Fútbol en la Ribera del Serpis.

«Si hi ha un futbolista que encarne tots els valors necessaris per a ser inclós en esta galeria de mites blanc-i-blaus, eixe no pot ser altre que Paco Lorente. Natural de Gandia, format en la pedrera blanc-i-blava i protagonista d’ una dilatada trajectòria en el primer equip gandià, Lorente era un Defensa Central corpulent, un portent físic que va portar la samarreta del Gandia durant 8 temporades i que va debutar en Segona Divisió A defensant les files del Palamós. La seua presència en esta secció és, també, un homenatge especial a un futbolista que ens va deixar en 2002 de forma tan prematura com inesperada».

TRAJECTÒRIA
Juvenil (1986-1988)
Almoines (1988/1989)
Gandia (1989-1992)
Palamós (1992/1993)
Gandia (1994-1998)
Dénia (1998-2001)

Francisco José Lorente Mocholí va nàixer a Gandia el 27 d’ Octubre de 1969. Format en les categories inferiors del CF Gandia, va formar part de l’ equip que aconseguí l’ ascens a la Lliga Nacional de Juvenils en la temporada 1986/87. Després de debutar en Lliga Nacional, juga en Primera Regional en el seu debut com amateur (temporada 1988/89) en les files de la UD Almoines, equip vinculat al Gandia que substitueix al desaparegut filial blanc-i-blau.  Paradoxalment, l’ èxit esportiu del primer equip del Gandia de finals dels vuitanta, convertit en un equip professional que busca l’ ascens a Segona A i que aposta per jugadors de fòra, tanca les portes i frena la progressió dels millors jugadors d’ aquella generació de canterans que tenia a Paco Lorente, Enguix o Salva Escrivà com els seus elements més destacats, i que no es van poder consolidar amb el primer equip fins la dècada dels noventa, quan el club, en greus dificultats econòmiques, decideix tornar a apostar amb força per la pedrera. Paco Lorente debuta, doncs, amb el primer equip, de la mà del tècnic murciá Jose Víctor Rodríguez, en la temporada 1989/90, disputant els últims minuts d’ un Hércules-Gandia jugat en l’ estadi Rico Pérez el 7 de Gener de 1990.
En les següents temporades Paco Lorente es consolida com a fixe en la defensa del Gandia de Segona Divisió B, fins que en la temporada 1992/93 arriba la seua oportunitat: dona el salt a la Segona A per a defensar la samarreta del Palamós, clàssic de principis dels novanta en la categoria. Paco no gaudeix de molts minuts en la primera volta, però en la segona part del campionat, el tècnic de l’ equip gironí, Juanjo Diaz, confia amb ell i es converteix en titular. La destitució de l’ entrenador, però, a falta de tres jornades, l’ envia de nou a la banqueta. El club gironí comença a patir greus problemes econòmics i Lorente, com altres jugadors de l’ equip, denuncia en AFES per impagaments i no continúa en el club. Al mes d’ Abril de 1994 torna al CF Gandia per a salvar l’ equip del descens a Regional Preferent; estem en la temporada 1993/94 i el controvertit president gandià Alberto Pina tracta de reforçar, a la desesperada, l’ equip, amb la contractació del nostre protagonista, a més d’ altres jugadors experimentats com Chesa i Gómez Mulas. El Gandia, finalment, evita el descens i, amb l’ arribada d’ Ignacio Avilés en substitució de Pina, el club entra en una nova era: el Gandia, amb Paco Lorente com a futbolista destacat, serà campió de Tercera Divisió en la temporada 1994/95 i aconseguirà, per fi, l’ ascens a Segona B una temporada després.
Lorente jugarà dues temporades més en Segona B com a titular indiscutible, però, de forma inesperada, no renovarà amb el Gandia per a la temporada 1998/99. El valler Salva Quiles, ex-futbolista del Granada i del Gandia, entre d’ altres, el crida per a formar part del Dénia, en Tercera Divisió; jugarà tres temporades amb l’ equip dianenc, dos d’ elles a les ordres de Damián Castaño, el seu mentor futbolístic, que el va dirigir amb el juvenil (1986-88) i amb el primer equip gandià, en el periode 1994-1997.
En la matinada del 27 d’ Octubre de 2002, just el dia que complia 33 anys, Paco Lorente es va sentir, sobtadament, indisposat. Traslladat a l’ hospital en ambulància, durant el trajecte el seu cor es va detindre per a sempre. La seua mort va deixar consternada a la Gandia futbolistica; el CF Gandia perdia a un dels més estimats futbolistes, a un dels seus.

ESTADÍSTIQUES CF GANDIA

TEMPORADA	CATEGORIA	PARTITS	GOLS
1989/90	SEGONA B	11	0
1990/91	SEGONA B	24	2
	COPA	4	0
1991/92	SEGONA B	32	1
	COPA	6	0
1993/94	TERCERA	–	–
1994/95	TERCERA	–	–
	PROMOCIÓ	2	0
1995/96	TERCERA	–	–
	PROMOCIÓ	6	0
1996/97	SEGONA B	30	0
	COPA	2	1
1997/98	SEGONA B	34	0

---