Fútbol en la Ribera del Serpis.

» Màxim referent del millor equip juvenil del Gandia de la història, Palonés era un ràpid i habilidós extrem que es va consolidar amb el primer equip blanquiblau amb tan sols 17 anys, sent convocat per la selecció espanyola juvenil i debutant, a la dècada dels vuitanta, en Primera Divisió amb el València CF «.

TRAJECTÒRIA
CF Gandia Juvenil (1976-78)
CF Gandia (1977-1979)
CD Mestalla (1979-1983)
València CF (1983-1985)
CD Olímpic (1985-1987)
CF Gandia (1987/88)
Benidorm CD (1988/89)
UD Oliva (1989-1992).

Vicente Enrique PALONÉS Bonilla (també conegut com Tatín) va nàixer a Gandia el 15 de Juliol de 1961. Format en les categories inferiors del CF Gandia, aconsegueix en la temporada 1976/77 el primer ascens de la història del juvenil després de superar en la lligueta d’ ascens el Cornellà i el Boscos de Saragossa. En la campanya 1977/78 debuta amb el juvenil en la màxima categoria nacional (jugant davant equips com el FC Barcelona, Real Zaragoza o València CF) i també amb el primer equip del Gandia, que milita en una potent Tercera Divisió inter-regional. La temporada 1978/79 es consagra, amb sols 17 anys, al primer equip d’ un gran Gandia que està a punt d’ aconseguir l’ ascens a Segona B. La seua joventut i les seues excel.lents prestacions provoquen l’ interés de diversos equips de superior categoria i, fins i tot, sona per a la selecció nacional juvenil. Palonés, en efecte,  serà convocat en 3 ocasions pel seleccionador Jesús Pereda i fitxa, a més, en Juny de 1979, pel València CF, rebent el Gandia la important quantitat de 3 milions de pessetes en concepte de traspàs, a més de la disputa de diversos partits amistosos al Guillermo Olagüe davant el primer equip ché. Després de ser cedit durant diverses temporades al CD Mestalla, en la temporada 1983/84 puja al primer equip valencianista, debutant en partit oficial davant l’ Alcoyano en Copa del Rey. En la temporada següent (1984/85) debuta en la Primera Divisió en la jornada 2 (en companyia d’ un altre gandià, Juárez), en la famosa jornada de vaga de futbolistes professionals; el  València CF guanya per 5-1 a l’ Espanyol i Palonés obri el marcador. En eixa temporada 1984/85 disputarà un total de 3 partits de lliga de Primera Divisió, 5 de Copa del Rey i 1 partit de Copa de la Lliga. Finalitzada la seua etapa al València fitxa, en la campanya 1985/86, per l’ Olímpic de Xàtiva, un club amb un ambiciós projecte impulsat pel seu president Alfonso Rus. En la seua segona temporada a Xàtiva (1986/87), i amb Quique Hernández com entrenador, es proclamarà campió de Tercera Divisió i aconseguirà l’ ascens directe a Segona B. En la temporada 1987/88 torna a casa i viu una breu segona etapa amb el CF Gandia. Els blanquiblaus, presidits per Ignacio Avilés,  disputen la seua segona temporada a Segona B i lluiten per l’ ascens de categoria. Palonés juga 34 partits entre Lliga i Copa i es el segón màxim golejador de l’ equip amb 11 gols, sols per davall de Cazaurang. El Gandia, però, malgrat protagonitzar un gran començament de lliga, finalitza en una discreta setena posició. Quique Hernández marxa al Benidorm i reclama la presència de Palonés. D’ aquesta manera el nostre protagonista fitxa pels benidormins en la temporada 1988/89, aconseguint un nou titol de Tercera i un nou ascens a Segona B. En la campanya 1989/90 Palonés prioritza la seua activitat laboral a una entitat bancària i decideix tornar a La Safor per jugar a un equip més modest: la UD Oliva.  Els olivers aconseguiran, amb Palonés com un dels jugadors clau, un històric ascens a Segona B en la campanya 1990/91. En companyia d’ altres ex-jugadors del Gandia com Sanmartín o Domingo Pomar, Palonés torna a jugar en Segona B en una temporada (1991/92) inoblidable per a l’ equip blavet. Finalitzada eixa campanya Vicent Palonés penja les botes disputant el seu últim partit amb la UD Oliva, davant el Gandia, a l’ estadi Guillermo Olagüe, on es va formar com a futbolista i on es va convertir en la gran promesa del futbol gandià i en un dels jugadors blanquiblaus més rellevants dels anys setanta.

Retalls del Diari Marca de Novembre i Desembre de 1978. Al primer retall el senyor Micó, Secretari General del Gandia, destaca el treball realitzat en la pedrera i reclama la presència de Palonés en la selecció d’ Espanya juvenil. Finalment, va ser convocat (segón retall) per a un stage a Madrid els dies 19 i 20 desembre de 1978. La Selecció, entrenada per Jesús Pereda, preparava la classificació per al Campionat d’ Europa juvenil davant França i Palonés va ser convocat dues vegades més, a principis de 1979, compartint vestidor amb futurs internacionals com Zubizarreta, Ochotorena, Tendillo o l’ actual seleccionador Luis de la Fuente.