CF GANDIA (1977-1987). UN JUVENIL D’ OR.

Si hi ha una època especialment gloriosa per a la pedrera del CF Gandia, eixa es, sens dubte, el periode comprés entre les temporades 1977/78 i 1987/88. Uns anys que van nodrir el primer equip blanc-i-blau d’ excel.lents futbolistes; molts d’ ells es van convertir en jugadors professionals i, inclús, alguns van arribar a jugar a la Primera Divisió.
El fet trascendental que va marcar l’ inici de la època daurada va ser la fusió, l’ any 1975, de les pedreres del Club Deportivo Escuelas Pías i el Club de Fútbol Gandia. L’ equip escolapi, que apostava amb força pel futbol formatiu, estava presidit per Ignacio Avilés, futur i històric president blanc-i-blau. Avilés es va integrar en la directiva del CF Gandia, baix el mandat de Vicent Ribes, i els èxits esportius, fruit de la fusió, no es farien esperar.

Planter de l’ històric CF Gandia juvenil, campió regional i ascens a Lliga Nacional 1976/77. Dempeus, d’ esquerra a dreta: Sr. Peiró (delegat), Ico, Marcos, Montaner, Peiró, Escrivà, Cabrera, Herminio, Bertó i Pere Ciscar (entrenador). Ajupits, d’ esquerra a dreta : Caqui, Palonés, Micó, Penadés, Cándido i Gonzalo.

NAIX LA LLIGA NACIONAL JUVENIL
En la temporada 1976/1977 la Real Federació Espanyola de Futbol acorda la creació de la primera Lliga Nacional amb el propòsit de potenciar el futbol juvenil. La nova competició, la segona d’ àmbit nacional després de la Copa del Generalísimo, que es disputava des de 1951, constarà de 8 grups de 12 equips cadascú. Els equips de la Federació Valenciana queden enquadrats al grup 4, en companyia d’ equips catalans i aragonesos. València, Mestalla, Benimar (València), Castelló, Hércules, Levante, Torrent i Vall d’ uxó, son els primers equips valencians en disputar la nova competició.

Banderí commemoratiu de la campanya «La Cantera en Marcha», en la qual el CF Gandia buscaba potenciar la seua pedrera.

1976/77. PRIMER ASCENS
El CF Gandia juvenil, dirigit per l’ entrenador de Bellreguard Pere Ciscar i amb els jugadors més destacats de les pedreres de l’ Escuelas Pias i el CF Gandia, es proclamarà campió Regional Juvenil, aconseguint una plaça per disputar la lligueta d’ ascens a la Lliga Nacional. Els seus rivals seran la UD Cornellà, representant de Catalunya, i el CD Boscos Salesianos, de Saragossa, representant d’ Aragó. En joc hi havia sols una plaça d’ ascens.
Els gandians comencen amb una dura derrota a Saragossa davant el Boscos (3-0), però reaccionaran derrotant al Guillermo Olagüe el Cornellá, primer, per 3-0 i, posteriorment, el Boscos, amb un contundent 5-0 que serveix per guanyar, a més, el goal-average amb l’ equip saragossà, un fet que serà decisiu en la classificació final. L’ últim partit a Cornellà serà el decisiu: els blanc-i-blaus necessiten la victòria i s’ imposen, finalment, per 0-2, proclamant-se campions de grup i aconseguint una plaça per jugar a la Lliga Nacional. Per a la història queden els noms de Bertó, Palonés, Montaner, Cabrera, Marco, Micó o Cremades, alguns dels futbolistes que aconseguiren el primer ascens.

CF Gandia Juvenil 1977/78. D’ esquerra a dreta: Bertó, Hernández, Montaner, Cabrera, Herminio i Mengual; Salva Gregori, Román, Franco Borràs, Palonés i Segarra.

1977/1978. EL DEBUT
Amb el descens en la temporada anterior del Torrent, Benimar i Vall d’ Uixó, el grup 4 de la categoria de la Lliga Nacional estarà integrat per 5 equips valencians: València, Levante, Mestalla, Castelló i Gandia (l’ Hércules canvià de grup), més dos equips de Saragossa (el Real Zaragoza i el Calasanz), dos mallorquins (el Juventud Sallista i el Poblense) i tres catalans (FC Barcelona, Damm i Amposta). El Gandia debuta en la competició el 18 de Setembre de 1977 derrotant el Levante, al Guillermo Olagüe, per 2-1. Els gandians mostraran un bon nivell des d’el començament de la competició, mantenint certa distància respecte de les quatre últimes posicions, que provoquen el descens de categoria. Fins i tot, en la segona volta, l’ equip aconseguirà mantindre una magnifica ratxa de 6 jornades consecutives invicte, aconseguint resultats molt celebrats, com una victòria en la jornada 15 per 2-3 al camp del Zaragoza, seguida d’ un nou triomf a casa davant el mismíssim Barcelona (1-0). Estos resultats asseguren la permanència de forma solvent i inclús permeten lluitar per la segona posició de la taula (el Barcelona es primer i domina el campionat amb autoritat). Una segona posició que donava la classificació per a disputar la Copa del Rey. A falta de dues jornades per a la fi, el Barcelona es lider amb 30 punts, seguit del València amb 26, Zaragoza 25 i Gandia i Damm amb 24. El partit de la penúltima jornada a Barcelona entre la Damm i el Gandia, serà, doncs, decisiu. Malauradament, l’ equip gandià perd 2-0 davant l’ equip servesser, deixant els de Pere Ciscar sense opcions matemàtiques d’ aconseguir una classificació que haguera estat increïble, però que, en tot cas, no pot enterbolir l’ èxit de la permanència.

CF Gandia Juvenil 1977-78. D’ esquerra a dreta: Pere Ciscar (entrenador), Román, Cabrera, Juanito, Montaner, Bertó i Mengual; Palonés, Gregori, Franco, Miguel i Avilés. Com es pot apreciar al fons de la imatge la tribuna del Guillermo Olagüe presentaba un plé de gom a gom. Els partits del Juvenil despertaven entre la afició, inclús, més expectació que alguns del primer equip, que militava en una potent Tercera Divisió de sols 6 grups.

PALONÉS EL REFERENT.
Palonés, sens dubte, era el jugador referent en l’ equip juvenil que va aconseguir el primer ascens i que, en la següent temporada, va debutar en la Lliga nacional. Es tractava d’ un ràpid i habilidós extrem que debuta prompte amb el primer equip del Gandia i que crida la atenció de diversos equips de superior categoria. Inclús, Palonés (conegut amb l’ apel.latiu de Tatín) forma part, en diverses convocatòries, de la selecció espanyola juvenil, entrenada per Chus Pereda, a finals de 1978 i principis de 1979. Palonés, com era d’ esperar, no tardaria molt en abandonar la disciplina del CF Gandia.

Article publicat al Diari Marca (3-11-1978). En la entrevista al directiu encarregat de la pedrera, el sr. Micó, es pondera l’ important treball realitzat amb la pedrera i es reclama la internacionalitat per a Palonés. El jugador gandià, finalment, serà convocat amb la Selecció espanyola Juvenil.

SEGONA TEMPORADA I DESCENS.
La temporada 1978/79 està marcada per un fluix començament (1 punt als 4 primers partits) que sitúen l’ equip en la zona baixa de la classificació. La primera volta del campionat, però, serà recordada per la gran victòria aconseguida el 15 d’ Octubre de 1978 (jornada 7), davant el gran favorit del campionat, el FC Barcelona (3-0). L’ equip blanc-i-blau, entrenat per Miguel Moya, en substitució de Pere Ciscar, ja no compta amb jugadors importants com Palonés (que puja al primer equip) o Avilés, MarcoMontaner o Bertó, que superen la edat juvenil. La realitat es que, malgrat la històrica victòria davant l’ equip culé, el Gandia, en la seua segona temporada en la categoria, té moltes dificultats per poder sortir de la zona baixa de la classificació. La falta de victòries fòra de casa, en efecte, serà un hàndicap decisiu per a un equip que, tot i això,  confia remuntar en la recta final de la lliga. Així, en les quatre darreres jornades el Gandia jugarà tres partits al Guillermo Olagüe però, malauradament, una inesperada derrota davant el cuer Vic, per 1-2, en la avantpenúltima jornada, deixa l’ equip a la vora del descens, perdent la categoria matemàticamente en la següent jornada després d’ un insuficient  empat a 4 gols al camp del Manresa. 

Crònica d’ un partit per al record. El dia 15 d’ Octubre de 1978 el Gandia Juvenil aconseguia una victoria històrica per 3-0 davant el potentíssim FC Barcelona, campió de Lliga. (retall «El Mundo Deportivo»).

ELS VUITANTA.
Amb l’ arribada dels anys vuitanta s’ amplia progressivament el nombre de grups de la  Tercera Divisió, que passa a convertir-se en una categoria autonòmica que obliga els clubs, a més, a tindre un mínim de fitxes de jugadors sub-20. Pepe Avaria es el president del Gandia i aposta decididament per la pedrera, en part per la delicada situació econòmica del club i en part perquè la Tercera Divisió es ara una categoría menys exigent i més propícia per donar oportunitats als més joves. Així, jugadors del juvenil com Franco, Juárez, César Melo, Joaquín, Montaner o Avilés es convertiran en jugadors habituals al primer equip de principis de la dècada. Alguns, fins i tot, aprofitaran el salt al primer equip com a pas previ al seu fitxatge per altres clubs de superior categoria. Es el cas de Juanjo Juárez i César Melo, traspassats al Mestalla en la temporada 1981/82 o Franco Borràs que marxa al Burgos, en la mateixa temporada. Palonés, la gran promesa de la pedrera dels anys setanta, fitxarà, per la seua banda, pel València CF en la temporada 1979/80, sent cedit al seu filial, el Mestalla.

Palonés, a la esquerra i Juárez, a la dreta, companys del Juvenil gandià dels setanta, van coincidir amb el Mestalla de principis dels vuitanta. Tots dos debutarien en Primera Divisió amb el València CF.

Pel que fa al Juvenil, als primers anys de la dècada l’ equip es convertirà en un clàssic en les lliguetes d’ ascens a la Lliga Nacional, però sense poder aconseguir regresar a la màxima categoria. Tanmateix, l’ equip continuarà aportant més jugadors al primer equip. Especial rellevància té el juvenil de la temporada 1982/83, que es quedarà a la vora de l’ ascens i que aportarà nombrosos jugadors al primer equip de la temporada 1983/84. És el cas de Pablo, Vicent Peiró i Lloret, tres jugadors pretesos pel FC Barcelona que finalmente romandran a Gandia davant les elevades pretensions econòmiques del president gandià Avaria per al seu traspàs. Altre jugador destacat es Carlos Santandreu, qui debuta amb el primer equip en la temporada 1983/84, amb 16 anys, i que estarà a punt de fitxar pel Real Madrid o el València. Un altre juvenil, Manuel Guijarro, es converteix en la gran revelació del Gandia de la temporada 1985/86. El defensa central serà, fins i tot, convocat per la selecció nacional juvenil de Chus Pereda per disputar un torneig a França, al mes de Març de 1986. Tots dos, Guijarro i Carlos, a més de Franco, serán els tres ex-jugadors juvenils que formaran part de l’ equip titular que goleja el Maspalomas (5-0), en el partit que ens dona el passaport històric a la Segona B, el 15 Juny de 1986.

Gandia Juvenil 1982/83, un dels millors dels vuitanta, que es va quedar a la vora de l’ ascens. D’ esquerra a dreta: Luis (Delegat), Olaso, Vizcaíno, Antonio Francisco, Avaria (President), Carlos, Albuixech, Pablo i Pascual Sendra (Entrenador); Lloret, Emilio, Solivares, Rufete i Salvador.

DAMIÁN CASTAÑO I NOU ASCENS.
Entrenador del Escuelas pias des de molt jove, Damián Castaño es converteix en un referent de la pedrera blanc-i-blava dels anys vuitanta. La culminació de la seua trajectòria com entrenador dels més joves arriba en la temporada 1986/87 aconseguint, deu anys després, el retorn del Gandia a la Lliga Nacional. Els blanc-i-blaus es proclamen campions del seu grup en la lliga regular i també guanyen la lligueta d’ ascens davant el Valènvia B, Burjassot i Betis Florida (Alacant), arredonint una gran temporada amb l’ ascens de categoria.
El Gandia regresava a una Lliga nacional menys potent, amb més equips i amb una categoria per damunt, la Lliga Sub-19, creada en la temporada 1986/87 i que reunia els 16 millors equips juvenils del futbol espanyol, però era una categoria igualment potent que ens permitia enfrontar-nos a equips com el Castilla, Rayo Vallecano, Hércules o València.
La nova singladura del Gandia pel futbol espanyol ens deixaria dos noms especialment rellevants: Salva Enguix i Paco Lorente, que jugaran durant diverses temporades al primer equip dels anys 90.

Gandia Juvenil 1987/88. D’ esquerra a dreta, dalt:  Guillermo, Andrés, Chuchi, Santi, Manolo, Curro, Soldevila. Enmig: Devesa I, Miguel Angel, Elietes (Utiller), Damián Castaño (Entrenador), Salvador (Delegat), Mario, Paco Lorente,Castell. Baix: Soler, Palomo, Jose, Salva, Rafa Nogueroles, Diego Miñana, David i Devesa II.

El juvenil, en el seu retorn a la Lliga nacional de la temporada 1987/88, amb Damián Castaño encara a la banqueta, aconseguia amb solvència la permanència. Però una temporada després, 1988/89, l’ equip, entrenat ara pel mite blanc-i-blau Sorribes, acabaria descendint en la darrera jornada de lliga; els gandians finalitzaven empatats a punts davant el Colegio Amorós, però el goal average suposarà el descens blanc-i-blau i la salvació dels madrilenys.
El descens de categoria marcava el final d’una època brillant, prolífica en l’ ascens de jugadors al primer equip, però que es trobava amb una nova realitat. El Gandia de finals dels 80 era, en efecte, un equip professional que militava a la Segona B i que lluitava per les primeres posicions, amb planters integrats, majoritàriament, per jugadors foranis, experimentats en Segona B i categories superiors. La pedrera queda descuidada (fins i tot el filial deixa de competir en categoría regional en la temporada 1985/86) davant les elevades exigències esportives del primer equip i les oportunitats per als jugadors més joves es redueixen considerablement, provocant que jugadors com Rufete, Enguix o Paco Lorente no puguen gaudir de protagonisme amb el primer equip fins la dècada dels 90, quan el club, immers en una critica situació econòmica i descendit a Tercera Divisió, ha de recòrrer, novament, a apostar pels més joves.

JUVENILS D’ OR.
Repassem a continuació els juvenils dor, els jugadors més importants del periode 1977/78-1987/88. Futbolistes que destacaren pel seu pas pel primer equip i, en molts casos, per la seua trajectòria professional. Noms que van formar part d’ un equip juvenil que va deixar per a la història un llegat que es impossible no reinvidicar en Futbol en la Ribera del Serpis.

PALONÉS. Vicent Palonés Bonilla. Extrem ràpid, habilidós amb el baló i amb bona visió de joc, va formar part de l’ equip juvenil del primer ascens i també del debut en Lliga Nacional. Debuta amb el primer equip en la temporada 1977/78 i és un dels jugadors clau en l’ excel.lent Gandia que està a punt d’ aconseguir l’ ascens a Segona B en la temporada 1978/79. Eixa mateixa temporada es convocat per la Seleccio d’ Espanya juvenil. Fitxa pel València en la temporada 1979/80 i es cedit al Mestalla, pujant al primer equip valencianista en la temporada 1983/84. En la campanya 1987/88 torna al Gandia en Segona B. Jugà també a l’ Olímpic de Xàtiva, Benidorm i Oliva.

MONTANER. Jose Luis Montaner Blanes. Altre dels jugadors destacats que formen part de l’ ascens i del debut en Lliga Nacional. Migcampista, debuta amb el primer equip del Gandia en la temporada 1976/77 i puja al primer planter en la temporada 1978/79, defensant la samarreta blanc-i-blava fins la temporada 1984/85. Posteriorment marxarà a la UD Oliva.

MARCO. Juan Marco (o Marcos). Defensa Central que aconseguí l’ ascens a Lliga Nacional. Debuta amb el primer equip en la temporada 1977/78, en una eliminatòria de Copa del Rey davant el Guadalajara. Jugà amb el Gandia fins la temporada 1980/81. Posteriorment jugarà molts anys amb el Pego, i també, en la recta final de la seua trajectòria, amb el Beniopa.

Luis BERTÓ, porter del CF Gandia, posa amb Palonés, dos dels jugadors  més destacats del gran Juvenil de finals dels 70 que va debutar en la Lliga Nacional. Bertó torna a Gandia per a debutar amb el primer equip en la temporada 1984/85.

AVILÉS. Pedro Ignacio Avilés Ortiz. Integrant de la pedrera de l’ Escuelas Pías, va jugar una temporada amb el València juvenil, passant posteriorment al Gandia juvenil de Lliga Nacional de la campanya 1977/78. Debuta amb el primer equip en la temporada 1978/79. Un dels millors laterals esquerres de la història del Gandia, va jugar amb l’ equip blanc-i-blau fins la temporada 1987/88.

JUAN MIGUEL. Juan Miguel García Faus. Natural d’ Almoines. Davanter del Juvenil del periode 1977-79. Puja al primer equip en la temporada 1978/79 i gaudeix de molts minuts en el final d’ una temporada en la qual el Gandia va estar a punt d’ aconseguir l’ ascens a Segona B. Jugà amb el Gandia en Tercera Divisió fins la temporada 1981/82, i posteriorment milità al Pego i Oliva.

FRANCO. Franco Borràs Pellicer. Davanter natural de Bellreguard, jugà amb el juvenil nacional de les temporades 1977/78 i 1978/79. En la temporada 1979/80 s’ incorpora al primer equip del Gandia. En la campanya 1981/82 fitxa pel Burgos (Segona A) i una temporada després per l’ Alcoyano (Segona B). Torna a Gandia en la temporada 1983/84, disputant 7 temporades consecutives amb els blanc-i-blaus. Va ser l’ heroi de l’ històric partit davant el Maspalomas, on va aconseguir un hat-trick. En la temporada 1990/91 ascen a Primera Divisió amb l’ Albacete, a les ordres de Benito Floro. Jugà posteriorment a l’ Oliva, Tomelloso i Jávea.

JOAQUIN. Natural de Pedreguer, Joaquín (o Ximo) juga amb el juvenil en la temporada 1978/79. Davanter, debuta amb el primer equip eixa mateixa temporada, incorporant-se al primer planter en la temporada 1979/80. Jugarà amb el Gandia, en Tercera Divisó, fins la campanya 1981/82. Jugarà després, durant diverses temporades, al Pego.

Pablo Piera. Un dels jugadors més destacats de l’ excelent juvenil de la temporada 1982/83.

JUAREZ. Juan José Juárez Valera. Jugà les dues temporades amb el juvenil de la Lliga nacional (1977-1979). Debuta amb el primer equip en la temporada 1980/81. Real Madrid i València s’ interessen per ell i fitxa finalment per l’ equip ché. Després de tres temporades i mitja amb el Mestalla, debuta amb el primer equip valencianista en la temporada 1984/85, amb el que jugà tres temporades. En la campanya 1988/89 fitxa pel Recreativo de Huelva. Pujà a Primera Divisió amb l’ Albacete en la campanya 1990//91, on va coincidir amb Franco. Després d’ una temporada en Primera Divisió amb l’ Albacete, jugà amb el Murcia i el Villareal. En la temporada 1994/95 regresa al Gandia, penjant les botes en la temporada 1996/97, amb l’ equip blanc-i-blau jugant a la Segona B.

CÉSAR MELO. César Melo Sánchez. Corpulent davanter. Després del Juvenil de Lliga nacional arriba al primer equip en la temporada 1980/81. La campanya següent es traspassat al Mestalla en companyia de Juárez, iniciant una llarga trajectòria amb equips com l’ Alcoyano, Benidorm, Compostela, Salamanca i Alzira. Torna al Gandia deu anys després (1990/91) i marxa posteriorment al Yeclano, Polideportivo Ejido i Novelda. Jugarà una última temporada amb el Gandia en la campanya de l’ ascens a Segona B (1995/96).

BERTÓ. Luis Bertó Alborch. Porter de l’ ascens i debutant en lliga nacional del Juvenil (1976/77 i 1977/78). Juga amb el filial del Gandia en la temporada 1978/79. Posteriorment jugà amb l’ Alcúdia, Enguera, Puçol i Torrent, i torna per a jugar amb el primer equip del CF Gandia en la temporada 1984/85, a les ordres de Benito Floro. També va jugar al Nules i San Fernando de Henares

LLORET. Vicent Lloret Serralta. Lateral Dret i Central. Després de brillar amb el juvenil de la temporada 1982/83, debuta amb el primer equip en la temporada 1983/84, de la mà de Roberto Gil. Jugarà sols una temporada amb el Gandia i posteriorment serà un jugador important de la UD Oliva, aconseguint l’ ascens històric de l’ equip blavet a Segona B de la temporada 1990/91 i debutant a la categoría de bronze amb els olivers en la temporada 1991/92.

PABLO. Pablo (Pau) Piera Insa. Integrant de la quinta juvenil de xeresers de la temporada 1982/83, en companyia de Rufete, Lloret, Salvador i Emilio. Pablo era un extrem esquerre que pujà al primer equip en la temporada 1983/84, gaudint de molts minuts i disputant la famosa eliminatòria de Copa del Rey davant el València CF. Jugà posteriorment amb el Pego abans de deixar el futbol prematurament.

CARLOS. Carlos Santandreu García. Juvenil de la temporada 1982/83. Debuta amb el primer equip en la temporada 1983/84. Real Madrid i València segueixen les seus pases, però finalment continuarà 5 temporades amb el Gandia. En la temporada 1988/89 fitxa pel Benidorm. Posteriorment jugarà amb l’ Olímpic, Hospitalet i Lleida (en Segona A). Regresa al Gandia en la temporada 1992/93. Després de passar pel Jávea viu una tercera etapa amb el Gandia, aconseguint l’ ascens a Segona B de la temporada 1995/96 i retirant-se dues temporades després (1997/98).

Fotografia icònica de la pedrera dels vuitanta. A l’ esquerra Carlos Santandreu, A la dreta Manuel Guijarro. Dos destacats jugadors del primer equip i protagonistes d’ una llarga trajectòria professional. Tots dos flanquegen Damián Castaño, clàssic entrenador de la pedrera dels vuitanta que posteriorment va entrenar el primer equip en el brillant periode 1994-1997.

RUFETE. Luis Miguel Rufete Pellicer. Juvenil de la temporada 1982/83. Després de pujar al primer planter del Gandia en la temporada 1987/88, fitxa, en la següent temporada, pel Lorca, en Segona Divisió B. Jugà posteriorment amb l’ Oliva, Tavernes i Sueca. En la temporada 1994/95 torna al Gandia, aconseguint gaudir del protagonisme que no va tindre a la dècada dels vuitanta, amb un titol de campió de Tercera Divisió (1994/95) i un ascens a Segona B en la temporada 1995/96.

GUIJARRO. Manuel Guijarro Ricoy. Procedent del Juvenil, debuta amb 16 anys amb el primer equip en la temporada 1985/86, convertint-se en fixe, al costat de Pomar, en l’ eix de la defensa. Va disputar el Torneig Juvenil de Cannes, al mes de Març de 1986, amb la Selecció d’ Espanya Juvenil. Fitxa pel Levante en la temporada 1987/88, jugant amb els granotes fins la temporada 1990/91, tot i que va ser cedit al Gandia en la segona volta de la temporada 1988/89. Als anys 90 comença una dilatada trajectòria professional amb el Villareal, Albacete, Manlleu, Lorca…tornant a Gandia en la temporada 1999/2000 i aconseguint el titol de campió de Segona B.

SALVA ESCRIVÀ. Salvador Escrivà Adrover. Talentós migcampista, va aconseguir l’ ascens a Lliga Nacional de la temporada 1986/87, debutant en la categoria en la següent campanya. Jugà amb el primer equip en les temporades 1990/91 i 1991/92, encara que no va tindre moltes oportunitats. En la segona volta de la temporada 1991/92 fitxa pel Tavernes i posteriorment jugà en Tercera Divisió amb el Calp i el Jávea. Torna al Gandia en la temporada 1993/94 però causa baixa al més d’ Octubre amb l’ arribada de Pina.

ENGUIX. Salvador Enguix Monzó, de la Font d’ en Carròs. Forma part del planter de l’ ascens 1986/87 i debuta en Nacional en la temporada 1987/88. En eixa temporada debuta en Segona B amb el primer equip, disputant un partit de lliga davant el Villareal. Després d’ una temporada amb el filial, Almoines, puja al primer planter en la temporada 1989/90. En la temporada 1990/91 jugà amb el Melilla i en la 1991/92 torna al Gandia. Juga una tercera etapa al Gandia (1994-1997), sent un jugador important en el retorn a Segona B. Va jugar també amb l’ Oliva, Canals, Andorra i Dénia.

PACO LORENTE. Francisco Lorente Mocholí. Defensa Central. Puja a Lliga nacional i debuta en la categoria amb el juvenil (temporades 1986/87 i 1987/88). Posteriorment jugarà amb el filial Almoines, debutant en Segona B amb el Gandia en la temporada 1989/90, a les ordres de l’ entrenador murcià José Víctor. En la temporada 1992/93 fitxa pel Palamós, de Segona Divisió A. Torna al Gandia en el final de la temporada 1993/94, jugant fins la temporada 1997/98 i aconseguint l’ ascens a Segona B de la temporada 1995/96. Marxa posteriorment al Dénia. Va faltar sobtadament l’ any 2002 quan només tenia 32 anys.


ANEX.
RESULTATS I CLASSIFICACIONS.

FASE D’ ASCENS A LLIGA NACIONAL 1976-1977

RESULTATS

JDATAPARTITRS
129-5-1977CORNELLÀ-BOSCOS1-3
205-6-1977BOSCOS-GANDIA3-0
309-6-1977GANDIA-CORNELLÀ3-0
412-6-1977BOSCOS-CORNELLÀ3-1
519-6-1977GANDIA-BOSCOS5-0
626-6-1977CORNELLÀ-GANDIA0-2

CLASSIFICACIÓ

PTJGEPGFGC
1.GANDIA64301103
2.BOSCOS6430197
3.CORNELLÀ04004211

ASCEN EL CF GANDIA


TEMPORADA 1977-1978. DEBUT EN LA CATEGORIA.
LLIGA NACIONAL GRUP 4.


RESULTATS

JDATAPARTITRS
118-09-77Gandia-Levante2-1
225-09-77Mestalla-Gandia1-0
302-10-77Castelló-Gandia2-4
409-10-77Gandia-Zaragoza3-1
516-10-77Barcelona-Gandia4-0
623-10-77Gandia-Juventud3-0
730-10-77Valencia-Gandia2-0
806-11-77Gandia-Amposta0-0
927-11-77Calasanz-Gandia2-1
1004-12-77Gandia-Damm1-3
1111-12-77Poblense-Gandia0-1
1218-12-77Levante-Gandia0-0
1308-01-78Gandia-Mestalla4-1
1415-01-78Gandia-Castelló1-2
1522-01-78Zaragoza-Gandia2-3
1629-01-78Gandia-Barcelona1-0
1705-02-78Juventud-Gandia0-1
1812-02-78Gandia-Valencia1-1
1919-02-78Amposta-Gandia2-2
2026-02-78Gandia-Calasanz3-1
2112-03-78Damm-Gandia2-0
2219-03-78Gandia-Poblense1-0

CLASSIFICACIÓ

PTJGEPGFGC
1BARCELONA342216245012
2VALENCIA292211743524
3Zaragoza282211653319
4Damm262210663934
5Gandia262211473227
6Calasanz242210483429
7Juventud21228592930
8Castellón21227782833
9LEVANTE20227692536
10POBLENSE142254132234
11AMPOSTA132245132244
12MESTALLA82232173057

Campió: Barcelona. Classificats Copa del Rey: Barcelona i València. Descens: Levante, Poblense, Amposta i Mestalla.


TEMPORADA 1978-1979.
LLIGA NACIONAL GRUP 4

RESULTATS

JDATAPARTITRS
103-09-78Gandia-Calasanz0-0
210-09-78Juventud-Gandia3-1
317-09-78Gandia-Castelló2-4
424-09-78Benimar-Gandia3-2
501-10-78Gandia-València1-0
608-10-78Aragón-Gandia1-0
715-10-78Gandia-Barcelona3-0
822-10-78La Salle-Gandia2-1
929-10-78Vic-Gandia0-0
1005-11-78Gandia-Manresa0-0
1126-11-78Zaragoza-Gandia6-0
1203-12-78Calasanz-Gandia4-1
1310-12-78Gandia-Juventud4-0
1417-12-78Castelló-Gandia2-1
1531-12-78Gandia-Benimar1-0
1614-01-79València-Gandia3-3
1721-01-79Gandia-Aragón0-1
1828-01-79Barcelona-Gandia4-0
1904-02-79Gandia-La Salle2-0
2011-02-79Gandia-Vic1-2
2125-02-79Manresa-Gandia4-4
2204-03-79Gandia-Zaragoza2-1

CLASSIFICACIÓ

PTJGEPGFGC
1BARCELONA362215617024
2CASTELLÓ332214534728
3Calasanz282291033618
4Zaragoza262211474930
5Aragón22228683331
6La Salle20227692538
7Manresa192241172734
8Juventud19226793149
9BENIMAR172265113756
10GANDIA172265112940
11VALÈNCIA142238112441
12VIC132245132443

Campió: Barcelona. Classificats Copa del Rey: Barcelona i Castelló. Descens: Benimar, Gandia, València i Vic.


ASCENS A LLIGA NACIONAL
TEMPORADA 1986/19987

PLANTER
Porters: Esteban Faus i Santi. Defenses: Enguix, Oscar Bertó, Paco Lorente, Sancho, Mario Melo, Palomo, Almiñana. Migcampistes: Juanvi, Iñaki, Miguel Angel Monzó, Bertomeu, Federico, David Boscà, José Gómez. Davanters: Lorenzo, Paco Martí, Castillo, Rafa Nogueroles, Salva Escrivà, Delegat: Salvador Gea. Entrenador: Damián Castaño.


FASE D’ ASCENS. CLASSIFICACIÓ.

PT
1GANDIA7
2VALÈNCIA B7
3BETIS FLORIDA5
4BURJASSOT5

Ascens: Gandia, Betis Florida i Burjassot. El València B no pot pujar per la presència de l’ equip A en la categoria superior.


TEMPORADA 1987/1988
LLIGA NACIONAL GRUP 5

RESULTATS

JDATAPARTITRS
113/09/87Gandia-Concepción1-0
220/09/87Alcorcón-Gandia2-1
327/09/87Gandia-Rayo Vallecano1-3
404/10/87Valencia-Gandia5-0
511/10/87Gandia-Amorós1-1
618/10/87Don Bosco-Gandia0-2
725/10/87Gandia-Aluche2-0
801/11/87Burjassot-Gandia0-3
908/11/87Gandia-Castilla2-3
1015/11/87Carabanchel-Gandia5-1
1122/11/87Talavera-Gandia5-1
1229/11/87Gandia-Levante0-1
1306/12/87Albacete-Gandia0-1
1413/12/87Gandia-Castellón0-1
1520/12/87Hércules-Gandia4-2
1610/01/88Concepcion-Gandia1-4
1717/01/88Gandia-Alcorcón0-1
1824/01/88Rayo Vallecano-Gandia3-1
1931/01/88Gandia-Valencia2-1
2007/02/88Amorós-Gandia1-3
2121/02/88Gandia-Don Bosco2-1
2228/02/88Aluche-Gandia2-2
2306/03/88Gandia-Burjassot5-0
2413/03/88Castilla-Gandia4-0
2520/03/88Gandia-Carabanchel0-0
2627/03/88Gandia-Talavera3-1
2710/04/88Levante-Gandia1-1
2817/04/88Gandia-Albacete2-1
2924/04/88Castellón-Gandia4-0
3001/05/88Gandia-Hércules1-0

CLASSIFICACIÓ

PTJGEPGFGC
1Castilla563027218321
2VALENCIA473021547626
3Levante413017765831
4Rayo Valle.3530155105040
5Alcorcón3429121075641
6Carabanchel3330111184933
7Hércules3230136115638
8Castellón3230136115744
9Talavera3230136114651
10Don Bosco3130143134248
11Gandia2830124144252
12Amorós2530105155578
13CONCEPCION193083195391
14ALBACETE153063214770
15ALUCHE103026223681
16BURJASSOT82932241576

Ascen a Lliga sub-19: València, després d’ una promoció. El Castilla no pot pujar per ser filial del Real Madrid, que juga en la categoria superior. Descens: Concepción, Albacete, Aluche i Burjassot.


TEMPORADA 1988/1989
LLIGA NACIONAL GRUP 5

RESULTATS

JDATAPARTITRS
111/09/88Gandia-Castilla0-2
218/09/88Don Bosco-Gandia1-1
325/09/88Gandia-Levante3-2
402/10/88At.Madrileño-Gandia2-0
509/10/88Gandia-Rayo Vallecano0-0
616/10/88Alcorcón-Gandia1-0
723/10/88Gandia-Móstoles0-1
830/10/88Yeclano-Gandia0-0
906/11/88Gandia-Valencia B2-0
1013/11/88Carabanchel-Gandia1-1
1120/11/88Gandia-Castellón1-0
1227/11/88Amorós-Gandia3-2
1304/12/88Gandia-Fuenlabrada1-1
1411/12/88Gandia-Parla1-0
1518/12/88Talavera-Gandia0-1
1608/01/89Castilla-Gandia5-1
1715/01/89Gandia-Don Bosco2-0
1822/01/89Levante-Gandia3-0
1929/01/89Gandia-At.Madrileño0-2
2005/02/89Rayo Vallecano-Gandia2-0
2112/02/89Gandia-Alcorcón0-0
2205/03/89Mostoles-Gandia4-0
2312/03/89Gandia-Yeclano2-1
2419/03/89Valencia B-Gandia3-0
2526/03/89Gandia-Carabanchel1-0
2602/04/89Castellón-Gandia1-0
2709/04/89Gandia-Amorós2-1
2816/04/89Fuenlabrada-Gandia1-0
2923/04/89Parla-Gandia3-1
3030/04/89Gandia-Talavera2-0

CLASSIFICACIÓ

PTJGEPGFGC
1RAYO VALLEC.463020647331
2Castilla453018938329
3Castellón423018664629
4Valencia3330153125744
5At.Madrileño3330145114441
6Levante3030134135251
7Móstoles2930117123945
8Carabanchel2830108123634
9Fuenlabrada2830108124862
10Don Bosco2730115145151
11Parla2730123153856
12Amorós2630712114652
13GANDIA2630106142539
14ALCORCON2430710133847
15TALAVERA223078152848
16YECLANO143046202267

Ascen a Lliga Sub-19: Rayo Vallecano, després d’ una promoció. Descens: Gandia, Alcorcón, Talavera i Yeclano.



Gràcies per la col.laboració a Pau Piera, Luis Bertó i Gaby Rodríguez.

Deja un comentario