 36 18 3-0 Alcúdia Cr.-Gandia B 1-2 37 19 0-1 Gandia B-San Rafael 2-1 38 CLASSIFICACIÓ FINAL
PT J G E P GF GC 1 L’ALCÚDIA 62 38 27 8 3 89 27 2 ALCÚDIA CR. 59 38 25 9 4 75 24 3 Beniopa 56 38 22 12 4 80 34 4 Algemesí 50 38 19 12 7 56 33 5 Polinyá 46 38 18 10 10 65 44 6 San Rafael 44 38 15 14 9 60 43 7 Adzeneta 43 38 15 13 10 78 54 8 Manuel 39 38 12 15 11 44 41 9 La Font 38 38 14 10 14 53 58 10 Llosa 37 38 14 9 15 59 65 11 Alginet 36 38 14 8 16 72 54 12 Pobla Ll.* 36 38 17 4 17 65 68 13 Carlet 34 38 13 8 17 62 54 14 Benifairó 32 38 9 14 15 60 81 15 Sueca 29 38 10 9 19 48 54 16 Gandia B 29 38 11 7 20 57 89 17 L’ OLLERIA* 27 38 10 9 19 44 66 18 ARENES 27 38 9 9 20 41 85 19 MASSALAVÉS* 18 38 6 8 24 44 96 20 ALMOINES 12 38 4 4 30 32 114 * Dos punts menys per sanció federativa.
ASCENS: L’ Alcúdia i L’ Alcúdia de Crespins. DESCENS: L’ Olleria, Arenes, Massalavés i Almoines.
GANDIA JUVENIL
LLIGA NACIONAL GRUP 8
Classificació i resultats desconeguts.
-
1992/93. GRAN DECEPCIÓ. S’ ACCENTÚA LA CRISI.
FETS DESTACATS
* Un planter potent. Després del descens de la temporada anterior el Gandia de Paco Sapena confecciona un planter molt potent per retornar ràpidament a la categoria de bronze. Continúa el bloc defensiu de la pasada temporada: Museros, Cudi, Aguilar, el capità Diego i Paco Lorente. També Chesa i Pedro, mentre arriven jugadors de trajectòria contrastada com Gómez Mulas, Zurdo, Villena i, especialment, Carlos Santandreu, qui regresa a Gandia, 5 temporades després, procedent de la UE Lleida. Amb l’ aportació de jugadors de la pedrera com Pallarés, Ignacio Català o David Muñoz l’ equip està obligat a lluitar per l’ ascens.

CARLOS SANTANDREU. Després de jugar al Gandia en el periode 1983-1988 comença, en la temporada 1988/89, una nova etapa jugant consecutivament amb el Benidorm, Olímpic, Hospitalet i Lleida. Amb l’ equip lleidatà, entrenat per Mané, debuta en la Segona Divisió A, sent un jugador important en la primera volta de la Lliga. Una inoportuna lesió, però, l’ apartarà de l’ equip durant pràcticamentr la resta del campionat. Es aleshores quan decideix regresar a Gandia, firmant un contrat per tres temporades i convertint-se en un dels fitxatges estrela de la temporada. * Parreño nou entrenador. Toni Aparicio i Paco Parreño es perfilen com a candidats a la banqueta blanc-i-blava, sent finalmente l’ elegit el cordobés Parreño (Aparicio fitxarà per la UD Oliva). Ex-porter del Gandia, Paco Parreño venia d’ entrenar en Segona B amb el Córdoba, però va ser destituït en la jornada 26.
* Culebró de l’ estiu. La més que possible desaparició del Málaga CF fa que l’ estiu de 1992 es converteixca en autèntic culebró. La possibilitat de que el Gandia ocupe la plaça que deixe vacant l’ equip malacità fa que els gandians somien amb continuar en Segona B. En efecte, per mèrits esportius, el CF Gandia, com a millor classificat d’ entre els equips descendits la temporada anterior, es perfila com a gran candidat. Però, finalment, la Federació Espanyola confirma, el 6 d’ Agost, la esperada desaparició del Málaga i la seua substitució pel Cacereño, un equip de Tercera Divisió del mateix àmbit geogràfic. El Gandia es quedarà, finalment, resignat a jugar en Tercera i amb la «mel als llavis».
* Desafecció i primera crisi. El pressupost de la temporada 1992/93 ascendeix a 67 milions de pessetes, una xifra molt important per a un equip de Tercera Divisió. La realitat es que, després de 6 temporades en Segona B, la Tercera Divisió sembla que ja no interessa quasi ningú. La desafecció és evident i tan sols s’ aconsegueixen 600 socis, una xifra claramente insuficient per a un pressupost tan elevat. Al mes d’ Octubre la crisi econòmica és evident i apareixen les primeres alarmes. En efecte, s’ especula amb la possibilitat de donar baixes a jugadors del primer equip, però, finalmente, sols causarà baixa el porter suplent Salom, encara que el retràs en el pagament de les nòmines serà un problema recurrent que marcarà el desenvolupament del campionat.

PACO PARREÑO. Ex-porter del Gandia al periode 1978-1980 va debutar com entrenador, justament, amb els blanc-i-blaus en el final de la temporada 1979/80, exercint de jugador-entrenador en substitució de Pesudo. Va arribar procedent del Córdoba, després d’ entrenar anteriorment en Segona B a l’ Alcoyano, Gimnàstic de Tarragona i Cartagena. Molt qüestionat des d’ el començament no va poder classificar l’ equip ni tan sols per jugar la promoció d’ ascens. * L‘ equip no convenç. El Gandia es sitúa des d’ el començament de la lliga en la zona capdavantera, però s’ espera més d’ un equip amb un gran potencial. Les critiques al joc de l’ equip es manifesten per part d’ afició i mitjans de comunicació i Parreño es prompte qüestionat. La realitat es que la temporada comença amb la sensible baixa de l’ asturià Cudi per una lesió de menisc en la pretemporada i els problemes econòmics afecten a un equip que no acaba de rendir el que s’ esperava. L’ objectiu d’ aconseguir, al menys, la classificació per a disputar la promoció d’ ascens (la juguen els 4 primers) , sembla que no serà gens fàcil.
*** UN PARTIT PER AL RECORD ***


CF GANDIA 1 UD OLIVA 0 31 de Gener de 1993. Jornada 22. Recordem el derbi com el partit que més expectació va provocar durant la campanya, un partit que va estar marcat per un fet extra-esportiu que simbolitza una temporada gris i tortuosa per al club i per als jugadors del primer equip. Gandia i Oliva afrontaven el derbi de La Safor en la jornada 22 empatats en la sisena posició amb 24 punts, a tan sols dos punts de la promoció d’ ascens. El partit es va declarar Dia del Club amb la intenció que la recaptació anara integrament al planter, que portava un retràs important en el pagament dels seus salaris. L’ entrenador gandià Parreño, per a motivar el seu planter, va anunciar, fins i tot, que si no guanyaven presentava la dimissió. Va ser, com s’ esperava un partit molt igualat, que es va resoldre en favor del Gandia amb un solitari gol marcat per Cudi al minut 55. La sorpresa va arribar quan es personaren a les taquilles del Guillermo Olagüe funcionaris d’ Hisenda per fer efectiu l’ embargament de la recaptacio del partit, que va ascendir a 800.000 pessetes (al canvi actual uns 11.000 euros). L’ alegria dels jugadors gandians per la victòria es convertirà en sorpresa i amargura…
FITXA DEL PARTIT
GANDIA: Museros, Cudi, Diego (Lario 34′), Fernando, Villena, Aguilar, Chesa, Toni López, Rafa Català (Paquito 45′), Pau Sapena i Zurdo.
OLIVA: García, Jeroni, Clemente, Morales, Otero, Blanco (Juanra 57′), Waerners, Paco, Barragán, Saoro i Furió (Chacho 65′).
GOL: Cudi 55′.
ÀRBITRE: Martínez Collado.

Juan AGUILAR Rodríguez. El Defensa Central de Quart de Poblet és un dels jugadors més experimentats del planter. Format en la pedrera del Murcia, arriba a Gandia en la temporada 1989/90, fent una gran campanya a les ordres de José Víctor. Debuta en la següent temporada en Segona A amb l’ Orihuela i torna a Gandia en la temporada 1991/92. No pot evitar el descens i continúa a Gandia en la present temporada amb el propòsit de retornar els blanc-i-blaus a la Segona B. Després d’ una temporada decepcionant marxa al Poli Ejido i posteriorment a l’ Écija, aconseguint un ascens a Segona A. Jugarà en una tercera etapa amb el Gandia en Segona B al periode 1996-1998. * Crisi i Enfonsament final. En la segona part del campionat el Gandia continúa en la zona alta de la taula, però la situació es insostenible i s’ acumulen diverses mensualitats impagades, a més d’ altres deutes importants amb organismes com la Seguritat Social (es deuen 5 milions de pessetes) i Hisenda. La solució arriba al mes d’ Abril per part de l’ Ajuntament, amb el pagament per endavant de 25 milions de pessetes corresponents a les subvenciones dels següents 5 anys (a raó de 5 milions per any). El Gandia aconseguirà salvar la temporada, però hipotecarà el seu futur. Esportivament, a falta de 4 jornades per a la fi el Gandia es troba Quart en la classificació, però inesperadament arriben dues derrotes consecutives davant l’ Eldense (0-2) i el Sueca (3-1) que deixen l’ equip pràcticament sense opcions de promocionar. Tot i ser l’ equip més golejador de la lliga amb 61 gols (Chesa es el màxim golejador de l’ equip amb 21 gols), el Gandia finalitza el campionat en la setena posició i ni tan sols aconseguirà la classificació per a participar en la Copa del Rey (la juguen els 5 primers), confirmant una temporada turbulenta fòra del camp i molt decepcionant dins d’ ell. El futur del Gandia es tenyirà, definitivament, del color negre.
* Copa del Rei davant el Llíria. La primera eliminatòria de la competició del K.O. enfrontarà el Gandia davant el modest Llíria, que debuta en la present temporada en la Segona Divisió B. El partit d’ anada es juga el 2 de Setembre al Guillermo Olagüe i finalitza amb una decepcionant derrota per 0-2. Vuit dies després el Gandia busca la remuntada al camp de la Pobla de Vallbona, on juga circunstancialment el Llíria, i està ben a prop d’ aconseguir-ho: al minut 49 de partit el Gandia guanya 0-3 amb gols d’ Aguilar, Gómez Mulas i Villena. Però els edetans reaccionen i en la recta final del partit acaben empatant 3-3, certificant la seua classificació i la prematura eliminació blanc-i-blava.
* El Sabadell guanya el Ciudad de Gandia. La pretemporada comença de la millor manera amb una victòria per 2-0 al Guillermo Olagüe davant l’ Hércules d’ Alacant (Segona B) que dirigeix Quique Hernández. Però el plat fort de l’ estiu es el trofeu Ciudad de Gandia que enfronta els blanc-i-blaus davant el Centre d’ Esports Sabadell. L’ històric equip vallesà, de Segona Divisió A, entrenat pel valencià Pepe Martinez, tenia com a porter el veterà camerunés Thomas N’Kono. Després d’ un partit disputat, que finalitza amb empat sense gols, s’ imposa en la tanda de penals el Sabadell, proclamant-se campió del trofeu.

ZURDO. Idols de l’ afició de l’ Alcoyano, el migcampista ZURDO i el davanter GOMEZ-MULAS, van ser dos dels reforços més destacats de la temporada. Jesús Alonso Trellez (ZURDO), natural de San Fernando, va jugar al San Fernando, Cádiz, Portuense i Rayo Vallecano entre d’ altres. Arriba a Gandia, amb 31 anys, després de jugar tres temporades en Segona B amb l’ Alcoyano. * Fusió amb l‘ Atlético Gandia. El CF Gandia busca potenciar la seua pedrera amb la integració de l’ Atlético Gandia dins de la seua estructura esportiva. Igual que va succeir als anys setenta amb la fusió amb l’ Escuelas Pías, els resultats esportius de la pedrera no es fan esperar. El Gandia torna a tindre el seu propi equip filial, el Gandia B, que va competir per última vegada en la temporada 1984/85. L’ equip B competirà en Segona Regional, proclamant-se subcampió del grup 8 i aconseguint l’ ascens a Primera Regional. Per la seua banda el Juvenil, que torna a competir a la Lliga Nacional, dirigit pel mite blanc-i-blau Antonio Soldevila, disputarà la fase d’ ascens a la Divisió d’ Honor.
ORGANIGRAMA
PRESIDENT PACO SAPENA ENTRENADOR PACO PARREÑO PORTERS PROCEDÈNCIA TEMPORADA MUSEROS LEVANTE 1991-92 SALOM ALMOINES 1991-92 ALEJO CULLERA? 1992-93 DEFENSES PROCEDÈNCIA TEMPORADA PACO LORENTE ALMOINES 1989-90 CUDI SPORTING AT 1990-91 AGUILAR ORIHUELA 1991-92 DIEGO IMPERIAL 1987-88 FERNANDO ONTINYENT 1992-93 VILLENA CORDOBA 1992-93 FIDEL JUVENIL 1992-93 IGNACIO CATALÀ JUVENIL 1992-93 MIGCAMPISTES PROCEDÈNCIA TEMPORADA PEDRO ALMOINES 1992-93 RAFA CATALÀ ALMOINES 1992-93 OSCAR ESTRADA TORRENT 1992-93 JUANIN YECLANO 1992-93 LARIO IMPERIAL 1992-93 CARLOS SANTANDREU LLEIDA 1992-93 ZURDO ALCOYANO 1992-93 DAVANTERS PROCEDÈNCIA TEMPORADA CHESA PINOSO 1991-92 PAU SAPENA JUVENIL 1992-93 TONI LÓPEZ BARCELONA C 1992-93 GOMEZ MULAS ALCOYANO 1992-93 DAVID MUÑOZ JUVENIL 1991-92 PALLARÉS JUVENIL 1991-92 PAQUITO JUVENIL 1992-93 ALTES: Oscar Estrada (Torrent), Fernando (Ontinyent), Alejo (Cullera?), Villena (Córdoba), Juanín (Yeclano), Lario (Imperial), Carlos Santandreu (Lleida), Zurdo i Gomez Mulas (Alcoyano), Pau Sapena, Ignacio Català i Fidel (Juvenil), Toni López (Barcelona C), Rafa Català (Almoines), Paquito (Gandia B).
BAIXES: Enguix (Andorra), Mario (At.Albacete), César (Caudal), Torné, Florentin, Jeroni (Oliva), Arturo, Javi Teruel (At.Saguntino), Susaeta (retirat), Salva Escrivà (Calp), Vázquez (Ponferradina), Carlos (Lealtad), Eduardo (Calp), Julián Sanz (Murcia), Simón (Alcoyano).
PRETEMPORADA
DATA PARTIT RS 02-08-92 GANDIA-HÉRCULES 2-0 08-08-92 GANDIA-BENIDORM 0-3 10-08-92 TAVERNES-GANDIA 3-3 15-08-92 ALMOINES-GANDIA 1-9 19-08-92 BENIDORM-GANDIA 2-0 22-08-92 PEGO-GANDIA 0-1 27-08-92 BENIOPA-GANDIA 1-3 29-08-92 PORTUARIOS-GANDIA 2-4 XIX TROFEU CIUDAD DE GANDIA
PARTICIPANTS
CF GANDIA–CDE SABADELL (Segona A)DATA PARTIT RS 04-08-92 GANDIA-SABADELL 0-0 CAMPIÓ CDE SABADELL EN LA TANDA DE PENALS
TERCERA DIVISIÓ GRUP VI
* Quart nivell del futbol espanyol integrat per 17 grups de 20 equips.
* Del 6 de Setembre de 1992 al 23 de Maig de 1993.PARTICIPANTS

PINOSO CF 
CREVILLENTE DVO. 
VILLENA CF 
UD OLIVA 
CALPE CF 
ONTINYENT CF 
CF GANDIA 
CD ALAQUÀS 
SD SUECA 
CD JÁVEA 
CD ELDENSE 
CD ALBERIC 
MUTXAMEL CF 
UD CARCAIXENT 
UD ALZIRA 
CD BENICARLÓ 
FOIOS CD 
TORRENT CF 
PICASSENT CF 
AT.SAGUNTINO RESULTATS
J DATA PARTIT RS CL 1 06/09/92 Foios-Gandia 1-2 6 2 13/09/92 Gandia-Benicarló 2-0 2 3 20/09/92 Oliva-Gandia 3-1 7 4 27/09/92 Gandia-Alzira 3-1 1 5 04/10/92 Crevillent-Gandia 2-1 6 6 11/10/92 Gandia-At.Saguntí 3-1 2 7 18/10/92 Jávea-Gandia 0-1 2 8 25/10/92 Gandia-Calpe 2-3 3 9 01/11/92 Torrent-Gandia 0-0 2 10 08/11/92 Gandia-Alaquàs 2-1 2 11 15/11/92 Pinoso-Gandia 1-3 3 12 22/11/92 Gandia-Villena 0-1 6 13 29/11/92 Gandia-Carcaixent 2-1 4 14 06/12/92 Picassent-Gandia 1-1 5 15 13/12/92 Gandia-Mutxamel 6-1 3 16 20/12/92 Eldense-Gandia 0-1 1 17 03/01/93 Gandia-Sueca 0-1 3 18 06/01/93 Alberic-Gandia 3-2 4 19 10/01/93 Gandia-Ontinyent 0-0 6 20 17/01/93 Gandia-Foios 4-0 4 21 24/01/93 Benicarló-Gandia 2-1 6 22 31/01/93 Gandia-Oliva 1-0 4 23 07/02/93 Alzira-Gandia 1-3 3 24 14/02/93 Gandia-Crevillent 2-0 3 25 21/02/93 At.Saguntí-Gandia 2-3 3 26 28/02/93 Gandia-Jávea 0-1 3 27 07/03/93 Calpe-Gandia 0-1 3 28 14/03/93 Gandia-Torrent 1-1 3 29 21/03/93 Alaquàs-Gandia 1-1 4 30 28/03/93 –Gandia-Pinoso 0-0 3 31 04/04/93 Villena-Gandia 3-2 5 32 11/04/93 Carcaixent-Gandia 0-0 7 33 18/04/93 Gandia-Picassent 2-1 5 34 25/04/93 Mutxamel-Gandia 0-5 4 35 02/05/93 Gandia-Eldense 0-2 7 36 09/05/93 Sueca-Gandia 3-1 7 37 16/05/93 Gandia-Alberic 5-0 6 38 23/05/93 Ontinyent-Gandia 3-0 7 CLASSIFICACIÓ FINAL
PT J G E P GF GC 1 PINOSO 49 38 18 13 7 49 29 2 CREVILLENT 49 38 19 11 8 51 39 3 VILLENA 49 38 20 9 9 57 38 4 OLIVA 48 38 20 8 10 58 29 5 Calpe 48 38 20 8 10 54 43 6 Ontinyent 45 38 16 13 9 45 23 7 Gandia 44 38 18 8 12 61 39 8 Alaquàs 42 38 17 8 13 45 41 9 Sueca 41 38 13 15 10 43 39 10 Jávea 40 38 14 12 12 43 28 11 Eldense 40 38 13 14 11 53 41 12 Alberic 36 38 12 12 14 45 48 13 Mutxamel 36 38 12 12 14 48 52 14 Alzira 35 38 12 11 15 31 51 15 CARCAIXENT 34 38 13 8 17 57 63 16 BENICARLÓ 32 38 12 8 18 47 47 17 FOIOS 27 38 9 9 20 39 62 18 TORRENT 27 38 6 15 17 22 42 19 PICASSENT 24 38 8 8 22 39 73 20 SAGUNTINO 14 38 3 8 27 31 91 PROMOCIÓ D’ ASCENS: Pinoso, Crevillent, Villena i Oliva. (cap dels quatre esquips aconseguirà l’ ascens). DESCENS: Carcaixent, Benicarló, Foios, Torrent, Picassent i At.Saguntino. (el descens des de Segona B de l’ Orihuela, Lliria i Horadada provoca, per l’ efecte arrossegament, el descens de 6 equips en lloc dels 3 previstos).
COPA DEL REY
RD DATA PARTIT RS 1 02/09/92 Gandia-LLIRIA 0-2 10/09/92 LLIRIA–Gandia 3-3 RONDA 1
GANDIA 0 LLIRIA 2. Anada. Guillermo Olagüe.
GANDIA: Museros, Diego, Aguilar, Fernando, Óscar Estrada, Juanin, Chesa (Pedro), Lario, Gómez-Mulas, Carlos Santandreu i Zurdo.
GOLS: Cayetano 71′ i Quique 76′.LLIRIA 3-GANDIA 3. Tornada. Salvador Martí (La Pobla de Vallbona).
GANDIA: Museros, Aguilar, Villena, Fernando (Óscar) Diego (Lario), Cudi, Juanin, Chesa, Carlos, Gómez-Mulas, Zurdo.
GOLS: Aguilar 15, Gomez–Mulas 41, Villena 45′, Paquito 50′, Quique 81, Dani 85′.
SEGONA REGIONAL GRUP 8.
PARTICIPANTS
CF GANDIA B–CD ALCOYANO B–BAÑERES UD–UD PORTUARIOS–PEGO CF B–CEF EL VERGER–CD POLOP–REAL DE GANDIA CF–GORGOS CF–AT.DÉNIA–LA POBLA CF (Pobla del Duc)–VILLALONGA CF–CF BASE CASTELLÓ (Castelló de la Ribera)–AT. CALLOSA (Callosa d’ en Sarrià)–CLUB RON–CALPE CF B–CD PEDREGUER–CD PARCENT–CF BERNIARBEIG.J RS PARTIT RS J 1 10-0 Gandia B-Ron 2-3 20 2 2-0 Alcoyano B-Gandia B 1-3 21 3 4-1 Gandia B-Pego B 4-0 22 4 3-3 Banyeres-Gandia B 1-1 23 5 5-0 Gandia B-Castelló 3-0 24 6 1-2 Callosa-Gandia B 1-3 25 7 5-0 Gandia B-Calpe B 2-0 26 8 1-2 Villalonga-Gandia B 0-3 27 9 6-1 Gandia B-Gorgos 2-4 28 10 1-1 Portuarios B-Gandia B 1-1 29 11 – Descansa – 30 12 2-0 Gandia B-Real Gandia 2-1 31 13 1-0 At.Dénia-Gandia B 0-5 32 14 3-1 Gandia B-Polop 6-1 33 15 0-2 Pedreguer-Gandia B 0-10 34 16 7-0 Gandia B-Beniarbeig * 35 17 1-0 Pobla del Duc-Gandia B 1-6 36 18 1-1 Gandia B-El verger 2-0 37 19 2-3 Parcent-Gandia B 0-3 38 * No disputat per retirada del Beniarbeig.
CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 ALCOYANO B 54 34 24 6 4 122 30 2 GANDIA B 53 34 24 5 5 107 30 3 Banyeres 45 34 20 5 9 110 48 4 Portuarios 45 34 19 7 8 80 50 5 Pego B 44 34 19 6 9 58 41 6 El Verger 43 34 19 5 10 58 46 7 Polop 37 34 15 7 12 78 81 8 Gorgos 35 34 15 5 14 67 62 9 Real de G. 34 34 12 10 12 48 44 10 At.Dénia 34 34 14 6 14 51 55 11 Pobla 32 34 13 6 15 45 63 12 Villalonga 31 34 12 7 15 59 71 13 Castelló 30 34 11 8 15 53 86 14 Callosa 27 34 8 11 15 41 56 15 Ron 25 34 10 5 19 49 102 16 Calpe B 22 33 10 2 21 56 88 17 Pedreguer 10 33 2 6 25 25 86 18 Parcent 9 34 3 3 28 30 98 ASCENS: Alcoyano B i Gandia B. El Beniarbeig es retira de la competició.
LIGA NACIONAL JUVENIL GRUP 8
PRIMERA FASE
PARTICIPANTS
CF GANDIA–CD ELDENSE–RANERO CF (Murcia)–BENIMAR EDI (València)–LORCA PROMESAS–CD DON BOSCO (València)–CARTAGENA FC–TORRENT CF.RESULTATS
J DATA PARTIT RESULTAT 1 06-09-92 Gandia-Eldense 0-0 2 13-09-92 Ranero-Gandia 3-0 3 11-10-92 Gandia-Benimar 3-0 4 18-10-92 Lorca-Gandia 1-4 5 25-10-92 Gandia-Don Bosco 0-2 6 01-11-92 Cartagena-Gandia 0-0 7 08-11-92 Gandia-Torrent 0-0 8 15-11-92 Eldense-Gandia 1-4 9 22-11-92 Gandia-Ranero 2-1 10 29-11-92 Benimar-Gandia 3-1 11 06-12-92 Gandia-Lorca 1-2 12 13-12-92 Don Bosco-Gandia 0-1 13 10-01-93 Gandia-Cartagena 6-1 14 17-01-93 Torrent-Gandia 1-1 CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 BENIMAR 18 14 7 4 3 24 17 2 CARTAGENA 17 14 6 5 3 26 22 3 GANDIA 16 14 6 4 4 23 15 4 TORRENT 14 14 4 6 4 15 16 5 RANERO 13 14 4 5 5 19 17 5 Lorca 13 14 6 1 7 22 32 7 Eldense 12 14 2 8 4 13 16 8 Don Bosco 9 14 1 7 6 11 18 Classificats per a la fase d’ ascens: Benimar, Cartagena, Gandia, Torrent i Ranero. Jugaran la fase de descens Lorca Promesas, Eldense i Don Bosco.
FASE D’ ASCENS GRUP 4
PARTICIPANTS
CF GANDIA–RCD MALLORCA–SD LA SALLE (Palma)–CD SAN FRANCISCO (Palma)–BENIMAR EDI (València) –TORRENT CF–VALÈNCIA CF C–CARTAGENA FC.
J DATA PARTIT RESULTAT 1 07-02-93 Gandia-Mallorca 3-1 2 14-02-93 La Salle-Gandia 5-1 3 21-02-93 Gandia-S.Francisco 3-3 4 28-02-93 Benimar-Gandia 1-1 5 07-03-93 Torrent-Gandia 0-0 6 14-03-93 Gandia-València C 0-1 7 21-03-93 Cartagena-Gandia 1-1 8 28-03-93 Mallorca-Gandia 1-0 9 04-04-93 Gandia-La Salle 2-3 10 18-04-93 S.Francisco-Gandia 4-1 11 16-05-93 Gandia-Benimar 2-3 12 23-05-93 Gandia-Torrent 0-0 13 30-05-93 València C-Gandia 6-2 14 06-06-93 Gandia-Cartagena 4-4 CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 S.FRANCISCO 20 14 7 6 1 27 15 2 LA SALLE 17 14 7 2 5 32 16 3 CARTAGENA 16 14 5 6 3 20 24 4 TORRENT 16 14 6 4 4 12 18 5 MALLORCA 15 14 4 6 4 16 16 6 Valencia C 12 14 5 2 7 24 19 7 BENIMAR 10 14 3 4 7 14 24 8 Gandia 8 14 1 6 7 20 33 Ascens a Divisió d’ Honor: San Francisco, La Salle, Cartagena,Torrent, Mallorca i Benimar. el València C no pot pujar per la presència de l’ equip B en la categoria superior.
-
CF GANDIA (1977-1987). UN JUVENIL D’ OR.
Si hi ha una època especialment gloriosa per a la pedrera del CF Gandia, eixa es, sens dubte, el periode comprés entre les temporades 1977/78 i 1987/88. Uns anys que van nodrir el primer equip blanc-i-blau d’ excel.lents futbolistes; molts d’ ells es van convertir en jugadors professionals i, fins i tot, alguns van arribar a jugar a Primera Divisió.
El fet trascendental que va marcar l’ inici de la època daurada va ser la fusió, l’ any 1975, de les pedreres del Club Deportivo Escuelas Pías i el Club de Fútbol Gandia. L’ equip escolapi, que apostava amb força pel futbol formatiu, estava presidit per Ignacio Avilés, futur i històric president blanc-i-blau. Avilés es va integrar en la directiva del CF Gandia, sota el mandat de Vicent Ribes, i els èxits esportius, fruit de la fusió, no es farien esperar.
Planter de l’ històric CF Gandia juvenil, campió regional i ascens a Lliga Nacional 1976/77. Dempeus, d’ esquerra a dreta: Sr. Peiró (delegat), Ico, Marcos, Montaner, Peiró, Escrivà, Cabrera, Herminio, Bertó i Pere Ciscar (entrenador). Ajupits, d’ esquerra a dreta : Caqui, Palonés, Micó, Penadés, Cándido i Gonzalo. NAIX LA LLIGA NACIONAL JUVENIL
En la temporada 1976/1977 la Real Federació Espanyola de Futbol acorda la creació de la primera Lliga Nacional, amb el propòsit de potenciar el futbol juvenil. La nova competició, la segona d’ àmbit nacional després de la Copa del Generalísimo, que es disputava des de 1951, constarà de 8 grups de 12 equips cadascú. Els equips de la Federació Valenciana queden enquadrats al grup 4, en companyia d’ equips catalans i aragonesos. València, Mestalla, Benimar (València), Castelló, Hércules, Levante, Torrent i Vall d’ uxó, son els primers equips valencians en disputar la nova competició.
Banderí commemoratiu de la campanya «La Cantera en Marcha», en la qual el CF Gandia buscaba potenciar la seua pedrera. 1976/77. PRIMER ASCENS
El CF Gandia juvenil, dirigit per l’ entrenador de Bellreguard Pere Ciscar i amb els jugadors més destacats de les pedreres de l’ Escuelas Pias i el CF Gandia, es proclamarà campió Regional Juvenil, aconseguint una plaça per disputar la lligueta d’ ascens a la Lliga Nacional. Els seus rivals seran la UD Cornellà, representant de Catalunya, i el CD Boscos Salesianos, de Saragossa, representant d’ Aragó. En joc hi havia sols una plaça d’ ascens.
Els gandians comencen amb una dura derrota a Saragossa davant el Boscos (3-0), però reaccionaran derrotant al Guillermo Olagüe el Cornellá, primer, per 3-0 i, posteriorment, el Boscos, amb un contundent 5-0 que serveix per guanyar, a més, el goal-average amb l’ equip saragossà, un fet que serà definitiu en la classificació final. L’ últim partit a Cornellà serà el decisiu: els blanc-i-blaus necessiten la victòria i s’ imposen, finalment, per 0-2, proclamant-se campions de grup i aconseguint una plaça per jugar a la Lliga Nacional. Per a la història queden els noms de Bertó, Palonés, Montaner, Cabrera, Marco, Micó o Cremades, alguns dels futbolistes que aconseguiren el primer ascens.
CF Gandia Juvenil 1977/78. D’ esquerra a dreta: Bertó, Hernández, Montaner, Cabrera, Herminio i Mengual; Salva Gregori, Román, Franco Borràs, Palonés i Segarra. 1977/1978. EL DEBUT
Amb el descens en la temporada anterior del Torrent, Benimar i Vall d’ Uixó, el grup 4 de la categoria de la Lliga Nacional estarà integrat per 5 equips valencians: València, Levante, Mestalla, Castelló i Gandia (l’ Hércules canvià de grup), més dos equips de Saragossa (el Real Zaragoza i el Calasanz), dos mallorquins (el Juventud Sallista i el Poblense) i tres catalans (FC Barcelona, Damm i Amposta). El Gandia debuta en la competició el 18 de Setembre de 1977 derrotant el Levante, al Guillermo Olagüe, per 2-1. Els gandians mostraran un bon nivell des d’ el començament de la competició, mantenint distància respecte de les quatre últimes posicions, que provoquen el descens de categoria. Fins i tot, en la segona volta, l’ equip aconseguirà una magnifica ratxa de 6 jornades consecutives invicte, aconseguint resultats molt celebrats, com una victòria en la jornada 15 per 2-3 al camp del Zaragoza, seguida d’ un nou triomf a casa davant el mismíssim Barcelona (1-0). Estos resultats asseguren la permanència de forma solvent i, fins i tot, permeten lluitar per la segona posició de la taula (el Barcelona es primer i domina el campionat amb autoritat). Una segona posició que donava la classificació per a disputar la Copa del Rey. A falta de dues jornades per a la fi, el Barcelona es líder amb 30 punts, seguit del València amb 26, Zaragoza 25 i Gandia i Damm amb 24. El partit de la penúltima jornada a Barcelona entre la Damm i el Gandia, serà, doncs, decisiu. Malauradament, l’ equip gandià perd 2-0 davant l’ equip servesser, deixant els de Pere Ciscar sense opcions matemàtiques d’ aconseguir una classificació que haguera estat increïble, però que, en tot cas, no pot enterbolir l’ èxit de la permanència.
CF Gandia Juvenil 1977-78. D’ esquerra a dreta: Pere Ciscar (entrenador), Román, Cabrera, Juanito, Montaner, Bertó i Mengual; Palonés, Gregori, Franco, Miguel i Avilés. Com es pot apreciar al fons de la imatge, la tribuna del Guillermo Olagüe presentaba un plé de gom a gom. Els partits del Juvenil despertaven entre la afició, fins i tot, més expectació que alguns del primer equip, que militava en una potent Tercera Divisió de sols 6 grups. PALONÉS EL REFERENT.
Palonés, sens dubte, era el jugador referent en l’ equip juvenil que va aconseguir el primer ascens i que, en la següent temporada, va debutar en la Lliga nacional. Es tractava d’ un ràpid i habilidós extrem que debuta prompte amb el primer equip del Gandia i que crida l’ atenció de diversos equips de superior categoria. Fins i tot, Palonés (conegut amb l’ apel.latiu de Tatín) forma part, a finals de 1978 i començament de 1979, de diverses convocatòries de la selecció espanyola juvenil. Palonés, com era d’ esperar, no tardaria molt en abandonar la disciplina del CF Gandia.
Article publicat al Diari Marca (3-11-1978). En l’ entrevista al directiu encarregat de la pedrera, el sr. Micó, es pondera l’ important treball realitzat amb la pedrera i es reclama la internacionalitat per a Palonés. El jugador gandià, finalment, serà convocat amb la Selecció. SEGONA TEMPORADA I DESCENS.
La temporada 1978/79 està marcada per un fluix començament (1 punt als 4 primers partits) que sitúen l’ equip en la zona baixa de la classificació. La primera volta del campionat, però, serà recordada per la gran victòria aconseguida el 15 d’ Octubre de 1978 (jornada 7), davant el gran favorit del campionat, el FC Barcelona (3-0). L’ equip blanc-i-blau, entrenat per Miguel Moya, en substitució de Pere Ciscar, ja no compta amb jugadors importants com Palonés (que puja al primer equip) o Avilés, Marco, Montaner o Bertó, que superen la edat juvenil. La realitat es que, malgrat la històrica victòria davant l’ equip culé, el Gandia, en la seua segona temporada en la categoria, té moltes dificultats per poder sortir de la zona baixa de la classificació. La falta de victòries fòra de casa, en efecte, serà un hàndicap decisiu per a un equip que, tot i això, confia remuntar en la recta final de la lliga: en les quatre darreres jornades el Gandia jugarà tres partits al Guillermo Olagüe. Malauradament, una inesperada derrota davant el cuer Vic, per 1-2, en la avantpenúltima jornada, deixa l’ equip a la vora del descens, perdent la categoria matemàticamente en la següent jornada després d’ un insuficient empat a 4 gols al camp del Manresa.
Crònica d’ un partit per al record. El dia 15 d’ Octubre de 1978 el Gandia Juvenil aconseguia una victoria històrica per 3-0 davant el potentíssim FC Barcelona, campió de Lliga. (retall «El Mundo Deportivo»). ELS VUITANTA.
Amb l’ arribada dels anys vuitanta s’ amplia progressivament el nombre de grups de la Tercera Divisió, que passa a convertir-se en una categoria autonòmica que obliga els clubs, a més, a tindre un mínim de fitxes de jugadors sub-20. Pepe Avaria és el president del Gandia i aposta decididament per la pedrera, en part per la delicada situació econòmica del club i en part perquè la Tercera Divisió es ara una categoria menys exigent i més propícia per donar oportunitats als més joves. Així, jugadors del juvenil com Franco, Juárez, César Melo, Joaquín, Montaner o Avilés es convertiran en jugadors habituals del primer equip de principis de la dècada. Alguns, fins i tot, aprofitaran el salt al primer equip com a pas previ al seu fitxatge per altres clubs de superior categoria. És el cas de Juanjo Juárez i César Melo, traspassats al Mestalla en la temporada 1981/82 o de Franco Borràs, que marxa al Burgos, en la mateixa temporada. Palonés, la gran promesa de la pedrera dels anys setanta, fitxarà, per la seua banda, pel València CF en la temporada 1979/80, sent cedit al seu filial, el Mestalla.
Palonés, a la esquerra i Juárez, a la dreta, companys del Juvenil gandià dels setanta, van coincidir amb el Mestalla de principis dels vuitanta. Tots dos debutarien en Primera Divisió amb el València CF. Pel que fa al Juvenil, als primers anys de la dècada l’ equip es convertirà en un clàssic en les lliguetes d’ ascens a la Lliga Nacional, però sense poder aconseguir regresar a la màxima categoria. No obstant això, l’ equip continuarà aportant jugadors al primer equip. Especial rellevància té el juvenil de la temporada 1982/83, que es quedarà a la vora de l’ ascens i que aportarà nombrosos jugadors al primer equip de la temporada 1983/84. És el cas de Pablo, Vicent Peiró i Lloret, tres jugadors pretesos pel FC Barcelona que finalmente romandran a Gandia davant les elevades pretensions econòmiques del president gandià Avaria per al seu traspàs. Altre jugador destacat es Carlos Santandreu, qui debuta amb el primer equip en la temporada 1983/84, amb 16 anys, i que estarà a punt de fitxar pel Real Madrid o el València. Un altre juvenil, Manuel Guijarro, es converteix en la gran revelació del Gandia de la temporada 1985/86. El defensa central serà, fins i tot, convocat per la selecció nacional juvenil de Chus Pereda per disputar un torneig a França, al mes de Març de 1986. Tots dos, Guijarro i Carlos, a més de Franco, serán els tres ex-jugadors juvenils que formaran part de l’ equip titular que goleja el Maspalomas (5-0), en el partit que ens dona el passaport històric a la Segona B, el 15 Juny de 1986.

Gandia Juvenil 1982/83, un dels millors dels vuitanta, que es va quedar a la vora de l’ ascens. D’ esquerra a dreta: Luis (Delegat), Olaso, Vizcaíno, Antonio Francisco, Avaria (President), Carlos, Albuixech, Pablo i Pascual Sendra (Entrenador); Lloret, Emilio, Solivares, Rufete i Salvador.
DAMIÁN CASTAÑO I NOU ASCENS.
Entrenador del Escuelas pias des de molt jove, Damián Castaño es converteix en un referent de la pedrera blanc-i-blava dels anys vuitanta. La culminació de la seua trajectòria com entrenador dels més joves arriba en la temporada 1986/87 aconseguint, deu anys després, el retorn del Gandia a la Lliga Nacional. Els blanc-i-blaus es proclamen campions del seu grup en la lliga regular i també guanyen la lligueta d’ ascens davant el Valènvia B, Burjassot i Betis Florida (Alacant), arredonint una gran temporada amb l’ ascens de categoria.
El Gandia regresava a una Lliga nacional menys potent, amb més equips i amb una categoria per damunt, la Lliga Sub-19, creada en la temporada 1986/87 i que reunia els 16 millors equips juvenils del futbol espanyol, però era una categoria igualment potent que ens permitia enfrontar-nos a equips com el Castilla, Rayo Vallecano, Hércules o València.
La nova singladura del Gandia pel futbol espanyol ens deixaria dos noms especialment rellevants: Salva Enguix i Paco Lorente, que jugaran durant diverses temporades al primer equip dels anys 90.
Gandia Juvenil 1987/88. D’ esquerra a dreta, dalt: Guillermo, Andrés, Chuchi, Santi, Manolo, Curro, Soldevila. Al mig: Devesa I, Miguel Angel, Elietes (Utiller), Damián Castaño (Entrenador), Salvador (Delegat), Mario, Paco Lorente,Castell. Baix: Soler, Palomo, Jose, Salva, Rafa Nogueroles, Diego Miñana, David i Devesa II. El juvenil, en el seu retorn a la Lliga nacional de la temporada 1987/88, amb Damián Castaño encara a la banqueta, aconseguia amb solvència la permanència. Però una temporada després, 1988/89, l’ equip, entrenat ara pel mite blanc-i-blau Sorribes, acabaria descendint en la darrera jornada de lliga: els gandians finalitzaven empatats a punts davant el Colegio Amorós, però el goal average suposarà el descens blanc-i-blau i la salvació dels madrilenys.
El descens de categoria marcava el final d’una època brillant, prolífica en l’ ascens de jugadors al primer equip, però que es trobava amb una nova realitat. El Gandia de finals dels 80 era, en efecte, un equip professional que militava en la Segona B i que lluitava per les primeres posicions amb planters integrats, majoritàriament, per jugadors foranis, experimentats en Segona B i categories superiors. La pedrera queda descuidada (fins i tot el filial deixa de competir en categoría regional des de la temporada 1985/86) davant les elevades exigències esportives del primer equip, i les oportunitats per als jugadors més joves es redueixen considerablement, provocant que jugadors com Rufete, Enguix o Paco Lorente no puguen gaudir de protagonisme amb el primer equip fins la dècada dels 90, quan el club, immers en una critica situació econòmica i descendit a Tercera Divisió, ha de recòrrer, novament, a apostar pels més joves.
JUVENILS D’ OR.
Repassem a continuació els juvenils d‘ or, els jugadors més importants del periode 1977/78-1987/88. Futbolistes que destacaren pel seu pas pel primer equip i, en molts casos, per la seua trajectòria professional. Noms que van formar part d’ un equip juvenil que va deixar per a la història un llegat que es impossible no reinvidicar en Futbol en la Ribera del Serpis.PALONÉS. Vicent Palonés Bonilla. Extrem ràpid, habilidós amb el baló i amb bona visió de joc, va formar part de l’ equip juvenil del primer ascens i també del debut en Lliga Nacional. Debuta amb el primer equip en la temporada 1977/78 i és un dels jugadors clau en l’ excel.lent Gandia que està a punt d’ aconseguir l’ ascens a Segona B en la temporada 1978/79. Eixa mateixa temporada es convocat per la Seleccio d’ Espanya juvenil. Fitxa pel València en la temporada 1979/80 i és cedit al Mestalla, pujant al primer equip valencianista en la temporada 1983/84. En la campanya 1987/88 torna al Gandia en Segona B. Jugà també a l’ Olímpic de Xàtiva, Benidorm i Oliva.
MONTANER. Jose Luis Montaner Blanes. Altre dels jugadors destacats que formen part de l’ ascens i del debut en Lliga Nacional. Migcampista, debuta amb el primer equip del Gandia en la temporada 1976/77 i puja al primer planter en la temporada 1978/79, defensant la samarreta blanc-i-blava fins la temporada 1984/85. Posteriorment marxarà a la UD Oliva.
MARCO. Juan Marco (o Marcos). Defensa Central que aconseguí l’ ascens a Lliga Nacional. Debuta amb el primer equip en la temporada 1977/78, en una eliminatòria de Copa del Rey davant el Guadalajara. Jugà amb el Gandia fins la temporada 1980/81. Posteriorment jugarà molts anys amb el Pego, i també, en la recta final de la seua trajectòria, amb el Beniopa.

Luis BERTÓ, porter del CF Gandia, posa amb Palonés, dos dels jugadors més destacats del gran Juvenil de finals dels 70 que va debutar en la Lliga Nacional. Bertó debutarà amb el primer equip en la temporada 1984/85. AVILÉS. Pedro Ignacio Avilés Ortiz. Integrant de la pedrera de l’ Escuelas Pías, va jugar una temporada amb el València juvenil, passant posteriorment al Gandia juvenil de Lliga Nacional de la campanya 1977/78. Debuta amb el primer equip en la temporada 1978/79. Un dels millors laterals esquerres de la història del Gandia, va jugar amb l’ equip blanc-i-blau fins la temporada 1987/88.
JUAN MIGUEL. Juan Miguel García Faus. Natural d’ Almoines. Davanter del Juvenil del periode 1977-79. Puja al primer equip en la temporada 1978/79 i gaudeix de molts minuts en el final d’ una temporada en la qual el Gandia va estar a punt d’ aconseguir l’ ascens a Segona B. Jugà amb el Gandia en Tercera Divisió fins la temporada 1981/82, i posteriorment milità al Pego i Oliva.
FRANCO. Franco Borràs Pellicer. Davanter natural de Bellreguard, jugà amb el juvenil nacional de les temporades 1977/78 i 1978/79. En la temporada 1979/80 s’ incorpora al primer equip del Gandia. En la campanya 1981/82 fitxa pel Burgos (Segona A) i una temporada després per l’ Alcoyano (Segona B). Torna a Gandia en la temporada 1983/84, disputant 7 temporades consecutives amb els blanc-i-blaus. Va ser l’ heroi de l’ històric partit davant el Maspalomas, on va aconseguir un hat-trick. En la temporada 1990/91 ascen a Primera Divisió amb l’ Albacete, a les ordres de Benito Floro. Jugà posteriorment a l’ Oliva, Tomelloso i Jávea.
JOAQUIN. Natural de Pedreguer, Joaquín (o Ximo) juga amb el juvenil en la temporada 1978/79. Davanter, debuta amb el primer equip eixa mateixa temporada, incorporant-se al primer planter en la temporada 1979/80. Jugarà amb el Gandia, en Tercera Divisó, fins la campanya 1981/82. Jugarà després, durant diverses temporades, al Pego.

Pablo Piera. Un dels jugadors més destacats de l’ excelent juvenil de la temporada 1982/83. JUAREZ. Juan José Juárez Valera. Jugà les dues temporades amb el juvenil de la Lliga nacional (1977-1979). Debuta amb el primer equip en la temporada 1980/81. Real Madrid i València s’ interessen per ell i fitxa finalment per l’ equip ché. Després de tres temporades i mitja amb el Mestalla, debuta amb el primer equip valencianista en la temporada 1984/85, amb el que jugà tres temporades. En la campanya 1988/89 fitxa pel Recreativo de Huelva. Pujà a Primera Divisió amb l’ Albacete en la campanya 1990//91, on va coincidir amb Franco. Després d’ una temporada en Primera Divisió amb l’ Albacete, jugà amb el Murcia i el Villareal. En la temporada 1994/95 regresa al Gandia, penjant les botes en la temporada 1996/97, amb l’ equip blanc-i-blau militant en la Segona B.
CÉSAR MELO. César Melo Sánchez. Corpulent davanter. Després del Juvenil de Lliga nacional arriba al primer equip en la temporada 1980/81. La campanya següent es traspassat al Mestalla en companyia de Juárez, iniciant una llarga trajectòria amb equips com l’ Alcoyano, Benidorm, Compostela, Salamanca i Alzira. Torna al Gandia deu anys després (1990/91) i marxa posteriorment al Yeclano, Polideportivo Ejido i Novelda. Jugarà una última temporada amb el Gandia en la campanya de l’ ascens a Segona B (1995/96).
BERTÓ. Luis Bertó Alborch. Porter de l’ ascens i debutant en lliga nacional del Juvenil (1976/77 i 1977/78). Juga amb el filial del Gandia en la temporada 1978/79. Posteriorment jugà amb l’ Alcúdia, Enguera, Puçol i Torrent, i torna per a jugar amb el primer equip del CF Gandia en la temporada 1984/85, a les ordres de Benito Floro. També va jugar al Nules i San Fernando de Henares
LLORET. Vicent Lloret Serralta. Lateral Dret i Central. Després de brillar amb el juvenil de la temporada 1982/83, debuta amb el primer equip en la temporada 1983/84, de la mà de Roberto Gil. Jugarà sols una temporada amb el Gandia i posteriorment serà un jugador important de la UD Oliva, aconseguint l’ ascens històric de l’ equip blavet a Segona B de la temporada 1990/91 i debutant en la categoria de bronze amb els olivers en la temporada 1991/92.
PABLO. Pablo (Pau) Piera Insa. Integrant de la quinta juvenil de xeresers de la temporada 1982/83, en companyia de Rufete, Lloret, Salvador i Emilio. Pablo era un extrem esquerre que pujà al primer equip en la temporada 1983/84, gaudint de molts minuts i disputant la famosa eliminatòria de Copa del Rey davant el València CF. Jugà posteriorment amb el Pego abans de deixar el futbol prematurament.
CARLOS. Carlos Santandreu García. Juvenil de la temporada 1982/83. Debuta amb el primer equip en la temporada 1983/84. Real Madrid i València segueixen les seus pases, però finalment continuarà 5 temporades amb el Gandia. En la temporada 1988/89 fitxa pel Benidorm. Posteriorment jugarà amb l’ Olímpic, Hospitalet i Lleida (en Segona A). Regresa al Gandia en la temporada 1992/93. Després de passar pel Jávea, viu una tercera etapa amb el Gandia, aconseguint l’ ascens a Segona B de la temporada 1995/96 i retirant-se dues temporades després (1997/98).

Fotografia icònica de la pedrera dels vuitanta. A l’ esquerra Carlos Santandreu, A la dreta Manuel Guijarro. Dos destacats jugadors del primer equip i protagonistes d’ una llarga trajectòria professional. Tots dos flanquegen Damián Castaño, clàssic entrenador de la pedrera dels vuitanta que posteriorment va entrenar el primer equip en el brillant periode 1994-1997. RUFETE. Luis Miguel Rufete Pellicer. Juvenil de la temporada 1982/83. Després de pujar al primer planter del Gandia en la temporada 1987/88, fitxa, en la següent temporada, pel Lorca, en Segona Divisió B. Jugà posteriorment amb l’ Oliva, Tavernes i Sueca. En la temporada 1994/95 torna al Gandia, aconseguint gaudir del protagonisme que no va tindre en la dècada dels vuitanta, amb un titol de campió de Tercera Divisió (1994/95) i un ascens a Segona B en la temporada 1995/96.
GUIJARRO. Manuel Guijarro Ricoy. Procedent del Juvenil, debuta amb 16 anys amb el primer equip en la temporada 1985/86, convertint-se en fixe, al costat de Pomar, en l’ eix de la defensa. Va disputar el Torneig Juvenil de Cannes, al mes de Març de 1986, amb la Selecció d’ Espanya Juvenil. Fitxa pel Levante en la temporada 1987/88, jugant amb els granotes fins la temporada 1990/91, encara que va ser cedit al Gandia en la segona volta de la temporada 1988/89. Als anys 90 comença una dilatada trajectòria professional amb el Villareal, Albacete, Manlleu, Lorca…tornant a Gandia en la temporada 1999/2000 i aconseguint el titol de campió de Segona B.
SALVA ESCRIVÀ. Salvador Escrivà Adrover. Talentós migcampista, va aconseguir l’ ascens a Lliga Nacional de la temporada 1986/87, debutant en la categoria en la següent campanya. Jugà amb el primer equip en les temporades 1990/91 i 1991/92, encara que no va tindre moltes oportunitats. En la segona volta de la temporada 1991/92 fitxa pel Tavernes i posteriorment jugà en Tercera Divisió amb el Calp i el Jávea. Torna al Gandia en la temporada 1993/94 però causa baixa al més d’ octubre amb l’ arribada de Pina.
ENGUIX. Salvador Enguix Monzó, de la Font d’ en Carròs. Forma part del planter de l’ ascens 1986/87 i debuta en Nacional en la temporada 1987/88. En eixa temporada debuta en Segona B amb el primer equip, disputant un partit de lliga davant el Villareal. Després d’ una temporada amb el filial, Almoines, puja al primer planter en la temporada 1989/90. En la temporada 1990/91 jugà amb el Melilla i en la 1991/92 torna al Gandia. Juga una tercera etapa al Gandia (1994-1997), sent un jugador important en el retorn a Segona B. Va jugar també amb l’ Oliva, Canals, Andorra i Dénia.
PACO LORENTE. Francisco Lorente Mocholí. Defensa Central. Puja a Lliga nacional i debuta en la categoria amb el juvenil (temporades 1986/87 i 1987/88). Posteriorment jugarà amb el filial Almoines, debutant en Segona B amb el Gandia en la temporada 1989/90, a les ordres de l’ entrenador murcià José Víctor. En la temporada 1992/93 fitxa pel Palamós, de Segona Divisió A. Torna al Gandia en el final de la temporada 1993/94, jugant fins la temporada 1997/98 i aconseguint l’ ascens a Segona B de la temporada 1995/96. Marxa posteriorment al Dénia. Va faltar sobtadament l’ any 2002 quan només tenia 32 anys.
ANEX.
RESULTATS I CLASSIFICACIONS.
FASE D’ ASCENS A LLIGA NACIONAL 1976-1977
RESULTATSJ DATA PARTIT RS 1 29-5-1977 CORNELLÀ-BOSCOS 1-3 2 05-6-1977 BOSCOS-GANDIA 3-0 3 09-6-1977 GANDIA-CORNELLÀ 3-0 4 12-6-1977 BOSCOS-CORNELLÀ 3-1 5 19-6-1977 GANDIA-BOSCOS 5-0 6 26-6-1977 CORNELLÀ-GANDIA 0-2 CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1. GANDIA 6 4 3 0 1 10 3 2. BOSCOS 6 4 3 0 1 9 7 3. CORNELLÀ 0 4 0 0 4 2 11 ASCEN EL CF GANDIA
TEMPORADA 1977-1978. DEBUT EN LA CATEGORIA.
LLIGA NACIONAL GRUP 4.
RESULTATSJ DATA PARTIT RS 1 18-09-77 Gandia-Levante 2-1 2 25-09-77 Mestalla-Gandia 1-0 3 02-10-77 Castelló-Gandia 2-4 4 09-10-77 Gandia-Zaragoza 3-1 5 16-10-77 Barcelona-Gandia 4-0 6 23-10-77 Gandia-Juventud 3-0 7 30-10-77 Valencia-Gandia 2-0 8 06-11-77 Gandia-Amposta 0-0 9 27-11-77 Calasanz-Gandia 2-1 10 04-12-77 Gandia-Damm 1-3 11 11-12-77 Poblense-Gandia 0-1 12 18-12-77 Levante-Gandia 0-0 13 08-01-78 Gandia-Mestalla 4-1 14 15-01-78 Gandia-Castelló 1-2 15 22-01-78 Zaragoza-Gandia 2-3 16 29-01-78 Gandia-Barcelona 1-0 17 05-02-78 Juventud-Gandia 0-1 18 12-02-78 Gandia-Valencia 1-1 19 19-02-78 Amposta-Gandia 2-2 20 26-02-78 Gandia-Calasanz 3-1 21 12-03-78 Damm-Gandia 2-0 22 19-03-78 Gandia-Poblense 1-0 CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 BARCELONA 34 22 16 2 4 50 12 2 VALENCIA 29 22 11 7 4 35 24 3 Zaragoza 28 22 11 6 5 33 19 4 Damm 26 22 10 6 6 39 34 5 Gandia 26 22 11 4 7 32 27 6 Calasanz 24 22 10 4 8 34 29 7 Juventud 21 22 8 5 9 29 30 8 Castellón 21 22 7 7 8 28 33 9 LEVANTE 20 22 7 6 9 25 36 10 POBLENSE 14 22 5 4 13 22 34 11 AMPOSTA 13 22 4 5 13 22 44 12 MESTALLA 8 22 3 2 17 30 57 Campió: Barcelona. Classificats Copa del Rey: Barcelona i València. Descens: Levante, Poblense, Amposta i Mestalla.
TEMPORADA 1978-1979.
LLIGA NACIONAL GRUP 4RESULTATS
J DATA PARTIT RS 1 03-09-78 Gandia-Calasanz 0-0 2 10-09-78 Juventud-Gandia 3-1 3 17-09-78 Gandia-Castelló 2-4 4 24-09-78 Benimar-Gandia 3-2 5 01-10-78 Gandia-València 1-0 6 08-10-78 Aragón-Gandia 1-0 7 15-10-78 Gandia-Barcelona 3-0 8 22-10-78 La Salle-Gandia 2-1 9 29-10-78 Vic-Gandia 0-0 10 05-11-78 Gandia-Manresa 0-0 11 26-11-78 Zaragoza-Gandia 6-0 12 03-12-78 Calasanz-Gandia 4-1 13 10-12-78 Gandia-Juventud 4-0 14 17-12-78 Castelló-Gandia 2-1 15 31-12-78 Gandia-Benimar 1-0 16 14-01-79 València-Gandia 3-3 17 21-01-79 Gandia-Aragón 0-1 18 28-01-79 Barcelona-Gandia 4-0 19 04-02-79 Gandia-La Salle 2-0 20 11-02-79 Gandia-Vic 1-2 21 25-02-79 Manresa-Gandia 4-4 22 04-03-79 Gandia-Zaragoza 2-1 CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 BARCELONA 36 22 15 6 1 70 24 2 CASTELLÓ 33 22 14 5 3 47 28 3 Calasanz 28 22 9 10 3 36 18 4 Zaragoza 26 22 11 4 7 49 30 5 Aragón 22 22 8 6 8 33 31 6 La Salle 20 22 7 6 9 25 38 7 Manresa 19 22 4 11 7 27 34 8 Juventud 19 22 6 7 9 31 49 9 BENIMAR 17 22 6 5 11 37 56 10 GANDIA 17 22 6 5 11 29 40 11 VALÈNCIA 14 22 3 8 11 24 41 12 VIC 13 22 4 5 13 24 43 Campió: Barcelona. Classificats Copa del Rey: Barcelona i Castelló. Descens: Benimar, Gandia, València i Vic.
ASCENS A LLIGA NACIONAL
TEMPORADA 1986/19987PLANTER
Porters: Esteban Faus i Santi. Defenses: Enguix, Oscar Bertó, Paco Lorente, Sancho, Mario Melo, Palomo, Almiñana. Migcampistes: Juanvi, Iñaki, Miguel Angel Monzó, Bertomeu, Federico, David Boscà, José Gómez. Davanters: Lorenzo, Paco Martí, Castillo, Rafa Nogueroles, Salva Escrivà, Delegat: Salvador Gea. Entrenador: Damián Castaño.
FASE D’ ASCENS. CLASSIFICACIÓ.PT 1 GANDIA 7 2 VALÈNCIA B 7 3 BETIS FLORIDA 5 4 BURJASSOT 5 Ascens: Gandia, Betis Florida i Burjassot. El València B no pot pujar per la presència de l’ equip A en la categoria superior.
TEMPORADA 1987/1988
LLIGA NACIONAL GRUP 5
RESULTATSJ DATA PARTIT RS 1 13/09/87 Gandia-Concepción 1-0 2 20/09/87 Alcorcón-Gandia 2-1 3 27/09/87 Gandia-Rayo Vallecano 1-3 4 04/10/87 Valencia-Gandia 5-0 5 11/10/87 Gandia-Amorós 1-1 6 18/10/87 Don Bosco-Gandia 0-2 7 25/10/87 Gandia-Aluche 2-0 8 01/11/87 Burjassot-Gandia 0-3 9 08/11/87 Gandia-Castilla 2-3 10 15/11/87 Carabanchel-Gandia 5-1 11 22/11/87 Talavera-Gandia 5-1 12 29/11/87 Gandia-Levante 0-1 13 06/12/87 Albacete-Gandia 0-1 14 13/12/87 Gandia-Castellón 0-1 15 20/12/87 Hércules-Gandia 4-2 16 10/01/88 Concepcion-Gandia 1-4 17 17/01/88 Gandia-Alcorcón 0-1 18 24/01/88 Rayo Vallecano-Gandia 3-1 19 31/01/88 Gandia-Valencia 2-1 20 07/02/88 Amorós-Gandia 1-3 21 21/02/88 Gandia-Don Bosco 2-1 22 28/02/88 Aluche-Gandia 2-2 23 06/03/88 Gandia-Burjassot 5-0 24 13/03/88 Castilla-Gandia 4-0 25 20/03/88 Gandia-Carabanchel 0-0 26 27/03/88 Gandia-Talavera 3-1 27 10/04/88 Levante-Gandia 1-1 28 17/04/88 Gandia-Albacete 2-1 29 24/04/88 Castellón-Gandia 4-0 30 01/05/88 Gandia-Hércules 1-0 CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 Castilla 56 30 27 2 1 83 21 2 VALENCIA 47 30 21 5 4 76 26 3 Levante 41 30 17 7 6 58 31 4 Rayo Valle. 35 30 15 5 10 50 40 5 Alcorcón 34 29 12 10 7 56 41 6 Carabanchel 33 30 11 11 8 49 33 7 Hércules 32 30 13 6 11 56 38 8 Castellón 32 30 13 6 11 57 44 9 Talavera 32 30 13 6 11 46 51 10 Don Bosco 31 30 14 3 13 42 48 11 Gandia 28 30 12 4 14 42 52 12 Amorós 25 30 10 5 15 55 78 13 CONCEPCION 19 30 8 3 19 53 91 14 ALBACETE 15 30 6 3 21 47 70 15 ALUCHE 10 30 2 6 22 36 81 16 BURJASSOT 8 29 3 2 24 15 76 Ascen a Lliga sub-19: València, després d’ una promoció. El Castilla no pot pujar per ser filial del Real Madrid, que juga en la categoria superior. Descens: Concepción, Albacete, Aluche i Burjassot.
TEMPORADA 1988/1989
LLIGA NACIONAL GRUP 5RESULTATS
J DATA PARTIT RS 1 11/09/88 Gandia-Castilla 0-2 2 18/09/88 Don Bosco-Gandia 1-1 3 25/09/88 Gandia-Levante 3-2 4 02/10/88 At.Madrileño-Gandia 2-0 5 09/10/88 Gandia-Rayo Vallecano 0-0 6 16/10/88 Alcorcón-Gandia 1-0 7 23/10/88 Gandia-Móstoles 0-1 8 30/10/88 Yeclano-Gandia 0-0 9 06/11/88 Gandia-Valencia B 2-0 10 13/11/88 Carabanchel-Gandia 1-1 11 20/11/88 Gandia-Castellón 1-0 12 27/11/88 Amorós-Gandia 3-2 13 04/12/88 Gandia-Fuenlabrada 1-1 14 11/12/88 Gandia-Parla 1-0 15 18/12/88 Talavera-Gandia 0-1 16 08/01/89 Castilla-Gandia 5-1 17 15/01/89 Gandia-Don Bosco 2-0 18 22/01/89 Levante-Gandia 3-0 19 29/01/89 Gandia-At.Madrileño 0-2 20 05/02/89 Rayo Vallecano-Gandia 2-0 21 12/02/89 Gandia-Alcorcón 0-0 22 05/03/89 Mostoles-Gandia 4-0 23 12/03/89 Gandia-Yeclano 2-1 24 19/03/89 Valencia B-Gandia 3-0 25 26/03/89 Gandia-Carabanchel 1-0 26 02/04/89 Castellón-Gandia 1-0 27 09/04/89 Gandia-Amorós 2-1 28 16/04/89 Fuenlabrada-Gandia 1-0 29 23/04/89 Parla-Gandia 3-1 30 30/04/89 Gandia-Talavera 2-0 CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1 RAYO VALLEC. 46 30 20 6 4 73 31 2 Castilla 45 30 18 9 3 83 29 3 Castellón 42 30 18 6 6 46 29 4 Valencia 33 30 15 3 12 57 44 5 At.Madrileño 33 30 14 5 11 44 41 6 Levante 30 30 13 4 13 52 51 7 Móstoles 29 30 11 7 12 39 45 8 Carabanchel 28 30 10 8 12 36 34 9 Fuenlabrada 28 30 10 8 12 48 62 10 Don Bosco 27 30 11 5 14 51 51 11 Parla 27 30 12 3 15 38 56 12 Amorós 26 30 7 12 11 46 52 13 GANDIA 26 30 10 6 14 25 39 14 ALCORCON 24 30 7 10 13 38 47 15 TALAVERA 22 30 7 8 15 28 48 16 YECLANO 14 30 4 6 20 22 67 Ascen a Lliga Sub-19: Rayo Vallecano, després d’ una promoció. Descens: Gandia, Alcorcón, Talavera i Yeclano.
Gràcies per la col.laboració a Pau Piera, Luis Bertó i Gaby Rodríguez.
-
L’ ESCUT AL COR (22). AGAPITO.
» Uno de los futbolistas más recordados de los ochenta y uno de los mejores porteros de la historia del CF Gandia. Agapito cambió la monumental Plasencia por la Ribera del Serpis, previa parada en Salamanca y Alicante. Brilló en el Luís Casanova en una noche increíble en la que, con sus paradas, el Gandia rozó una clasificación imposible en la Copa del Rey, ante el líder de Primera División, el Valencia CF. Durante 5 temporadas defendió la portería blanquiazul, forjando en el recuerdo de la afición la figura de un gran portero, un tipo entrañable, un excelente compañero…un buen tipo. Agapito Conejero Paniagua: mito blanquiazul de los ochenta, portero del Club de Futbol Gandia.»

TRAYECTORIA
CD Salmantino (1977-1979)
CD Alcoyano (1979-80)
Hércules CF (1980-1982)
Orihuela (1981/1982)
CF Gandia (1982-1987)
UP Plasencia (1987-1991)
3 d’ Octubre de 1982. Camp San Fernando (Burriana). Agapito despeja un balón ante la presión de un delantero local. 1982/83, primera temporada en el Gandia. (Fotografía diario «Mediterráneo«). Agapito Conejero Paniagua nace el 26 de Marzo de 1959 en Tejada de Tiétar, un pueblo de apenas un millar de habitantes, a una veintena de kilómetros de Plasencia. Debuta en 1977 en una potente Tercera División de solo 6 grupos defendiendo la portería del Salmantino, filial de la UD Salamanca, por entonces un clásico de la Primera División. Llega al fútbol valenciano en 1979 para jugar con el Alcoyano y, tras una buena temporada en Alcoi, atrae la atención del Hércules, que se hace con sus servicios. Agapito espera su oportunidad en el equipo herculino, pero ésta no llega y es cedido al Alcoyano (1980/81) y al Orihuela (1981/82). En la temporada 1982/83 el CF Gandia se convierte en filial del Hércules y llegan cedidos del equipo alicantino Manolo, Sala Gelardo, Ramos, Campins, y el propio Agapito. Desvinculado ya del equipo alicantino, el portero extremeño sigue en el CF Gandia en la temporada 1983/1984, una campaña que será recordada por la gran eliminatoria de Copa del Rey ante el Valencia, en la que el equipo valencianista necesitó de una prórroga para eliminar al Gandia gracias, en gran medida, a la portentosa actuación de Agapito, convertido en muro casi inexpugnable para los delanteros valencianistas. En la temporada 1985/86 llega al Gandia Enrique Basauri. La llegada del futbolista vasco convierte a Agapito en suplente de lujo en el Gandia. El equipo blanquiazul, entrenado por Quique Hernández, que cuenta con una pareja de porteros de un nivel extraordinario, conseguirá el primer ascenso a Segunda División B. Agapito comienza la temporada 1986/87 en el banquillo, pero acabará participando en 19 partidos de Liga. Su debut, en una potentísima Segunda B de un sólo grupo, tiene lugar en la décima jornada, con una victoria agónica en el Guillermo Olagüe ante el Córdoba por 3-2. Tras 5 temporadas en el Gandia y 9 años fuera de casa, Agapito regresa a Extremadura en la temporada 1987/88 para jugar con la Unión Polideportiva Plasencia, que acaba de ascender a Segunda B. Con el equipo de su tierra colgará los guantes cuatro temporadas después.

Recorte del Diario Marca del 20 de Octubre de 1983. El Gandia hizo sufrir al Valencia en la Copa del Rey y Agapito fue el mejor en un partido inolvidable. ESTADISTICAS CF GANDIA
TEMPORADA COMPETICIÓN PARTIDOS GOLES 1982/1983 TERCERA – – COPA DEL REY 4 -5 1983/1984 TERCERA – – COPA DEL REY 4 -6 1984/1985 TERCERA – – COPA DEL REY 2 -7 1985/1986 TERCERA – – COPA DEL REY 2 -5 1986/1987 SEGUNDA B 19 -22 COPA DEL REY 2 0 
29-3-1987. El Arcángel (Córdoba). Agapito forma en uno de los mejores Gandia de todos los tiempos. Debut en Segunda B. Temporada 1986/87.
-
L’ ESCUT AL COR (21). DIEGO JIMÉNEZ.
«Un clásico en la defensa del Gandia de finales de los ochenta y principios de los noventa. Diego Jiménez vivió la época dorada del club y fue uno de los futbolistas que más partidos disputó con el equipo blanquiazul en la categoría de bronce».
TRAYECTORIA
UD MOLINENSE (1982-1984)
IMPERIAL CF (1985-1987)
CF GANDIA (1987-1993)
Diego Jiménez López nació el 7 de Enero de 1962 en Molina del Segura (Murcia). Tras jugar en la cantera del FC Barcelona y en el equipo de su localidad natal, la Unión Deportiva Molinense, en Tercera División, se incorpora al Real Murcia para jugar con su filial, el Imperial CF, que milita en la potente tercera división murciana de los años ochenta, que incluye a equipos de la provincia de Albacete y del sur de Alicante. Con el Imperial coincidirá con varios futuros compañeros del Gandia como Espín, Aguilar, Villena o Ginés. Tras jugar algún amistoso con el primer equipo del Real Murcia, la falta de oportunidades provocan su marcha del equipo pimentonero para dar el salto a la Segunda B, fichando por el CF Gandia en la temporada 1987/88. En el equipo blanquiazul Diego se convierte, en la temporada de su debut, en uno de los futbolistas que disfruta de más minutos del campeonato e, incluso, consigue anotar tres goles. Lateral derecho, Diego jugará 5 temporadas consecutivas en Segunda B con el Gandia, contando siempre para los distintos entrenadores que se suceden en el banquillo blanquiazul (Astorga, Juan Muñoz, Mestre, Jose Víctor, Fabri y Paco Bataller), y ofreciendo siempre un buen rendimiento, siendo uno de los jugadores más regulares del equipo. Así, con 145 partidos jugados, el futbolista murciano ocupa el tercer lugar en la clasificación histórica de partidos jugados con el Gandia en Segunda B y Copa del Rey, sólo por detrás de Espín y Julián Sanz. En la temporada 1991/92, sin embargo, en la que Diego es el capitán y uno de los escasos futbolistas veteranos en una plantilla muy joven, el Gandia pierde la categoría tras una derrota de triste recuerdo en Villareal, en la última jornada de liga. Diego seguirá una temporada más en Tercera División con el Gandia a las órdenes de Paco Parreño, pero el equipo no conseguirá el objetivo de disputar la promoción de ascenso. Tras colgar las botas se afinca en Gandia, como otros muchos jugadores foráneos, donde sigue siendo uno de los jugadores más recordados por la afición blanquiazul.

CF Gandia 1991/1992. Diego es el capitán de un equipo muy joven que pierde la categoría en la última jornada. ESTADÍSTICAS CF GANDIA
TEMPORADA COMPETICIÓN PARTIDOS GOLES 1987/1988 SEGUNDA B 27 3 COPA DEL REY 4 0 1988/1989 SEGUNDA B 26 0 COPA DEL REY 3 0 1989/1990 SEGUNDA B 28 0 COPA DEL REY – – 1990/1991 SEGUNDA B 23 0 COPA DEL REY 1 0 1991/1992 SEGUNDA B 25 6 COPA DEL REY 6 0 1992/1993 TERCERA – – COPA DEL REY 2 0 -
CARLOS SANTANDREU. L’ ESCUT AL COR (18).
» Davanter sorgit de la pedrera del CF Gandia de principis dels 80, Carlos Santandreu debutà amb el primer equip blanc-i-blau amb sols 16 anys, jugant 10 temporades repartides al llarg de les dècades dels 80 i 90 i aconseguint dos ascens a Segona B.»

TRAJECTÒRIA
CF Gandia (1983-1988)
Benidorm CF (1988/89)
CD Olímpic (1989/90)
CE L’ Hospitalet (1990/91)
UE Lleida (1991/92)
CF Gandia (1992/93)
Jávea CF (1993/94)
CF Gandia (1994-1998)
Carlos lluita pel baló al Guillermo Olagüe en el partit de promoció Gandia-Langreo de la temporada 1985/86.
Carlos Santandreu García va nàixer el 14 de Maig de 1967 a Gandia. Integrant d’ un gran equip Juvenil que estigué a punt d’ aconseguir l’ ascens a la Lliga Nacional (temporada 1982/83), Carlos puja al primer equip en la temporada 1983/84 debutant, baix les ordres de Roberto Gil, el 9 d’ Octubre de 1983 al camp de Segarra de la Vall d’ Uixó. Mig punta esquerrà potent físicament, lluitador i perillós al joc aeri, les seues bones prestacions (anota 8 gols en la seua primera temporada) amb el Gandia i la seua joventut, provoquen l’ interés de diversos equips de Primera Divisió com el València o el Real Madrid, però finalment continuarà a Gandia, jugant, en una primera etapa, 5 temporades consecutives i formant part de l’ històric equip, amb sols 18 anys, que aconsegueix l’ ascens a Segona B de la temporada 1985/86 després de golejar el Maspalomas. En la temporada 1988/89, Quique Hernández, el seu entrenador al Gandia en la temporada de l’ ascens, el convenç per a baixar a Tercera Divisió i jugar amb un potentíssim Benidorm. Amb els benidormins es proclamarà brillant campió de la categoria, aconseguint l’ ascens directe. La següent temporada torna a Segona B, fitxant per l’ Olímpic de Xàtiva i posteriorment marxa a L’ Hospitalet, filial de l’ Espanyol, amb el que queda a sols 1 punt de jugar la promoció a Segona A. Després de la seua bona temporada a l «Hospi» crida l’ atenció de l’ entrenador Jose Manuel Esnal «Mané» i fitxa per la Unio Esportiva Lleida. Carlos debuta en Segona A amb l’ equip de la «Terra Ferma» en la temporada 1991/92. Durant la primera volta disposa de molts minuts amb el Lleida, però una greu lesió de lligaments el deixa fòra durant moltes jornades del campionat. Carlos no regresa a l’ equip fins la jornada 33, en una temporada on el Lleida aconseguirà una meritòria cinquena plaça. Després de dues temporades a Catalunya, Carlos regresa al Gandia en la temporada 1992/93, firmant un contrat de 3 temporades i sent un dels jugadors referents d’ un equip ambiciós que, presidit per Paco Sapena, aspira a recuperar la Segona B, categoria perduda la campanya anterior. La temporada, però, es veurà marcada des d’ el començament pels problemes econòmics, i l’ equip, finalment, quedarà fòra de la lluita per l’ ascens. Després d’ una temporada decepcionant al Jávea CF, Carlos regresarà al Gandia per iniciar una brillant segona etapa amb Ignacio Avilés com a president i Damián Castaño com entrenador. Després d’ un titol de campió de Tercera i un ascens a Segona B, Carlos Santandreu penjarà les botes en la temporada 1997/98 jugant a bon nivell en la categoria de bronze.

Carlos amb la samarreta de la UE Lleida (1991/92) en la seua millor etapa esportiva. Va ser un jugador important amb l’ equip català durant bona part del campionat, fins que, malauradament, una lesió del lligament creuat posterior del genoll l’ apartà dels terrenys de joc, frenant la seua progressió. (Foto El Mundo Deportivo). ESTADÍSTIQUES CF GANDIA
TEMPORADA COMPETICIÓ PARTITS GOLS 1983/1984 TERCERA – 8 COPA DEL REY 1 0 1984/1985 TERCERA – – COPA DEL REY 1 0 1985/1986 TERCERA – – COPA DEL REY 2 0 PROMOCIÓ 3 0 1986/1987 SEGONA B 15 2 COPA DEL REY 0 0 1987/1988 SEGONA B 23 7 COPA DEL REY 3 1 1992/1993 TERCERA – – 1994/1995 TERCERA – – PROMOCIÓ 5 1 1995/1996 TERCERA – – PROMOCIÓ 5 1 1996/1997 SEGONA B 29 4 COPA DEL REY 0 0 1997/1998 SEGONA B 30 3 -
EL ÚLTIMO GOL DE MARCOS ESTRUCH. TEMPORADA 2009/2010.
El momento de la retirada para un futbolista es un hecho tan trascendental como inevitable. Para un profesional, la decisión puede ser un salto al vacío, un echo que puede ser traumático cuando el día después se presenta entre interrogantes, o liberador cuando el cuerpo, curtido de cicatrices, dice basta. Un día llega el último partido, la despedida, el momento de poner punto y final; de detener la rueda de entrenamientos entre semana y partidos los fines de semana; los abrazos de la victoria y las caras largas de la derrota; el pitido final que detiene una vida con fecha de caducidad. Marcar el gol de la victoria y conseguir el ascenso cuando el último partido agoniza es el sueño que todo futbolista ansía en su adiós: el de una despedida apoteósica. Pocos, muy pocos, tuvieron esa suerte. Pero Marcos fue uno de ellos.

Marcos Estruch Martínez (14-9-1973) era de Gandia pero no era del CF Gandia. Su carrera futbolística está marcada por el hecho curioso de que nunca llegó a jugar en la cantera gandiense, realizando todo su ciclo formativo en la del Portuarios, hasta llegar a su primer equipo, en Segunda Regional.
Tras brillar en las filas del equipo del Grau, Fernando Sendra, entrenador y uno de los futbolistas con más talento que tuvo el Gandia de los setenta y ochenta, se convierte en mentor de Marcos, llevándolo, en la temporada 1992/93, a un Pego CF que milita en la Regional Preferente. En la campaña 1993/94 Sendra dirige al Benissa (también en Preferente) y se lleva con él a Marcos, que brilla con su nuevo equipo y queda a 1 sólo punto de conseguir la clasificación para jugar la promoción de ascenso a Tercera División. Su trayectoria no pasa desapercibida en Gandia y recibe la llamada de Damián Castaño, entrenador blanquiazul, para incorporarlo al nuevo proyecto del CF Gandia.GANDIA. PRIMERA ETAPA.
El Gandia bordea la desaparición en la temporada 1993/94 y es entonces cuando aparece al rescate Ignacio Avilés, el presidente del ascenso a Segunda B en los ochenta, para reflotar a un equipo consumido por las deudas. Con poco dinero el Gandia consigue hacer un equipo competitivo: un gran equipo que persigue el ascenso a Segunda B. Es el Gandia del periodo 1994-1996. Un equipo en el que juega el malogrado y siempre recordado Paco Lorente; también los «Siete Magníficos» (Juárez, César Melo, Chesa, Cuqui Vidal, Ginés, Espín y Carlos Santandreu), un puñado de veteranos que debutaron en los ochenta para volver a ayudar al Gandia en el ocaso de sus carreras; suben de la cantera un grupo de jóvenes encabezados por Ausiàs Solanes e Ignacio Català; hay también unos pocos foráneos, de entre los que destaca un ilicitano con mucho talento formado en La Masia del FC Barcelona, de nombre Lozoya, y completan el equipo un pequeño contingente de jugadores curtidos en los campos de tierra de la Regional Preferente integrado por Rufete, Marcos Estruch y Juanvi Estruch (hermano de Marcos).Los primeros meses de Marcos en el Gandia no fueron fáciles, pero Damián Castaño apostó por él y consiguió consolidarse en un equipo que realizó una gran temporada: el Gandia fue campeón del grupo sexto de Tercera División en la temporada 1994/1995, tras sumar sólo tres derrotas, y consiguió clasificarse para disputar la promoción de ascenso. Sin embargo, una única derrota por 3-0 en la liguilla ante el Barcelona C, un jovencísimo equipo que derrochaba talento, privó al Gandia del ascenso, pese a ganar los restantes 5 partidos. De forma injusta el equipo se quedaba sin un premio que, sin embargo, no se haría esperar demasiado.

De izquierda a derecha: Espín, Paco Lorente, Juárez, Enguix, MARCOS, Ignacio Català; Lozoya, Juanvi, Cuqui Vidal, Chesa y Rufete. Este es el equipo titular que perdió por 3-0 en el Mini Estadi ante el Barcelona C. Una única derrota en la promoción que privó al Gandia del ascenso. La temporada 1995/96 no fue tan brillante en el campeonato regular, e incluso el equipo llegó a sufrir una crisis, a principios de la segunda vuelta, que puso en duda la clasificación para la promoción pero, finalmente, el Gandia consiguió la tercera plaza y el pasaporte para luchar de nuevo por el ascenso. El Europa-Gandia de la penúltima jornada de la liguilla fue el partido decisivo. El Gandia trataba de amarrar un empate sin goles, que resultaba suficiente para llegar con serias opciones a la última jornada en el Guillermo Olagüe, cuando en el minuto 78 Marcos conseguía el gol de la victoria (0-1) sorprendiendo al portero barcelonés Toni con un potente chut desde la frontal del área: era un gol que equivalía a medio ascenso. Fue, sin embargo, un día agridulce, pues Marcos, en un partido durísimo, recibió una tarjeta amarilla que le impedía jugar el partido decisivo en casa. Un partido en el que el Gandia volvería a imponerse por la mínima (1-0) al equipo barcelonés de la barriada de Gràcia, certificando, ahora sí, el ansiado retorno a Segunda B.

Marcos en la temporada del ascenso, 1995/96 (Foto Ximo Ferri/Levante EMV/Arxiu històric Gandia). El primer día de Septiembre de 1996 Marcos debutaba en la categoria de bronce del fútbol español, disputando el primero de una larguísima serie de partidos en la categoría. El Gandia visitaba al Figueres y Marcos conseguía a los 38 minutos de juego adelantar a los blanquiazules. Sin embargo, el potente equipo ampurdanés consiguió remontar en la segunda parte, imponiéndose por un claro 4-1. Fue una temporada sufrida, la 1996/97, en la que el Gandia consiguió la permanencia con un sólo punto más que el primer equipo descendido.
Tras una temporada 1997/98 en la que el Gandia (en el que debuta César Ferrando como entrenador) consigue la permanencia plácidamente, Marcos Estruch se consolida como un destacado delantero de la Segunda B. No es un delantero referente que destaque por sus dotes técnicas ni que asegure un número espectacular de goles, pero sí es un buen complemento, un hombre de segunda línea, un delantero luchador hasta la extenuación y un excelente rematador de cabeza: Marcos, en efecto, era el tipo de jugador al que si le centraban una lavadora era capaz de rematarla…
Marcos llama la atención de varios equipos y finalmente acepta una buena oferta del Real Jaén para jugar en el grupo andaluz de Segunda B. Su estancia, sin embargo en Andalucía será corta y, tras jugar sólo 4 partidos, regresa a un Gandia muy necesitado, que ocupa la última posición de la tabla con su casillero de victorias a cero. Su regreso, en la jornada 6, coincidirá con la recuperacion de un equipo que acabará consiguiendo la permanencia con más holgura de lo esperado.

El regreso de Marcos en la temporada 1998/99 fue muy celebrado en Gandia, como acredita el artículo firmado por el periodista Manolo Varó en la edición del 6 de Octubre de 1998 del semanario deportivo gandiense «Gente del Deporte». En la temporada 1999/2000 Marcos y el Gandia explotan al máximo sus cualidades. El Gandia de César Ferrando, con un presupuesto modesto y sin grandes figuras, se proclama sorprendente campeón del grupo 3 de Segunda B y se clasifica para disputar la promoción de ascenso. Marcos realiza una temporada espectacular y consigue los mejores registros goleadores de su carrera: anota 14 goles en Liga (segundo máximo goleador del campeonato) y otros 4 en la promoción. El inolvidable Gandia de Espín, Albelda, Carpio, Frigola o Julián luchó hasta el último partido por el ascenso e incluso estuvo, durante algunos minutos, matemáticamente en Segunda A en el último partido disputado en el campo de Lasesarre de Barakaldo: Marcos conseguía adelantar al Gandia en el histórico y vetusto estadio barakaldés, antes de que los locales volteasen el marcador, dilapidando de paso, las ilusiones gandienses.
EL CASTELLÓN Y OTROS HISTÓRICOS.
Tras la gran temporada realizada llueven las ofertas por Marcos y éste ficha por el Cartagonova, un equipo ambicioso que persigue el ascenso a Segunda A. Marcos regresará a Gandia, una temporada después, pero para vestir la camiseta del equipo rival, consiguiendo el único gol de un partido, correspondiente a la quinta jornada de Liga, en el que se impone el equipo cartagenerista. El Gandia, huérfano de sus mejores jugadores, y lejos, muy lejos de repetir la excelente temporada anterior, acaba descendiendo a Tercera esa temporada (2000/2001), mientras el Cartagonova fracasa en su proyecto deportivo y sufre graves problemas económicos. Así, en las últimas jornadas de la temporada 2001/02, Marcos abandona el Cartagonova y acaba recalando, de nuevo, en las filas del Jaén, que milita ahora en Segunda División A. Marcos debuta en la categoría de plata con el equipo jienense en la jornada 38, en el campo de Los Pajaritos del Numancia. El Jaén lucha a la desesperada por evitar el descenso pero acabará sucumbiendo, regresando, sólo una temporada después, a Segunda B.En la campaña 2002/2003 ficha por el CD Castellón, donde será un jugador muy querido por la afición albinegra; una afición exigente que sabe, sin embargo, recompensar a aquellos futbolistas que lo dan todo y que vive, con resignación y cierto estupor, a la sombra del Villareal, el modesto equipo vecino, el pequeño «Submarino», convertido, casi de un día para otro, en Transatlántico. La afición «orelluda» ansía el regreso de su equipo a Segunda A y ve cumplido su sueño en la temporada 2004/2005, tras eliminar al Zamora, poniendo fin a un ciclo largo y tortuoso de 11 temporadas de presencia ininterrumpida en Segunda B. Marcos es un ídolo en Castellón pero, con el equipo en Segunda A, la falta de oportunidades le obligan a buscar fortuna en el potente Alicante CF, con el que acaba la temporada 2005/2006. Con el histórico club alicantinista está a punto de conseguir un nuevo ascenso a la categoría de plata, perdiendo el pasaporte, con todo a favor, tras una inesperada derrota en casa ante la Ponferradina.
En la temporada 2006/07 ficha por otro histórico, el CD Alcoyano, disputando una nueva promoción y consiguiendo un record difícilmente igualable: Marcos disputó 5 promociones a Segunda A de forma consecutiva en el periodo 2002-2007: 3 con el Castellón, 1 con el Alicante y 1 con el Alcoyano. Pero, tras una temporada más en Alcoi, llega la hora de regresar a casa.

Marcos, ídolo de Castalia. VUELTA A GANDIA
Marcos vuelve al Gandia con 35 años, en la temporada 2008/09. En el equipo blanquiazul, casi 10 años después, sigue Dionisio Ollero ocupando la presidencia, pero la realidad del club es otra muy diferente. El equipo emergente de finales de los 90 que ambicionaba convertirse en un club profesional y alcanzar la Segunda División A, es, casi una década después, un club con serios problemas económicos, agravados, además, por el estallido de la crisis económica de 2008. Un equipo que viene de tocar fondo tras jugar dos temporadas en Regional Preferente. Nada comparado, en cualquier caso, con el hundimiento que aguardará unos pocos años después.El Gandia tenía como entrenador a Toni Seligrat, técnico de Torrent que había llegado al club, tras una corta experiencia en el Aris de Salónica griego, en las últimas jornadas de la temporada 2007/08, para conseguir un sufrido ascenso en la promoción a Tercera, en el campo del Buñol. Tras una ausencia de 9 temporadas, el Gandia tenía la urgencia histórica de regresar a Segunda B y Marcos, junto con Kiko Lacasa, otro ilustre que vuelve al Guillermo Olagüe, se convierte en el fichaje estelar del equipo de la temporada 2008/2009. Marcos, después de muchos años y muchos equipos en la mochila, vuelve a casa para devolver al Gandia a Segunda B.
El equipo, sin embargo, fracasará en su primer intento y ni siquiera conseguirá la clasificación para disputar la promoción. En la antepenúltima jornada de Liga lucha con Eldense y Torrevieja por la cuarta posicion, la última plaza que da acceso a la promoción, pero una inesperada derrota por 0-1 ante el Juventud Barrio del Cristo, seguida de un empate, también en casa (2-2) ante el Torrevieja, en la penúltima jornada, dilapidan las opciones gandienses.

CF Gandia 2008/2009 en partido de pretemporada. Marcos fue el refuerzo más importante en un equipo que no consiguió el objetivo del ascenso. La temporada 2009/10 se plantea con idéntico objetivo: el ascenso. Y para ello el equipo se refuerza con ilustres veteranos, curtidos en la Segunda B, como SanJulián o Garrido, además de producirse el regreso en la portería del gandiense Carlos Burguera (forjado en las canteras del Real Madrid y Valencia). Sin embargo, la situacion económica del club se agrava a marchas forzadas. En el mes de Marzo se acumulan varias mensualidades impagadas y el equipo está fuera de la promoción de ascenso. La situación es límite y parece que el hundimiento es inminente, pero es entonces cuando el Gandia de Seligrat se reivindica, ganando en el campo del líder Alzira por 1-3 (jornada 29), un triunfo que supone un punto de inflexión y que se traduce en una racha de excelentes resultados en la recta final del campeonato. Además, en el mes de Abril, Dionisio Ollero, después de 12 temporadas en la presidencia, cede la gestión del club a la asociación APLEG, que trata de reflotar una nave a la deriva.
En plena recuperación deportiva e institucional del Gandia, Marcos sufre una lesión muscular en la jornada 34 de liga, ante el Alicante B, en el Guillermo Olagüe. Un contratiempo que puede significar su adiós a la temporada.
Después de un gran sprint final de liga, el Gandia, que acumula 11 partidos sin perder (con 8 victorias y 3 empates) se proclama campeón de Tercera División por tercera vez en su historia, superando por el «goal average» a su rival directo, la UD Alzira, con el que finaliza la liga empatado a puntos. La clasificación para disputar la promoción permite a Marcos ajustar su recuperación: podrá volver justo para el partido de la vuelta de la eliminatoria decisiva.
El Gandia se enfrentará en la ronda de campeones a un equipo albaceteño, CF La Roda , campeón del grupo manchego. El ascenso queda reservado al ganador de la eliminatoria, mientras el perdedor tiene una segunda oportunidad en la repesca.
El partido de ida se disputa un sábado 15 de Mayo de 2010, con la ausencia destacada de Marcos. El Guillermo Olagüe presenta el ambiente de las mejores ocasiones: gran entrada y nutrida presencia de aficionados albaceteños que contribuyen a dibujar un fenomenal colorido en las gradas. El Gandia se muestra superior a su rival desde el comienzo, consiguiendo adelantarse en el marcador a los 8 minutos de juego por mediación de Sergio Floro (sobrino del ilustre ex-entrenador gandiense Benito Floro). El partido, sin embargo, estaría marcado por la absurda expulsión del gandiense Rivera, en el minuto 17, que dejaba a los blanquiazules en inferioridad durante casi todo el partido. Pese a ello, Elies iba a conseguir poco después (minuto 20), de penalti, el 2-0 ante la euforia de la hinchada gandiense. En los últimos instantes de la primera parte llegaría, sin embargo, un jarro de agua fría en forma de gol del equipo albaceteño, obra de Santi Polo. La segunda parte se presentaba difícil para el Gandia, pero, en un partido tenso y embarullado, el equipo conseguía mantener la minima ventaja (2-1) con la que afrontar el partido de vuelta.

«Marcos Estruch, el Rey de las tres copas» es el título del excelente reportaje realizado por Santi Roca para Las Provincias, publicado un día antes del partido de ida de la promoción ante La Roda. En la fotografía, Marcos posa con tres de los cuatro títulos más importantes conseguidos por el club, en los que fue destacado protagonista: la Liga de Tercera División conseguida días antes (2009/10), el título de Tercera de la temporada 1994/95 y el de Segunda B (1999/00). Marcos «sólo» se perdió el lejano título de campeón de Tercera División de la campaña 1961/62. El sábado 22 de Mayo, justo 7 días después, se disputaba el partido decisivo. Marcos vuelve a entrenar en la semana previa al mismo, pero la fatalidad vuelve a planear sobre el Guillermo Olagüe: el delantero gandiense vuelve a romperse y decide, a la desesperada, en su previsible último partido, infiltrarse para, al menos, en el caso de ser necesario, disputar la recta final del partido. Marcos, dispuesto a jugar como sea, bromea incluso con Toni Seligrat y le asegura que va a conseguir el gol del ascenso…

De izquierda a derecha: SanJulián, Carlos Burguera, Carrillo, Naveiro, Garrido, Jonathan y Elies; Sergio Floro, Etzieder, Aguilera y Romera. Este fue el equipo titular del Gandia (con una curiosa e inusual equipación blanquiazul y morada) del histórico partido disputado en La Roda. (Fotografia Àlex Oltra/ «Les Penyes»). Hasta 400 aficionados gandienses se desplazan al Estadio Municipal de Deportes de La Roda, que presenta un lleno hasta la bandera. El Gandia de Seligrat salta al campo con la intención de defender, con uñas y dientes, la corta renta del partido de ida. El partido, sin embargo, no puede empezar peor para los blanquiazules pues La Roda se adelanta en el marcador, en el minuto 20, con un gol obra de Mauro que obliga al Gandia a buscar el empate. Rivera entra al terreno de juego por Aguilera en el minuto 36 y al descanso el marcador sigue favorable a los locales. En el minuto 10 de la reanudación La Roda se queda en inferioridad numérica por la expulsión de Jesús y el Gandia intensifica su dominio en busca de un gol que puede valer el ascenso. Peñarrubia entra al campo por Carrillo en el minuto 64 mientras Marcos, cuya infiltración apenas da para aguantar sobre el terreno de juego 20 minutos, espera su momento. Es en el minuto 78 cuando se produce el relevo esperado: Naveiro, el capitán blanquiazul (que disputará también su último partido en La Roda) abandona el campo y entra Marcos Estruch. En el minuto 83, Marcos dispone de una oportunidad para conseguir el empate pero en dicha jugada se vuelve a romper; la infiltración apenas dió, en realidad, para 5 minutos. El partido agoniza con la ventaja de La Roda, que acaricia el ascenso, mientras el Gandia busca a la desesperada el empate con un Marcos lesionado, que apenas puede moverse sobre el terreno de juego. Es entonces cuando llega la jugada que cambiará el desenlace del partido.
En el minuto 89 se produce una internada por la banda izquierda de Peñarrubia, con centro de éste y remate de Sergio Floro. Alejandro, el portero local, rechaza el balón, que llega a pies de Marcos, quien consigue enviar el balón al fondo de las mallas para empatar el partido. Minutos después del gol del empate, el árbitro pita el final y el Gandia y su aficion estallan de júbilo. 10 años después, el Gandia volverá a Segunda División B.

Marcos se aferra al balón con el que se jugó el partido de La Roda abrazado a Naveiro. Dos mitos blanquiazules que se despedían en este partido. (Fotografia Àlex Oltra/ «Les Penyes»). Marcos, el héroe del partido, había cumplido con su particular profecía, consiguiendo, en un último y desesperado esfuerzo, un gol que valía el ascenso, en una noche de Primavera dificilmente olvidable, en tierras manchegas. Un gol que llegaba en la despedida; en el último acto de la última representación. Marcos Estruch marcó su último gol como en un sueño. Como en el mejor de los sueños. Y entonces el telón bajó para siempre.
Xavi Martí-Futbol en la Ribera del Serpis.
-
1987/88. GRAN DECEPCIÓ. GANDIA INUNDADA.
FETS DESTACATS
* Nova Segona B. L’ ampliació de la segona B a 80 equips provoca un canvi de les expectatives del Gandia. L’equip passa de lluitar per mantenir la categoria a aspirar a l’única plaça d’ascens reservada al campió. El nou format és, en realitat, equivalent a la Tercera Divisió del periode 1970-1977, en l’ època prèvia a la creació de la Segona B. Aquella Tercera Divisió comptava amb 4 grups de 20 equips i el Gandia va participar-hi en 5 campanyes.

Dalt: Pedro (Fisio), Espín, Guijarro, Pomar, Mañuz, Alberto, Carlos, Arjona i Basauri. Enmig: Juan, Ortega, Diego, Jiménez, Pellicer (Preparador Físic), Astorga (Entrenador), Damián Castaño (Segón entrenador), Cazaurang, Rufete i Carlos Senon. Asseguts: Franco, Rafa, Chesa, Palonés, Avilés (President), Bertomeu, Miguel, Cuqui Vidal i Avilés. * Palonés i Miguel per Guijarro i Chesa. Manolo Guijarro, jugador seguit per diversos equips, fitxa finalment pel Levante UD, mentre Chesa, que apareix a la foto de presentació del planter, marxa finalment a l’ Olímpic de Xàtiva de Benito Floro. Quique Peiró causa baixa, igualment, després de 7 temporades vestint la samarreta blanc-i-blava. Per contra, arriben dos jugadors de la comarca: Palonés torna a casa després de marxar al València en la temporada 1979/80, mentre un altre ex-valencianista, Miguel (natural de La Font), arriba procedent de l’ Albacete. Hi ha també dues incorporacions de jugadors molt importants per al futur del club, com son Espin i Ginés Asensio, sense oblidar Diego Jiménez, però no continúen jugadors importants de la temporada passada com Torres (que fitxa pel València) o Marro. En contraprestació arriben jugadors contrastats de Segona B com Moreno i Cazaurang procedents de l’ Alzira, a més de Mañuz del Ceuta, apuntalant un planter, presumiblement, força potent. Ignacio Avilés, el president, ho tenia clar: el Gandia aspira a l’ ascens.

MIGUEL Gregori Morell. Va nàixer a La Font d’ en Carròs. Va jugar al Luís Belda, abans de marxar a València. Format en la pedrera del València CF, arriba al Mestalla en la temporada 1977/78. En la temporada següent forma part del primer planter del València CF. Davanter fort físicament i molt lluitador estigué 4 temporades amb el València, encara que amb poques oportunitats, jugant posteriorment al Cartagena, Orihuela, Poblense i Albacete de Segona B, i també a l’ Algeciras de Segona A. Va jugar 2 temporades al CF Gandia (1987/88 i 1988/89). * Gran començament, però crisi inexplicable. L’ equip realitza un gran començament de Lliga, mantenint-se invicte durant les 8 primeres jornades i ocupant la primera posició durant 3 jornades, amb alguna victòria molt celebrada, com un espectacular 1-6 al camp del Conquense. La primera derrota, però, al Collao davant l’ Alcoyano per un dur 5-2, en la jornada 9, suposa un punt d’ inflexiu negatiu; el Gandia entra en una dinàmica negativa pèsima i encadena 5 derrotes consecutives a casa que el deixen lluny de la zona capdavantera. Astorga, finalment, es destituït en la jornada 14, sent substituit per Juan Muñoz. L’ equip millora, però queda ja sense opcions de pujar, lluny d’ Alzira, Levante, Olímpic i Albacete, que es juguen l’ ascens. Finalment l’ Alzira aconseguirà un històric ascens a Segona A mentre el Gandia acabarà en una discreta vuitena posició.

L’ afició del CF Gandia va gaudir amb un gran començament de temporada abans de patir una greu crisi de resultats que va trencar totes les il.lusions.
* * UN PARTIT PER AL RECORD * *


CF GANDIA 1 CD TERUEL 0 Jornada 8. 18 d’ Octubre de 1987. Estadi Luis Súñer (Alzira).
La eufòria era absoluta. Després de 7 jornades de lliga el Gandia era líder amb 11 punts, empatat amb el Ceuta. L’ equip gandià venia d’ aconseguir una gran golejada al camp del Conquense per 1-6, en un partit que va comptar amb nombrosa presència de seguidors blanc-i-blaus. Era la segona temporada militant a Segona B i l’ afició somiava amb l’ ascens. El Gandia, invicte, rebia en la jornada 8 el CD Teruel, un equip debutant en la categoria que lluitava per la permanència. Però el partit tenia una particularitat especial: es jugaba al camp de l’ Alzira. La clausura del Guillermo Olagüe per incidents del públic en partit de Copa del Rey davant el Rayo Vallecano forçava l’ exili gandià. L’ Ajuntament, amb l’ alcaldessa Pepa Frau al capdavant, va reaccionar positivament i va sufragar fins a 22 autobusos plens d’ aficionats, que partiren des d’ el recinte de la Fira a les 15:10 hores del diumenge 18 d’ Octubre en direcció a la capital de La Ribera. Fins i tot, un autobús va eixir des d’ el Grau, unint-se amb la resta d’ autobusos que conformaven la expedició. La espectacular caravana blanc-i-blava va estar escortada, a més, per centenars de cotxes particulars. El Luis Súñer presentà més de mitja entrada en una vesprada inoblidable on milers d’ aficionats es desplaçaren per recolçar el líder en un dia de festa. El partit no va ser especialment bo, encara que el Gandia va començar dominant clarament i aconseguint, amb certa fortuna, Carlos Santandreu, marcar als 16 minuts de joc. Seria l’ únic gol del partit, suficient per a donar la victòria al Gandia. El Teruel, l’ equip on va jugar el turolenc i capità gandià Domingo Pomar, va vendre cara la seua derrota i va estar a punt d’ aconseguir l’ empat en la recta final del partit, on el porter gandià Basauri va ser determinant. Amb esta victòria el Gandia mantenia la primera posició, però mostrava signes de debilitat que anaven a ser preludi de l’ enfonçament de l’ equip en les següents jornades. L’ afició blanc-i-blava assaboria, al viatge de tornada, una nova victòria, mentre somiava amb un Gandia campió, sense imaginar que el futur que ens esperava es tenyiria de negre.FITXA DEL PARTIT
GANDIA: Basauri, Juan, Diego, Pomar, Ortega, Jiménez (Alberto), Moreno, Ginés, Cazaurang, Palonés (Franco) i Carlos.
TERUEL: Pérez, Padilla, Bujeda (Chera), Blasco, Ballester, Delmàs, Charly (Cavero), Michel, Modesto, Carlos Pérez i Suárez.
GOL: Carlos 16′.
ÀRBITRE: Cervera Díaz.

Luis María ASTORGA Lete (Errenteria, 1942). L’ entrenador vasc debuta amb el Gandia en la jornada 22 de la temporada 1986/87 (substituint Valdez), després d’ haver entrenat el Burgos i l’ Alavés entre d’ altres equips. Ignacio Avilés, president gandià, confia amb l’ entrenador vasc en la present temporada i sembla, en principi, una decisió encertada, perquè l’ equip realitza un gran començament de temporada. Però, després de sumar 1 sol punt en 5 partits (jornades 10 a 14), incloent-hi 3 derrotes consecutives a casa, és destituït. * Setmana negra. Gandia inundada. El Diumenge 1 de Noviembre de 1987 el Gandia perdia a casa, sorprenentment, davant un Benidorm situat en la zona baixa, començant un declivi que apartarà l’ equip de la zona de l’ ascens. Dos dies després, el Dimarts 3 de Novembre, els blanc-i-blaus comencen a preparar el complicat desplaçament del següent diumenge al camp del líder Ceuta, sense saber que el partit no es jugaria. Des de primera hora del matí plou incensantment a Gandia, incrementant-se la pluja, de forma impressionant, a migdia. En poques hores les brutals precipitacions provoquen el desbordament dels Rius i Barrancs de La Safor. Gandia queda completament inundada i, sense electricitat ni aigua potable, la ciutat viu dies d’ absolut caos, que obliguen, fins i tot, a l’ intervenció de l’ exèrcit. Les pèrdues a Gandia es van xifrar en més de 1.000 milions de pessetes. L’ estadi Guillermo Olagüe quedà absolutament anegar i el club, donat que el planter no va poder entrenar en tota la setmana, demanà l’ ajornament del partit a Ceuta, que es jugarà finalment el 22 de Desembre.

Dues imatges de Gandia inundada en una setmana difícilment oblidable. * Cazaurang màxim golejador. Acreditat golejador, el davanter valencià Cazaurang es convertí en el jugador més destacat de la temporada, proclamant-se màxim golejador del Gandia en Lliga i Copa amb 13 dianes, seguit per Palonés (11) i Ginés i Carlos amb 8. A més, va ser el jugador més utilitzat amb 3.371 minuts repartits en 41 partits jugats de Lliga i Copa (sols es va perdre 1 partit). A més, el programa de Radio Gandia Ultima Hora Deportiva, va concedir el premi a la regularitat a Juan, amb 55 punts, seguit de Pomar amb 50, i el premi al jugador revelació a Ginés amb 25 punts, seguit de Juan, amb 23.
* El Rayo ens elimina. La Copa del Rey torna a jugar-se a doble partit i el Gandia resol amb autoritat la primera eliminatòria davant l’ Algemesí CF (Tercera Divisió), imposant-se clarament als dos partits. En la següent ronda el Gandia queda exent per sorteig, classificant-se directament per a la tercera eliminatòria, on espera un equip de Segona A: el Rayo Vallecano. El partit d’ anada, jugat a Gandia, finalitza amb empat a 1 gol, neutralitzant Miguel per al Gandia, en el temps afegit, el gol inicial de Jesús per als madrilenys, aconseguit al minut 73. El Gandia realitza un bon partit i mereix la victòria. Una setmana després arriba una noticia negativa: la clausura del Guillermo Olagüe per 1 partit per incidents del públic. Al partit de tornada a Vallecas, els gandians, liders i amb la moral pels nubols, busquen donar la sorpresa, però Botella avança el Rayo al minut 25 de joc. El Gandia busca l’ empat i, fins i tot, domina el joc en diverses fases del partit, però el gol que puga forçar la pròrroga no arriba. El jugador rayista Azcona, per la seua part, culmina una contra al minut 87 i sentència la eliminatòria amb el 2-0 final.

Antonio CAZAURANG Company. Natural de Benetússer, es va formar en la pedrera del Levante, jugant amb el primer equip «granota» 3 temporades a Segona A. La temporada 1983/84 jugà a l’ Alzira, aconseguint la espectacular xifra de 34 gols marcats que li va valdre el malnom de «Cazagoles». Torna al Levante la següent temporada i fitxa per l’ Albacete de Segona A (1985/86). Arriba al Gandia després de jugar amb l’ Alzira en una segona etapa. Davanter clàssic de Segona B, jugà al Gandia sols 1 temporada i posteriorment milità al Villareal, Orihuela i Benidorm. * Lliga Nacional de Juvenils. 10 temporades després, el Gandia Juvenil entrenat per Damián Castaño torna a jugar en la Lliga Nacional (segón nivell del futbol juvenil, sols per darrere de la Lliga sub-19). El Gandia, en el seu retorn a la categoria, aconsegueix la permanència amb prou suficiència, després, especialment, d’ una molt bona segona volta en la qual, fins i tot, guanya al València CF al Guillermo Olagüe (2-1). Un altre partit recordat d’ eixa temporada va ser davant el potentíssim Castilla (filial del Real Madrid, que sols va perdre 1 partit en tot el campionat) lliderat per Ismael Urzaiz, futur jugador de l’ Ath.Bilbao, Real Madrid i internacional en 25 ocasions. El Gandia, en un gran partit, va estar a punt de donar la gran sorpresa davant els madrilenys, perdent finalment per 2-3.

Imatge de Vicent PALONÉS al Luís Casanova amb la samarreta del Gandia en partit de lliga davant el Mestalla, temporada 1978/79. Palonés, que va debutar la temporada anterior amb el Gandia amb sols 17 anys procedent d’ un gran Juvenil, regresa al CF Gandia després de 8 temporades, en les quals va jugar amb el Mestalla, València i Olímpic. Jugarà sols la temporada 1987/88 amb el Gandia, militant posteriorment al Benidorm i l’ Oliva. * «Ciudad de Gandia» internacional. El trofeu estiuenc del Gandia modifica el seu format habitual (lligueta de 3 equips) ampliant a una lligueta de 4 participants. Alzira i Olímpic son rivals habituals, però la gran novetat es la presència de la Universitat de California de Los Ángeles (UCLA). Es tracta de la primera participacio d’ un equip extranger des de la primera edició del Trofeu, que va comptar amb la presència de l’ Huracán Buceo d’ Uruguai, l’ any 1974. Els nord-americans es mostraren com un equip fort físicament, però molt limitat tècnicament. L’ UCLA finalitzarà últim classificat, sent campió el Gandia amb 2 victòries i 1 empat.
ORGANIGRAMA
PRESIDENT IGNACIO AVILÉS ENTRENADOR LUIS ASTORGA-JUAN MUÑOZ ESTADÍSTIQUES (sobre 38 partits de Lliga i 4 de Copa del Rey). PJ (Partits Jugats) PC (Partits Complets) G (Gols).
PORTERS PJ PC G PROCEDÈNCIA TEMPORADA BASAURI 25 25 28 CASTELLÓ 1985-86 ESPIN 17 17 18 ALCOYANO 1987-88 DEFENSES PJ PC G PROCEDÈNCIA TEMPORADA POMAR 33 29 1 TERUEL 1977-78 MAÑUZ 38 33 0 CEUTA 1987-88 ALBERTO 32 18 1 VALÈNCIA 1985-86 JUAN 38 29 4 TALAVERA 1987-88 ARJONA 0 0 0 TALAVERA 1987-88 AVILÉS 1 0 0 JUVENIL 1978-79 CUQUI VIDAL 24 19 1 PORTUARIOS 1984-85 ORTEGA 34 25 0 LINENSE 1987-88 DIEGO 31 23 3 IMPERIAL 1987-88 RUFETE 1 1 0 TAVERNES 1987-88 MIGCAMPISTES PJ PC G PROCEDÈNCIA TEMPORADA JIMÉNEZ 38 26 3 PLASENCIA 1986-87 MORENO 24 12 2 ALZIRA 1987-88 ENGUIX 1 1 0 JUVENIL 1987-88 BERTOMEU 2 1 0 JUVENIL 1986-87 CARLOS SENON 0 0 0 SUECA 1986-87 GINÉS 33 24 8 IMPERIAL 1987-88 DAVANTERS PJ PC G PROCEDÈNCIA TEMPORADA FRANCO 32 10 4 ALCOYANO 1983-84 MIGUEL 16 4 3 ALBACETE 1987-88 CAZAURANG 41 35 13 ALZIRA 1987-88 RAFA 22 7 2 VALL D’UXÓ 1985-86 PALONÉS 34 22 11 MESTALLA 1987-88 CARLOS 26 17 8 JUVENIL 1983-84 ALTES: Espín (Alcoyano), Mañuz (Ceuta), Juan (Talavera), Ortega (Linense), Diego i Ginés (Imperial), Rufete (Tavernes), Moreno i Cazaurang (Alzira), Enguix i Bertomeu (Juvenil), Miguel (Albacete), Palonés (Mestalla), Carlos Senon (Sueca), Arjona (Talavera).
BAIXES: Agapito (Plasencia), Prados (Linares), Guijarro (Levante), Torres (València), Marro (Levante), Retuerto, Sanmartin, Quique Peiró (Oliva), Oldina (Ceuta), Luis (Pontevedra), Durán, Serrano (At.Marbella), Ayelo, Chesa (Olímpic).
PRETEMPORADA
DATA AMISTÓS RS 11-08-87 ALZIRA-GANDIA 0-0 19-08-86 OLÍMPIC-GANDIA 0-2 XIV TROFEU CIUDAD DE GANDIA
PARTICIPANTS
CF GANDIA–UD ALZIRA (Segona B)–CD OLÍMPIC (Segona B)–UCLA (EEUU).DATA PARTIT RS 05-08-87 GANDIA-ALZIRA 1-1 20-08-87 GANDIA-UCLA 2-0 21-08-87 GANDIA-OLÍMPIC 2-0 CLASSIFICACIÓ (Incompleta)
1. GANDIA 5 punts 2. ALZIRA – 3. OLÍMPIC – 4. UCLA – CAMPIÓ CF GANDIA
SEGONA DIVISIÓ B
* Tercer nivell del futbol espanyol integrat per 4 grups de 20 equips.
* Del 31 d’ Agost de 1987 al 14 de Juny de 1988.PARTICIPANTS

RESULTATS
J DATA PARTIT RS CL 1 30/08/87 Eldense-Gandia 1-1 6 2 06/09/87 Gandia-At.Marbella 1-0 7 3 13/09/87 Ronda-Gandia 1-1 5 4 20/09/87 Gandia-Cieza 2-0 4 5 27/09/87 Lorca-Gandia 0-0 3 6 04/10/87 Gandia-Villareal 3-0 1 7 11/10/87 Conquense-Gandia 1-6 1 8 18/10/87 Gandia-Teruel 1-0 1 9 25/10/87 Alcoyano-Gandia 5-2 2 10 01/11/87 Gandia-Benidorm 1-2 2 11 23/12/87 Ceuta-Gandia (*) 1-1 3 12 15/11/87 Gandia-Poli.Almeria 2-3 4 13 22/11/87 Linense-Gandia 0-0 5 14 29/11/87 Gandia-Levante 1-2 7 15 06/12/87 Mestalla-Gandia 1-3 6 16 13/12/87 Gandia-Alzira 1-2 8 17 20/12/87 Gandia-Olímpic 0-1 10 18 03/01/88 Albacete-Gandia 3-0 12 19 10/01/88 Gandia-Melilla 1-0 10 20 17/01/88 Gandia-Eldense 5-1 10 21 24/01/88 At.Marbella-Gandia 1-1 9 22 31/01/88 Gandia-Ronda 3-1 8 23 07/02/88 Cieza-Gandia 1-1 7 24 14/02/88 Gandia-Lorca 0-0 7 25 21/02/88 Villareal-Gandia 1-1 6 26 28/02/88 Gandia-Conquense 3-1 6 27 06/03/88 Teruel-Gandia 0-3 6 28 13/03/88 Gandia-Alcoyano 1-1 6 29 20/03/88 Benidorm-Gandia 1-0 6 30 27/03/88 Gandia-Ceuta 0-0 6 31 03/04/88 Poli.Almeria-Gandia 1-0 7 32 10/04/88 Gandia-Linense 4-1 7 33 17/04/88 Levante-Gandia 2-1 7 34 24/04/88 Gandia-Mestalla 4-1 7 35 01/05/88 Alzira-Gandia 2-2 7 36 08/05/88 Olímpic-Gandia 3-1 7 37 15/05/88 Gandia-Albacete 1-0 7 38 22/05/88 Melilla-Gandia 2-0 8 (*) Partit ajornat per les inundacions a Gandia. CLASSIFICACIÓ FINAL
PT J G E P GF GC 1 ALZIRA 52 38 20 12 6 52 30 2 Villarreal 48 38 18 12 8 60 38 3 Albacete 48 38 21 6 11 67 36 4 Olímpic 48 38 21 6 11 54 36 5 Ceuta 46 38 16 14 8 51 26 6 Levante 46 38 19 8 11 57 45 7 Melilla 40 38 14 12 12 39 31 8 Gandia 40 38 14 12 12 58 43 9 Marbella 40 38 16 8 14 34 30 10 Alcoyano 37 38 14 9 15 48 46 11 Linense 37 38 12 13 13 39 42 12 Teruel 35 38 12 11 15 46 45 13 Eldense 33 38 11 11 16 44 54 14 Pol.Almería 32 38 10 12 16 37 53 15 Lorca 32 38 8 16 14 29 39 16 MESTALLA 31 38 9 13 16 37 53 17 RONDA 31 38 11 9 18 37 56 18 BENIDORM 31 38 7 17 14 27 42 19 CONQUENSE 29 38 10 9 19 38 76 20 CIEZA 24 38 6 12 20 31 64 Ascen directament l’ Alzira. Descens: Mestalla, Ronda, Benidorm, Conquense i Cieza.

Gandia 1987/88. D’ esquerra a dreta: Basauri, Carlos Santandreu, Moreno, Juan, Pomar i Jiménez; Mañuz, Palonés, Cazaurang, Ginés i Alberto.
COPA DEL REY
RONDA DATA PARTIT RS 1 02-09-87 Algemesí-GANDIA 0-3 09-09-87 GANDIA-Algemesí 4-0 2 – EXEMPT 3 07-10-87 Gandia-RAYO VALLECA. 1-1 21-10-87 RAYO VALLECA.-Gandia 2-0 ALINEACIONS
ALGEMESI-GANDIA (0-3). Primera Ronda. Anada. Municipal (Algemesí). GANDIA: Basauri, Diego, Alberto (Juan 46′), Mañuz, Pomar, Ortega, Rafa, Jiménez (Bertomeu 63′) Cazaurang, Palonés i Chesa.
GOLS: Cazaurang 48′, Rafa 50′, Cazaurang 68′.GANDIA-ALGEMESI (4-0). Segona Ronda. Tornada. Guillermo Olagüe.
GANDIA: Espín, Alberto, Mañuz, Pomar (Diego), Rufete, Moreno, Bertomeu, Franco, Carlos, Cazaurang, Palonés (Rafa).
GOLS: Palonés 15′ i 40′. Franco 55′, Carlos 85′.GANDIA-RAYO VALLECANO (1-1). Tercera ronda. Anada. Guillermo Olagüe.
GANDIA: Espín, Diego, Juan, Mañuz (Miguel 67′) Pomar,Ortega, Rafa, Moreno, Cazaurang, Carlos, Palonés (Franco 45′).
RAYO VALLECANO: Férez, Cota, Zapatera, Villa, Hontecillas, Javi Rey, Capón, Sánchez Candil, Botella (Juanito 81′), Soto (Azcona 71′), Jesús.
GOLS: Jesús 73′ (0-1), Miguel 91′ (1-1).RAYO VALLECANO-GANDIA (2-0). Tercera ronda. Tornada. Vallecas (Madrid).
RAYO VALLECANO: Férez, Callejo, Villa, Juanito, Javi Rey, Capón (Zapatera), Sánchez Candil, Morón, Botella, Soto (Azcona), Jesús.
GANDIA: Basauri, Alberto, Mañuz, Diego, Pomar, Ortega, Jiménez (Juan 45′), Moreno, Ginés, Cazaurang, Palonés (Franco).
GOLS: Botella 25′, Azcona 87′.
LLIGA NACIONAL DE JUVENILS GRUP 5
* Del 13 de Setembre de 1987 a l’ 1 de Maig de 1988.
PARTICIPANTS
CF GANDIA–EF CONCEPCIÓN (Madrid)–CD DON BOSCO (València)–COLEGIO AMORÓS (Madrid)–HÉRCULES CF–CD CASTELLÓ–BURJASSOT CF–VALÈNCIA CF–CASTILLA CF (Madrid)–LEVANTE UD–RAYO VALLECANO–AD ALCORCÓN–RCD CARABANCHEL (Madrid)–CF TALAVERA–ALBACETE BALOMPIÉ–CD ALUCHE (Madrid).
Gandia Juvenil 1987/88. D’ esquerra a dreta, dalt: Guillermo, Andrés, Chuchi, Santi, Manolo, Curro, Soldevila. Enmig: Devesa I, Miguel Angel, Elietes (Utiller), Damián Castaño (Entrenador), Salvador (Delegat), Mario, Paco Lorente,Castell. Baix: Soler, Palomo, Jose, Salva, Rafa Nogueroles, Diego Miñana, David i Devesa II. RESULTATS
J DATA PARTIT RS 1 13/09/87 Gandia-Concepción 1-0 2 20/09/87 Alcorcón-Gandia 2-1 3 27/09/87 Gandia-Rayo Vallecano 1-3 4 04/10/87 Valencia-Gandia 5-0 5 11/09/87 Gandia-Amorós 1-1 6 18/10/87 Don Bosco-Gandia 0-2 7 25/10/87 Gandia-Aluche 2-0 8 01/11/87 Burjassot-Gandia 0-3 9 08/11/87 Gandia-Castilla 2-3 10 15/11/87 Carabanchel-Gandia 5-1 11 22/11/87 Talavera-Gandia 5-1 12 29/11/87 Gandia-Levante 0-1 13 06/12/87 Albacete-Gandia 0-1 14 13/12/87 Gandia-Castellón 0-1 15 20/12/87 Hércules-Gandia 4-2 16 10/01/88 Concepcion-Gandia 1-4 17 17/01/88 Gandia-Alcorcón 0-1 18 24/01/88 Rayo Vallecano-Gandia 3-1 19 31/01/88 Gandia-Valencia 2-1 20 07/02/88 Amorós-Gandia 1-3 21 21/02/88 Gandia-Don Bosco 2-1 22 28/02/88 Aluche-Gandia 2-2 23 06/03/88 Gandia-Burjassot 5-0 24 13/03/88 Castilla-Gandia 4-0 25 20/03/88 Gandia-Carabanchel 0-0 26 27/03/88 Gandia-Talavera 3-1 27 10/04/88 Levante-Gandia 1-1 28 17/04/88 Gandia-Albacete 2-1 29 24/04/88 Castellón-Gandia 4-0 30 01/05/88 Gandia-Hércules 1-0 CLASSIFICACIÓ FINAL
PT J G E P GF GC 1 Castilla 56 30 27 2 1 83 21 2 VALENCIA 47 30 21 5 4 76 26 3 Levante 41 30 17 7 6 58 31 4 Rayo Valle. 35 30 15 5 10 50 40 5 Alcorcón 34 29 12 10 7 56 41 6 Carabanchel 33 30 11 11 8 49 33 7 Hércules 32 30 13 6 11 56 38 8 Castellón 32 30 13 6 11 57 44 9 Talavera 32 30 13 6 11 46 51 10 Don Bosco 31 30 14 3 13 42 48 11 Gandia 28 30 12 4 14 42 52 12 Amorós 25 30 10 5 15 55 78 13 CONCEPCION 19 30 8 3 19 53 91 14 ALBACETE 15 30 6 3 21 47 70 15 ALUCHE 10 30 2 6 22 36 81 16 BURJASSOT 8 29 3 2 24 15 76 Ascen: València, després d’ una promoció. (El Castilla no pot pujar per ser filial del Real Madrid, que juga a la categoria superior). Descens: Concepción, Albacete, Aluche i Burjassot.
Article relacionat
1987/88. PEREGRINACIÓN A ALZIRA. EL AÑO DE LA RIADA. EL CF GANDIA EN LOS OCHENTA).
-
1986/1987. LA TEMPORADA MÉS IMPORTANT DE LA HISTÒRIA.
FETS DESTACATS
* La temporada més important. El debut del Gandia a la Segunda B suposa el repte esportiu més important de la història del club. Es cert que el Gandia havia jugat a un tercer nivell del futbol espanyol (Tercera Divisió) molt potent (sols 4 grups de 20 equips) a les temporades 1970/71, 71/72, 73/74, 75/76 i 1976/77, però mai el Gandia havia jugar a una Segona B reestructurada, formada per un grup únic de 22 equips. D’ entre els rivals cal destacar els quatre equips descendits de Segona A: Albacete, Tenerife i dos filials, Aragón (filial del Zaragoza) i At.Madrileño (del At.Madrid), així com equips amb passat recent (o relativament) a la Primera Divisió com Salamanca, Burgos, Pontevedra o Granada. Si al gran potencial de la categoria afegim el fet que baixen a Tercera Divisió 6 equips, el repte per al Gandia, en esta nova temporada, es presenta tan apassionant com difícil.

D’ Esquerra a dreta, dalt: Basauri, Guijarro, Alberto, Carlos, Sanmartín, Torres, Marro,Luis i Agapito. Enmig: Prados, Pomar, Jiménez, Bertó (Directiu), Avilés (President), Pedro Gómez (Fisioterapeuta), Serrano i Elies (Utiller). Asseguts: Cuqui Vidal, Rafa, Carlos Senon, Chesa, Pepe Hernández (Segón entrenador),Valdez (Entrenador), Franco, Quique Peiró, Avilés i Ondina. * El segón equip provincial. Un altre fet destacable de la temporada 1986/87 es que el Gandia (en companyia de la UD Alzira) és el segón club més potent de la provincia, sols a 1 categoria del València CF. Els valencianistes travessaven una greu crisi econòmica i esportiva que había portat l’ equip a perdre (per primera vegada a la història) la categoria de Primera Divisió, i a jugar a la Segona A. Inclús el Levante UD, històricament el segón equip provincial, jugaba, per primera vegada a la història, una categoria per davall del Gandia, després de baixar la temporada anterior de Segona B a Tercera Divisió.
* Record de socis. L’ ascens davant el Maspalomas i el debut a la Segona B provoca una febra futbolística a la ciutat. L’ afició blanc-i-blava, que había perdut la ilusió després de diverses temporades a una Tercera Divisió devaluada, recupera l’ entusiasme pel Gandia. Això es reflexa amb un nombre de socis record: el Gandia de la temporada 1986/87 arrivarà als 2.400 socis, una xifra mai superada.
* Rubén Valdez, un entrenador mediàtic. Després d’ apostar a temporades anteriors per un perfil d’ entrenador jove i innovador (Quique Hernández i Benito Floro), la directiva d’ Ignacio Avilés decideix apostar ara per un entrenador més mediàtic, seguint una certa tradició al Gandia de comptar a la banqueta amb coneguts ex-jugadors del València, com Paquito, Roberto Gil o Pesudo. Valdez, futbolista del València als anys 70, venia a Gandia amb un bagatge com entrenador curt, però ben conegut, doncs havia entrenat el València CF la temporada anterior durant 22 jornades, en una dura temporada en la que el club «ché» no va poder evitar el descens.

Óscar Rubén Valdez. Va nàixer a Argentina, arribant a Espanya l’ any 1970 per fitxar pel València. Davanter, va jugar 8 temporades al Valencia, sent 9 vegades internacional amb la selecció espanyola. Després de retirar-se al Castelló (1978/79) entrena a la pedrera valencianista arribant al Mestalla (1984/85). La següent temporada va dirigir el primer equip valencianista, sent destituit després de 22 jornades en una temporada convulsa que va significar el primer descens de la història del València CF. * Nou Reforços i el bloc de la temporada anterior. Per al debut a Segona B arriben una majoria de jugadors procedents d’ equips de Segona A: Torres (At. Madrileño), Marro (Logroñés), Luis i Serrano (Albacete), Ondina (Recreativo de Huelva) i Retuerto (Barcelona At.), mentre que des de Segunda B s’ incorporen Prados (Linares) i Jimenez i Durán del Plasencia. Destaca la continuitat d’ un bloc important de jugadors de la temporada de l’ ascens: Cuqui Vidal, Rafa, Franco, Avilés, Basauri, Pomar, Agapito, Alberto, Guijarro, Chesa, Carlos, Sanmartín, Quique Peiró i Ayelo.

Domingo POMAR Lanzuela. Arriba a Gandia a la temporada 1977/78. El gran capità disputa, per tant, la seua desena temporada amb el Gandia. Tot i debutar a la categoria de bronze del futbol Espanyol amb 31 anys, Pomar va donar un gran rendiment. Va jugar 38 partits oficials (36 d’ ells complets) de 44, aconseguint 4 gols (tots de penal). Curiosament, va ser el jugador més amonestat de la Segona B amb 12 targetes grogues. * Juan Carlos fitxa per l’ Hércules. La baixa més important de la temporada es la de Juan Carlos, un jugador que va ser fonamental la temporada de l’ ascens. Així, el 17 d’ Agost el diari alacantí «Información» anuncia la incorporació a l’ Hércules (Segona A) del menor de la familia Ferrando, deixant l’ equip sense un jugador molt important a falta de 2 setmanes del començament de la lliga. El migcampista de Tavernes es traspassat a l’ equip Herculà (que sembla va pretendre també a Guijarro) per 6 milions de pessetes.

José Miguel TORRES, natural de la Vall d’ Uixó arriva a Gandia amb 24 anys procedent de l’ At.Madrileño. Va debutar a Segona B (amb sols 17 anys) amb l’ equip del seu poble, la UD Vall d’ Uixó, abans de fitxar pel filial de l’ equip matalasser, on jugà tres temporades a Segona A (1983-1986). A Gandia realitza una gran temporada, sent el jugador que més minuts disputa, formant parella a l’ eix de la defensa blanc-i-blava amb Domingo Pomar. El València, que regresa a Primera Divisió, s’ interessa per ell i el fitxa a la temporada 1987/88, jugant un total de 5 campanyes amb l’ equip ché. Torres va finalitzar a mitjans dels 90 la seua carrera jugant a Segona B amb el Levante i l’ Elx.
** UN PARTIT PER AL RECORD **


CF GANDIA 1 MALLORCA AT. 1 Jornada 1. 31-8-1986. L’ esperat debut a la Segona B té lloc davant el Mallorca Atlético, filial del Real Mallorca, un equip, com el Gandia, recent ascendit. El partit desperta una enorme expectació i l’ estadi gandià presenta una gran entrada. El primer gol a la nova categoría no es farà esperar (minut 3), aconseguint Jiménez l’ honor de ser el primer golejador blanc-i-blau. Però poc durarà la alegria, perquè 2 minuts després empatava el Mallorca mitjançant Obrador. El Gandia dominarà el joc i gaudirà de les millors ocasions, però el marcador no es tornarà a menejar, finalitzant el partit amb tables (1-1) i certa decepció de la parròquia local.
FITXA DEL PARTIT
GANDIA: Basauri, Guijarro, Pomar, Torres, Alberto (Cuqui Vidal 45′), Marro, Jiménez, Chesa, Carlos, Durán (Rafa 45′).
MALLORCA AT.: Villalvilla, Fortunato, Doro, Salas, Soria, Obrador, Tomás, Salvuri, Puskas, Bonnin (Aleñá 45′), Molina (Ramis 45′)
GOLS: Jiménez 3′ (1-0), Obrador 5′ (1-1).
ÀRBITRE: Aparicio González.
* Començament ilusionant, però cruda realitat. Després de l’ empat inicial davant el Mallorca Atlético, el Gandia suma 2 victòries molt importants: una golejada espectacular al camp del Poblense (2-6) i una victòria a casa davant el potent Lleida (1-0), dos victòries que sitúen l’ equip a la tercera posició, disparant la il.lusió entre la afició. Poc a poc, tanmateix, la realitat s’ imposa i l’ equip entra en una dinàmica de resultats negatius que el deixen, al mes de Desembre, a la zona de descens. La eufòria del començament es converteix en nerviosisme i el cap de Valdez comença a pendre d’ un fil. Finalment, després d’ aconseguir una solitària victòria a les darreres 10 jornades, el 14 de Gener de 1987, Miguel Ángel Picornell, corresponsal a «El Mundo Deportivo», informa de la marxa d’ Óscar Rubén Valdez. El tècnic hispano-argentí presenta la seua dimissió el dia abans del partit jugat a casa davant el San Sebastián (1-1) corresponent a la jornada 20. L’ equip ocupava a la classificació la divuitena posició, la pitjor de tota la temporada.
** UN PARTIT PER AL RECORD **


CF GANDIA 1 CD ALCOYANO 1 Jornada 14. 30-11-1986. Després de tres temporades, torna a disputar-se el Gandia-Alcoyano, un partit que va tindre tots els ingredients dels millors clàssics. El Guillermo Olagüe es plenà de gom a gom, amb nombrosa presència d’ aficionats alcoianistes. El partit va ser una lluita intensa entre dos equips que tractaven de fugir de la zona de descens, en un camp entollat per les fortes pluges caigudes hores abans. No van faltar les jugades polèmiques ni els incidents post-partit. Després d’ arrivar-se al descans sense gols, al minut 55 el Gandia es queda amb un jugador menys per la expulsió, per doble cartolina groga, d’ Alberto. Dos minuts després Chomin avançaba l’ Alcoyano, deixant el partit costera amunt per als gandians. Però el Gandia va continuar lluitant i així, al minut 85, un discutible penal era aprofitat per Pomar per empatar el marcador, establint el definitiu 1-1. En finalitzar el partit un grup d’ aficionats del Gandia es concentrà per reclamar la destitució de l’ entrenador gandià Valdez, mentre l’ àrbitre del partit, Morris Andrade, rebia una pedrada al cap, quan es trobava a l’ interior del seu vehicle, per part de 2 seguidors alcoianistes, que serien detesos per la policia.
FITXA DEL PARTIT
GANDIA: Agapito, Prados (Serrano 60′), Pomar, Torres, Alberto, Marro, Cuqui Vidal, Rafa, Retuerto, Franco (Chesa 73′) i Avilés.
ALCOYANO: Cuenca, Atienza, Pérez Villar, Rodríguez, Aguilar, Moreno, Manolín, De omenech (Quico 36′), Zurdo, Ramón i Chomin.
GOLS: Chomin 57′, Pomar (de penal) 86′.
ÀRBITRE: Morris Andrade.
Retall del diari «Ciudad de Alcoy» del 2 de Desembre de 1986. Es pot apreciar el gran ambient a les grades del Guillermo Olagüe en un dels partits més bonics de la temporada. (Fotografia «Ciudad»/Bivia).
* Astorga i la recuperació. Luis María Astorga, tècnic vasc, era l’ escollit per sustituir Valdez. A diferèncis d’ aquest, Astorga venia avalat per una llarga trajectòria a equips de Segona A i Segona B (Burgos, Salamanca, Alavés o Compostela). Astorga debuta a la darrera jornada de la primera volta de la millor manera possible: guanyant al camp del Pontevedra per 0-2. L’ equip, que practica un futbol més pragmàtic i efectiu que el de Valdez i es mostra fort a casa, on aconsegueix importants victòries davant rivals directes, comença a donar, poc a poc, senyals de recuperació. Dues importants victòries davant Granada i Albacete a les jornades 32 i 33 culminaran la remuntada, portant l’ equip fins la desena posició.
* Reestructuració de la categoria i final gris. La viabilitat de la nova Segona B de grup únic comença a questionarse. Les grans despeses pels llargs desplaçaments provoquen les queixes dels clubs d’ una categoría que resulta deficitària per a la gran majoria d’ ells. Així, el 26 de Febrer de 1987 la Federació Espanyola decideix l’ ampliació de la Segona B a 4 grups per a la temporada següent (1987/88) i la supresió dels descens directes, establint que els quatre últims classificats juguen una promoció de permanència davant equips de Tercera Divisió. A la jornada 38, a falta de 4 partits per a la fi del campionat, el Gandia derrota l’Alzira per 2-0 i aconsegueix la permanència quasi matemàtica amb la nova normativa, però eixa mateixa setmana una nova decisió de la Federació decideix suprimir, definitivament, els descens. Els 4 últims partits, sense res en joc, seran un pur tràmit, on el Gandia sumarà sols 1 empat, finalitzant a una discreta setzena plaça.
* Balanç. Torres, Rafa i Pomar els millors. El defensa central Torres es converteix en el jugador més utilitzat de la temporada, disputant 41 partits de 44 entre Lliga i Copa. Pomar, el seu company a l’ eix de la defensa va jugar 36 partits complets, sent el segón jugador amb més minuts. La revelació de la temporada va ser el davanter Rafa, que participà a un total de 42 partits (32 complets) convertint-se en el màxim golejador de l’ equip amb 12 dianes i evidenciant el fort protagonisme que van tindre els jugadors de la passada campanya: així, a mes de Pomar i Rafa, Basauri i Agapito es van repartir els minuts a la porteria, mentre Guijarro, Cuqui Vidal, Sanmartín, Chesa, Franco i Alberto gaudiren de molts minuts al llarg del campionat. Inclús Avilés i Carlos, que van jugar poc a la primera volta serien jugadors importants a la segona part de la Lliga. Quique Peiró i Ayelo (que venia d’ una greu lesió de l’ anterior temporada) van ser els que menys minuts van disputar. D’ entre les incorporacions, a més de Torres, el jugador més rellevant va ser el vasc Marro, que va jugar 36 partits (28 complets) i va ser el segón màxim golejador amb 5 gols.

RAFAel González Blázquez. Va nàixer a Córdoba. La temporada 1981/82 juga al Castelló Amateur de Regional Preferent quan puja al primer equip per a disputar 2 partits en Primera Divisió amb el primer equip degut a la vaga de futbolistes professionals (fins i tot va marcar 1 gol al camp del Betis). Arriba al Gandia a la temporada 1985/86 procedent de la UD Vall d’ Uixò, sent un dels jugadors fonamentals per l’ ascens i marcant 1 gol al partit decisiu davant el Maspalomas. Màxim golejador a la temporada 1986/87, jugà tres temporades amb el Gandia (1985-1988). * Maleïts penals. En una temporada «experimental» per al futbol Espanyol (es van crear els famosos play-off a Primera i Segona Divisió A imitant el model del bàsquet, que vivia un «boom» important a aquella època), la Federació Espanyola de Futbol modifica el format de la competició copera, que passa a disputar-se, a les seues quatre primeres rondes, amb eliminatòries a partit únic, decidint-se el camp de joc per sorteig. El Gandia elimina sense massa problemes el Mestalla (Tercera Divisió) a la primera ronda, guanyant al Guillermo Olagüe per 2-0. A la següent ronda li toca medir-se a un altre equip de Tercera, el Villareal, que havia donat la gran sorpresa eliminant el València a la ronda anterior des d’ el punt de penal, després d’ empatar a 2 gols. El Villareal -Gandia es juga a El Madrigal i finalitza amb empat sense gols, sent Agapito el millor gandià i evitant clares ocasions dels locals. Després d’ una pròrroga, de nou sense gols, la eliminatòria es decideix pel llançament des d’ els onze metres, imposant-se els «groguets» per 3-0. Es la tercera vegada a la història que el Gandia cau eliminat de la Copa del Rey a la tanda de penals.
* Ascens del Juvenil. Una de les noticies positives de la temporada es l’ ascens a la Lliga Nacional del Gandia Juvenil. L’ equip disputà per tercer any consecutiu la lligueta d’ ascens a la Lliga Nacional, aconseguint, per fi, l’ objectiu. Entrenat per Damian Castaño, l’ equip juvenil es proclamà campió del seu grup a la primera fase i també de la lligueta d’ ascens davant el València B, Betis Florida (Alacant) i Burjassot. El Gandia tornarà a militar a una categoria on ja va jugar a les temporades 1977/78 i 1978/79.

29-3-1987. Estadi El Arcángel (Córdoba). Córdoba 1-Gandia 1. D’ esquerra a dreta: Agapito, Luis, Marro, Pomar, Carlos, Prados; Rafa, Avilés, Jiménez, Alberto i Serrano.
** UN PARTIT PER AL RECORD **


CF GANDIA 3 GRANADA CF 0 5-4-1987. Jornada 32. El Gandia d’ Astorga milloraba a poc a poc a la classificació i buscaba sortir de la zona baixa, però el rival, l’ històric Granada, segón classificat i un dels clars aspirants a l’ ascens, no semblava el més propici per a esta jornada. Els gandians fins eixe moment sols havien guanyat, de forma sofrida i quasi agònica, 6 partits a casa. Però eixe dia el Gandia anava a realitzar un partit espectacular, passant per damunt del potent equip nazarí gràcies, especialment, a una primera meitat extraordinària. Rafa als 20 minuts marcava el primer gol del partit. El Gandia multiplicaba les seues ocasions davant un impotent Granada i poc abans del descans arrivaben dos gols més obra de Carlos i Franco, que deixaven al descans un increíble 3-0. A la represa els granadins intentaren retallar la diferència, però el Gandia es defensà amb ordre i el marcador no es menejà. Conta la llegenda que l’ entrenador del Granada, Joaquín Peiró, va quedar sorprés amb Carlos Santandreu i Avilés i intentà el seu fitxatge per a la següent temporada. Segurament es preguntaria com un equip modest de la zona baixa de la taula podía ser capaç de donar-li un bany al seu equip en una vesprada inoblidable al Guillermo Olagüe, on flamejaren els mocadors blancs i sonaren amb més força que mai les palmes al compàs del so de «El Tío de la Porra».
FITXA DEL PARTIT
GANDIA: Agapito, Cuqui Vidal (Guijarro 72′), Prados, Pomar, Torres, Luis, Jiménez, Serrano, Carlos (Rafa 58′), Franco i Avilés.
GRANADA: Ignacio, Lina (Coria 24′), Del Moral, Espejo, Castillo, Trigueros, Salvador (Víctor 46′), Choya, Manolo, Camuel i Javi Fernández.
GOLS: Vidal 20′, Carlos 40′, Franco 45′.
ÀRBITRE: Capó Olivés.
Equip titular del Gandia que va jugar davant el Granada. D’ esquerra a dreta: Agapito, Pomar, Avilés, Carlos, Prados; Luis, Franco, Jiménez, Cuqui Vidal, Serrano i Torres.
ORGANIGRAMA
PRESIDENT IGNACIO AVILÉS ENTRENADOR RUBÉN VALDEZ-LUIS ASTORGA ESTADÍSTIQUES (sobre 42 partits de Lliga i 2 de Copa del Rey). PJ (Partits Jugats) PC (Partits Complets) G (Gols).
PORTERS PJ PC G PROCEDÈNCIA TEMPORADA BASAURI 24 23 29 CASTELLÓ 1985-86 AGAPITO 21 20 22 HERCULES 1982-83 DEFENSES PJ PC G PROCEDÈNCIA TEMPORADA POMAR 38 36 4 TERUEL 1977-78 ALBERTO 32 20 1 VALÈNCIA AFC 1985-86 GUIJARRO 30 23 2 JUVENIL 1985-86 TORRES 41 41 1 AT.MADRILEÑO 1986-87 AVILÉS 19 13 0 JUVENIL 1978-79 PRADOS 33 28 3 LINARES 1986-87 CUQUI VIDAL 34 20 3 PORTUARIOS 1984-85 MIGCAMPISTES PJ PC G PROCEDÈNCIA TEMPORADA CARLOS SENÓN 0 0 0 JUVENIL 1986-87 MARRO 36 28 6 LOGROÑÉS 1986-87 RETUERTO 13 7 1 BARCELONA AT 1986-87 SANMARTIN 18 5 0 PONTEVEDRA 1985-86 QUIQUE PEIRÓ 10 3 1 GANDIA B 1980-81 JIMÉNEZ 30 17 3 PLASENCIA 1986-87 LUIS 28 25 2 ALBACETE 1986-87 ONDINA 13 10 0 RECREATIVO 1986-87 DAVANTERS PJ PC G PROCEDÈNCIA TEMPORADA DURÁN 3 1 0 PLASENCIA 1986-87 FRANCO 30 19 4 ALCOYANO 1983-84 RAFA 42 30 12 VALL D’UXÓ 1985-86 CHESA 29 13 3 COMPOSTELA 1984-85 CARLOS 15 6 3 JUVENIL 1983-84 SERRANO 24 10 2 ALBACETE 1986-87 AYELO 1 0 0 VILLENA 1985-86 ALTES: Torres (At.Madrileño), Marro (Logroñés), Prados (Linares), Retuerto (Barcelona At.), Durán i Jiménez (Plasencia), Ondina (Recreativo), Luis i Serrano (Albacete).
BAIXES: García, Salvi, Crespo, Martín, Zuazu (Pego), Gimeno, Luis Jiménez (Catarroja), Juan Carlos (Hercules), Orlando (Langreo), Sendra, Bertomeu, Paco Martí.
PRETEMPORADA
DATA AMISTÓS RS 10-08-86 GANDIA-RAYO VALLECANO 0-0 19-08-86 ALZIRA-GANDIA 2-1 TROFEU CIUDAD DE ALCOY SEMIFINAL 26-08-86 GANDIA-VILLAREAL 3-0 FINAL 27-08-86 ALCOYANO-GANDIA 2-1 XIII TROFEU CIUDAD DE GANDIA
PARTICIPANTS
CF GANDIA–CD ALCOYANO (SEGONA B)–ALGEMESÍ CF (TERCERA DIVISIÓ)DATA PARTIT RS 13-08-86 GANDIA-ALGEMESÍ 4-2 15-08-86 ALCOYANO-ALGEMESÍ 2-1 16-08-86 GANDIA-ALCOYANO 0-0 CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1. GANDIA 3 2 2 1 0 4 2 2. ALCOYANO 2 2 1 1 0 2 1 3. ALGEMESÍ 0 2 0 0 2 3 6 CAMPIÓ CF GANDIA
SEGONA DIVISIÓ B
* Tercer nivell del futbol espanyol integrat per un grup únic de 22 equips.
* Del 31 d’ Agost de 1986 al 14 de Juny de 1987.
PARTICIPANTS
RESULTATS
J DATA PARTIT RS CL 1 31/08/86 Gandia-Mallorca At. 1-1 11 2 07/09/86 Poblense-Gandia 2-6 6 3 14/09/86 Gandia-Lleida 1-0 3 4 21/09/86 At.Madrileño-Gandia 1-0 6 5 28/09/86 Gandia-Linense 2-2 7 6 05/10/86 Tenerife-Gandia 2-0 11 7 12/10/86 Almeria-Gandia 2-4 8 8 19/10/86 Gandia-Lugo 0-1 12 9 26/10/86 Salamanca-Gandia 2-1 16 10 02/11/86 Gandia-Córdoba 3-2 11 11 09/11/86 Granada-Gandia 0-0 10 12 16/11/86 Gandia-Albacete 0-1 11 13 23/11/86 Orense-Gandia 3-0 16 14 30/12/86 Gandia-Alcoyano 1-1 16 15 07/12/86 Ceuta-Gandia 4-1 18 16 14/12/86 Gandia-Aragón 3-1 16 17 21/12/86 Alzira-Gandia 1-0 18 18 28/12/86 Gandia-Eibar 0-0 16 19 04/01/87 Burgos-Gandia 2-0 17 20 11/01/87 Gandia-S.Sebastián 1-1 18 21 18/01/87 Pontevedra-Gandia 0-2 15 22 25/01/87 Mallorca At-Gandia 2-1 16 23 01/02/87 Gandia-Poblense 2-1 15 24 08/02/87 Lleida-Gandia 1-1 15 25 15/02/87 Gandia-At.Madrileño 1-0 13 26 22/02/87 Linense-Gandia 2-1 14 27 01/03/87 Gandia-Tenerife 1-1 13 28 07/03/87 Gandia-Pl.Almeria 1-0 15 29 14/03/87 Lugo-Gandia 3-2 17 30 22/03/87 Gandia-Salamanca 0-0 17 31 29/03/87 Córdoba-Gandia 1-1 17 32 05/04/87 Gandia-Granada 3-0 15 33 12/04/87 Albacete-Gandia 0-1 10 34 18/04/87 Gandia-Orense 2-2 12 35 26/04/87 Alcoyano-Gandia 1-1 12 36 03/05/87 Gandia-Ceuta 0-0 12 37 10/05/87 Aragón-Gandia 2-0 13 38 16/05/87 Gandia-Alzira 2-0 11 39 24/05/87 Eibar-Gandia 1-0 12 40 31/05/87 Gandia-Burgos 1-1 12 41 07/06/87 S.Sebastián-Gandia 3-2 14 42 14/06/87 Gandia-Pontevedra 0-1 16 CL: Classificació en eixa jornada. CLASSIFICACIÓ FINAL
PT J G E P GF GC 1 TENERIFE 59 42 21 17 8 70 33 2 LLEIDA 57 42 23 11 8 71 32 3 GRANADA 56 42 22 12 8 55 39 4 BURGOS 54 42 19 16 7 45 20 5 Salamanca 53 42 17 19 6 60 34 6 Pontevedra 47 42 19 9 14 44 38 7 Eibar 47 42 18 11 13 55 33 8 Linense 44 42 19 6 17 43 36 9 Córdoba 42 42 15 12 15 53 59 10 Alzira 41 42 13 15 14 41 56 11 Lugo 40 42 14 12 14 44 51 12 Alcoyano 40 42 16 8 18 56 65 13 Ourense 40 42 14 12 16 44 42 14 At.Madrileño 39 42 11 17 14 50 47 15 S.Sebastián 38 42 12 14 16 60 63 16 Gandia 38 42 12 14 16 49 51 17 Albacete 37 42 13 11 18 41 45 18 Aragón 36 42 14 8 20 35 50 19 Ceuta 34 42 11 12 19 42 60 20 Almería 31 42 9 13 20 38 60 21 Mallorca At. 26 42 7 12 23 35 70 22 Poblense 25 42 8 9 25 37 84 Ascens: Tenerife, Lleida, Granada i Burgos. No hi ha descens, però el Mallorca Atlético renunciarà a jugar a Segona B.
COPA DEL REY
RONDA DATA PARTIT RS 1 17-09-86 GANDIA-MESTALLA 2-0 2 01-10-86 VILLAREAL-Gandia (*) 0-0 (*) després d’ una pròrroga es classifica per penals el Villareal.
ALINEACIONS
CF GANDIA-CD MESTALLA (2-0). Ronda 1. Guillermo Olagüe.
GANDIA:Agapito, Cuqui Vidal, Marro, Guijarro, Pomar, Torres, Alberto, Jiménez, Rafa (Sanmartín 45′), Chesa, Durán (Ayelo 45′).
GOLS: Marro 19′ i Chesa 36′.VILLAREAL CF-CF GANDIA (0-0). Ronda 2. El Madrigal (Villareal).
GANDIA: Agapito, Prados, Guijarro, Torres, Cuqui Vidal, Pomar, Alberto, Quique Peiró, Chesa, Franco i Durán.
GOLS: Llançament de penals. Villareal 3-Gandia 0.
PRIMERA REGIONAL JUVENIL

Planter del CF Gandia Juvenil.Temporada 1986-87. Ascens a Lliga Nacional.
PLANTER
Porters: Esteban Faus i Santi. Defenses: Enguix, Oscar Bertó, Paco Lorente, Sancho, Mario Melo, Palomo, Almiñana. Migcampistes: Juanvi, Iñaki, Miguel Angel Monzó, Bertomeu, Federico, David Boscà, José Gómez. Davanters: Lorenzo, Paco Martí, Castillo, Rafa Nogueroles, Salva Escrivà, Delegat: Salvador Gea. Entrenador: Damián Castaño.CLASSIFICACIÓ PRIMERA FASE PT 1 GANDIA 50 2 ALZIRA 44 3 ALAQUÀS 41 4 BENIOPA 40 5 TAVERNES 35 6 OLÍMPIC 34 7 PEGO 31 8 CULLERA 28 9 PORTUARIOS 27 10 CARCAIXENT 26 11 SUECA 25 12 CATARROJA 25 13 PAIPORTA 21 14 OLIVA 17 15 ALBERIC 16 16 CANALS 10 Classificat per a la fase d’ ascens el Gandia.
LLIGUETA DE CAMPIONS PT 1 GANDIA 7 2 VALÈNCIA B 7 3 BETIS FLORIDA 5 4 BURJASSOT 5 Ascens: Gandia, Betis Florida i Burjassot. El València B no pot pujar perquè el primer equip milita a la categoria superior.
Articles relacionats
DEBUT EN SEGUNDA B. UNA TEMPORADA PARA EL RECUERDO. 1986/87.
-
1984-1985.BENITO FLORO ENTRENADOR. COMENÇA LA PRESIDÈNCIA D’AVILÉS.
FETS DESTACATS
* Benito Floro nou entrenador. Ignacio Avilés pretén el fitxatge de Quique Hernández, el tècnic campió amb l’ Alzira, però la renovació d’ este per l’ equip de La Ribera fa que Avilés busque un entrenador amb un perfil semblant: joventut i idees innovadores. L’ escollit es Benito Floro, amb 3 ascens aconseguits amb el Torrent (de Primera Regional a Tercera Divisió al periode 1980-82) i el Dénia (de Regional Preferent a Tercera, 1983/84).

CF Gandia 1984/85. D’ esquerra a dreta:
Juan Carlos, Carlos Santandreu, Pomar, Montaner, Bertó i Avilés; Crespo, Borràs, Quique Peiró, Vargas i Chesa.* El Gandia en la llista de morosos. El 13 de juliol de 1984 es publica la llista de clubs amb deutes amb els jugadors, que inclou el CF Gandia al costat d’ altres clubs com el Linares, Antequerano, Celta, Rayo Vallecano, Cartagena, Elche o Albacete. La nova presidència d’Ignacio Avilés, acabada d’ arribar, haurà d’ afrontar un problema important, després que diversos jugadors gandians de la temporada passada (1983/84) denuncien deutes per valor de 650.000 pessetes.

Benito Floro Sanz, natural de Silla, fitxa pel Gandia amb 32 anys, després de pujar el Dénia de Regional Preferent a Tercera. Floro no va triomfar al Gandia però aconseguirà un històric ascens a Segona B amb l’ Alzira a la temporada 1985/86. La seua trajectòria va estar marcada pel seu pas per l’ Albacete (1989-1982), a qui va portar, sorprenentment, de Segona B a Primera Divisió. Conegut per les seues idees innovadores en materia de jugades assatjades i aspectes com la alimentació, la psicologia o l’ anàlisi dels partits amb ferramentes audiovisuals, va entrenar el Real Madrid, Sporting de Gijón, Villareal i, breument, el Mallorca. 
LUIS JIMÉNEZ Peces. Va ser la incorporació amb més currículum de la temporada. El veterà migcampista saguntí va jugar en Segona A amb el Castelló, Ceuta i Algeciras, i també amb el Granada en Segona B. Va militar dues temporades al Gandia (1984-86), aconseguint l’ ascens a Segona B de la temporada 1985/86. Posteriorment va jugar amb el Catarroja i l’ Atlético Saguntino. * Tornen cares conegudes. Luis Jiménez i Martín Monteagudo son les incorporacions més rellevants de la temporada. El primer, amb experiència a Segona A i B, es un migcampista procedent de l’ Algeciras de Segona A, mentre Martín es un jugador manxeg format a l’ Albacete que vé de jugar amb el Córdoba de Segona B. Es produeix el retorn de 3 jugadors destacats: Luis Bertó, va ser el porter del gran Juvenil dels setenta i regresa a casa després de jugar en Tercera amb el Puçol i el Torrent. Sendra torna, en la recta final de la temporada, procedent de l’ Alcoyano, on va ser un jugador important fins que va patir una greu lesió, mentre Chesa finalitza el servei militar a Galicia, que el va portar a jugar amb el Compostela. Benito Floro porta de Dénia al davanter Luis Forques, ex jugador d’ Alzira i Levante. Completen les incorporacions cinc jugadors destacats de Primera Regional: Lluch (Bellreguard), Borràs (Portuarios), Juan Carlos Ferrando i Santi (Tavernes) i Vargas (Cullera).
* El mateix guió de sempre. El guió de la pel.lícula de la temporada no difereix rés respecte a la de temporades anteriors: fluix començament, reacció fulgurant i enfonsament en la recta final. El Gandia de Benito Floro comença la lliga de forma dolenta i, fins i tot, arriba a ser cuer en la jornada 5. La següent jornada guanya el primer partit de la temporada davant l’ Alicante i comença una ratxa de 15 partits sense perdre, conectant amb el grup capdavanter, integrat per Alzira, Mestalla i Burriana. Els gandians, que tenen un final de lliga teòricament asequible, esperen aconseguir arribar a la meta de la promoció d’ ascens, però, sorprenentment, perden davant rivals mal classificats (Aspense, Novelda, Ontinyent) i diuen adéu, una altra vegada, a l’ ascens.

JUAN CARLOS Ferrando (de blanc, amb la samarreta de l’ Hércules) posa rodejat d’ Alberto i Carlos, ex companys del Gandia. Juan Carlos és el més jove dels germans Ferrando, que completen César i Paco, i arriba a Gandia procedent del Tavernes amb 19 anys. Migcampista talentós, va jugar 2 temporades amb l’ equip blanc-i-blau (1984-1986), aconseguint l’ històric ascens a Segona B. Després de brillar al Gandia va ser traspassat a l’ Hércules (Segona A), jugant posteriorment amb elLevante, Albacete (amb el que va debutar a Primera Divisió de la mà de Benito Floro en la temporada 1991/92) i Villareal. * Clàssic en la Copa. El sorteig de Copa va oferir un enfrontament molt atractiu davant un rival clàssic com l’ Alcoyano (Segona B). Els gandians van aconseguir un valuós empat a 2 gols al partit d’ anada disputat al Guillermo Olagüe, en un partit on l’ argentí Gilé va aconseguir 2 gols que avançaren els visitants, abans que Juan Carlos i Pomar (aquest al minut 90), aconseguiren els gols de l’ empat final. Al partit de tornada, a El Collao, és va produir una curiosa anècdota: la directiva alcoianista no va permetre al Gandia la entrada d’ una càmera de video utilitzada pel técnic gandià Benito Floro per grabar els partits. A Alcoi, el Gandia va fer un partit valent, avançant-se al marcador mitjançant un gol de Luis Forques. Però els locals van mostrar la seua superior categoria capgirant el marcador en la segona part amb un 5-1. El marcador seria maquillat pels gandians Montaner i Santi, amb dos gols que tancaren el marcador amb el 5-3 final, que donà la classificació a l’ Alcoyano.

CF Gandia 1984/85. D’ esquerra a dreta: Carlos Santandreu, Montaner, Pomar, Martin, Luis Jiménez i Bertó; Crespo, Franco, Quique Peiró, Avilés i Juan Carlos. * Debut en la Copa de la Lliga. Impulsada per Jose Luis Núñez, president del FC Barcelona i organitzada per la Federació Española, la Copa de la Lliga va ser un intent de crear una tercera competició (a més de la Lliga i la Copa del Rey) que proporcionara més ingressos als clubs professionals. La seua primera edició va tindre lloc en la campanya 1982/83 i tenia la seua versió reservada a les altres categories (Segona A i B, i Tercera Divisió). El CF Gandia es va inscriure en la present temporada, enfrontant-se, en finalitzar la Lliga, al Yeclano, de la Tercera Divisió murciana. Els murcians es van imposar clarament als dos partits i el Gandia va quedar ràpidamente eliminat. Seria la única participació del Gandia en una competició que, davant el desinterés generalitzat, va deixar de disputat-se en la temporada 1985/86.
* El filial desapareix. El segón equip del Gandia millora les seues prestacions en la Segona Regional respecte a les anteriors temporades i finalitza cinqué, a sols 3 punts de l’ ascens. Malgrat això, la directiva d’ Ignacio Avilés, atés que la aportació de jugadors per al primer equip era nula, decidirà la seua disolució, posant punt i final a una trajectòria d’ 11 temporades consecutives d’ existència (des de 1974/75). El filial del Gandia no tornarà a competir fins la dècada dels 90.

Luis BERTÓ, porter del CF Gandia, posa amb Palonés, dos dels jugadors més destacats del gran Juvenil de finals dels 70 que va debutar a la Lliga Nacional. Bertó torna a Gandia per a debutar amb el primer equip en la temporada 1984/85, després de jugar amb L’ Alcúdia, Puçol, Enguera i Torrent.
ORGANIGRAMA
PRESIDENT IGNACIO AVILÉS ENTRENADOR BENITO FLORO PORTERS PROCEDÈNCIA TEMPORADA AGAPITO HÉRCULES CF 1982-83 BERTÓ TORRENT CF 1984-85 DEFENSES PROCEDÈNCIA TEMPORADA POMAR CD TERUEL 1977-78 CRESPO UD VALL D’UIXÒ 1983-84 AVILÉS GANDIA JUVENIL 1978-79 MARTÍN CÓRDOBA CF 1984-85 GINÉS PORTUARIOS 1983-84 BORRÂS UD PORTUARIOS 1984-85 MIGCAMPISTES PROCEDÈNCIA TEMPORADA MONTANER GANDIA JUVENIL 1976-77 LUÍS JIMÉNEZ ALGECIRAS CF 1984-85 JUAN CARLOS UD TAVERNES 1984-85 QUIQUE PEIRÓ GANDIA PROMESES 1980-81 VARGAS CULLERA CF 1984-85 SENDRA CD ALCOYANO 1984-85 DAVANTERS PROCEDÈNCIA TEMPORADA FRANCO CD ALCOYANO 1983-84 LUIS FORQUES CD DÉNIA 1984-85 CHESA COMPOSTELA 1984-85 CARLOS GANDIA JUVENIL 1983-84 SANTI UD TAVERNES 1984-85 LLUCH CF BELLREGUARD 1984-85 ALTES: Luis Jiménez (Algeciras), Juan Carlos Ferrando (Tavernes), Martín (Córdoba), Luís Forques (Dénia), Chesa (Compostela), Borràs (Portuarios ), Santi (Tavernes), Vargas (Cullera), Bertó (Torrent), Sendra (Alcoyano), Lluch (Bellreguard).
BAIXES: Llopis, Vicent Peiró, Pablo (Pego), García Pitarch (València), Ribes, Vila (Levante), Burches, Ginés, Prieto, Ariza, Salvador, Lloret.
PRETEMPORADA
DATA AMISTÓS RS 09-08-84 GANDIA-HÉRCULES (2A) 0-0 CIUDAD DE ALCOY (1/2) 28-08-84 GANDIA-ELDENSE (3A) 0-2 XI TROFEU CIUDAD DE GANDIA
PARTICIPANTS
CF GANDIA–CD ALCOYANO (SEGONA B)–CD DÉNIA (TERCERA)DATA PARTIT RS 22-08-84 GANDIA-DÉNIA 5-1 23-08-84 DÉNIA-ALCOYANO 1-1 24-08-84 GANDIA-ALCOYANO 1-1 CLASSIFICACIÓ
PT J G E P GF GC 1. GANDIA 3 2 2 1 0 6 2 2. ALCOYANO 2 2 0 2 0 2 2 3. DÉNIA 1 2 0 1 1 2 6 CAMPIÓ CF GANDIA
TERCERA DIVISIÓ GRUP 6
* Quart nivell del futbol espanyol dividit en 14 grups.
* Del 4 de setembre de 1984 al 19 de Maig de 1985.
PARTICIPANTS
CD MESTALLA 
CD DÉNIA 
CD BURRIANA 
CF GANDIA 
BENIDORM CD 
UD ASPENSE 
CATARROJA CF 
ONTENIENTE CF 
ALICANTE CF 
TORRENT CF 
VINAROZ CF 
NOVELDA CF 
VILLAREAL CF 
CD BENICARLÓ 
UD CARCAGENTE 
UD ALCIRA 
UD RAYO IBENSE 
SD VILLAJOYOSA 
CD VILLENA 
CD CASTELLÓN AFICIONADOS RESULTATS
J DATA PARTIT RS CL 1 02/09/84 Carcaixent-Gandia 0-0 12 2 09/09/84 Gandia-Benidorm 1-2 15 3 16/09/84 Burriana-Gandia 1-0 17 4 23/09/84 Gandia-Mestalla 0-0 18 5 30/09/84 Castellón Af-Gandia 3-1 20 6 07/10/84 Gandia-Alicante 3-1 16 7 14/10/84 Villajoyosa-Gandia 0-3 11 8 21/10/84 Gandia-Catarroja 1-1 13 9 28/10/84 Benicarló-Gandia 1-1 11 10 04/11/84 Gandia-Alzira 2-0 10 11 11/11/84 Villena-Gandia 1-3 7 12 18/11/84 Gandia-Rayo Ibense 0-0 7 13 25/11/84 Villareal-Gandia 0-0 8 14 02/12/84 Gandia-Ontinyent 3-0 6 15 09/12/84 Aspense-Gandia 1-1 6 16 16/12/84 Gandia-Novelda 3-1 6 17 23/12/84 Torrent-Gandia 0-1 6 18 30/12/84 Dénia-Gandia 0-1 6 19 06/01/85 Gandia-Vinaròs 4-0 4 20 13/01/85 Gandia-Carcaixent 1-0 4 21 20/01/85 Benidorm-Gandia 1-0 5 22 27/02/85 Gandia-Burriana 2-0 5 23 03/02/85 Mestalla-Gandia 3-1 5 24 10/02/85 Gandia-Castellón Af 3-1 4 25 17/02/85 Alicante-Gandia 0-0 5 26 24/02/85 Gandia-Villajoyosa 2-0 5 27 03/03/85 Catarroja-Gandia 3-0 5 28 10/03/85 Gandia-Benicarló 3-0 5 29 17/03/85 Alzira-Gandia 0-0 5 30 24/03/85 Gandia-Villena 1-2 5 31 31/03/85 Rayo Ibense-Gandia 2-2 5 32 07/04/85 Gandia-Villareal 2-0 5 33 14/04/85 Ontinyent-Gandia 2-0 5 34 21/04/85 Gandia-Aspense 0-3 5 35 28/04/85 Novelda-Gandia 3-1 5 36 05/05/85 Gandia-Torrent 1-1 5 37 12/05/85 Gandia-Dénia 2-0 5 38 19/05/85 Vinaròs-Gandia 2-1 5 CL: Classificació en eixa jornada. CLASSIFICACIÓ FINAL
PT G E P GF GC GC 1 MESTALLA 58 38 24 10 4 74 27 2 ALZIRA 54 38 21 12 5 58 24 3 Burriana 51 38 22 7 9 70 45 4 Benidorm 51 38 20 11 7 61 37 5 Gandia 43 38 16 11 11 50 35 6 Villajoyosa 43 38 17 9 12 58 49 7 Carcaixent 40 38 18 4 16 47 41 8 Castelló 37 38 13 11 14 55 54 9 Catarroja 35 38 13 9 16 46 50 10 Alicante 34 38 10 14 14 53 44 11 Rayo Ibense 34 38 13 8 17 37 61 12 Novelda 33 38 14 5 19 41 50 13 Vinaròs 33 38 12 9 17 37 51 14 Villarreal 33 38 9 15 14 29 46 15 Benicarló 32 38 13 6 19 49 64 16 Ontinyent 32 38 12 8 18 42 60 17 Villena 32 38 14 4 20 38 60 18 TORRENT 31 38 10 11 17 40 41 19 ASPENSE 31 38 12 7 19 47 56 20 DÉNIA 23 38 9 5 24 29 66 Promoció d’ ascens: Mestalla i Alzira (no aconseguiràn l’ ascens). Descens: Torrent, Aspense i Dénia.

Fotografia de fi de temporada. Esta fotografia es va realitzar a l’ últim entrenament, acomiadant la temporada 1984/85. ( Fotografia Gaby Rodríguez).
COPA DEL REY
RONDA DATA PARTIT RS 1 03-10-84 Gandia-ALCOYANO 2-2 24-10-84 ALCOYANO-Gandia 5-3 ALINEACIONS
CF GANDIA-CD ALCOYANO (2-2). Anada. Guillermo Olagüe.
GANDIA: Agapito, Pomar, Avilés, Luís Jiménez, Juan Carlos, Martín, Montaner (Santi), Luís Forques, Carlos, Chesa, Quique Peiró (Vargas).
GOLS: Gilé 1′(0-1), Gilé 38′(0-2), Juan Carlos 82′ (1-2), Pomar 90′ (2-2).CD ALCOYANO-CF GANDIA (5-3). Tornada. El Collao (Alcoi).
GANDIA: Agapito, Crespo, Borràs, Avilés, Pomar, Luis Jiménez, Juan Carlos, Montaner, Franco (Santi), Luís Forques, Chesa.
GOLS: Luís 29′ (0-1), Ramón 39′ (1-1), Jorge 54′ (2-1), Gómez Mulas 63′ (3-1), Castillo 68′ (4-1), Jorge 69′ (5-1), Montaner 71′ (5-2) i Santi 79′ (5-3).
COPA DE LA LLIGA-TERCERA DIVISIÓ
RONDA DATA PARTIT RS 1 16-05-84 Gandia-YECLANO 0-3 23-05-84 YECLANO-Gandia 4-2
GANDIA PROMESES
SEGONA REGIONAL GRUP 7
* Del 16 de Setembre de 1984 al 2 de Juny de 1985.
PARTICIPANTS
CF GANDIA PROMESES–UD MANUEL–UD BENISSA–CD ALFARRASÍ–CD ALBAIDENSE–CF ADZENETA–CD XERACO–CD CONDE (L’ Alqueria de la Comtessa)–CD SENYERA–L’OLLERIA CF–BOLBAITE CF–UD NAVARRÉS–REAL DE GANDIA CF–CD PEDREGUER–UD ALMOINES–CD EL VERGER–CD L’ENOVA–SD VALLADARESULTATS
J RS PARTIT J RS 01 2-0 Gandia-Manuel 18 2-0 02 2-0 Benissa-Gandia 19 0-2 03 3-0 Gandia-Alfarrasí 20 0-1 04 1-1 Albaidense-Gandia 21 1-0 05 – Gandia-Adzeneta 22 – 06 1-1 Vallada-Gandia 23 0-3 07 1-0 Gandia-Xeraco 24 2-5 08 0-0 Conde-Gandia 25 0-0 09 2-2 Gandia-Senyera 26 2-4 10 1-1 L’Olleria-Gandia 27 2-2 11 3-1 Gandia-Bolbaite 28 1-2 12 1-3 Navarrés-Gandia 29 0-3 13 2-3 Gandia-Real de Gandia 30 2-3 14 2-2 Pedreguer-Gandia 31 1-5 15 ? Gandia-Almoines 32 2-0 16 1-1 Gandia-El Verger 33 1-1 17 1-3 L’Ënova-Gandia 34 2-5 CLASSIFICACIÓ FINAL
PT J G E P GF GC 1 XERACO 45 32 – – – – – 2 L’OLLERIA 40 32 – – – – – 3 Vallada 38 32 – – – – – 4 El Verger 38 32 – – – – – 5 Gandia B 37 32 – – – – – 6 Senyera 36 32 – – – – – 7 Albaidense 35 32 – – – – – 8 Conde 32 32 – – – – – 9 Almoines 32 32 – – – – – 10 Real de Gandia 32 32 – – – – – 11 Bolbaite 31 32 – – – – – 12 Pedreguer 27 32 – – – – – 13 Alfarrasí 27 32 – – – – – 14 Benissa 26 32 – – – – – 15 Manuel 25 32 – – – – – 16 Navarrés 22 32 – – – – – 17 L’Énova 21 32 – – – – – Ascens: Xeraco i L’ Olleria. l’ Adzeneta es retira.
Articles relacionats
COMIENZA LA ERA IGNACIO AVILÉS. 1984-85. (EL CF GANDIA EN LOS OCHENTA).
-
25 PARTIDOS INVICTO Y UNA TARDE QUE FUE UNA PESADILLA. CF GANDIA 2004/2005.
El año 2000 fue, sin duda, un gran año. El Gandia jugó la promoción de ascenso en los meses de mayo-junio, y luchó por el ascenso a Segunda A hasta el último partido de la (seguramente) mejor temporada, la 1999/2000, de la historia del club. Pocos meses después, el 12 de diciembre, el azar quiso que el Barcelona visitase el Guillermo Olagüe, en una histórica eliminatoria de Copa del Rey a partido único en la que los culés, con un equipo de lujo, dieron pocas opciones a los blanquiazules, pero que supuso una lluvia de millones para las arcas del club.

Plantilla CF Gandia 2004/2005. Arriba: Iván Vidal, Borja, Beltrán, Raúl Sáez, Luisja, Lema, Víctor, Molina, Pedro Castelló, Salva Costa y Sergio. En medio: Bodí (fisioterapeuta), Joan, Sánchez, Pellicer (preparador físico), Dionisio Ollero (presidente), Juárez (entrenador), Gabi Carrión (segundo entrenador), Mañó (delegado), Naveiro, José Jaime y César (utillero). Sentados: Néstor, Mérida, Patxi, Dani Muñoz, Mallol, Meassa, Cristian, Elíes, Nacho y Alfaro. Pero en el año 2001 todo se torció. El Gandia, lejos de luchar por las primeras posiciones y repetir el éxito de la temporada anterior, acaba entrando en una dinámica de resultados peligrosos con final desastroso: el equipo suma apenas dos puntos en las últimas ocho jornadas y finaliza la liga 2000/2001 penúltimo clasificado y con billete directo de retorno a la Tercera División.
El descenso supone un mazazo en las aspiraciones de profesionalizar al club del presidente Dionisio Ollero y da inicio a un periodo gris en el que los distintos proyectos encabezados por los técnicos Damián Castaño (2001/2002), Franco Borràs ( 2002/2003) y Rafa Aranda (2003/2004), acaban fracasando. El equipo apenas da para un puesto en la zona templada e, incluso, en la temporada 2003/2004, sufre para conseguir la permanencia.
La afición vuelve a desertar de las gradas del Guillermo Olagüe y el llamado «Fútbol Moderno» comienza a ganar la partida, lobotomizando a los aficionados ante el televisor.
Símbolo de aquellos días grises fue un Gandia-Vinaròs, disputado entre semana, en una noche del mes de Febrero de la temporada 2001/02, en la que el frío húmedo, tan característico de la Ribera del Serpis, calaba hasta los huesos. En el momento de comenzar el partido no había más de 80 personas en la Tribuna. En toda la General éramos apenas 5 aficionados. El partido, como no podía ser de otra forma y a tono con el ambiente general, finalizó con empate sin goles.LA APUESTA POR JUÁREZ
Tras sucesivas decepciones, pues, Ollero decide apostar para la temporada 2004/2005 por Juanjo Juárez. Técnico de la casa y ex-futbolista de Primera División con el Valencia y Albacete, Juárez, defensa central y capitán, fue protagonista destacado del Gandia que consiguió el ascenso a Segunda B en la temporada 1995/96.
Damián Castaño, ex-entrenador y secretario técnico, se encarga de confeccionar un Gandia que no quiere más sustos y que se refuerza con tres jugadores formados en el Alcoyano: Cristian y Molina (procedentes del Benidorm) y Nacho (Villarrobledo).
Tras su paso por Mestalla, Murcia y Orihuela, vuelve a casa el guardameta de la cantera blanquiazul Iván Vidal. Del Albacete B llegan el almeriense Mérida y el albaceteño Víctor, y del Villajoyosa, que por entonces militaba en Segunda B, dos jugadores de la comarca: el olivense Néstor y el bellreguardí José Jaime. Del Sangonera murciano se incorpora, poco después de comenzar el campeonato, el lateral izquierdo gallego Lema, y completan las llegadas Alfaro (Numancia B) y Dani Muñoz (Valencia Juvenil).
Siguen de la temporada anterior Sánchez, Salva Costa, Luisja, Rubén Sáez, Beltrán García, David Mallol, Naveiro…mientras Pepe Albelda, que realiza la pretemporada, no llega a competir debido a problemas en su rodilla. Completan el equipo un puñado de chavales de la cantera para apuntalar un proyecto que apunta alto, aunque sin echar las campanas al vuelo; por si acaso.
Iván VIDAL Cardona. El guardameta gandiense regresa a casa para realizar una gran temporada. Fijo bajo los tres palos, con su contribución el Gandia consigue ser el segundo equipo menos goleado del grupo. 25 PARTIDOS INVICTO. EL RÉCORD.
La temporada comienza en casa con un empate sin goles ante el Mestalla (oficialmente València B), al que siguen una serie de buenos resultados que sitúan al equipo en la zona alta. Sin embargo, en el Otoño, una mala racha descabalga al equipo de los puestos de arriba y provoca las primeras dudas, aflorando el viejo fantasma de la decepción. Pero una victoria contundente en el estadio Gerardo Salvador de Paterna por 2-6 (jornada 13) marcará un punto de inflexión: el equipo consigue tomarle el pulso a la competición y encadena una espectacular racha de 25 partidos consecutivos sin perder que propulsan al Gandia a los puestos de promoción, superando el récord de la histórica temporada 1978/79, cuando el Gandia acumuló 24 partidos invicto. Son siete meses sin perder un partido: desde el 14 de noviembre de 2004 hasta el 15 de mayo de 2005. No fue hasta el 22 de mayo cuando el Gandia caía derrotado por 3-2 (jornada 37) en el Mundial 82 de Catarroja, rompiendo la serie. Curiosamente, pese a la derrota, el equipo conseguía en esa misma jornada la clasificación matemática para disputar la promoción de ascenso.
La semana siguiente (última jornada) se gana en casa al Torrellano, asegurando así el subcampeonato, y se pone broche final a la liga sumando un total de 66 puntos, sólo por detrás del campeón Mestalla, que domina el campeonato con autoridad con 73 puntos, y superando al Eldense (65 puntos) y al Santa Pola (63), que completarán las cuatro primeras posiciones y acompañarán a los gandienses a la promoción de ascenso.EL EQUIPO
En el Gandia de Juárez, Iván Vidal se confirma como un excelente portero, disfrutando del protagonisno que no tuvo en su anterior etapa, cuando era un canterano a la sombra del gran Espín. En el eje de la defensa son habituales Víctor y Borja (con minutos para Sánchez), secundados en los laterales por Nacho y Lema. José Jaime y Mallol (con apariciones de Naveiro) mandan en el centro del campo, flanqueados por Mérida en la banda izquierda y Cristian en la derecha. Arriba, Molina es insustituible y Raúl Sáez y Néstor se reparten los minutos en la otra punta.
Juárez cuenta con la gente de la cantera a lo largo de la temporada, y así, Elies, Meassa o Pedro Castelló disponen de minutos, pero el mayor protagonismo de entre los canteranos es para Borja Suárez: con solo 19 años y procedente del juvenil, se convierte en titular en el eje defensivo desde el principio del campeonato de liga.
Pero, seguramente, el futbolista más recordado de aquel equipo es Jorge Molina. Formado en el Alcoyano, el espigado delantero de 1.89 cm llega a Gandia procedente del Benidorm, con el que consigue ascender a Segunda B, pero donde no tiene suficientes minutos. Típico delantero corpulento y bregador, en Gandia conseguirá reinvidicarse como un futbolista fundamental, convirtiéndose en máximo anotador del equipo con 21 goles. Molina aprovechará su paso por el Gandia para catapultar su carrera deportiva, regresando en la siguiente temporada a Benidorm para jugar en Segunda B.
Jorge MOLINA Vidal. Debutó en el Alcoyano con 18 años y llegó a Gandia procedente del Benidorm. Tras su gran temporada en Gandia, Molina asciende categorías, paulatinamente, hasta debutar en Primera División, con el Betis, a los 29 años (temporada 2011/12). Antes había sido máximo goleador de Segunda A con el Elche, en la temporada 2009/10. Retirado en 2023, a los 41 años, con el Granada, Molina jugó en total 289 partidos en Primera División, anotando 73 goles en la máxima categoría con las camisetas del Betis, Getafe y Granada. EL ROÍS DE CORELLA. MEJORES FUERA DE CASA.
Una de las curiosades de la temporada, al margen del récord de imbatibilidad, fue el rendimiento del equipo como visitante, muy superior a su balance como local. El Gandia, en efecto, sumó 37 puntos como foráneo por 29 puntos como local, ganando 10 partidos fuera y sólo 6 en casa. Esta circunstancia se puede explicar, en gran medida, por el trasiego que supuso el tener que jugar más de la mitad de la temporada en el campo principal del complejo Roís de Corella debido a las obras de instalación del césped artificial en el Guillermo Olagüe. Una obra necesaria que venía a paliar el problema endémico (acrecentado en años anteriores) del mal estado del terreno de juego del estadio gandiense que, con la llegada del invierno, presentaba, invariablemente, un estado deplorable. El Gandia jugó su ultimo partido con césped (es un decir) natural el 28 de noviembre de 2004, con un empate a cero goles ante el Puçol (jornada 14), debutando en el Roís de Corella el 12 de diciembre de ese año con un 1-1 ante el Eldense (jornada 16). Los blanquiazules jugaron un total de 11 partidos en el Roís de Corella (4 victorias y 7 empates), un campo que presentaba un terreno en óptimas condiciones pero que, dada la ausencia casi absoluta de gradas (apenas tenía una pequeña grada supletoria), resultaba muy incómodo para los aficionados. El equipo no regresaría al Guillermo Olagüe hasta la última jornada de Liga, ante el Torrellano.
Imagen del campo principal del Roís de Corella, donde jugó 11 partidos el Gandia. Los campos de césped artificial, mucho más resistentes y con un mantenimiento mucho mas económico, comenzaron a implantarse rápidamente en España en los primeros años de los 2000. LA PROMOCIÓN
Al día siguiente de finalizar la liga, el Gandia conoció a su primer rival en la promoción de ascenso. El sorteo establecía que el rival sería un tercer clasificado de los grupos balear, catalán o murciano (Santa Eulàlia, Sant Andreu o Mar Menor, respectivamente), siendo finalmente la Agrupación Deportiva Mar Menor, de San Javier, el adversario. En caso de clasificarse, el Gandia se enfrentaría, en la eliminatoria definitiva por el ascenso, al vencedor del Reus Deportiu-Constància.
El partido de ida se disputó el domingo 5 de junio en San Javier con un Gandia que presentó una baja sensible: José Jaime sufrió, en la penúltima jornada de liga, una fractura en un dedo del pie que le obligó a decir adiós a la promoción, ocupando su lugar en el centro del campo Naveiro.
El partido en San Javier tuvo un comienzo fulgurante: a los 2 minutos de juego Cristian adelantó al Gandia de penalti, pero poco después, en el minuto 4, empataba el Mar Menor por mediación de Emilio Rodriguez. Los murcianos apretaron en la recta final del partido y dispusieron de ocasiones muy claras, pero la falta de acierto de los delanteros locales y la excelente actuación de Ivan Vidal evitaron la derrota y dejaron el marcador en empate, aplazando la resolución de la eliminatoria para siete días después.
Alineación del Gandia en el partido decisivo, en el Guillermo Olagüe, ante el Mar Menor. De izquierda a derecha, de pie: Iván Vidal, Molina, Lema, Borja, Víctor y Naveiro. Agachados: Raul Sáez, Nacho, Cristian, Mérida y David Mallol. (Foto «Safor Guía»-Alex Oltra/Arxiu Històric Gandia). El domingo 12 de junio el Guillermo Olagüe recibió al Gandia con sus mejores galas: tres cuartos de entrada (pese a que el partido era televisado en directo por Gandia Televisió) y ambiente de promoción, con presencia de la Penya Germania Blanc-i-Blava, que había seguido al equipo durante toda la temporada, y aportaba algo de colorido al fondo norte. En el Gandia, además de la coocida baja de José Jaime, tampoco pudo jugar Sánchez por lesión.
En la primera parte ninguno de los dos equipos quiso arriesgar demasiado, aunque fue el Mar Menor el que protagonizó los acercamientos más peligrosos, llegándose al descanso sin goles.
El empate se rompería poco después de la reanudación, en unos minutos brillantes del Gandia. David Mallol adelantaba a los blanquiazules en el minuto 47 con un fuerte chut desde la frontal del área que sorprendía al veterano guardameta visitante Trujillo. Poco después, se multiplicaban los problemas para el Mar Menor con la expulsión de Emilio Pinto y, por si fuera poco, Molina, establecía el 2-0 en el minuto 64, un gol que parecía sentenciar la eliminatoria. Con clara ventaja en el marcador y superioridad numérica, la afición se frotaba las manos y pensaba ya en la eliminatoria final.
Pero fue entonces cuando comenzó la pesadilla. En el minuto 68 Santi Polo sorprendía con un golpe franco a Iván Vidal y establecía el 2-1, en una acción infortunada en la que el sol parece que cegó al portero gandiense. Con nada que perder, y conscientes de que otro gol les clasificaba, el «Marme» se lanzó al ataque sin miedo, ante un Gandia completamente desconcertado. Los murcianos aprovecharon su mejor momento en el partido y Ferradas conseguía establecer el empate a 2 goles ante la estupefacción general del Guillermo Olagüe. Era el minuto 78 y el Gandia estaba eliminado, pero quedaba tiempo para deshacer el empate.
El Gandia reaccionó y buscó a la desesperada el tercer gol, en una recta final de infarto. Hubo un gol anulado, un posible penalti no señalado a Molina y una clara ocasión de Pedro Castelló, en la última jugada, pero el marcador, finalmente, no se movió.El Mar Menor conseguía una clasificación épica, dejando completamente hundido a un Gandia que se preguntaba cómo podía haber dejado escapar un partido que tenia perfectamente encarrilado. El sueño del ascenso, después de una excelente temporada, había terminado de la manera más dolorosa.
Recuerdo, mientras abandonaba el campo, movido por el disgusto y la rabia, propinar un fuerte puntapié a una valla metálica.
El pie me dolió casi tantos días como el recuerdo amargo de una triste tarde en el Olagüe. De una tarde que fue una pesadilla.
Xavi Martí-Futbol en la Ribera del Serpis.
Imagen del Gandia-Mar Menor. Los gandienses acorralaron al rival en la recta final del partido y disfrutaron de claras ocasiones, pero, lamentablemente, el gol no llegó. «Foto Safor Guía»-Alex Oltra/ (Arxiu Històric Gandia).
ALINEACIONES GANDIA-MAR MENOR
AD MAR MENOR 1-CF GANDIA. 1 (5-6-2005).
MAR MENOR: Trujillo, Leo, Santi Polo, Juanjo (Emilio Pinto), Dani Fernández, Jorge, Tornero, Edu Espada, Eloy, Sergio García (Raúl), Emilio Rodríguez (Silvio).
GANDIA: Iván Vidal, Víctor, Lema, Borja, Sánchez, Naveiro (Nacho), Cristian, Mérida (Salva Costa), Molina, Mallol (Beltrán) y Nestor (Raúl Sáez).
GOLES: 0-1 Cristian (p) 2′. 1-1 Emilio Rodríguez 4′.
ÁRBITRO: Molina Molina (Colegio andaluz).
ESTADIO: Pitin (400 espectadores).
CF GANDIA 2-AD MAR MENOR 2. (12-6-2005)
GANDIA: Iván Vidal, Nacho (Pedro), Lema, Víctor, Borja, Naveiro, Cristian, Merida, Molina, Mallol (Beltrán) y Raúl Sáez (Nestor)..
MAR MENOR: Trujillo, Leo, Santi Polo, Dani Fernández, Pinto, Jorge, Tornero, Silvio,Eloy (Ferradas), Santi García (Raúl), Emilio Rodríguez (Edu).
GOLES: 1-0 David Mallol 46′. 2-0 Molina 64′. 2-1 Santi Polo 68′ 2-2 Ferradas 78′.
ÁRBITRO: A. Monestillo. Expulsó a Emilio Pinto por roja directa en el minuto 50.
ESTADIO: Guillermo Olagüe (2.000 espectadores).
PLANTILLA CF GANDIA 2004-2005
ENTRENADOR JUANJO JUÁREZ 2.ENTRENADOR GABI CARRIÓN PORTEROS NACIMIENTO PROCEDENCIA AÑO EDAD IVAN VIDAL Gandia Orihuela 2004 25 SERGIO Ruiz Gandia Gandia B 2004 19 DEFENSAS BORJA Suárez Gandia Juvenil 2004 19 LUIS JAvier García Gandia Gandia B 2001 24 MEASSA J. Sendra Gandia Juvenil 2004 17 NACHO Cantó Alcoi Villarrobledo 2004 30 PEDRO Castelló Xàbia Gandia B 2004 21 José SÁNCHEZ Granada Dénia 2001 24 VICTOR Gómez Albacete Albacete B 2004 21 Ramon LEMA Vigo Sangonera 2004 27 CENTROCAMPISTAS BELTRAN Garcia Gandia Gandia B 2002 21 CRISTIAN Ferrandiz Muro Benidorm 2004 23 ELIES Fuster La Font Gandia B 2004 20 JOAN Burguera Gandia Juvenil 2004 16 JOSE JAIME Alemany Bellreguard Villajoyosa 2004 23 David MALLOL El Verger Valencia Juv. 1999 24 Fco.R. MÉRIDA Almeria Albacete B 2004 19 Jesús NAVEIRO Pobla Ll. Gandia B 1999 26 DELANTEROS Toni ALFARO Gandia Numancia B 2004 20 SALVA COSTA Bellreguard Gandia B 2003 21 Jorge MOLINA Alcoi Benidorm 2004 22 DANI Muñoz València Valencia Juv. 2004 19 RAUL SÁEZ Manises Alzira 2001 25 NESTOR Sánchez Oliva Villajoyosa 2004 23 PATXI González Gandia Gandia B 2004 20
LOS 25 PARTIDOS INVICTOS
P J PARTIDO RS 1 12 Gandia-Oliva 0-0 2 13 Paterna-Gandia 2-6 3 14 Gandia-Puzol 0-0 4 15 Ontinyent-Gandia 0-3 5 16 Gandia-Eldense 1-1 6 17 Alicante B-Gandia 0-1 7 18 Gandia-Catarroja 1-1 8 19 Torrellano-Gandia 0-2 9 20 Valencia B-Gandia 0-0 10 21 Gandia-Benicàssim 1-1 11 22 Gandia-Burjassot 3-1 12 23 Santa Pola-Gandia 2-2 13 24 Gandia-Villareal B 2-2 14 25 Onda-Gandia 0-1 15 26 Gandia-Acero 4-1 16 27 Dénia-Gandia 1-2 17 28 Gandia-Pego 2-1 18 29 Elche B-Gandia 0-0 19 30 Gandia-Burriana 0-0 20 31 Oliva-Gandia 0-1 21 32 Gandia-Paterna 1-1 22 33 Puzol-Gandia 0-1 23 34 Gandia-Ontinyent 3-2 24 35 Eldense-Gandia 1-1 25 36 Gandia-Alicante B 0-0 P: Número de partidos invicto. J: Jornada. Los 25 partidos de la temporada 2004/05 sigue siendo el récord de imbatibilidad histórico del CF Gandia, superando los 24 partidos de la temporada 1978/79. En la temporada 2019/20, en el grupo 6 de Primera Regional, el Gandia se mantuvo imbatido en las 24 primeras jornadas de Liga, pero el comienzo de la Pandemia obligó a suspender el campeonato.
* Gracias a Gabi Carrión. Fuentes: «Safor Guia» (Joan Estornell) y Hemeroteca «La Verdad» (Murcia).
-
ASMA, KIOSKO XIMO Y EL PEOR DESPLAZAMIENTO DE LA HISTORIA.
El asma en mi infancia llegaba sin avisar. Yo me acostaba con buena salud y me despertaba, horas después, de madrugada, entre horribles pesadillas y con una angustiosa sensación de ahogo. Cada vez que respiraba con fuerza surgían de mis pulmones las famosas sibilancias, los «pitos», la desagradable banda sonora de los primeros síntomas de una crisis asmática. A duras penas, conseguía levantarme de la cama y me dirigía a la habitación de mis padres. Me quedaba de pie, junto a su cama, en silencio, durante unos segundos, contemplando cómo dormían plácidamente, hasta que me decidía a quebrar su descanso para anunciarles la mala noticia con un lacónico: «m’ ofegue».
Era entonces cuando se actibava el gabinete de crisis acostumbrado: mis padres se levantaban y se vestían precipitadamente, y mi padre acercaba nuestro Seat Fura a casa. Bajábamos a la calle, subíamos al coche y recorríamos el Passeig de les Germanies en dirección al Hospital. Yo, con la ventanilla bajada, acaparaba bocanadas de aire fresco de la noche que aliviaban mi fatiga, mientras escuchaba a mis padres lamentarse en un murmullo: «ai senyor, pobre xiquet…».
En el hospital, un médico de urgencias me reconocía y me devolvía a casa, a condición de tomar una medicación y de guardar reposo durante una semana.Ser el pequeño de la familia y tener unos padres bondadosos eran los términos necesarios que conformaban una ecuación resuelta de forma inmejorable para mí: mi reposo resultaba un periodo placentero y de absoluta felicidad; durante una semana yo vivía una vida despreocupada y opulenta; a cuerpo de rey; como un auténtico marahá; como un marqués.
Mi rutina matinal comenzaba, al despertarme, trasladando instrucciones precisas a mi madre: «porta’m del forn un pastisset de tomaca, i després ves a Ximo i compra’m l’ As, i de tiro pregunta si ja ha vingut el Don Balón…»
Mencionar el Kiosko Ximo me obliga a hacer un alto en el relato. Ximo era más que un kiosko. Era un templo de felicidad al que yo peregrinaba religiosamente todas las semanas en busca de periódicos y revistas de música y de fútbol, que coleccionaba con devoción. Allí compré millones de ejemplares de Don Balón, Rock de Lux, Ruta 66, Factory… las magníficas películas o libros coleccionables de El País o de El Mundo. Allí era donde mi padre compraba La Hoja del Lunes, en cuyas páginas, con grandes fotografías en blanco y negro, yo leía con fervor las crónicas de los partidos del Gandia y repasaba detenidamente los resultados de las categorías regionales. Ximo era un pequeño local situado en la Avinguda del Marqués de Campo, en uno de los bajos del edificio de les Escoles Píes. En el suelo de aquel sitio descansaban, apiladas, montañas de periódicos separadas por cabeceras, que se vendían a centenares, y en sus atestadas estanterías, que llegaban casi al techo, podías encontrar prácticamente todo aquello que se publicaba en España: desde las revistas más importantes hasta las publicaciones más underground, pasando por las revistas de «fotos atrevidas», que cantaban Siniestro Total en aquella canción,»La revista», de su gran primer disco, de cuando eran punkis.
Ximo podía ofrecer algunas veces, en sus estanterías, pequeñas sorpresas que deparaban grandes alegrías, y que provocaban que yo regresara a casa con el entusiasmo que produce un ballazgo inesperado: un día podía ser un número de la revista de música Spiral (con CD de regalo); otro día el Anuario de Fútbol de la temporada 1989/90.

En este bajo de la Avinguda Marqués de Campo estuvo muchos años el Kiosko Ximo. Allí, muchos días, fui feliz. Personaje entrañable, trabajador estajanovista del comercio de la prensa, Ximo abría durante toda la jornada y apenas cerraba dos días al año: el día de Navidad y el primer día del año. Ximo no era Ximo, se llamaba en realidad Domingo Ferrandis y falleció en 2023, unos años después de jubilarse y de echar la persiana a un kiosko que vivió unos últimos años en franca decadencia, motivada por el hundimiento del sector.
Recuerdo todavía la pequeña figura de Ximo, ataviado en invierno con una gorra, con camisa de franela a cuadros, y sujetando permanentemente en su boca un purito, mientras te despedía con una media sonrisa y te entregaba el cambio: «gràcies, bonico, ací tens».
Ximo era, pues, el suministrador de prensa deportiva con la que yo pasaba la mañana gratamente recostado en la cama. Mi casa olía al putxero o al arròs caldós que mi madre preparaba con esmero mientras canturreaba canciones de Julio Iglesias o de Machín, inventándose las letras. En mi habitación, defendiendo permanentemente la pared, colgaban dos pósters con la imagen de dos grandes porteros: Luis María Arconada, el mejor portero del mundo, ídolo del entrañable estadio de Atocha, donde la afición de la Real Sociedad coreaba aquello de «no pasa nada, tenemos a Arconada», y Jean Marie Paff, portero de la sorprendente selección de Bélgica que dió la gran sorpresa al derrotar a Argentina en el partido inaugural del Mundial’82; una victoria que celebré entusiasmado, tomando seguramente conciencia ,sin saberlo, a mis 9 años, de una de mis premisas innegociables en el fútbol (y también en la vida): nunca con el poderoso, siempre con el pequeño.
Por la tarde, después de comer, coincidiendo con el comienzo de la programación televisiva infantil, abandonaba mis aposentos (ejem) y me disponía a seguir con mi placentera rutina ante el televisor, mordisqueando un bocadillo de Nocilla mientras veía Barrio Sésamo o aquel extraño programa, El Planeta Imaginario, cuyo protagonista, Muc, no existía.
Extraer algo positivo de la enfermedad era, sin duda, necesario para reparar una triste consecuencia. El asma había dinamitado mi carrera futbolística (suenan risas enlatadas), antes siquiera de comenzar. Mis padres, sobreprotectores, me habían prohibido jugar a fútbol, y cada vez que era descubierto en pecado capital («No jugar a fútbol»), sufría los reproches de mi madre, que sentenciaba sus reprimendas siempre con la misma la frase: «tú no pots agarrar acaloraes».
Sufrir una crisis asmática era, ciertamente, desagradable el primer día, pero…maldita sea, después tampoco estaba mal. Nada mal.

Luis Miguel Arconada. «No pasa nada tenemos a…». Después de seguir un tratamiento que duró varios años, el asma desapareció de mi vida cuasi milagrosamente. Pero yo ya tenía adjudicado (y bien ganado) el sambenito de persona enfermiza. Una condición que desarrollé con intensidad en mi juventud; superado el asma, sufrí durante los años siguientes rinitis alérgica (era alérgico al polvo doméstico), recurrentes faringitis, gripes, resfriados de diverso pelaje y, por si fuera poco, migrañas que con los años acabaron cronificándose. Parecía que mi sistema inmunológico, que habría de par en par y sin presentar batalla las puertas de mi organismo a todo tipo de males, había decidido declararse en huelga permanente; o se había tomado unas vacaciones indefinidas.
Salir a la calle habiendo olvidado en casa el pañuelo y la pastilla podía ser motivo de ansiedad, de auténtico pánico. Yo era entre mis amigos el pupas, el que sempre està malalt, el niño burbuja.
Pero, se preguntarán ustedes qué diablos tienen que ver mis enfermedades con el fútbol y con el Gandia. Lo entenderán en las próximas líneas.
EL DESPLAZAMIENTO MÁS DESASTROSO DE LA HISTORIA.
Un Ontinyent-Gandia en El Clariano era siempre un clásico, un partido de la jornada, un partido de una maxima rivalidad fraguada a lo largo de décadas, que había comenzado en los años treinta con aquellos enfrentamientos entre el CD Gandia y el Ontinyent FC; aquellos desplazamientos a Ontinyent donde el autobús del Gandia debía ser escoltado por la Guardia Civil en el camino de vuelta, hasta llegar a Albaida, y donde los hooligans ontinyentins mostraban su especial simpatía hacia el equipo gandiense aflojando las tuercas de las ruedas del autobús.
En la temporada 2002/2003 Gandia y Ontinyent, equipos históricos en horas bajas, militaban en Tercera, luchando por regresar a Segunda B. Entrenaba al Gandia, con muchos jugadores canteranos en sus filas, el mito blanquiazul de los ochenta Franco Borràs. El Ontinyent-Gandia de esa temporada se disputaba un día festivo entre semana, Viernes, y conseguí convencer a dos amigos, que como la gran mayoría de mis amigos no sentían especial interés por el Gandia, para hacer algo diferente y acudir a El Clariano.
Pero, sobre todo, tuve que convencer a mi hermana para que me dejara su coche. Yo tenía por entonces un desastroso Renault 5 que había comprado de segunda mano por 250.000 pesetas, el coche más barato del mercado de ocasión. La satisfacción por el hallazgo, el supuesto chollo, duró exactamente una semana: el día en que subí con él hasta La Llacuna y me dejó tirado. Ese día comprendí que con ese coche no podría ir muy lejos. El maldito coche era una fuente inagotable de problemas, un pozo sin fondo de gastos en reparaciones. El mecánico al que frecuentaba se frotaba las manos, y en sus ojos brillaba el símbolo del dólar, cada vez que aparecía por su taller del carrer Sant Rafael. Mi mecánico tenía siempre el gesto amable de hacerme albergar esperanzas: «deixame’l i li pegue una mirà…igual és una bobà, però si es la tròcola (o cualquier otra parte del coche de cuya existencia yo no tenia ni la más remonta idea)…malament». Cuando regresaba al día siguiente al taller, como no podía ser de otra forma, era la trócola.
Aquel coche murió consumido en la Carretera del Grau, muy pocos años después de comprarlo, un día en que empezó a salir incesantemente humo del capó. Cuando la grúa se lo llevó para depositarlo en el desguace sentí pena: no había podido reutilizar la pegatina con el escudo del Gandia que llevaba en la parte trasera.
Salimos con tiempo de Gandia confiando en llegar a Ontinyent siguiendo las indicaciones de la carretera, y con el vago recuerdo de un viaje anterior a la capital de La Vall d’ Albaida, un par de años antes. Estábamos, recordemos, en el año 2002, y los teléfonos móviles de la época, que pesaban unos 30 kilos y que cabían con dificultad en el bolsillo, eran sólo eso, teléfonos; el GPS, en la época, era cosa de ciencia ficción, casi de brujería.
Finalmente, tras imprecisiones y algunas dudas, llegamos poco antes del comienzo del partido, aunque con un detalle menor; una nimiedad; algo insignificante; sin importancia…no estábamos en Ontinyent. Sino en Xàtiva.
Tuvimos que desandar el camino rápidamente, pero cuando llegamos al campo del Clariano el partido ya llevaba casi 30 minutos de juego y perdíamos por 2-0. Poco antes del descanso el Gandia redujo distancias y afrontamos la reanudación con la esperanza de conseguir, al menos, el empate.
Pero la segunda parte fue una pesadilla. No porque fuera un partido especialmente malo. Ni porque el Gandia hubiera sufrido una estrepitosa goleada, sino por la aparición de un nuevo imprevisto: la cazadora vaquera con la que alegremente había salido de Gandia bajo un agradable día primaveral, dificilmente podia paliar el frío invernal de la Vall d’ Albaida. Estábamos en el mes de noviembre, y en Ontinyent, al caer la noche, hacía un frío que pelaba…
El Gandia dominó el partido en la segunda mitad, pero el Ontinyent se defendió bien y concedió pocas ocasiones, mientras yo, acurrucado en mi asiento, aterido de frío, sentía en mis huesos el significado de la expresión «quedar-se gelat com un poll», con lo que ello podía, inevitablemente, suponer para mi frágil salud. No hubo más goles y el Gandia acabó perdiendo por 2-1. Tras finalizar el partido llegué aliviado al calor del coche, pero con un incipiente dolor de cabeza que presagiaba cosas que, difícilmente, podían ser buenas.

Estadio El Clariano. Infausto recuerdo. Emprendimos el camino de vuelta a Gandia. Salimos de Ontinyent con precaución, con suma atención, con detenimiento, confiados en que no podía volver a pasar, en que no podíamos volver a equivocarnos. Sin duda, cumplimos con el objetivo y no volvimos a Xàtiva.
Acabamos en Cocentaina.
Intentamos dar la vuelta, pero era demasiado tarde. A medida que nos acercábamos a Cocentaina (y por tanto nos alejábamos de Gandia) la carretera se llenaba de más y más coches, la circulación se hacía más y más lenta. Sin duda, los astros se habían posicionado en contra nuestra para que toda saliera mal: esa maldita tarde era la del 1 de noviembre, festividad de Tots Sants, el día en el que se celebraba la famosa y concurrida Fira de Cocentaina, que provocaba un monumental atasco en las carreteras de las inmediaciones de la población.Con el frío, con la tensión, con la frustración, mi dolor de cabeza progresó rápidamente hasta convertirse en una migraña en toda regla. El dolor martilleaba sin piedad mi sien y yo comenzaba a sentir unas náuseas horribles que acabaron por obligarme a detener el coche en el arcén. Recuerdo, mientras vomitaba, el frío golpeando mis mejillas y las miradas curiosas de los ocupantes de los coches que nos adelantaban lentamente y que, seguramente, imaginaban: » mira eixe,segur que estarà bufat»…
Conseguimos, finalmente, salir del atasco, entrada la noche. Mi amigo Carlos conducía el coche en direccion a Gandia (ahora sí), y yo iba en el asiento del copiloto, convertido en una cataplasma. En mi cabeza planeaban, incesantes, sendos interrogantes: por qué no habíamos seguido el plan inicial de quedarnos en Gandia para ver una pelicula en los multicines Cristina del carrer Nou d’ Octubre? y por qué diablos tenía que ser yo del Gandia?.
1986/1987https://relatosfutbol.wordpress.com/2022/10/22/el-gandia-en-los-ochenta-temporada-1986-1987/

