1986/1987. LA TEMPORADA MÉS IMPORTANT DE LA HISTÒRIA.

FETS DESTACATS

* La temporada més important. El debut del Gandia a la Segunda B suposa el repte esportiu més important de la història del club. Es cert que el Gandia havia jugat a un tercer nivell del futbol espanyol (Tercera Divisió) molt potent (sols 4 grups de 20 equips) a les temporades 1970/71, 71/72, 73/74, 75/76 i 1976/77, però mai el Gandia havia jugar a una Segona B reestructurada, formada per un grup únic de 22 equips. D’ entre els rivals cal destacar els quatre equips descendits de Segona A: Albacete, Tenerife i dos filials, Aragón (filial del Zaragoza) i At.Madrileño (del At.Madrid), així com equips amb passat recent (o relativament) a la Primera Divisió com Salamanca, Burgos, Pontevedra o Granada. Si al gran potencial de la categoria afegim el fet que baixen a Tercera Divisió 6 equips, el repte per al Gandia, en esta nova temporada, es presenta tan apassionant com difícil.

D’ Esquerra a dreta, dalt: Basauri, Guijarro, Alberto, Carlos, Sanmartín, Torres, Marro,Luis i Agapito. Enmig: Prados, Pomar, Jiménez, Bertó (Directiu), Avilés (President), Pedro Gómez (Fisioterapeuta), Serrano i Elies (Utiller). Asseguts: Cuqui Vidal, Rafa, Carlos Senon, Chesa, Pepe Hernández (Segón entrenador),Valdez (Entrenador), Franco, Quique Peiró, Avilés i Ondina.

* El segón equip provincial. Un altre fet destacable de la temporada 1986/87 es que el Gandia (en companyia de la UD Alzira) és el segón club més potent de la provincia, sols a 1 categoria del València CF. Els valencianistes  travessaven una greu crisi econòmica i esportiva que había portat  l’ equip a perdre (per primera vegada a la història) la categoria de Primera Divisió, i a jugar a la Segona A. Inclús el Levante UD, històricament el segón equip provincial, jugaba, per primera vegada a la història, una categoria per davall del Gandia, després de baixar la temporada anterior de Segona B a Tercera Divisió.

* Record de socis. L’ ascens davant el Maspalomas i el debut a la Segona B  provoca una febra futbolística a la ciutat. L’ afició blanc-i-blava, que había perdut la ilusió després de diverses temporades a una Tercera Divisió devaluada, recupera l’ entusiasme pel Gandia.  Això es reflexa amb un nombre de socis record: el Gandia de la temporada 1986/87 arrivarà  als 2.400 socis, una xifra mai superada.

* Rubén Valdez, un entrenador mediàtic. Després d’ apostar a temporades anteriors per un perfil d’ entrenador jove i innovador (Quique Hernández i Benito Floro), la directiva d’ Ignacio Avilés decideix apostar ara per un entrenador més mediàtic, seguint una certa tradició al Gandia de comptar a la banqueta amb coneguts ex-jugadors del València, com Paquito, Roberto Gil o Pesudo. Valdez, futbolista del València als anys 70, venia a Gandia amb un bagatge com entrenador curt, però ben conegut, doncs havia entrenat el València CF la temporada anterior durant 22 jornades, en una dura temporada en la que el club «ché» no va poder evitar el descens.

Óscar Rubén Valdez. Va nàixer a Argentina, arribant a Espanya l’ any 1970 per fitxar pel València. Davanter, va jugar 8 temporades al Valencia, sent 9 vegades internacional amb la selecció espanyola. Després de retirar-se al Castelló (1978/79)  entrena a la pedrera valencianista arribant al Mestalla (1984/85). La següent temporada va dirigir el primer equip valencianista, sent destituit després de 22 jornades en una temporada convulsa que va significar el primer descens de la història del València CF.

* Nou Reforços i el bloc de la temporada anterior. Per al debut a Segona B arriben una majoria de jugadors procedents d’ equips de Segona A: Torres (At. Madrileño), Marro (Logroñés), Luis i Serrano (Albacete), Ondina (Recreativo de Huelva) i Retuerto (Barcelona At.), mentre que des de Segunda B s’ incorporen Prados (Linares) i Jimenez i Durán del Plasencia. Destaca la continuitat d’ un bloc important de jugadors de la temporada de l’ ascens: Cuqui Vidal, Rafa, Franco, Avilés, Basauri, Pomar, Agapito, Alberto, Guijarro, Chesa, Carlos, Sanmartín, Quique Peiró i Ayelo.

Domingo POMAR Lanzuela. Arriba a Gandia a la temporada 1977/78. El gran capità disputa, per tant, la seua desena temporada amb el Gandia. Tot i debutar a la categoria de bronze del futbol Espanyol amb 31 anys, Pomar va  donar un gran rendiment. Va jugar 38 partits oficials (36 d’ ells complets) de 44, aconseguint 4 gols (tots de penal).  Curiosament, va ser el jugador més amonestat de la Segona B amb 12 targetes grogues.

* Juan Carlos fitxa per l’ Hércules. La baixa més important de la temporada es la de Juan Carlos, un jugador que va ser fonamental la temporada de l’ ascens. Així, el 17 d’ Agost el diari alacantí «Información» anuncia la incorporació a l’ Hércules (Segona A) del menor de la familia Ferrando, deixant l’ equip sense un jugador molt important a falta de 2 setmanes del començament de la lliga. El migcampista de Tavernes es traspassat a l’ equip Herculà (que sembla va pretendre també a Guijarro) per 6 milions de pessetes.

José Miguel TORRES, natural de la Vall d’ Uixó arriva a Gandia amb 24 anys procedent de l’ At.Madrileño. Va debutar a Segona B (amb sols 17 anys) amb l’ equip del seu poble, la UD Vall d’ Uixó, abans de fitxar pel filial de l’ equip matalasser, on jugà tres temporades a Segona A (1983-1986). A Gandia realitza una gran temporada, sent el jugador que més minuts disputa, formant parella a l’ eix de la defensa blanc-i-blava amb Domingo Pomar. El València, que regresa a Primera Divisió, s’ interessa per ell i el fitxa a la temporada 1987/88, jugant un total de 5 campanyes amb l’ equip ché. Torres va finalitzar a mitjans dels 90 la seua carrera jugant a Segona B amb el Levante i l’ Elx. 

** UN PARTIT PER AL RECORD **

CF GANDIA 1MALLORCA AT. 1

Jornada 1. 31-8-1986. L’ esperat debut a la Segona B té lloc davant el Mallorca Atlético, filial del Real Mallorca, un equip, com el Gandia, recent ascendit. El partit desperta una enorme expectació i l’ estadi gandià presenta una gran entrada. El primer gol a la nova categoría no es farà esperar (minut 3), aconseguint Jiménez l’ honor de ser el primer golejador blanc-i-blau. Però poc durarà la alegria, perquè 2 minuts després empatava el Mallorca mitjançant Obrador. El Gandia dominarà el joc i gaudirà de les millors ocasions, però el marcador no es tornarà a menejar, finalitzant el partit amb tables (1-1) i certa decepció de la parròquia local.
FITXA DEL PARTIT
GANDIA: Basauri, Guijarro, Pomar, Torres, Alberto (Cuqui Vidal 45′), Marro, Jiménez, Chesa, Carlos, Durán (Rafa 45′).
MALLORCA AT.: Villalvilla, Fortunato, Doro, Salas, Soria, Obrador, Tomás, Salvuri, Puskas, Bonnin (Aleñá 45′), Molina (Ramis 45′)
GOLS: Jiménez 3′ (1-0), Obrador 5′ (1-1).
ÀRBITRE: Aparicio González.


* Començament ilusionant, però cruda realitat. Després de l’ empat inicial davant el Mallorca Atlético, el Gandia suma 2 victòries molt importants: una golejada espectacular al camp del Poblense (2-6) i una victòria a casa davant el potent Lleida (1-0), dos victòries que sitúen l’ equip a la tercera posició, disparant la il.lusió entre la afició. Poc a poc, tanmateix, la realitat s’ imposa i l’ equip entra en una dinàmica de resultats negatius que el deixen, al mes de Desembre, a la zona de descens. La eufòria del començament es converteix en nerviosisme i el cap de Valdez comença a pendre d’ un fil. Finalment, després d’ aconseguir una solitària victòria a les darreres 10 jornades, el 14 de Gener de 1987, Miguel Ángel Picornell, corresponsal a «El Mundo Deportivo», informa de la marxa d’ Óscar Rubén Valdez. El tècnic hispano-argentí presenta la seua dimissió el dia abans del partit jugat a casa davant el San Sebastián (1-1) corresponent a la jornada 20. L’ equip ocupava a la classificació la divuitena posició, la pitjor de tota la temporada.


** UN PARTIT PER AL RECORD **

CF GANDIA 1CD ALCOYANO 1

Jornada 14. 30-11-1986. Després de tres temporades, torna a disputar-se el Gandia-Alcoyano, un partit que va tindre tots els ingredients dels millors clàssics. El Guillermo Olagüe es plenà de gom a gom, amb nombrosa presència d’ aficionats alcoianistes. El partit va ser una lluita intensa entre dos equips que tractaven de fugir de la zona de descens, en un camp entollat per les fortes pluges caigudes hores abans. No van faltar les jugades polèmiques ni els incidents post-partit. Després d’ arrivar-se al descans sense gols, al minut 55 el Gandia es queda amb un jugador menys per la expulsió, per doble cartolina groga, d’ Alberto. Dos minuts després Chomin avançaba l’ Alcoyano, deixant el partit costera amunt per als gandians. Però el Gandia va continuar lluitant i així, al minut 85, un discutible penal era aprofitat per Pomar per empatar el marcador, establint el definitiu 1-1. En finalitzar el partit un grup d’ aficionats del Gandia es concentrà per reclamar la destitució de l’ entrenador gandià Valdez, mentre l’ àrbitre del partit, Morris Andrade, rebia una pedrada al cap, quan es trobava a l’ interior del seu vehicle, per part de 2 seguidors alcoianistes, que serien detesos per la policia.

FITXA DEL PARTIT
GANDIA: Agapito, Prados (Serrano 60′), Pomar, Torres, Alberto, Marro, Cuqui Vidal, Rafa, Retuerto, Franco (Chesa 73′) i Avilés.
ALCOYANO: Cuenca, Atienza, Pérez Villar, Rodríguez, Aguilar, Moreno, Manolín, De omenech (Quico 36′), Zurdo, Ramón i Chomin.
GOLS: Chomin 57′, Pomar (de penal) 86′.
ÀRBITRE: Morris Andrade.

Retall del diari «Ciudad de Alcoy» del 2 de Desembre de 1986. Es pot apreciar el gran ambient a les grades del Guillermo Olagüe en un dels partits més bonics de la temporada. (Fotografia «Ciudad»/Bivia).

* Astorga i la recuperació. Luis María Astorga, tècnic vasc, era l’ escollit per sustituir Valdez. A diferèncis d’ aquest, Astorga venia avalat per una llarga trajectòria a equips de Segona A i  Segona B (Burgos, Salamanca, Alavés o Compostela). Astorga debuta a la darrera jornada de la primera volta de la millor manera possible: guanyant al camp del Pontevedra per 0-2. L’ equip, que  practica un futbol més pragmàtic i efectiu que el de Valdez i es mostra fort a casa, on aconsegueix importants victòries davant rivals directes, comença a donar, poc a poc, senyals de recuperació. Dues importants victòries davant Granada i Albacete a les jornades 32 i 33 culminaran la remuntada, portant l’ equip fins la desena posició.

* Reestructuració de la categoria i final gris. La viabilitat de la nova Segona B de grup únic comença a questionarse. Les grans despeses pels llargs desplaçaments provoquen les queixes dels clubs d’ una categoría que resulta deficitària per a la gran majoria d’ ells. Així, el 26 de Febrer de 1987 la Federació Espanyola decideix l’ ampliació de la Segona B a 4 grups per a la temporada següent (1987/88) i la supresió dels descens directes, establint que els quatre últims classificats juguen una promoció de permanència davant equips de Tercera Divisió. A la jornada 38, a falta de 4 partits per a la fi del campionat, el Gandia derrota l’Alzira per 2-0 i aconsegueix la permanència quasi matemàtica amb la nova normativa, però eixa mateixa setmana una nova decisió de la Federació decideix suprimir, definitivament, els descens. Els 4 últims partits, sense res en joc, seran un pur tràmit, on el Gandia sumarà sols 1 empat, finalitzant a una discreta setzena plaça.

* Balanç. Torres, Rafa i Pomar els millors. El defensa central Torres es converteix en el jugador més utilitzat de la temporada, disputant 41 partits de 44 entre Lliga i Copa. Pomar, el seu company a l’ eix de la defensa va jugar 36 partits complets, sent el segón jugador amb més minuts. La revelació de la temporada va ser el davanter Rafa, que participà a un total de 42 partits (32 complets) convertint-se en el màxim golejador de l’ equip amb 12 dianes i evidenciant el fort protagonisme que van tindre  els jugadors de la passada campanya: així, a mes de Pomar i Rafa, Basauri i Agapito es van repartir els minuts a la porteria, mentre Guijarro, Cuqui Vidal, Sanmartín, Chesa, Franco i Alberto gaudiren de molts minuts al llarg del campionat. Inclús Avilés i Carlos, que van jugar poc a la primera volta serien jugadors importants a la segona part de la Lliga. Quique Peiró i Ayelo (que venia d’ una greu lesió de l’ anterior temporada) van ser els que menys minuts van disputar. D’ entre les incorporacions, a més de Torres, el jugador més rellevant va ser el vasc Marro, que va jugar 36 partits (28 complets) i va ser el segón màxim golejador amb 5 gols.

RAFAel González Blázquez. Va nàixer a Córdoba. La temporada 1981/82 juga al Castelló Amateur de Regional Preferent quan puja al primer equip per a disputar 2 partits en Primera Divisió amb el primer equip degut a la vaga de futbolistes professionals (fins i tot va marcar 1 gol al camp del Betis). Arriba al Gandia a la temporada 1985/86 procedent de la UD Vall d’ Uixò, sent un dels jugadors fonamentals per l’ ascens i marcant 1 gol al partit decisiu davant el Maspalomas. Màxim golejador a la temporada 1986/87, jugà tres temporades amb el Gandia (1985-1988).

* Maleïts penals. En una temporada «experimental» per al futbol Espanyol (es van crear els famosos play-off a Primera i Segona Divisió A imitant el model del bàsquet, que vivia un «boom» important a aquella època), la Federació Espanyola de Futbol modifica el format de la competició copera, que passa a disputar-se, a les seues quatre primeres rondes, amb eliminatòries a partit únic, decidint-se el camp de joc per sorteig. El Gandia elimina sense massa problemes el Mestalla (Tercera Divisió) a la primera ronda, guanyant al Guillermo Olagüe per 2-0. A la següent ronda li toca medir-se a un altre equip de Tercera, el Villareal, que havia donat la gran sorpresa eliminant el València a la ronda anterior des d’ el punt de penal, després d’ empatar a 2 gols. El Villareal -Gandia es juga a El Madrigal i finalitza amb empat sense gols, sent Agapito el millor gandià i evitant clares ocasions dels locals. Després d’ una pròrroga, de nou sense gols, la eliminatòria es decideix pel llançament des d’ els onze metres, imposant-se els «groguets» per 3-0. Es la tercera vegada a la història que el Gandia cau eliminat de la Copa del Rey a la tanda de penals.

* Ascens del  Juvenil. Una de les noticies positives de la temporada es l’ ascens a la Lliga Nacional del Gandia Juvenil. L’ equip disputà per tercer any consecutiu la lligueta d’ ascens a la Lliga Nacional, aconseguint, per fi, l’ objectiu. Entrenat per Damian Castaño, l’ equip juvenil es proclamà campió del seu grup a la primera fase i també de la lligueta d’ ascens davant el València B, Betis Florida (Alacant) i Burjassot. El Gandia tornarà a militar a una categoria on ja va jugar a les temporades 1977/78 i 1978/79.

29-3-1987. Estadi El Arcángel (Córdoba). Córdoba 1-Gandia 1. D’ esquerra a dreta: Agapito, Luis, Marro, Pomar, Carlos, Prados; Rafa, Avilés, Jiménez, Alberto i Serrano.

** UN PARTIT PER AL RECORD **

CF GANDIA 3GRANADA CF 0

5-4-1987. Jornada 32. El Gandia d’ Astorga milloraba a poc a poc a la classificació i buscaba sortir de la zona baixa, però el rival, l’ històric Granada, segón classificat i un dels clars aspirants a l’ ascens, no semblava el més propici per a esta jornada. Els gandians fins eixe moment sols havien guanyat, de forma sofrida i quasi agònica, 6 partits a casa. Però eixe dia el Gandia anava a realitzar un partit espectacular, passant per damunt del potent equip nazarí gràcies, especialment, a una primera meitat extraordinària. Rafa als 20 minuts marcava el primer gol del partit. El Gandia multiplicaba les seues ocasions davant un impotent Granada i poc abans del descans arrivaben dos gols més obra de Carlos i Franco, que deixaven al descans un increíble 3-0. A la represa els granadins intentaren retallar la diferència, però el Gandia es defensà amb ordre i el marcador no es menejà. Conta la llegenda que l’ entrenador del Granada, Joaquín Peiró, va quedar sorprés amb Carlos Santandreu i Avilés i intentà el seu fitxatge per a la següent temporada. Segurament es preguntaria com un equip modest de la zona baixa de la taula podía ser capaç de donar-li un bany al seu equip en una vesprada inoblidable al Guillermo Olagüe, on flamejaren els mocadors blancs i sonaren amb més força que mai les palmes al compàs del so de «El Tío de la Porra».

FITXA DEL PARTIT
GANDIA: Agapito, Cuqui Vidal (Guijarro  72′), Prados, Pomar, Torres, Luis, Jiménez, Serrano, Carlos (Rafa 58′), Franco i Avilés.
GRANADA: Ignacio, Lina (Coria 24′), Del Moral, Espejo, Castillo, Trigueros, Salvador (Víctor 46′), Choya, Manolo, Camuel i Javi Fernández.
GOLS: Vidal 20′, Carlos 40′, Franco 45′.
ÀRBITRE: Capó Olivés.

Equip titular del Gandia que va jugar davant el Granada. D’ esquerra a dreta: Agapito, Pomar, Avilés, Carlos, Prados; Luis, Franco, Jiménez, Cuqui Vidal, Serrano i Torres.


ORGANIGRAMA

PRESIDENTIGNACIO AVILÉS
ENTRENADORRUBÉN VALDEZ-LUIS ASTORGA

ESTADÍSTIQUES (sobre 42 partits de Lliga i 2 de Copa del Rey). PJ (Partits Jugats) PC (Partits Complets) G (Gols).

PORTERSPJPCGPROCEDÈNCIATEMPORADA
BASAURI242329CASTELLÓ1985-86
AGAPITO212022HERCULES1982-83
DEFENSESPJPCGPROCEDÈNCIATEMPORADA
POMAR38364TERUEL1977-78
ALBERTO32201VALÈNCIA AFC1985-86
GUIJARRO30232JUVENIL1985-86
TORRES41411AT.MADRILEÑO1986-87
AVILÉS19130 JUVENIL1978-79
PRADOS33283LINARES1986-87
CUQUI VIDAL34203PORTUARIOS1984-85
MIGCAMPISTESPJPCGPROCEDÈNCIATEMPORADA
CARLOS SENÓN000JUVENIL1986-87
MARRO36286LOGROÑÉS1986-87
RETUERTO1371BARCELONA AT1986-87
SANMARTIN1850PONTEVEDRA 1985-86
QUIQUE PEIRÓ1031GANDIA B1980-81
JIMÉNEZ30173PLASENCIA1986-87
LUIS28252ALBACETE1986-87
ONDINA13100RECREATIVO1986-87
DAVANTERSPJPCGPROCEDÈNCIATEMPORADA
DURÁN310PLASENCIA1986-87
FRANCO30194ALCOYANO1983-84
RAFA423012VALL D’UXÓ1985-86
CHESA29133COMPOSTELA1984-85
CARLOS1563JUVENIL1983-84
SERRANO24102ALBACETE1986-87
AYELO100VILLENA1985-86

ALTES: Torres (At.Madrileño), Marro (Logroñés), Prados (Linares), Retuerto (Barcelona At.), Durán i Jiménez (Plasencia), Ondina (Recreativo), Luis i Serrano (Albacete).
BAIXES: García, Salvi, Crespo, Martín, Zuazu (Pego), Gimeno, Luis Jiménez (Catarroja), Juan Carlos (Hercules), Orlando (Langreo), Sendra, Bertomeu, Paco Martí.


PRETEMPORADA

DATAAMISTÓSRS
10-08-86GANDIA-RAYO VALLECANO0-0
19-08-86ALZIRA-GANDIA2-1
TROFEU CIUDAD DE ALCOY
SEMIFINAL
26-08-86GANDIA-VILLAREAL3-0
FINAL
27-08-86ALCOYANO-GANDIA2-1

XIII TROFEU CIUDAD DE GANDIA

PARTICIPANTS
CF GANDIA–CD ALCOYANO (SEGONA B)–ALGEMESÍ CF (TERCERA DIVISIÓ)

DATAPARTITRS
13-08-86GANDIA-ALGEMESÍ4-2
15-08-86ALCOYANO-ALGEMESÍ2-1
16-08-86GANDIA-ALCOYANO0-0

CLASSIFICACIÓ

PTJGEPGFGC
1.GANDIA3221042
2.ALCOYANO2211021
3.ALGEMESÍ0200236

CAMPIÓ CF GANDIA


SEGONA DIVISIÓ B

* Tercer nivell del futbol espanyol integrat per un grup únic de 22 equips.

* Del 31 d’ Agost de 1986 al 14 de Juny de 1987.

PARTICIPANTS

RESULTATS

JDATAPARTITRSCL
131/08/86Gandia-Mallorca At.1-111
207/09/86Poblense-Gandia2-66
314/09/86Gandia-Lleida1-03
421/09/86At.Madrileño-Gandia1-06
528/09/86Gandia-Linense2-27
605/10/86Tenerife-Gandia2-011
712/10/86Almeria-Gandia2-48
819/10/86Gandia-Lugo0-112
926/10/86Salamanca-Gandia2-116
1002/11/86Gandia-Córdoba3-211
1109/11/86Granada-Gandia0-010
1216/11/86Gandia-Albacete0-111
1323/11/86Orense-Gandia3-016
1430/12/86Gandia-Alcoyano1-116
1507/12/86Ceuta-Gandia4-118
1614/12/86Gandia-Aragón3-116
1721/12/86Alzira-Gandia1-018
1828/12/86Gandia-Eibar0-016
1904/01/87Burgos-Gandia2-017
2011/01/87Gandia-S.Sebastián1-118
2118/01/87Pontevedra-Gandia0-215
2225/01/87Mallorca At-Gandia2-116
2301/02/87Gandia-Poblense2-115
2408/02/87Lleida-Gandia1-115
2515/02/87Gandia-At.Madrileño1-013
2622/02/87Linense-Gandia2-114
2701/03/87Gandia-Tenerife1-113
2807/03/87Gandia-Pl.Almeria1-015
2914/03/87Lugo-Gandia3-217
3022/03/87Gandia-Salamanca0-017
3129/03/87Córdoba-Gandia1-117
3205/04/87Gandia-Granada3-015
3312/04/87Albacete-Gandia0-110
3418/04/87Gandia-Orense2-212
3526/04/87Alcoyano-Gandia1-112
3603/05/87Gandia-Ceuta0-012
3710/05/87Aragón-Gandia2-013
3816/05/87Gandia-Alzira2-011
3924/05/87Eibar-Gandia1-012
4031/05/87Gandia-Burgos1-112
4107/06/87S.Sebastián-Gandia3-214
4214/06/87Gandia-Pontevedra0-116
CL: Classificació en eixa jornada.

CLASSIFICACIÓ FINAL

PTJGEPGFGC
1TENERIFE5942211787033
2LLEIDA5742231187132
3GRANADA5642221285539
4BURGOS5442191674520
5Salamanca5342171966034
6Pontevedra4742199144438
7Eibar47421811135533
8Linense4442196174336
9Córdoba42421512155359
10Alzira41421315144156
11Lugo40421412144451
12Alcoyano4042168185665
13Ourense40421412164442
14At.Madrileño39421117145047
15S.Sebastián38421214166063
16Gandia38421214164951
17Albacete37421311184145
18Aragón3642148203550
19Ceuta34421112194260
20Almería3142913203860
21Mallorca At.2642712233570
22Poblense254289253784

Ascens: Tenerife, Lleida, Granada i Burgos. No hi ha descens, però el Mallorca Atlético renunciarà a jugar a Segona B.


COPA DEL REY

RONDADATAPARTITRS
117-09-86GANDIA-MESTALLA2-0
201-10-86VILLAREAL-Gandia (*)0-0

(*) després d’ una pròrroga es classifica per penals el Villareal.

ALINEACIONS

CF GANDIA-CD MESTALLA (2-0). Ronda 1. Guillermo Olagüe.
GANDIA:Agapito, Cuqui Vidal, Marro, Guijarro, Pomar, Torres, Alberto, Jiménez, Rafa (Sanmartín 45′), Chesa, Durán (Ayelo 45′).
GOLS: Marro 19′ i Chesa 36′.

VILLAREAL CF-CF GANDIA (0-0). Ronda 2. El Madrigal (Villareal).
GANDIA: Agapito, Prados, Guijarro, Torres, Cuqui Vidal, Pomar, Alberto, Quique Peiró, Chesa, Franco i Durán.
GOLS: Llançament de penals. Villareal 3-Gandia 0.


PRIMERA REGIONAL JUVENIL

Planter del CF Gandia Juvenil.Temporada 1986-87. Ascens a Lliga Nacional.

PLANTER
Porters: Esteban Faus i Santi. Defenses: Enguix, Oscar Bertó, Paco Lorente, Sancho, Mario Melo, Palomo, Almiñana. Migcampistes: Juanvi, Iñaki, Miguel Angel Monzó, Bertomeu, Federico, David Boscà, José Gómez. Davanters: Lorenzo, Paco Martí, Castillo, Rafa Nogueroles, Salva Escrivà, Delegat: Salvador Gea. Entrenador: Damián Castaño.
CLASSIFICACIÓ PRIMERA FASEPT
1GANDIA50
2ALZIRA44
3ALAQUÀS41
4BENIOPA40
5TAVERNES35
6OLÍMPIC34
7PEGO 31
8CULLERA28
9PORTUARIOS27
10CARCAIXENT26
11SUECA25
12CATARROJA25
13PAIPORTA21
14OLIVA17
15ALBERIC16
16CANALS10

Classificat per a la fase d’ ascens el Gandia.

LLIGUETA DE CAMPIONSPT
1GANDIA7
2VALÈNCIA B7
3BETIS FLORIDA5
4BURJASSOT5

Ascens: Gandia, Betis Florida i Burjassot. El València B no pot pujar perquè el primer equip milita a la categoria superior.



Articles relacionats

DEBUT EN SEGUNDA B. UNA TEMPORADA PARA EL RECUERDO. 1986/87.

Deja un comentario