Fútbol en la Ribera del Serpis.

FETS DESTACATS

* Canvi de president. Vicent Morant és el nou president en substitució de Salvador Bertó. El nou dirigent ha d’ afrontar una situació econòmica molt complicada, després que la temporada anterior, a més de la decepció esportiva, es saldara amb un dèficit molt important de 39 milions de pesetes. Un balanç econòmic que condicionarà seriosament el futur del CF Gandia als primers anys de la dècada dels 90. Malgrat això, la nova directiva, amb l’ ajuda del consistori, que realitzarà una aportació de 7 milions de pessetes i l’ esponsorització del restaurant As de Oros, confeccionarà un pressupost estimable (80 milions de pesetes) per fer un planter competitiu.

* Continúa Jose Víctor…i poc més. Després d’ una bona segona volta, Jose Víctor Rodríguez es renovat com entrenador, sent un dels pocs noms que continúen de la temporada anterior. En efecte, sols Espín, Diego, Blanco, Manzanares i Franco repeteixen temporada. A més, i després de les baixes de Pomar, Guijarro i Cuqui Vidal, Franco es converteix en l’ únic supervivent de l’ equip que va aconseguir l’ ascens a Segona B de l’ any 1986. El Gandia, doncs, presenta un equip pràcticament nou, on arriven molts jugadors amb experiència a la Segona B (Pedro Gaspar, Javi, Bolós, Ribera, Castillo…) i inclús un ex-jugador de Primera Divisió: l’ aragonés Ayneto.

* Adéu de Pomar. La gran absència de la temporada serà la del gran capità, Domingo Pomar. Tota una institució al Gandia, diu adéu després de 12 temporades en actiu (va debutar en la temporada 1977/78). Després d’ una temporada 1988/89 molt difícil, Pomar decideix prioritzar la seua ocupació laboral fòra del futbol i deixa el club als 34 anys per baixar una categoria i jugar amb la UD Oliva, recent ascendit a Tercera Divisió. El capità gandià rebrà un més que merescut homenatge el 27 d’ Agost de 1989 en un partit amistós que enfronta el Gandia amb el Levante UD i que finalitza amb victòria «granota» per 1-2.

* Mateix grup, canvien els rivals. El Gandia continúa jugant al grup 4 de Segona B, però la Federació Espanyola modifica la distribució geogràfica dels grups. El Gandia canvia els rivals andalusos i nord-africans pels catalans i balears.

* Orihuela favorit. Malgrat la derrota a casa de la primera jornada davant l’ Alzira per 0-1 (gol del gandià César Melo) el Gandia es mostrà des d’ el començament de Lliga com un equip molt competitiu que es sitúa prompte en la zona capdavantera de la taula. En la jornada 18 el Gandia aconsegueix una gran victòria (0-2) al camp de l’ Hércules, el gran favorit a l’ ascens, que servirà per a reivindicar les seues opcions de lluitar per la primera posició. Malauradament, al següent partit el Gandia perd a casa injustamente davant el líder Orihuela per 0-1, en un partit on desperdicia innombrables ocasions i inclús un penal. Amb la derrota davant els oriolans i les derrotes posteriors als camps de l’ Alzira i el Barcelona Atlètic sembla que, amb un Hércules enfonsat, l’ Orihuela aconseguirà sense problemes l’ ascens, donada la gran distància davant els seus perseguidores. Però els gandians voldran dir la darrera paraula…

* Mini «Dream Team«. L’ equip més atractiu, sense dubte, de la lliga, era el Barcelona Atlètic. Entrenat per Quique Costas, el filial blaugrana seguia les premises del mestre Johan Cruyff, que havia arribat en la temporada 1988/89 i que va imposar un estil de joc atrevit i molt ofensiu, no tan sols per al primer equip, sinó per a la resta d’ equips de la pedrera. El Barcelona At, en efecte, era un equip que practicava un futbol poc habitual a la Segona B, on destacaven jugadors d’ un talent espectacular com Ferrer, Busquets (pare), Pinilla, Onésimo, Geli, Sánchez Jara o un migcampista de 19 anys, natural de Santpedor, que sols dues temporades després seria Campió d’ Europa a Wembley. El seu nom? Pep Guardiola.

* Remuntada del Gandia però…: L’ Orihuela, inesperadament, pateix un baixó en la segona volta de la Lliga, acumulant 7 partits sense guanyar, al temps que el Gandia encadena una ratxa espectacular de 6 victòries consecutives que el sitúen com a lider sorprenent després de golejar al camp de l’ Atlético Baleares per 0-4 en la jornada 30. Falten 8 jornades per a la fi i el Gandia depen de sí mateix amb un calendari, a priori, força asequible. Malauradament, la responsabilitat i el vertigen de la primera posició, afecten a un equip gandià que encadena 4 partits sense guanyar i sense marcar cap gol, quedan relegat del lideratge. A la penúltima jornada el Gandia necessita guanyar al Guillermo Olagüe l’ Hércules i esperar una derrota de l’ Orihuela i un empat del Barça At. per arribar amp opcions a l’ últim partit a l’ estadi oriolà de Los Arcos. El Gandia complirà el seu paper guanyant (2-1) i també l’ Orihuela perdent a Torrevieja, però el filial blaugrana guanya al Mini Estadi l’ Olímpic de Xàtiva en un partit igualat que es resol en la recta final i en conseqüència el Gandia diu adéu matemàticament a l’ ascens. Els blanc-i-blaus serán «convidats de pedra» a Los Arcos d’ Orihuela, on els locals s’ imposaran per 2-0, aconseguint un inesperat ascens per damunt d’ un Barça At. que era el gran favorit però que es queda fòra en perdre el seu partit a Benidorm.

* Espín i Ayneto imprescindibles. Si hi haguera que buscar dos jugadors imprescindibles de la temporada 1989/90, els dos noms que venen ràpidament a la ment son el porter Espín i el davanter Ayneto. El murcià Espín complia la seua tercera temporada a Gandia i, després de jugar poc en les dues campanyes anteriores, es consolidava en la present com un dels millors porters de la categoria. Va rebre sols 29 gols, després de jugar tots els minuts del campionat (Requena, segón porter cedit per l’ Elx va estar inèdit al campionat) i va ser el segón porter amb menys promedi golejador, sols per davall de l’ alzireny Verdés. Ayneto, per la seua part, va creditar el seu passat a Primera Divisió amb el Real Zaragoza anotant 19 gols amb el Gandia i ocupant el segón lloc de golejadors del grup 4 per darrere de Sigüenza (Orihuela), que anotava 22 gols. No podem oblidar les aportacions d’ altres jugadors imprescindibles per a José Víctor com Aguilar o Javi en la defensa, Bolós al mig del Camp o Franco, Naixes i Moya en la davantera.

---

*** UN PARTIT PER AL RECORD ***

HÉRCULES CF 0	CF GANDIA 2

Jornada 18. 7 de Gener de 1990. Estadi Rico Pérez (Alacant).
L’ històric Hércules d’ Alacant era el gran favorit per aconseguir l’ ascens en la lliga, encara que, després d’ un fort començament, havia perdut la primera posició en l’ anterior jornada, després de perdre al camp de l’ Orihuela. L’ Hércules era, per tant, segón classificat, separat per 1 sol punt del Gandia, que tenia un partit menys, ajornat, davant l’ Sporting Mahonés. Per als gandians era la oportunitat de desbancar els alacantins de la segona plaça i de postular-se com a favorit a l’ ascens. El Rico Pérez presentà un bon ambient, amb 10.000 espectadors a les grades, una assistència molt poc habitual a la Segona B. Els locals dominaren el partit en la primera part encara que sense crear ocasions clares davant una defensa gandiana molt ben plantada. Al minut 35 de joc, però, Ayneto aconseguia el primer gol del partit que avançava els gandians. En la represa Franco al minut 49 anava a aconseguir el 0-2 davant la eufòria dels aficionats gandians que ens repartiren per les grades del Rico Pérez. L’ Hércules intensificà el seu domini però sense crear massa perill, mentre el Gandia multiplicava les seues ocasions a la contra, podent inclús, aconseguir una autèntica golejada. La victoria final per 0-2 demostrava que el Gandia podia guanyar qualsevol.

FITXA DEL PARTIT.
HÉRCULES: Pascual, Vilchez, Herrero, Hierro, Gallego, Amaya, Eizmendi (Forcadell), Javier (Baños), Miguel, Endika i Trobbiani.
GANDIA: Espín, Diego, Manzanares, Javi, Pedro Gaspar, Manolo (Paco Lorente), Castillo, Moya, Franco, Naixes (Acris) i Ayneto.
GOLS: 0-1 Ayneto 35′, 0-2 Franco 49′.
ÀRBITRE: Martín Villarín.

---

* Sense Copa. La edició de la temporada 1989/90 de la Copa del Rey està limitada a sols 44 equips: 40 de Primera i Segona Divisió i els 4 campions de Segona B de la temporada 1988/89. D’ esta manera el Gandia, després de 14 participacions consecutives (des de la temporada 1975/76 ) no participarà en la competició del K.O.

* Gurkas Boys. La bona temporada de l’ equip desperta la il.lusió entre la afició blanc-i-blava i com a prova el dimecres 24 de Gener de 1990, en partit recuperat davant l’ Sporting Mahonés, debuta oficialment la penya juvenil Gurkas Boys. Formada per un grup d’ estudiants de l’ institut María Enriquez, Gurkas Boys ve a suplir la absència de la desapareguda i mítica penya Paperets.

* Almoines filial. Després de la desaparició del segón equip del Gandia l’ any 1985, el club blanc-i-blau arriba a un acord amb la Unión Deportiva Almoines, que es converteix en el seu filial. El modest Almoines, entrenat per Paco Bataller, es proclamarà campió del grup 4 de Primera Regional, aconseguint un històric ascens a Regional Preferent

---

ORGANIGRAMA

PRESIDENT	VICENT MORANT
ENTRENADOR	JOSÉ VICTOR RODRIGUEZ

ESTADÍSTIQUES (sobre 38 partits de Lliga) PJ (Partits Jugats) PC (Partits Complets) G (Gols).

PORTERS	PJ	PC	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
ESPIN	38	38	29	ALCOYANO	1987-88
REQUENA	0	0	0	ELCHE	1989-90
DEFENSES	PJ	PC	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
AGUILAR	32	29	1	ELDENSE	1989-90
PACO LORENTE	11	5	0	ALMOINES	1989-90
CASTILLO	28	22	0	GRANADA	1989-90
PEDRO GASPAR	22	15	0	PONTEVEDRA	1989-90
MANZANARES	22	19	0	BARÇA AT.	1988-89
DIEGO	28	21	0	IMPERIAL	1987-88
JAVI	31	29	1	FRAGA	1989-90
ENGUIX	3	0	0	ALMOINES	1989-90
MIGCAMPISTES	PJ	PC	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
SANTI VERDÚ	32	17	3	ALZIRA	1989-90
RIBERA	13	0	0	ALCOYANO	1989-90
RAMÓN	25	10	4	AT.BALEARES	1989-90
BOLÓS	33	30	3	AT.MARBELLA	1989-90
BLANCO	10	3	0	OVIEDO	1988-89
DAVANTERS	PJ	PC	G	PROCEDÈNCIA	TEMPORADA
AYNETO	35	30	19	AT.MARBELLA	1989-90
ACRIS	21	5	2	LINENSE	1989-90
MANOLO	20	11	1	ALMOINES	1989-90
MOYA	35	28	5	ALZIRA	1989-90
FRANCO	33	25	11	ALCOYANO	1983-84
NAIXES	30	17	7	NULES	1989-90

ALTES: Requena (Elche), Aguilar (Eldense), Castillo (Granada), Pedro Gaspar (Pontevedra), Javi (Fraga), Santi Verdú i Moya (Alzira), Ribera (Alcoyano), Ramón (At.Baleares), Bolós (Marbella), Acris (Linense), Naixes (Nules), Paco Lorente, Enguix i Manolo (Almoines).
BAIXES: Sanromán (Benidorm), Quique (Palamós), Adriano, Pomar (Oliva), Juan, Guijarro (Levante), Sirvent, Cuqui Vidal (Levante), Rauyl (Benidorm), Alvarez (Linense), Priego (Leganés), Miguel (Oliva), Mario Torres (Ibiza), Belanche (Benidorm), Brizzola, Ginés (Alcoyano).

---

PRETEMPORADA

DATA	AMISTÓS	RS
05-08-89	ALZIRA-GANDIA	1-0
16-08-89	ACERO-GANDIA	0-4
24-08-89	JÁVEA-GANDIA	0-1
27-08-89	GANDIA-LEVANTE	1-2

XVI TROFEU CIUDAD DE GANDIA

PARTICIPANTS
CF GANDIA–CD ALCOYANO (Segunda B)–UD OLIVA (Tercera)

DATA	PARTIT	RS
09-08-89	GANDIA-OLIVA	4-1
10-08-89	ALCOYANO-OLIVA	4-1
11-08-87	GANDIA-ALCOYANO	0-1

CLASSIFICACIÓ

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1.	ALCOYANO	4	2	2	0	0	5	1
2.	GANDIA	2	2	1	0	1	4	2
3.	OLIVA	0	2	1	0	1	4	2

CAMPIÓ CD ALCOYANO

---

SEGONA DIVISIÓ B GRUP 4

* Tercer nivell del futbol espanyol integrat per 4 grups de 20 equips.

* Del 3 de Setembre de 1989 al 27 de Maig de 1990.

PARTICIPANTS

RESULTATS

J	DATA	PARTIT	RS	CL
1	03/09/89	Gandia-Alzira	0-1	17
2	10/09/89	Girona-Gandia	1-1	16
3	17/09/89	Gandia-Barcelona	1-1	14
4	24/09/89	Ibiza-Gandia	0-2	12
5	01/10/89	Gandia-Alcoyano	2-0	6
6	08/10/89	Cartagena-Gandia	1-1	7
7	15/10/89	Gandia-Eldense	1-0	5
8	22/10/89	Manlleu-Gandia	1-1	5
9	29/10/89	Gandia-Torrevieja	3-0	4
10	05/11/89	Villareal-Gandia	0-1	4
11	12/11/89	Gandia-At.Baleares	1-1	4
12	19/11/89	Mallorca At-Gandia	1-0	4
13	26/11/89	Gandia-Hospitalet	5-0	4
14	03/12/89	Gimnàstic-Gandia	0-2	3
15	10/12/89	Gandia-Olímpic	1-1	3
16	17/12/89	Benidorm-Gandia	1-1	3
17	24/01/90	Gandia-Mahonés(*)	3-1	4
18	07/01/90	Hércules-Gandia	0-2	2
19	14/01/90	Gandia-Orihuela	0-1	3
20	21/01/90	Alzira-Gandia	3-2	5
21	28/01/90	Gandia-Girona	3-0	2
22	04/02/90	Barcelona-Gandia	4-2	3
23	11/02/90	Gandia-Ibiza	2-1	2
24	18/02/90	Alcoyano-Gandia	2-1	3
25	25/02/90	Gandia-Cartagena	2-0	2
26	04/03/90	Eldense-Gandia	0-3	2
27	11/03/90	Gandia-Manlleu	3-1	2
28	18/03/90	Torrevieja-Gandia	1-3	2
29	25/03/90	Gandia-Villareal	2-1	2
30	01/04/90	At.Baleares-Gandia	0-4	1
31	08/04/90	Gandia-Mallorca At	0-0	1
32	15/04/90	Hospitalet-Gandia	1-0	3
33	22/04/90	Gandia-Gimnàstic	0-0	3
34	29/04/90	Olímpic-Gandia	0-0	3
35	06/05/90	Gandia-Benidorm	1-0	3
36	13/05/90	Mahonés-Gandia	1-1	3
37	20/05/90	Gandia-Hércules	2-1	3
38	27/05/90	Orihuela-Gandia	2-0	3

CLASSIFICACIÓ FINAL

		PT	J	G	E	P	GF	GC
1	ORIHUELA	51	38	21	9	8	55	32
2	Barcelona	51	38	22	7	9	68	36
3	Gandia	49	38	19	11	8	59	29
4	Alcoyano	44	38	14	16	8	55	47
5	Benidorm	43	38	15	13	10	46	30
6	Manlleu	41	38	16	9	13	51	51
7	Alzira	41	38	15	11	13	42	33
8	Sp.Mahonés	40	38	15	10	13	58	51
9	Hospitalet	39	38	14	11	13	46	48
10	Olímpic	38	38	14	10	14	49	49
11	Cartagena	37	38	13	11	14	40	39
12	Girona	37	38	14	9	15	51	62
13	Hércules	36	38	10	16	12	48	40
14	Mallorca	35	38	10	15	13	39	43
15	Torrevieja	35	38	12	11	15	37	52
16	Eldense	34	38	13	8	17	47	51
17	GIMNÀSTIC	31	38	9	13	16	31	39
18	VILLAREAL	30	38	9	12	17	33	52
19	IBIZA	29	38	11	7	20	38	68
20	AT.BALEARES	19	38	5	9	24	33	74

ASCENS: Orihuela. DESCENS: Gimnàstic de Tarragona, Villareal, Ibiza i At.Baleares.

---

Article relacionat

EL ADIOS DEL GRAN CAPITAN. JOSE VICTOR Y UN GRAN GANDIA. 1989/90.