GUILLERMO OLAGUE, MONDUBER I ALTRES CAMPS DE SOMNIS (1).

«Camps de futbol. Rectangles perfectes a vista d’ ocell, entre muntanyes i tarongers. Terra roja i somnis, crits d’ eufòria i de desolació, pols suspesa en l’aire, llums apagades i gespa calenta, olor a infància i porteries enfrontades; el camp del Serpis, la llar del CD Gandia, un record entre la boira d’ abans de la barbàrie; el Mondúver contemplant des de la llunyania, orgullós i imponent, el camp que porta el seu nom; vent de la mediterránea acariciant les xarxes del Fort Llopis; rumor d’ aigua fluint pel riu, a la vora del Guillermo Olagüe, mentre el sol cegador s’ amaga entre les muntanyes de La Safor quan cau la vesprada. I arriba la nit, i La Banyosa i Santa Anna romanen moribunds, somiant, entre records fantasmagòrics, amb gols apagats en el temps.»

EL SERPIS, EL DUCAL, ESCOLAPIS I EL BULEVAR (1922-1946).

CRONOLOGIA

1922. Dins de la societat cultural La Conca de Zafor es crea una secció de futbol presidida per Miguel Pastor Gómez: és el Gandia Football Club, el primer equip de la ciutat. El mateix any, gràcies a una subvenció de l’ Ajuntament, s’ habilita com a camp de futbol un solar situat al carrer Legionari Bernabéu.

1923. Naix un altre club, el Gandia Sporting Club. L’ Sporting juga a un solar situat entre els termes de Benipeixcar i Benirredrà, prop del Col.legi Esclaves, a un terreny anomenat Hort de Don Ángel Gasque. Gandia FC i Gandia Sporting protagonitzen enfervorits derbis marcats per acusades diferències ideològiques: el Gandia FC representa el sector més conservador de la ciutat i l’ Sporting el més progressista. Al Grau es funda el Náutico FC. L’ equip grauer juga a un terreny de joc situat prop de l’ actual carrer Daoiz i Velarde.

1927-1929. L’ any 1927 desapareixen el Gandia FC, l’ Sporting i el Náutico, i amb ells els seus camps. L’ afició perd força i els entusiastes gandians han de jugar ara a camps improvisats, com l’ Era de Santa Ana, el Camp de Carbó i Just, el pati del Col.legi Escolapis o la Bassa de Vivanco.

1930. Any fonamental per al desenvolupament del futbol a Gandia. La renovada i puixant afició provoca la creació de nous camps i del primer club semi-professional: el Club Deportivo Gandia, promogut pels senyors Ricardo Del Cerro, Bernabéu i Melchor Escrivà. El 16 de març de 1930 s’ inaugura el Camp de les Ambrosies, a la confluència dels actuals carrers Algepseria i Avinguda del Raval. El 25 de maig s’ inaugura al Grau el camp anomenat El Cèntim, amb un partit que enfronta el CD Mediterráneo i el CD Cullera. El Mediterráneo és l’ equip del Grau i disputa nombrosos partits davant equips gandians, i també de Cullera o Dénia. Els grauers, fins i tot, presumeixen que les dimensions del seu camp son superiors a les del camp de Les Ambrosies. El 10 d’ agost s’ inaugura, molt a prop de Les Ambrosies, el Camp del Serpis, situat a la vora del riu, a l’ actual Plaça del Tirant (antic pàrking). Altres camps de l’ època eren el camp de Beniopa, situat a l’ entrada del poble, i el camp del Borgiano.

1930-1936. El Camp del Serpis acull els partits del CD Gandia. Integrat per jugadors gandians i per futbolistes professionals procedents de València, l’ equip competirà al Campionat Regional Valencià des de la temporada 1931/32 fins la campanya 1935/36. En la temporada 1934/35 el CD Gandia aconseguirà l’ ascens a la Primera categoria regional i també es proclamarà campió Regional del Campionat d’ Espanya Amateur, enfrontant-se en la fase nacional al Novelda, campió de la federació murciana. Al Grau, el nou equip és l’ Sport León, fortament identificat amb el moviment anarquista. El León disputa els seus partits al camp de La Figuera.

1936-1939. Amb la victòria a Gandia del Front Popular a les eleccions de febrer de 1936, el CD Gandia, representant del futbol professional i elitista, cau en desgràcia i perd la subvenció que rebia de l’ Ajuntament, una subvenció que s’ adjudica al Club Natació i Esports, defensor d’ un concepte més popular de l’ esport. A més, el Natació i Esports gestionarà el Camp del Serpis, en detriment del CD Gandia. Al mes de juliol de 1936 esclata la Guerra Civil i l’ activitat futbolística queda paralitzada. El Camp del Serpis desapareix i es converteix en camp d’ entrenament militar. Posteriorment, començen en plena guerra les obres per a la construcció d’ una piscina olímpica en substitució del camp. Amb el final de la guerra, la piscina quedarà inacabada.

1940-1942. Finalitzada la contesa, els Jesuites recuperen la propietat dels terrenys on s’ anava a construir la piscina, i a principis de 1940 s’ inaugura, al seu lloc, un nou camp de futbol: el Camp Ducal. Naix, igualment, un nou club de futbol: la Agrupación Deportiva Gandia (AD Gandia).

1943-1944. El Camp Ducal tindrà una vida curta; els Jesuites reclamen el terreny per tal de transformar-lo en hort on cultivar tarongers i verdures per a la comunitat. L’ AD Gandia desapareix, i es juga durant un temps al nou pati d’ esbargiment del Col.legi Escolapis, al començament del carrer Sant Francesc de Borja. Al mes de març de 1944, aquest camp de futbol es convertirà en plaça de bous i, posteriorment, en el conegut Cinema El Pino.

1946. Els futbolistes gandians es veuen obligats a jugar a diversos solars de la ciutat, fins que un grup d’ aficionats i futbolistes locals tanquen i arreglen un solar situat al costat del cinema d’ estiu Bulevar, que limitava amb l’ actual Institut Ausiàs March. El nou terreny de joc adoptarà el nom del cinema: Camp Bulevar. A finals de 1946 un grup de bons aficionats, encapçalats per Andrés Merí, acorden la creació d’ el Club de Futbol Gandia, constituït legalment el 20 de desembre de 1946.

1947. El 26 de febrer de 1947 el CF Gandia s’ inscriu a la Federació Valenciana de Futbol i disputa diversos partits amistosos. La Copa Consolació serà la seua primera competició oficial. Als primers mesos de vida el CF Gandia jugarà els seus primers partits al Camp Bulevar.

GALERIA FOTOGRÀFICA