TOTÓ. L’ ESCUT AL COR (33).

» Integrant del gran Gandia dels seixanta, un equip abonat a les primeres posicions de la Tercera Divisió, i de la quinta de grans jugadors gandians de la època (Maso, Pallarés, Soldevila…) Totó, un dels millors defenses de la història del club, va jugar nou temporades consecutives amb el primer equip del Gandia i disputà dues promocions d’ ascens a Segona Divisió».

TRAJECTÒRIA
LUÍS BELDA
PORTEÑO
CF GANDIA JUVENIL (1962-1964)
CF GANDIA (1964-73)
UD PORTUARIOS

Pedro García Pascual va nàixer al Grau de Gandia el 29 d’ Agost de 1946. El seu malnom, Totó, va ser heretat del seu germà Valentín , que va jugar diverses temporades a Primera Divisió amb el València CF. Conta la llegenda que l’ orige del malnom es una anècdota familiar protagonitzada pel germà: Valentín pronunciava, de xiquet, Totodrilo en lloc de Cocodrilo. Anomenat també Totó II per a distingir-lo futbolísticament del seu germà, va jugar en categories inferiors amb el Luis Belda (equip de categoria infantil) i amb el Porteño (equip grauer), passant posteriorment al Juvenil del CF Gandia, on destaca per les seues qualitats tècniques, sent convocat, fins i tot, per a jugar amb la selecció valenciana de la categoria en la temporada 1963/64. Les seues bones prestacions amb el juvenil provoquen l’ ascens al primer equip blanc-i-blau en la temporada 1964/65, una temporada històrica que va significar el debut en la presidència de Guillermo Olagüe, i en la banqueta del mític entrenador Pepe Arnau. Totó es consolidarà en esta temporada, malgrat la seua joventut (tenia sols 18 anys), amb el primer equip gandià, aconseguint el sub-campionat de lliga i disputant la promoció d’ ascens a Segona Divisió davant el Sestao Sport, sent titular als dos partits disputats davant l’ equip basc. En les següents temporades Totó es converteix en un jugador insustituible en el Gandia, i en un dels defenses més cotitzats del grup 9 de la Tercera Divisió, arribant a ser inclòs en una selecció dels millors jugadors de la categoria confeccionada per la revista esportiva valenciana 3-D. Reconvertit de Lateral Dret a Defensa Central per la seua tendència al sobrepés, en la temporada 1967/68 disputa una nova promoció d’ ascens a Segona Divisió davant el Mahón, disputant tots els minuts de la famosa eliminatòria davant l’ equip menorquí, que va necessitar de tres partis i una pròrroga interminable. Amb l’ arribada dels setanta el nostre protagonista es converteix en un dels pesos pesants de l’ equip, un dels veterans, i porta el braçalet de capità d’ un Gandia que s’ enfronta als millors equips d’ una potentíssima Tercera Divisió, en la qual juga davant rivals com el Gimnàstic de Tarragona, Girona, Barcelona Atlètic o At.Baleares. Justament, les exigències econòmiques d’ esta nova categoria deixen el Gandia en una delicada situació financera, el que provoca el descens de la temporada 1971/72. Totó juga una última temporada amb el Gandia en Regional Preferent (temporada 1972/73), esgotant els seus últims cartutxos com a futbolista amb la UD Portuarios.