Fútbol en la Ribera del Serpis.

» Futbolista carismàtic, dins i fora del terreny de joc, Fernando Sendra «Cele», va ser un dels migcampistes amb més talent que va vestir la samarreta blanc-i-blava del CF Gandia en la dècada dels setanta i dels vuitanta. Una greu lesió amb l’ Alcoyano va truncar la seua carrera esportiva en el millor moment».

TRAJECTÒRIA
Pego CF (1973/1974)
CF Gandia (1974-1983)
CD Alcoyano (1983/84)
CF Gandia (1984-1986)
CD Dénia
Pego CF

Fernando Sendra Alcina va nàixer a Pego l’ any 1957. Arriba al Gandia, procedent del Pego CF, en la temporada 1974/75 per a entrenar amb el primer equip, que militava en la Regional Preferent, i jugar amb el filial. Debuta en Tercera Divisió (equivalent en la època a la Segona Divisió B) amb el Gandia en la temporada 1975/76, disputant els 90 minuts d’ un Constància 3-Gandia 0 disputat a la ciutat mallorquina d’ Inca.

Retall del Contància-Gandia corresponent a la jornada 25 de la temporada 1975/76. Sendra, que te 18 anys i juga amb el filial, debuta en Tercera Divisió. (Diari Baleares, edició del 9 de Març de 1976).

Migcampista de gran tècnica i vocació clarament ofensiva, va  gaudir de poques oportunitats en les primeres temporades baix les ordres d’ un entrenador defensiu i de la vella escola com Pepe Llopis, però va explotar definitivament en la temporada 1978/79, convertint-se en jugador fixe a les ordres de Roberto Gil amb un gran Gandia que va acumular 24 partits invicte i que va perdre el tren de l’ ascens a Segona B sols després de patir una inoportuna derrota, en la avantpenúltima jornada de lliga, al camp, de nou, del Constància. 

En la dècada dels huitanta Sendra es consolida com un dels millors migcampistes de la Tercera Divisió valenciana amb un Gandia que, llastrat pels problemes econòmiques, s’ ha de conformar amb ser etern aspirant a la promoció d’ ascens. Les seues prestacions, però, no van passar desapercebudes per l’ Alcoyano, que el fitxa en la temporada 1983/84. Sendra debuta en una potent Segona B de sols dos grups i aconsegueix un lloc en l’ equip titular d’ un equip entrenat per l’ asturià Monchu. És, sens dubte, el seu millor moment esportiu, amb un Alcoyano que lluita per l’ ascens a Segona Divisió A.

El 26 de Febrer de 1984 l’ Alcoyano, segón classificat, visita el camp del Xerez, quan al minut 73 de partit una forta entrada d’ un jugador rival provoca la desgràcia: Sendra pateix trencament dels lligaments interns i del menisc i diu adéu a la temporada. La lesió deixarà el pegolí fòra dels terrenys de joc durant 1 any. En la temporada 1984/85, després d’ un breu pas pel Pego buscant recuperar la seua forma, Benito Floro, entrenador del Gandia, el crida per tornar a jugar en la Ribera del Serpis.

Una temporada després (1985/86) Sendra és convertirà, de nou, en un jugador referent d’ un potent Gandia que, lliderat ara pel mister Quique Hernández, busca l’ ansiat ascens a Segona B. Desgraciadament, problemes físics derivats de la seua lesió i certes desavenències amb Quique Hernández, provoquen que jugue molt poc en la segona volta del campionat i que no puga disputar ni un sol minut en la històrica promoció davant el Langreo i el Maspalomas que va certificar l’ ascens somiat a la categoria de bronze. Sendra apurarà els seus últims cartutxs com a futbolista al CD Dénia i al Pego CF, convertint-se posteriorment en un prestigiós entrenador a La Marina Baixa, dirigint equips com el Benissa, Pego o Jávea. L’ any 2022, dins dels actes de commemoració del centenari del Pego CF, Fernando Sendra, Cele (pel nom de son pare, Celestino), va rebre un merescut homenatge del seu poble: el premi al millor jugador de la història de l’ equip roget.

---