BONET. L’ ESCUT AL COR (35).

Lateral dret i capità del CF Gandia en la dècada dels cinquanta, va portar la samarreta blanc-i-blava durant 12 temporades. Va viure dos ascens consecutius i va formar part de l’ equip que debutà en Tercera Divisió en la temporada 1953/54. Ídol de l’ afició del Mondúber, va ser l’ únic jugador gandià que es va consolidar en un equip professional que va disputar dues promocions d’ ascens a Segona Divisió.

TRAJECTÒRIA
CF GANDIA (1946-1948)
UD Oliva (1949/1950)
CF GANDIA (1950-1960)

Francisco BONET Gascó, conegut també amb el malnom de Mona, apareix en la llista de jugadors que participaren en la primera temporada de vida del CF Gandia (1946/47). En eixa campanya fundacional va intervindre en 5 partits, que es convertiran en 25 en la següent temporada (1947/48). No hi ha massa dades sobre la campanya 1948/49, però, després de jugar una temporada amb la UD Oliva (1949/50), Bonet regresa al Gandia en la temporada següent consolidant-se com un jugador clau. La seua participació, en efecte, en la temporada 1950/51, es resum en 36 partits jugats entre amistosos i partits oficials de Segona Regional i del Campionat d’ Espanya d’ Aficionats, sent el segón jugador amb més partits disputats, sols per darrere de Miñana i empatat amb Simó. El Gandia milita des de la seua fundació en Segona Regional i intenta, infructuosament, donar el salt a Primera Regional. Però, per fi, en la campanya 1951/52, s’ aconsegueix l’ anhelat ascens després de disputar una lligueta de campions: el Gandia finalitza en segona posició per darrere de l’ Albalat i es queda, inicialment, sense premi (sols puja el primer), però les vacants que provoquen l’ ascens a Tercera de l’ Alzira i la renuncia del Segarra de la Vall d’ Uixó, permeten a Gandia i Burriana (tercer classificat) aconseguir el salt de categoria. En la campanya 1952/53 el Gandia, llançat, realitza una temporada espectacular i aconsegueix, malgrat ser debutant en la Primera Regional, el titol de campió, aconseguint la classificació per a disputar una nova lligueta d’ ascens, ara a la Tercera Divisió, davant el Cartagenera i el Yeclano, on Bonet és un dels jugadors indiscutibles en l’ onze titular. El Gandia finalitza tercer i es queda sense l’ ascens, però una nova vacant in extremis provocada per la retirada del Conquense, dies abans de començar la temporada 1953/54, permet els gandians aconseguir el segón ascens consecutiu i debutar en Tercera Divisió. El Gandia forma part del grup 5 enfrontant-se a equips valencians, murcians i manxegs en una categoria potent, d’ un nivell equivalent aproximadamentna l’ actual Segona RFEF. L’ equip blanc-i-blau obri el campionat al Monduber enfrontant-se davant el Levante UD, gran favorit, un 13 de Setembre de 1953. Els gandians perden per 0-1 i Bonet forma part de l’ onze d’ aquell equip històric. En aquella temporada formen part de l’ equip blanc-i-blau diversos jugadors gandians, com els veterans Alberto Pascual (porter), Segarra i Melo, el grauer Manolo, el nostre Bonet i un jove oliver anomenat Manolet, que serà rebatejat anys després com Manolo Mestre i jugarà amb el València i la Selecció. No obstant això, una temporada després, en una categoria exigent i pràcticament professional, sols quedarà Paco Bonet com a únic representant local d’ un equip integrat per jugadors de València que arriben procedents, majoritàriament, del Mestalla i Levante com Esparza, García Pajares, Paredes, Domínguez o Llopis, més alguns jugadors forans com el porter Barea, Ara o el madrileny Juanete (que va debutar en Primera Divisió amb el Real Madrid). Bonet, a més de referent en el lateral dret, és el capità del Gandia després de la retirada del mític Enrique Melo. El Gandia de mitjans i finals dels cincuenta, no sols es consolida en Tercera Divisió, sinó que fins i tot disputa dues promocions d’ ascens a Segona Divisió: en la primera (1955/56), elimina l’ Elx i el Mallorca, però cau en la final davant l’ Alacant; en la segona (1956/57) els blanc-i-blaus derroten l’ Atlético Baleares i l’ Iliturgi, però de nou l’ Alacant priva el Gandia de l’ ascens en la ronda final. Bonet és fixe en aquelles grans temporades per a l’ entrenador de l’ equip, Pepe Llopis, i integra un trio defensiu clàssic que completen Julito i Domínguez. A més, Bonet és l’ especialista de l’ equip en el llançament de penals. En la campanya 1959/60, Paco Bonet decideix penjar les botes, rebent un merescut honenatge per part l’ afició del Mondúber en un partit amistós disputat davant el València. Bonet, retirat del futbol, serà posteriorment un conegut pintor a Gandia.