La Real Academia de la Llengua defineix el terme derbi com «encontre entre dos equips, els seguidors dels quals mantenen constant rivalitat, quasi sempre per motius regionals o localistes». Des d’ un punt de vista futbolístic, però, els més puristes consideren els derbis exclusivament com enfrontaments entre dos equips d’ una mateixa ciutat. Més enllà de discusions etimològiques, el ben cert es que els derbis ajuden a definir la enorme passió que desperta el futbol arreu del món; els derbis generen una rivalitat exacerbada, un ambient carregat d’ energia, una atmòsfera especial d’ il.lusió i expectació, que provoca, sovint, no poques polèmiques i, fins i tot, desgraciadament, actes de violència.
Si hi ha un derbi especialment destacable al llarg de la història a la comarca de la Safor, eixe es, sens dubte, el que enfronta el Club de Fútbol Gandia i la Unión Deportiva Oliva.
PRIMERS DERBIS.
La primera referència documentada d’ un partit entre equips de Gandia i Oliva data del 24 de febrer de 1923. El setmanari Revista de Gandia va publicar la crònica d’ un partit que enfrontà, a Oliva, el Club Deportivo Olivense i el Gandia Football Club, i que va finalitzar amb victòria visitant per 2-4, sent Español i Falgàs els jugadors més destacats per l’ Olivense, i Muñoz i Coll pels gandians. Justament el Gandia Football Club i el Gandia Sporting Club, creats a finals de l’ any 1922, van protagonizar una forta rivalitat que es va traduir en diversos altercats. Es tractava d’ un derbi amb marcades connotacions politiques, doncs el Gandia FC estava format per jugadors d’ una extracció social més acomodada i l’ Sporting per empleats, estudiants, etc.
Sembla que l’ activitat futbolística desapareix a la comarca de la Safor en la segona meitat de la dècada dels 20 (o al menys no hi ha constància d’ ella a la premsa comarcal) per a retornar amb força als anys trenta, amb nombrosos partits que enfronten equips de La Safor i La Marina com el Diana FC (de Dénia), Beniopa, SC Musical de Tavernes, CD Oliva, Oliva FC, Pego FC, Tavernes FC… gaudint d’ especial rellevància els partits que, als primers anys de la dècada, disputen l’ Athletic Club Oliva i el Club Deportivo Gandia. Partits als que la premsa de la època ja considerava com «partidos entre eternos rivales».
Efectivament, als anys trenta, el futbol, més enllà de grans ciutats com Madrid, Barcelona, València o Bilbao, es popularitza per tot arreu, apareguent prompte rivalitats aferrissades entre poblacions veïnes; partits que sovint es disputen en un clima bèlic i que acaben desembocant en violència, dins i fòra del terreny de joc. Les cròniques dels partits del CD Gandia de la època parlen de situacions entre esgarrifoses i hilarants, com un desplaçament de l’ equip gandià a Ontinyent on l’ autobús va patir un intent d’ atemptat en ser afluixades les rodes del vehicle, que per cert va a haver de ser escortat per la Guardia Civil fins arrivar a Albaida, o un altre partit disputat a Nules on el corresponsal de la premsa local (suposadament Andrés Merí, futur president-fundador del CF Gandia) hagué de fugir, a través d’ un bancal situat al costat del camp de futbol, de les ires dels «hooligans» de l’ equip de La Plana Baixa.
Per explicar l’ orige de la rivalitat entre Gandia i Oliva recurrim a l ‘estimable llibre «Un recorregut per la memòria (des d’ Oliva i el Futbol)» (2001) d’ Evarist Falgàs i Soler. Empresari i escriptor oliver, Evarist Falgàs (1941-2003) va ser l’ autor d’ un voluminós llibre (té més de 700 pàgines) sobre la història del futbol nacional i internacional i, particularment, sobre la història del futbol a Oliva. Falgàs defineix el futbol com una «escenificació simbòlica d’ un enfrontament bèlic» i explica l’ orige de la rivalitat entre Gandia i Oliva per les «ancestrals aversions entre dos comunitats que, malgrat estar pròximes (o precisament per això), se sentien profundament diferents». Falgàs exposava, a més, diversos esdeveniments històrics per explicar la animadversió entre ambdues poblacions, com l’ annexió del Comtat d’ Oliva per part del Ducat de Gandia o la construcció del Port a la ciutat de Gandia en lloc d’ Oliva, així com «la naturalesa distinta de les seues respectives ocupacions i activitats i, consequentment, del seu estil de vida (Oliva més agrícola i, per tant, més rural; Gandia, comercial i, per tant, més urbana)».
L’ esclat de la Guerra Civil al juliol de 1936 provoca la paralització de tota activitat esportiva. La seua reactivació durant la primera meitat de la dècada dels quaranta serà difícil, tant a Gandia com a Oliva, fins l’ any 1946, un any clau: l’ any en què es funden la Unión Deportiva Oliva i el Club de Futbol Gandia.
DE PEL.LÍCULA DE BERLANGA.
Sens dubte, una de les anècdotes més recordadades de la particular història dels enfrontaments Gandia-Oliva va tindre lloc, a Oliva, el 16 de Febrer de 1947, en partit corresponent al Campionat Comarcal, un torneig oficiós (el primer en què van competir junts UD Oliva i CF Gandia) que enfrontava, a més, l’ ED Pego, UD Carcagente, UD Dianense i CF Benisa. El fet ocorregut sembla més propi d’ una pel.lícula de Luis García Berlanga, el famós director valencià, les pel.lícules del qual es caracteritzaven per oferir un retrat particular de la Espanya franquista, amb una mirada costumbrista i una visió àcida i negra de la societat de la època.
Els fets a Oliva van succeir així: l’ àrbitre que havia de dirigir el partit no es va presentar, un fet que en aquells temps sembla era relativament habitual, decidint-se, per part dels dos equips, que arbitrara Vicente Salabert, president de la UD Oliva (!). El partit tenia una altra pecualiritat i es que a les files oliveres jugava el davanter Pepito Burgalat, que a més de futbolista local era alcalde d’ Oliva(!). Amb 1-4 al marcador favorable al Gandia semblava que els dos punts viatjarien a la Ciutat Ducal, però una inesperada reacció local en la recta final del partit, sembla que amb la col.laboració de l’ àrbitre, de dubtosa imparcialitat, va propiciar l’ empat final a 4 gols davant la indignació dels aficionats gandians. En finalitzar el partit, els seguidors del Gandia es disposaven a marxar en autobús quan van desfilar per davant d’ ells un grup de jugadors olivers, entre els quals es trobava el davanter conegut per Pepito Burgalat, al món futbolístic, i com don José Sostrada Burgalat, quan ostentaba el càrrec d’ alcalde. Al pas dels futbolistes locals van començar a sentir-se crits de fill de puta procedents de l’ autobús gandià, que van provocar la reacció de l’ alcalde, qui, sentint-se aludit, va fer ús (i abús) de la seua autoritat, cridant la Guardia Civil i ordenant que fossin detinguts els passatgers al complet de l’ autobús. El setmanari esportiu gandià «Mondúber» ho explicava de la següent manera: «Se registró un hecho insólito con la detención de directivos y aficionados gandienses, entre los que figuraron varias señoras y señoritas, niños de corta edad y hasta el popular vendedor de periódicos, el invidente Salvaoret«. Sembla que les gestions d’ Andrés Merí, president del CF Gandia, van ser decisives per aconseguir traure, després de 4 hores de captiveri, els empresonats aficionats blanc-i-blaus. Sens dubte, una història esperpèntica com aquesta hauria fet les delicies de Berlanga…
En la temporada 1948/49, per cert, un altre derbi disputat al Ramón Laporta d’ Oliva, que va finalitzar amb victòria del Gandia per 1-3, va tindre com a protagonista el famós Pepito Burgalat, qui va ser ser suspés de la competició, per tres mesos, per amenaçar i coaccionar l ‘ àrbitre del partit.
MANOLO, DEL GANDIA A L’ OLIVA.
Els primers anys d’ existència de Gandia i Oliva (1947-1952) van ser decius per construir la rivalitat entre els dos clubs, doncs van compartir categoria durant diverses temporades, el que va propiciar nombrosos partits, tant de la Lliga de Segona Regional com del Campionat d’ Espanya d’ Aficionats.
Un altre dels partits més recordats es va disputar al Campionat d’ Espanya d’ Aficionats de la temporada 1947/48, en una eliminatòria a doble partit, tremendament disputada, que va necessitar d’ un partit de desempat. El tercer partit de la sèrie es va disputar al Monduber de Gandia, despertant una enorme expectació, tot i que es va jugar entre setmana: un dimarts 23 de Desembre de 1947. Les cròniques parlen d’ un plé absolut al Mondúber, amb una afluència de 4000 espectadors per presenciar el duel. La eliminatòria estava marcada per la polèmica presència de l’ ex-davanter del Gandia Manolo a les files de l’ Oliva. Manuel Sendra (Manolo), natural del Grau de Gandia, havia fitxat al començament de la temporada pel CD Mestalla, però, amb poques oportunitats al filial valencianista, va ser cedit a la Ude Oliva, circumstància que no va sentar gens bé a l’ afició gandiana. Falgàs conta al seu llibre que a les grades del Mondúber la UD Oliva no va estar sol, doncs, a més d’ una bona representació d’ aficionats olivers, van acudir un bon nombre de seguidors del Grau per recolçar Manolo al terreny de joc i, eventualmente, fòra d’ ell… L’ Oliva es va imposar per 1-2, aconseguint la classificació per a la següent eliminatòria, i Manolo anotà el segón gol dels blavets però, tot i la seua polèmica presència a l’ equip rival, tornaria la següent temporada al Gandia… i pelets a la mar.
1961/62. DEBUT A TERCERA DIVISIÓ.
Després de 10 temporades sense enfrontaments en lliga, Gandia i Oliva tornen a coincidir, per primera vegada, en Tercera Divisió. Serà una gran temporada per al futbol saforenc, doncs, a mes de l’ Oliva, la UD Tabernes debuta també en la tercera divisió, coincidint els 3 principals equips de la comarca en la categoria. El resultat esportiu, a més, va ser extraordinari, doncs els 3 equips van finalitzar el campionat entre els 6 primers classificats: el Gandia serà campió, el Tavernes, quart i l’ Oliva sisé. El primer derby Gandia-Oliva en Tercera es disputarà l’ 1 d’ Octubre de 1961 al Monduber, amb repartiment de punts (1-1), sent l’ Oliva un dels tres únics equips que aconseguiran puntuar eixa temporada al camp gandià. A la segona volta, en partit disputat al Ramón Laporta, el Gandia aconsegueix la victòria per 1-2.
La següent temporada (1962/63) va estar marcada per la gran campanya de la Ude, que empatà al Mondúber y guanyà al Ramón Laporta. El Gandia va realitzar una temporada discreta, mentre l’ Oliva liderava el campionat durant moltes jornades. Desgraciadament, una derrota per 2-1 en la darrera jornada, al Clariano d’ Ontinyent, en un polèmic partit on un dels liniers va acabar a l’ hospital després de rebre una botellada al cap, va impedir l’ Oliva ser campió i disputar la promoció d’ ascens a Segona Divisió.
Gandians i olivers s’ enfrontaren a la dècada dels seixanta en Tercera Divisió 10 vegades (fins la temporada 1966/67 en què va descendir l’ Oliva) amb un balanç de 6 victòries per als gandians, 2 empats i 2 victòries per a l’ Oliva.
En la temporada 1969/70 l’ Oliva retornà a Tercera però, curiosament, no coincidí amb el Gandia; la Ude jugà al grup 5 de la categoria (amb rivals catalans, balears i valencians) tot i que geogràficament li hauria correspost jugar al mateix grup que el Gandia, amb rivals andalusos, manxegs, murcians i alacantins. La raó es que l’ Oliva ocupà la vacant de l’ Atletico Levante, filial del Levante UD, que hagué de renunciar a jugar a Tercera pel descens a esta categoria del primer equip.
1991/92. DERBI EN SEGONA B.
El 23 d’ Abril de 1967, en partit de la penúltima jornada de la Tercera Divisió de la temporada 1966-1967, es disputava l’ últim derbi al camp del Monduber (va ser substituit pel Guillermo Olagüe la temporada següent), amb un contundent resultat de 5-0 en favor del CF Gandia. Va ser també l’ últim derbi durant un llarg periode de temps. Concretament hagueren de passar 24 anys per a tornar a viure el derbi de La Safor, per culpa d’ una llarga travessia de la UD Oliva pel desert de les categories inferiors, arrivant al seu punt més baix en la temporada 1980/81, quan l’ equip va descendir a la Segona Regional.
La temporada 1991/92, en efecte, a més de reviure el derbi tants anys després, passarà a la història pel fet de que els dos equips de La Safor van coincidir per primera i única ocasió en la Segona Divisió B. El dia 23 de Juny de 1991 la UD Oliva va fer història amb un ascens a Segona B aconseguit després de guanyar l’ últim partit de la lligueta de promoció (0-1) al camp de l’ Ibiza. Era la culminació d’ un periode magnific per als blavets que, presidits per Vicent Monzonís, van realitzar grans temporades aconseguint un ascens a Tercera Divisió (1988/89), disputant una promoció d’ ascens a Segona B perduda davant el Torrent (1989/90) i, finalment, l’ esmentat ascens a Segona B (1990/91).
El Gandia, per la seua banda, vivia moments complicats: després de debutar a la Segona B en la campanya 1986/87 i de lluitar, fins i tot, per l’ ascens a Segona A, es trobava en una situació econòmica molt delicada, que havia obligat la seua directiva a confeccionar un equip modest i a lluitar per la salvació.
Així doncs, el primer partit de lliga de l’ any 1992 (5 de gener) es tornaren a veure les cares Oliva i Gandia, en partit oficial, al camp del Morer que, inaugurat l’ any 1982, acollia el seu primer derbi. La UD Oliva formà amb Pepito, Andrés, Pomar, Cañero, Miguel Ángel, Blanco, Saoro, Llario, Franco, Palonés i Sanmartín. Javi i Dani Fernández participaren també sortint des de la banqueta. Es va donar la curiosa circumstància que 5 dels jugadors titulars de l’ Oliva (Pomar, Blanco, Franco, Palonés i Sanmartín) havien vestit als anys vuitanta la samarreta del Gandia. La alineació de l’ equip blanc-i-blau va estar integrada per Museros, Aguilar, Paco Lorente, César, Diego, Cudi, Vázquez, Pedro, Susaeta, Julián i Chesa. Carlos i Eduardo també intervengueren en substitució de Julián i Chesa. Els dos equips afrontaven el partit immersos en una delicada situació esportiva: el Gandia era cinqué per la cua amb 11 punts, mentre l’ Oliva ocupava la avantpenúltima posició amb 1 punt menys, i després de patir una ratxa de 12 partits consecutius sense guanyar. El partit es va disputar sense incidents resenyables fòra del terreny de joc, evidenciant que els temps havien canviat i que regnava una certa armonia entre les dues directives. Una prova d’ això es que l’ Oliva havia estat convidat pel Gandia a participar al trofeu d’ estiu gandià, el Ciudad de Gandia, en les edicions de 1990 i 1992, i que els presidents dels dos clubs, Vicent Morant, del Gandia i Paco Morató, de l’ Oliva, havien signat un acord de col.laboració, de manera que els socis del Gandia podien ser socis també de l’ Oliva amb un important descompte i viceversa. El partit, que va ser dur (era un derby) i va comptar amb tres jugadors expulsats (Palonés per la Ude i Aguilar i Vázquez pel Gandia) va finalitzar amb victòria gandiana per 0-2, amb gols d’ Aguilar i Eduardo, un resultat que alleugerava la situació del Gandia i enfonsava encara més a la UD Oliva.
Mesos després, el 17 de Maig de 1992, es va disputar el partit de la segona volta al Guillermo Olagüe, corresponent a la penúltima jornada de lliga. Tots dos equips seguien en zona de descens, però la situació de l’ Oliva era més desesperada. Els blavets necessitaven guanyar per arrivar vius a l’ última jornada del campionat, mentre el Gandia, guanyant, podia aconseguir, fins i tot, la salvació matemàtica. L’ Oliva portà la iniciativa en la primera part, però no va aconseguir avançar-se al marcador, arrivant-se al descans amb empat sense gols. A la represa, el gol del gandià Simón al minut 62 va ser decisiu. Amb els olivers bolcats davant la porteria de Museros, el Gandia, a la contra, creava molt de perill i així Julián, Aguilar i de nou Julián aconseguiren tres gols més que condemnaren l’ Oliva al descens i arredoniren el 4-0 final per als gandians.
La victòria, finalment, no li serviria de res al Gandia, doncs a la darrera jornada una derrota al camp del Vila-real i la victòria del Valdepeñas, el seu gran rival en la lluita per la permanència, servien per enviar el Gandia a Tercera Divisió en companyia del seu veí saforenc.
BATALLA CAMPAL AL GUILLERMO OLAGÜE.
El 20 de Novembre de 1994 el Guillermo Olagüe acollia el derbi corresponent a la jornada 12 del grup 6 de Tercera Divisió. Els dos equips de La Safor s’ enfrontaven per tercer any consecutiu en Tercera, però amb una situació antagònica. Així, el Gandia, que havia estat a prop de la desaparició la temporada anterior, ressuscitava en la present campanya gràcies a la gestió del president Ignacio Avilés, amb un equip renovat que, comandat per Damián Castaño, lluitava per l’ ascens a Segona B. L’ Oliva, per la seua banda, després de diverses decepcions i amb una delicada situació econòmica, havia confeccionat un equip de circumstàncies, amb molts jugadors de la pedrera que, dirigit per l’ ex-futbolista del Gandia i de l’ Oliva, Vicente Blanco, lluitava desesperadament per mantindre la categoria. En aquell partit el Gandia va formar amb Espín, Ignacio Català, Paco Lorente, Juárez, Cuqui Vidal, Manolo, Pallarés, Paquito, Marcos, Carlos Santandreu i Chesa. La Ude, per la seua banda, ho va fer amb Just, Estrela, Gerardo, Artesero, Juanjo, Cañero, Perelló, Sergi, Diego Miñana, Juan Carlos i Gordillo.
El Gandia es va imposar per 3-1, però el resultat va ser el menys important en un partit que es va caracteritzar per la violència exercida per tots dos equips des del seu començament. L’ àrbitre, el setabí Fillol González, tot i que va mostrar 10 targetes grogues i 4 roges i va expulsar 4 jugadors (Rufete del Gandia i Gerardo, Perelló i Cañero de l’ Oliva) no va poder frenar la violència en què es van prodigar els jugadors. Com a conseqüència d’ aquest partit, qualificat de «batalla campal» en la crònica firmada al Diari Levante-Emv per Salva Talens, tres jugadors van acabar a l’ hospital. El particular part de guerra del partit va incloure el porter del Gandia Espín, que va patir una luxació de colze en l’ acció que va provocar el gol de la Ude, l’ oliver Sergi que patia una greu lesió de genoll després d’ una dura entrada del gandià Carlos, i el capità gandià Juárez, qui després d’ una colçada del jugador de l’ Oliva Juan Carlos va patir una fractura del tabic nasal i va necessitar de 10 punts de sutura.
Al partit de la Segona volta disputat al Morer no va haver, per sort, incidents destacables i el Gandia s’ imposava clarament per 1-4 a un Oliva pràcticament descendit.
DRAMA A ONDA I FESTA AL MORER
L’ última vegada que Gandia i Oliva van jugar a Tercera Divisió va ser en la temporada 2005/2006. Va ser una campanya dramàtica per als dos equips, que lluitaren fins la darrera jornada de lliga per la salvació. En la primera volta (jornada 18) al Morer, el resultat va ser d’ empat sense gols, mentre en la jornada 39, al Guillermo Olagüe, una victòria de l’ Oliva per 1-2 donava esperançes als blavets i deixava el Gandia, entrenat per Juanjo Juárez, en una situació molt delicada. Juárez va ser substituit a la banqueta per l’ oliver Diego Miñana als últims partits, jugant-s’ ho tot a la darrera jornada de lliga. El Gandia afrontava el partit final amb moltes opcions: en la classificació lluitaven per una plaça de salvació el Pego amb 41 punts, Gandia amb 39 i Oliva amb 38. El Gandia jugaba a Onda mentre Oliva i Pego disputaven un derbi fraticida al Morer. Els gandians s’ avançaren al marcador en la segona part amb un gol de Vicent Faus davant un Onda que no es jugava res. Els gandians van estar salvats durant molts minuts amb eixe gol solitari, però els últims moments del partit van ser fatídics per als blanc-i-blaus: dos gols de l’ Onda capgiraven el marcador, i una victòria agònica de l’ Oliva per 2-1 (gols de Chema i Pablo Rodríguez) servien per donar l’ equip blavet una victòria decisiva per mantindre la categoria i enviar, de pas, el Gandia, a la Regional Preferent. El traumàtic descens blanc-i-blau provocava un fet insòlit: per primera vegada en la història la UD Oliva estaria una categoria per damunt del CF Gandia.
La supremacia jeràrquica olivera duraria sols una temporada (2006/2007), entrant posteriorment el club en una greu crisi econòmica provocada per la gestió d’ un suposat inversor, l’ anglés Norman Baker, que deixà la entitat arruïnada i que provocà el descens progresiu de l’ equip fins la Segona Regional (temporada 2011/12) i a la vora de la desaparició. L’ enfonsament de la Ude coincidí amb la recuperació del Gandia, que regresaria a Tercera Divisió, primer, i a Segona B, posteriorment, abans de patir un ràpid i funest enfonsament després del colapse econòmic de la temporada 2012/2013 que portà al club, en anys succesius a jugar, igualment, a la Segona Regional.
L’ últim duel Oliva-Gandia es va produïr en Primera Regional, en la inconclosa temporada 2019/20, marcada per la pandèmia i que va finalitzar a falta de 6 jornades. En efecte, els avatars d’ Oliva i Gandia als últims temps han provocat que els darreres enfrontaments s’ hagen produït en categories inferiors, poc dignes d’ un dels duels que més passions ha alçat al llarg de la història del futbol valencià: el derbi de La Safor.
Xavi Martí-Futbol en la Ribera del Serpis.
PARTITS UD OLIVA vs CF GANDIA
| TEMPORADA | COMPETICIÓ | PARTIT | RS |
| 1946/47 | Comarcal | OLIVA-GANDIA | 4-4 |
| no jugat | GANDIA-OLIVA | – | |
| 1947/48 | 2a.Reg. | OLIVA-GANDIA | 5-2 |
| GANDIA-OLIVA | 0-1 | ||
| Aficion. | OLIVA-GANDIA | 1-1 | |
| GANDIA-OLIVA | 0-0 | ||
| Desempat | GANDIA-OLIVA | 1-2 | |
| 1948/49 | Aficion. | GANDIA-OLIVA | 3-1 |
| OLIVA-GANDIA | 1-3 | ||
| 2a.Reg. | OLIVA-GANDIA | 2-4 | |
| GANDIA-OLIVA | 3-0 | ||
| 1949/50 | Aficion. | GANDIA-OLIVA | 3-2 |
| OLIVA-GANDIA | 0-6 | ||
| 1950-51 | UD Oliva | no competeix | – |
| 1951/52 | Aficion. | GANDIA-OLIVA | 12-1 |
| OLIVA-GANDIA | 1-5 | ||
| 2a.Reg. | GANDIA-OLIVA | 6-2 | |
| OLIVA-GANDIA | 2-1 | ||
| 1961/62 | Tercera | GANDIA-OLIVA | 1-1 |
| OLIVA-GANDIA | 1-2 | ||
| 1962/63 | Tercera | GANDIA-OLIVA | 3-3 |
| OLIVA-GANDIA | 2-0 | ||
| 1964/65 | Tercera | GANDIA-OLIVA | 3-1 |
| OLIVA-GANDIA | 2-3 | ||
| 1965/66 | Tercera | OLIVA-GANDIA | 0-4 |
| GANDIA-OLIVA | 7-0 | ||
| 1966/67 | Tercera | OLIVA-GANDIA | 3-0 |
| GANDIA-OLIVA | 5-0 | ||
| 1991/92 | Segona B | OLIVA-GANDIA | 0-2 |
| GANDIA-OLIVA | 4-0 | ||
| 1992/93 | Tercera | OLIVA-GANDIA | 3-1 |
| GANDIA-OLIVA | 1-0 | ||
| 1993/94 | Tercera | GANDIA-OLIVA | 1-1 |
| OLIVA-GANDIA | 0-0 | ||
| 1994/95 | Tercera | GANDIA-OLIVA | 3-1 |
| OLIVA-GANDIA | 1-4 | ||
| 2003/04 | Tercera | GANDIA-OLIVA | 1-2 |
| OLIVA-GANDIA | 1-2 | ||
| 2004/05 | Tercera | GANDIA-OLIVA | 0-0 |
| OLIVA-GANDIA | 0-1 | ||
| 2005/06 | Tercera | OLIVA-GANDIA | 0-0 |
| GANDIA-OLIVA | 1-2 | ||
| 2007/08 | Preferent | OLIVA-GANDIA | 3-4 |
| GANDIA-OLIVA | 4-3 | ||
| 2014/15 | 1a.Reg. | GANDIA-OLIVA | 1-2 |
| OLIVA-GANDIA | 5-3 | ||
| 2019/20 | 1a.Reg. | OLIVA-GANDIA | 1-3 |
| No jugat | GANDIA-OLIVA | – |
* Major golejada favorable al CF Gandia: 12-1 al Campionat d’ Espanya d’ Aficionats, temporada 1951/1952.
* Major golejada favorable a la UD Oliva: 5-2 a la Segona Regional, temporada 1947/1948 i 3-0 a la Tercera Divisió, temporada 1966/1967.
ESTADÍSTIQUES
ANYS 40 I 50. CAMPIONAT D’ ESPANYA AFICIONATS I SEGONA REGIONAL.
| PJ | PG | PE | PP | GF | GC | |
| CF GANDIA | 15 | 9 | 2 | 4 | 50 | 21 |
| UD OLIVA | 15 | 4 | 2 | 9 | 21 | 50 |
ANYS 60. TERCERA DIVISIÓ.
| PJ | PG | PE | PP | GF | GC | |
| CF GANDIA | 8 | 6 | 2 | 2 | 28 | 13 |
| UD OLIVA | 8 | 2 | 2 | 6 | 13 | 28 |
ANYS 90. SEGONA B I TERCERA DIVISIÓ.
| PJ | PG | PE | PP | GF | GC | |
| CF GANDIA | 8 | 5 | 2 | 1 | 16 | 6 |
| UD OLIVA | 8 | 1 | 2 | 5 | 6 | 16 |
ANYS 2000. TERCERA DIVISIÓ, REGIONAL PREFERENT I PRIMERA REGIONAL.
| PJ | PG | PE | PP | GF | GC | |
| CF GANDIA | 11 | 5 | 2 | 4 | 20 | 19 |
| UD OLIVA | 11 | 4 | 2 | 5 | 19 | 20 |
ESTADÍSTIQUES EN TERCERA DIVISIÓ (1961-2006).
| PJ | PG | PE | PP | GF | GC | |
| CF GANDIA | 22 | 11 | 6 | 5 | 43 | 24 |
| UD OLIVA | 22 | 5 | 6 | 11 | 24 | 43 |
PARTITS CD GANDIENSE-CF GANDIA B vs UD OLIVA
| TEMPORADA | CATEGORIA | PARTIT | RS |
| 1949/50 | Aficion. | GANDIENSE-OLIVA | 0-3 |
| OLIVA-GANDIENSE | 4-2 | ||
| 1967/68 | 1a.Reg. | GANDIENSE-OLIVA | 2-1 |
| OLIVA-GANDIENSE | 3-1 | ||
| 1968/69 | 1a.Reg. | OLIVA-GANDIENSE | 2-0 |
| GANDIENSE-OLIVA | 1-1 | ||
| 1976/77 | 2a.Reg. | OLIVA-GANDIA B | 3-0 |
| GANDIA B-OLIVA | 5-1 | ||
| 1977/78 | 1a.Reg. | GANDIA B-OLIVA | 0-0 |
| OLIVA-GANDIA | 2-0 | ||
| 1978/79 | 1a.Reg. | GANDIA B-OLIVA | 1-1 |
| OLIVA-GANDIA B | 1-0 | ||
| 1979/80 | 1a.Reg. | GANDIA B-OLIVA | ? |
| OLIVA-GANDIA B | ? | ||
| 1980/81 | 1a.Reg. | GANDIA B-OLIVA | 3-2 |
| OLIVA-GANDIA B | 2-3 | ||
| 1982/83 | 1a.Reg. | GANDIA B-OLIVA | 1-2 |
| OLIVA-GANDIA B | 3-1 | ||
| 1995/96 | Preferent | OLIVA-GANDIA B | ? |
| GANDIA B-OLIVA | 1-1 | ||
| 1996/97 | Preferent | GANDIA B-OLIVA | 0-3 |
| OLIVA-GANDIA B | 1-0 | ||
| 1998/99 | Preferent | GANDIA B-OLIVA | 3-1 |
| OLIVA-GANDIA B | 2-1 |
FONTS:
– Llibre «Un recorregut per la memòria (des d’ Oliva i el futbol)» (Evarist Falgàs Soler) (2001).
– Article «A propòsit de l’ arribada del futbol a Oliva, La Safor i La Marina Alta» (Manel Arcos, 2023). https://www.diarilaveu.cat/societat/a-proposit-del-centenari-de-larribada-del-futbol-a-oliva-la-safor-i-la-marina-alta-115756/
– Llibre «UD Oliva. El cicle daurat (1988-1995)». (Antoni Josep Vergel Dos Santos, 2023).
– Article «Un derbi de toda la vida» (setmanari Safor Guia/ Joan Estornell, 2003).
– Llibre «Historia del CF Gandia, 1947-1997» (Fernando Peralt Montagut, 1997).
– Diari Levante Emv-Edició La Safor (Salvador Talens).
– «La Segona República a Gandia (1931-1936)» (Antonio Calzado Aldaria i Lluís Sevilla Parra, 2000).
– webs:
http://www.futbol-regional.es.
http://www.arquero-arba.futbolplus.com.
http://www.bdfutbol.com.
http://www.lapreferente.com.
Fútbol en la Ribera del Serpis. 
Deja un comentario