Fútbol en la Ribera del Serpis.

El 26 d’ agost de 2001 Sebas, que havia portat la samarreta del CF Gandia uns mesos abans, es trobava en companyia d’ una jove a la vora de la mar, en la platja del Gurugú, en Castelló de la Plana. Un desconegut es va situar prop d’ ells per orinar, esclatant una discusió que va acabar, inesperadament, amb la tràgica mort del futbolista.

Sebastián Gómez Garrido va nàixer a Vila-real el 6 de desembre de 1975. Format en la pedrera del Vila-real CF, va debutar amb el primer equip groguet en la temporada 1993/94, en un partit de Copa del Rey davant l’ Espanyol. Corpulent defensa central (mesurava 1.90), va jugar posteriorment amb el CD Castelló. En la temporada 1997/98 fitxa pel Mérida de Primera Divisió, però acaba jugant amb l’ equip filial de Tercera. Una temporada després fitxa pel San Sebastián de los Reyes, de Segona B. Després de dues temporades amb l’ equip madrileny va firmar, en la recta final de la lliga 1999/00, pel Getafe CF de Segona A, però no arriba a debutar a causa d’ una lesió. En la campanya 2000/01 realitza la pretemporada amb l’ equip madrileny, però finalment el Getafe decideix cedir-lo. Així és com el 30 d’ agost, quatre dies abans de començar la lliga, és presentat a Gandia com la última incorporacio del planter blanc-i-blau. Sebas debuta el 6 de setembre, davant l’ At.Baleares, en partit corresponent a la tornada de la primera ronda de la Copa del Rey, i prompte es farà un lloc en l’ equip titular, convertint-se en fixe indiscutible per al tècnic Félix Arnaiz Lucas. L’ entrenador burgalés del Gandia recorda al jugador com una «molt bona persona, una persona excepcional. Jugador contundent, tècnicament correcte, per dalt era un espectacle, tant en l’ àrea ofensiva com defensiva. Era un jugador important per a la categoria».

El Gandia es va mantindre en la zona temperada de la classificació durant la primera volta, i va disputar una històrica eliminatòria de Copa del Rey, a partit únic, davant el FC Barcelona, un partit on Sebas va disputar els 90 minuts. Però en la segona part del campionat l’ equip va entrar en una fatal dinàmica de resultats negatius que el van precipitar a la zona del descens.

En la jornada 36 el Gandia rebia el Barcelona B, un partit fonamental per a la salvació. Els blanc-i-blaus, quints per la cua, ocupaven lloc de promoció per la permanència i necessitaven imperiosament la victòria per fugir de la zona del descens. El partit no podia començar millor: Sebas avançaba el Gandia als 6 minuts de joc. No obstant això, i de forma inexplicable, el Barcelona B, que no es jugaba res i que va jugar amb inferioritat numèrica durant gran part del partit per la expulsió d’ un futbolista, remuntaria el marcador, impossant-se finalment per 2-4. El resultat va certificar l’ enfonsament definitiu de l’ equip, que va finalitzar la lliga en la penúltima posició, perdent la categoria. Sebas no va poder acabar el partit davant el filial blaugrana, doncs va ser expulsat amb targeta roja directa, poc abans del descans.
Un final, sens dubte, amarg per al vila-realenc, que va arribar a Gandia amb la i.lusió de jugar amb un equip que habia estat campió en la temporada anterior i que aspirava a lluitar, novament, per ocupar un lloc em la zona capdavantera de la taula. Ningú podia imaginar que el partit davant el Barcelona B anava a ser el seu últim partit oficial com a futbolista.

Sebas, amb contrat amb el Getafe, torna a Madrid amb la intenció de consolidar-se amb l’ equip azulón, que venia de baixar de Segona A i que buscaba recuperar la categoria. Una setmana abans del començament de la lliga i després d’ una dura pretemporada, aprofita uns dies de descans i torna a Vila-real.

En la matinada del dissabte al diumenge del 26 d’ agost, es trobava amb un amic en una coneguda zona d’ oci de la platja del Gurugú, quan va entaular relació amb una jove. Els dos estaven a la vora de la mar en busca d’ intimitat, quan un desconegut es situà prop d’ ells per orinar. Sebas, pensant que es tractava d’ un miró, li recriminà la seua actitud i esclatà una forta baralla. El desconegut resultà ser un agent de la Policia Nacional destinat a Madrid que es trobava de vacances a Benicàssim en companyia de la seua dona i 3 fills. En un moment de la baralla l’ agent va treure un arma i va disparar tres vegades al futbolista vila-realenc. Els trets li van impactar en l’ abdomen i el tòrax.

El policia va fugir del lloc dels fets i va llençar la seua arma a la mar, entregant-se posteriorment a comisaria. Sebas va quedar ferit de gravetat, i encara vivia quan va arribar l’ ambulància del Samu, que va tardar 25 minuts. Després de traslladar-lo al passeig marítim per evitar que la corrent se’l emportara, els sanitaris van intentar, infructuosament, reanimar-lo. Un dels trets li havia perforat la vena aorta i li va provocar, finalment, la mort.

La mort de Sebas va deixar destrossats els seus pares i les seues quatre germanes. Va ser soterrat a Vila-real en una impressionat manifestació de dol. S’ estima que al sepeli van acudir prop de 3.000 persones, entre les quals hi havia una representació del CF Gandia, encapçalada pel president Dionisio Ollero i el capità de l’ equip, Ausiàs Solanes.

El policia, després de declarar, va ingressar en presó, eixint en llibertat condicional, després d’ abonar una fiança de 18.000 euros, en gener de 2002.

El 24 de març de 2002, un partit de lliga disputat a Castalia entre el Castelló i el Getafe, dos dels seus ex-equips, va ser aprofitat per realitzar un senzill honenatge al desaparegut futbolista. El Getafe va aconseguir eixa temporada l’ ascens a Segona A i no va oblidar a Sebas en els actes de celebració. L’ equip madrileny viurà una època històrica aconseguint, pocs anys després, en la temporada 2003/04, l’ ascens a Primera Divisió.

L’ Audiència Provicincial de Castelló va acollir el juí, que es va celebrar, finalment, en maig de 2003. El policia va relatar que es trobava en un local d’ oci en companyia de la seua esposa i que, a causa de les cues per poder entrar als serveis del local, es dirigí a la platja per orinar. Segons el seu relat, Sebas es va mostrar furiós, el va perseguir i el va colpejar al cap, creditant un part de lesions el dia dels fets. Finalment, segons les seues declaracions, va sentir la seua vida en perill i li va disparar tres vegades amb un arma que no era la reglamentària, però de la que sí diposava de llicència. Contràriament, l’ opinió generalitzada de familiars i companys es que Sebas, persona carismàtica i excel. lent company, no era una persona violenta.

El 16 de maig de 2003 un jurat popular va declarar el policia culpable de la mort de Sebas, amb l’eximenta incompleta de legítima defensa i l’ atenuant de confessió. Va ser condemnat a 4 anys de pressó i a abonar una indemnització de 120.000 euros a la familia del futbolista. La sentència, confirmada pel Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana i pel Tribunal Suprem, no va convèncer l’ entorn del futbolista, qui representat pel conegut advocat penalista Jaime Sanz de Bremond, demanava 10 anys de pressó.

Ausiàs, capità del Gandia, expressava el dia del soterrament, davant els mitjans de comunicació, sentir «un pesar molt gran. Quan et passa una cosa així es quan realmente te’n adones del que val la vida humana». Una vida, la de Sebas, que es va esvair amb sols 25 anys, de forma tràgica i incomprensible, una nit d’ estiu, a la vora de la mar Mediterrànea, a mans de qui, suposadament, havia de protegir la seguretat ciutadana.

Xavi Martí. Futbol en la Ribera del Serpis.