Unides pel riu Serpis, la històrica Gandia, bressol de la Família Borja, i la pròspera Alcoi, puixant ciutat industrial, van estrènyer els seus llaços definitivament amb la inauguració, el 1892, del Port de Gandia i, un any després, el 1893, del Ferrocarril vinculat a aquest, infraestructures que connectaven ambdues ciutats i que servien d’ eixida per als productes manufacturats de la indústria alcoiana i d’entrada per a les matèries primes tan necessàries per a aquesta com a font d’energia.
El tren va servir igualment per facilitar el tràfec entre els habitants de les dues ciutats i així va ser com els alcoians van descobrir un tresor semi-amagat, les platges de Gandia, convertint el Grau i la Platja en lloc d’estiueig i segona residència per a molts d’ells, autèntic filó turístic que tanta riquesa ha proporcionat a Gandia des dels anys seixanta.
Aquesta estreta relació, aquest vincle especial entre Alcoi i Gandia, va convertir els enfrontaments futbolístics entre totes dues en partits marcats per una rivalitat especial, alimentada al llarg dels anys en diverses categories i competicions i que constitueix un dels enfrontaments més entranyables i acèrrims del futbol valencià.
CD GANDIA-CD ALCOYANO. ANYS TRENTA.
La història del clàssic comença a la dècada dels trenta amb un fet fonamental: l’adhesió, el 1933, del Club Deportivo Alcoyano (fundat l’any 1928), a la Federació Valenciana (anteriorment havia format part de la Federació Murciana), participant d’aquesta manera al Campionat Regional Valencià i compartint lliga amb el Club Deportivo Gandia, el primer club semi-professional de la Ciutat Ducal, fundat el 1931.
En aquesta primera temporada (1933/34) el doble enfrontament es resol amb balanç favorable als gandians, que s’imposen als dos partits: 3-1 per al CD Gandia al camp del Serpis (22 d’octubre de 1933) i 2-3 per als de La Safor a El Collao (26 de novembre del mateix any). El balanç general en aquells anys (1933-1936) entre el CD Gandia i El CD Alcoyano va ser lleugerament favorable al CD Gandia (4 victòries gandianes per 2 alcoianes).
El començament de la Guerra Civil, el 17 de juliol de 1936, suposarà la lògica paralització de l’activitat futbolística a les dues ciutats, unides, per altra banda, en el patiment generat pels bombardejos de l’aviació italiana que pretenien castigar dos enclavaments estratègics tan importants per a la indústria de la València Republicana: el Port de Gandia i la Indústria alcoiana.
Finalitzada la contesa bèl·lica, l’esdevenir futbolístic de Gandia i d’Alcoi serà clarament antagònic. Així, mentre l’ Alcoyano reprendrà la seva activitat el 1940 i viurà la seva particular «Edat d’Or», aconseguint en la postguerra tres ascensos a Primera Divisió i quatre presències a la màxima categoria del futbol espanyol, el futbol a Gandia, per contra, llanguirà fins a principis de la dècada dels cinquanta, quan el CF Gandia, fundat els darrers dies de l’ any 1946 i hereu del desaparegut i enyorat CD Gandia, aconseguia abandonar la Segona Regional.
PRIMERS ENFRONTAMENTS.
Els camins d’alcoianistes i gandians no tornarien a convergir fins a la temporada 1954/1955, quan l’ Alcoyano, després de 12 temporades consecutives entre Primera i Segona Divisió, baixava a Tercera, categoria en què el Gandia havia debutat una temporada abans.
El primer Alcoyano-Gandia en partit oficial va tenir lloc a la jornada 4 d’aquella temporada (3-10-1954), resolt amb un eloqüent 5-1 favorable als alcoyanistes, amb gols de Cabillo (4) i Simonet per als locals i de Rodríguez I per al Gandia. Una golejada a la que van respondre els gandians al Mondúber, mesos més tard, amb un no menys contundent 4-0, amb gols de Paredes (2), Rodríguez II i el porter alcoyanista Ferrer en pròpia meta.
A la dècada dels cinquanta dominarà el Gandia, que s’imposa en 8 dels 12 duels disputats (veure taula i estadístiques amb tots els partits al final de l’article), forjant-se una rivalitat creixent que des dels primers enfrontaments començarà a despertar no poca expectació entre els aficionats, sent freqüents els desplaçaments de seguidors visitants per presenciar els duels, com acredita una crònica del setmanari «Ciudad de Alcoy» en què es descriu l’arribada a Gandia de fins a vuit autobusos d’aficionats alcoians per presenciar un partit al Mondúber corresponent a la temporada 1955/56.
Als seixanta s’equilibra la balança i s’imposa l’Alcoyano per 7 victòries contra 6, en una època en què els dos equips són habituals en les promocions d’ascens a Segona, encara que només ho aconseguirà el Deportivo Alcoyano, la temporada 1966/67, després de remuntar a una emocionant eliminatòria l’Olot. Una temporada abans (1965/66) aconsegueix el Gandia la golejada històrica més gran al duel: un 6-0 al Mondúber.
Als 70 el balanç segueix favorable a l’Alcoyano per un ajustat 4-3 en victòries (amb 7 empats) mentre als vuitanta dominarà clarament el «Depor» aconseguint 6 triomfs per 1 sol del Gandia, en una època en què tots dos coincideixen per primera vegada a Segona B i a la Copa del Rei.
A partir de la temporada 1991/92, els enfrontaments s’espaien en el temps. El Gandia està a punt de desaparèixer a mitjans dels 90 però quan aconsegueix ressuscitar i pujar a Segona B, en la temporada 1995/96, és l’Alcoyano qui entra en un període crític que el mantindrà 8 temporades consecutives a Tercera Divisió.
D´entre totes les temporades viscudes per ambdós equips hem seleccionat la campanya 1974/1975 per diversos motius; va ser, curiosament, la primera i única ocasió en què es van mesurar a Regional Preferent; tots dos van protagonitzar un duel igualat i emocionant en lluita per l’ascens; i finalment, i segurament més important, es va proclamar campió i va pujar el Gandia (amb permís de l’afició alcoianista, qui açò subscriu, ejem, no pot amagar les seves preferències).
REGIONAL PREFERENT. 1974/1975.
La Regional Preferent valenciana de la temporada 1974/75 va estar marcada per l’arribada de l’ Alcoyano i el Gandia, descendits des de Tercera la temporada anterior. La categoria no era nova per als de La Safor, ja que dues temporades abans hi havien competit, aconseguint l’ascens després d’una emocionant promoció davant el Poblense. El cas de l’Alcoyano va ser totalment diferent; el Deportivo debutava a la Regional Preferent, quart nivell del futbol espanyol, després d’un llarg període de 32 temporades en què mai va baixar de Tercera Divisió i en què va arribar a gaudir, en quatre ocasions, de la Primera Divisió.
Tots dos equips arribaven a la nova categoria després de protagonitzar, la temporada anterior (1973/74), una igualada lluita per evitar el descens directe. Finalment, a la darrera jornada, el Gandia, després de perdre al camp del Mestalla, es classificava en dissetena posició d’una lliga de 20 equips en què baixaven els 4 últims, acomiadant-se de la categoria. L’Alcoyano, per la seva banda, que acabava un lloc per sobre, amb només dos punts més, evitava el descens directe, però acabava perdent la categoria després de perdre a una promoció de permanència traumàtica davant el Villena, acompanyant els gandians en el dur camí cap a la Regional Preferent.
La temporada comença amb Gandia i Alcoyano, a més de l’Alzira, que havia baixat igualment, com a grans favorits a l’ascens. Els Alcoyanistes renoven completament el seu organigrama amb una nova junta directiva encapçalada per José Bernabéu, confeccionant, pràcticament, un equip nou on sols continuen de la temporada anterior Alfonso, Devesa i Vañó. El club confia a Salvador Mut, ex-porter d’ Alcoyano, Sevilla i Levante, per ocupar el càrrec d’entrenador.
Pel que fa al Gandia, torna com a tècnic a la banqueta del Guillermo Olagüe un vell conegut de l’afició, Pepe Llopis, que va ser un destacat jugador-entrenador al període 1955-1960, disputant dues promocions d’ascens a Segona, i que havia aconseguit pujar l’Alzira a Tercera Divisió dues temporades abans. Continuen de la temporada anterior la «Vella Guàrdia» integrada per Maso (serà la seva darrera temporada com a blanc-i-blau), Sorribes, Soldevila i Tano, als quals s’uneixen el porter Isidro, Grau, Melo, Octavio, Melis, Chova i Juanín Vidal, que torna a casa després de passar per l’ Atlético Madrileño. Arriben el davanter Sánchez Corona i el migcampista Resilla, tots dos amb passat a la pedrera del Real Madrid, així com el porter sevillà Manolo Coronas, mentre el davanter barceloní Ramón González, cedit per l’Espanyol, encara que procedent del Lloret, disputarà la primera de les seves múltiples temporades com a blanc-i-blau. Completen, finalment, el planter, els futbolistes Morales, Juanito, Pastor, García, Muñoz i Pelayo.
MAL COMENÇAMENT, PERÒ ARRIBA LA REACCIÓ.
Els començaments per a alcoianistes i gandians no seran fàcils, ja que tots dos evidenciaran dificultats per prendre el pols a la competició. El primer enfrontament entre ells es disputa el Dissabte 28 de Setembre de 1974 (jornada 4) al Guillermo Olagüe, amb un empat sense gols, un resultat que evidencia els problemes ofensius que patien ambdós equips al començament de la temporada i que es traduïen en resultats més aviat discrets. Pel Gandia formaran en aquest partit Cisneros, Chova, Sorribes, Grau, Soldevila, Juanín, Juanito, Tano, Resilla, Octavio i Sánchez Corona (Melis entrarà per Grau). Al Deportivo Alcoyano ho faran Alfonso, Paqui, Vañó, Sanchis, Calomarde, Casanova, Faeta, Devesa, Guerrero, Vayá i Ramirez (César substituirà Faeta).
A poc a poc, Gandia i Alcoyano acabaran acreditant el seu potencial i remuntaran a la classificació, fins a situar-se a la zona alta de la taula, a prop del Paterna i de l’Acero, que comanden la mateixa, mentre un Alzira decebedor no donarà senyals de vida al capdavant de la classificació.
El clàssic disputat a la segona volta, a El Collao, serà decisiu per a l’esdevenir de la competició. El partit es disputa un 16 de Febrer de 1975 i correspon a la Jornada 23. A la classificació, en aquell moment, encapçalen Paterna i Acero amb 32 punts, seguits de Gandia amb 31 i Alcoyano amb 30. El Gandia, que disputa un bon partit, s’imposarà per 0-1 amb gol de Muñoz als 73 minuts de joc. Un triomf que val el seu pes en or i que permet al Gandia distanciar-se en tres punts del rival alcoianista, guanyant, a més, el goal-average particular. L’alineació local la formen Alfonso, Paqui, Sanchis, Calomarde, Adolfo, Zapata, Guerrero, Vaya, Vela, Pedro i Vañó. Faeta i Devesa van entrar per Zapata i Vela. Pels gandians jugaran Cisneros, Chova, Juanín, Sorribes, Soldevila, Maso, Melis, Resilla, Tano, Ramón i Muñoz. Morales jugaria també en substitució de Resilla.
FINAL EMOCIONANT I ASCENS.
A la jornada 26 el Gandia s’imposa a casa a l’ Acero per 3-1 i aconsegueix el liderat, que ja no perdrà fins al final del campionat. Amb el Paterna i l’Acero despenjats, les darreres 8 jornades seran un mà a mà entre Gandia i Alcoyano, amb els de Pepe Llopis defensant, amb dents i ungles, un curt avantatge.
A la jornada 36 l’ Alcoyano donarà caça al Gandia després de golejar el Catarroja (5-1) però, això sí, aprofitant que el partit que havien de jugar els gandians a Dénia se suspèn per la pluja. Resta una setmana per al final de la Lliga i el Gandia es jugarà l´ascens disputant un partit més que l´Alcoyano; a la jornada 37 el Gandia derrota a casa el València Aficionats per un ajustat 2-1 i aprofita la punxada de l’Alcoyano a Paiporta (1-1) per tornar a tenir un mínim avantatge d’ 1 punt, que converteix en decisiu el partit a recuperar a Dénia, fixat per a 4 dies després, el dijous 29 de Maig. Amb el goal-average guanyat a l’ Alcoyano un empat a La Marina Baixa serà suficient per assegurar l’ascens.
El partit decisiu es disputarà a El Rodat, el camp del Dénia, un bon equip que té a les seves files l’ex-gandià Zuazu, que, encara que no s’hi juga res, no està disposat a regalar l’ascens als gandians. El partit finalitzarà amb el resultat d’empat a 1 gol (Chova va marcar per al Gandia), suficient per als gandians, que celebren l’ascens al final del partit amb la parròquia blanc-i-blava desplaçada per a l’ocasió, fent intranscendent la visita a la darrera jornada al camp del Piel de la Vall d’Uixò. L’ Alcoyano, per part seva, haurà de conformar-se amb el sub-campionat i la classificació per a una promoció d’ascens en què s’enfrontarà a l’equip basc del Michelin de Lasarte, una eliminatòria molt igualada que resultarà decepcionant, atès que el Deportivo, després d’un partit de desempat, acabarà eliminat i sense l’ objectiu marcat.
L’ascens del Gandia suposa un ràpid retorn a la Tercera Divisió per a l’equip saforenc i la prolongació d’una crisi històrica a l’Alcoyano, que haurà de jugar una temporada més a Regional Preferent i que, a més, per primera vegada, competirà en una categoria per sota del seu rival gandià.
ÚLTIM PARTIT.
El 10 d’abril de 2011 Alcoyano i Gandia es van enfrontar en partit corresponent a la jornada 33 del grup tercer de Segona B amb victòria gandiana per 0-1 gràcies a un gol de Sergio Floro al minut 63. Va ser l’últim partit oficial entre tots dos equips. Aquella mateixa temporada l’Alcoyano va pujar a Segona A, mentre que el Gandia, en la següent campanya (2011/2012), iniciava un autèntic malson que el portaria a ingressar, pocs anys després, a les profunditats del Futbol Valencià: la Segona Regional.
La miraculosa resurrecció gandiana a partir de la temporada 2021/2022 ens fa somiar de viure de nou un enfrontament clàssic entre dues ciutats agermanades pels colors blanc-i-blaus, pel Serpis, per la Història i pel Futbol; de reviure un doble duel al Collao, a pocs quilòmetres del magnífic paratge del Parc Natural de la Font Roja, on neix el riu, i al Guillermo Olagüe, a la Ribera del Serpis, des d’on s’assaboreix la brisa del mar, pocs quilòmetres abans que el riu finalitze el seu serpentejant recorregut per fusionar-se amb la Mediterrània
Xavi Martí-Futbol en la Ribera del Serpis.
RESULTATS CD GANDIA-CD ALCOYANO (1933-1936). CAMPIONAT REGIONAL VALENCIÀ.
| TEMP. | CATEGORIA | RESULTAT |
| 1933-34 | 2ª | Gandia-Alcoyano 3-1 |
| Alcoyano-Gandia 2-3 | ||
| 1934-35 | 2ª | Alcoyano-Gandia 3-2 |
| Gandia-Alcoyano 7-0 | ||
| 1935-36 | 1ª | Alcoyano-Gandia 3-2 |
| Gandia-Alcoyano 4-0 |
ESTADÍSTIQUES CF GANDIA-CD ALCOYANO
| J | G | R | P | GF | CC | |
| Alcoyano | 70 | 28 | 20 | 22 | 102 | 92 |
| Gandia | 70 | 22 | 20 | 28 | 92 | 102 |
- Gandia i Alcoyano han coincidit en 33 temporades, enfrontant-se en 24 temporades a Tercera Divisió, 7 a Segona B i 1 a Regional Preferent, a més de 2 enfrontaments a la Copa del Rey.
RESULTATS A LA LLIGA I COPA DEL REY.
C: Competició (3a:Tercera, Lp:Lliga de Permanència, Rp:Regional Preferent, Cr:Copa del Rey, 1r:Primera Ronda Copa del Rey). CG: Classificació final del Gandia. CA: Classificació final de l´Alcoyano.
| TEMP. | C | PARTIT | CG | CA |
| 54-55 | 3a | Alcoyano-Gandia 5-1 | 4 | 1 |
| Gandia-Alcoyano 4-0 | ||||
| 55-56 | 3a | Gandia-Alcoyano 1-0 | 3 | 4 |
| Alcoyano-Gandia 1-2 | ||||
| Lp | Gandia-Alcoyano 3-0 | 1 | 2 | |
| Alcoyano-Gandia 1-0 | ||||
| 56-57 | 3a | Alcoyano-Gandia 5-1 | 2 | 1 |
| Gandia-Alcoyano 1-0 | ||||
| 58-59 | 3a | Alcoyano-Gandia 1-1 | 4 | 5 |
| Gandia-Alcoyano 4-0 | ||||
| 59-60 | 3a | Gandia-Alcoyano 4-2 | 3 | 6 |
| Alcoyano-Gandia 2-4 | ||||
| 60-61 | 3a | Alcoyano-Gandia 1-0 | 5 | 3 |
| Gandia-Alcoyano 4-1 | ||||
| 61-62 | 3a | Alcoyano-Gandia 1-1 | 1 | 2 |
| Gandia-Alcoyano 2-2 | ||||
| 62-63 | 3a | Gandia-Alcoyano 3-1 | 5 | 2 |
| Alcoyano-Gandia 3-1 | ||||
| 63-64 | 3a | Gandia-Alcoyano 1-0 | 6 | 9 |
| Alcoyano-Gandia 2-0 | ||||
| 64-65 | 3a | Gandia-Alcoyano 2-0 | 2 | 3 |
| Alcoyano-Gandia 2-1 | ||||
| 65-66 | 3a | Gandia-Alcoyano 6-0 | 3 | 6 |
| Alcoyano-Gandia 0-0 | ||||
| 66-67 | 3a | Gandia-Alcoyano 1-2 | 3 | 1 |
| Alcoyano-Gandia 1-0 | ||||
| 69-70 | 3a | Gandia-Alcoyano 3-0 | 2 | 3 |
| Alcoyano-Gandia 3-1 | ||||
| 70-71 | 3a | Gandia-Alcoyano 1-0 | 8 | 6 |
| Alcoyano-Gandia 1-0 | ||||
| 71-72 | 3a | Gandia-Alcoyano 1-1 | 20 | 4 |
| Alcoyano-Gandia 3-1 | ||||
| 73-74 | 3a | Gandia-Alcoyano 0-0 | 17 | 16 |
| Alcoyano-Gandia 1-1 | ||||
| 74-75 | Rp | Gandia-Alcoyano 0-0 | 1 | 2 |
| Alcoyano-Gandia 0-1 | ||||
| 77-78 | 3a | Gandia-Alcoyano 1-1 | 7 | 4 |
| Alcoyano-Gandia 3-0 | ||||
| 78-79 | 3a | Gandia-Alcoyano 5-1 | 3 | 4 |
| Alcoyano-Gandia 2-0 | ||||
| 79-80 | 3a | Alcoyano-Gandia 0-0 | 7 | 10 |
| Gandia-Alcoyano 0-0 | ||||
| 80-81 | 3a | Alcoyano-Gandia 2-0 | 6 | 5 |
| Gandia-Alcoyano 1-1 | ||||
| 81-82 | 3a | Gandia-Alcoyano 0-0 | 6 | 1 |
| Alcoyano-Gandia 3-0 | ||||
| 84-85 | Cr | Gandia-Alcoyano 2-2 | ||
| 1r | Alcoyano-Gandia 5-3 | |||
| Classificat Alcoyano | ||||
| 86-87 | 2b | Gandia-Alcoyano 1-1 | 16 | 12 |
| Alcoyano-Gandia 1-1 | ||||
| 87-88 | 2b | Alcoyano-Gandia 5-2 | 8 | 10 |
| Gandia-Alcoyano 1-1 | ||||
| 88-89 | 2b | Alcoyano-Gandia 1-0 | 11 | 9 |
| Gandia-Alcoyano 1-1 | ||||
| 89-90 | 2b | Gandia-Alcoyano 2-0 | 3 | 4 |
| Alcoyano-Gandia 2-1 | ||||
| 90-91 | 2b | Gandia-Alcoyano 0-1 | 9 | 4 |
| Alcoyano-Gandia 3-1 | ||||
| Cr | Alcoyano-Gandia 1-2 | |||
| 1r | Gandia-Alcoyano 3-0 | |||
| Classificat Gandia | ||||
| 91-92 | 2b | Alcoyano-Gandia 6-1 | 16 | 9 |
| Gandia-Alcoyano 1-2 | ||||
| 01-02 | 3a | Gandia-Alcoyano 1-0 | 12 | 10 |
| Alcoyano-Gandia 2-1 | ||||
| 02-03 | 3a | Alcoyano-Gandia 5-0 | 10 | 5 |
| Gandia-Alcoyano 2-2 | ||||
| 03-04 | 3a | Alcoyano-Gandia 3-1 | 16 | 2 |
| Gandia-Alcoyano 2-2 | ||||
| 10-11 | 2b | Gandia-Alcoyano 0-1 | 14 | 3 |
| Alcoyano-Gandia 0-1 |
Fútbol en la Ribera del Serpis. 
Deja un comentario